la PalancaAGOST 2009 Núm. 323 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La Fira

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALQuina calor!

NOTICIARIInauguració dels nous vestidors del camp de futbolBreus

MUNICIPISSetmana Cultural a Sta. M. de MeiàV Festa de la sega a Rubió

NOGUERA

ENTREVISTAMoisès Martí, representant d’Òmnium Cultural a laNoguera

ARTESA, PAS A PASBandolerisme a Artesa de Segre (II)

VIATGESEl Parc de Montnegre i el Corredor: la Valld’Olzinelles

ESPORTSTravessa dels Alps amb BTTPub Trèbol guanya el XXVIII Campionat futbol sala

VIDA SOCIAL

TEMA DEL MESFira 2009

PARLEN LES ENTITATSI el finançament de Catalunya? Parlem-ne. 11a Festadel conill cuinat a Baldomà. Càritas. Resum anual

OPINIÓBarcelona: La noia de les botes de granja

CARTES A LA REDACCIÓConcert d’acordió a Anya. Tracte o maltracte?. Aixòno es pot deixar perdre. Els deutes de La Travessa

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... La coordinació necessàriaNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA Novetats d’agost

FA 25 ANYS: Agost de 1984

PER QUÈ DIEM...... que alguna cosa és de Can Paquetilla o de CanPacotilla?

DE COLLITA PRÒPIA: I tu, que no tens gosset?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DEVILANOVA

PROGRAMA 11 SETEMBRE

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIR: La Fira de Sant Bartomeu.1885

4

5

La Fira

Una nova edició de la Fira de SantBartomeu, o del meló, ens ha deixat un bongust de boca. I mai tan ben dit, ja que elsactes programats anaven molt encarats atemes gastronòmics. El problema més greuva ser la forta calor, que va reduir el nom-bre de visitants.

Foto: JM Espinal

19

29

37

7

25

50

11

47

34

8

1441

42

12

20

26

38

40

46

49

33

45

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

FESTES MAJORS4, 5 i 6 de setembreGàrzoladel 10 al 14 de setembreVilanova de Meià (veure pàg. 45)18, 19 i 20 de setembreLluçars i Montargulldel 23 al 27 de setembreArtesa de Segre (veure pàg. 47)

JULIOL

Municipi d’Alòs de Balaguer

Matrimonis:dia 18: Gemma Mondelo i Rosell (natural de Barcelona)

Enric Quera i Carbona (natural d’Agullana)

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 27: Ilias Dembele Tomota, fill de Brahima i de Tombotadia 28: Nicoleta Nicolaev Popovici, filla de Victor i de Victoria

Matrimonis:dia 2: Abdelhadi Amghar (veí de Baldomar)

Elisabet A. De La Cruz i Muñoz (veïna de Baldomar)

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 19: June Masanés i Antonio, fill de Rubèn i de Carme

4 de setembre:A les 22h, dins del cicle Caminades de la llunaplena, Caminada fins a Antona i el Camp de Tir.Organitza: Club de Lleure Altis

5 de setembre:A les 12h, sortida de la Pl. Ajuntament d’Artesa,Jornada de portes obertes al jaciment arqueològicd’Antona. Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

8 de setembre:Festa de les marededéus trobades

11 de setembre:Festa Nacional de Catalunya (veure pàg. 46)

JULIOL

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes:24,1°Temperatura màxima: 36,9° (dia 29)Temperatura mínima: 9,5º (dia 18)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 13,1 mm (dia 7)Total precipitacions: 19,7 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 27 mm (dia 7)Total precipitacions: 29 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes:26,1°Temperatura màxima: 39º (dies 1 i 14)Temperatura mínima: 9º (dia 18)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 28 mm (dia 6)Total precipitacions: 29 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes:24,9°Temperatura màxima: 37,1° (dia 29)Temperatura mínima: 7,6º (dia 18)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 31,6 mm (dia 7)Total precipitacions: 41,7 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions."LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Quina calor!Qui no s’ha trobat a l’ascensor, a la consulta del metge o en algun altreindret similar sense saber què dir a la persona o persones que tenim alcostat? Oi que passa això? Doncs aquest mes els «palanqueros» –comens anomenen cordialment les amistats als redactors de la revista– enstrobem en una situació similar. Estem acabant de maquetar la revista il’editorial... el més calent és a l’aigüera! I què fem la majoria de la gent en aquestes situacions si no volemromandre callats en un silenci que sembla etern? Parlar del temps, no? Iaixò és el que farem en aquest editorial: parlarem del temps. Som-hi. Resulta curiós observar que durant l’estiu acostumem a dirallò de «Quina calor que ens fa!» Després, quan arriben els mesos del’hivern, repetim la mateixa frase però canviant-ne una paraula: «Quinfred que ens fa!» I així any rere any. No ens cansem de repetir aquestesobvietats relacionades amb el temps. A l’estiu fa calor i a l’hivern fafred. Vés per on! La cosa podria passar com a simple anècdota relacionada amb elcomportament humà si no fos perquè és veritat. Vivim en un país ambun clima extrem. La cosa encara és més greu a la clotada de la ciutatd’Artesa, perquè a molt pocs quilòmetres trobem pobles que no tenentanta boira a l’hivern i on els arriba una mica de marinada a l’estiu. Si hem de ser sincers, ens ha vingut al cap parlar de la calor que ensfa aquest estiu perquè està sent molt persistent i també perquè durant elcap de setmana de la Fira del Meló ens ha castigat excessivament. Éscert que la Fira de Sant Bartomeu s’escau en unes dates en què el solencara acostuma a apretar de valent, però aquest any és dels que «s’hapassat». El problema és que si no fa calor, acostuma a esguerrar la Firaamb un patac d’aigua. El terme mig, amb una temperatura agradable,només es dóna molt de tant en tant. És l’única fira de les quatre que diuen que se celebraven a Artesa ientre tots, administració local, empresaris, comerços, entitats... hem decontinuar recolzant-la, ja que és un bon aparador per a promocionar elnostre municipi i els seus productes. Per tant, haurem d’esperar que enproperes edicions Sant Bartomeu en ajudi a que la calor sigui méssuportable. També us volem confessar que hem estat temptats de parlar de lasentència del Tribunal Constitucional que tard o d’hora caurà sobrel’Estatut de 2006, ara que això que en diuen el curs polític torna acomençar. Tal com pinta la cosa, però, hem pensat que potser seria untema massa difícil de pair quan encara estem amb la ressaca de lesvacances. Ja veurem què ens prepara el futur més proper, però és probable queel mes vinent parlem de l’Estatut. I no us ho agafeu com una amenaça!

Col·laboradors/es del mes: Mar Eroles, Eva Maza, Ramon I. Canyelles,Joan Giribet, Joan Roca, CENG, Josep Gil, Comissió 300 anys, Amicsde Baldomar, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Albert Vidal, NoemíFarré, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Inauguració dels nous vestidors del camp de futboll vicepresident de la Generalitatde Catalunya Josep-Lluís

Carod-Rovira va inaugurar els nousvestidors del camp de futbold’Artesa de Segre el passat dissabte22 d’agost. L’ajuntament va aprofitar que Carodera a Artesa amb motiu de la Fira deSant Bartomeu per fer la inauguraciód’aquesta obra, un projecte del’anterior consistori presidit perDomènec París (CiU) que s’ha acabatdurant el mandat de Domènec Sabanés(ERC). El projecte de l’obra es va aprovaral ple del mes de novembre de 2005amb una licitació inicial de 159.265euros. Les obres es van adjudicar al’empresa artesenca ConstruccionsBelchi que va iniciar-les a principis de2007. Els vestidors es van finalitzar arafa un any i ja van ser utilitzats pelsdiferents equips de futbol de l’EFAP idel CE Artesa durant la passadacampanya 2008/09.

E El cost final dels nous vestidors haestat de 173.980 euros. D’aquestsdiners, 71.232 euros han estat aportatsper la Diputació de Lleida, 68.778 pelConsell Català de l’Esport i 3.695 perl’Institut Català de l’Energia, amb uncost mínim per a les arques municipals. Es tracta d’un equipament que supleixels antics vestidors, molt petits ideteriorats, i que s’afegeix a les milloresrealitzades en els últims anys al campmunicipal com són el nou enllumenat ila col·locació de seients a la graderia. De fa un temps, els usuaris del campde futbol reclamen a l’ajuntament lacol·locació de gespa artificial per apoder practicar aquest esport ambmillors condicions, una petició que téla dificultat del seu elevat costeconòmic, superior als 500.000 euros,i de la seva caducitat, donat ques’estima que la vida útil de la gespaartificial està al voltant dels 10-15 anys.

La Palanca

Contraban de tabac a ForadadaEls Mossos d’Esquadra van detenir el passat 7 d’agost dosindividus a Foradada amb 4.999 cartrons de tabac de con-traban, valorat en 70.000 euros. Els fets van succeir a lamatinada, quan els agents van detectar dues furgonetes ambactitud sospitosa prop de la bàscula municipal del poble.La policia va iniciar una recerca per la zona i va trobar unmagatzem amb la porta oberta, on hi havia els vehiclescarregats amb 49.999 paquets de tabac. Els conductors vanser detinguts. Es tracta de Kevin B.F., de 23 anys, naciona-litat espanyola i veí de Balsareny (Bages), i Jean PierreMichael Lucian P., de 54 anys, nacionalitat francesa i veíde Sant Julià de Lòria (Andorra). És la tercera partida mésgran de tabac confiscada aquest 2009, després que la Guàr-dia Civil intervingués 75.000 paquets a Tiurana al mes demarç i 52.000 a Martinet al juny.

