PRODUCCIÓ ANIMAL II - Seguim.com | Blog, proyectos y snippets de...

PRODUCCIÓ ANIMAL II

Producció d’ous

1.- PRODUCCIÓ D’OUS AL MÓN Els ous són barats.

Al món principalment es produeixen ous de gallina (94%) i menys d'altres espècies com les

guatlles, oques, ànecs, perdius, astrussos (6%). A l'any 2009 es va produir 1,3 bilions d'ous

(FAO).

El continent que més ous produeix és el continent asiàtic (60%), i gaire bé la totalitat d'ous

d'altres espècies. Cal destacar el país que més ous produeix que és la Xina (40% d'ous totals del

món), darrere trobem Europa (16%), i després el continent Amèrica desglossat en Amèrica del

Nord, Sud i Central. Després trobem l'Àfrica, i d'una manera molt minsa Oceania que produeix

un 0,4%.

Unió Europea Característiques del mercat:

- Excedentari. Produïm més ous dels que necessitem per consumir.

- Domini absolut de l'ou de color, d'ou de closca rossa. A Espanya, abans es produïen

ous de closca blanca, però per ser competitius, es va reconvertir, i es van començar a

posar estirps del tronc atlàntic. la gallina lleugera és bastant minoritària.

PRODUCCIÓN ANIMAL II

2

- Cada cop té més importància la qualitat. Des del punt de vista sanitari es controla

molt, perquè l'associem amb Salmonella.

- Augment de la producció d'ovoproductes, 25%. L'ou amb la closca tacada, que a la

unió Europea està prohibit netejar-los. Hi ha avicultors que s'han especialitzat a la

indústria agroalimentària com bolleries, menjar preparat... Un 25% dels ous no es

destinen a consum directe, sinó per la indústria agroalimentària. Itàlia destina un %

superior, degut a què a la seva dieta tenen un producte que porta ou.

- Augment de les pressions dels ecologistes. A la unió Europea, hi ha una legislació al

2003, norma de les gallines ponedores (soroll, il·luminació, gàbies enriquides).

Normativa de benestar de les gallines.

- Disminució del consum. Cada cop consumim menys ous. És un producte que ve

envasat, sense fer res i amb una vida útil molt llarga. Té una composició ideal (ha de

formar un pollet), són les millors proteïnes.

- Oferta d'ous de productes alternatius, ous enriquits. Diferents tipus d'ous per captar

més consumidors. Trobem ous enriquits amb àcids grassos omega3, minerals... Alguna

cosa que el diferencia de l'ou tradicional.

- Traçabilitat, millor establerta, ja que ja surt envasat 2004, noves normes de

comercialització

OCM per l'ou

Regula: Els productes alimentaris. En el cas dels ous regula poca cosa:

- Mesures de comercialització, traçabilitat i com s'han de catalogar.

- Intercanvis comercials amb tercers països.

No estableix un règim d'intervenció. Es regeixen per la llei d'oferta i demanda. És molt dur i hi

ha moltes empreses que no suporten les pressions de mercat.

França és on més ous es produeixen de la unió europea, seguit d'Itàlia, Espanya, Alemanya i

Holanda (que és molt petita, la densitat d'animals és molt superior).


3

Estat Espanyol El pes dels ous sobre la producció final ramadera és petita, 8% (2009). Són barats.

En el cas de l'avicultura de posta, no es parla d'integracions. Acostuma a ser una única

empresa que ho té tot, no subcontracten. Produeixen la meitat d'ous que estem consumint.

Procedència dels ous:

- 46% Grans empreses privades. Estan 10 empreses principals.

- 18% Grans cooperatives.

- 24% Fabricants mitjans i petits.

- 10% Mitjanes i petites cooperatives.

- 2% Autoconsum. En el cas de les dades dels ous, s'han d'agafar en pinces perquè

l'autoconsum és difícil de predir, hi ha una part de la producció que no es té en compte

en les dades oficials.

Elevat consum d'ou per càpita:

- Màxim: Navarra, la Rioja i la Cornissa Cantábrica.

- Mínim: Canàries, Múrcia i la Comunitat Valenciana.

Ovoproductes: 16% se'n va cap a la indústria, però el % augmenta any a any perquè es

generen nous plants preparats.

Mercat hiperexcedentari (122,9% l'any 2009): Exportem molts ous cap a altres països de la

unió Europea i extra de la unió Europea, com Oceania, Rússia, Àsia.

Grau autoproveïment

La producció al consum es troba ajustat, però en canvi a Espanya és exponencial, produïm més

del que consumim. El problema de l'Estat Espanyol és que el consum de l'ou s'ha reduït, i ha

augmentat la seva producció. Les pors de consumir ous es troben molt interioritzades. És un

producte que ha rebut cops amb les crisis alimentàries com contaminats amb dioxines.

Mentre que la mitja de consum a la unió Europea es manté constant amb oscil·lacions. A partir

del 2004, a Espanya va haver una caiguda en picat del consum d'ous.

Aspectes negatius del consum d'ou Perquè no consumeixen ous?

- El 81% no el trobaven cap aspecte negatiu.


4

- Si existeixen aspectes negatius. 18,2%

Relacionats amb la nutrició 77%.

