LA REVISTA D’ESPARREGUERAnúmERo 132

3€

ocTUbRE-noVEmbRE 2013

LA PRImERA REVISTA DIGITAL D’ESPARREGUERA

www.SETSETSET.cAT

La informació local ara també

a la xarxa Morir a Esparreguera

Què és el Jutjat de Pau?

L’estat del municipi

Tot el que cal saber per descansar en pau al nostre poble

Descobrim aquesta institució tan desconeguda per a molts esparreguerins

Què ha fet el govern en dos anys de mandat? Què hi té a dir la oposició?

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fisioterapiarevers.com

n Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONAn Prepart i postpartn Incontinències a l’esforç i postpartn Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

n Lesions de tendó, múscul i lligamentsn Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

n Columna vertebral, cefalees tensionals i d’origen cervical

n Osteopatia infantil, treball amb nadonsn Tractament en període de gestación Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent grandansa teràpia i creació artísticaswingconstel.lacions familiars

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda naturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiakinesiologiadrenatge límfàtic

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4. T. 93 173 81 75

pastissers artesans

carrer sant joan, 3108292 esparregueratel. 93 770 81 84

carrer gran, 5208292 esparregueratel. 93 777 29 52

SAPS QUE ELS ABDOMINALSCONVENCIONALS PODEN SER FINS I TOT PERJUDICIALS?

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS

A Fisioteràpia REVERS fem grups reduïts de matí i tarda amb resultats excel·lents. Sabem i podem garantir que:• Millora de rendiment esportiu• Tonifica la paret abdominal• Redueix problemes relacionats

amb les petites incontinències urinàries per l'esforç

• Disminueix els dolors lumbars inespecífics per debilitat muscular

• Millora el trànsit intestinal i disminueix el restrenyiment

• Millora la circulació de les extremitats inferiors

3

EditorialConsell de redacció

Els temps encara estan canviantDiuen que és bo parar-se i mirar enrere per entendre millor el que està passant, però tot ha canviat tant que costa trobar llaços entre el passat i el present. Des de quan arribem als 28ºC a les portes de la Castanyada? Una festa que som molts que encara celebrem i de la qual en volem fer apologia dient que Halloween ens roba i ataca els drets i llibertats del nostre poble.

D’altra banda, des de ja fa uns anys, Catalunya i Esparreguera han dei-xat d’acollir tants immigrants per començar a acomiadar emigrants. Aquest canvi migratori ja ens va bé a la redacció del 777, ja que ens permet tenir més corresponsals per tot el món i demanar-los algun article de tant en tant explicant la seva experiència. Aquests amics que han marxat, són els protagonistes del Travelling d’una secció que estrenem en el número que teniu a les mans i que esperem que us interessi perquè segur que més d’un el coneixereu, i si no, us sor-prendrà el que tenen a dir del país on viuen.

D’altra banda, ara la gent ja no es truca per telèfon, s’envien what-sapps, fins i tot per emergències. Els nens i nenes ja no volen veure dibuixos com les Tortugues Ninja o el Doraemon, ara prefereixen veure els pentinats horteres dels One Direction i els moviments de cuixa de la Miley Cyrus. Preocupant. Algunes coses per això tornen a ser com abans, i cal agrair-ho al govern Rajoy, que amb els seus grans esfor-ços han aconseguit tornar a prohibir l’avortament i que els mestres catalans tornin a sortir al carrer per una llei absurda d’educació.

Tot i això, hi haurà coses que, per sort o per desgràcia, mai canviaran a Esparreguera: qualsevol espectacle començarà tard, la Hispano Igualadina passarà quan vulgui i el mestre Borràs sempre serà a La Passió per si cal que dirigeixi l’orquestra.

setsetset4

2 EDITORIAL ConselldeRedacció

5 TRAVELLING AdePalomar,RaquelLlàcer,XavierSoler,

EdmonPiqué

6 AMB EL 777 PEL MÓN 7 TWITTS 777 7 EL TEMPS perEnricGili

8 RECULL DE PREMSA perOriolEsteve

9 L’APATIA CROATA POT SER PRAGMÀTICA

DESDEZAGREBperAnnaValldeperas

10 QUÈ ÉS EL JUTJAT DE PAU? perOriolEsteveMach

12 REDUÏM I PRODUÏM LA NOSTRA PRÒPIA ENERGIA

K-0perCarlesBatlles

14 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA RACÓD’HISTÒRIAperJosepRàfols

16 L’ESTAT DEL MUNICIPI perEnricGili

18 LA MORT A ESPARREGUERA PerCarlosOrtí

19 TANATORI ELSRICSIELSRUCSperTeresaPrats

20 SOBRE LA NOVA POLÍTICA A VENIR APEUDECARRERperEduardRivas

20 HALLOWEEN A LA CARTA PerJuanJurado

21 I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :) perCarlosOrtí

21 L’ART DE TREBALLAR DESDELLUNYperAdePalomar

22 ¡QUE NO ESTAMOS TAN MAL! ENVIATESPACIALperEdmonPiqué

22 PARADA CULTURAL 23 TEATRE APASSIONATPERL’ESPÀRREC

perGerardBidegain

24 HOMENTATGES PERAMORAL’ARTperCarlesReynés

24 PARADA CULTURAL 26 CRISANTEMS D’UNTEMPSNOTANLLUNYÀ

perPaquitaVives 26 MASOS ANTICS PerJosepPaulo

27 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… perClubExcursionistaEsparreguera

28 NO TOTS ELS MORTS TENEN EL MATEIX PREU

UNAREFLEXIÓperJosepMariaBrunet

29 ENTITATS “RESERVOIR ORC” 30 VERSIÓ 2013 perGerardBidegain

31 L’ENTREVISTA A ISIDRE CASTELLVÍ

perCarlesReynés

SETSETSET.CATNÚMERO 132

OCTUBRE-NOVEMBRE 2013600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Juan Jurado, Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles

Reynés, Eduard Rivas, Anna Valldeperas, Paquita Vives.

Col·laboració: Club Excursionista d’Esparreguera,

Ràdio Esparreguera.Il·lustració portada: Pep Llopart.

Fotografia: Cps, QSitjà. Correcció: Matea Bradicic

Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G

Impressió: A3copiseny slDL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SumariPortada: Pep Llopart

SORTIR A LA NIT RESULTA DIFÍCIL(milà)

Milà , tot i ser capital econòmica i indus-trial italiana, no té la necessitat d'unes grans infraestructures de transport més enllà de les que actualment hi ha. Les tres línies de metro travessen de cap a cap la ciutat, a més hi ha molt bona connexió amb els tramvies i autobusos que recorren cadascuna de les seves zones. No obstant això, hi ha una pe-tita mancança: els horaris. El metro tanca les portes entre setmana poc abans de mitjanit, i, tot i que els horaris a Itàlia no són com a Espanya –tant de treball com de menjars–, això implica una gran incomoditat. Sortir en-tre setmana a sopar o a prendre alguna cosa, resulta un maldecap a l’hora de tornar a casa, a més de no tenir el temps que necessites per fer plans amb tranquil·litat. Els caps de setmana encara que tanca una hora més tard no hi ha gaire diferència. Per donar solució a aquest problema, el govern milanès va afegir dues línies d'autobús urbà en horari nocturn, que realitza les mateixes parades que alguna línia de metro. Un parell d'autobusos per a la segona ciutat més poblada de Itàlia.

Ade Palomar

el món del transport oel transportpel mónAlguns dels nostres col·laboradors ‘in travelling’ per l’estranger ens ajuden a entendre com funciona el transport a altres parts del món.

travelling

5

EL MERCEDES AL GARATGE(stuttgart)

Stuttgart és la capital de Baden-Wur-temberg, un dels setze estats federals d’Ale-manya. L’habiten més de 600.000 habitants, és a dir, perquè us feu una idea, la sisena ciutat més gran d’Alemanya.

Aquesta ciutat és coneguda per les famo-ses marques d’automòbils Mercedes-Benz i Porsche, però per molt contradictori que sembli, vivint a Stuttgart el Mercedes es que-daria al pàrquing guardant pols. Els cotxes o motos aquí són totalment prescindibles grà-cies a l’eficient transport públic que ofereix la ciutat. Amb un simple ticket es pot fer ús de tren, tramvia i bus en un marge de dues hores i mitja. Tren en alemany significa Bahn i com en tenen dos els hi posen una lletra distintiva a cada un. El tren és S-Bahn i el tramvia U-Bahn, transport curiós perquè tan va per sota-terra com pel mig de la ciutat.

Les connexions són fantàstiques i en 20 minuts pots ser a l’altra banda d’Stuttgart, fent la combinació correcta, és clar.

No t’has de preocupar per si perds el tren o no, perquè només sortint un minut tard de casa, ja no cal esforçar-se, no l’agafes. La puntualitat del transport públic és idèntica a la dels mateixos alemanys.

Tot això, però, té un preu i no és espe-cialment econòmic. Està dividit per zones, un total de sis, i cada una és més cara que l’anterior. Per exemple, un bitllet senzill d’una zona costa 2’20€ i la de sis zones val 7’10€. Comprar bitllets senzills no surt a compte, és molt millor comprar un abonament com el de 6 mesos per exemple, amb dret a les 6 zones i un preu de 190€. Els estudiants però, viatgen gratis a partir de les 18:00 i durant tot el cap de setmana, només mostrant la targeta d’es-tudiant. I és que ser estudiant a Alemanya té moltíssimes avantatges.

Raquel Llàcer

AJUDES A ESTUDIANTS PER A TRANSPORT (helsinki)

Abans de res, s’ha de dir que tot Helsinki està prou satisfet amb el transport públic. Et pots moure en tram, tren, ferry, metro i en bus. La diferència dels preus dels bitllets ve marcada segons el destí que triïs dins de Helsinki i la seva àrea metropolitana. Com la majoria d’estudiants, visc als afores, de ma-nera que toca pagar dues zones (n’hi ha fins a tres). Una cosa bona que té Finlàndia, són les ajudes als estudiants, de manera que pago 47€ al mes en transport públic en comptes dels 95€ que val realment. Amb aquest abo-nament puc agafar qualsevol transport en qualsevol moment. D’altra banda, si hagués de comprar un bitllet únic, el preu arribaria als 4,5€.

Pel que fa a l’eficiència, els finlandesos mai arriben tard a cap lloc, i tampoc els seus trens: l’únic dia que he hagut d’esperar va ser a causa d’un home que va decidir llençar-se a les vies. Tot el transport públic està perfecta-ment connectat perquè no hagis de caminar més d’un minut, caminar a -15ºC no és gaire agradable. La freqüència és immillorable, cada deu minuts hi ha un tren o un bus.

Algunes curiositats, és que no pots can-tar ni fer sorolls forts al tren, sinó dos goril-les et deixen a terra a la següent parada o, si beus alcohol, et requisen la beguda, ara bé, de borratxos mai en falten al tren.

Xavier Soler

EFICIENT, CÒMODE I CAR(londres)

És inevitable pensar en l’arxiconegut mapa del metro de Londres quan es pensa en el transport de la capital britànica. I, la veritat, és que funciona a la perfecció; a més, les combinacions són infinites. Pràcticament tots els racons de la ciutat tenen una para-da de metro a una distància relativament còmoda, i, on aquest no arriba, ho fan els autobusos –encara són vermells i de dos pi-sos, però el nou disseny ha perdut encant– o bé el tren nacional (una mena de Renfe, per entendre’ns).

Com a norma general, els trens funcionen tots molt bé, puntuals i amb una freqüència de pas elevada, sobretot a les hores de mà-xima intensitat. El metro obre ben aviat, no sabria dir ben bé l’hora perquè, afortunada-ment, puc dormir fins més tard, però abans de les sis diria que ja comença a funcionar, de manera ininterrompuda fins a quarts d’una de la nit. Les estacions i els combois estan, majoritàriament, ben mantinguts, i cons-tantment et trobes amb obres de renovació o manteniment.

Ara bé, és car. Com a moltes ciutats, funciona per zones, n’hi ha fins a 7 (però ja és Pequín), i en funció d’aquestes és més o menys car. El transport de Londres té un preu elevat, que, si bé no és prohibitiu, fa que et miris bé la millor manera de desplaçar-te: a vegades val la pena caminar fins a l’estació que tens a 10 minuts i no a 3 per tal de pagar una zona menys (tot i que gairebé tot el tu-risme i l’oci es concentra a la zona 1). Per fer-nos una idea, el bitllet senzill està al voltant dels 5,5€ i el tiquet diari val uns 10€, però, si vius aquí, el més econòmic és tenir una Oyster Card, una targeta electrònica de saldo, pagues segons l’ús que en fas i els preus són més d’un 50% més econòmics que si pagues pels viatges senzills.

Edmon Piqué

setsetset6

“VÉNS A FER LA VOLTA AL MÓN?”Gerard Bidegain

Si mai heu comprat un bitllet de loteria i heu pensat “És impossible que em toqui…”, espereu-vos a sentir la història de la Raquel i l’Elisabeth, dues joves esparreguerines amb sort, amb molta sort.

L’agència de viatges Trivago, que efectua les seves vendes per internet, va organitzar un sorteig de dos viatges per promocionar el seu nou blog a la xarxa. Un d’ells el va guanyar la Raquel Osuna, esparreguerina de vint-i-un anys, d’entre els més d’un milió d’usuaris que s’hi havia apuntat. Encara avui no s’ho acaba de creure. I no n’hi ha per menys.

A la Raquel això de viatjar no li ve de nou; estudia comunicació audiovisual i s’ha passat una temporada fent un curs a Boston, als Estats Units. Ara treballava de professora en un esplai, fins que va rebre la bona nova de part de Trivago. Li ho tenien tot a punt, només havia de triar un acompanyant per fer la volta al món en vuitanta dies. I no ho va dubtar gens. L’Elisabeth Marín, la seva amiga, estudia Dansa i ha fet tot un curs a Londres, becada per la Fundació Lola Lizaran.

Així doncs, amb els hotels i els vols pa-gats, i amb una quantitat de diners conside-rable per gastar-se durant el viatge, les dues noies van començar el que ens diuen ha estat una “gran experiència, on hem pogut veure moltes diferències entre països, un gran con-trast de cultures i religions”.

També ens han explicat que el que elles han tingut és “una visió del món molt con-creta”, tot i que quan feien estada en un lloc miraven d’escapar-se de la ruta per conèixer el país una mica més a fons. “Hem agafat tots els tipus de transport possibles!”, ens diu l’Elisabeth.