Roben un fanal al CastellotA principis del mes d’agost unsdesconeguts van robar un fanalde la plaça dels Tres Xiprers delCastellot (a la imatge). Es tractad’un llum amb base metàl·lica dedimensions considerables, que vaser arrencat del terra, on estavacollat. No és el primer actedelictiu que succeeix en aquestparc públic d’Artesa, ja que fauns mesos van robar-hi un carre-tó i algunes eines que els "Amicsdel Castellot" tenien guardadesen un traster i utilitzaven per almanteniment d’aquest indret.

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

8

la P

alan

ca

El poble sahrauíl dimarts 11 d’agost, a la Pl. Pla-nell de Santa Maria de Meià, va

tenir lloc una xerrada sobre el poblesahrauí. La xerrada va anar a càrrec de MajYaydih, delegat adjunt del FrontPolisari a Catalunya, i d’Antònia Pons,presidenta de l’Associació Amics delSàhara de les Terres de Ponent. Van explicar la situació en què es tro-ba actualment el poble saharaui, on lameitat de la població viuen en campsde refugiats al desert i l’altra meitat ales ciutats. També els diversos intentsperquè els sahrauís puguin decidir elseu futur. Aquesta xerrada forma part de la 5aSetmana Cultural del Centre Culturalde Santa Maria de Meià. Altres actesque hi va haver són: l’espectacle ambel mag XEMA i el teatre COLOSSALamb Teatre Mòbil, on petits i grans vanpoder gaudir d’uns bons espectacles.

Mar Eroles

E

SardanesSardanesSardanesSardanesSardanes a la fr a la fr a la fr a la fr a la frescaescaescaescaescaLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24h

Dies: els divendresDies: els divendresDies: els divendresDies: els divendresDies: els divendres

Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18

La sardana,La sardana,La sardana,La sardana,La sardana,dansa nacional de Catalunyadansa nacional de Catalunyadansa nacional de Catalunyadansa nacional de Catalunyadansa nacional de Catalunya

Amics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaApartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 2225730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

V Festa de la sega a Rubión any més, els veïns i les veïnesde Rubió juntament amb alguns

amics i amigues, es van calçar les es-pardenyes envetades i es van col·locar elsbarrets de palla i els mocadors al capper a celebrar la Festa de la Sega. Vaser el dissabte dia 25 de juliol i es trac-tava de la cinquena edició. Com cada any, la sortida va ser desde Cal Pau en corrua cap al tros on,abans de començar a treballar, es vanfer les 10 hores amb pa i beure per atothom. Una vegada agafades les forceses va començar la sega amb la garbella-dora i, seguint els consells dels vete-rans de la sega, es van fer les garbes. Acte seguit, i abans de cloure els ac-tes al tros, es va es va fer el concurs-demostració de la sega amb dalla. Elguanyador d’aquest any va ser el JoanPellicer, al que se li va fer lliuramentd’un record de la festa. Un cop acabades les feines al tros,ens vam reunir tots els assistents a laPlaceta de Rubió, on ens esperaven unsrefrescos i una bona paella. Per part de l’organització se’ns vaprometre que el proper any es faria tam-bé un concurs a la millor dalladora. Aixídoncs, noies, recordeu que tenim tot unany per preparar-nos. Fins la propera!

Eva Maza i Batlle

U

11

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Una coral d’Atlanta a BalaguerLa Coral Shorter Collage d’Atlanta (EUA), té previst rea-litzar un concert l’any 2010 a la zona de la comarca de laNoguera. És per això que la seva directora, Martha Show, ialguns membres de la coral van visitar Balaguer el passatmes de juliol.

Obres a l’ajuntament de PenellesPenelles ha projectat i acceptat el projecte d’obres al seuconsistori que preveu la reforma de la primera planta, ons’ubicarà un centre educatiu. També es crearà una sala deplens i una sala per a l’arxiu municipal, ja que l’actual haquedat obsoleta. Aquestes obres estan incloses dins el pres-supost del PUOSC del 2010.

Morell, fill adoptiuEn el ple municipal de juliol de l’ajuntament de Balaguer esva aprovar per unanimitat la concessió del títol de fill adop-tiu de la ciutat al restaurador Josep Maria Morell i Bitrià perla seva trajectòria personal i professional, destacant la sevaexcepcional rellevància en el món de la gastronomia durantels 50 anys de servei i ofici, vinculats principalment aBalaguer. El títol va ser atorgat després que s’aconseguís,mitjançant una iniciativa popular, més de 700 firmes entreels ciutadans de Balaguer.

Montgai MàgicMontgai celebrarà a l’octubre la primera fira de màgia alcarrer Montgai Màgic, organitzada per l’Associació de Magsi Il·lusionistes de Lleida, amb la col·laboració de la Diputa-ció de Lleida i l’ajuntament de Montgai. El certamen estaràobert a mags no professionals que vulguin posar en pràcticales seves habilitats per donar-les a conèixer en públic.

Lo FestetoEl cap de setmana del 18 i 19 de juliol es va celebrar a PontsLo Festeto, que aquest any ja ha arribat a la seva XXII edi-ció. El grup de Diables Sofre, amb Lo Cuc Antimatèria, vaoferir un espectacle de foc i llum. Durant el dissabte vanhaver-hi activitats com ara una xocolatada popular, un es-pectacle de màgia i una cercavila amb gegants i capgrossos.Posteriorment, l’espectacle pirotècnic i la música es van apo-derar de la nit. Després del foc, es va iniciar un concert ambel grup Tremendos i un espectacle de batukada a càrrec delsbombollers de Cervera. La festa va acabar amb l’actuaciód’un discjòquei.

Cens de comerços a BalaguerL’àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Balaguerha elaborat un estudi per incentivar els eixos comercials delcentre de la ciutat i recuperar les àrees més tradicionals de lazona. A tal fi, s’ha creat una borsa de locals comercials, quedetermina l’activitat econòmica actual i la situació d’aquestoslocals: al centre de Balaguer s’han comptabilitzat 226 lo-cals, 178 dels quals tenen activitat econòmica i 75 estan tan-cats o buits. Amb aquest estudi, es pretén fomentar l’ocupa-ció i buscar dinamisme a la zona.

Sopar de collesBellcaire d’Urgell va celebrar l’últim cap de setmana de ju-liol el Sopar de colles. Unes 680 persones es van congregarper participar-hi. Cada colla s’havia de preparar el seu àpat,i es va poder veure des dels tradicionals caragols a la llaunafins a cassoles de tros o carn a la brasa. Després del sopar,una sessió de ball va posar punt i final a la festa, que cadaany guanya adeptes entre la joventut.

Tempesta maleïdaEl dissabte 1 d’agost va arribar a la Noguera una tempesta devent i pedra que va arrasar, en la seva pràctica totalitat, la pro-ducció de poblacions com Torrelameu, Térmens o Menàrguens.Aquesta tempesta també va afectar a la zona del Segrià, afec-tant no només la producció de fruita sinó també els arbres,cosa que fa perillar les collites dels pròxims anys.

Anna M. Vilanova

12

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Moisès Martí, representant d’Òmnium Cultural a la Noguera

NOTA BIOGRÀFICA

Moisès Martí i Sales va néixer a Maials(Segrià) el 1962. És psicòleg i treballacom a tal a la presó de Lleida des de 2002.Viu a Artesa de Segre des que es va ca-sar amb l’Ester, amb la qual tenen un fillde 10 anys, el Xavier. Des de 2005 éssoci d’Òmnium Cultural. El 2003 es familitant d’ERC, on té càrrecs de respon-sabilitat a nivell local i comarcal. Des del’any passat és també el president de laComissió 300 anys, de la qual n’és un

dels principals impulsors. Ha participat amb diversos textos en el llibre 1rPremi d’assaig independentista, publicat a l’abril d’enguany. És un granaficionat a l’esport, «viu a la xarxa» (com diu ell mateix) i, per damunt detot, podríem dir que és un patriota. Des del passat mes de juny és també elrepresentant d’Òmnium Cultural a la nostra comarca.

Per començar, ara que ja portestemps vivint a Artesa, quines diferèn-cies destacaries entre la gent d’aquí ila del teu poble natal, Maials?Poquíssimes, aquest tòpic tan suat quese sent arreu, «el que passa en aquestpoble no passa enlloc», és això, un tò-pic. Tenim les mateixes idiosincràsiesi els mateixos referents culturals.

Com a aficionat als esports, quinst’agraden i quins practiques?M’agraden i practicava arts marcials.Ara practico sobretot natació i bicicle-ta de muntanya. Puc dir sense posar-me vermell que l’Antoni Colom és elmeu mestre de bicicleta. Com a espec-tador m’agrada el basquet i el futbol.