Relacionats amb aspectes sanitaris (salmonella) 5,5%.

Relacionats amb causes sensorials i organolèptiques 10%.

Importacions i exportacions Exportacions intracomunitàries és cap on més ous estem enviant. En vermell el que exportem,

i en blau el que importem cap a Espanya. És un flux de productes.

Abans exportàvem ous per consum (sencers), tot i que any a any els % canvien. Mentre que els

ous per consum s'exporten un 80% (2007), a l'any 2009 va passar a ser 76%. Es van començar

a enviar altres productes com els rovells d'ous, els ous sense closca, les ovoalbúmines i els ous

per covar. Moltes vegades veiem que barregen els ous de consum amb els ous fecundats. Un

5% són ous per incubar.

Centrant-nos en la producció a l'estat Espanyol, gaire bé la metitat de producció la fan tres

comunitats autónomes: Castilla y la Mancha (22%), Castilla y León (20%), y Cataluña (10%).

Etiquetatge i marcatge de l'ou Codis impresos sobre la closca i una etiqueta sobre els envasos. Per llei a l'envàs a de figurar la

següent informació:

- Proporciona al consumidor informació sobre les característiques dels ous que compra,

la seva forma de producció i origen.


5

- Permet la traçabilitat dels ous.

Etiquetatge de l’envàs

Els ous es classificaran en diferents categories de qualitat:

- Categoria A, frescos.

- Categoria B, amb algun defecte, cap a la indústria perquè no són aprofitables. Per a la

indústria alimentària i no alimentària.

Els ous de la categoria A també es classifiquen en funció del pes:

- XL o supergrans > 73 grams.

- L o grans 63-73 grams.

- M o mitjans 53-63 grams.

- S o petits < 53 grams.

Data caducitat. Per llei, un més després de la posta.

Identificació dels ous

1 de Gener de 2004. Obligatori marcar tots els ous destinats al consum humà directe que es

venguin envasats o a granel, excepte si es venen directament la granja al consumidor. No és

obligatori incloure la data de caducitat a l'ou.

A la closca: Número identificatiu de l’exploració, sistema allotjament i país d’origen.

- Primer dígit, forma de cria. 0 (producció ecològica), 1 (camperes), 2(sòl), 3 (gàbies).

- Segon i tercer dígit: Codi Estat membre de la UE del que procedeixen els ous. ES:

Espanya.

- Següents dígits: Identificació del productor.

A l'estat espanyol, gaire bé tots els ous que es produeixen són de tipus 3 (96%), darrere les

camperes (1,5%), un 1,2% al terra, i un 0,11% ecològics. França consumeix 3/4 parts en gàbies,

però gaire bé el 20% són camperes, es troben a l'aire lliure (extensiva).

Nosaltres al supermercat trobem tipus 3, i tipus 1, però difícilment tipus 2. Holanda, només un

15% venen de gàbia, produeixen moltes gallines al terra (80,2%). La gallina campera és molt


6

baixeta, en comparació al regne Unit i Alemanya.

Quant de més pagaria per ous de gallines amb més benestar? La majoritària va respondre que

no pagaria ni un cèntim més (un 45%; 34% a la UE).


7

2.- COMPOSICIÓ DE L’OU 29-03-11

A l'interior de l'ou trobem:

- El rovell (groc, molts més lípids, o blanc): triga una setmana o 10 dies en ser ovulat, i el

que trobem es que té:

o Un nucli central, pander

o Una columna de rovell blanc, latebra

o Sobre la columna trobem el disc germinal, a partir del qual si es fecunda es

forma el zigot (són els cromosomes).

- Per fora del rovell, ens trobem la seva membrana formada per quatre capes. Més cap

en fora, trobem filaments de color blanc, que són les calesses, que es troben

cadascuna a un costat del rovell.

- Llavors ja ens trobem la clara, que no és tota homogènia, una més densa (mucosa) i

una més líquida.

Al voltant del rovell, trobem una capa de clara líquida, una densa, i torna a ser líquida. En fora

trobem les membranes testàcies a excepció de una zona de càmera d'aire en que es separen

les membranes i la closca i la cutícula.

Proporció de les diferents parts de l’ou de la gallina

Composició de la closca


8

El 90% de l’ou es pot consumir, l’altre 10%corresponen a les membranes i la cutícula. Dins del

90% trobem 60% clara, i 30% rovell. La closca bàsicament són sals minerals (destaca la calcita).

Encara que també trobem proteïnes i lípids, que fan d'estructura pq es dipositin els minerals i

formin una estructura tipus columnar. Les columnes de calcita parteixen d'uns nuclis

íntimament units amb membrana testàcia externa, i entre les columnes trobem porus, per on

passa aire, aigua i microorganismes. La closca en el fons es troba completament perforada.

Funcions dels components Totes les funcions de les diferents parts de l'ou estan pensades per a que l'embrió es pugui

formar.

Cutícula

Es una capa glucoproteica que cobreix la closca. Les seves funcions són

- Lubricar l'ou per ajudar a la sortida per la cloaca

- Funció defensiva contra la dessecació i la contaminació microbiana ja que un cop

s'asseca la cutícula forma una pel·lícula que segella els porus de la closca.

