La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
17
description
Narrativa de postguerra, autors, obres
Transcript of La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
Els canvis polítics que començaren el 1939 per mitjà de Franco tenien com a objectius bàsics:
Prohibició de l’ús públic i oficial del
català i el seu ensenyament
Abolició de:•La Generalitat•L’Estatut •Els partits polítics
Prohibició dels organismes culturals i literaris
La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenòmen minoritari i sense viabilitat
Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’exiliar Gent de totes les generacions i totes les tendències
Mercè Rodoreda
Pompeu FabraPere Calders
Carles Riba
Mercè Rodoreda i Gurguí es considera
l'escriptora de llengua catalana contemporània
més influent; La seva producció comprèn tots
els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la
poesia com el teatre o el conte, tot i que
destaca especialment en la novel·la. (La Plaça
del Diamant)
Pompeu Fabra i Poch fou l'establidor de la
normativa moderna de la llengua catalana.Va ser
conseller d la Generalitat a l’exili i va escriure
entre altres “Gramàtica Catalana” i “Diccionari
general de la llengua catalana”.
Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista. "La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (Gaeli i l'home Déu)
Alguns van morir a l’exili, però amb el temps la majoria van tornar al país.
En l’exili els catalans es van organitzar ben aviat i es van incorporar a revistes ja existents o bé
en van crear de noves com:Quaderns de l’exili (1943-1947) Fou una revista mensual en català publicada a ciutat de Mèxic de 1943 a 1947. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era la política.
Pont blau (1952-1963).Fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual. Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació.
PRIMER AL EXILI
Però molt aviat el novel.listes exiliats van preferir editar les seues obres a Catalunya, com Vicenç
Riera Llorca, Xavier Benguerel…
A causa de censura que hi havia a l’interior
Després del 1939 la novel.la catalana reapareix lentament:
Un pas ben important es va donar el 1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel.la.
Xavier Benguerel
A pesar de la continuïtat de la censura
Es crearen col.leccions “El club dels novel.listes”
Per l’altra banda
Es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Cal destacar Salvador Espriu.
I apareix la primera generació de novel.listes que no havien començat la seua carrera abans de la guerra. Cal destacar Joan Perucho.
Salvador Espriu
Joan Perucho
Les cirumnstancies polítiques de la postguerra expliquen van donar lloc a
l’aparició de noves tendències
Tendència a la Simbologia i Mites.
Jordi Sarsanedas
Tendència a la Psicología.
Llorenç Villalonga
Tendència al Realisme.
Josep Maria Espinàs
Jordi Sarsanedas
“Mites”, n’és una bona mostra. A través dels quinze contes d’aquest recull, escrits en prosa que combina
realisme i surrealisme, l’autor aprofundeis en dues cares de la realitat-la del somni i la quotidiana- arribant a una
al.legoria.
Jordi Sarsanedas i Vives és un escriptor i poeta espanyol nascut a Barcelona.
Llicenciat en Lletres. Amb el conjunt narratiu Mites, de 1954, va obtenir el seu primer èxit
destacat i el reconeixement com un dels primers contistes revelació de la postguerra,
obtenint el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.
Mercè Rododera
“La plaça del diamant”
Llorenç Villalonga
Van enriquir la tècnica de l’anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món personal.
Manuel PedroloJosep Maria Espinàs
La novel·la psicològica, de tota manera, va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.
la producció literària durant la postguerra es va decantar generalment pels versos.
Açò es va corregir gràcies a l’editorial Sicània que va fer posible l’aparició novel·les
entre elles
“La dóna forta” Maria Beneyto
“L’ambició d’aleix” Enric Valor
Amés aparegueren els volums de
“Rondalles Valencianes”
L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis.
En el panorama cultural…La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives, a
causa de l’obertura internacional que va
experimentar
cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la
cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura.
El panorama editorial...Es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la
creació d’Edicions 62
Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, cosa que
va permetre
l’accés del públic a les noves formes de la narrativa europea
Recuperació de l’hegemonia del públic lector
Al final de la dècada dels seixanta i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a
publicar i causen un gran impacte en el món literari.
Els capdavanters d’aquest grup van ser
Terenci Moix Baltasar Porcell
El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les.
A la década dels setanta, es van incorporar també a la narrativa escriptors que pertanyien a promocions
literàries anteriors
Joan F. MiraCarmelina Sánchez-Cutillas
Enric Valor
Va publicar la trilogia de Cassana, ambiciosa crònica novel·lesca de
les comarques valencianes del sud.