Què vol dir això que «vius a la xar-xa»?Els referents informatius que tinc araestan a la xarxa, a Internet. La premsaconvencional només respon a interes-sos colonials i corporativistes.

Com a patriota, exposa’ns algun as-pecte positiu i algun de negatiu delnostre país o de la nostra gent.D’antuvi la pregunta ja ens dóna a en-tendre que som un poble ocupat. Elsespanyols, els alemanys i els suecs noes fan mai aquesta pregunta.

Com és que et vas fer militantd’ERC?El fet que sigui militant d’ERC és irre-llevant per la meva tasca a Òmnium,tot i que també ho és el tema de l’es-port i us l’he contestat. ERC va patirun repressió salvatge durant el franquis-me i a la transició no la van deixar le-galitzar fins després de les primereseleccions legislatives. ERC encara estàal punt de mira de tot l’establishmentpolítico-mediàtic al nostre país. Emvaig fer militant d’ERC perquè és l’únicpartit que aposta per la democràcia, aixíde clar. Qui no hi estigui d’acord és quedesconeix la història del nostre país del’últim segle.

Fes una valoració del present del teupartit. I el futur, com el veus?

Com diu Salvador Cardús, ERC ha en-trat a la ratera, jo en dic política coloni-al. Caldrà valorar-ne les conseqüènci-es més endavant. El que més em dol ésque la gran majoria de la població des-coneix de què parlo quan esmento laratera i la política colonial. Això ensdemostra que ens manca informació fi-able, perquè els grans media, com hedit abans, només es dediquen a mani-pular.

Com ha anat això de la teva partici-pació en el llibre sobre assaig inde-pendentista?Ha estat una experiència fantàstica. Nom’esperava que ho publiquessin. D’al-tra banda, la part negativa és que hevenut força llibres però la major partde la gent no se l’ha llegit. També hi hahagut gent que m’han dit que utilitzoun llenguatge massa enrevessat; perexemple, una persona em va comentarque la major part de la gent no sap queés un lobbie.

Com va sorgir la idea de la Comissió300 anys?La societat civil catalana està totalmentdesballestada, els motius serien llargsd’explicar i no disposo de prou espai.Segur que molta gent al llegir això pen-

sarà «i aquest que sap ell». Jo no m’in-vento res, Catalunya està en caigudalliure en la majoria d’indicadors soci-als, econòmics i culturals i a la majorpart de la gent li importa un rave. Sen-se anar més lluny, som el primer con-sumidor mundial de cocaïna i dels pri-mers en feines de baixa qualificació,segons informes molt solvents. Bé, lallista seria interminable.La Comissió 300 anys intentem crearun espai d’anàlisi i reflexió. Hem dutponents i conferenciants de solvènciareconeguda a nivell nacional i interna-cional, en la qual els assistents han po-gut establir espais de diàleg i reflexió.

Quina valoració en fas de tot el queheu fet des de la Comissió? I quinsplans de futur teniu?En general bona, molt bona, tot i quealguns sectors ens han volgut titllar departidistes; però és normal, som un paísocupat i això respon a conductes colo-nials. La gent informada sap que hemfet un esforç d’obertura a diferents sec-tors. Som ambiciosos, la prova és quedos dels ponents i conferenciants quehem dut estan fent política a Brussel·lesen aquests moments, política d’alt ni-vell i són personatges de molt prestigiacadèmic. El problema que tenim és

13

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

que molta gent no vol escoltar i tambépatim el fet que hi ha gent que no as-sisteix o no col·labora perquè ens vo-len identificar amb certes sigles políti-ques. Tot això són excuses per tal deno voler col·laborar amb un projecteambiciós i de país. Als països ocupatses donen conductes autodestructives iaixò n’és una mostra. Com a projectede futur en tenim un de molt interes-sant. Ara no el desvetllaré, perquè enuns mesos en tindrem resposta.

Per què et vas fer soci d’ÒmniumCultural?Òmnium Cultural és el referent núme-ro u de la cultura dels Països Catalans,tothom hauria de ser soci d’Òmnium.

I per què n’has acceptat el càrrec derepresentant a la Noguera?Perquè em permetrà cert contacte ambel teixit associatiu de la comarca. Pensoaportar algunes idees que hem aplicat ala Comissió 300 amb resultats positius.

Creus que ho podràs compaginaramb la resta de responsabilitats?Visc bé, tinc un horari laboral molt fle-xible i una feina ben pagada, amb laqual cosa tinc una responsabilitat ambel país. Vull aportar el meu granet desorra per tal de sortir del pou en el qualens trobem i he decidit dedicar part delmeu temps a servir el país.

Davant aquesta nova responsabilitat,quins són els teus objectius a curt ter-mini? I per a més endavant?M’adreçaré a tots als ajuntament i enti-tats culturals per presentar-los unes pro-postes. Altra cosa serà que en vulguinfer cas o no. En temes culturals, lesapostes es fan principalment vers as-pectes de lleure. Ens manca potenciarel pensament crític.

Quin país desitjaries per a quan elvostre fill sigui gran?Un país lliure i independent, però elmeu fill tindrà el país que vulgui tenir

la seva generació. També es pot trobarque quan sigui gran ja no hi hagi país ique els espanyols, amb l’ajut dels col·-laboracionistes locals, ja ens hagin ani-quilat. Els nostres fills viuran en un móntotalment globalitzat on les nacionali-tats o identitats tindran un caire dife-rent, difícil de determinar en aquetsmoments.

Per acabar, tenint en compte la tevaimplicació social i de país, et podremveure algun dia com a regidord’Artesa?«A Artesa ni aigua», aquesta va ser laprimera frase que vaig aprendre al co-mençar a implicar-me en política. Pelque es veu, la va dir un antic delegatdel govern i exalcalde de Ponts. Va pas-sar alguna cosa? La societat civilartesenca va reaccionar? Això ens donauna mostra de l’autodestructiva que ésla nostra política. Ho he dit abans, ésuna conducta pròpia dels països sotme-sos. Fa uns mesos vaig llegir un excel·-lent reportatge dels 30 anys d’ajunta-ments democràtics. Aquells regidorsvan començar una nova època desprésdels franquisme, segurament que ambmolta il·lusió. Després de 30 anys, la

manera de fer política als municipistambé hauria de canviar. Els regidorsactuen fent tasques de treballadors del’ajuntament que no els hi pertoca. No-més haurien d’actuar des del punt devista polític, i estratègic, però com tot-hom sap els ajuntaments estan molt malfinançats, fruit de la dominació espa-nyola que patim. Ens manca recursos iaixò obliga els regidors a fer tasquesd’operari o administratiu. Als ajunta-ments dels pobles de Catalunya hi hala tendència a actuar en funció d’inte-ressos de classes, clans o afinitats din-tre dels municipis. Passa el mateix queal Parlament de Catalunya, els partitss’anul·len entre ells i els alcaldes esveuen sotmesos al xantatge que els fanles administracions, sobretot les admi-nistracions espanyoles (el famós pla En’és una mostra, de xantatge i submis-sió). No ho sé, no es pot dir d’aquestaaigua no en veuré, però el que està clarés que aquesta manera de fer no convi-da a l’optimisme. D’altra banda, tam-bé es pot treballar des de la societat ci-vil, perquè, tot i que està molt tocada,hi ha molta feina a fer.

La Palanca

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

14

la P

alan

ca

Bandolerisme a Artesa de Segre (II) la primera part d’aquest treballvam presentar els fets que dins

l’àmbit del bandolerisme afectavenel municipi d’Artesa en els segles XIVi XV. En aquest segon capítol, fentun salt en el temps, ens situarem jaentrats en el segle XVI i en el XVII,temps en que els bàndols Nyerros iels Cadells s’enfrontaren arreu delpaís defensant les seves ideologies.Completarem aquesta part amb lesdiverses maneres amb què eren cas-tigats els bandolers quan eren pre-sos per la justícia.

El bandolerisme a l’Edat Mo-derna. Nyerros i CadellsFou en el segle XVI quan l’activitatbandolera pren el seu apogeu,bàsicament per les diferències socialsal camp. Eren temps en què van confluirdiverses situacions regressives com arales males collites i l’aparició de les pes-tes que portaren al país cap al desastresocial i, sobretot, econòmic. Hom creu que es podria atribuir elfet del bandolerisme a una problemàti-ca lligada a les lluites del primer quartdel segle XVI, entre les oligarquiesmunicipals anheloses d’apoderar-se delgovern i els senyors comarcals delero-sos de poder, recolzats pels gremis deviles i ciutats, alguns d’ells gelosos d’an-tics privilegis que calia salvaguardar1.