L’Elisabeth tot just havia acabat els estu-dis a Londres el mes de maig, i el mes següent la seva amiga li proposava ser l’acompanyant al seu viatge. Realment a la guanyadora li va costar molt de creure que allò que li deien era veritat. “El primer que t’esperes és que sigui un spam, un anunci, un engany... i que t’estiguin prenent el pèl.” Però quan va notar que la cosa anava de veres no va dubtar en deixar la feina i fer les maletes. “Als meus caps els va costar molt de creure que anava a fer la volta al món en vuitanta dies... és que

és increïble!” De fet les mateixes famílies i amistats els ho deien: “Però això existeix?”

Talment com a la conegudíssima obra de Jules Verne, La volta en món en vuitanta dies, les dues esparreguerines van ser citades a la capital anglesa per iniciar la seva gran aven-tura al voltant del planeta. Londres, Roma, Barcelona, Panamà, Las Vegas, Tailàndia, Sri Lanka, Dubai, Grècia, Marràqueix... i, final-ment, Mallorca, on l’agència organitzadora inaugurava una nova seu. Allà les va rebre la ràdio i la televisió de les illes, fent-les sentir com el propi Phileas Fogg.

També han tingut temps per parlar amb gent molt diversa dels llocs que anaven visi-tant. “Arreu del món estan molt assabentats del que passa a Catalunya, molta gent ens dóna suport en el procés que viu el nostre país”. Les noies es mostraven sorpreses pel coneixement que hi ha arreu del món sobre l’actualitat catalana, “Catalunya és un tema internacional”. Qui no s’ha trobat en aquella situació on et pregunten d’on ets? “És molt fort, quan dius Barcelona molta gent et diu automàticament: ah, llavors ets catalana?”

La Raquel i l’Elisabeth ja havien fet un altre viatge plegades, havia estat per Europa amb l’Interrail. Però aquesta segona aventura ha estat molt més increïble, amb molt més contrast de civilitzacions, gratuïta i, sobretot, molt i molt inesperada.

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

7

Bombers Generalitat @bomberscatA la nit, cremen un total de 8vhes i motors a instal·lació

d’un taller mecànic a #Esparreguera. Extingit x 5 vhes #bomberscat. No ferits

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFML’arxiu municipal d’#Esparreguera restaurarà quatre

pergamins dels segles XIII, XIV i XVI gràcies a un programa de la Diputació

Albert Plans Feixas @aplansfeEl conductor de la #hispanofail està boig! A aquest

ritme ens la fotem... #esparreguera

Castellers d’Esparreguera @collabordeusMillor actuació de la temporada a Montserrat! i 1r 7d7

de la nostra història! Ara sí colla, amb assaig i ganes tot es pot! #TardorDeSetiMig

Beth @flor_grogaI ara el millor del dia, capítol de Breaking Bad *-*

#truelove

Carlos Ortí @carlos_ortiQue dolent que és el Tribunal Europeu de Drets

Humans, primer es carrega les hipoteques abusives i ara la doctrina Parot

Carla Canongia @CarlaCanonAvui ens han instal·lat a la Biblioteca L’Ateneu

d’#Esparreguera la màquina d’autopréstec, ara a proces-sar documents

Sjarque @saraijarqueAvui lliutem per un ensenyament de qualitat... I deixem-

nos de tonteries.

tostemps @tostempsGràcies al canvi d’hora, avui he hagut

d’encendre el llum a 2/4 de 6 de la tarda, 1 h abans que ahir. Si així estalvio, que algú m’ho expliqui!

Laia Serra Prats @laiakacatEl portal de casa meva aket matí amb

pintades #feixistes a #esparreguera. #niun-pasenrere pic.twitter.com/bJzGlASZlL

TWITTS777©rick

EL TEmPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

Comparació de l’estiu de 2013 versus 2012Considerant com estiu els quatre mesos complerts de juny a setembre i analitzant les mitjanes del conjunt dels conceptes següents: estiu 2013 estiu 2012Temperatura mitjana: 24,1ºC 25,0ºCMitjana de les màximes: 30,2ºC 30,9ºCMitjana de les mínimes: 18,oºC 19,0ºCTemperatura màxima: 36,5ºC 38,5ºCTemperatura mínima: 11,5ºC 10,0ºCDies amb màxima superior a 30ª 58 77Pluges acumulada durant l’estiu: 73,4 mm 144,8 mm

Es pot afirmar que aquest estiu ha estat menys calorós i molt més sec que el del 2012. Detallant per mesos el juny i l’agost varen ser més frescos que els corresponents al 2012 i, el juliol, a l’inrevés. La mitjana dels setembres és idèntica.

El temps del mes de setembre a EsparregueraHem tingut un setembre més d’estiu que de tardor amb una temperatura mitjana de 22,5ºC un 0,7ºC superior a la mitjana dels darrers 40 setembres, amb molt poca pluja només un 20,8% de l’habitual en aquest novè mes de l’any. Durant set dies s’han superat els 30ºC i la temperatura màxima s’ha en-registrat el dia 5 i el 27 amb 32ºC aquest darrer fou un diu-menge molt xafogós. Els darrers cinc dies del mes han estat molt calorosos i humits. La mínima absoluta del mes fou de 14,0ºC el dia 13.Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 22,5ºC.Mitjana de les màximes: 28,4ºCMitjana de les mínimes: 16,6ºC.Màxima del mes: 32,0ºC (dies 5 i 27)Mínima del mes: 14,0ºC (el dia 13)Precipitació: 16,2 mm (en 2 dies)Precipitació acumulada en 12 mesos: 494,1 mm

setsetset8

RECULL DE PREMSA OriOl EstEvE

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77c/ Ferran Puig, 109

T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37 93 777 11 71Torrent Mal, 23 -3r -2aESPARREGUERA

Detingut un presumpte grup de desballestament de vehiclesEls Mossos d’Esquadra van detenir el passat 24 de setembre a 5 homes que presumptament robaven i desballestaven cotxes, bicicletes i motos en una nau industrial d’Esparreguera per enviar-los al Marroc, on tornaven a muntar els vehicles. La policia va començar a investigar després d’una denúncia d’ocupació il·legal de la nau industrial en qüestió, on s’hi va trobar un cotxe robat al districte de Ciutat Vella durant el mes d’agost; peces de fins a 6 motocicletes diferents i una escopeta del calibre 12. Als membres d’aquest grup se’ls hi imputen nou delictes de robatori i furt d’ús de vehicles a més de tinença d’armes. Dos dels detinguts van ser deportats després de passar a disposició judicial, i els altres tres van quedar amb llibertat amb càrrecs.

Cremen diversos vehicles en una nau industrialL’incendi va tenir lloc la nit del diumenge 27 d’octubre en un taller del polígon Magarola. El foc va començar a dos quarts de deu del vespre i va cremar un total de vuit vehicles i diversos motors. Cinc dotacions dels bombers es van desplaçar al lloc dels fets i no hi va haver ferits ni desallotjats.

Reconeixement de Glòria Trujillo Sedó com a mestra artesanaLa Comissió d’Artesania de Catalunya va atorgar el diploma de Mestra Artesana a l’esparreguerina Glòria Trujillo i Sedó en l’ofici de ceramista. El guardó és una iniciativa del Departament d’Empresa i Ocupació per reconèixer l’experiència i trajectòria dels artesans catalans. L’Ajuntament va ser un dels promotors de la petició perquè la ceramista rebés el diploma. La formació i la propagació de l’ofici són uns dels aspectes que es tenen en compte per obtenir aquest reconeixement. També són importants la innovació, la creativitat i el disseny durant la creació i construcció de noves peces.

9

Els Castellers d’Esparreguera fan història a MontserratEl passat diumenge 20 d’octubre, la colla castellera local va descarregar per primera vegada a la seva història el 7 de 7, completant la millor actuació de la temporada. La complexitat principal d’aquest castell és que requereix un gran nombre de persones tant al tronc com a la pinya per poder-lo aixecar. Tot i els nervis, els castellers d’Esparreguera el van poder descarregar sense ensurts i tota la plaça va embogir d’alegria per la gran fita aconseguida. Els bordeus ja havien intentat la mateixa construcció dues setmanes abans però no la van poder aconseguir per molt poc. A banda del 7 de 7, els d’Esparreguera van descarregar el 4 de 7, el 4 de 7 amb el pilar al mig, construcció que aquesta temporada també se’ls hi ha resistit, i un pilar de 5. L’altre colla que va actuar a Montserrat van ser els Castellers de Vilafranca que van descarregar el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8.

Esparreguera és líder amb aturats del Baix Llobregat NordLa nostra vila ja compta amb un 19,2% de taxa d'atur registrat, o el que és el mateix, 2.239 persones segons dades del mes setembre d'enguany. D'aquesta xifra, 194 persones són menors de 25 anys; 1.063 tenen entre 25 i 44 anys i 982 són majors de 44 anys. Així ho indica l'informe mensual d'atur registrat publicat per l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat. Pel que fa a les altres poblacions veïnes, Abrera té un 15,9% d'atur, Collbató un 11,2%, Martorell un 18,6% i Olesa de Montserrat un 18,5%.

Estrena del documental Preparats per decidirEl proper dissabte 16 de novembre a les 18h s’estrenarà a la Passió d’Olesa aquest documental que transporta la qüestió del Dret a Decidir als Estats Units. Al llarg del film, un seguit d’experts i governants, tan catalans com americans, donen la seva opinió sobre la consulta. Durant les tres setmanes que va durar la gravació, l’equip de rodatge format pels esparreguerins Jordi Cases i Júlio Gómez, i la collbatonina Neus Màrmol, va recórrer més de 14.000 km passant per 25 estats nord-americans. A l’estrena hi assistirà el portaveu del Govern, Francesc Homs, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre d’altres. Per saber més sobre aquest projecte podeu visitar la web www.dretadecidir.com

L’Institut El Castell ha estat designat centre plurilingüeAquest nou rang proposat pel Departament d’Ensenyament comportarà que els alumnes d’ESO que hagin cursat un 15% del currículum en anglès podran acreditar el nivell B1 en acabar l’ESO, i els alumnes de Batxillerat amb un 18% de les matèries cursades en anglès podran acreditar el nivell B2. Actualment hi ha una part significativa del professorat format per impartir diverses matèries en llengua anglesa. 

setsetset10

Què cal fer per canviar-se el nom; registrar un nadó o intentar resoldre les diferències amb un veí que no podem ni veure? Potser alguns pensareu que caldria desplaçar-se a Martorell o Sant Feliu, però només cal fer una visita als Jutjats de Pau de Can Pasqual. A banda d’això, aquesta insti-tució porta a terme una pila de tràmits més que l’actual jutgessa de pau, Rosa Maria Cuscó, ens descobreix en aquesta entrevista. Ens acompanya el seu suplent als jutjats, en Toni Valor, i val a dir per la manera com m’ho expliquen, sembla que els dos s’ho passen d’allò més bé fent aquest servei per Esparreguera.

PELS QUI NO HO CONEIxEN, QUè ÉS UN JUTJAT DE PAU?

És un servei que depèn del Minis-teri de Justícia i que hi ha en pobles que no disposen de jutjats. Una de les seves funcions és que el jutge de pau ha de signar tots els docu-ments que li arriben d’altres jutjats, siguin exhorts civils o penals. També s’ocupa d’actualitzar el registre civil amb anotacions de defuncions, casaments, i naixements; i si algú de-mana alguna d’aquestes inscripcions (també anomenades literals), també se n’encarreguen des del jutjat de pau, ja que han de portar la signatura del jutge i el secretari. Abans, si hi havia un accident amb morts, era el jutge de pau qui havia d’anar al lloc dels fets i ordenar l’aixecament del cadàver.

QUINES ALTRES FUNCIONS TÉ? També es fan actes de conciliació

on s’intenta que dos veïns que tenen una disputa puguin arreglar els seus problemes. Aquestes mediacions no sempre funcionen i a vegades s’han de fer judicis de faltes. Ens ocupem dels divorcis, canvis de nom, reclamacions de quantitats. Val a dir que la bona relació amb els serveis socials i la policia local ens ajuda a funcionar millor. Que ho sàpiga tothom que nosaltres sempre som a Can Pasqual per ajudar al vilatà amb qualsevol contratemps que tingui amb un altre veí.

QUI EN FORMA PART? Va en relació als habitants de la

població. Aquí a Esparreguera en for-mem part el jutge o jutgessa titular, un suplent que actua com a jutge quan el titular no pot o és de vacan-ces, i tres funcionaris amb una funció concreta cada un: el secretari del jut-jat, que s’ocupa dels temes penals; el gestor, que se’n cuida dels temes civils; i l’agent judicial, responsable del registre civil.

I AQUESTS MEMBRES, COM SÓN ESCOLLITS ?

Pel càrrec de jutge de pau i el de suplent, l’Ajuntament fa una convo-catòria on es pot presentar tothom i en un ple els regidors fan una votació i escullen un dels candidats. Les úniques condicions són que no pots estar afiliat a cap partit polític i si ets advocat, no pots exercir com a tal mentre siguis jutge de pau. La resta de treballadors són funcionaris i per tant han passat unes oposicions.

ALGú ES POT GUANyAR LA VIDA COM A JUTGE DE PAU?

Ni de bon tros. Nosaltres cobrem del Ministeri de Justícia, però és un sou simbòlic, ja que si comptéssim les hores que hi dediquem, no sé ni si arribaríem a cobrar un euro per hora. Pensa que jo hi vaig gairebé cada matí i alguna tarda, i si algú no pot venir al jutjat, també m’he desplaçat fins a casa seva. Com que és un sou tan petit no cobrem cada més sinó cada trimestre i no tenim dret a atur ni estem donats d’alta de la segure-tat social. Ho dic perquè a l’última convocatòria per ocupar el càrrec de jutge s’hi va presentar molta gent i alguns van venir a preguntar al jutjat quant cobràvem. Val a dir que els tres funcionaris que treballen amb nosaltres sí que tenen un salari men-sual, però perquè fan una feina molt diferent de la de jutge.

TENIU MOLTA FEINA AL JUTJAT DE PAU D’ESPARREGUERA?

Molta, com en qualsevol jutjat. Pensa que a part de tota la docu-mentació que he explicat abans i que ens arriba diàriament, la gent ens demana literals del registre civil constantment i ens ve a preguntar com han d’iniciar determinats trà-mits. També ens ocupem dels ex-pedients de casaments, que porten molta paperassa, i d’aquelles per-sones que se’ls ha condemnat i per ser la primera vegada no se’ls tanca a la presó, però han de venir a firmar cada 15 dies al jutjat.

E n t r e v i s t a a R o s a M a r i a C u s c ó , j u t g e s s a d e P a u d ’ E s p a r r e g u e r a

Q u è é s e l J u t j a t d e P a u ?

Rosa Maria Cuscó, jutge de Pau

11

ALGUNS JUTJATS DE PAU D’ALTRES MUNICIPIS JA S’HAN ELIMINAT. CREUS QUE DES DEL MINISTERI DE JUSTÍCIA ELS VOLEN FER DESAPARèIxER?

