La informació aL ParLament de cataLunya.statics.ccma.cat/multimedia/pdf/3/9/1334588335193.pdfLa...

La informació aL ParLament de cataLunya. Vies d’accés a la informació dels

diputats i diputades: premsa, ràdio,teleVisió i mitjans digitals

Francesc Cano i Castells i Antoni Rodon i Casarramona

AgraïmentsL’elaboració d’aquest estudi no hauria estat possible sense el temps que els diputats i les diputades han invertit omplint l’enquesta. Així mateix, agraïm la facilitat que els membres del Parlament ens han posat en el decurs del treball de camp. Un especial agraïment també a Guillem Carol i Lídia Pe-lejà pel seu suport en el desenvolupament del treball de camp. El mèrit d’aquest projecte és també gràcies a la seva dedicació i entusiasme.

© Francesc Cano i Castells, 2012 Llicenciat en Periodisme Universitat Internacional de Catalunya© Antoni Rodon i Casarramona, 2012 Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració Universitat Pompeu Fabra© Correcció: Paula Garcia Omedes© d’aquesta edició: Fundació Catalanista i Demòcrata -CatDem-, 2012

Com s’informen els diputats i diputades arreu del món? Se suposa que de moltes maneres. Diu el tòpic que hi ha dues menes de polítics: els que comencen el dia llegint la premsa i escoltant els comentaris de ràdio i televisió i els que no accedeixen als mitjans fins a l’hora d’anar a dormir. Els primers, doncs, arrenquen la jornada amb els impactes que han llegit o han escoltat que els reboten al cap. Els segons, en canvi, intenten prevenir-se dels condicionants del que fins ara s’ha anomenat quart poder. Tanmateix, hi ha polítics que es vanten de no llegir mai la premsa o fins i tot d’evitar escoltar notícies per preservar els seu criteri en la presa de decisions. Tot són opcions.

Ara bé, sigui quina sigui l’opció que cadascú prengui, és evident que els polítics no poden estar permanentment condicionats pels mitjans de comunicació ni tampoc no poden prescindir-ne. Qui marca l’agenda a qui?, es preguntava Toni Aira en el seu llibre Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics, obra amb la qual va guanyar, l’any 2008 el Dotzè Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític que atorguem des de la Fundació CatDem. Aquesta és la qüestió i també la batalla diària. La política condiciona els mitjans sempre que pot (hi ha fundacions de partit, per exemple, que ofereixen una selecció d’informació política d’interès extreta de publicacions espanyoles i estrangeres i think tanks europeus i internacionals amb l’objectiu d’orientar l’opinió), de la mateixa manera que els mitjans intenten condicionar l’agenda política diària amb tota mena de notícies.

Doncs bé, com que això és així, hem cregut que pagava la pena començar pel principi i indagar sobre quines eren les vies d’accés a la informació dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya. Per això van encarregar al periodista i professor Francesc Cano un informe, que és el primer que presentem en aquesta nova etapa que la Fundació CatDem ha decidit dedicar a la transició nacional proposada pel president Artur Mas, per conèixer com s’informen els diputats i diputades, quins són els seus mitjans de referència i quins són els seus periodistes de capçalera. El professor Cano ha elaborat l’informe amb la inestimable col·laboració d’Antoni Rodon, que s’ha encarregat de la part estadística. És una primera aproximació. Una mostra amb la qual volen generar debat sobre el que Maxwell McCombs anomena agenda setting. O sigui sobre la influència mediàtica en l’agenda política.

Agustí Colomines i CompanysDirector de la Fundació CatDem

1. Presentació / 5

2. Metodologia / 6

2.1. Disseny de l’enquesta / 6

2.2. Recollida de dades / 7

3. Característiques sociodemogràfiques i posicionaments actitudinals dels diputats i diputades / 10

3.1. Característiques sociodemogràfiques / 10

3.2. Posicionaments actitudinals / 13

4. Resultats / 16

4.1. Premsa escrita / 16

4.2. Ràdio / 32

4.3. Televisió / 42

4.4. Premsa digital / 51

5. Conclusions / 60

6. Bibliografia / 65

7. Annex / 66

5

1. Presentació i objectius“La informació al Parlament de Catalunya. Vies d’accés a la informació dels diputats i les diputades: premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals” es pregunta sobre com s’informen els diputats i les dipu-tades de la novena legislatura de la cambra catalana.

Un gran consens aplega els teòrics de la comunicació a l’hora de distingir entre l’opinió pública —la que té una comunitat o societat sobre una qüestió determinada— i l’opinió publicada —la que apa-reix als mitjans de comunicació. Però els dos conceptes estan íntimament relacionats: en última instància, les opinions pública i publicada ajuden a construir-se mútuament.

Aquesta reflexió tindria una importància relativa si no fos perquè, en gran mesura, l’exercici de la política requereix una atenció continuada al vaivé de l’opinió pública. En una de les seves definicions clàssiques, la política s’entén com la presa de decisions per a la consecució dels objectius d’un grup o societat en assumptes públics.

Intentar interpretar els objectius d’aquest grup és avui dia una de les grans dificultats dels polítics. Institucions públiques com el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, o el Centre d’Investigacions Sociològiques del Govern espanyol són instruments al servei d’aquest repte. Però cada matí, la premsa, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals ofereixen pistes clares sobre els motius principals de preocupació ciutadana, i sobre quin tipus de mesures o legislació demanen.

Una gran campanya mediàtica sobre un punt negre a la xarxa viària catalana no fa més perillós circular per la carretera assenyalada —segurament al contrari—, però alerta l’administració competent i, en certa manera, l’obliga a donar resposta i resenyalitzar la via. És per això que, tant des de l’acadèmia com des de la política, considerem important conèixer com arriba la informació periodística als legisladors.

L’estudi que presentem es planteja quins són els mitjans de comunicació més consumits pels diputats i les diputades del país, i analitza la premsa, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals. Tanmateix, per obtenir un retrat clar de la influència política que tenen, l’estudi no fa tan sols una simple indexació quantitativa de mitjans, sinó que, com s’observa en les anàlisis bivariades, també reflexiona sobre els diferents tipus de consum que en fa cada grup polític.

En els paràmetres clàssics del consum mediàtic, el públic en general escull un o altre tipus de mitjà en funció de l’afinitat ideològica que hi té. En general, el consumidor mediàtic llegeix, mira o escolta un o diversos mitjans per confirmar el que ja pensa i reforçar el seu argumentari.

A priori, aquest no hauria de ser el cas de les persones que es dediquen a la política. En un escenari idealw , els diputats de qualsevol cambra haurien de trencar aquest patró de comportament per estar atents a idees i arguments i així poder-los integrar o bé poder-los rebatre.

És precisament aquesta la pregunta de sortida que ens plantegem: els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya compleixen els patrons de comportament clàssics del consum mediàtic o bé fan un ús particular dels mitjans?.

6

2. MetodologiaPer conèixer com s’informen els diputats i diputades catalans, s’ha prioritzat la utilització de mè-todes quantitatius, atès que faciliten la recollida i la presentació de la informació. Concretament, s’ha dissenyat i administrat una enquesta als 135 diputats del Parlament de Catalunya. El procés ha tingut tres fases: disseny de l’enquesta, recollida de dades i anàlisi i interpretació dels resultats.

En els subapartats següents es detalla com s’han desenvolupat les dues primeres fases. En el capítol següent es presenten i s’analitzen les dades.

I quina és l’alternativa al pacte fiscal? Som a les portes del quart intent de negociació entre Catalunya i Espanya per a aconseguir un nou sistema de finançament. L’Estatut de Núria, l’Estatut de Sau i l’Estatut del 2006 van ser tres intents infructuosos. Si aquesta via del pacte torna a fracassar, caldrà mirar referents com el del Quebec i el Canadà, on l’actuació unilateral quebequesa, mitjançant la convocatòria d’un referèndum que patí totes les traves per part de les autoritats canadenques, va provocar la sentència del Tribunal Suprem del Canadà. L’exemple del Quebec ens mostra que en tot procés d’avançament nacional cal, en algun moment, fer actes unilaterals de trencament o, si més no, desafiament del marc jurídic i polític.

2.1. Disseny de l’enquesta

El disseny de l’enquesta es va iniciar el maig del 2011 i va acabar el setembre del 2011. L’enquesta —se’n pot consultar una còpia íntegra a l’annex— consisteix en cinc grans blocs, cadascun dels quals aborda una temàtica diferent. El primer bloc inclou preguntes relacionades amb la premsa escrita. El segon bloc recull informació sobre el consum de ràdio. El tercer bloc està dedicat a la televisió. El quart bloc a la premsa digital, a les noves tecnologies i a les tecnologies 2.0. Finalment, el cinquè bloc inclou preguntes actitudinals, de caire polític i personal.

La redacció d’algunes preguntes de l’enquesta s’ha basat en preguntes estàndards utilitzades en altres enquestes similars. D’aquesta manera s’evita introduir biaixos sistèmics i es permet que el resultat d’algunes preguntes sigui comparable amb altres estudis similars fets a un altre tipus de població. Les enquestes que han servit de referència són els baròmetres regulars elaborats pel Centre d’Investigacions Sociològiques i el Centre d’Estudis d’Opinió. També ha servit d’especial referència el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.1

El disseny de l’enquesta feta als diputats del Parlament de Catalunya va incloure les quatre etapes habituals: redacció del primer esborrany, prova pilot, disseny definitiu i prova pilot confirmatòria. La primera prova pilot es va dur a terme el mes de maig de 2011 i la segona durant el mes de juliol del mateix any. En ambdues proves pilots no només es va buscar l’opinió de persones properes al camp d’estudi, sinó que també es va testar l’enquesta amb dos diputats del Parlament de Catalunya, a fi i efecte de verificar la idoneïtat de les preguntes amb les persones objectes d’estudi.El disseny final de l’enquesta es va tancar la primera setmana de setembre de 2011.

(1) Aquests estudis es poden consultar al portal web del CEO (http://ceo.gencat.cat/ceop) del CIS (www.cis.es) i de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (www.fundacc.org).

7

2.2 Recollida de dades

L’objectiu inicial era intentar aconseguir la resposta dels 135 diputats i diputades que conformen el Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, la mostra que s’obtindria equivaldria a l’univers objecte d’estudi. Atesa la dificultat de poder obtenir totes les enquestes, es va procedir a identificar un nombre límit d’enquestes per grup parlamentari per tal que els resultats obtinguts fossin generalitzables.

Finalment, s’han obtingut el nombre d’enquestes següent:

· Convergència i Unió: 48· Partit Socialista de Catalunya: 22· Partit Popular: 7· Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: 10· Esquerra Republicana de Catalunya: 8· Grup mixt, Solidaritat Catalana per a la Independència: 2· Grup mixt, Ciutadans – Partido por la Ciudadanía: 2

La taula següent resumeix el nombre d’enquestes obtingudes i el nombre de diputats i diputades reals per a cadascun dels grups parlamentaris.