Confraria de Cavallers i Gentil-homes de Sant Jordi (Lleida)A la XXXVI Jornada del Grup de Re-cerques de les Terres de Ponent cele-brada a Agramunt el 10 d’abril del2005, em feia ressò de la Confraria deCavallers i Gentilhomes de Sant Jordide Lleida, fundada el 1553 i en la qualhi havien inscrits senyors dels castellsde Tudela i de Seró2. D’aquesta con-fraria sorgiria el bandolerisme polític ireligiós manifestat en dos partits: els«nyerros», que defensarien els dretssenyorials, i els «cadells», protectorsdels drets de les viles, bandolerisme querepercutiria a tot Catalunya3

D’entre els cavallers lleidatans, elbàndol «nyerro», de Seró n’eren con-frares els Alentorn, senyors del lloc. De

la nissaga dels Alentorn cal destacarOnofre d’Alentorn, doctor en Dret Ca-nònic que durant els anys 1608 al 1611fou president de la Generalitat deCatalunya, i Miquel d’Alentorn, mon-jo de Ripoll i prior de l’Orde de Maltaque ostentà la mateixa presidència en-tre els anys 1635 i 1638. Pere Novau4

documenta aquesta circumstància re-blant que a partir dels testaments i al-tres documents localitzats a l’Arxiu deProtocols Notarials de Barcelona i l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó constata queles restes dels dos presidents descan-sen al subsòl de l’església de Seró, almunicipi d’Artesa de Segre. Al recent número 317 (febrer 2009)de la revista la Palanca, d’Artesa deSegre, Dolors Domingo Rúbies ha pu-blicat un article, que vaig tenir l’honorde documentar gràficament amb foto-grafies de les capelles de l’església deSeró, on es creu hi ha enterrades lesrestes de diversos membres de la nis-saga dels Alentorn. En aquest articles’anuncia que mercès a l’interès del’Ajuntament de la ciutat d’Artesa i delDepartament de Cultura de la Genera-litat, properament s’iniciaran les exca-vacions per determinar l’existència delscossos dels presidents de la Generali-tat Onofre i Miquel d’Alentorn. El senyor del castell de Tudela deSegre inscrit a la confraria fou FrancescGilabert i Alentorn, militar diputat dela Generalitat de Catalunya i tractadis-ta político-econòmic. Xavier Torres iSants5, desgranant aspectes de la figu-ra de Francesc de Gilabert, ens trans-criu un fragment dels seus Discursos

sobre la calidad del Principado del’any 1616 que fa referència a la cir-cumstància en què s’esdevé un bando-ler: «Los más caballeros que d.estopueden ser culpados, viven en susaldeas, tan pequeñas, y mal muradas,que pueden quatro vellacos entrarlas,y como d.estos hay muchos por laremisión de la justicia, es forçoso tenerfuerças para defenderse d.ellos; estasconsisten en tener en sus casas algunoslacayos, los quales aunque viviendocon su señor son buenos, despedidosd.el, y hechos al ocio, toman para vivir,antes que l’açada, el pedernal: y assínace d.esto el formarse quadrilla...»

Arnau Escuder, el batlle d’AlòsA partir de l’any 1570 el bandolerismeemprèn volada. Apareixen colles comla del batlle d’Alòs i el seu fill, relacio-nats amb el Minyó de Montellà, unmaldecap que no pogué aturar el virreiHurtado de Mendoza, tot i que va obli-gar els pobles d’Organyà, Peramola,Oliana i Ponts a pagar una tropa de sol-dats per reduir-los, operació que no vatenir cap mena d’èxit. El batlle d’Alòsaniria reafirmant el seu poder a la zonadel Mig Segre incrementant cada copmés el nombre de seguidors mentre esdedicava a saltejar traginers que ana-ven cap a les fires de Balaguer, Almenari Alguaire i assaltaven pobles i castells,tenint atemorida la població. Entre altres «proeses» se li atribueixla participació en diversos robatoris demoneda com el produït a Sidamon l’any1587 i el de principis del 1589, junt ambels germans Garreta, ajudats per les res-pectives quadrilles a Oliana on roba-ren una partida de diners de la Diputa-ció. També els fets ocorreguts aAlmacelles el dia 8 d’agost del 1589:Eren les vuit del matí. Els comandavaArnau Escuder. Total, una companyiade 39 a 40 homes, armats amb pedre-nyals i escopetes. El lloctinent del filldel batlle d’Alòs era Francesc Massot,del lloc de Puigverd. Aquest reuní elconsell de la vila. Els veïns, en conèi-xer les exigències dels bandolers –de-manaven 2.000 lliures per cap de casa–, s’excusaren dient que uns dies abans

AA

L'escut dels Alentorn

15

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

havien vingut altres colles. Es referiena les de Miquel Barber. No hi valgue-ren raons; tant en Massot com els al-tres capitostos, lo Canyellanís, enCebrià i en Regatx, els comunicarenque portessin els diners a Tolva, damuntde Benavarri. Contràriament tornarieni els degollarien a tots. Després d’ha-ver menjat i begut, els bandolers entra-ven a les cases i prenien el que els pla-ïa. També requisaren algunes mules iuns carros. Ben fornits de tot, partirendevers el Segre que passaren a gual perTorres i van seguir el camí fins aMequinença6.

L’assalt a CubellsL’episodi més cèlebre protagonitzat perArnau Escuder, el batlle d’Alòs, i a lavegada el que probablement està mésdocumentat, fou el setge que es produía la vila closa de Cubells. Des de finals de juliol de 1589 ungrup de cavallers nyerros que s’haviaformat per acabar amb les accions delbatlle d’Alòs anaren a la seva persecu-ció. Entre els perseguidors figuravenFrancesc de Gilabert, senyor de Tudelade Segre; Bernat de Guimerà, senyorde Ciutadilla i Montclar; Onofred’Alentorn, senyor de Seró amb els seusfills Lluís, Alexandre i Jeroni, i els se-nyors de Rubió, Vilves i d’altres llocsde la vall d’Artesa. El resultat del primer encontre foul’encerclament dins Cubells dels ata-cants per part del batlle d’Alòs, que enaquesta acció anava acompanyat, a mésdel seu fill, pels capitosts Lletuga iN’Altarriba, l’estudiant, als qui s’uni-ren els germans Francesc i RafaelAveró, capitosts de Cubells i amb elsgermans Jeroni i Lluís Valls de Lleidaque no entraren dins Cubells però que,a l’acabar el setge, des de fora mura-lles, els cobriren la retirada. Segons ensinforma la crònica del succés, els ger-mans Valls arribarien a Cubells ambmolta gent a peu i a cavall. Encerclat l’escamot perseguidor, as-sistí al seu ajut una munió de diversesforces. Hi comparegueren mossènSacosta, senyor d’Alentorn; Lluís Ortiz,senyor de Concabella; Onofred’Argensola, senyor de Pallargues, imossèn Castelló, senyor de les Puelles.També els veguers de Lleida (Onofre

de Merlès) id’Agramunt, unpaer de la ciutat deLleida i alguns co-missaris del gover-nador de Cata-lunya. També esmobilitzaren elssometents de lesvegueries properesi alguns homes en-rolats pels Justíci-es de Fraga i Ta-marit de Llitera.Completant el quadre d’assetjants, hihavia la quadrilla de Miquel Joan Bar-ber, vell enemic del batlle d’Alòs que ainstàncies del veguer de Lleida va serguiada fins a Cubells per Guillemd’Ivorra, carlà santjoanista de Corbins.Àdhuc, a darrera hora el baró d’Erilloferí un altre escamot7. La unió de tots aquests grups ens dónauna idea del desig per desfer-se de lesbandositats que arrossegaven el d’Alòs iels seus valedors. La intervenció d’aquestgran nombre de forces capgirà la sort delsbandolers perseguits, havent de refu-giar-se, ara ells, dins la muralla. La batalla s’inicià com hem indicat,un divendres. Els atacs se succeiriendissabte i diumenge i en ells hi mori-ren tres soldats del rei i un bandoler.Quan finalment les forces dels perse-guidors entraren a Cubells s’adonarenque els bandolers havien fugit per unforat practicat a la muralla enduent-sealguna gent del poble com a hostatges. Després del setge, el batlle d’Alòs ila seva colla atacaren les propietats d’al-guns dels assetjants de Cubells, com vaser el cas de Montclar, baronia de Ber-nat de Guimerà, on els bandolers ca-dells robaren i mataren el bestiar i cre-maren tots els pallers. Altra patuleia de la colla del batlled’Alòs, a primers d’octubre del 1589,actuaren a la Torre de Santa Maria i alsllocs veïns d’Alguaire i Almenar. Elsdirigia Baltasar de Claramuntet i el seulloctinent era Nicolau Melgar d’Algerri.Anaven vestits amb gripó i altres ambcasaca virolada, calces blanques i ambgorra del mateix color. Hi haguédegollina de persones per venjança, re-lacionada, pel que sembla, amb l’accióde Cubells8.

Si bé, després dels fets de l’agost del1589, els assetjats a Cubells no depo-saren la seva condició de bandolers, apartir d’aleshores no se’ls veié bando-lejar més pels pobles, llocs i masies dela vall d’Artesa de Segre.