Hi ha rumors que així ho diuen i per aquest motiu em vaig voler tornar a presentar com a jutgessa de pau. Penso que cal una certa experiència per ocupar aquest càrrec i jo ja por-to un cert temps i he passat per les formacions de dret civil i penal, entre d’altres, que anualment organitza el Ministeri de Justícia pels jutges de pau. Tampoc cal tenir la carrera de dret ni molt menys, però sí que va bé tenir certes nocions bàsiques.

ABANS HAS PARLAT DELS JUDICIS DE FALTES ENTRE VEïNS. COM INTENTEU EVITAR ARRIBAR A AQUEST ExTREM?

Jo sempre prefereixo fer una me-diació, que és intentar dialogar amb els afectats i fer-los-hi entendre que no pots estar tota la vida enfadat amb algú, que són gent del poble o famili-ars i se’ls han de trobar pel carrer. A vegades ens surt bé i d’altres no.

QUINES SANCIONS APLIQUEU?

Jo sóc partidària d’utilitzar els serveis a la comunitat com a càs-tigs. Tot i això, moltes vegades no és possible aplicar aquesta mena de sanció, per tant es posen multes econòmiques.

QUINA ÉS LA DIFICULTAT MÉS GRAN DE SER UNA JUTGESSA DE PAU?

Has de ser una persona molt neutral, sobretot perquè a vegades hi ha judicis de faltes entre veïns i pot ser que tu coneguis algun dels dos. També et demana moltes hores, però a mi no em fa res. És un càrrec molt vocacional i has de tenir ganes d’ajudar a la gent del poble. Penso que t’enriqueix com a persona i que dóna moltes alegries.

QUè HA DE TENIR UN BON JUTGE DE PAU?

Segons la meva experiència, has de saber escoltar i tenir molta paciència. Has d’intentar entendre les persones, dialogar amb elles i fer l’impossible perquè tothom estigui content, i no sempre s’aconsegueix. Has de destinar-hi moltes hores i a vegades has de ser una mica psicò-leg perquè et trobes amb problemes molt complicats. Quan veus que les coses funcionen bé, te n’alegres; però a vegades, malgrat tot el que has in-tentat, no te n’has sortit i et sap més greu, però segueixes treballant. És una feina molt vocacional i necessita molta dedicació, però quan t’hi pre-sentes ja saps on et poses.

El passat dimarts 22 d’octubre vaig poder comprovar

que aquella apatia que tant he recriminat en privat als cro-

ats pot arribar a ser pragmàtica.

El sentiment de responsabilitat com a catalana em va

envair quan, un vol de la companyia aèria croata Croatia

Airlines es disposava a deixar-nos a terra i ens traslladava a

un hotel després de tenir-nos més de sis hores tancats entre

l’avió i l’àrea de vols extracomunitaris de l’aeroport de Bar-

celona sense serveis de restauració o tendes. El tracte rebut

pel personal tant de l’aeroport, com dels Punts d’Informa-

ció, de la companyia que operava el vol o de l’hotel no va ser

digne d’un país que viu del turisme. A diferència, cap croat

no va perdre els nervis i en tot moment van entendre que es

tractava d’una situació extraodinària.

Una quarantena de croats, dels 50 que érem al vol, van

viure amb apatia com es vulneraven els drets que, com a

passatgers, estan reconeguts i reglats per les institucions

eurocomunitaries en la Regulació 261/2204/EC. En aques-

ta regulació es parla del dret a ser informat o del dret a ser

atès, dos drets que devien estar de vacances, qui sap si a la

costa croata!

A mi em bullia la sang i em sentia culpable de veure

com la meva terra no tractava amb respecte la gent d’aquell

país que m’ha acollit i on estic vivint els millors anys de la

meva vida. Però els croats, tot i el tracte van reaccionar amb

apatia, no sé si perquè entenien que no podien esperar res

més dels catalans. Això encara va augmentar més la meva

frustració i en un atac ferotge d’impotència vaig decidir

declarar-me “Defensora dels croats”; així que vaig intentar

que oblidessin el tracte rebut pels meus compatriotes i vaig

ajudar-los en tot el que vaig poder; vaig coordinar el trasllat

de l’hotel a l’aeroport, l’embarcament a l’aeroport, el tiquet

del dinar i, fins hi tot, els vaig informar dels drets que teni-

en com a passatgers.

Al final del viatge i ja arribant a Zagreb, amb gairebé 20

hores més tard, vaig agrair que, només per aquesta vegada,

la seva apatia, m’havia ajudat a no sentir-me tan avergonyi-

da de la meva terra.

oPInIÓDES DE ZAGREBAnna Valldeperas Prats

l’apatia croata pot ser pragmàtica

p e r o r i o l e s t e v e

Toni Valor, jutge suplent

Treballant a l’oficina del Jutjat de Pau

setsetset12

REDUÏM I PRODUÏM LA NOSTRA PRÒP IA ENERGIA p e r c a r l e s b a t l l e s i i n g r i d r e g a l a d o

Un recurs bàsic i del qual no podem prescindir avui en dia és l’energia, ja sigui electricitat, carbó, fusta, aigua, benzina o gas natural. La necessitem per escalfar les nostres llars, cuinar, rentar i moltes d’altres tasques bàsiques. Ara bé, aquesta energia malau-radament prové en la seva major part de recursos limitats, n’hem de ser conscients, no abusar-ne i mirar de diversificar-la per evitar dependre únicament d’una.

Esparreguera evidentment no té mines de carbó, ni nuclears, ni dipòsits de gas natural, ni turbines d’aigua, de manera que a avui dia el 99% de l’energia que consumim prové d’altres zones. No té per què ser així. Hi ha maneres de generar energia de forma local amb l’ús d’energies renovables provinents del Sol, el vent i els arbres.

Energ ia so la r tè rmica Aquesta es basa en l’obtenció d’aigua calenta a

partir del Sol i segurament és l’energia renovable més usada a Esparreguera (tot i ser molt minsa). És la més econòmica i s’ha estès pel territori en la majoria dels casos no degut a una consciència ambiental sinó a la iniciativa europea (Directiva 2002/91) que aposta per les energies renovables i que es tradueix en el real decret 314/2006. Aquesta obliga a què tots els edificis de nova cons-trucció a partir de l’any 2006 obtinguin un percentatge de la seva energia a partir de les renovables: solar tèrmica i solar fotovoltaica. Fins ara, a conseqüència d’una burocràcia molt feixuga a la que estava sotmesa la fotovoltaica (donar-se d’alta com a empresa productora d’energia, irpf, etc.) els construc-tors han optat per la solar tèrmica, tot i que moltes d’elles no estan ni orientades ni connectades i per tant no estan en funcionament.

A Esparreguera en trobem a la piscina municipal, algunes esco-les i en edificis de nova construcció.

Energ ia so la r fo tovo l t a i caEs basa en la generació d’electricitat a partir del Sol i és l’ener-

gia que actualment té un cost d’inversió més baix amb un temps de retorn d’aquesta relativament curt si s’utilitza per a l’autoconsum. L’autoconsum o consum zero es basa a produir el que consumei-xes, en el cas que es generi un excés d’electricitat aquesta es regala a la xarxa elèctrica mentre que, si es fa curt, se li paga a la companyia subministradora. Aquest sistema està àmpliament implantat a molts països europeus amb molt bons resultats però a Espanya, on el poder de les grans empreses elèctriques és molt gran, s’ha anat retardant.

Un esborrany de l ’ au toconsum mol t po lèmic

Després de nombrosos retards en l’aplicació de la llei europea d’autoconsum, el govern central juntament amb la patronal UNESA (empreses que usen fonts no renovables: Endesa, Iberdrola, Gas Na-tural Fenosa, E.ON y EDP España) preveuen penalitzar l’aplicació de l’autoconsum, per interès propi, imposant el que anomenen “peatge de suport”. Aquest provocaria que l’autoconsum resultés menys be-neficiós, fent pujar els costos de l’obtenció de l’electricitat solar per sobre de la nuclear. Com a justificació d’aquest peatge s’argumenta que el qui disposa de panells solars no paga la inversió de la xarxa de distribució elèctrica, fet incert perquè qui fa autoconsum paga igualment el comptador i la quota de potència de connexió a la xarxa.

Agrupacions com la UNEF (Unión Española Fotovoltaica) i la CNE (Comisión Nacional de la Energia) entre altres

sectors energètics s’hi han oposat.En trobem als fanals de la rotonda del polígon

de Can Comelles i a la deixalleria (tot i que aquesta està en desús des de fa temps).

Energ ia eò l i caAquesta consisteix en un petit aeroge-nerador que produeix electricitat a partir de la força del vent. Sovint s’utilitza com

a reforç de les plaques solars fotovoltai-ques degut a la discontinuïtat de la força

del vent. Al contrari del que es pot pensar, zones no excessivament ventades arriben a

tenir potències de 1,5-3,5 KW.

B iomassaUn plantejament basat en la fusta s’està desenvolupant per

tal d’obtenir energia local, i es presenta com a una possible solució per a la millor gestió dels boscos i com a mètode de prevenció del risc d’incendi. Es basa en l’ús d’encenalls de fusta premsada, els anomenats “pellets”, que són cremats en estufes d’alta eficiència de combustió i amb baixa emissió de partícules a l’atmosfera. Ara bé, aquesta energia només esdevé raonable en zones on els boscos són capaços de regenerar la fusta extreta en poc temps. A Esparreguera i els seus voltants on el bosc de pins i alzines triguen molt temps a créixer, es podria aprofitar l’extracció de fusta acumulada actual però caldria esperar força anys per a una següent extracció i, per tant, es fa inviable aquest recurs perquè l’esgotament de la fusta local acabaria obligant a portar-la d’altres indrets.

13

A Esparreguera, en zones d’habitatges més o menys laxes com poden ser Can Rial, Can Vinyals, la colònia Sedó, Mas d’en Gall o en zones urbanes menys denses amb cases baixes com El Castell, Can Comelles o La Plana es fa fàcil pensar en un ampli abastiment a par-tir de tots aquests tipus d’energia. En zones més denses de població, com el nucli urbà on es barregen edificis alts i cases baixes, o en serveis com l’enllumenat públic difícilment es podria cobrir tota la despesa energètica amb energia local.

Quan no podem c rear l a nos t ra energ ia : Consumi r energ ies renovab lesTant per aquells que ja s’abasteixen d’energia local renovable com per aquells que no tenen la possibilitat

de fer-ho, existeixen empreses subministradores d’energia sostenible basada en energies renovables. Concretament a Catalunya hi ha una cooperativa energètica sorgida a Girona i amb diferents grups locals distribuïts pel territori anomenada “Som Energia”, en la qual els socis es comprometen a comprar únicament energia renovable a un preu més car al del mercat convencional, però sense allunyar-se gaire.

Menys consum, més energ ies renovab lesL’ús de les energies renovables, no basades en recursos limitats i que sortosament permeten una descentralització energètica, hauria de passar prèviament per a una presa de consciència de la quantitat d’energia que consumim. Si a més, som capaços de generar l’energia que usem serem capaços també de valorar quin és el cost d’aquesta i no malgastar-la.

Una bona ideaEls “smartmeters” o mesuradors del consum elèctric de les llars, són aparells més barats que un telèfon mòbil, que permeten seguir de manera contínua en el temps l’energia elèc-trica que consumim, analitzar-la i preveure el nostre consum. D’aquesta manera sabem quins aparells consumeixen més i podem fer accions per tal de reduir el consum energètic.

Panells solars tèrmics situats a l'escola Pau Vila

Focus solars fotovoltàics a la rotonda del polígon de Can Comelles

Pellets obtinguts a partir de fusta premsada

setsetset14

RACÓ D’HISTÒRIAJosep Ràfols Esteve, professor

Fer un país modernLa Mancomunitat de CatalunyaQuan comença el segle XX a Catalunya es viu amb ànsies de modernitat, és una societat dinàmica (vegeu a la taula les propostes i aprovacions de l’Ajuntament d’Esparreguera).

Els comerciants i els industrials estaven desolats per la pèrdua de Cuba i Filipines es-devinguda el 1898, ja que eren bons mercats per als productes catalans. S’atribueixen les culpes als governs de Madrid que no han sabut mantenir aquestes colònies, governs que fan lleis destinades a un món agrícola, poc pensat per una societat industrial i co-mercial com la catalana. La Lliga, el partit d’aquesta burgesia, considera que part de la solució implica tenir una autonomia i influir als governs de Madrid i canviar-ne el tarannà.

Des de la capital això de l’autonomia ho veuen amb recel, no ho entenen. Antoni Maura, cap del partit polític conservador, aconsegueix fer aprovar una llei de Regim Local, per als ajuntaments i les diputacions, que preveu que aquestes entitats es puguin associar, mancomunar, per alguns afers.

Per aquesta via vindrà la solució a les ànsies d’autonomia de la burgesia catalana. José Canalejas, cap del partit liberal i pre-sident del govern, i Cambó, líder de la Lliga Regionalista de Catalunya, el 1912 pacten la creació de la Mancomunitat de Catalunya que consistia en la unió política i econòmica de les quatre diputacions de les províncies

destinat a l’exportació. Es van construir 280 quilòmetres de carreteres i camins provincials dels 400 planificats, que juntament amb una completa xarxa telefònica, 5.871 quilòmetres i 190 centraletes, comunicaven tota Catalunya. En l’àmbit assistencial construeixen la Casa de la Maternitat, milloren i modernitzen els manicomis que regentaven les diputacions.

Tota aquesta obra es realitza en anys convulsos. Del 1914 al 1918 Europa viu la Primera Guerra Mundial, que portarà riquesa i treball a tots els àmbits econòmics de Ca-talunya i Espanya, també una gran transfor-mació social a causa de la necessitat de més mà d’obra industrial. Barcelona rebrà molts emigrants procedents de la resta del País i els primers de la resta de l’Estat.

A l’acabament de la Gran Guerra, a partir de 1919 i fins al 1923, a Barcelona hi haurà unes lluites socials sense precedents: va-gues, locauts, pistolerisme, que portaran la Dictadura de Primo de Rivera.

A la mort de Prat de la Riba el 1917, Puig i Cadafalch el va substituir a la presidència, continuant l’obra que havia començat el pri-mer president, fins al 1923, any en què el dic-tador Miguel Primo de Rivera va imposar de president a Alfons Sala, el cacic monàrquic de Terrassa, i finalment, acabà suprimint la Mancomunitat, de manera definitiva, el 1925.

conSTRUInT LA moDERnITAT A ESPARREGUERA

A principis del segle XX, els nostres convilatans, entre 4.000 i 4.500, posseeixen també aquest afany modernitzador. L’elec-tricitat, el telèfon, el telègraf avui ja oblidat, el ferrocarril, millores sanitàries, la cultura, l’educació són les noves necessitats que el segle ha portat.

catalanes. Fer-ne un sol organisme, la Man-comunitat de Catalunya, amb un Consell suma dels quatre consells de les quatre diputacions, un sol president, únic, i amb una sola caixa, suma de les quatre caixes de les quatre diputacions.