S'ha vist que la cutícula no és imprescindible ja que si poses l'ou en un lloc sec i net o a una

incubadora el pollet creix bé. La cutícula es fàcil de treure amb rentat; per tant es recomana no

rentar si no s’han de consumir aviat.

Closca

- Protecció de l’embrió

- Dona espai i forma per a que l'embrió pugui créixer al seu interior (limita el

creixement).

- Es la gran reserva de calci per a que l'embrió formi els seus ossos.

- Es el pulmó de l'ou (porus per treure CO2 que es produeix).

Membranes testàcies

- És la barrera contra l'entrada de microorganismes (la cutícula amb el temps, a partir

dels 4 dies, aproximadament es va degradant).

- A partir d'ella es formen les columnes de calci (formació de l'ou).

Les dues membranes testàcies no són idèntiques. La interna es 3 cops més prima que l'externa

però està més queratinitzada.

Cambra d'aire

La cambra d'aire es troba entre les dues testàcies .

- Compensa els canvis de pressió, permet que es contragui la mb interna i no la de la

closca per a que no s'esquerdi l'ou.


9

Composició part comestible De la part comestible de l’ou (exclosa la closca) ¾ parts es aigua i només un 25% de matèria

seca. Aquesta majoritàriament es proteïna i lípid (en ous hi ha molt pocs hidrats de carboni).

Un 1% de cendres.

Si mirem la clara el 88% es aigua i el 12% de matèria seca és bàsicament proteïna (la clara es

molt poc energètica).

En el rovell més o menys 50-50 d'aigua i MS. La MS són proteïnes i lípids (els lípids de l'ou es

troben en el rovell). Es on trobem també gran part dels minerals que té l'ou.

Clara

Composició

Moltes de les proteïnes de la clara tenen una funció antimicrobiana. Són:

- La majoria (més del 50%) és ovoalbúmina. Té una funció inhibidora d'enzims (pot

actuar sobre els microorganismes) i a més s'uneix a minerals deixant que no quedin

disponibles per als microorganismes.

- Ovotransferrina, s'uneix a ions metàl·lics, inhibint el creixement microbià.

- Ovomucoide (inhibeix tripsina) i ovoglobulina (no tanta funció microbiana, és un agent

escumant)

- Lisozima (fa la clara densa i llisa algunes bactèries) i ovomucina (inhibeix

l'hemaglutinació vírica)

- Ovomacroglobulina: Al·lèrgies a la clara degut a la presència d'aquesta proteïna

- Ovumucina: Dona la consistència a la clara densa. Es insoluble en aigua (es pot

retirar/separar de la clara fàcilment). Es troba 4 cops més en la densa.


10

A la clara hi han poques vitamines a excepció de la niacina i rivoflabina. Trobem també glucosa

lliure.

La clara pateix un procés de fluïdificació. Es degut a que a la clara el pH al llarg del temps va

variant (cada cop més bàsic). Com es va basificant es trenquen els enllaços beta- ovomucina i

desapareix la clara densa.

Funcions

La clara:

- Protegeix contra el creixement microbià: És un mal medi de cultiu ja que no hi han

sucres, lípids, ... a més té baixa concentració de NNP, basificació del pH al llarg del

temps (de 7,6 a 9,1 aprox) i presència de prot inhibidores

- És el reservori d'aigua pel creixement de l'embrió

- És on trobem compostos proteics nitrogenats (base per a que l'embrió formi les

proteïnes).

Càlazes

Funció de mantenir el rovell cèntric dins l'ou Es necessari que el rovell estigui rodejat de

clara per a que aquesta pugui complir les seves funcions en la totalitat del rovell (important la

protecció microbiana, que el rovell no entri en contacte amb la closca).

Rovell

El rovell és un conjunt de lípids fàcilment dispersables en aigua i que permeten que hi hagin

altres substàncies dispersades en ell.

Composició

A nivell de lípids trobem:

- Sobretot TG (60-70%)

- Darrera d'aquests fosfatidilscolines; tipus lecitina (20-30%)

- Desprès tenim el colesterol (percentatge molt fixe, 5%)

- Altres lípids en forma de traces com són les vitamines liposolubles i les xantofil·les

(donen el color del rovell). 1% AG lliures

Té pràcticament tots els aminoàcids essencials. Hi ha una gran quantitat de minerals (Fe, P, S,

Ca, K, Na, Mg, Cl) que provenen de la dieta i gran part de vitamines (A, B1, B2,D)

Molt pobre en HC (Hi destaquen glúcids molt senzills com glucosa, manosa i galactosa).

Funcions

Nutrir l'embrió, es la font energètica i de nutrients més important (bon brou de cultiu).

Dona la immunitat maternal (Les ig de la gallina estan al rovell, en la fase aquosa i l'embrió les

va captant).

Valoració nutritiva L'ou és un dels aliments de major valor nutritiu per unitat de pes.


11

Es una font poc energètica però amb proteïnes d'alt valor biològic i perfectament equilibrades

entre elles i greixos fàcilment digestibles.

La OMS ha agafat l'ou com a patró de referència per a determinar la qualitat proteica d'altres

aliments (a nivell proteic es l'aliment amb major valor biològic).