Jaume Codó, àlies «lo Nassas»Ramon Bernaus i Santacreu9 ens portala història d’un bandoler acusat de ma-tar, la matinada del 25 de desembre del1629, d’un tret de pedrenyal, a un homefrancès anomenat lo Biulonch al camíque va de Vilanova a Alentorn, a la par-tida de Font d’Horta, situada a tres qui-lòmetres d’aquesta darrera població.Després de robar-li un saquet de safrà,va llençar el cadàver a una boixera, onva ser trobat més tard devorat per les feres. Entre altres accions, a lo Nassas se liatribuïa haver matat un comerciant alMontsec d’Àger al que va robar-li lamuller. També sembla que va matar unadona de Terreny perquè no li va volervendre un parell d’ous. El 23 de gener del 1630, el procura-dor general del Capítol a Vilanova deMeià va fer declarar com a testimonisa Pere Melcior, Joan Bertran, MiquelSisquella i Pere Joan Sisquella, tots ellsconeixien bé l’acusat, que aleshores jaestava pres a les presons del monestirde Santa Maria, fins i tot van estar juntsa casa d’un d’ells a Vilanova el 30 dedesembre del 1629, cinc dies desprésdel crim que el portà a la presó. Elsconvocats declararen conèixer els fetsdelictius de l’acusat per haver-los sen-tit relatar públicament, però sostingue-ren que sols eren testimonis d’haver-lovist portant les armes prohibides queell mateix els va mostrar: una «xispa»llarga de quatre pams, una «xispa» curta

Setge a Cubells

16

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

de tres pams amb el canó granat i unpenart. Tots ell coincidien en que loNassas és un home «de molt mala vida,matador d’hòmens, facinerós i que vaab gent aquadrillada i altra gent faci-nerosa y de mala vida...»

Quan els bandolers queien enmans de la justíciaLa toponímia sovint ens ajuda a inter-pretar la història de determinats raconsdel territori. Aquest és el cas d’algunsindrets del terme municipal d’Artesa deSegre i d’altres termes propers on trobendiversos promontoris amb el nom de tos-sal, tossalet o serrat de les Forques. És el cas del Serrat de les Forques(497 m.s.n.m.), que podem visitar al’est del poble de Cubells; aquest ser-rat està delimitat pel pla de Cubells alnord, a migdia lo camí de la Torre, allevant Cal Flaquet i a ponent el cobertdel Cortina. També a Montclar, a l’estde la població, tocant a la mateixa, a484 m.s.n.m., hom pot veure-hi la par-tida de les Forques. Al sud-est deMarcovau, voltat per lo Tres, lo Quatre(terminologia que fa referència a lespartides on eren ubicats els pous, delmateix número, que eren utilitzats enla construcció del túnel de Montclar, delque en parlarem en properes partsd’aquest treball), cal Casablanca i lo camíde Tramades, hi trobem el Serrat de lesForques amb una altitud de 416 metres. Ja dins de l’actual terme d’Artesa deSegre, avui encara es conserva en elsmapes el topònim del Serrat de les For-ques a Colldelrat, que amb una altitudde 577 metres està situat al nord-est dela població, als plans on hi havia hagutels camps que el poble treballava per a

l’església del lloci en els que actu-alment hi ha el di-pòsit d’aigua, depujada cap el cas-tell del Grealó. Isense estar indicaten l’actual topo-grafia de l’InstitutCartogràfic deCatalunya, peròlatent en la memò-ria històrica delsseus habitants, aBaldomà, a 388,9 m.s.n.m., hi ha elTossalet de les Forques, situat a ponentde la població, entre les partides de lesFonts i les Eres i creuat pel camí de laserra Mosquera10. Segons informaciórecent d’un veí de la vila, l’indret esconeix actualment amb el nom de l’erade cal Catarina. Potser com una recor-dança del patiment que se sofria enaquest funest lloc, al Tossalet de lesForques de Baldomà hi finalitzava elVia Crucis del que encara es pot veure–fa no gaires anys en estat de força ruï-na– les restes del pas número sis del Cal-vari, el pedró anomenat de la Verònica,situat al l’enforcament dels camins de laSerra Mosquera i el de la Mesquita. Enuna visita recent hem pogut constatarcom la construcció de carrers ha respec-tat aquest petit monument que fa pocsanys estava cobert de vegetació i, delqual, el 2005, vaig publicar la seva des-cripció en un treball sobre els pedrons ioratoris del municipi d’Artesa de Segre11. Veiem que aquests topònims donenen indrets elevats, situats prop de lespoblacions. Aquesta circumstància noés casual, eren punts estratègicament

escollits per construir-hi les forques ons’hi penjarien als bandolers, facinero-sos i malfactors. Des d’aquest punt ele-vat els podia veure tot el poble i aixíservien d’escarment i avís. Les forquespodien ser unipersonals o col·lectives. Qui no ha sentit a parlar de la «Quintaforca» quan es vol referir a la llunya-nia? Si bé a les petites poblacions, pelque podem constatar arreu del país, lesforques es plantaven en un lloc elevatde bona visibilitat; a les ciutats, per talque l’escarment tingués una bona visi-bilitat, les forques es construïen a lesportes de les muralles. Una ciutat grancom Barcelona donava cabuda a unnombre elevat de condemnats a mort,els quals eren penjats a les entrades dela població. L’elevat nombre d’ajusti-ciats superava la capacitat botxinadorade les quatre portes principals, tant ésaixí que s’hagué de bastir un nou espaiper a forques a la cinquena porta de lamuralla de Barcelona, ubicada a la zonadel riu Besòs. El fet de la llunyaniad’aquesta porta va popularitzar la frasefeta amb que es fa referència a la cin-quena forca de la ciutat, la més distan-ciada, quan es vol dir que un indret estàsituat lluny. Les forques, generalment, eren cons-truïdes amb dos pilars de pedra amb unpal travessat al capdamunt. Tenien di-ferents llargades en funció del nombrede persones que s’hi haguessin de pen-jar. La presència d’aquestes andròmi-nes molestava força els veïns, que so-vint les destruïen. La forca era el mitjà habitual d’exe-cució per a la gent de condició modes-ta. Els nobles eren executats amb ladecapitació, reposant el cap sobre un«piló» on el tall es feia amb un cop sec.

Bandoler ajusticiat per quatre cavalls enmig de la plaça

El Serrat de les Forques de Colldelrat

17

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Nota

Els dos dibuixos presentats en aquestapart corresponen a les creacionsoriginals de Yolanda Cotonat,realitzades especialment per a lapublicació de les Actes de laXXXVIII Jornada de treball del Grupde Recerques de les Terres de Ponent,celebrada a Castellserà l’any 2008 iamb l’interès de generar novesimatges, actuals, que representin elsdiversos motius i moments de lahistòria del bandolerisme. El dibuixde Cubells és una recreacióidealitzada de l’assalt de Cubells fetexpressament per al treball que avui,revisat i ampliat, estem presentant percapítols en aquesta revista. El dibuixque mostra els dos cavalls visibles,més dos fora de quadre, es va fer peril·lustrar l’escena de l’ajusticiamentd’en Carreret, bandoler d’Anglesolasobre el que versa el treball que, ambel títol El Carreret d’Anglesola,narració costumista d’un bandolerdel segle XVIII, fou presentat enaquesta Jornada per Jaume VallBorda, escriptor i historiadorcostumista d’Anglesola. El gravat en el que es veuen dospenjats forma part de les imatges quees poden trobar en el treball presentatpel Dr. Joan J. Busqueta i Riu i queporta per nom La incidència de laciutat en el desenvolupament de leslluites socials al territori a la BaixaEdat Mitjana: alguns comentarissobre la importància del seu estudi ales Terres de Lleida. La imatge portaper títol: Pergamí «Vista de Cerveraamb la cavalcada de l’aigua».Col·lecció particular. MuseuComarcal de Cervera. FotografiaServei d’Audiovisuals de l’IEI. Detalldel Tossal de les Forques de Cerveraamb dos penjats segurament per volerel que no era seu. Agraïm al Grup de Recerques deles Terres de Ponent l’autorització pera la publicació d’aquests gravats.

Una altra forma de materialitzar la penade mort era l’esquarterament, consis-tent en lligar cada una de les extremi-tats del reu a un cavall diferent, foragi-tant-los fins que la tensió dividia el con-demnat en quatre trossos. La commu-tació de la pena capital es feia per lacondemna de remar a galeres a perpe-tuïtat, fins que el presoner moria peresgotament. Segons la gravetat del delicte, el pre-soner podia patir diferents penes, entreelles la subjecció del pres a un costellper a ser assotat. El costell era una co-lumna, generalment situada a les pla-ces principals o a les entrades dels po-

bles on es penjaven els avisos o notifi-cacions de la justícia i en els que tambés’hi castigava els delinqüents i se’lsdeixava a la vista dels vianants per es-carment12. En ocasions, aquests costellstenien una fusta amb tres orificis, unper al cap i l’altre per a les mans del reuque era lligat, a vegades nu, untat de melper que les mosques el turmentessin. Per a què el presoner confessés el seudelicte, també s’aplicava l’anomenat«turment de corda», consistent en dei-xar el seu cos en suspensió fins que eldolor el feia dir tot el que la justíciavolia sentir. Altres penes menors eren el marcat il’amputació, consistent el primer enmarcar amb un ferro roent la cara, elbraç o l’esquena del condemnat. Lesamputacions es podien produir en vidai també un cop mort, servint, en aquestsegon cas, el membre amputat per a serexposat en un lloc públic per un perío-de de temps determinat o en cas del’amputació en viu per llevar del delin-qüent parts del cos que li fessin recor-dar per sempre més el seu delicte. Erenhabituals les amputacions en viu d’ore-lles, mans, braços, cames i, a més, enel cas de les dones, dels pits.