Aquesta fórmula, on el govern de Madrid no cedia cap competència ni donava cap cèntim de més, va tenir una gran importància política malgrat la situació de migradesa eco-nòmica. La Mancomunitat va ser una entitat de govern que tenia algunes competències per a tot el país, permetent que tornés a res-sorgir l’entitat política de Catalunya en l’Estat Espanyol. El seu president era considerat sovint com el president de Catalunya, malgrat ser només president d’una gran diputació.

La Mancomunitat, que va començar a funcionar el 1914, va mostrar ser una institu-ció molt eficient. Només amb les competèn-cies i diners de les quatre diputacions, inver-tia, feia… amb la visió de fer un país modern, intentant cobrir les necessitats d’una socie-tat que ja era més avançada i més industrial que cap regió d’Espanya. La seva obra, fruit d’estar governada amb visió d’estat: Prat de la Riba, el seu primer president, es va envol-tar de persones vàlides, fossin del partit que fossin, i es va invertir a tot Catalunya sense tenir en compte el color polític del territori.

De fet Prat de la Riba, que ja era president de la Diputació de Barcelona des de 1907, va continuar impulsant o creant institucions

que han estat molt importants per a Cata-lunya: l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on Pompeu Fabra va normalitzar el català; la Biblioteca de Catalunya, l’escola Industrial, l’escola del Treball, l’escola d’Administració Local, per formar bons funcionaris públics; l’Institut d’Orientació Professional, l’escola Superior de Bells Oficis, l’escola d’Alts Es-tudis Comercials, l’escola d’Infermeres, les escoles d’estiu per formar millor els mestres que ja estaven ensenyant. En aquest període es creen cooperatives agrícoles, sobretot a les terres tarragonines, a Falset, a Gandesa, a Sarral… perquè cal elaborar bé el vi, la majoria

“La Mancomunitat invertia i operava amb la visió d’un país modern”

15

Batlle & BatlleAdvocatAssessor fiscalAdministrador de finquesT. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències EmpresarialsMaster Direcció d’Empreses (ESADE)Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garciac/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

L’Ajuntament acorda la instal·lació d’enllumenat elèctric públic.Es nomena una comissió per electrificar l’enllumenat públic que encara funciona amb llums de petroli.

Proposta d’establir enllumenat a domicili per acetilè (carburo)

L’Ajuntament demana la subvenció màxima per fer una escola.Demanar el govern el 70% de la construcció de l’escola.Demanar a l’estat el 25% per la construcció d’un edifici per escola.Visita del rector de la Universitat de Barcelona per a tractar de la construcció de les escoles.

L’Ajuntament accepta un donatiu de 2.470 pts per instal·lar línia telefònica que enllaci amb Martorell.L’Ajuntament acorda demanar la concessió d’aquesta línia telefònica.Demanar permís per la seva inauguració.

L’Ajuntament aprova cedir els terrenys per la línia de ferrocarril de Martorell a Igualada.Comunicat de “Caminos de Hierro del Nordeste de España” que es construirà una estació a Abrera que estarà a prop d’Esparreguera.

L’Ajuntament nomena una comissió per construir el mercat municipal. Acorda construir la plaça-mercat.Rebutja quatre casals per construir el mercat pels problemes legals que tenen aquestes propietats.S’acorda la construcció.S’acorden les bases del préstec, 270 obligacions de valor 100 pts nominals, al 5% anual, a retornar en 10 anys. Valor total 27.000 pts.Les obres són adjudicades a Pere Almirall i Bellvé de Terrassa per 32.900 pts.S’aprova inaugurar el mercat el dia 1 de gener de 1911.

L’Ajuntament lloga per 146 pts anuals la casa on s’instal·larà l’estació telegràfica que posarà l’estat.L’Ajuntament s’assabenta que ha estat concedida una estació telegràfica a Esparreguera.

L’Ajuntament demana els propietaris que cedeixin els terrenys necessaris.S’efectua la subhasta per la construcció de la carretera.

L’Ajuntament demana al Ministeri de Foment la construcció d’un ramal a la carretera que s’esta construint entre Olesa i la carretera de Madrid a França.El Ministeri contesta que farà el possible per atendre la petició.La Diputació demana 50 pts perquè els enginyers puguin fer els estudis.L’Ajuntament s’assabenta per la “Jefatura de Obras Públicas” que s’inclou les carreteres d’Esparreguera a Manresa i la d’Esparreguera a Olesa al pont de Magarola.

L’Ajuntament consigna un pressupost per comprar un terreny pla per la construcció d’un nou escorxador.L’Ajuntament aprova la construcció de l’escorxador públic amb el projecte de Josep Domenech i Mansana i l’import de 59.743,44 pts.

L’Ajuntament informa sobre el projecte presentat per Obres Públiques sobre la travessia exterior o Ronda d’Esparreguera.L’Ajuntament demana l’aprovació del projecte de la travessia al Govern i fer les gestions necessàries per aconseguir-ho.

06/10/189802/03/1916

03/11/1898

21/01/1901 09/03/190110/02/191608/03/1916

11/04/1901

25/04/190122/08/1901

06/10/1904

30/05/1912

26/05/190609/08/190623/07/1908

01/02/191008/02/1910

23/08/191022/12/1910

07/01/1909

23/11/1909

04/10/191001/05/1913

18/07/1912

06/07/1911

20/08/1924

04/10/1917

03/06/1924

Enllumenant públic elèctric

Enllumenat d’acetilè a les cases

Escola Nova

Línia telefònica

Projecte de ferrocarril

Mercat municipal

Estació telegràfica

Carretera d’Esparreguera a Piera

Carretera d’Olesa al pont de la Magarola

Nou escorxador

Ronda d’Esparreguera

En aquest requadre teniu una mostra de com els ajuntaments de l’època intenten posar-se al dia

setsetset16

La sessió va començar amb l’exposició del batlle, que va recordar que el gran nom-bre de grups polítics fruit de les eleccions del maig de 2011 han marcat molt l’acció de go-vern. Tot i això, Joan-Paül Udina va remarcar que s’han complert els dos objectius princi-pals del govern: posar en ordre l’economia municipal i mantenir la majoria de serveis de l’Ajuntament, exceptuant l’Espai Nadó.

Seguidament va repassar els afers de les diferents regidories, a continuació hi teniu els que considerem més destacables:

HiseNDa El deute municipal amb préstecs bancaris s’ha rebaixat en un 21% en aquests dos anys, la previsió és que en acabar el mandat la reducció del deute sigui del 46%. Cada any s’ha invertit dos milions d’euros en rebaixar el deute i s’ha pagat 700.000 € en concepte d’interessos bancaris. També es va referir als dos indicadors econòmics principals: Romanent de tresoreria que el 2011 era de 650.000€ i que a 31 desembre de 2012 és de 3.915.158 €. Resultat pressupostari que va passar de 1.420.594 € a 5.009.158 € a 31/12/2012, resultat difícil de repetir perquè s’han produït unes condicions excepcionals pel que fa a ingressos.

UrBaNisme la seva prioritat és la redacció i aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal el qual s’ha vist retardat per diverses raons. En habitatge, es vol reinvertir el patrimoni municipal del sol a la compra d’un paquet d’habitatge social. Per fomentar la construcció i activitats industrials i comercials s’ha rebaixat un 80% l’import de les taxes de referència. La nova biblioteca s’espera que es podrà inaugurar abans d’acabar l’any. L’alcalde també va fer refe-rència a la reforma integral de la guarderia Cucuruga, al projecte de millora de La Plana on s’invertiran 400.000 €, i finalment, l’aprovació definitiva dels col·lectors de Mas d’en Gall i Can Rial.

recUrsos HUmaNs S’ha impulsat la tramita-ció de l’oferta pública d’ocupació del període 2010-2013 dels llocs de treball claus en l’estructura municipal; la revisió de l’organi-grama del 2004 i compromís de presentar-ne un de nou abans del 2014 adequat als temps presents i la incorporació d’un coordinador de recursos humans amb capacitat directiva que aporti experiència en aquest camp.

moBilitat, traNsport i aparcameNt Remo-delació del servei de bus urbà; ordenació vial dels barris de Can Rial i Mas d’en Gall; gratuïtat de la zona blava els dissabtes a la tarda; repintat de les avingudes de Francesc Macià i Francesc Marimon i carretera de Mas d’en Gall; i la revisió de les bandes reductores de velocitat. S’estudiarà una solució pel solar de Cal Vives així com una reorganització de la zona de vianants.

promociÓ ecoNÒmica S’ha creat el Consell consultiu de comerç. S’han fet cursos de formació subvencionats un 50% pel municipi. El nombre d’aturats a 31 d’agost a Esparreguera 2.186 que representa el 18,7%. S’han fet 9 edicions d’Apassionats per Esparreguera.

esports Inversions pel manteniment de les instal·lacions municipals com la piscina coberta, la piscina d’estiu i el camp de futbol. Licitació dels serveis de monitoratge, neteja i manteniment dels equipaments esportius.

cUltUra i Festes La despesa de la Festa Major del 2012 va decréixer amb un 40% mantenint el mateix format.

meDi amBieNt La recollida selectiva se situa actualment en el 37%, igual resultat que el 2010, s’ha sofert un retrocés.

geNt graN Millora general de la residència de Can Comelles, gracies a diferents projectes d’inversió.

eNseNYameNt Retorn de la guarderia Cucuru-ga al seu edifici propi, un cop completada la rehabilitació. Creació de l’aula per nadons. S’ha completat la reestructuració de l’escola de Música i Dansa i s’ha obtingut el reconei-xement oficial dels estudis de dansa.

serVeis socials Adequació d’un nou local per l’emmagatzematge i la prestació d’aliments a les famílies necessitades. El servei de tele-assistència a la gent gran ha eliminat la llista d’espera i es disposa de 400 aparells en servei sense cost pels usuaris. Nova ubicació pel Centre Obert la Fulla. S’incrementarà al màxim la dotació econò-mica destinada als serveis socials.

NoUs catalaNs S’ha creat l’observatori de la ciutadania i es disposa d’un cens d’immi-grants repartit segons nacionalitats.

Ple extraordinari sobre l’estat del municipi PER ENRIC GILI

17

Acabada la intervenció del batlle es van iniciar les rèpliques de l’oposició que resu-mim a continuació:iñaki andrés (eNtesa): Va dir que la qüestió clau és com i per a qui es gestionen els recursos. Va afegir que el govern està en minoria i que només representa el 40% del vots del electors mentre que l’oposició representa el 60%. En l’exposició del batlle va trobar a faltar l’autocrítica i que es va limitar a exposar l’acció del dia a dia. Es va queixar que no es fomenta la participació ciutadana i del tancament de l’Espai Nadó, i va reclamar la tarifació social.

carlos garcia (pp): Va centrar tot el discurs en l’estat viari del poble dient que no hi ha manteniment i que és un poble brut i deixat. Va afegir que els esparreguerins són els que paguen més impostos en comparació a les poblacions veïnes, i no reben res a canvi. Val a dir que no va presentar cap proposta per millorar els problemes esmentats.

eduard rivas (psc): Volia que d’aquest ple en sortissin les prioritats i objectius consensuats per totes les forces presents al consistori per la resta del mandat. També va demanar un canvi d’estil de governar pels dos anys que queden i la creació d’una comissió per debatre el pressupost i les ordenances del 2013.

gustau pérez (gent d’esparreguera): Va centrar la crítica en Convergència dient que en el debat del 2010 el portaveu de CDC, que era el Sr. Mestres, feia les mateixes denuncies i peticions que l’oposició fa avui dia.

sergi Hidalgo (pxc): Va denunciar una falta d’ètica i no està d’acord amb els sous de l’alcalde i d’en Josep Rovira. També es va mostrar contrari a la Regidoria de Nous Catalans atès que els immigrants no han de perdre la seva identitat.

antonio cañizares (irs): Va fer una bateria de reclamacions i acusacions dient que tot és culpa del govern. (al cap d’uns dies, des de les xarxes socials es va denunciar que la major part del discurs del Senyor Cañizares va ser plagiat d’una regidora d’Izquierda Unida d’Albacete).

Tot seguit el ple es va suspendre durant 15 minuts perquè els membres del govern preparessin la rèplica a les intervencions fe-tes per l’oposició. Durant la represa el govern decideix que hi hauran dues intervencions la del regidor de Recursos Humans i la del bat-lle en representació de la resta de regidors del govern.

ignasi oleart va contestar als tres membres de l’oposició que s’han referit a la seva regidoria:

Referint-se al Sr. Andrés va dir que aquest govern ha reduït els cost del personal sense deixar de fer cap servei públic a excepció de l’Espai Nadó que va afectar a dues empleades. Oleart va treure pit dient que el govern ha en-dreçat la casa malgrat l’herència rebuda.

Al Sr. Rivas li respon que l’Ajuntament té un 32% d’empleats que són fixes i un 68% de temporals i aquesta temporalitat és la que es van trobar de l’anterior govern. Va concloure dient que els sindicats i el Comitè d’Empresa han donat la conformitat a les modificacions que proposen.

Adreçant-se al Sr. Cañizares va defensar que la política del departament de Recursos Humans no és seva sinó del conjunt del go-vern. Respecte a la paga extra al personal, va dir que no es pot pagar perquè no ho permet el Ministeri però els diners estan reservats per aquest fi o per un altre que indiqui el Ministeri.

Seguidament va prendre la paraula el batlle, Joan paül Udina per respondre algunes de les qüestions que havien sorgit:

Va acceptar les crítiques fetes al seu càrrec com també la oferta de col·laboració feta per varis grups. Va fer autocrítica d’allò que no han aconseguit. Pel que fa a l’audito-ria reclamada per alguns partits va defensar que no s’ha fet perquè l’actuació molt minu-ciosa de l’interventor no ho fa innecessari. Va finalitzar dient que com a objectiu primordial dotaran amb el màxim de diners disponibles tot allò referent a l’ajuda social.

A continuació va començar un torn de con-trarèplica de 5 minuts per cada grup de l’opo-sició on bàsicament van repetir arguments, valoracions i critiques que ja havien fet.