FAO-valor biològic: Darrera de l'ou (93,7%) trobem la llet (84,5%). El primer producte vegetal

que trobem és la soja.

Bona font de vitamines (A, B2, B12, D, E) i minerals (P, Se, Fe, I y Zn).

Digestibilidad

La digestibilitat és la capacitat d'aprofitar/ digerir un aliment.

A nivell de lípids la seva digestibilidtat és molt elevada, al voltant del 95% (cal tenir en compte

que el 98% són TG). Això varia segons com el mengem. Un rovell cru té aproximadament un

100% de digestibilitat.Com més cuinem més baixa.

A nivell de la clara la digestibilitat va al revés. Una clara crua té un 50% de digestibilitat i a més

té les enzimes que quelen vitamines (compte amb l’avidina i els ovomucoids). Si coem la

digestibilitat augmenta i a més es trenquen els enllaços i allibera les vitamines.

Els ous a més tenen poder colecistoquinètic: Actua a nivell de la bufeta de la fel i fa que

augmenti la síntesi d'àcids biliars que ajudaran a la digestió dels greixos (en plats greixosos si hi

ha ou ajuda que la digestió no sigui tan pesada).

Amb tot això, igualment, qualsevol menjar que es cogui molt hi haurà una quantitat de

proteïnes i vitamines que es perden (coure + de 5’ perds Vit A, B1 i àcid fòlic).

Ous d'altres espècies Relació rovell (30)-clara (60) i closca (10)

Més o menys tots tenen percentatges similars.

Al quadre veiem 2 casos extrems: Closques

més gruixudes (estruç). En colom clara 75% de

l'ou i rovell 20%.

S'ha vist que això pot estar relacionat amb que

l'espècie sigui nidícola (neixen sense plomes i

depenen dels pares per alimentació) o nidífuga

(surt el pollet i es posa a córrer, són capaços

d'alimentar-se per se compte i surten amb

ploma). Les nidícoles tenen un percentatge de

rovell més petit que les nidífugues (com el

rovell es petit, quan surt de l'ou encara

necessita dependre dels pares).


12

3.- FORMACIÓ DE L'OU A L'OVIDUCTE 01-04-11

Jerarquia fol·licular A nivell de la regulació cerebral, com en els mamífers, tenim l’ hipotàlem:

- Hi ha una secreció de FSH continua (no necessita que hipotàlem reguli la seva

secreció), que estimula el creixement dels fol·licles petits

- Secreció de LH discontinua (regulada per LHRH, secretada per l’hipotàlem) que actua

sobre els fol·licles més grans.

En funció de la mida del fol·licle secreta o estrògens (en mamífers cos luti) o progesterona. Com

més gran és el fol·licle més progesterona. Aquesta avisa a l’ hipotàlem que hi ha un fol·licle a

punt per ovular.

El cicle estral en aus són de un dia (les aus ovulen cada 24-26h). A l’ovari trobem grups de

fol·licles grans (10mm fins a 40mm) on cada fol·licle difereix dels adjacents en 24-46 hores de

creixement. Els hi queda 10 dies per ser ovulats i s'estan preparant. S'ha vist que entre rovell i

rovell hi ha una diferència de creixement entre 24-26h. Sol estar format per 8-10 fol·licles, i

regularment només n’existeix un, el F1 abans de ser ovulat.

Esquema de les diferents estructures d’un fol·licle preovulatori

Fol·licle prejeràrquic

A la granulosa tenim receptors per FSH. Sintetitzen andrògens i estrògens i el van secretant.


13

Fol·licle jerarquitzat (>12mm)

Quan el fol·licle ha sigut jerarquitzat i comencen a acumular reserves canvien els receptors de

la granulosa de FSH a LH i secreta progesterona (les teques continues secretant estrògens i

andrògens). A mida que el fol·licle es més gran augmenta la síntesis i alliberació de

progesterona. Els fol·licles molt grossos deixen de sintetitzar estrògens i sintetitzen molt poca

testosterona.

Comportament de la esteroidogènesis

El patró canvia a mida que els fol·licles maduren de F5 a F1 (més madur). A mida que madura el

fol·licle la quantitat de progesterona que es converteix en andrògens i estrògens es cada cop

menor, com a conseqüència, s’allibera més progesterona a la sang.

Regulació hormonal

Estrògens:

- Estimula el desenvolupament de l'oviducte i de les glàndules

- Actua sobre la Síntesi de proteïnes (albúmina i membrana) tant de la clara com a nivell

del rovell

- Tots els lípids i proteïnes del rovell són sintetitzats a nivell de fetge

- Comportament d'ovoposició i característiques secundàries sexuals

- Actuen sobre l'os medul·lar (inici del desenvolupament)

Progesterona:

- Desenvolupament de l’oviducte

- Activació de la síntesi de certes proteïnes de la clara

Oxitocina: Contracció del reproductor per ajudar a l'expulsió de l'ou.

Prolactina:

- Hormona que indueix la incubació dels ous (gallina lloca-clueca).

- Inhibeix la secreció de LH i FSH, quedant aturat l'ovari.


14

- Tots els canvis que pateix la gallina de més vascularització en el pit es degut també a la

prolactina.