Taula 1: Diputats inclosos a l’enquesta i diputats reals al Parlament de Catalunya

Nombre d’enquestes Nombre de diputats/des

CIU 48 62

PSC 22 28

PP 7 18

ICV-EUIA 10 10

ERC 8 10

SI 2 3

C’s 2 3

Nombre de casos: 99 enquestes i 134 diputats i diputades (diputat no adscrit no inclòs)

En total, s’han obtingut 99 enquestes. El gràfic següent mostra el percentatge d’enquestes per grup parlamentari. Com en el cas de la distribució d’escons al Parlament, CiU i PSC són, en l’enquesta, els partits més representats. El 48,95 % de les enquestes corresponen a CiU i el 22,22 % al grup del PSC. Respecte la distribució real del pes de cada partit al Parlament, es manté l’ordre, a excepció del cas del PP, que se situa en cinquè lloc. No obstant això, a nivell estadístic aquesta situació no comporta problemes de magnitud.2

(2) Durant el treball de camp es va intentar per tots els mitjans incrementar el nombre d’entrevistes del grup parlamentari popular. Tanmateix, els casos obtinguts ja són representatius d’aquest grup parlamentari, tant per gènere com per edat.

8

Gràfic 1: Nombre de diputats per grup parlamentari (%)

Nombre de casos: 99

Amb tot, el nombre d’enquestes per grup parlamentari és suficient per fer inferències estadístiques vàlides. A excepció del cas del grup parlamentari popular, el nombre d’enquestes recollides supera amb escreix la meitat del nombre de diputats per grup parlamentari. Així mateix, com es veurà més endavant, s’ha intentat —i aconseguit— que les enquestes obtingudes respectessin el percentatge real d’homes i de dones que cada partit té al Parlament i que representessin diferents trams d’edat. La recollida de dades de les enquestes ha tingut dues fases: en primer lloc, l’enquesta electrònica; en segon lloc, l’enquesta convencional, que permet completar els casos necessaris per fer inferències amb garanties.

Primera fase: enquesta electrònica

Fer una enquesta utilitzant les noves tecnologies —particularment Internet— té diversos avantatges en relació a l’enquesta telefònica o la convencional enquesta cara a cara (Couper, 2000).

En primer lloc, permet que l’enquestat disposi del temps que vulgui per respondre les preguntes. Atès que el programa que administrava l’enquesta permetia començar-la i completar-la en qualsevol moment, l’enquestat no es trobava en una situació de pressió, com pot passar en l’enquesta telefò-nica o en el format cara a cara. D’aquesta manera, es permet reflexionar més profundament sobre les respostes. En segon lloc, l’enquesta en línia evita el sorgiment de biaixos, fruits de la interacció entre persones: és ben sabut que la persona que administra l’enquesta té una influència sobre el resultat final.3 Per tant, la manca d’interacció personal en les enquestes electròniques evita aquest problema. Finalment, disminueix el temps de recollida de dades, especialment entre els sectors avesats a les noves tecnologies. Aquest fet comporta la disminució de costos derivats de la recollida de dades i facilita la resta d’etapes.

(3) Per exemple, tal com mostra Verge (2010), el fet que l’enquestador sigui un home o una dona esbiaixa determinats resultats.

9

Malgrat tot, com bé recorden Schmidt (1997), Couper (2000) i Van Selm i Jankowski (2006), les enquestes digitals presenten alguns problemes. Tot seguit els presentem i detallem la solució que hi hem donat.

El problema més important de les enquestes digitals és la dificultat d’obtenir una mostra aleatòria de l’univers a estudiar. Si l’univers a estudiar, per exemple, és la població de Catalunya, dur a terme una enquesta electrònica introduiria un biaix en les persones que contestarien. Així, les persones que no estan avesades a utilitzar Internet, o que simplement no en tenen, quedarien excloses de la mostra. Al mateix temps, el tema de l’enquesta pot fer que persones a les quals no els interessa evitin contestar-la. Fruit d’aquest efecte, les enquestes electròniques acostumen a tenir menys respostes que les personals o les telefòniques (Heerwegh i Loosveldt, 2008).

No obstant això, l’estudi que es desenvolupa aquí evita aquest desavantatge. La raó és que l’univers objecte d’estudi és limitat —els 135 diputats del Parlament de Catalunya— i, per tant, no s’ha buscat una mostra aleatòria de l’univers, sinó que s’ha intentat aconseguir el màxim de respostes possibles.

Fins i tot així, s’han pres certes precaucions. Diverses investigacions (Solomon, 2002; Wright, 2005) han demostrat que algunes tècniques incrementen el nombre de respostes: correus personalitzats, recordatoris al cap d’un cert temps sobre l’enquesta i una notificació prèvia formal. Totes aquestes mesures s’han utilitzat en aquest estudi.

Un dels altres problemes rellevants és la necessitat d’atorgar confiança a l’enquestat (Schmidt, 1997). Tot i que Internet és més impersonal que les enquestes telefòniques o les que es fan cara a cara, és necessari introduir algun mecanisme de correcció per tal d’evitar que l’enquestat pensi que l’enquesta té uns objectius esbiaixats. Amb aquesta finalitat, i tal com s’observa a l’annex, es va generar un número identificador aleatori per a cada diputat, que havia d’introduir-se abans de respondre l’enquesta. D’aquesta manera l’enquestat no havia d’introduir cap nom i passava a ser una xifra aleatòria i, per tant, anònima.

Finalment, l’última dificultat que les enquestes en línia poden generar és la resposta de les preguntes de manera aleatòria, sense cap tipus de sentit (Melani, 2007). Per tal d’evitar aquestes “respostes exprés”, s’han seguit les recomanacions següents: fer el qüestionari tan breu com sigui possible, estructurar-lo en pàgines diferents i intercalar preguntes obertes. Així mateix, un cop acabada l’en-questa es va procedir a identificar incongruències en les respostes. El resultat final va ser que només un parell d’enquestes presentaven contradiccions, per la qual cosa els resultats globals romanen coherents i robustos.4

L’enquesta electrònica es va dissenyar i gestionar a través del programari Surveymonkey, utilitzat abastament en diferents camps, tant públics com privats.5

Com s’ha dit, abans d’enviar l’enquesta electrònica, es va trametre una carta a cadascun dels porta-veus dels grups parlamentaris amb la intenció de posar-los en coneixement de l’objectiu de l’estudi

(4) Per respostes contradictòries ens referim a la manca de coherència interna entre dues preguntes. Per exemple, una persona que afirma que no mira la televisió per informar-se i que, en canvi, a la següent pregunta assegura que la mira cada dia. Com s’ha comentat, aquest fet és gairebé inexistent. (5) Podeu trobar-ne més detalls al seu portal web: http://www.surveymonkey.com/.

10

i de l’enquesta. L’enviament de l’enquesta es va fer per correu electrònic durant la primera setmana de setembre de 2011 i es va programar un reenviament automàtic amb intervals curts quan l’en-questat no responia.

Segona fase: enquestes convencionals

La primera fase es va tancar amb tres quartes parts de les enquestes que finalment es recollirien. Per tal de complir les quotes de partit, sexe i edat, es va decidir completar el número d’enquestes amb una visita al Parlament de Catalunya. Aquesta visita va tenir lloc el dia 30 de novembre de 2011 i va permetre completar les enquestes que mancaven fins arribar a la xifra final.

La gran diferència d’aquesta fase és que, per qüestions lògiques, les enquestes ja no eren electròniques d’auto-compleció, sinó que es tractava d’enquestes cara a cara, personals. Les enquestes es van fer amb el suport d’una tauleta gràfica, donant la possibilitat que el diputat o la diputada contestés les preguntes que li resultaven més incòmodes amb aquesta eina. Tot i així, no es va registrar cap cas en què l’enquestat denegés una resposta per manca de confiança amb l’enquestador.

En conclusió, s’ha fet servir un mètode mixt per recollir les dades, el qual combina la utilització d’una enquesta en línia i de mètodes presencials (Melani, 2007).

3. Característiques sociodemogràfiques i posici-onaments actitudinals dels diputats i diputades

Tal com s’ha esmentat en l’apartat anterior, l’enquesta incloïa diverses preguntes personals a fi i efecte de controlar-ne la representativitat, així com de disposar d’eines d’interès per a creuaments posteriors. Aquest apartat detalla l’estadística univariant de cada una d’aquestes preguntes.

3.1 Característiques sociodemogràfiques

L’edat mitjana de les enquestes recollides és de 47,14 anys. La mediana és de 49 anys. La desviació estàndard equival a 9,9 anys. Com es fa palès en el següent diagrama de caixa, el rang d’edat varia d’un mínim de 23 anys fins a un màxim de 69 anys, amb la majoria de valors situats entre els 40 i els 54 anys (rang interquartíl·lic).

11

Gràfic 2: Edat

Nombre de casos: 99

Quant al sexe dels enquestats, la distribució és gairebé equitativa. Del total dels enquestats, el 53,54 % són homes i el 46,46 % són dones.

Gràfic 3: Sexe (%)

Nombre de casos: 99

12

La majoria de diputats enquestats resideixen a la comarca del Barcelonès —vora un 30 %. Pel que fa a les comarques limítrofes, el Maresme i el Vallès Occidental són les més representades (7,07 % i 6,06 %, respectivament). En total, trenta-dues de les quaranta-dues comarques catalanes es troben representades al Parlament.

Taula 2: Comarca de residència

Comarca % Comarca %

El Barcelonès 29,29 El Montsià 2,02

El Maresme 7,07 L’Alt Penedès 2,02

El Vallès Occidental 6,06 L’Anoia 2,02

El Gironès 5,05 Osona 1,01

El Segrià 4,04 El Pallars Sobirà 1,01

El Vallès Oriental 4,04 El Pla d’Urgell 1,01

El Baix Camp 3,03 El Ripollès 1,01

El Baix Empordà 3,03 El Solsonès 1,01

El Baix Llobregat 3,03 L’Alt Camp 1,01

El Pla de l’Estany 3,03 L’Alt Urgell 1,01

El Tarragonès 3,03 La Conca de Barberà 1,01

El Bages 2,02 La Noguera 1,01

El Baix Ebre 2,02 La Ribera d’Ebre 1,01

El Baix Penedès 2,02 La Segarra 1,01

El Berguedà 2,02 La Selva 1,01

El Garraf 2,02 Les Garrigues 1,01

Nombre de casos: 99

13

El 38,39 % dels diputats tenen una llicenciatura. El 30,3 %, a més, ho complementen amb estudis de màster i el 4,04 % són doctors. Juntament amb els enginyers tècnics o superiors, conformen més de tres quartes parts dels enquestats.

Gràfic 4: Nivell més alt d’estudis assolits (%)

Nombre de casos: 99

3.2 Posicionaments actitudinals

Tal com s’ha comentat, l’enquesta també preguntava sobre diferents aspectes actitudinals de caire ideològic o polític.