Finalment el batlle va tancar el debat anunciant que les propostes de resolució es presentaran en un pròxim ple ordinari. A continuació, va dir que la filosofia pel futur és senzilla: “cal exercir una bona gestió eco-nòmica i tractar d’invertir l’estalvi als llocs on es necessiti amb el previ consens de tot-hom”. Va acabar dient que el govern està en minoria, és molt divers i hi han diferencies ideològiques, però que treballa i que n’està molt orgullós. l

El dijous 26 de setembre es va celebrar en el saló de plens el debat sobre l’estat del municipi coincidint amb la meitat del mandat 2011/2015. En conjunt la sessió va durar dues hores i mitja, ja que es varen complir en general els temps assignats.

Udina: “cal exercir una bona gestió econòmica i tractar d’invertir l’estalvi als llocs on es necessiti amb el previ consens de tothom”

setsetset18

Esparreguera és un poble on el Dia dels Difunts, el 2 de novembre, continua tenint una gran importància. La festivitat d’origen religiós potser ha perdut adeptes entre els més joves, però és impossible que desapa-regui pel seu lligam amb la mort, de la qual ningú pot escapar.

EL PAPER DE LA RELIGIÓPer la gran majoria de persones, la mort

té un simbolisme especial que l’Església hi pot donar resposta. Tot i que cada cop hi ha menys bodes religioses, menys comunions o menor assistència a missa, davant de la mort les persones prefereixen ser enterrades segons el ritu cristià. L’any passat, el mossèn Joan Ramon Bullit (Sete) va oficiar 125 ceri-mònies. Un nombre que es manté estable des de fa molts anys. La diferència, però, és que ara molts dels funerals es realitzen en els tanatoris en comptes de l’església.

Si l’any 2011 hi van morir 149 persones a Esparreguera, i si ens ajustéssim a aquesta xifra de cerimònies, això voldria dir que el 83% dels difunts van rebre un funeral religi-ós. Tal com declara el Sete “els enterraments civils no tenen gaire popularitat, com a màxim en el cas d’alguna persona jove”.

D’altra banda, un dels sagraments que està a punt de desaparèixer és el de l’extre-munció. Són cada cop menys les persones que demanen al mossèn que l’eximeixi del seu pecat abans de passar a millor vida. En Sete reconeix que a Esparreguera “no arri-ben a 10 a l’any”, i es podria explicar per ser un ritual molt associat a la gent més gran i religiosa.

EL CEMENTIRI MUNICIPAL D’ESPARREGUERA

El cementiri municipal d’Esparreguera serà el destí de molts esparreguerins per visitar els seus parents difunts aquesta jornada de Tots Sants. Les instal·lacions es-tan gestionades des del 2006 per l’empresa Exfun. Tal com explica el regidor de Joventut

i Salut Pública, Eduard Prat, “com està el ce-mentiri ara no ho havia estat mai”. L’empresa concessionària disposa d’un treballador du-rant tot l’any que s’encarrega de cuidar i en-dreçar al màxim l’estat del cementiri. D’altra banda, també s’ha reparat la teulada de la capella i ja està habilitada perquè es puguin celebrar cerimònies religioses altra vega-da. Carme Querol, gerent de l’empesa Exfun, explica que des que s’han fet càrrec del

La festa de Tots Sants és un dia que sempre ens incita a recordar a aquelles persones que ja han mort. La tradició de retre homenatge als nostres difunts per aquestes dates és una manera d’estar més a prop dels nostres estimats i que no caiguin en l’oblit. Les visites als cementiris per guarnir les tombes dels nostres avantpassats són el llegat d’un costum mil·lenari que sobreviu als canvis de la modernitat.

Sete: “Els funerals religiosos són els escollits per la majoria de difunts”

LA MORT A ESPARREGUERAp e r c a r l o s o r t í

19

oPInIÓ

Ja torna a ser Tots Sants i com cada any,

qui més qui menys fa la visita obligada al

cementiri. I pensant amb els nostres difunts

em va passar pel cap una pregunta: Fins

quan haurem d’esperar per tenir el Tanatori

al nostre poble? Jo em creia, o potser ho vaig

entendre malament, que la cessió de la ges-

tió del cementiri a Pomfusa era, entre altres

coses, a canvi que es construís el tan esperat

Tanatori. Em sembla que ja n’hi ha prou

d’haver d’anar a Martorell per a poder fer la

vetlla als nostres familiars i amics que ens

deixen. Som un poble amb més de 22.000

habitants i no tenim un servei tan bàsic com

aquest. Oh, i amb la despesa que suposa un

enterrament encara tenim el greuge d’haver-

nos de desplaçar deu kilòmetres per complir

aquest deure.

Qui falla aquí? Pomfusa que no té parau-

la? L’Ajuntament que no la fa complir? Si

una o altra part no ha complert els tractes

del contracte, algú hi hauria de poder fer al-

guna cosa, oi? Van cedir el cementiri i des de

llavors, per a poder-hi anar, has de consultar

els horaris que dita companyia ens imposa,

tant si ens agrada com si no. Ens han apujat

les taxes, ens han restringit els horaris i no-

saltres a pagar i callar, com sempre. Fóra

d’agrair saber-ne alguna cosa més. És que

l’Ajuntament se’n desentén del problema?

És que no ha cedit els terrenys? És que els

havia de cedir, o no? La cosa està aturada i

pel que sembla va per llarg. Paciència. Pel

que es veu la cosa s’eternitza, tant com el

repòs etern dels que hi estan i a aquest pas,

fóra bo saber que no ens haurem d’esperar,

nosaltres també, per tota l’eternitat.

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

el taNatoricementiri, s’han millorat les instal·lacions i s’ofereixen més tipus de sepultures, nínxols i columbaris per cendres.

En l’anterior mandat hi havia el projecte de construir un tanatori en el recinte del cementiri. Actualment, la iniciativa està aturada i no hi ha previst que es reprengui a llarg termini. Els motius d’Exfun és que la construcció del tanatori és inviable a causa de la concessió per la gestió del cementiri que expira l’any 2021 i no es podria finançar. Segons el regidor de Salut Pública “no els hi és rentable. Tenim un tanatori a Olesa i un a Martorell”. Uns tanatoris propietat del grup Pomfusa, que ja cobririen la demanda de tot el Baix Llobregat Nord.

Eduard Prat: “La meva il·lusió és que es fes servir el cementiri com un jardí”

No hi ha previst construir cap tanatori a Esparreguera a llarg termini

En el ple de l’Ajuntament del 17 d’oc-tubre, la junta de govern va aconseguir l’aprovació per la construcció d’un ossari en el cementiri. Aquest ossari serviria per conservar les restes de la fossa comú que hi ha a la part de darrere del recinte, així com també del d’aquelles persones que deixessin d’abonar la taxa de conservació de nínxols. Actualment, encara hi ha nín-xols buits i no es preveu una ampliació del cementiri en els pròxims anys. El regidor Eduard Prat argumenta que “pel ritme de gent que agafa nínxols, potser en tenim suficients per un any i mig o dos”.

setsetset20

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg (www.noucicle.org/erivas)

soBre la NoVa política a VeNir

Escric aquestes línies de camí a Was-

hington, pensant en la Línia Directa que ahir

l’Emissora municipal m’enregistrava com a

portaveu del PSC a l’Ajuntament. En un mo-

ment donat de la conversa, va sorgir la qües-

tió de la nova política a venir, és a dir, de les

noves maneres de fer, entendre i exercir la

política. Aquests darrers anys no estem pa-

tint només una crisi econòmica i financera,

també estem vivint una transformació pel

que fa a la nostra cultura i valors en una soci-

etat cada cop més individualitzada i millor

informada gràcies a l’accés a la informació

que proporcionen les noves tecnologies.

Tot plegat, forçosament, té un impacte

pel que fa a la política, però especialment en

la relació entre la ciutadania i els partits

polítics. Ja fa uns anys que parlem d’una

creixent desafecció vers la política, un allu-

nyament creixent entre els representats i els

representants, entre persones i organitzaci-

ons polítiques. El pas del temps no fa més

que agreujar aquesta distància, senyal que

indica que ens trobem en un moment d’im-

pàs, de transició, cap a alguna cosa nova. En

el 2013 no es pot entendre i fer la política

com fa 30 anys, estem davant nous reptes,

noves necessitats i noves realitats. La socie-

tat dels anys 80 no és l’actual. Cal repensar

com entenem la democràcia i com busquem

fórmules per recuperar la confiança vers la

política i l’administració pública.

A la ràdio municipal deia que certament

no sabia quina és la nova política a venir,

però, sí que podem preveure alguns apunts.

Primer, com deia al principi, la ciutadania

actual està informada al minut, fet que ha

generat gent més conscienciada i amb més

presa de valors i posicions. La ciutadania

d’avui té la seva pròpia opinió sobre qüesti-

ons concretes i no volen que altres actors

(com els partits polítics, sindicats, ONGs...)

els hi diguin quin ha de ser el seu posiciona-

ment o com han de pensar. La gent està in-

formada i té opinions i reclama respostes

clares d’aquells qui gestionen els afers pú-

blics. Volen sinceritat i veracitat. Això ens

porta al segon punt, cal una reforma dels ac-

tors que incideixen en els afers públics,

principalment els partits polítics: són orga-

nitzacions del segle XIX, amb idees del segle

XX, mentre la ciutadania vivim al segle XXI.

S’han d’actualitzar per tal de recuperar la

confiança de la ciutadania i la seva capacitat

de representar-la.

No sabem què ens prepara el futur, però

està en les nostres mans, les de totes i tots,

adaptar-nos als nous temps i cercar soluci-

ons i respostes viables als reptes actuals.

oPInIÓ

samy’s

Sant Miquel, s/nESPARREGUERA

CONFECCIONS

És temps de Castanyada, però des

de fa uns anys, també de Halloween. És

un festeig molt estès als Estats Units tot

i que en realitat prové d’Anglaterra, Ir-

landa i Escòcia, on se celebrava la festi-

vitat de Samhain, déu dels morts. La

gent encenia fogueres als carrers per

foragitar els mals esperits i es disfressa-

ven per evitar que aquests volguessin

habitar els seus cossos. Fins aquí tot

perfecte.

Ara preguntem-nos per què la gent

jove celebra Halloween fins i tot més que

la Castanyada. O millor encara: per què

fem ús a la carta de les tradicions d’al-

tres països amb l’objectiu de fer mal als

altres? Em sembla penós que hàgim de

veure any rere any ous a les cases, ous

als carrers i, bé, ous per tot arreu. Fóra

bo que cadascú es plantegi què pot fer

per intentar evitar un costum tan molest

i estúpid. Podríem començar per cuidar

les nostres arrels abans no canviem

castanyes per carbasses.

Halloween a la carta

Juan Jurado

21

The Guardian desvela que la NSA espiava a l’alcalde Udina Noves desclassificacions dels milers de documents entregats a la premsa per Edward Snowden revelen que l’alcalde d’Esparreguera, Joan-Paül Udina, esta-ria entre els centenars de líders europeus espiats pels serveis secrets nord-americans. L’informe publicat el passat dimecres pel diari anglès The Guardian desvela que la NSA podria haver tingut accés a les comunicacions del mòbil de l’alcalde. La reacció del batlle esparreguerí no s’ha fet esperar i ha demanat explicacions al cònsol nord-americà de Barcelona. Per tractar la qüestió es va celebrar ahir un ple extraordinari a l’Ajuntament on l’alcalde exposava “és inadmissible que siguem espiats pels nostres aliats. Si les activitats no cessen, no ens agermanarem amb aquell poblet d’Arkansas”. El portaveu del consolat, Tom Harper, declarava davant de les acusacions que “no hem espiat a ningú que no hagi espiat també la guàrdia urbana d’Esparreguera”.

L’entrada al Parc de la Vila serà de pagament El consistori d’Esparreguera va aprovar ahir amb els vots de la coalició de go-vern el decret municipal pel qual s’haurà de pagar per accedir al Parc de la Vila. A partir del pròxim mes, entrar al parc costarà als visitants 7 euros, a excepció dels veïns del barri d’El Castell que serà gratuïta. La decisió ha estat defensada pel regidor d’hisenda, Josep Santiveri, “Amb les entrades, el parc donarà 1 milió d’euros de beneficis, crearà 60 llocs de treball i es millorarà la marca Esparre-guera”. Els veïns de la zona veuen amb escepticisme la mesura, Albert Miralles declarava per aquest mitjà “No sé si hi haurà tanta gent que pagarà per veure aquella estàtua tan lletja que hi ha al parc. L’únic que volem els veïns és que hi hagi més gespa i menys caques de gossos”.

Els castellers d’Esparreguera cobraran per caiguda La colla dels castellers d’Esparreguera començarà a cobrar en les següents actuacions per cada caiguda dels seus castells. Així va defensar la decisió, ahir a ràdio Esparreguera, el seu cap de colla “ens havíem d’especialitzar en alguna cosa i hem de reconèixer que amb els quatre gats que som no podíem aspirar a més que un castell amorfa com el 7 de 7”. Els Moixanguers d’Igualada són els primers que han reaccionat i un dels seus membres declarava “era el millor que se’ls hi donava fer, ja era hora que en traguessin profit”. La iniciativa ha agradat als Ajuntaments de la zona que es queixaven que últimament les actuacions eren massa avorrides i el poc públic que assistia demanava una mica més d’emoció.

i si Demà Fos Notícia…?

PEr CarlOs Ortí oPInIÓ

Amb la mirada fixada cap enlloc, la fun-

da de la guitarra oberta de bat a bat, un car-

rer i temps per davant. L’Andrea cantava

sense deixar escapar el seu accent italià.

‘When you smile me’, deia tornant el som-

riure als que inevitablement fixaven en ell la

mirada. A terra, junt amb ell, una pila de

CD’s que no esperaven almoina. Esperaven

reconeixement. ‘Tu decideixes el preu’ es

llegia, escrit a bolígraf, al cartró que quedava

sepultat davall les monedes. Un talent so-

brenatural el d’aquest italià que, enmig

d’uns dels carrers més transitats de Milà,

replet d’aparadors de Swarovsky i de pòsters

penjats des de més de 20 metres d’altura,

feia frenar el ritme de tot el que passava.

Són artistes del carrer, fan el que més els

agrada, a penes se’ls coneix i, encara que no

exigeixen, esperen alguna cosa a canvi. Una

moneda, un somriure, l’expectació a través

dels ulls brillants de la gent... el que sigui. A

escassos metres d’Andrea, un jove feia rodar

una bola de vidre per tot el seu cos, al mateix

temps que l’acompanyava amb moviments

rítmics i compassats per una música que es

fonia amb l’olor de castanyes. L’il·lusionista

captava les mirades d’uns xiquets que no

comprenien quant importants eren, per al

jove, les monedes que deixaven amb timide-

sa dins del barret. I, a no més de 15 metres,

una jove de pantalons bombatxos a ratlles

llançava a l’aire les seves maces, fent que la

rotllana de persones que l’observava seguís

la ruta dels malabars sense apartar la vista.