Formació de l’ou L'aparell reproductor de la gallines molt diferent als mamífers: ovari dret només i aparell es un

tub molt musculós.

Inicialment, l’infundíbul capta el rovell quan és ovulat. Després trobem el màgnum, un

estretament que és l’istme i l’úter o glàndula de la closca. L'aparell reproductor, urinari i

digestiu, va a parar a un únic lloc.

A l’ovari trobem els fol·licles. Es necessiten:

- 150 dies per a la elaboració dels gàmets femenins

- 10 dies per a la formació del rovell

La gallina ovula només amb dues membranes (membrana vitel·lina i membrana perivitel·lina;

un cop a l'infundíbul serà rodejar per) quan els nivells de progesterona en sang són elevats.

A l’oviducte:

- Infundíbul: Fecundació. Òvul rodejat per dues membranes més (si s’haguessin format

abans no haurien permès la fecundació): la membrana intremitja continua i la

extravitel·lina

- Magnum: Entra al magnum un cop fecundat a l’ infundíbul.

o Aquí es produeix la formació de la clara (3h 30 min), la ovomucina per les

cèl·lules caliciformes i l’albúmina per tubulars.

o Les proteïnes es van dipositant al voltant del rovell, i com baixa rodant hi han

fibres d'ovomucina que s'entortolliga i formarà les calazes.

o Si obrim al magnum trobem l'ou però sense tanta aigua com hauria de tenir. Va

baixant i entra a l'itsme.

- Istme: Aquí es formen les membranes testàcies (1h 15min) que ressegueixen la

substància densa que envolta el rovell (clara amb poca aigua).

- A la part inicial de l’úter es produeix l'entrada d'aigua cap a la bossa i fa que s'infli


15

(plumping).

o Per formar la closca (a la glàndula de la closca, a l’úter) s'està gairebé 24h. Al

final hi ha una zona que secreta ovoporfirines que donaran color a la closca.

Finalment es forma la capa cristal·lina de la closca (capa més externa).

- L'ou segueix baixant i arriba a la vagina (poca importància, el que si es que en aquesta

zona es diposita la cutícula que lubrica l'ou per a que surti més fàcilment i fa

conservació d'espermatozous).

Síntesi de la closca

Es molt important per la closca la formació del carbonat calci. A partir d'aigua i CO2 es forma el

bicarbonat. A la glàndula de la closca, a partir dels nuclis mamil·lars es dipositen les

proteïnes que permeten la precipitació de carbonat càlcic i així el seu enduriment. En el

procés es formen protons que passen a corrent sanguini. .

- Quan el bicarbonat s'uneix al calci per formar el carbonat càlcic també desprèn

protons Acidosis metabòlica. La gallina per superar això “jadea”/hiperventilació per

eliminar el CO2 (molt important la ventilació en les instal·lacions). A nivell renal

excretarà protons i reabsorbirà ions bicarbonat (HCO3-).

Regulació de la formació de la closca i ovoposició

Cal tenir en compte la vitamina D, sobretot en el

metabolisme de calci, i la PTH i la calcitonina.

Elles, quan mengen, els nivells de calci són molt

elevats a sang, però com ponen ous per la nit i

no mengen, necessiten el dipòsit de calci als

ossos, pq quan sigui necessari pugui anar sang i

dipositar-se sobre les closques.


16

4.- ESTIMULACIÓ DE L'OVULACIÓ S’ha vist que els cicles ovulatoris segueixen una ritmicitat constant en el temps (normalment

superior a 24h) a través de la llum. Aquesta a través del nervi òptic estimula la hipòfisis per a

que es produeixi la cascada hormonal que produirà l'ovulació. La llum no és l’únic estímul per

regular la ritmicitat. La manera més fàcil de regular l’ovulació però, és el ritme llum foscor

(Fotofase-escotofase).

És un procés molt ràpid, parlem d’hores.

Els estrògens es mantenen constants però trobem un pic real a nivell de progesterona, que es

tradueix desprès en un pic de LH.

Per a que es produeixi el pic de LH, està vist que unes 12 hores abans es necessita un petit pic.

S'ha vist que aquest es el causant de que no es pugui produir cada dia, ja que per a produir-se

el pic la gallina ha d'estar en foscor (si hi ha llum s’inhibeix).

Tenim a les Gallines en un règim de 16 hores llum i 8 foscor, quan es tanca la llum, es produeix

un petit pic, i a les 12 hores, el gran pic que provoca l'ovulació. El que ens trobem, és que

aquesta gallina el primer pic es donarà a les 8, després de 26 hores es tornarà a donar, a les 10,

i així s'anirà desplaçant, fins que el pic coincideixi amb la llum, i no es produeix un ou. Fins que

al dia següent torna a iniciar un cicle de la posta, hi ha diferents descansos.

Fins que no torna a haver-hi foscor, el petit pic no es pot donar, ja que la melatonina ho

inhibeix.

Imatge:Pre-pic LH. A les 9-14hores abans del pic preovulatori de LH. S’ha de produir a

l’escotofase.


17

Bateria o sèrie de posta Si una gallina té una bateria de posta de 8 ous, vol dir que es passa 8 dies seguits posant ous.