Un dels primers elements d’interès és l’autoubicació ideològica dels diputats en l’eix ideològic es-querra-dreta. La mitjana és del 4,2 i la desviació estàndard és de l’1,2. Com en la població catalana, la distribució tendeix a la normalitat, però amb un cert biaix cap al centre-esquerra —la posició quatre és la més nombrosa. Només vora un 14 % se situa en les posicions 6 o 7, identificades amb les posicions de centre-dreta o dreta. En termes generals, s’observa el mateix patró que el que es reprodueix en la societat catalana: s’eviten els extrems; la posició central (5) queda sobrerepresen-tada, fruit de les seves connotacions ideològiques laxes; les posicions d’esquerres són majoria, i les posicions de dreta són, molt probablement, infrarepresentades a causa de la connotació negativa del seu significant.6 Finalment, cal destacar que més d’un 8 % dels diputats no s’ubica en l’escala.

(6) Per saber més sobre aquest tema, vegeu Molas i Bartomeus (1998).

14

Gràfic 5: En quina casella es col·locaria vostè, sent l’1 extrema esquerra i el 10 extrema dreta? (%)

Nombre de casos: 99

El 44,9 % dels diputats i diputades catalans asseguren sentir-se únicament catalans. És, de llarg, la resposta més alta de l’escala sobre identitat nacional subjectiva (representada en el Gràfic 6). A excepció d’aquesta, les posicions 6 a 9 són majoria, tot i que la posició neutral 5 —“em sento tan català com espanyol”— és majoritària quan es comptabilitza individualment. No hi ha cap diputat que declari sentir-se únicament esp anyol. La mitjana resultant és del 6,6 (desviació estàndard 2,16).

15

Gràfic 6 I en la següent escala d’identitat nacional, on s’ubicaria, sent l’1 “em sento únicament espanyol” i el 10 “em sento únicament català”? (%)

Nombre de casos: 99

“Quin grau d’autonomia respecte l’Estat espanyol creu que hauria de tenir Catalunya?”. Aquesta pregunta oferia una escala que anava del 0 (centralisme) al 10 (independència). El 38,38 % dels enquestats van respondre 10, independència. En una línia semblant, les posicions 7 a 9 són les més nombroses. Les posicions 0 (centralisme absolut) a 3 no contemplen cap cas. La mitjana és del 8,3 i la desviació estàndard de l’1,8.

Gràfic 7: Quin grau d’autonomia respecte l’Estat espanyol creu que hauria de tenir Catalunya? (%)

Nombre de casos: 99

16

Finalment, una pregunta interpel·lava els diputats sobre la seva acció en un eventual referèndum d’independència. El 58,59 % assegura que votaria que sí. El 23,23 % votaria pel no. El 14,14 % no sap què faria. El 3,03 % assegura que s’abstindria. Finalment, l’1,01 % votaria en blanc.

Gràfic 8: Si hi hagués un referèndum d’independència, què votaria? (%)

Nombre de casos: 99

4. ResultatsL’apartat següent analitza els resultats per a cada un dels blocs de l’enquesta. El primer bloc se centra en la premsa escrita. El segon bloc presenta els resultats relacionats amb la ràdio. El tercer bloc analitza el consum de televisió. Finalment, el quart i últim bloc fa referència a la premsa digital. Cadascun dels blocs segueix un patró semblant: primer es presenten els descriptius univariants (una única variable) i, quan es creu convenient, s’il·lustren alguns descriptius bivariants (creuaments) considerats rellevants. Els creuaments varien segons cadascun dels blocs, atès que s’han fet els creuaments que es creien més interessants en cada un dels casos.

4.1 Premsa escrita

L’edició en català de La Vanguardia és el diari més llegit pels diputats i les diputades del Parlament de Catalunya. Aquest és el diari mencionat pel 66,7 % dels diputats quan se’ls va oferir la llista de tots les diaris d’informació generalista venuts a Catalunya. L’Ara és el diari que ocupa la segona posició —un 51 % assegura llegir-lo habitualment— i El Punt/Avui, la tercera —llegit normalment pel 50 % dels enquestats. La quarta posició és per El Periódico —versió catalana— i, la cinquena, per El País. L’avui desaparegut Público —versió en paper— era el sisè diari preferit de la cambra

17

Gràfic 9: Del següent llistat de diaris generals, indiqui quin o quins llegeix habitualment (multiresposta)

Nombre de casos: 99

El següent creuament analitza el consum de premsa per grup parlamentari.

El 91,67 % dels diputats del grup parlamentari majoritari en la cambra catalana, Convergència i Unió, assegura llegir l’edició catalana de La Vanguardia. El segon diari escollit és El Punt/Avui i el tercer, el diari Ara.

El grup parlamentari del PSC prefereix El País (86,36 %), El Periódico en català (77,27 %) i La Van-guardia en català (59,09 %).

El PP té El Mundo com a diari preferit (85,71 %), La Vanguardia en castellà (71,43 %) i La Razón (57,14 %).

Quant a ICV, els diaris preferits són El País i la versió catalana d’El Periódico (el 70 % assegura llegir ambdós).

Finalment, el 100 % dels diputats ERC assegura llegir el diari Ara. El 87,5 % llegeix El Punt/Avui i el

75 % l’edició catalana d’El Periódico. Gràfic 10: Consum de premsa escrita per grup parlamentari

18

Gràfic 10: Consum de premsa escrita per grup parlamentari

CIU PSC

Nombre de casos: 48 Nombre de casos: 22

PP ICV


ERC

Nombre de casos: 8

L’enquesta també demanava als diputats que ubiquessin el diari que llegien en l’eix esquerra-dreta. El Gràfic 11 en recull els resultats. El diari que es considera més de dretes és La Gaceta, que rep un 9 en una escala de 10, seguit de La Razón (6,8), l’ABC (6,75), La Vanguardia en castellà (6,57) i en

19

català (6,38) i El Mundo (5,8). El diari considerat més d’esquerres és, per aquest ordre, la versió castellana d’El Periódico (3,86), la catalana (4,05) i El País (4,25).

En la ubicació dels diferents diaris que els diputats llegeixen s’observa el que en política s’anomena efecte projecció i efecte contrast (Adams, Merrill i Grofman, 2005). L’efecte projecció es produeix quan una persona tendeix a ubicar el seu partit —o mitjà de comunicació preferit— proper a la seva posició. Per contra, l’efecte contrast té lloc quan s’allunya de la pròpia posició ideològica el partit rival —o el mitjà de comunicació afí al partit opositor.

Així, per exemple, els diputats que s’ubiquen en posicions d’esquerres, tendeixen a ubicar diaris considerats d’esquerres en la mateixa posició que la seva o molt propers. Per contra, ubiquen a l’altra extrem aquells diaris que asseguren llegir però que són considerats de dretes.

Aquesta discrepància es pot intentar captar amb la desviació estàndard. Com més elevada és la desviació estàndard, més discrepància hi ha entre diputats a l’hora d’ubicar els diferents diaris en l’eix esquerra-dreta. Per contra, si el diari no provoca discrepàncies —per tant, l’efecte projecció i l’efecte contrast no actuen— la desviació estàndard serà baixa.

La Vanguardia, tant en l’edició catalana com en la castellana, és el diari que presenta una desviació estàndard més elevada —1,3 i 1,4, respectivament. En canvi, El Periódico, sobretot la versió castellana, és el diari que presenta una desviació estàndard més baixa. Això significa que hi ha més dificultat, és a dir, menys consens, a l’hora d’ubicar La Vanguardia en l’eix esquerra-dreta que en el cas d’El Periódico.

Gràfic 11: Del llistat de diaris generals que ha assenyalat en l’anterior llista, ubiqui’ls en l’escala esquerra-dreta (1, extrema esquerra; 10, extrema dreta)

Nombre de casos: ABC, 4; Ara, 47; El Mundo, 10; El País, 36; El Periódico (castellà), 7; El Periódico (català), 41; El Punt/Avui, 46; La Gaceta, 1; La Razón, 5; La Vanguardia (castellà), 14; La Vanguardia (català), 58; Público, 21

20

El gràfic següent mostra l’autoubicació ideològica mitjana dels diputats segons el diari que es llegeix. Així, segons els seus lectors, El Mundo és el diari més ubicat a la dreta (5,27). Si ens centrem en els diaris més llegits, es registren les següents posicions en l’escala: La Vanguar-dia en català (4,47), El Punt/Avui (4,2), el diari Ara (4,1), El Periódico en català (3,74) i El País (3,6).

Gràfic 12: Autoubicació ideològica mitjana segons el diari que es llegeix (0, extrema esquerra; 10, extrema dreta)

Nombre de casos: ABC, 4; Ara, 45; El Mundo, 11; El País, 35; El Periódico (castellà), 8; El Periódico (ca-talà), 39; Punt/Avui, 44; La Vanguardia (castellà), 15; La Vanguardia (català), 59; Público, 21

En base als diaris que llegien, es va preguntar als diputats l’afinitat partidista de cada rotatiu. El Gràfic 13 mostra els resultats per cada un dels diaris.7

El 100 % dels lectors de l’ABC creuen que el diari és proper al Partit Popular. És el mateix cas d’El Mundo i La Gaceta.

(7) Només es mostren aquells casos en què hi ha discrepàncies. Si el 100 % dels enquestats coincideix en la mateixa resposta, s’explica però el gràfic no s’introdueix. Aquest criteri s’aplica a aquests i als següents gràfics.

21

Quant al diari Ara, un 77 % creu que és proper a ERC i un 21 % a CiU.

El 90 % dels enquestats que llegeixen El País creuen que és proper al PSC. Es dóna una xifra sem-blant pel cas de la versió catalana i castellana d’El Periódico de Catalunya.

El Punt/Avui és, segons un 60 %, proper a ERC. Segons un 30 %, és proper a CiU.

La Vanguardia, sigui la versió catalana o la castellana, se situa com un diari proper a CiU per gairebé la majoria dels enquestats. Finalment, més de tres quartes parts dels enquestats creuen que l’extint diari Público era proper a ICV.

Gràfic 13: Del llistat de diaris generals que ha assenyalat en la llista anterior, digui a quin partit creu que són més propers

23

Nombre de casos: ABC, 4; Ara 47; El Mundo, 7; El País, 29; El Periódico (castellà), 6; El Periódico (català), 36; El Punt/Avui, 48; La Gaceta, 1; La Razón, 5; La Vanguardia (castellà), 14; La Vanguardia (català), 62; Público, 18

La taula següent (Taula 3) mostra la ubicació dels quatre diaris més llegits en l’eix esquerra-dreta segons el partit polític al qual es pertany. Així, els diputats de CiU ubiquen de mitjana a La Vanguardia en el 5,87, ERC ho fa en el 7,8, ICV en el 6,25 i el PSC en el 7,54.

El diari Ara és ubicat, de mitjana, en el 4,03 pels diputats de CiU, en el 3,75 pels d’ERC, en el 5,4 pels d’ICV i en el 4,87 pels del PSC.

Quant a El Periódico en català, els diputats de CiU són els que l’ubiquen més a l’esquerra (3,47), seguit dels d’ERC (3,71), PSC (4,06) i ICV (4,71).

Finalment, el diari El País és ubicat per CiU al 3,25, per ERC al 5,3, per ICV al 4,12 i pel PSC al 4,39.