Uns al final del dia tornen a casa amb

moltes monedes i, encara que altres no ha-

gin tingut tanta sort, quan treballen porten

dibuixat el somriure. Perquè no els contrac-

taran productores o companyies, però ells

treballen. Treballen i fan oblidar-nos per un

moment del món en què vivim, emportant-

nos a aquell en què hauríem de viure.

DES DE LLUNyAde Palomar

l’art De treBallar

setsetset22

“Hostia, es que a mi me sabe mal que teniendo tantas lenguas y tan bonitas en nuestro país, desde el Gobierno se obstinen en querer cargárselas e imponer el español… con lo que me gustaría a mi hablar catalán!”

Aquesta va ser una de les frases que va

deixar anar un noi de Madrid als cinc minuts

d’haver-nos conegut jugant a futbol. Més enllà

del que cadascú pugui interpretar per aquest

país nostre del que parla, un parell de conclusi-

ons es poden extreure fàcilment: una, l’absolu-

ta actualitat de la independència de Catalunya

no només entre els catalans i, dues, que a Espa-

nya no tot són Jiménez Losantos o Werts.

Aquesta darrera obvietat va bé recordar-la, so-

bretot ara que els ànims estan crispats i que és

tan fàcil caure en l’insult.

D’acord que, en aquest cas, es tracta d’un

espanyol que porta anys a l’estranger i que, com

ens han repetit tantes vegades, deu tenir el naci-

onalisme ja mig-curat. Ara bé, jo que sóc un ro-

màntic sense escrúpols, vull pensar que aquesta

és la majoria silenciosa del país veí (una mica

més digna i democràtica que la nostra, per cert).

Sovint caiem en l’error de creure que allò

que ens arriba és el que és cert, i tendim, així, a

generalitzar; una cosa que està molt bé i és molt

divertida però que és extremadament perillosa

entre analfabets. I com que d’analfabets en te-

nim a tot arreu i, a més, fan soroll, molts cops

correm el risc de que aquests passin per allò

que és representatiu quan no ho és.

Estic segur que aquesta actitud de respecte

i una mentalitat oberta vertebraran el compor-

tament de la gran majoria de la societat civil

catalana i espanyola, per molt que seguim re-

bent discursos incendiaris i vulguin arrencar

polèmiques d’on no n’hi ha. Però vaja, com ja he

dit, sóc un romàntic i estar a fora m’ha estovat,

així que tampoc descartem el toc al sometent.

enviat espacial

eDMOn piQUÉ, politòleg

¡Que no estamos tan mal!

PARADA CULTURAL

VereDicte De les BeQUes

CONCEDIDES PER L’ASSOCIACIÓ LOLA LIZARAN

CURS 2013-2014

L’Associació vol promoure i fomen-

tar les activitats relacionades amb les

arts escèniques a Esparreguera espe-

ronats per la vida dedicada al teatre

de l’actriu Lola Lizaran. És per això que

ha convocat per desena vegada unes

beques destinades a facilitar als joves

esparreguerins que vulguin dedicar-se

a estudis superiors de qualsevol de les

arts escèniques en viu.

Pel curs actual 2013-2014 han estat

convocades un total de 10 beques.

Els membres del jurat seleccionador

format per: Joan-Ramon Bullit, rector,

(per absència delega el seu vot a Núria

Valldeperas), Enric Martínez, Andreu Sit-

jar, Florenci Sariñena, Núria Valldeperas,

Manel Roca i Joan Jurado (per delegació

del Patronat de La Passió), reunits al

Patronat Parroquial, el dia 5 de setembre

de 2013, ha decidit atendre 9 de les 11

sol·licituds presentades, per un import

total de 9.000 euros, procedents de fons

recaptats per les representacions de te-

atre i música que ha organitzat l’Associa-

ció al Patronat Parroquial, a can Pasqual

i als jardins del restaurant LAL. També de

donacions d’empreses i particulars.

BeNeFiciaris De les BeQUes 2013-2014

Estudis d’art dramàtic

gerarD BiDegaiN FigUerola curs de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Segon any beca 1.000 €

Estudis de música

aNNa NieBla gUariNos grau superior de piano i cant al Conservatori del Liceu. Quart any beca 1.000 € marta BaBot JimÉNeZ estudis de guitarra al Conservatoria Música de Barcelona. Tercer any beca 1.000 € aiNa pÉreZ rigaU estudis de flauta travessera al Conservatori d’Iguala-da. Tercer any de beca 1.000 €aDrià BerNal FerNàNDeZ estudis de cant al Conservatori del Liceu. Primer any de beca 1.000 €aNDrea JerÓNimo rUF estudis de cant al Conservatori del Liceu. Primer any de beca 1.000 €mariaNo pascUal araNDa estudis de violoncel al Conservatori d’Igua-lada. Segon any de beca 1.000 €

Estudis de dansa

elisaBet mariN VallVerDÚ estudis de dansa en Centres acreditats. Cinquè any de beca 1.000 €pilar ortí lÓpeZ estudis de dansa a l’escola Coco-Comin de Barcelona. Tercer any de beca 1.000 €

La Fundació anuncia la voluntat de convocar l’onzena edició de beques pel curs 2014-2015, les bases de les quals es faran públiques oportuna-ment.

RESUM DE BEQUES CONCEDIDES DURANT ELS 10 ANYS ANTERIORS Del 2004 al 2013

Estudis d’art dramàtic: 13 beques

Estudis de dansa: 13 beques

Estudis de música: 43 beques

Estudis de circ: 3 beques

Tècniques de l’espectacle: 2 beques

Estudis de maquillatge teatral: 2 beques

TOTAL BEQUES CONCEDIDES: 80 IMPORT TOTAL CONCEDIT: 94.000 €

23

24 SETEMBRE

JorDi ViVes,50 aNYs soci Del BarÇa

El passat 24 de setembre, Jordi Vives Llonch va ser guardonat amb l’escut d’or del Club del Futbol Barce-lona, pels seus 50 anys de soci. Una festa emotiva, on es varen trobar els 118 socis que ho són des de 1963. L’acte va ser presidit per Sandro Ro-sell i Jordi Casaus on Manuel Vic, va nomenar cada un dels guardonats.

9 NOVEMBRE

apassioNats X esparregUera Fira D’artesaNs (cerVesers)

De nou la Fira d’Artesans, que cada vegada agafa més força, porta al carrer un ofici convidat, en aquest cas, els cervesers. Un tast de cervesa artesana i diverses parades de pro-ductes de proximitat i d’elaboradors locals. També hi haurà música en directe. Jocs tradicionals i un taller de teixit de seients de boga.

1 - 17 NOVEMBRE

12 BieNNal De piNtors D’esparregUera

Una ocasió per a veure què estan fent aquelles persones que, a la nos-tra vila, es dediquen a la pintura. Una amplia mostra de més de 30 autors, que presenten els seus olis, ceres, llapis, tintes, aquarel·les…diversitat de tècniques i estils.

DIMECRES 20 DE NOVEMBRE

DoNaciÓ De saNg

De 5 de la tarda a 9 de la nit, al Centre d’Atenció Primària (CAP) (Via Mil·lenari), organitzat per Donants de Sang. L’any passat el 777 comunica va atorgar el SET a la Montserrat Monto-riol i la Paquita Vives per la seva de-dicació durant 50 anys a la recollida de sang, una tasca molt important per a la societat. Des d’aquí animem a tothom a participar-hi.

oPInIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

teatre (?)

No deixin de llegir l’article quan citi la cultura,

si us plau. Actualment parlar de cultura tira enrere

a molta gent. I és una llàstima. Com si la cultura fos

alguna cosa dolenta, complicada d’entendre, només

per intel·lectuals (per cert, què és un intel·lectual?).

A la gent que no els agrada el teatre -que n’hi

ha- potser els cansa que, quan van pel món i diuen

que són d’Esparreguera –si ho diuen-, els relacionin

sempre amb la Passió i, per extensió, amb l’afició al

teatre que se suposa que té tot individu que viu a

Esparreguera.

Els que fem teatre i ens agrada ser-ne espectadors

(som ben pocs en aquest poble que ens agradi fer les

dues coses) en parlem tant que hi ha gent que ja ni ens

escolta, o que deixa de llegir quan escrivim algun arti-

cle que parla de teatre. Com aquest. Segurament ja hi

ha gent que ha deixat de llegir. Pels que encara no ho

hagin fet, segueixo escrivint.

Fa poc em van concedir per segon any consecutiu la

beca de la Fundació Lola Lizaran. Les beques s’oferei-

xen anualment i des de fa una dècada als joves de la vila

que volen estudiar arts escèniques i música per tal de

(amb el que ve ara potser algun de vostès, que han se-

guit llegint després dels mots cultura i teatre, ho deixa

de fer) dedicar-s’hi professionalment en un futur.

Però, on vull anar a parar? Esperin, que rellegeixo

el que he escrit perquè ja no ho tinc clar. Quan empro

el mot professionalment en aquest poble em distrec.

Dels nou becaris d’enguany dos són ballarines,

tres cantants, altres tres instrumentistes i un servi-

dor pretén dedicar-se algun dia (si Tutu vol) a fer

teatre. El percentatge de gent que estudia estudis

superiors de teatre a Esparreguera, paradoxalment,

és força baix. No conec cap alumne actual de l’Insti-

tut del Teatre que sigui de la vila... I jo hi estudio

dramatúrgia (escriptura teatral) i direcció escènica,

no pas interpretació.

Potser el que avui empeny els joves de la vila a fer

un pas més enllà en el món de les arts escèniques és la

dansa i, sobretot, la música. Sí, Esparreguera ha estat

teatre però potser ara és més música que teatre. Di-

guem que Esparreguera és més fosso que escenari ara

mateix. Tinguem-ho present. I consti que ho trobo

genial. Hi ha algú que hagi arribat a llegir fins aquí?

setsetset24

PARADA CULTURAL9 NOVEMBRE

ESCOLA DE MÚSICA I DANSA

DaNsa iNtergeNeracioNalFESTIVAL LOLA <www.lolafestival.cat>

Un taller a càrrec de Sònia Gómez apropa la dansa a famílies amb infants de 0 a 5 anys. Descobrir el cos i des-pertar l’emoció mentre juguem amb la música composada expressament per a l’ocasió per Maria Coma, Nico Roig i Ferran Palau.

16.23.29 NOVEMBRE I 14 DESEMBRE

AL TEATRET I AL PATRONAT

NomÉs UN aNUNci. HeleNa. coNgost. eXclÒsFESTIVAL LOLA <www.lolafestival.cat>

Després de l’estrena de Pep Talk, quatre noves propostes coproducció del LOLA 2014 s’estrenaran al Teatret i al Patronat. L’autoria de dues d’elles és dels esparreguerins Gerard Bidegain (Exclòs) i de Victòria Alvelo i xavier Lau-der (Congost).

OCTUBRE NOVEMBRE

IN_LOLA

esparrago-Jam i mappiNgFESTIVAL LOLA <www.lolafestival.cat>

Després d’Incomunicats Robert Go-bern ens porta també Arsènic i puntes al coixí, dins l’IN_LOLA en el que hem trobat dues sorpreses, sobretot per la novetat, Esparrago-Jam que va ser un èxit de participació i Mapping sorpre-nen i molt ben rebut pel públic.

10.15.17 NOVEMBRE

TEATRET. MUXART. PATRONAT

paU VallVÉ. les sUeQUes. la BaNDaFESTIVAL LOLA <www.lolafestival.cat>

Tres concerts diferents no tant per la forma, que també, sinó per la composi-ció dels autors. Pau Vallvé en solitari en un concert intimista al Teatret. Quatre dones atrevides i sense pèls a la llengua formen Les Sueques. La Banda, formada per una quarantena de músics actuaran, aquesta vegada, amb 4 ballarins entre els quals hi ha dues esparreguerines: Elisabet Marín i Pilar Ortí.

oPInIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

Jo no sóc d’homenatges. Sóc de l’opinió

que fer la feina ben feta i desviure’s per allò

que un creu necessari, no és fer res d’extra-

ordinari, simplement, fer el que toca amb

responsabilitat i altruisme. Ningú està obli-

gat a ser i fer de filantrop tot i que molta

gent hi troba una gran satisfacció. Hi ha

molta gent que col·labora amb entitats i tot

tipus d’associacions i d’altres, com el que

signa, escrivint articles mediocres a la revis-

ta que teniu a les mans.

Jo, aprecio molt el Josep Borràs i crec

molt merescut l’homenatge que se li va retre

al teatre de la Passió el passat tretze d’octu-

bre, jo aprecio el Josep, però jo no sóc d’ho-

menatges. Jo admiro molt el Josep pel seu

interès de viure la música amb els seus con-

ciutadants, jo admiro el Josep, però jo no sóc

d’homenatges. Jo respecto molt el Borràs per

haver teixit de música l’espectacle de la Pas-

sió, jo respecto el Josep, però jo no sóc d’ho-

menatges. Fins i tot diria que el Josep Borràs

és una de les persones clau dins la història

social i cultural de la història recent del nos-

tre poble, el Josep és una persona clau a Es-

parreguera, però jo no sóc d’homenatges.

Tots sabem que les persones i els pobles

necessiten noms i cares de referència i sé

que els premis i els homenatges formen part

de l’atzar i de les circumstàncies, però jo

necessito el Josep Borràs, i crec que Espar-

reguera també; però, en cap cas, no menys

que ell al seu poble.

Però un homenatge a una persona, in-

clou el reconeixement d’un fet concret de la

seva activitat, o el reconeixement a tota una

trajectòria? Un homenatge a una persona

suposa enaltir la seva trajectòria des del

punt de vista humà? Ha de ser la barreja de

les dues coses? Crec, en qualsevol cas, que

l’homenatge a una persona sempre s’ha de

subtitular com un homenatge a la col-

lectivitat, sense la qual ni l’homenatjat ni la

seva obra hauria pogut excel·lir mai.

HomeNatges

25

24 NOVEMBRE

TEATRE DE LA PASSIÓ

JorNaDa portes oBertes LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA 2014

[10.00 >14.00] Visites guiades al teatre, actuacions de les diferents sec-cions de l’entitat, actuacions musicals, tallers i inflables per als infants. [13.00] Presentació oficial del cartell de La Passió 2014, dissenyat per Olivier Grau. Col·laboració amb la Marató TV3

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERA

Av. Generalitat, 32T. 93 770 34 07

ABRERA

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA

T. 93 777 53 22

tractaments facialstrataments corporalsmanicura | pedicura

depilaciósolàrium

maquillatge

bellesa i benestar

14 NOVEMBRE

eXpo proJectes espai-iDea 2013CIEE I AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA

Exposició dels projectes que varen obtenir un reconeixement en el con-curs Espai Idea 2013 organitzat pel Cercle d’Iniciatives Empresarials i que va reunir un bon nombre de propostes. L’acte tindrà lloc a Can Pasqual [18.00] en una sessió-debat en la que els au-tors tindran la possibilitat de defensar la viabilitat del seu projecte.