La bateria de posta no es fixa durant tota la producció, cap a la meitat hi ha desajustos

hormonals que fan que duri menys.

La definició és ous posats en dies successius.

La durada pot ser de 2 a més de 100 (cicle de l'ou pròxim a 24 hores, sèries llargues) ous/sèrie

(3-8 normalment).

- Les gallines bones són aquelles que tenen cicles de 24 hores, i sèries llargues.

- Les gallines males productores, sèries curtes i períodes llargs de descans entre sèries.

La bateria de posta pot modificar-se canviant el número d'hores de llum. Si una gallina té una

durada de 26 hores, busques que quan es produeix el pic LH hi hagi foscor. Són programes

molt difícils de gestionar, i per tant no s'utilitzen, costen molt de gestionar.


18

5.- QUALITAT DELS OUS Per a cada persona la qualitat serà mesurada d’una manera diferent (productor, comprador,

venedor...)

Productor: Vol un augment del preu de venda

- Pes de l'ou

- Resistència de la closca

- Neteja externa

- Sense defectes interns

Els ous no es poden rentar, t'interessa que no hi hagi problemes de diarrees. Les gallines en

gàbia, els ous són més nets.

Incubador: Vol viabilitat (Ous fecundats i ens interessa que surtin pollets)

- Criteris sanitaris (mai ous bruts)

- Pes de l'ou

- Integritat de la closca i porositat

- Maneig correcte post-posta

Consumidor:Satisfacció personal

- Frescor

- Grandària

- Preu

- Color de la closca i el rovell

- Manca d'anomalies

- Propietats d'utilització (pastisser que busca clares amb molta ovoalbúmina)

El color de la closca i el rovell, no té res a veure amb el seu valor nutritiu. En definitiva, la

qualitat de qualsevol producte depèn del que busquis, subjectiu.

Estudi que es va fer per veure quin paràmetre valorava més el consumidor per valorar la

qualitat de l'ou: el que més que hi hagi clara densa (relacionat amb la frescor); desprès la

resistència de la closca (contaminació) i el color del rovell. Finalment mida de la closca i color

de la closca.

Indústria agroalimentària:

- Qualitat en funció de l’ utilització.

Facilitat de separar clara/rovell. Per clares separades.

Fàcil pelat d'ous durs.

Propietats coagulants, emulsionants (punt de clara pels pastissers).

- Composició

Relació Clara/Rovell (si ho vens a part).


19

Certes proteïnes.

Qualitat bacteriològica. Si hi ha contaminació bacteriana, els ous no els

pots vendre.

Mesures de qualitat

Aspecte exterior:

- Color: D'ous poden haver-hi de molts colors diferents. L'empordanessa dona color

totxana, vermell pujat, fins i tot verdoses (Mexicana), blanques o rosades.

- Índex de forma : Ample/alt x 100 (relaciona l’amplada amb alçada de l'ou i el número

que dona s'utilitza sobretot per una qüestió d'embalatge; com més petit més allargat,

sobresurt més). Interessen al voltant de 75

- Fissures i les oclusions internes, i deformacions (en l’ovoscopi només s’ha de veure

l’ombra del rovell).

- Presència de cutícula (ous frescos).

Mesures de la qualitat de la closca

A nivell de closca es mesura:

- La resistència

- La porositat

- El gruix: normalment hauria de ser entre 0,2 i 0,4 mm. No interessa que siguin de

menys de 0,2 perquè es trenquen; ni més de 0,4 ja que al final el consumidor paga

closca per ou

- El grau de calcificació

- Densitat específica: 1,078-1,089. Closques gruixudes però poc calcificades que es

trenquen fàcilment. Aquesta ha d'estar entre aquests paràmetres, ens dóna idea del

gruix de la closca, i de càmara d'aire (flotador que baixa la densitat).

05-04-11

Alteracions

A nivell de la closca

Ous sense closca (en fàrfara): Son ous amb membranes testàcies i dins l'ou amb el rovell i la

clara. Pot ser que l'avicultor no ho detecti perquè es trenquen o les gallines s'ho mengen.

Poden ser deguts a problemes de dieta (falta de calci), problemes d’estrès (generen

contraccions a nivell de l’oviducte que expulsen l’ou), certs antibiòtics com sulfamides

(interfereix en el metabolisme del calci) o problemes infecciosos (bronquitis infecciosa,

larigotraqueitis, Newcastle...)

Ous diana: Tenen a la closca una zona més aplanada.


20

La causa son ovulacions que no son prou separades provocant que els dos rovells viatgin junts;

el segon ou arribarà a la glàndula de la closca abans que el primer hagi surtit i entraran en

contacte. Si just surt la closca serà dura però aplanada i si encara li faltava temps una capa més

fina en la zona de contacte.

Closca porosa prima o tova: El motiu normalment es dietari sobretot a nivell de minerals (o

per manca o per un desequilibri); altres causes son intoxicacions amb aflatoxines o períodes

d'altes temperatures (augmenta la ingesta d'aigua, augmenta el trànsit digestiu, la gallina no té

temps d’absorbir el calci).