24

Taula 3: Ubicació ideològica mitjana dels diaris més llegits segons grup polític (0, extrema esquerra; 10, extrema dreta)

CIU ERC UCV PSC

La Vanguardia (català) 5,87 7,8 6,25 7,54

Ara 4,03 3,75 5,4 4,87

El Periódico (català) 3,47 3,71 4,71 4,06

El País 3,25 5,3 4,12 4,39

*El PP no apareix per manca de casos suficients en cada un dels creuaments

La mateixa anàlisi s’ha repetit per afiliació partidista. La Taula 4 mostra a quin partit es considera que el diari pertany, creuat per grup parlamentari. Entre parèntesis es mostra el percentatge de diputats que coincideixen amb l’afirmació. Quant a La Vanguardia en català, la majoria de membres de tots els grups parlamentaris coincideixen que el diari és proper a CiU, fins i tot els diputats d’aquest grup parlamentari.

Pel que fa al diari Ara, hi ha més discrepància: mentre els diputats d’ICV consideren que és proper a CiU, la resta de diputats del PSC, ERC i CiU asseguren que és proper a ERC. No obstant això, els percentatges són, en comparació amb la resta, més baixos.

Finalment, segons tots els grups parlamentaris, tant El Periódico en català com El País són consi-derats propers al PSC.

Taula 4: Proximitat partidista entre els diaris més llegits i els partits segons grup polític

CIU ERC ICV PSC

La Vanguardia (català) CIU (90,9%) CIU (80%) CIU (100%) CIU (91,67%)

Ara ERC (76,67%) ERC (100%) CIU (60%) ERC (71,43%)

El Periódico (català) PSC (100%) PSC (100%) PSC (85,71%) PSC (93,75%)

El País PSC (100%) PSC (100%) PSC (87,50%) PSC (83,33%)

*El PP no apareix per manca de casos suficients en cada un dels creuaments

L’enquesta també interrogava els diputats sobre la freqüència de lectura de premsa. El 76,77 % va contestar que llegeix el diari cada dia, el 17,17 % ho fa tres o quatre dies a la setmana i el 6,06 % un o dos dies la setmana. Cap d’ells va assegurar que ho fa amb menys freqüència.

25

Gràfic 14: Amb quina freqüència llegeix el diari?

Nombre de casos: 99

Els deu articulistes o opinadors més llegits pels membres del Parlament de Catalunya són, per ordre descendent, els següents: Francesc Marc-Álvaro (el 10,04 % dels diputats l’esmenten), Pilar Rahola (7,17 %), Enric Juliana (5,02 %), Jordi Barbeta (5,02 %), Antoni Puigverd (4,66 %), Josep Ramoneda (3,58 %), Quim Monzó (3,23 %), Toni Soler i Albert Sáez (2,87 %) i Salvador Cardús (2,51 %).

D’aquests deu, sis pertanyen exclusivament a La Vanguardia i un a El Periódico (Albert Sáez). Dos articulistes, Josep Ramoneda i Salvador Cardús, col·laboren tant a La Vanguardia com al diari Ara.

26

Gràfic 15: Citi els articulistes o opinadors que llegeix habitualment (5 com a màxim)

Nombre de casos: 279

El Gràfic 16 mostra els articulistes més llegits segons el grup parlamentari.8

Pels diputats de CiU, Francesc-Marc Álvaro, Pilar Rahola i Jordi Barbeta són els tres articulistes més llegits.

Els diputats del PSC prefereixen Josep Ramoneda, Antoni Puigverd i Albert Sáez.

Els diputats del PP escullen Alfonso Ussía, David Gistau i Gregorio Morán.

Quant a ICV, Vicenç Navarro, Francesc-Marc Álvaro i Joan Subirats, per aquest ordre, són els arti-culistes més llegits.

Finalment, pels diputats d’ERC, Toni Soler ocupa la primera posició, seguida de Joan Manuel Tres-serras i Salvador Cardús

(8) És bo recordar que el número de casos es refereix al número de mencions a opinadors o articulistes. Així, CiU ha citat 129 articulistes diferents, el PSC 65, i etcètera.

27

Gràfic 16: Articulistes més llegits segons grup parlamentari (5 opcions per diputat o diputada)

CIU PSC


PP ICV


ERC

Nombre de casos: 36

28

El consum de premsa local o comarcal també és força estès entre els diputats de la Cambra Cata-lana. El 77,77 % dels diputats esmenta alguna publicació local. El Diari de Tarragona és el majoritari, seguit del Regió 7, el Diari de Girona, el Segre, l’edició gironina d’El Punt i La Mañana.

Gràfic 17: Llegeix algun diari local o comarcal? Quin o quins? (3 opcions com a màxim)


Entre els que llegeixen premsa local o comarcal, un 42 % ho fa cada dia, un 17 % tres o quatre dies la setmana, gairebé una quarta part un o dos dies la setmana i un 16 % ho fa amb menys freqüència.

Gràfic 18: Si la resposta és afirmativa, amb quina freqüència llegeix premsa local o comarcal?

Nombre de casos: 69

29

Quant al consum de premsa escrita internacional, el 41,41 % assegura llegir-ne per informar-se. Entre la premsa estrangera més citada, hi destaca el francès Le Monde i Le Nouvel Observateur, el britànic The Guardian, Financial Times i The Economist, l’italià Corriere de la Sera i l’americà New York Times.

Gràfic 19: Llegeix premsa escrita internacional (premsa general o especialitzada) per informar-se?

Nombre de casos: 99

La freqüència de lectura de la premsa internacional, fins i tot entre els que la llegeixen, és més aviat poca. El 53,66 % assegura llegir-la un o dos dies la setmana. Un 22 % ho fa tres o quatre dies la setmana i un 20 % ho fa amb menys freqüència. Només el 4,88 % ho fa cada dia.

Gràfic 20: Amb quina freqüència llegeix premsa internacional?

Nombre de casos: 41

30

El gràfic següent mostra la premsa més llegida segons tres trams d’edat: de 20 a 35 anys, de 36 a 55 anys i de 56 anys en endavant.

El primer grup, dels 20 als 35 anys, té La Vanguardia en català com a diari més llegit. El 76,92 % dels que pertanyen a aquest grup asseguren llegir-lo. El segon diari és l’Ara (69,23 %) i el tercer, El Punt/Avui (46,15 %).

Quant als diputats que tenen entre 36 i 55 anys, La Vanguardia en català també és el diari més llegit, seguit del diari Ara i d’El Punt/Avui. Tot i que l’ordre sigui el mateix, la distribució percentual és molt més homogènia.

Finalment, els que tenen més de 56 anys tenen, a parts iguals, La Vanguardia en català, El País i El Periódico en català com a diaris més llegits.

Gràfic 22: Premsa més llegida segons trams d’edat

Nombre de casos: De 20 a 35 anys, 13; de 36 a 55 anys, 63; de 56 a 69 anys, 21

S’ha repetit el mateix procediment segons els estudis assolits, dividint els diputats en tres grups: els que tenen estudis primaris, batxillerats o són diplomats, els que tenen una llicenciatura o similar i, finalment, els que tenen un màster o són doctors.

31

Pel que fa al primer grup, La Vanguardia en català és el diari més llegit (el 71,43 % assegura llegir-lo), seguit d’El Punt/Avui i d’El Periódico en català.

La situació varia lleugerament en el grup de diputats que tenen una llicenciatura o similar. La Van-guardia en català segueix sent el diari preferit, seguit del diari Ara i d’El País.

Finalment, entre els enquestats que tenen un màster o són doctors, La Vanguardia en català també és el primer diari, seguit del diari Ara. S’observa clarament que el consum d’aquest últim diari aug-menta considerablement a mesura que creixen els estudis.

Gràfic 23: Premsa més llegida segons estudis màxims assolits

Nombre de casos: Estudis primaris/batxillerat/diplomatura, 21; Llicenciatura, 40; Màster/doctorat, 38

4.1.1 Altres creuaments

Aquesta subsecció presenta altres creuaments considerats interessants en relació al consum de premsa.

El següent creuament mostra el grau desitjat de descentralització territorial que hauria de tenir l’Estat espanyol segons el diari que es llegeix. Com s’observa en el Gràfic 21, els lectors d’El Punt/Avui, el diari Ara i La Vanguardia en català són els que desitgen un grau de descentralització més elevat. Per contra, els lectors de l’ABC, El Periódico en castellà i El Mundo són els que desitgen un menor grau de descentralització territorial.

32

Gràfic 21: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons el diari que es llegeix (0, centralisme; 10, independència)

Nombre de casos: ABC, 4; Ara, 45; El Mundo, 11; El País, 35; El Periódico (castellà), 8; El Periódico (ca-talà), 39; Punt/Avui, 44; La Vanguardia (castellà), 15; La Vanguardia (català), 59; Público, 21

4.2 Ràdio

El segon bloc inclou les preguntes relacionades amb la ràdio. Com en l’anterior bloc, primer es mos-tren els descriptius i, tot seguit, els creuaments considerats interessants.

La primera de les preguntes pretenia conèixer la freqüència amb la qual els membres del Parlament de Catalunya escolten la ràdio. Segon es mostra al Gràfic 24, més del 75 % assegura escoltar la ràdio cada dia. El 5,05 % diu fer-ho un o dos dies la setmana, mentre que el 9,09 % ho fa tres o quatre dies la setmana. Prop d’un 10 % afirma que no escolta la ràdio.

33

Gràfic 24: Amb quina freqüència escolta la ràdio?

Nombre de casos: 99

Entre els diputats que escolten la ràdio, se’ls va demanar amb quines emissores ho fan. Catalunya Ràdio apareix com la primera emissora de ràdio de la cambra catalana (més del 70 % dels diputats l’escolta). En segona posició hi ha RAC1 (58,59 %), Cadena SER és la tercera (30,3 %) i COM Ràdio és la quarta (21,21 %).

Gràfic 25: Emissores més escoltades (multiresposta)

Nombre de casos: 99

34

Tot seguit, se’ls demanava que especifiquessin en quina franja horària acostumaven a escoltar l’emis-sora que anteriorment havien mencionat.

Pel que fa a la Cadena SER, més de la meitat l’escolta pel matí. L’altra franja més escoltada és la del vespre o la nit (27 % dels enquestats).

La franja matinal és també la majoritària en el cas de Catalunya Ràdio (62,4 %), seguida també del vespre o la nit (24,8 %).

COM Ràdio, per contra, és escoltada a parts iguals durant el matí i el vespre o la nit (43,5 % en ambdós casos).

Finalment, la franja matinal també predomina en el cas de RAC1 (61,6 %). El 24,4 % assegura es-coltar-la durant el vespre o la nit.

Pel que fa a la resta d’emissores, el número de casos és massa reduït per veure diferències significatives entre franges horàries. Tanmateix, els casos més destacats són els que es presenten a continuació.

Cadena COPE: dels set diputats que l’escolten, dos ho fan al matí, tres al migdia i dos al vespre o a la nit.