1.9.10 NOVEMBRE

DiaDa castelleraCASTELLERS D’ESPARREGUERA

Divendres 1 [11.00h] Pilar homenatge a Josep Vidal Pons “el Terrisser” i presen-tació dels equips de la nova temporada al camp de futbol. Dissabte 9 [18.00] Vigílies en motiu de la Diada. [17.00] Sortida de l’escorxador i cercavila pel poble. Diumenge 10 [8.00] Matines 20ª Diada de la Colla. [12.00] Actuació amb els Castellers de Solsona, a la plaça de la Pagesia.

setsetset26

Durant aquest Tots Sants m’ha vingut a

la memòria unes imatges del pati de casa, de

quan arribaven aquestes festes i el pati, o

jardí, de casa estava a vessar de crisantems,

doncs per tots els rams que fèiem, per als

difunts de tot el poble, només utilitzàvem els

crisantems. N’hi havia de color blanc, de li-

les i també uns quants de color groguenc,

que no agradaven gaire, i que anomenàvem

rovellats. També hi havia una varietat molt

apreciada que feia uns crisantems immen-

sos que en dèiem boles, eren molt difícils de

conrear, però l’avi tenia molta paciència i

mà esquerra per cuidar-los i feia que esti-

guessin florits just per Tots Sants.

Ara, amb el pas dels anys, la gent ha ar-

ribat a menystenir-los i cada dia se’n venen

menys, prefereixen altres flors. En ser una

flor que floreix el mes de novembre la gent

diu que són flors de morts. No crec que hi

hagi flors de morts i flors de vius, les flors

són flors, unes t’agraden més que altres,

però totes són flors i sempre alegren la vista

i els sentits, és igual que siguin per decorar

una taula, un cotxe o una tomba, tot són

sentiments i emocions d’uns moments.

Aquí, tant a Catalunya com a Espanya,

tenim poc costum de comprar flors, només

es compren per felicitar o per una festa asse-

nyalada; en canvi a la majoria de ciutats eu-

ropees el cap de setmana, per norma, es

compren flors per decorar la casa, encara

que només siguin quatre gladiols o un po-

mell de margarides. A Romania, a cada

cantonada hi ha una paradeta de flors, fins i

tot a les estacions de metro pots trobar flo-

risteries, i quan vas pel carrer no deixes mai

de veure gent duent quatre floretes a les

mans, per donar color la casa.

Ja se sap, cada terra fa sa guerra.

oPInIÓD’UN TEMPS NO TAN LLUNyÀPaquita Vives Llonch

crisaNtems

Poques notícies tenim dels masos més antics del nostre terme, però per intuïció creiem que un dels més antics és l’anomenat “Mas de la Torre” del qual en trobem unes restes dins la propietat del mas de Can To-bella del Cairat, situat al cim per sobre el Balneari de La Puda, idoni per a la defensa del territori, des d’on es domina part de la vall del riu Llobregat, des de més amunt de l’estació de l’Aeri de Montserrat fins a Mar-torell mirant al Sud.

Deduïm que fou una de les primeres edificacions que va vestir Guifré el Pilós, quan va marcar la frontera entre la Catalu-nya vella i el territori sarraí o Catalunya Nova. El rei de França va encomanar a Guifré que marqués una frontera pel Car-dener i el Llobregat. L’any 888, arribat da-vant del Montserrat tant admirava la fiso-nomia de la muntanya que va decidir tra-vessar el riu i ocupar-la, també volia, segu-rament, ocupar la cruïlla de camins entre el Penedès, Manresa, el Bages, Barcelona i Montserrat i, així, es va situar al lloc cone-gut com La Guardiola (torre de vigilància possiblement construïda pels romans) on després hi hauria la vila d’Esparreguera.

Suposem, que va travessar el riu per Marganell cap al Bruc, Collbató i fins a Es-parreguera; així va marcar la divisió per la

“serra alta”, el “torrent del Palló”, la riera de Pierola fins al lloc conegut per “les tres Rieres” i seguint per la riera de Magarola fins a arribar al riu fronterer, el Llobregat.

Per enfortir el territori conquerit, va bastir els castells de Castellbell, probable-ment el Mas de la Torre i el castell d’Espà, (que seria després Sant Salvador de les Es-pases) i, més tard, construiria el castell d’Esparreguera a l’altra banda del riu.

Pel que es veu a la foto de les excavaci-ons realitzades pels companys olesans l’any 1994 o 1995 (i que acompanya aquest tre-ball), el Mas de la Torre havia de ser molt gran i ben construït i que es comunicava visualment amb la torre de La Guardiola.

La trobem mencionada al Capbreu del 1495, on en l’apartat dedicat a Can Tobella entre altres coses diu: “Pere Pi(A) ‘Tobella’, hereu d’aquest mas i com a senyor potent i usufructuari del Mas de La Torre i també en nom del seu fill Francesc Tobella, hereu d’aquest mas … reconeix al reverent pare fra Garcia de Cisneros, prior del monestir de Montserrat … que té i posseeix el mas dit vulgarment de La Torre, que limita a l’E amb Olesa, al S amb el riu Llobregat, a l’O amb honors del mas Tobella, i al N part amb el mas Tobella i part amb el mas L’Es-pluga i amb Sant Salvador de les Espases”. Altres capbreus i documents en fan menció, però en parlarem en una altra ocasió.

JOsep paUlO i sàbat, cronista local

Amb agraïment a l’amic Jaume Morera, d’Olesa de Montserrat. Els masos antics

27

És molt bella la comarca…

Descripció La Puda de Montserrat (110 m), Sant Salvador de les Espases (413 m), Coll de Bram, Coll del Roure, Turó de la Socarra-da (518 m), Coll de les Bruixes, La Puda de Montserrat.

Recorregut L’itinerari el comencem al camí que porta al balneari de la Puda, un rètol ens indica la pujada, el camí passa per damunt la via dels FFCC, aquest ens va introduint pel torrent de l’Afrau i va pujant poc a poc fins a arribar a les Espases de Sant Salva-dor, a partir d’aquest punt la pujada es fa més pronunciada fins a arribar al punt on gira el torrent que baixa del Puig Cendrós, pel vessant oest i fent ziga-zagues anem guanyant alçada just per sota de Sant Sal-vador de les Espases (413 m), on arribem després de 45 min i 2 km de distància, hem pujat un desnivell de 300 m, Sant Salvador és l’antiga capella del Castell de les Espa-ses documentat l’any 985, del qual no en queden restes, la Capella es va restaurar al 1924. Fem una breu aturada i continuem per un còmode corriol direcció al Coll de Bram creuem la pista direcció nord per una curta però forta pujada, sense perdre alçada i seguint el corriol passem un petit mur pel lloc més fàcil, sota el Puig de l’Hospici, des d’on surt una pista que seguirem fins al Coll del Roure, continuem recte per la pista fins a una cruïlla on s’indica direcció sud-oest

el Turó de la Socarrada (518 m). Fins aquest punt hem fet 4,3 km i el sostre de la nostra caminada, tornem enrere per arribar altre cop l’anterior encreuament i prenem direc-ció cap al Coll de les Bruixes, del coll surt un corriol que porta altre cop a la pista que no deixem fins a tornar altre cop a la Puda, tot passant a prop de Can Tobella.

Dades 10km de recorregut, 454m desnivell positiu, punt + alt Turó de la Socarrada 518m.

Durada aproximadament de 3,15 a 3,45 ho-res amb aturades incloses.

Cal dur Calçat i roba adequat, aigua i màqui-na de fotografiar.

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i molt adients per a fer-los amb tota la família.

El Turó de la Socarrada

©cl

ubex

cusi

onis

taes

parre

guer

a

setsetset28

Som a dia 3 d’octubre i al carrer València, 244 de Barcelona,

edifici on es troba ubicada la Fundació Maragall –perquè tothom

en tingui referència– en una planta on, ara i mensualment, ens

reunim un grup d’animadors de “Vida Creixent” –moviment

cristià d’adults i de gent gran– que intenta progressar en la fe, a

través de l’evangeli i de les experiències humanes. Cobrim un

temari prou exhaustiu, però com que som un grup prou vivenci-

al, també sabem reconduir-lo per tractar tot tipus d’esdeveni-

ments actuals.

En un grup reduït, sorgeix el tema de l’enfonsament d’una

pastera líbia prop de Lampedusa on, de moment, se sap que d’unes

cinc-centes persones tan sols se’n salven una tercera part. Aquest fet

constitueix l’eix transversal de bona part de la trobada. Per ara i tant,

tot és incògnita i les qüestions es succeeixen: a) qui eren i on ana-

ven?, b) a qui interessava i/o qui permetia la seva sortida?, c) quins

interessos hi havia per enmig?, d) què se’n farà dels supervivents

d’ara en endavant (Unió Europea) perquè fets versemblants –ja que

aquests es van produint amb una constant periodicitat– deixin de

ser el pa de cada dia i hi hagi quelcom més que purs laments?

Un cop a casa he d’intentar pair tot aquest garbuix de fets, de

qüestions, de sentiments, d’emocions, de possibles iniciatives...Com

hem de tolerar que tot això esdevingui, dia sí i altre també, i no en-

vermellim tots plegats? La impavidesa és alarmant i em neguiteja.

L’endemà llegeixo capçaleres a la premsa com “Immigració

tràgica”, “Lampedusa avergonyeix Europa” i d’altres titulars

com “Fa res Europa per evitar el drama de les pasteres?” (diari

“Ara”) Vaig endinsant-me en aquest diari i un article: “la

llambregada”de l’Iu Forn s’adiu exactament, i casual, amb el que

havíem comentat el dia anterior. Fa una mica més d’un any, a la

mateixa mar, a no moltes milles més al nord, s’enfonsava el cre-

uer “Costa Concordia” i tot i que també hi hagué víctimes, lamen-

tablement, l’impacte mediàtic no va ser el mateix. El ressò que

No tots els morts teNeN el mateiX preU

oPInIÓUNA REFLExIÓJosep Maria Brunet, mestre

tingué d’immediat en els mitjans de comunicació fou ben diferent.

I em qüestiono, com el periodista: “No serà que ens trobem més

prop dels creueristes que dels immigrants?” Coincideixo força

amb l’articulista quan diu que “la informació és consum i els mit-

jans pensem que la gent no vol consumir segons quines notícies”

Cal fixar-se només amb les audiències...

Abans d’ahir (dia 9) m’assabento que Itàlia concedeix la nacio-

nalitat als immigrants morts ofegats i, alhora, denuncia els supervi-

vents per immigració il·legal. I em pregunto, això no és cinisme?

Ahir, entre Malta i Sicília, a tocar també de Lampedusa, nova-

ment unes desenes de morts en la travessa, alguns d’ells infants...

Com que segueixo frisós, fil per randa, tot el que va succeint,

sembla que avui alguna cosa es mou, ja que el primer ministre italià,

Enrico Letta, ha afirmat que a través de vaixells i avions farà de la

Mediterrània una mar més segura, per una banda, i per altra, sembla

que ha demanat, també, una revisió de la normativa comunitària i

advoca per una nova legislació en matèria d’asil. Serà possible?

Continuarem amb els despropòsits, fins quan? Apaivagarem

els clams de justícia amb unes llàgrimes i uns rams de flors davant

els taüts? O posarem fil a l’agulla per tal de resoldre aquesta xacra

que ens avergonyeix a tots i, fins i tot, qüestiona el nostre concepte

d’europeisme.

Finalment, m’adono que aquest article sortirà al voltant del dia

de difunts, pura casualitat...

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• calçotades• gran aparcament• parc infantil

Dr. Miquel Massana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

Fa una mica més d’un any el creuer “Costa Concordia”, a no moltes milles més al nord de Lampedusa, s’enfonsava i, tot i que també hi hagué víctimes, lamentablement, l’impacte mediàtic no va ser el mateix.

29

Pels qui no ho coneixen, els jocs de rol poden ser online a través de l’ordina-dor; amb una baralla de cartes especial; amb figuretes que els jugadors han de muntar i pintar; i finalment hi ha el rol de llibre, segurament el que té més se-guidors arreu. Consisteix a fer que els jugadors es posen a la pell dels perso-natges i van seguint una trama que con-dueix un ‘màster’ que els fa passar per diverses situacions i els obliga a prendre decisions que condicionaran el desenvo-lupament del joc. Els únics requisits per aquesta modalitat són tenir el llibre amb la història, un dau, un llapis, una fitxa i participants. “A Esparreguera juguem a totes les tipologies, però sobretot al rol amb llibre perquè i pot jugar més gent”, explica en David, “val a dir que és una afi-ció força cara, ja que els llibres i la resta de materials tenen un preu elevat”.

Les temàtiques són molt variades: hi ha trames de l’època medieval i d’altres d’un futur encara molt llunyà, i a vega-des inclouen un toc de fantasia que les fa més atractives. La durada de les par-tides varia segons el que vulguin els ju-gadors. N’hi ha que es poden començar i acabar el mateix dia, i d’altres poden arribar a durar dos anys. “La majoria de jocs tenen molts anys, però els anem re-cuperant perquè la gent jove que entra no hi ha jugat mai”.

Un dels problemes que més amoïna als membres del Club de Rol d’Espar-reguera és trobar un lloc on reunir-se i en aquest aspecte es veuen una mica desemparats per l’Ajuntament. En Da-vid comenta que “ens faria gràcia poder tornar a Cal Trempat on només vam ser-hi un any, però després volien que paguéssim una assegurança -no entenc

per què, ja que l’única activitat que fem és seure en una cadira- cosa que era inviable pel preu que ens demanaven”. Quan van dir que no podien pagar una assegurança, l’Ajuntament els va de-manar que paguessin per la cessió de l’espai (aigua, llum, calefacció, etc.) i ja està, una despesa que el Club de Rol es-tava disposat a pagar, però finalment no s’ha portat a terme l’arranjament, ja que el consistori no ho va arrencar. En David afegeix que “en el canvi de govern vam parlar tant amb l’alcalde com amb el regidor de joventut, però no ens van do-nar cap solució. L’únic que demanem és poder anar a Cal Trempat les tardes del cap de setmana”. Des de ja fa uns anys, els membres del Club no tenen cap altre remeï que reunir-se a casa d’uns d’ells, però no hi caben tots i han de fer torns per poder jugar.