Closca aspre o rugosa: Son closques normalment amb dipòsits extra de calci. Pot tenir tot l'ou

un excés o petits cúmuls. Aquestes zones capten millor les porfirines i poden aparèixer taques.

Closca guixosa: Problema en la formació de la capa de cristal·lina que segellava les columnes

de calcita i el calci no està compactat i el pots treure amb el dit.

Ous pàl·lids: Dipòsits incorrectes de porfirines (final de la posta), problemes infecciosos

(mycoplasma, tetraciclines).

Ous bruts: Diarrees. No es poden comercialitzar.

Ous Trencats, fissurats, amb fractures internes (esquerdes que apareixen abans de que l'ou

surti de la gallina): Problemes d’estrès, la gallina estressada te contraccions a l'oviducte que

poden arribar a esquerdar la closca. Si aquestes esquerdes apareixen al final de les 21 h que

dura la formació de la posta apareixen ous amb esquerdes. Si la esquerda es produeix al

principi es segellarà amb carbonat càlcic i tindrem fractures internes (veurem una cicatriu per

fora)- punt dèbil de l’ou que es pot trencar amb el mal maneig.

A nivell de clara

Mesures de qualitat

- Contingut en Matèria Seca.

- Presència de taques o cossos estranys.

- Viscositat.

- Unitats Haugh; UH = 100 log (H-1,7P0,37+7,57).

Alteracions

Clara massa fluida (poca clara densa): Problemes en la síntesi d'ovomucina a nivell de les

cèl·lules caliciformes i associat a ous envellits.

Taques de carn: Restes de l'epiteli oviductal o de sang que s'oxida i es torna marró. A nivell

sanitari no hi ha cap problema. NO es un ou fecundat (són ous estèrils).

Ous arrugats: plumping (entrada d'aigua a l'interior de l'ou)incorrecte per problemes vírics .

L'ou no s'acaba de inflar i les columnes de calcita acaben formant una closca arrugada per les

membranes testàcies


21

Coloracions anormals: verdosa (excés de vit B2 a nivell de la clara o contaminació per

pseudomones), rosada (s'associa al consum del gossipol, no s'hauria d'utilitzar llavor de cotó en

la dieta de la gallina), vermellosa (canvis bruscos de T, extravasacions de sang a la clara per

lesions a oviducte...), negrosa (Proteus), blanquinosa/tèrbola (símptoma de frescor, degut a un

excvès de CO2 dissolt en la clara, l'ou encara no ha tingut temps de perdre el CO2)...

Presència de cossos estranys: Qualsevol paràsit que pugui pujar a través de l’oviducte, pot

quedar dins d'un ou. Això quan es fan els miratges amb els ovoscopis, si es veuen ombres rares,

aquests ous ja es treuen.

A nivell del rovell

Mesures de qualitat

- Color.

- Consistència. Índex del rovell.

- Resistència al trencament de les membranes del rovell.

- Presència de taques i cossos estranys.

Alteracions

Peritonitis per ovulació intracavitaria: La gallina pot morir. Es forma un ou internament.

Ous de doble rovell: Per ovulaciuons múltiples. Ppi de la posta quan les gallines no tenen

regulada la ovulació.

Taques de sang: Petites taques de sang que s'enganxen a l'ou causades per vasos que es

trenquen si entren a l'estigma. Associat als ous rossos; per estrès, consum de subs

anticoagulants o gallines velles amb coagulació alterada....

Coloracions estranyes: SI la gallina pren pigments liposolubles aquests passaran al rovell.

Decoloracions: S'associa a la ingesta de cocciodiostàtics


22

Rovells motejats: Color no unifome (zones més clares i zones més fosques). Associat a una

alteració en a formació de les membranes; un possible causant es el gossipol

Olors estranys: Consum de farines de peix, llavors de colza,...

Ous sense: Això pot anar associat a un paràsit que hagi arribat a la zona del magnum i faci

sortir les proteines, problemes d'estrès que tamb´ñe fan que surtin les prot del magnum, ...

Ou en l'interior d'un altre ou: Ous més grans de lo normal i a dins hi ha clara, una altre closca i

dins clara i rovell. Això es degut a problemes d'estrès que envien l'ou enlloc de cap a forma un

altre cop a l'interior. Wuan arriva al magnum fa com de rovell i s'excreta prot i tora a baixar i es

formesn un altre cop les mb

Factors de variació

Composició

- Constituents

Són fàcilment variables en la dieta certs minerals, moltes vitamines i els AG insaturats dels TG

com:

L’aigua, les proteïnes, el Fe i els lípids totals són poc variables.

* La vitamina més fàcil d’augmentar és la vitamina D.

- Proporció rovell/clara

A mida que augmenta l'edat de la gallina el % de la matèria seca de l'ou va augmentant

(sobretot en el rovell, la clara augmenta molt poc, sembla que té una mica més d'aigua a mida

que avança l'edat de la gallina). A nivell del rovell a més edat de la gallina més grossos són els

rovells i quan més grossos són els rovells més gran és l'ou i pesa més.

Variacions: Edat, alimentació i estat sanitari.

Pes

- Genètica: Pes de la gallina (dins de la mateixa estirp): En principi quan més pesa la

gallina més pesen els seus ous.