Penjats al Tossal de les Forques de Cervera

Dibuixos: Yolanda CotonatGravat: Fons Servei Audiovisuals IEIText i fotografies: Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

1 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandole-risme a la Catalunya Occidental (1476-1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 3.2 Canyelles i Tharrats, Ramon I. El mónreligiós a Artesa de Segre en els seglesXIX i XX. Actes de la XXXVI Jornadadel Grup de Recerques de les Terres dePonent. 2005. Pàg. 146.3 Lladonosa i Pujol, Josep. Històriad’Artesa de Segre i la seva comarca.Ajuntament d’Artesa de Segre 1990.Pàg. 253.4 Novau i Gost, Pere. La Generalitat deCatalunya i la Noguera. Revista Porta-veu del Segre Mitjà, núm. 225. Febrer-març del 2001. Pàg. 38.5 Torres i Sans, Xavier. Les bandositatsde «nyerros» i «cadells»: Bandoleris-me català o «feudalisme bastard». Re-vista Pedralbes núm. 18 (1) 1998. Pàg.234.6 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandole-risme a la Catalunya Occidental (1476-1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 49.7 Relació de participants a l’assalt extretadel bloc: http://www.cubellsonline.net/

2008/01/nyerros-i-cadells-cubells.html,editat per Isidre Roma, de Cubells, el qualm’informà que la bibliografia utilitzadaper aquesta entrada fou: Torres i Sans,Xavier. Nyerros i cadells. Bàndols i ban-dolerisme a la Catalunya Moderna (1590-1640). Barcelona. 1993.8 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandoleris-me a la Catalunya Occidental (1476-1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 51 i 52.9 Bernaus i Santacreu, Ramon i Sánchezi Agustí, Ferran. El municipi de Vilanovade Meià. Institut d’Estudis Ilerdencs,col·lecció Viles i Ciutats. 1999. Pàg. 137.10 Breu història de Baldomà. FrancescComabella i Domènec París. 1987. Tre-ball inèdit.11 Religiositat en l’arquitectura popular.AA. VV. Petits monuments religiosos almunicipi d’Artesa de Segre. Ramon I.Canyelles. Pagès editors. Lleida 2005.12 Sobre els costells, en castellà«Humilladeros», vaig fer referència enel treball sobre arquitectura popular es-mentat, on s’explicava el seu ús i la sevaevolució en pedrons

19

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

El Parc de Montnegre i el Corredor: la Vall d’Olzinellesant Celoni és un llogarret privi-legiat. Està envoltat per un bos-

catge extens, que abasta diversosparcs naturals. Una visita no es potlimitar a un dia; però, de fet, per undia es comença. El parc de Montnegre, situat a l’estde Sant Celoni, és el conjunt de munta-nyes que separa el poble de la costa, dela platja. Si es vol anar al mar, s’had’anar a voltar a Tordera o baixar fins aArenys. No obstant, hi ha una pista quesurt al nord del poble i s’envolta enaquesta munió d’alzines sureres queteixeixen un entramat de branques ifulles que confereixen una elevada hu-mitat a l’ambient. Qui ha conegut la Fageda d’en Jor-dà, segurament pensarà que allò ésirrepetible: l’olor d’humitat, perquèaquí la humitat fa olor, l’olor que fanmilers de tones de material en putre-facció, és a dir, fulles, troncs, etc. Noobstant, al Montnegre hi ha tambéaquesta sensació. No ens trobem davantde la mateixa varietat d’arbre, perquèaquí hi ha més alzines, roures, eucalip-tus i a les riberes pollancres. El pollan-cre més gran de la zona (anomenat Po-llancre d’Olzinelles) fa 26 metres d’al-çada i 2,82 metres de perímetre, estàsituat a prop de la Masia Can Draper(datada de 1860) i constitueix una en-trada privilegiada a la muntanya. Ca-minem per un ombrívol bosc d’alzines,arbres que recobreixen amb densitatbona part del parc. Al sotabosc abunden elsarbustos i lianes i hi conviuen diferents es-pècies d’ocells com el gaig, i mamíferscom la fagina i la geneta, aquesta últimamés esquerpa i difícil de veure. El Montnegre està ple de masos, rec-tories, antics albergs i hostals. Els tra-giners es veien obligats a fer nit i abans

l’hospitalitaten aquests ma-sos era normal(pagant o no,és clar). No gairemés enllà delpollancre es-mentat es troba la soca tallada de l’in-signe pi de Can Valls, on es poden ob-servar uns quants anells. El perímetreés d’uns 3,43 metres. Es va tallar per-què el vent el va fer caure. Com a curi-ositat, comentar que en les anelles se’ntroba una munió que són de color ne-gre. Aquestes anelles són testimonis delsincendis que el pi ha sobreviscut i quenomés han aconseguit escalfar i socarri-mar l’escorça. I molts van succeir en laseva primerenca vida, que va ésser plan-tat fa més de cinquanta anys. I només una mica més enllà es trobal’Alzina de la Pega, l’alzina més altade Catalunya, prop de la font de la Pegai d’una activitat industrial amb moltsd’anys en la contrada, ara desaparegu-da: els forns de la pega. Els forns depega de Can Valls són tres grans reci-pients de ceràmica de forma oval, d’uns2 metres d’alçada cadascun, un al cos-tat de l’altre, que es troben en el margesuperior del camí de Can Valls. Un delsforns es conserva pràcticament sencer.Segons la tradició, es tracta de tres fornsdatats del segle IX. La pega, substàn-cia viscosa i fosca, s’obtenia mitjançantla cocció lenta de soques de pins i alzi-nes, i s’utilitzava com a combustible pera l’enllumenat públic i per a imperme-abilitzar vaixells i recipients. Pujant pel voral del camí, arribant enuna posició per a admirar tota la vall,hom pot observar que les alzines sure-res han estat desposseïdes de llur fruit

preuat (la seva escorça) i pintades pos-teriorment per a curar-les-hi les feridesprovocades expressament, en el desen-volupament d’una activitat econòmicaque en aquests moments no estic segurde si es continua practicant o no. Algun tronc caigut d’alzina s’ha dei-xat podrir, deixant l’escorça totalmentintacta i essent el seu transport moltsenzill per la lleugeresa que presenta elsuro. Havent desaparegut la fusta inte-rior, sembla més un tub buit sense mas-sa consistència, que pot servir molt béper a decorar i que probablement perSanta Llúcia omple els mercats deBarcelona i altres contrades, per a ferel pessebre. Si decidiu de totes totes creuar elparc, podeu emprar la pista que el tra-vessa passant per Sant Martí delMontnegre (on només hi ha una esglé-sia i un restaurant) i altres pobles. Lapista és de terra i algunes vegades potdonar alguna sotragada, però us perme-trà arribar segurs i ben indicats fins aCalella, on retorna la civilització. Pelcamí us trobareu Hortsavinyà, i tambéun roure insigne, el de Santa Maria delMontnegre, i les seves corresponentsfonts on poder-se refrescar. Una d’ellesfins i tot duu una pintura en la qual hiha representades unes barretines: esteuen el cor de l’estat català!! Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

Qui ha conegut la Fageda d’en Jordà,segurament pensarà que allò és irrepetible(...) No obstant, al Montnegre hi ha tambéaquesta sensació

S

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Travessa dels Alps amb BTTquest juliol de 2009 vam fer latravessa dels Alps Occidentals

amb BTT (bicicleta tot terreny o demuntanya). La ruta anava d’Evian, població fran-cesa a la riba del llac Leman, aVentimiglia, població italiana a la cos-ta del mar Mediterrani. Són 14 etapes,800 km de recorregut i uns 20.000 mde desnivell. Vam fer-la Josep i JoanRoca, Domènec Aldavó i en Jorge Cas-tro de Barcelona, els mateixos que l’anypassat vam fer la travessa dels Pirineus. Vam seguir l’itinerari base proposatper un llibre francès que es diu «Latraversée des Alpes à VTT», amb algu-nes variants. Les 10 primeres etapes vanser a França i les 4 darreres a Itàlia. Vulldestacar que durant les etapes quarta icinquena vam travessar el massís delMont Blanc, el cim més alt de la serra-lada alpina. El bon temps ens va acom-panyar tota la travessa, vam tenir sola-ment un dia de mal temps que vamaprofitar per descansar. Per a fer aquestviatge, a les bicicletes hi vam instal·larun portaequipatges, on al damunt hiportàvem una bossa només amb l’im-prescindible, una muda normal i una deciclista, eines i recanvis per resoldre lesavaries més senzilles.