Punt Radio: els set casos registrats escolten aquesta emissora tant al matí com al vespre o la nit.

Radio Nacional: la majoria dels sis diputats que l’escolten ho fan al matí.

Ràdio 4: dels quinze diputats que l’escolten, la gran majoria ho fan al matí.

Gràfic 26: Si escolta alguna d’aquestes emissores, indiqui en quines franges horàries ho acostuma a fer

Cadena SER Catalunya Ràdio


35

COM RÀDIO RAC1


El següent gràfic analitza el consum de ràdio per grup parlamentari. Per als diputats de CiU, RAC1 és la primera emissora (81,25 %). Catalunya Ràdio es troba en segona posició (66,67 %).

El PSC té en la SER la primera ràdio (el 81,82 % dels membres d’aquest grup parlamentari diuen que l’escolten). Catalunya Ràdio és la segona (68,18 %).

Quant al PP, la situació es troba més repartida: el 57,14 % dels diputats d’aquest grup parlamentari assegura escoltar RAC1 i el 42,86 %, la COPE. La tercera posició se la reparteixen, a parts iguals, Catalunya Ràdio i la SER (28,57 %).

En el cas d’Iniciativa és també Catalunya Ràdio (90 %), seguida de COM Ràdio (50 %) i la SER (30 %).

Finalment, Catalunya Ràdio és, en canvi, la ràdio majoritària dels diputats d’ERC (segons l’enquesta, tots l’escolten). RAC1 se situa en segona posició (62,5 %).

Gràfic 27: Consum de ràdio per grup parlamentari (multiresposta)

CIU PSC


36

PP ICV


ERC

Nombre de casos: 8

37

El Gràfic 28 mostra l’autoubicació ideològica mitjana segons la ràdio que escolten els diputats. És a dir, en l’eix esquerra-dreta, on s’ubiquen els diputats segons la ràdio que escolten.

Com s’observa, els diputats que escolten la COPE s’ubiquen, de mitjana, en la posició 5. Els que escolten RAC 1 ho fan en el 4,6, la mateixa posició que els oients de Punto Radio. La posició mitja-na dels que escolten Catalunya Ràdio és del 4,01, del 3,72 pels oients de la SER i del 3,65 pels de

COM Ràdio.Gràfic 28: Autoubicació ideològica mitjana segons ràdio escoltada (0, extrema esquerra: 10, extrema dreta)

Nombre de casos: COPE, 5; RAC1, 58; Punto Radio, 5; Catalunya Ràdio, 70; SER, 30; COM Ràdio, 21

38

El mateix procediment s’ha repetit pel grau de descentralització desitjat, com s’il·lustra en el gràfic següent. Els diputats que escolten RAC 1, Catalunya Ràdio i COM Ràdio són els que desitgen més descentralització, mentre que els oients de la SER, la COPE i Punto Radio prefereixen un estat menys descentralitzat.

Gràfic 29: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons la ràdio que s’escolta (0, centralisme; 10, independència)

Nombre de casos: COPE, 5; RAC1, 58; Punto Radio, 5; Catalunya Ràdio, 70; SER, 30; COM Ràdio, 21

39

En relació al consum de ràdios locals, la situació es troba més dividida: el 62,63 % dels diputats assegura que no escolta habitualment cap ràdio local.

Gràfic 30: Escolta habitualment alguna ràdio local?

Nombre de casos: 99

És important destacar que les ràdios locals esmentades són moltes i representen gran part del territori català.

Si se centra l’atenció en el mitjà radiofònic escollit a l’hora d’informar-se, el resultat és clar: Cata-lunya Informació és el mitjà preferit (96,6 %), a molta distància de Radio Intereconomía i Radio 5 Todo Notícias.

Gràfic 31: Indiqui quina d’aquestes emissores de temàtica informativa recorda haver escoltat l’última setmana per informar-se

Nombre de casos: 87

40


Com en el cas de la premsa, aquest subapartat presenta els resultats d’altres creuaments d’interès per analitzar com s’informen els diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

Quant a franges d’edat, la ràdio més escoltada pels diputats d’entre 20 i 35 anys és RAC 1 (84,62 %) i, en segon lloc, Catalunya Ràdio (61,54 %). Aquesta última és l’escollida pels diputats d’entre 36 i 55 anys (76,19 %), seguida de RAC 1 (51,14 %). Finalment, els 61,9 % dels diputats catalans d’entre 56 i 69 anys escolten principalment Catalunya Ràdio, seguida de la SER (52,38 %).

Gràfic 32: Ràdio escoltada segons trams d’edat


La radio més escoltada pels diputats que tenen estudis primaris, batxillerat o una diplomatura és Catalunya Ràdio (57,14 %), seguida de RAC 1 (47,62 %). No obstant això, és la franja d’edat en què la situació és més heterogènia. Així, entre els diputats que tenen una llicenciatura, és també Catalunya Ràdio la més escoltada (77,5 %), seguida també de RAC1 (60 %). La situació es repeteix pels que tenen un màster o un doctorat: el 71,05 % escolta Catalunya Ràdio i el 63,16 %, RAC 1.

41

Gràfic 33: Ràdio escoltada segons estudis màxims assolits


42

4.3 Televisió

Aquest tercer bloc presenta els resultats relatius a la televisió.

TV3 és, per majoria àmplia, el canal de televisió que els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya utilitzen més per informar-se. El 96,84 % assegura veure-la habitualment quan volen informar-se. La 1 es troba en la segona posició (34,73 %) i 8TV, en la tercera (13,68 %).

Gràfic 34: Dels següents canals de televisió, indiqui els tres que més habitualment fa servir per informar-se (multiresposta)

Nombre de casos: 95

El següent creuament mostra el consum de televisió per grup parlamentari.

El 93,75 % dels diputats de CiU asseguren mirar habitualment TV3 per informar-se. El 22,92 % mira 8TV i el 16,7 %, La 1

Un 90 % dels diputats del PSC prefereix també TV3. La 1, la Sexta i Cuatro són, per aquest ordre, la resta de canals utilitzats pel grup socialista per informar-se.

TV3 és també la televisió més vista pels diputats del PP pel que fa a informació (un 85 %). Un 57 % ho fa a través d’Antena 3, un 42 % per La 1 i un 28 % per Intereconomía.

La mateixa situació en relació a TV3 es repeteix pels diputats d’ICV, els quals també s’informen per La 1 i la Sexta (40 %).

Finalment, la totalitat dels diputats d’ERC mira TV3 per informar-se. Un 37 % també ho fa a través de La 1.

43

Gràfic 35: Consum de televisió per grup parlamentari

CIU PSC


PP ICV


ERC

Nombre de casos: 8

El gràfic següent mostra el creuament entre la ubicació en l’eix esquerra-dreta i el canal de televisió escollit. Els diputats que miren TV3 per informar-se s’ubiquen, de mitjana, en el 4,22 (centre-esquerra). Els que prefereixen La 1 en el 4, els de 8TV en el 4,15 i els de la Sexta en el 3,58.

44

Gràfic 36: Autoubicació ideològica mitjana segons canal de televisió escollit (0, extrema esquerra; 10, extrema dreta)

Nombre de casos: Antena 3, 9; Telecinco, 4; TV3, 92; 8TV, 13; La 1, 33; La Sexta, 12; Cuatro, 7; La 2, 4

Quant al grau desitjat de descentralització, els que miren 8TV, La 2 i TV3 són els que s’ubiquen en posicions més elevades. Per contra, els que miren Antena 3 i Telecinco s’ubiquen en les posicions més baixes.

45

Gràfic 37: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons la ràdio que s’escolta (0, centralisme; 10, independència)

Nombre de casos: Antena 3, 9; Telecinco, 4; TV3, 92; 8TV, 13; La 1, 33; La Sexta, 12; Cuatro, 7; La 2, 4

El 65,62 % dels diputats assegura mirar la televisió cada dia per informar-se. El 6,25 % ho fa un o dos dies la setmana i el 27,08 %, tres o quatre dies la setmana. Un 1 % diu fer-ho amb menys freqüència.

46

Gràfic 38: Amb quina freqüència mira la televisió per informar-se?

Nombre de casos: 96

El 3/24 és el canal de temàtica informativa més utilitzat per informar-se i gairebé la totalitat dels enquestats assegura haver-lo vist durant la setmana anterior a l’enquesta. Aproximadament una quarta part afirma haver vist el Canal 24 horas.

Gràfic 39: Indiqui quin d’aquests canals de televisió de temàtica informativa recorda haver vist en l’última setmana per informar-se (multiresposta)

Nombre de casos: 93

Més de la meitat dels enquestats mira alguna televisió local per informar-se. Com en el cas de les ràdios, les televisions locals esmentades cobreixen una gran part del territori català.

47

Gràfic 40: Mira habitualment alguna televisió local per informar-se?

Nombre de casos: 95.

Vora el 30 % dels enquestats mira habitualment alguna televisió internacional per informar-se. Les més vistes són la BBC i la CNN (amb dotze esments cadascuna). Altres televisions esmentades són Sky News, Euronews i France 2.

Gràfic 41: Mira habitualment alguna televisió internacional per informar-se?

Nombre de casos: 94

L’enquesta incloïa una pregunta relacionada amb els mitjans públics catalans. En concret, es pre-guntava per la seva parcialitat o imparcialitat en una escala que anava de l’1, molt parcial, al 10, molt imparcial.

48

Per tal de veure els resultats de forma més clara, presentem el gràfic següent, que recull la mitjana de cadascun dels mitjans (excloent, per tant, les respostes “no sé o no contesto”).

El mitjà considerat més imparcial és Catalunya Informació (4,58), seguit del portal 324.cat (4,53). Per contra, els que es consideren més parcials són TV3 (4,02) i Catalunya Ràdio (4,06).

És important fer esment del nombre de respostes “no sé o no contesto” per a cadascun dels mitjans públics. La majoria es concentren en COM Ràdio (23 diputats no responen la pregunta) i, en segon lloc, en el portal 324.cat (18 no ho fan). No obstant això, sigui quin sigui el mitjà, el nombre de pre-guntes no respostes no es concentra entre els membres de cap partit polític concret.

Per tant, i davant la inexistència de biaixos fruit de no respondre a la pregunta, es pot concloure que, malgrat les diferències numèriques, tots els mitjans públics són considerats més aviat parcials, atès que tenen valors inferiors a la mitjana.

Gràfic 42: En una escala de l’1 al 10, en què 1 és molt parcial i 10 molt imparcial, on ubicaria els mitjans públics catalans? (mitjana)

Nombre de casos: TV3, 92; Catalunya Ràdio, 90; Catalunya Informació, 89; COM Ràdio, 76; 324.cat, 81

49

El següent conjunt de gràfics mostra la mitjana de parcialitat-imparcialitat atorgada als mitjans públics segons el partit polític al qual pertanyen els diputats enquestats.

TV3 és vista com a parcial (valor sota la mitjana, el 5) per tots els grups de la cambra catalana a excepció d’ERC. Els diputats d’aquest grup parlamentari l’ubiquen en el 7,25 (sent el 10 el màxim grau d’imparcialitat).