Una de les activitats que porten a terme i que atrau més gent de fora i dels clubs d’Olesa i Abrera és el rol en viu, on ells creen les regles i que normalment fan a Can Pasqual i a l’ermita del Puig. Però no només juguen a rol, també van al cinema i fan barbacoes de tant en tant, i ara mateix estan portant a terme una pel·lícula produïda i protagonitzada per ells mateixos, ja que són molt aficionats al món audiovisual. De moment no hi ha data d’estrena oficial, però en David creu que a principis de l’any vinent ja la podrem veure.

“hi ha partides que poden arribar a durar fins a 2 anys”

CLUB DE ROL R E S E R V O I R O R C Sper ORIOL ESTEVE

Club de Rol d’Esparreguera

Sovint hom es pregunta: “què

fan els joves a Esparreguera?”.

La resposta és que moltes

coses, però que a vegades

ens passen inadvertides.

Una d’aquestes activitats

és jugar a rol al Club de Rol

d’Esparreguera, una de les

entitats amb més trajectòria

del poble, tot i només tenir 20

membres d’entre 16 i 35 anys. El

president de l’associació, David

Rebollo, ens ajuda a endinsar-

nos en el món del rol.

setsetset3030 setsetset

VERSIÓ 2013 númERoS 65 i 65 (juny-setembre 2002) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 65

És pa de guerraPer Franch“(...)Avisa’m quan arribi l’aeri. Per a qui és l’aeri de CiU-EP-ERC? El Govern municipal no va permetre que el poble opinés si el volia o no, alhora que argumentava davant l’ATM que els vilatans el necessitaven amb urgència, gairebé emergència. Ara la Generalitat, a la nota de premsa de la seva presentació el 5 de juliol, afirma que la seva construcció és fruit de la demanda dels usuaris de la zona. Jo, com a poble, em sento traït.”

Entrevista: xavier Sitjàper Redacció“(...) De problemes n’hi ha molts i gruixuts, però sembla que el ciutadà cada cop se sent més de casa i menys del poble i vol, sobretot, solucions als petits problemes de cada dia: neteja, circu-lació, aparcaments... Esparreguera és un dels pobles més nets de la rodalia, constatat per la gent de fora. És normal que sigui així. S’ha pri-mat la funció i l’efectivitat del servei de neteja tant pel que fa a organització (per barris) com a dotació (d’una a tres màquines netejadores). (...)”

Editorial número 65Per Redacció “(...) Un any de celebracions. L’any 52 es rodava a la nostra vila la pel·lícula el Judes i es fundava el Club de Bàsquet Esparreguera, i quaranta anys després, el 92, naixien el Guillem i l’Emma, els gegants. Tres dates memorables per al nos-tre poble. Tres llavors que han germinat. (...)”

Mor Pere Gelabert, cistellerNotíciesPer Redacció “Si sabia que portaves barret, a l’estiu, et crida-va per provar-te un nou model; sabia el que vo-lies i si no ho tenia, t’ho feia. Un tros del carrer Gran, ara es veu més ample i buit: falta el ciste-ller. (...) Sabem que el cisteller s’endú, dins d’un cove, junt amb l’agraïment de tot el poble, un ofici antic que, dissortadament, ja no tornarem a assaborir pels carrers d’Esparreguera.”

A més també explicàvem...

ANNITA. Anna Lizaran interpreta el personatge d’Amparo a la sèrie La Mari de TV3.

BARRI. El barri de Can Comelles reivindica la construcció d’una escola.

CARTELL. Joan Pérez i Carol guanya el concurs de cartells de Festa Major (2002) amb una imatge d’en Guillem i l’Emma.

DANSA. Ramon Oller dirigeix i fa la coreografia de Sangpura al Teatre Lliure.

ESPECTACLE. Robert Gobern realitza Petita història d’un professor de secundària, amb Toni Sala, al Teatre Malic de Barcelona.

GASTON. Es publica la primera pàgina d’ornitologia al 777, de la mà d’Antoni Gaston Obiols.

HOMENATGE. Es fa un homenatge a Mossèn Malaquies Zayas al Patronat Parroquial.

JUDES. El Judes, d’Ignacio F. Iquino, compleix cinquanta anys.

LLONGUERAS. Lluís Llongueras presenta a Can Pasqual un llibre autobiogràfic, Anècdotes i records d’una vida.

MANIFESTACIÓ. Una cinquantena de persones es manifesten reivindicant justícia i l’esclari-ment de les causes que van provocar l’esfon-drament del pont de Magarola.

OBITUARI. Moren els esparreguerins Salvador Torres i Pere Gelabert.

PINyOL. El filòleg Ramon Pinyol publica una edició crítica de Pàtria, de Mossèn Cinto Verdaguer.

SITJÀ. Xavier Sitjà compleix els seus tres primers anys com a alcalde d’Esparreguera, al capdavant d’una coalició formada per EP-CiU-ERC.

TEATRE. La companyia de teatre de la Passió prepara L’efecte bumerang, adaptació d’una comèdia d’Enrique Jardi el Poncela, i el grup de Teatre Jove la Cançó de Nadal de Charles Dickens.

Pàgina 21 número 66 (Pere Gelabert, cisteller.)

coses que passaven...

coses que es deien...

Pàgina 36 número 65 (Joves sardanistes de la Passió d’Esparreguera al 5è concurs de colles sardanistes, 8 de

juny del 2002.)

31

L’ENTREVISTA Carles Reynés

Isidre Castellvísabater, pessebrista i activista per amor al seu poble

Quan l’Isidre era jove, el Patronat Par-roquial era gairebé l’únic centre de cultura, i segons diu, el poble va estar de sort amb els capellans assignats. La majoria van ser gent hàbil a l’hora de treballar amb la comunitat. “Mossèn Pedrals ens va obrir els ulls al nostre país, mossèn Tort i el rector Garriga ens van iniciar en el teatre…” Al Patronat Parroquial s’hi feia cinema, es jugava al tennis taula, als escacs… i també a bàsquet. “El Club Bàsquet Santa Eulàlia va néixer al Patronat on, amb tota la bona fe del món, fèiem de jugadors, d’entrenadors, de directius i, fins i tot, d’àrbi-tres”. Allà hi van haver les primeres cistelles i l’Isidre, i molts d’altres, van fer possible que l’afició a aquest esport arrelés fins a esdeve-nir un dels més practicats pels joves de la vila.

L’escolarització dels fills va remoure en l’Isidre la seva dèria pel coneixement i va entendre que l’escola havia de ser el motor de la nova societat. “L’any 1968, a tomb d’unes xerrades sobre pedagogia al Patronat, on es barrejava, clandestinament, el futur de l’ensenyament en català, vam fundar l’Asso-ciació de Pares de l’Escola Verge de la Mun-tanya, ara Mare de Déu de la Muntanya”. Grà-cies a la implicació d’alguns mestres i pares d’alumnes i de l’Isidre com a president, per primera vegada uns pares d’Esparreguera

podien participar en l’escolaritat dels seus fills. Penjar un mapa de Catalunya, llegir el Cavall Fort o convocar una jornada de portes obertes a les anomenades Escoles Nacio-nals, eren coses que no s’havia fet mai. Tam-bé l’any 1978, l’Isidre i un esforçat grup de persones, es van proposar una tasca encara més complexa: fundar l’escola cooperativa Montserrat i la corresponent associació de pares, en el mateix edifici, on fins dos mesos abans, hi havia hagut el col·legi de les Mon-ges del carrer de Baix.

Quan encara ningú parlava de colònies d’estiu, l’Isidre i una colla de pares i mares dels pobles de l’entorn, van recollir la idea de l’arxiprestat Martorell-Montserrat i van deixar com nova la casa de Sant Salvador de Torroella per on hi han passat centenars de nois i noies de la comarca. Era la número dos de les associacions de cases de colònies. L’any 1994 va ser el torn dels Castellers. “A partir d’un treball de l’escola Verge de la Mun-tanya, juntament amb els germans Pedrosa i les respectives parelles, vam tirar endavant el germen que seria una de les activitats popu-lars que reuneix més participants”.

A Esparreguera, d’antic, hi havia una forta tradició pessebrística, força persones s’hi dedicaven amb molt art; l’Isidre i el seu pare

eren d’aquests. Però amb el temps l’afició va anar desapareixent fins que l’any 1991 es va iniciar una revifalla i ara, fa just vint anys, l’Isidre va tirar endavant l’Escola de Pesse-bristes amb gent jove i encara hi és al davant.

Cada moment de la vida de l’Isidre està farcit de mil anècdotes que ajuden a enten-dre, als que són de més cap aquí, que els pioners com ell no ho van tenir gens fàcil. Ara, en el món de l’ensenyament i de la cultura no res és fàcil tampoc i encara toca lluitar pel mateix que aleshores.

Va néixer l’any 1934 i els seus

primers records són de la guerra.

Sempre ha viscut a la mateixa casa

del carrer Hospital, de ca l’Assarit,

ataconant sabates. El seu pare era

sabater. L’Isidre, entre tapeta i taló,

imaginava el seu poble sense uto-

pies, veia que hi havia moltes coses

a fer i que calia arromangar-se. La

seva biografia no és la seva biogra-

fia, és la del seu poble, de la seva

família i de la seva gent i s’escriu

amb fets, patiments i il·lusions. Tot

amb estimació: tot a canvi de res.

“No puc suportar que es digui que a

Esparreguera no es fa res”.

l’entrevista carles reynÉs

©cr

eyné

s

setsetset32

ActuAlitAtPremsa Comarcal

Menys accidents de motocicleta, prioritat del Servei Català de Trànsit (SCT)

RedaccióBarcelona

A Catalunya, l’ús de la motocicleta està molt arrelat a la mobilitat de les persones, tant per al desplaçament a la feina, sobretot a les grans conurbacions (només a Bar-celona hi ha 295.733 motos, 129 per cada mil habitants), però també com a vehicle d’oci dels caps de setmana. El col·lectiu dels motoristes no ha experimentat una davalla-da sostinguda de l’accidenta-litat en els darrers anys, a di-ferència de la sinistralitat en general, que des de fa 10 anys descendeix any rere any. En la darrera dècada, els turismes han registrat una reducció de l’accidentalitat d’un 72% i les motos s’han quedat en una disminució del 60%. Fins al 22 de setembre d’enguany hi ha hagut, a la xarxa viària in-terurbana catalana, 27 morts ocupants de motocicletes i ciclomotors en accidents de trànsit. En el mateix període de l’any passat, van ser 33 les víctimes mortals de vehicles de dues rodes.

Perfil de l’accidentalitat de dues rodes

De les dades de sinistra-litat dels vehicles de dues rodes d’aquest 2013, recopi-lades per l’SCT i els Mossos d’Esquadra, es pot determi-nar quin és el perfil de les víc-times d’accidents de motos.Totes les víctimes mor-

tals menys una són homesLa majoria tenen entre

31-40 anys i entre 51-60Entre les causes de

l’accidentalitat, destaquen les sortides de via i les col·lisions amb un altre vehicleTotes les víctimes,

menys una, portaven casc

L’SCT posa en marxa campanyes específiques per millorar la seguretat dels motoristes

Quant a la franja horà-ria, la majoria dels accidents han tingut lloc a primera hora del matí o primera hora de la tarda.

Campanya per millorar la visibilitat dels motoristes

“Millor que et vegin” és el lema de la campanya que aquest estiu ha endegat l’SCT per augmentar la segu-retat dels usuaris de les mo-tocicletes. L’actuació té com a objectiu fomentar entre els motoristes l’ús de reflectors en el casc per augmentar-ne la visibilitat i en conseqüèn-cia la seva seguretat a la xar-xa viària. La campanya s’ha concretat en el repartiment d’uns adhesius reflectors per enganxar al casc que van acompanyats d’un díptic que conté els missatges “Millor que et vegin” i “Et veuran i augmentaràs la teva segure-tat”. Aquests elements, que fan més visibles els moto-ristes, són distribuïts a tra-vés dels Mossos d’Esquadra, monitors d’educació viària o associacions de motoristes, entre d’altres. L’SCT reco-mana l’ús d’aquests adhesius reflectants, que des d’aquest 2013 ja són obligatoris a pa-ïsos europeus com França.

Una altra acció que s’ha posat en marxa és la difusió d’una campanya específica en mitjans de comunicació especialitzats sobre l’ús de la moto i consells a tenir en compte per evitar conducci-ons de risc. A més, a finals d’any, l’SCT disposarà dels resultats d’un estudi fet en col·laboració amb la Univer-sitat Politècnica de Catalunya (UPC) en què es porta a terme una anàlisi exhaustiva sobre la mortalitat de motoristes d’enguany.

A Catalunya, hi ha un milió de vehicles que no han passat la ITV.

L’envelliment del parc mòbil de Catalu-

nya, derivat de la crisi econòmica així

com l’increment dels vehicles que circulen sense la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) en regla, té efectes

directes sobre la seguretat viària. L’SCT

ha volgut posar fil a l’agulla per soluci-

onar aquesta problemàtica que suposa

un increment del risc d’accidents i

durant el mes d’octubre enviarà avisos

per escrit als conductors que no tinguin

la ITV regularitzada. A partir del mes de novembre, l’SCT ja començarà a sanci-onar els vehicles detectats que circulin

sense la ITV al dia, a través dels lectors

de matrícula instal·lats a la xarxa viària

catalana.

Balanç positiu de la sinistralitat viària a Catalunya durant els mesos d’estiu

Des que l’SCT disposa de dades de sinis·tralitat oficials, aquest ha estat el mi-llor estiu pel que respecte al nombre de víctimes mortals i ferits greus registrats.

Entre el 21 de juny i el 31 d’agost, s’han produït 34 accidents mortals i 35 morts; un 8% menys que en el mateix període del 2012. La tendència reductora també es manté en el global de l’any 2013 atès que des de l’1 de ge-ner fins al 31 d’agost hi ha hagut un 30,1% menys de víctimes mortals que l’any passat.

La sinistralitat en el període d’estiu s’ha concrentrat, sobretot, en vies de la de·marcació de Barcelona, amb un 68% del total de víctimes mortals. Pel que fa a la tipologia dels accidents, les col·lisions frontals, les sortides de via i les col·lisions per encalç han suposat prop del 68,6% dels morts en sinistres de trànsit durant l’estiu.

■ L’SCT SanCionarà

a ParTir De novemBre

Per CirCuLar SenSe

La iTv en regLa

L’S

CT h

a in

icia

t una

cam

pany

a pe

r fo

men

tar

l’ús

dels

adh

esiu

s re

flec

tors

en

el c

asc.

els

mos

sos

d’es

quad

ra e

ls d

istr

ibue

ixen

en

els

cont

rols

Pr

emo

T.

Díptic de la campanya “Millor que et vegin”, que té com a objectiu fomentar l’ús dels reflectors en el casc dels motoristes.