Col d’Anterne (2250) amb el Mont Blanc al fons

Panoràmica col de Larche 2350m

Vam anar fins Evian amb cotxe, elva retornar en Pepe que va tornar cap acasa a l’acabar la primera setmana, ha-via de tornar a la feina. I encara que elprimer dia a Evian vam reservar l’allot-jament, la resta de dies vam anar a dor-mir en el que trobàvem, alguns cops engite d’etapes (és la versió francesa delsnostres albergs), altres en hotels o pen-

sions, i dalt de la muntanya en refugis,sempre a mitja pensió. El dinar el fè-iem en ruta, ens paràvem en restaurantso bars, solament a la darrera etapa vamportar-nos el picnic ja que no hi haviares en tota la ruta. El retorn cap a casa el vam fer ambtren, molt còmodament fins a Portbou,ja que els trens francesos disposen d’es-

AA

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

pai per penjar les bicicletes (en generala França la bicicleta està molt respec-tada, suposo que és per això que el Tourés la cursa més important del món). Encanvi, el viatge amb tren de Portbou aBarcelona va ser terrible, va anar plecom un ou, amb gent dreta als vagons,com el metro a l’hora punta aBarcelona, i sense un espai adequat ondeixar les bicis. Espero que si algun copes traspassa la gestió al govern catalàho puguin millorar. És una mala impres-sió del nostre país, només arribar, la ques’enduen els molts turistes que arribendes de França amb tren. Pel que fa l’aspecte ciclista va ser unatravessa dura i tècnica, ja que vam pas-sar molts colls per sobre del 2000 m ambdesnivells molt llargs i rampes molt du-res. Molt sovint el camí era tan dolent idret que havíem de baixar de la bici i anara peu arrossegant-la. Suposo que a cau-sa d’aquests camins tan trencadors vamtenir les averies que us explico a continua-ció i que per sort vam poder solucionar. A la quarta etapa, en Pepe va trencarla tanca que fixa la tija del seient, i vahaver de fer tota la baixada del cold’Anterne (possiblement el més dur)

fins el taller sense poder seure. A duesetapes d’acabar, se’m va trencar la sus-pensió de la roda del darrera que es vapoder solucionar en un botiga tallerdedicada exclusivament al món de labici a Boves (Itàlia). A la darrera jorna-da, se’m va trencar el portaequipatgesi vam acabar com vam poder, repartint-nos la meva càrrega entre tots. Vull re-marcar que, tant a França com a Itàlia,tothom a qui vam preguntar per tallers

on reparar les bicis ens va ajudar moltamablement. A Demonte (Itàlia), al de-manar-ho, un noi ens va dir que li po-díem parlar en català ja que com ellparlava provençal ens entenia! A pesar d’aquestes incidències me-càniques, la resta del viatge va ser for-midable i va deixar-nos amb ganes depreparar el següent.

Joan Roca Llobet

Panoramica baixant el Col de Parpaillon de 2650m

"Sempre que et preguntin si pots fer una feina, contesta que sí i posat al moment aaprendre com es fa."

Franklin Delano Roosevelt. President dels Estats Units d'America.(1882-1945)

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

22

la P

alan

ca

Pub Trèbol guanya el XXVIIIè Campionat de futbol salanguany s’ha celebrat el XVIIIèCampionat de futbol sala a

Artesa de Segre. Aquest cop hi ha hagut una novetatimportant en la competició, ja que s’hacreat un grup més, que ha permès equi-librar els nivells dels equips i així afa-vorir l’espectacle amb partits més igua-lats i entretinguts. Així doncs, la competició s’ha dis-putat en tres grups de set equips. A més,tots els equips han entrat en les elimi-natòries pel títol, podent jugar, almenys,un partit més i, alhora, amb aquest fet,s’ha afegit un plus de competitivitatdurant les dues darreres setmanes deltorneig, en la fase del play-off. Els campions de les lligues han estat:- Grup A: Copiral-Jack’s, que s’ha em-portat el trofeu a l’equip menys golejati també el de màxim golejador, que haestat Carles Galceran, amb 26 gols.- Grup B: el més regular ha estatl’Steaua, el màxim golejador, IgnasiJou, amb 36 gols, i l’equip menys go-lejat ha estat el Construccions Belchi.- Grup C: el campió ha estat l’equipGoias, el màxim golejador, Jonathas,amb 24 gols, i l’equip menys golejat,el Ðkt’ls. La fase final, havent-hi participat totsels equips, va arribar a les semifinalsamb gairebé els mateixos protagonis-tes dels últims anys. La primera semi-final va enfrontar el Pub Trèbol amb elConstruccions Belchi i el partit va aca-bar amb una contundent victòria delTrèbol per 11 gols a 5. La segona vaencreuar el Copiral-Jack’s ambl’Autoescoles Miró, el qual va donar lacampanada eliminant als actuals cam-pions per 4 gols a 7 en un partit moltemocionant. Pub Trèbol i Autoescoles Miró dis-putarien una final inèdita, tant pelsequips com pel lloc on es disputaria, jaque la pluja va fer acte de presènciahores abans i es van haver de jugar elspartits del tercer i quart lloc i la granfinal al pavelló poliesportiu. La final va tenir dues parts ben dife-renciades. La primera, que va acabar 2a 2, va ser un cara a cara entretingutentre els dos equips. La segona part va

dictar sentència, ja que el Pub Trèbol,amb una bona defensa, va sorprendreels jugadors de l’Autoescola Miró ambcontraatacs ben trenats que els van dura la victòria final per 6 gols a 2. Així doncs, el Pub Trebol es va co-ronar com a Campió del XVIIIè Tor-neig de Futbol Sala d’Artesa de Segre.

E Queda agrair la participació de ju-gadors, àrbitres, taules i col·laboradors,ja que entre tots es fa possible que anyrere any se segueixi gaudint de la fres-ca amb el futbol sala durant els mesosd’estiu.

Centre Excursionista Nova Gent

23

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Equip finalista: Autoescola MiróEquip campió: Pub Trèbol

La final va congregar nombrós públic al pavelló També es van lliurar els premis del campionat infantil

25

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

L’Associació Amics d’Alentorn ha celebrat la Festa Major del poble amb un sopar. I després de 50 anys, la música torna alcafè de Cal Curcó amb la companyia de la Tuna de Lleida.

Festa del 60è aniversari

Per a tos els nascuts a Artesa i comarca l’any 1949:estem preparant una gran festa per celebrar, durantel proper mes d’octubre, el nostre 60è aniversari.

Si et fa il·lusió de retrobar-te amb amics i conegutsi compartir aquest dia plegats, pots adreçar-te alssegüents telèfons per facilitar-nos la teva adreça i

et mantindrem informat.

Telèfons de contacte:973 40 00 62, 973 40 10 38,973 40 05 17, 973 40 02 13

Festa del 50è aniversari

Els de la Nova Cançó ja estem en marxa.Enguany fem 50 anys!!!

Si voleu gaudir de la festa que estem preparantper l’octubre, aneu fent guardiola.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per afacilitar-nos les vostres dades i us mantindrem

informats.

Truqueu a la nit a:Pilar (973 40 21 56), Àngel (973 40 20 26),Pepi (973 40 07 80), Lídia (973 40 00 18)

La música torna al cafè de Cal Curcó d'Alentorn

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

La Fira 2009 en imatges

El divendres a la nit, després de la xerrada sobre El conreu del meló,l’actuació del grup Air Soul (música a capella amb violoncel) vaagradar força entre els assistents

El nou president de la Cooperativa d’Artesa, Joan Serra, saluda elvicepresident de la Generalitat durant el recorregut posterior a la in-auguració

A la carpa dels comerços i entitats, La Palanca va muntar una petitaexposició a partir del llibre La Guerra Civil a Artesa de Segre iComarca (publicat per la revista el passat mes d’abril). Foto: RIC

Durant el dissabte al matí va tenir lloc el Torneig de bàsquet a 3,organitzat pel CENG, a la pista poliesportiva del camp d’esports. Ala tarda, es va celebrar la final

Abans de marxar d’Artesa, Carod-Rovira (acompanyat en tot momentper la seva esposa) va visitar el Parc de Bombers. Es dóna lacircumstància que tenen un fill bomber. Foto: Ramon I. Canyelles

El dinar popular no va reunir tanta gent com en altres ocasions. I ésque malgrat tenir tota la zona coberta amb xarxes per evitar el pasdel sol, la calor era gairebé insuportable

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Entre les diferent activitats gastronòmiques (com els tastos de vins id’oli), la novetat de la Cuina del formatge, organitzada per laFormatgeria de Tòrrec, va resultar una iniciativa molt interessant

Una altra interessant novetat de tipus gastronòmic d’aquesta fira: la IJornada sobre la carn de conill, complementada amb el concurs deplats cuinats amb conill

L’espectacle de dansa 1443. Alfons IV el Magnànim, interpretat perEnèsim cia. de ball amb la col·laboració del grup de teatre d’Artesa,va sorprendre els comensals dels sopar de germanor per la seva músicai el seu vestuari. Foto: JM Gil

Durant el diumenge al matí, les Puntaires d’Artesa van organitzaruna nova trobada, amb la participació de moltes poblacions. Callamentar, per contra, la desaparició del concurs de bitlles. A la foto,el grup infantil de puntaires d’Artesa

Com cada any des de fa temps, el Gimnàs Altis ens va oferir un nouespectacle. En aquesta ocasió, es tractava d’una elaborada coreografiadel musical Grease

La cloenda de la Fira va anar a càrrec del president de la Diputacióde Lleida, Jaume Gilabert, que va recórrer tot el recinte firal saludantla gent de les parades i els estands

28

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Premis del Concurs fotogràfic

CATEGORIA: Artesa de Segre i el seu entorn«Església de Sant Gil Folquer» de Ramon I. Canyelles