Quant a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, la situació es repeteix, tot i que aquest cop C’s la considera més aviat imparcial. La resta de grups segueixen veient ambdues emissores com a més aviat parcials.

COM Ràdio és considerada més aviat imparcial per ICV-EUiA, ERC i PP (per aquest ordre). La resta de grups consideren que és més aviat parcial.

Finalment, el cas del portal 324.cat segueix el patró dels primers casos: només ERC i C’s consideren que és més aviat imparcial. La resta de grups considera que és un mitjà més aviat parcial.

Gràfic 43: Mitjana escala parcialitat o imparcialitat segons partit polític (1, molt parcial; 10, molt imparcial)

TV3 Catalunya Ràdio

Nombre de casos: 92. Mitjana global = 4,02 Nombre de casos: 90. Mitjana global = 4,05

Catalunya Informació COM Ràdio

Nombre de casos: 89. Mitjana global = 4,58 Nombre de casos: 7. Mitjana global = 4,46

50

324.cat

Nombre de casos: 81. Mitjana global = 4,53


El gràfic següent mostra la televisió preferida segons trams d’edat. Tots els trams tenen en TV3 com la televisió de referència. La diferència principal que s’observa en el gràfic és en el cas de La 1. Es veu clarament com en creix el consum a mesura que augmenta l’edat.

Gràfic 44: Televisió preferida segons trams d’edat


51

Finalment, el Gràfic 45 mostra el consum de televisió per estudis. El patró es repeteix: TV3 és l’opció escollida, siguin quins siguin els estudis. L’única diferència significativa per estudis és el cas de la Sexta, el consum de la qual augmenta quan també ho fan nivells d’estudis.

Gràfic 45: Televisió preferida segons estudis màxims assolits


4.4 Premsa digital

Arran de la importància que ha adquirit —i que adquirirà amb el temps— la premsa digital, l’enquesta incloïa algunes preguntes relacionades amb aquest entorn, tant pel que fa al consum com a l’ús de tecnologies digitals per informar-se.

La primera de les preguntes es referia al consum de mitjans digitals i demanava als diputats quins diaris digitals recordaven haver consultat en l’última setmana per informar-se. És rellevant indicar que no se’ls oferia cap llista preseleccionada, sinó que ells havien de citar els diaris digitals que recordessin —un màxim de cinc. Això també implicava que podien citar diaris purament digitals o webs de diaris convencionals.

52

El Gràfic 46 mostra les respostes ordenades en ordre descendent. És important fer constar que, en total, es van esmentar 220 diaris digitals. Com es fa palès, l’E-notícies és el diari digital més consultat pels membres del Parlament de Catalunya (el 15,91 %). En segon lloc hi ha l’edició digital de La Vanguardia i, en tercer lloc, l’edició digital d’El País. El Singular Digital i l’edició digital del diari Ara ocupen, conjuntament, la quarta posició. Finalment, la cinquena posició l’ocupen Nació Digital i l’edició digital d’El Periódico (versió catalana).

Gràfic 46: Indiqui els diaris digitals que recorda haver consultat durant l’última setmana per infor-mar-se (multiresposta)


53

El següent gràfic mostra el creuament entre el consum de mitjans digitals i el grup parlamentari al qual cada diputat pertany.

Entre els diputats de CiU, l’E-notícies és el diari digital més llegit. Més d’una quarta part assegura consultar-lo. La Vanguardia és el segon i El Singular Digital, el tercer.

El grup parlamentari del PSC escull El País, El Periódico i La Vanguardia.

Quant al PP, el diari digital escollit és Libertad Digital. En segon lloc hi ha l’E-notícies i, en tercer, El Mundo.

L’E-notícies és també el diari digital més llegit per ICV, seguit, amb el mateix percentatge, per El Periódico, Nació Digital i La Vanguardia.

Finalment, pel que fa als diputats d’ERC, la primera posició és per a Directe.cat, la segona per a Vilaweb i la tercera per a Nació Digital.

Gràfic 47: Consum de mitjans digitals per grup parlamentari (multiresposta)

CIU PSC


PP ICV


54

ERC

Nombre de casos: 25

Pel que fa al suport utilitzat a l’hora de consultar la premsa digital, gairebé el 87 % dels enquestats fa servir un ordinador de taula o un ordinador portàtil. La tauleta gràfica és utilitzada pel 14,89 % dels diputats i el telèfon mòbil per aproximadament el 32 %.

Gràfic 48: Indiqui amb quin suport acostuma a consultar la premsa digital (multiresposta)

Nombre de casos: 94

Amb l’objectiu de conèixer la implementació de les eines digitals al Parlament de Catalunya, s’ha preguntat sobre l’ús de diverses eines digitals per comunicar-se o, simplement, com a suport de les seves idees personals.

El primer dels casos és el web personal. Més d’un 30 % dels enquestats tenen web personal, tot i que una petita part dels diputats en té però en delega la gestió. Entre els primers, només un baix percentatge l’actualitza cada dia. La majoria ho fa algun cop a la setmana i més d’un 30 % ho fa amb menys freqüència.

55

Gràfic 49: Digui si té o no té les eines digitals següents (web personal)

Web personal Periodicitat aproximada de renovació dels continguts


Sis de cada deu diputats catalans té una bitàcola pròpia. No obstant això, la majoria (vora un 65 %) l’actualitza menys d’un cop per setmana.

Gràfic 50: Digui si té o no té les eines digitals següents (bloc)

Bloc Periodicitat aproximada de renovació dels continguts


Quant a Facebook, el 85,39 % assegura tenir-ne un compte. Més d’una quarta part d’aquests afirma actualitzar-lo diversos cops al dia i vora el 37 % ho fa un cop al dia. Un 17 % renova els continguts entre tres i cinc cops per setmana i un 10 % ho fa un cop per setmana. Un percentatge semblant renova els continguts amb menys freqüència.

56

Gràfic 51: Digui si té o no té les eines digitals següents (Facebook)

Facebook Periodicitat aproximada de renovació dels continguts


Pel que fa a Twitter, gairebé tres quartes parts de la cambra assegura tenir-hi un compte, dels quals més de la meitat en renova el contingut diversos cops al dia.

Gràfic 52: Digui si té o no té les eines digitals següents (Twitter)

Twitter Periodicitat aproximada de renovació dels continguts


Es va preguntar als diputats catalans si disposaven de Tuenti. Cap d’ells va afirmar estar-hi subscrits.

Pel que fa a Youtube, el 76,56 % dels enquestats diu no tenir-hi un canal. D’entre els que disposen d’aquesta eina, vora un quart del total dels diputats, tots renoven els continguts amb menys fre-qüència que un cop per setmana.

57

Gràfic 53: Digui si té o no té les eines digitals següents (Youtube)

Nombre de casos: 64

Finalment, el següent creuament mostra l’ús d’eines digitals per grup parlamentari.

Com s’observa en el primer gràfic, ERC i el PP són els grups parlamentaris que disposen de més webs personals. Gairebé la meitat dels diputats de cada grup assegura tenir-ne.

ICV-EUiA és el grup parlamentari amb més blocs (gairebé el 90 % dels diputats). El segon grup és ERC i el tercer, el PSC.

Quant a Facebook, tots els grups parlamentaris fan un gran ús d’aquest mitjà social. CiU i ICV-EUiA són els que l’utilitzen més i el PSC el que menys.

Finalment, pel que fa a Twitter, és el PSC el grup amb més usuaris. Més del 95 % assegura tenir-hi un compte. El segon grup és ERC i el tercer, ICV-EUiA.

58

Gràfic 54: Ús d’eines digitals per grup parlamentari

Web personal Bloc


Facebook Twitter


4.4.1 Altres creuamentsEs comenta sovint que l’ús d’eines digitals presenta un biaix per edat i per estudis —és el fenomen conegut com a escletxa digital. Els següents dos creuaments comprovaran si això és així en el cas dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

Quant a trams d’edat, aquesta escletxa es produeix sobretot en el cas dels blocs. Així, gairebé el 91 % de diputats d’entre 20 i 35 anys afirma tenir un bloc. El percentatge voreja el 55 % en el cas de la resta de trams d’edat. La diferència és, per tant, de gairebé 40 punts percentuals. En el cas del web personal, el tram jove l’usa més que la resta de trams d’edat.

Finalment, l’ús de Facebook i Twitter segueix una distribució més igualitària, tot i que les diferènci-es per edat encara persisteixen. En el cas de Facebook, el 100 % dels diputats més joves afirmen tenir-ne, percentatge gairebé trenta punts inferior en el cas del tram d’edat d’entre 56 i 69 anys. Quant a Twitter, el 92,3 % dels diputats joves en tenen, percentatge que és del 68,8 % en el cas de l’últim tram d’edat.

59

Gràfic 55: Ús d’eines digitals segons trams d’edat

Nombre de casos: de 20 a 35 anys, 13; de 36 a 55 anys, 63; de 56 a 69 anys, 21. Els percentatges repre-senten aquells que afirmen tenir alguna d’aquestes eines digitals

Si bé en el cas de l’edat les diferències són perceptibles, en el cas dels estudis s’observa poca relació. Només Twitter és utilitzat més per la gent amb més estudis (un 81 %), en relació als altres trams. La resta d’eines digitals presenten uns percentatges més o menys similars.

Gràfic 56: Ús d’eines digitals segons estudis màxims assolits


60

Conclusions5.1. Premsa generalLa Vanguardia és el diari més llegit al Parlament de Catalunya. Un 66,67 % dels diputats diuen llegir-lo en català i un 16,16 % en castellà.

Amb només un any de trajectòria, el diari Ara es consolida com el segon diari més influent del Par-lament, per darrere de La Vanguardia.

La suma dels lectors d’El Periódico en català i en castellà se situen en la quarta posició del rànquing, frec a frec amb El Punt Avui. El Punt Avui és llegit habitualment per un 50,51 % dels diputats i El Periódico per un 50,50 %.

5.2. Premsa per partits5.2.1. CiUEl 91,67 % dels diputats del grup parlamentari majoritari en la cambra catalana assegura llegir l’edició catalana de La Vanguardia. El segon diari escollit és El Punt/Avui i el tercer, l’Ara.

5.2.2. PSCEl grup parlamentari del PSC prefereix El País (86,36 %), per davant d’El Periódico en català (77,27 %) i La Vanguardia en català (59,09 %).

5.2.3. PPEl PP té El Mundo com a diari preferent (85,71 %), seguit de La Vanguardia en castellà (71,43 %) i La Razón (57,14 %).

5.2.4. ICVQuant a ICV, els diaris més llegits són El País i la versió catalana d’El Periódico (el 70 % assegura llegir els dos).

5.2.5. ERCEl 100 % dels diputats d’ERC llegeixen el diari Ara. El 87,5 % també llegeix El Punt/Avui i el 75 %, l’edició catalana d’El Periódico.

5.3. Articulistes més influents

L’articulista amb més lectors diputats és Francesc Marc-Álvaro.