- Edat i moment del cicle de posta: A mida que augmenta l’edat l’ hipotàlem es torna

menys sensible a la progesterona i costarà menys que hi hagin els pics de LH que

provoquen les ovulacions. El fet de que es distanciïn els pics de LH fa que els cicles de

posta s’allarguin, encara que el rovell té més temps de créixer (tens ous més grans però

menys ous, s'han de fer números)


23

- Posició de l'ou en la sèrie de posta: El primer ou serà el més gran. És un rovell que si

les condicions lumíniques a la nau haguessin set les adequades, es podria haver ovulat

un dia abans, és més gran i té més capacitat de captar.

- Temperatura i humitat: Condicions ambientals en la nau. Gràfics: Si fa molt de fred les

gallines posen pocs ous tot i que mengen molt de pinso (ingesta/IC augmenta) pèr

mantenir la temperatura. Si ens pasem i fa molta calor la posta cau ja que el consum de

l'aliment cau i beuen molta aigua, augmenta el trànsit intestinal i no dona temps a que

s'absorveixi el que menja. El pes es manté més o menys constant fins als 28º.

- Nutrició: Important tant a nivell de proteïna com d’AG.

*Temperatura:

Forma

Com sempre afecta la genètica. A més afectarà l’edat:

La forma no es constant al llarg de tota la posta. A mida que la gallina es fa gran es van fent

més allargats ja que l'elasticitat va baixant. Les variacions tampoc són molt exagerades, una

gallina que fa ous arrodonits, tendeix a posar-los arrodonits.

Closca

Color: Determinat per la Genètica:

- Ous blancs: A partir de la raça lleugera White Leghorn

- Ous rossos: A partir de les races semipesades Rhode Island red, Light Sussex, New

Hampshire


24

*Estrés, patologies i medicaments el poden modificar.

Resistència al trencament:

- Component genètic: gruix i compacticitat de la closca. S'ha vist que les closques

blanques són una mica més gruixudes que les marrons (la compactació va al revès, la

marró és més compacte que la blanca).

- Nutrició: quantitat de calci a la dieta i presentació d'aquest calci; en partícules i no en

pols augmenta el calci circulant i el gruix de la closca ja que en pols passa molt ràpid

pel digestiu i absorbirà menys

- Edat: A mida que avança l'edat les closques són més fràgils (el pes dels ous augmenta

més que la quantitat de carbonat càlcic que la gallina es capaç de dipositar per fer la

closca).

- Temperatura

- Programes d’il·luminació: Les gallines mengen només amb llum

- Estrés, patologies, medicaments

Clara

Factors:

- Gallina: Genètica, estat sanitari, muda... A nivell d'edat, mesurant unitats haugh, índex

que relaciona la clara densa amb el pes de l'ou, el que van fer és comparar els ous de

closca blanca i de closca rossa, i com avançava al llarg de l'edat la qualitat de la clara,

en les estirps hi havia diferències però no importants, és important l'edat, a mesura

que avança l’edat menor qualitat interna, menor clara densa.


25

- Edat: A mida que avança l'edat de les gallines els ous son més gran però tenen menys

clara densa

- Maneig postposta de l'ou: Temperatura, emmagatzematge

Rovell

Factors:

- Edat: A més edat rovell més gran

- Genètica

- Estat sanitari: Problemes hepàtics, com els components del rovell son tots sintetitzats a

nivell del fetge, mancances

- Coloració: relacionat amb la nutrició i la quantitat de pigments liposolubles a la dieta

(xantofil·la).

Pigmentació del rovell

Carotenoids (naturals).

- Carotens. Vitamina A que no colora (no té oxigen).

- Oxicarotenoides. Xantofiles. Pigmenten.

o Luteína, alfals, groc.

o Zeaxantina, moresc. Groc.

o Criptoxantina, cíctrics. Taronja.

o Capsantina, parika. Vermell.

Pigments sintètics.

- Cantaxantina. Coloració vermella.

- Citranaxantina. Taronja.

- Éster de l’àcid beta apo 8 carotenoico. Groc.

*En empreses de pinsos juguen amb els pigments per obtenir el color que vol el consumidor.

Quan dones un pigment els efectes al 100% no els veuràs fins el 8-9 dies (es diposita de

manera concèntrica). Els ous que ja eren grans quan introduïm el pigment tindran un color

mescla del pigment propi i l’introduí.

*Capes concèntriques del vitel en funció del pigment


26

6.- ENVELLIMENT DELS OUS Principals alteracions produïdes pel pas del temps

1. Desaparició de la cutícula

2. Evaporació d'aigua, CO2, NH3 i H2S

3. Hidrolització de la clara densa

4. Distensió de les càlazes

5. Distensió de la membrana del rovell

6. Olors anormals

Mesures de frescor

1. Alçada cambra d'aire

2. Densitat de l'ou

3. Localització i consistència del rovell (índex de rovell)

4. Unitats Haugh

Factors que afecten

1. Temperatura

2. Humitat

3. Nº de porus

4. Maneig

PRODUCCIÓ ANIMAL II - Seguim.com | Blog, proyectos y snippets de...

Documents

Transcript of PRODUCCIÓ ANIMAL II - Seguim.com | Blog, proyectos y snippets de...