Els deu articulistes o opinadors més llegits pels membres del Parlament de Catalunya són, per ordre

61

descendent, els següents: Francesc Marc-Álvaro (el 10,04 % dels diputats l’esmenten), Pilar Rahola (7,17 %), Enric Juliana (5,02 %), Jordi Barbeta (5,02 %), Antoni Puigverd (4,66 %), Josep Ramoneda (3,58 %), Quim Monzó (3,23 %), Toni Soler i Albert Sáez (2,87 %) i Salvador Cardús (2,51 %).

D’aquests deu, els cinc primers publiquen a La Vanguardia.

Els diputats de CiU tenen com a opinador preferit Francesc Marc Álvaro; els del PSC, Josep Ramo-neda; els del PP, Alfonso Ussía; els d’ICV-EUIA, Vicenç Navarro, i els d’ERC, Toni Soler.

Els diputats que llegeixen habitualment El Punt/Avui són els més sobiranistes de la cambra, seguits molt de prop pels lectors de l’Ara i pels de La Vanguardia.

5.4. RàdioEl 75,16 % dels diputats escolten diàriament la ràdio.

L’emissora més escoltada pels diputats catalans és Catalunya Ràdio (70,71 %), seguida de RAC1 (58,59 %)

5.4.1. Ràdio per partitsEls diputats de CiU i del PP escullen RAC 1 com a primera emissora.

Els diputats d’ICV-EUiA i d’ERC escullen Catalunya Ràdio com a primera opció.

Els diputats del PSC opten per la Cadena SER.

Catalunya Informació és gairebé l’única radiofórmula informativa que els diputats dels Parlament de Catalunya escolten.

5.5. TelevisióGairebé tots els diputats del Parlament segueixen TV3 per informar-se

8TV es consolida com la tercera opció informativa per la Cambra catalana

Tots els partits del Parlament escullen TV3 com a primera opció informativa.

CiU escull 8TV com a segona opció.

Gairebé un 30 % dels diputats del PP diuen que s’informen habitualment amb Intereconomía TV, això fa que aquest canal sigui la quarta opció preferida pels diputats del grup popular.

62

5.6. Mitjans públics catalansTots els mitjans públics catalans analitzats suspenen en imparcialitat. El mitjà que més s’acosta a l’aprovat és Catalunya Informació, amb un 4,58 sobre 10.

Qui més bé valora la imparcialitat dels mitjans públics catalans és ERC. Els diputats d’aquest grup valoren amb més d’un 7 sobre 10 tots els mitjans de la CCMA.

5.7. Premsa digital

E-notícies és el diari digital més influent al Parlament de Catalunya.

Després d’E-notícies, el rànquing de diaris únicament digitals està encapçalat per El Singular Digital, Nació Digital, Vilaweb i Directe.cat.

Per ordre, les cinc edicions digitals de diaris en paper més consultades són La Vanguardia, El País, Ara, El Periódico (versió catalana) i El Punt/Avui.

5.8. Noves tecnologies

Facebook (85,39 %) i Twitter (74,7 %) s’imposen en el conjunt de xarxes socials al Parlament.

CiU és el grup que, en proporció, utilitza més Facebook.

El PSC és el grup que, en proporció, utilitza més Twitter.

63

Relació de gràficsGràfic 1: Nombre de diputats per grup parlamentari (%) 8Gràfic 2: Edat 11Gràfic 3: Sexe (%) 11Gràfic 4: Nivell més alt d’estudis assolits (%) 13Gràfic 5: En quina casella es col·locaria vostè, sent l’1 extrema esquerra i el 10 extrema dreta? (%) 14Gràfic 6: I en la següent escala d’identitat nacional, on s’ubicaria, sent l’1 “em sento únicament espanyol” i el 10 “em sento únicament català”? (%) 15Gràfic 7: Quin grau d’autonomia respecte l’Estat espanyol creu que hauria de tenir Catalunya? (%) 15Gràfic 8: Si hi hagués un referèndum d’independència, què votaria? (%) 16Gràfic 9: Del següent llistat de diaris generals, indiqui quin o quins llegeix habitualment (multiresposta) 17Gràfic 10: Consum de premsa escrita per grup parlamentari 18Gràfic 11: Del llistat de diaris generals que ha assenyalat en l’anterior llista, ubiqui’ls en l’escala esquerra-dreta (1, extrema esquerra; 10, extrema dreta) 19Gràfic 12: Autoubicació ideològica mitjana segons el diari que es llegeix (0, extrema esquerra; 10, extrema dreta) 20Gràfic 13: Del llistat de diaris generals que ha assenyalat en la llista anterior, digui a quin partit creu que són més propers 21Gràfic 14: Amb quina freqüència llegeix el diari? 25Gràfic 15: Citi els articulistes o opinadors que llegeix habitualment (5 com a màxim) 26Gràfic 16: Articulistes més llegits segons grup parlamentari (5 opcions per diputat o diputada) 27Gràfic 17: Llegeix algun diari local o comarcal? Quin o quins? (3 opcions com a màxim) 28Gràfic 18: Si la resposta és afirmativa, amb quina freqüència llegeix premsa local o comarcal? 28Gràfic 19: Llegeix premsa escrita internacional (premsa general o especialitzada) per informar-se? 29Gràfic 20: Amb quina freqüència llegeix premsa internacional? 29Gràfic 21: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons el diari que es llegeix (0, centralisme; 10, independència) 32Gràfic 22: Premsa més llegida segons trams d’edat 30Gràfic 23: Premsa més llegida segons estudis màxims assolits 31Gràfic 24: Amb quina freqüència escolta la ràdio? 33Gràfic 25: Emissores més escoltades (multiresposta) 33Gràfic 26: Si escolta alguna d’aquestes emissores, indiqui en quines franges horàries ho acostuma a fer 34Gràfic 27: Consum de ràdio per grup parlamentari (multiresposta) 35Gràfic 28: Autoubicació ideològica mitjana segons ràdio escoltada (0, extrema esquerra: 10, extrema dreta) 37Gràfic 29: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons la ràdio que s’escolta (0, centralisme; 10, independència) 38Gràfic 30: Escolta habitualment alguna ràdio local? 39Gràfic 31: Indiqui quina d’aquestes emissores de temàtica informativa recorda haver escoltat l’última setmana per informar-se 39Gràfic 32: Ràdio escoltada segons trams d’edat 40Gràfic 33: Ràdio escoltada segons estudis màxims assolits 41Gràfic 34: Dels següents canals de televisió, indiqui els tres que més habitualment fa servir per informar-se (multiresposta) 42Gràfic 35: Consum de televisió per grup parlamentari 43Gràfic 36: Autoubicació ideològica mitjana segons canal de televisió escollit (0, extrema esquerra;

64

10, extrema dreta) 44Gràfic 37: Mitjana del grau desitjat de descentralització segons la ràdio que s’escolta (0, centralisme; 10, independència) 45Gràfic 38: Amb quina freqüència mira la televisió per informar-se? 46Gràfic 39: Indiqui quin d’aquests canals de televisió de temàtica informativa recorda haver vist en l’última setmana per informar-se (multiresposta) 46Gràfic 40: Mira habitualment alguna televisió local per informar-se? 47Gràfic 41: Mira habitualment alguna televisió internacional per informar-se? 47Gràfic 42: En una escala de l’1 al 10, en què 1 és molt parcial i 10 molt imparcial, on ubicaria els mitjans públics catalans? (mitjana) 48Gràfic 43: Mitjana escala parcialitat o imparcialitat segons partit polític (1, molt parcial; 10, molt imparcial) 49Gràfic 44: Televisió preferida segons trams d’edat 50Gràfic 45: Televisió preferida segons estudis màxims assolits 51Gràfic 46: Indiqui els diaris digitals que recorda haver consultat durant l’última setmana per infor-mar-se (multiresposta) 52Gràfic 47: Consum de mitjans digitals per grup parlamentari (multiresposta) 53Gràfic 48: Indiqui amb quin suport acostuma a consultar la premsa digital (multiresposta) 54Gràfic 49: Digui si té o no té les eines digitals següents (web personal) 55Gràfic 50: Digui si té o no té les eines digitals següents (bloc) 55Gràfic 51: Digui si té o no té les eines digitals següents (Facebook) 56Gràfic 52: Digui si té o no té les eines digitals següents (Twitter) 56Gràfic 53: Digui si té o no té les eines digitals següents (Youtube) 57Gràfic 54: Ús d’eines digitals per grup parlamentari 58Gràfic 55: Ús d’eines digitals segons trams d’edat 59Gràfic 56: Ús d’eines digitals segons estudis màxims assolits 59

Relació de taulesTaula 1: Diputats inclosos a l’enquesta i diputats reals al Parlament de Catalunya 7Taula 2: Comarca de residència 12Taula 3: Ubicació ideològica mitjana dels diaris més llegits segons grup polític (0, extrema esquerra; 10, extrema dreta) 24Taula 4: Proximitat partidista entre els diaris més llegits i els partits segons grup polític 24

65

6. BibliografiaAdAms, J.; merrill, S. i GrofmAn, B. 2005. A Unified Theory of Party Competition: A Cross-National Analysis Integrating Spatial and Behavioral Factors. Cambridge: Cambridge University Press.

Couper, M. 2000. Web surveys: a review of issues and approaches. Public Opinion Quarterly, 64(4), pp.464-494.

HeerweGH, D. i loosveldt, G. 2008. Face-to-Face versus Web Surveying in a High-Internet-Coverage Population Differences in Response Quality. Public Opinion Quarterly, 72(5), pp.836-846.

melAni, L. 2007. How mixed-mode surveys are transforming social research: The influence of survey mode on measurement in Web and telephone surveys. Tesi doctoral, Departament de Sociologia, Washington State University.

molAs, I. i BArtomeus, O. 1998. Estructura de la competència política a Catalunya. Papers de Treball. Institut de Ciències Polítiques i Socials, 138.

sCHmidt, W.C. 1997. World-Wide Web survey research: Benefits, potential problems, and solutions. Behavior Research Methods, 29(2), pp.274-279.

solomon, D.J. 2001. Conducting Web-based surveys. Practical Assessment, Research and Evaluation, 7(19). Accedit el 6 de març del 2012.

vAn selm, M. i JAnkowski, N.W. 2006. Conducting online surveys. Quality & Quantity, 40(3), pp.435-456.

verGe, T. 2009. Una aproximació a l’error de no mostreig: La interacció entre el gènere de l’enquestador/a i el gènere de l’entrevistat/da. Papers de Treball. Centre d’Estudis d’Opinió.

wriGHt, K. B. 2005. Researching Internet-based populations: Advantages and disadvantages of online survey research, online questionnaire authoring software packages, and Web survey services. Journal of Computer-Mediated Communication, 10(3), article 11. Accedit el 6 de març del 2012.

66

7. Annexa) Correu electrònic enviat als diputats

“Il·lustre senyor diputat ________________ [Codi: ___________]

La Facultat de Ciències de la Comunicació de Universitat Internacional de Catalunya (UIC) inicia un projecte d’investigació sobre els hàbits informatius dels diputats del Parlament de Catalunya. La recerca vol conèixer com s’informen els diputats i diputades catalans, quins mitjans consumeixen, quines plataformes utilitzen i amb quina freqüència ho fan. A nosaltres, Giny Comunicació, ens han contractat per tal de realitzar la investigació de camp. Ja han respost la majoria de diputats, però la seva resposta és DE LES POQUES que ens manquen.

Tot seguit li detallo com realitzar-la. És molt simple i només haurà de destinar 10 minuts del seu temps. Clicant sobre aquest [ENLLAÇ], accedirà a una breu enquesta que li agrairé molt que contesti. El funcionament és molt senzill: cal que introdueixi el número de diputat que li hem assignat al costat del nom per garantir la total confidencialitat de les seves dades. Després, només ha de contestar les preguntes que se li plantegen. Finalment, cal que premi sobre la icona d’enviament.

Li agraeixo per avançat la seva col·laboració i li demanaria que realitzés l’enquesta amb una certa urgència perquè el termini del treball de camp s’acaba d’aquí 6 dies.

Atentament”

67

b) Enquesta

L’objectiu d’aquesta enquesta és conèixer a través de quins mecanismes s’informa, és a dir, quins mit-jans de comunicació utilitza per posar-se al dia. Per aquest motiu, tot seguit li plantejarem un seguit de preguntes dividides en quatre grans blocs: la premsa escrita, la ràdio, la televisió i la premsa digital. És important subratllar que es preguntarà sobre com accediu a la informació. En cap cas ens refe-rim a l’ús dels mitjans com a objectes d’entreteniment. Aquesta enquesta és anònima i, per tant, les dades seran tractades sota els principis de seguretat i confidencialitat. Moltes gràcies pel seu temps.

0. En el correu a través del qual ha accedit a aquesta enquesta hi ha un número de referència. Escrigui’l en el camp següent. Aquest codi ens permet mantenir la confidencialitat i permetre desenvolupar l’enquesta amb el màxim rigor possible.

1. Premsa escritaEn aquest bloc ens referim, únicament, a la premsa escrita en paper. S’exclouen, per tant, els portals web de les diferents capçaleres escrites que s’esmenten en aquest apartat.

(1) Del següent llistat de diaris generals, indiqui quin o quins llegeix habitualment

¨ ABC¨ Ara¨ El Mundo¨ El País¨ El Periódico de Catalunya (castellà)¨ El Periódico de Catalunya (català) ¨ El Punt/Avui¨ La Gaceta¨ La Razón¨ La Vanguardia (castellà)¨ La Vanguardia (català)¨ Público¨ Altres (especifiqui’ls):

68

(2) Ubiqui els diaris generals que ha assenyalat en la llista anterior en l’escala esquerra-dreta.

ABC

Extrema esquerra Extrema dreta

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

Ara


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

El Mundo


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

El Periódico de Catalunya (castellà)


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

El Periódico de Catalunya (català)


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

69

El Punt/Avui


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

La Gaceta


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

La Razón


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

La Vanguardia (castellà)


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

La Vanguardia (català)


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

Público


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

70

Altres: _____________________________________________


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

(3) Del llistat de diaris generals que ha assenyalat en l’anterior llista, digui a quin partit creu que són més propers (respongui NOMÉS els diaris que ha assenyalat anteriorment)

CIU PSC PP ICV ERC C’s Solidaritat Cata-lana per la Inde-

pendència

Democrà-cia

Catalana

ABC

Ara

El País

El Periódicode catalunya(castellà)

El Periódicode catalunya(català)

El Punt/avui

La Gaceta

La Razón

La vanguar-dia (castellà)

La vanguar-dia (català)

Público

Altres

71

(4) Dels diaris que llegeix més habitualment, amb quina freqüència ho fa?

¨ Cada dia¨ Tres o quatre dies la setmana¨ Un o dos dies la setmana¨ Amb menys freqüència

(5) Citi els articulistes o opinadors que llegeix habitualment (cinc com a màxim). Ubiqui’ls a les publicacions on els troba. Si no recorda cap articulista en concret, passi a la pregunta següent:

Articulista Mitjà de comunicació

1.

2

3

4

5

¨ No recordo cap articulista concret

(6) Llegeix algun diari local o comarcal (aquesta pregunta exclou publicacions setmanals o d’altres periodicitats)?

¨ No¨ Sí. Quin o quins?

¨ Bon dia Lleida ¨ Diari de Girona ¨ Diari de Sabadell ¨ Diari de Tarragona ¨ Diari de Terrassa ¨ El Punt (edició Girona) ¨ La Mañana ¨ Regió 7 ¨ Segre (català) ¨ Segre (castellà) ¨ Altres:

72

(7) Si la resposta és afirmativa, amb quina freqüència llegeix premsa local o comarcal?

¨ Cada dia¨ Tres o quatre dies la setmana¨ Un o dos dies la setmana¨ Amb menys freqüència

(8) Llegeix premsa escrita internacional (general o especialitzada) per informar-se?

¨ No¨ Sí. Quina o quines?

(9) Si la resposta és afirmativa, amb quina freqüència llegeix premsa internacional?

¨ Tots els dies¨ Tres/quatre dies la setmana¨ Un o dos dies la setmana¨ Amb menys freqüència

2. RàdioEn aquest segon bloc s’inclouen preguntes relacionades amb la ràdio.

(1) Amb quina freqüència escolta la ràdio?

¨ Cada dia¨ Tres o quatre dies la setmana¨ Un o dos dies la setmana¨ No acostumo a escoltar la ràdio

(2) Indiqui quina d’aquestes ràdios generalistes escolta per INFORMAR-SE i la franja aproximada (matí, migdia, vespre o nit).

Indiqui-la aquí Matí Migdia Vespre o nit

Cadena Ser

Catalunya Ràdio

COM Ràdio

73

COPE

ONA FM

Onda Cero

Punto Radio

RAC1

Radio Nacional

Ràdio 4

¨ No escolto habitualment cap ràdio generalista (si és així, passi a P3).

(3) Escolta habitualment alguna ràdio local?


(4) Indiqui quina d’aquestes emissores de temàtica informativa recorda haver escoltat l’última set-mana per informar-se.

¨ No escolto habitualment emissores de temàtica informativa¨ Catalunya Informació¨ Radio Intereconomía¨ Radio 5 TN¨ Altres:

74

Televisió

En aquest tercer bloc, s’inclouen preguntes relacionades amb la televisió.

(1) Dels següents canals de televisió, indiqui els tres que més habitualment fa servir per INFORMAR-SE.

¨ No m’informo habitualment a través de la televisió (passi al següent bloc de premsa digital)¨ Antena 3¨ Cuatro¨ Intereconomía¨ La Sexta¨ La 1¨ La 2¨ Telecinco¨ TV3¨ 8TV¨ Altres. Quin o quins?

(2) Amb quina freqüència mira la televisió per INFORMAR-SE?

¨ Tots els dies¨ Tres o quatre dies la setmana¨ Un o dos dies la setmana¨ Amb menys freqüència

(3) Indiqui quin d’aquests canals de televisió de temàtica informativa recorda haver vist en l’última setmana per informar-se?

¨ No miro habitualment emissores de temàtica informativa¨ Canal 3/24¨ Canal 24 Horas¨ Altres:

75

(4) Mira habitualment alguna televisió local per informar-se?

¨ No.¨ Sí. Quina o quines?

(5) Mira habitualment alguna televisió internacional per informar-se?


(6) Per tancar aquest bloc, li preguntem pels mitjans públics catalans i la seva imparcialitat. En una escala de l’1 al 10, en què 1 és molt parcial i 10 molt imparcial, on ubicaria els mitjans públics catalans?

TV3


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

Catalunya Ràdio


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

Catalunya Informació


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

76

COM Ràdio


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

324.cat


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

Premsa digital

Les preguntes del següent bloc al·ludeixen als mitjans digitals, amb suport en paper o sense.

(1) Indiqui els diaris digitals que recorda haver consultat durant l’última setmana per informar-se (si no llegeix habitualment o no recorda cap diari digital, passi a la pregunta següent).

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

(2) Indiqui amb quin suport acostuma a consultar la premsa digital.

¨ Ordinador de taula o ordinador portàtil¨ Telèfon mòbil¨ Tauleta gràfica (Ipad, Samsung...)

77

(3) Digui si té o no té les eines digitals següents (si no en té cap, passi al bloc següent):

No Sí En tinc, però en delego la gestió

Web personal

Bloc

Facebook

Twitter

Tuenti

Linkedin

Canal de Youtube

(4) Indiqui la periodicitat aproximada amb què renova els continguts de les eines que utilitza.

Diversos cops al dia

Un cop al dia

Entre tres i cinc cops

per setmanaUn cop per

setmanaAmb menys freqüència

Web personal

Bloc

Facebook

Twitter

Tuenti

Canal de You-tube

Últimes preguntesL’enquesta ja arriba al final. Abans d’acabar, però, li farem unes preguntes addicionals.

(1) En quina casella es col·locaria vostè, sent l’1 extrema esquerra i el 10 extrema dreta?


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

78

(2) I en la següent escala d’identitat nacional, on s’ubicaria, sent l’1 “em sento únicament espanyol” i el 10 “em sento únicament català”?

Em sento únicament espanyol Em sento únicament català

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

(3) Quin grau d’autonomia respecte l’Estat espanyol creu que hauria de tenir Catalunya?

Centralisme Independència

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¨Ns ¨Nc

(4) Si hi hagués un referèndum d’independència, què votaria?

¨ Sí¨ No¨ No ho sé¨ M’abstindria¨ En blanc

(5) A quin grup parlamentari pertany?

¨ CiU¨ PSC¨ PP¨ ICV-EUiA¨ ERC¨ Grup mixt – C’s ¨ Grup mixt - SI¨ Grup mixt - Altres

79

(6) Indiqui quins són els estudis de més alt nivell que ha acabat.

¨ Educació primària¨ ESO o batxillerat elemental¨ FP de grau mig¨ Batxillerat LOGSE¨ FP de grau superior¨ Arquitectura o enginyeria tècnica¨ Diplomatura¨ Arquitectura o enginyeria superior¨ Llicenciatura¨ Estudis de postgrau (màster)¨ Estudis de postgrau (doctorat)¨ Altres (especifiqui’l)

(7) Sexe

¨ Home¨ Dona

(8) A quina comarca viu actualment?

(9) Edat

(10) Vol afegir algun comentari final?

80

Moltes gràcies pel seu temps. Li recordem de nou que les dades que ens ha proporcionat seran tractades amb confidencialitat i rigor. Nota: el llistat de mitjans de comunicació que apareixen en aquesta enquesta s’ha creat en base a les dades facilitades pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura.

MOLTES GRÀCIES PEL SEU TEMPS

La informació aL ParLament de cataLunya.statics.ccma.cat/multimedia/pdf/3/9/1334588335193.pdfLa...

Documents

Transcript of La informació aL ParLament de cataLunya.statics.ccma.cat/multimedia/pdf/3/9/1334588335193.pdfLa...