CATEGORIA: Festes del municipi«1, 2, 3, botifarra de pagès» d’Àngel Vila Verdeny

CATEGORIA: Fira de Sant Bartomeu«Foto núm. 1» de Joan Vila Viladegut

GUANYADOR DEL SORTEIGJosep A. Algué Garriga

Premis del Concurs de productes estranys

GUANYADOR DELCONCURSNúm. 11 de Laia FarréPlaPREMI: Panera deproductes artesencs

GUANYADOR DELSORTEIGCarles Mirabent JovéPREMI: Panera deproductes artesencs

Premis del Concurs de la portada del llibret dela Festa Major

GUANYADORA: Míriam Gutiérrez Terés

Premis del Concurs de pintura ràpida

GUANYADOR: Francesc Puell Melà (de Sabadell)

ACCÈSSIT: Néstor Sanchiz Guerrero (de St. Feliu deGuíxols)

Premis del I Concurs gastronòmic «El conill a lacuina»

1r PREMI: Anna Guixé Cirera (conill amb escabetx)

2n PREMI: Anna M. Serés Durany (conill confitat)

3r PREMI: M. Àngels Luna Tahoces (empanada de conill)

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

I el finançament de Catalunya? Parlem-nea se n’ha escrit i parlat molt, totsn’hem enraonat en un moment o

altre... La qüestió del finançamentens fa anar de corcoll a tots els quicreiem que el país té una manca ab-soluta de llibertat per a gestionar elspropis recursos econòmics. A més que l’actual acord de finança-ment «autonòmic» és molt difícil d’en-tendre i, sobretot, d’aplicar, ja que estàsupeditat a diferents acordspartidistes prou emboli-cats, sembla ser que tam-poc no segueix allò que elmigrat Estatut d’autono-mia contempla. Per tant, ja que ni tansols gaudint de l’anomenatconcert econòmic s’esdevéun territori lliure, com podem veurecada dia que passa al País Basc, és evi-dent que el millor finançament, les mi-llors infraestructures i la millor gestióper Catalunya els obtindrem en el mo-ment en què la nostra nació assoleixi lacondició d’estat independent, que ésquan podrem decidir de debò on, quani com farem qualsevol cosa, com fanels altres estats independents del món. Aquí volem presentar-vos unes xifresque fan pensar, només cal que ens lesmirem una mica per adonar-nos-en dela magnitud de la insuficiència econò-

mica que patim a causa de l’espoli fis-cal al qual som sotmesos els catalans. Aquestes són només algunes de lesmoltes dades econòmiques publicadespel Cercle d’Estudis Sobiranistes:- 5 vegades més va costar la Termi-nal 4 de l’aeroport de Madrid que laTerminal 1 de l’aeroport 1 deBarcelona. La Terminal 4 de l’aeroportde Madrid, que va ser inaugurada el

passat 2006, va costar 6.200 milionsd’euros, set vegades més del que s’ha-via pressupostat uns anys abans quanl’obra es va projectar. Per contra, laTerminal 1 de l’aeroport de Barcelonaha costat 1.258 milions d’euros, cincvegades menys que la terminal madri-lenya i s’ha inaugurat fa poc amb mésd’un any i mig de retard. Aquesta novaterminal de Barcelona ha costat única-ment el doble que una nova estació detren a Madrid, l’estació de Sol, que hacostat 570 milions d’euros.- 2 vegades més de funcionaris pú-

blics per habitant té Extremadura enrelació a Catalunya. Vuit de cada centciutadans extremenys treballen com afuncionaris, el doble que a Catalunya,on no s’arriba a quatre de cada cent ciu-tadans. A Extremadura la segueixenCastella, Aragó i Andalusia. Catalunyaés la comunitat autònoma amb menysfuncionaris per habitant de tot l’Estatespanyol. Madrid és la comunitat amb

més funcionaris de l’admi-nistració de l’Estat.- 64% és el percentatgede la recaptació dels ca-talans per a fins socialsque es queda a Espanyael 2008. El 2008 única-ment 17 dels 47 milionsque els catalans van deci-

dir destinar a fins socials a través de laseva declaració de l’IRPF revertiren so-bre ONGs catalanes. Catalunya, tot i serla comunitat autònoma més solidària del’Estat, amb una mitjana de contribu-ents que destinen els seus impostos aaquest fi del 12% per sobre del conjuntde l’Estat espanyol, es troba permanent-ment discriminada per una administra-ció espanyola que prioritza les ONGsespanyoles per sobre de les catalanes.

Comissió 300 anys

És evident que el millor finançament, lesmillors infraestructures i la millor gestióper Catalunya els obtindrem en el momenten què la nostra nació assoleixi la condiciód’estat independent

J

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

30

la P

alan

ca

Èxit de l’11a Festa del conill cuinat a Baldomàxit de participació a l’11a Festadel conill cuinat organitzada per

la Associació de Veïns Amics deBaldomar. S’hi van presentar 46 co-nills. Els conills, que eren l’ingredientprincipal del plat, varen ser regalats perla empresa local Cuniboix (conills en-greixats amb pinso natural). Els conillses van donar morts a les persones quevolien cuinar-lo i portar-lo en trossospetits i amb un estri per servir-los a laplaça de la Font. A les 21:30h, es varen exposar elsplats a les taules per tal que els assis-tents els poguessin observar, admi-rar i fotografiar. Acte seguit, es vanpoder degustar i unes 160 personesvan gaudir de l’exquisida cuina delconill. Val a dir que només coincidiren unparell de plats. Es van poder degustardes de conill amb caragols, conill amb

È

xocolata... fins a pebrots farcits de co-nill, pizza de conill i conill a l’estil bra-siler. La festa va acabar amb una foto degrup dels cuiners i cuineres, als quals

se’ls va donar un obsequi.

Olga Mayora GuiuPresidenta

Associació de Veïns Amics de Baldomar

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Càritas. Resum anualàritas Artesa és el servei d’aco-llida de la parròquia i vol expres-

sar el compromís de la comunitatcristiana amb les persones que sofrei-xen. Estem al servei dels més desfavoritsde la nostra societat, sense distinció dereligió o d’origen.

Que fem a Artesa?- Servei d’atencions: Acollir personesen situació de pobresa per tal de poten-ciar la seva autonomia i cobrir les ne-cessitats bàsiques. 6 famílies ateses.- Projecte Activa’t: Procés d’acompa-nyament fins a la inserció laboral depersones entre 16 i 35 anys. 15 perso-nes ateses (5 han trobat feina).- Projecte Amos: Conjunt d’accions deformació i d’inserció sociolaboral sub-vencionades pel Departament de Tre-ball. 2 persones ateses.- Espai de roba solidària: Reciclatge ireutilització de roba. Venda a preus as-sequibles i donació de roba a famíliesnecessitades. 60 famílies ateses.- Llengua i Cultura: Espai d’aprenen-tatge de la llengua catalana i castella-na. 10 persones ateses.- Aprenem a Aprendre: Acompanya-ment a alumnes amb dificultats d’apre-nentatge en el seu procés escolar. 16alumnes.- Comerç Just: Càrites vol contribuir aldesenvolupament dels països del sudper mitjà de la comercialització de pro-ductes. Fira del Meló: Venda de pro-ductes.

El voluntariatL’acció de Càritas no seria possible sen-se el compromís desinteressat del nos-tre voluntariat, d’acord amb els nostresprincipis. Càritas ofereix un espai de trobadaper a les persones creients i no creients

que volen treballar per als altres. Anima’t a conèixer millor què signi-fica ser voluntari/a de Càritas.

Resum econòmicTotal ingressos 2.162,89Rober 1.689,39Col·lectes 330,00Comerç Just 60,00Postals de Nadal 83,00

Total despeses 2.360,04Acollida i AssistènciaGestió serveis atencions 493,46Servei ajuts aliments 334,21Servei ajuts transeünts 123,00Servei ajuts monetaris 636,77Llengua i Cultura 50,00DinamitzacióVoluntariat 86,60Acció solidariaCampanya Emergència Birmania 200,00AltresManteniment rober 486,00

C

Càritas Artesa de SegreEduard Maluquer, 125730 Artesa de SegreDirectora voluntària:- Rosa FarréCoordinadora:- Eva Terés (Tel: 973 44 56 93)

L’acció Social la realitzem en un lo-cal cedit per l’Ajuntament d’Artesa. Gràcies a tots els que ens ajudeu aajudar.

A la Fira de Sant Bartomeu 2009

www.lapalanca.cat

33

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

Barcelona: La noia de les botes de granjals records de la infantesa podenarribar a tenir una importància

cabdal uns anys més tard. De fet, mésd’un he sentit, que per anar a lamoda, només cal esperar uns anys, ija et pots tornar a posar els mateixospantalons o samarreta, que torna asorprendre. Però ara no parlaremnomés de moda. Imagineu-vos un dia qualsevol d’unestiu qualsevol. La vida va transcorrentcom aquell qui diu de forma rutinària,fins i tot arriba un punt que pot ser trè-mula i pesada, amb el feixuc cadenatde la crisi al capdamunt dels nostrescaps (com deia n’Astèrix). Com anava dient, seguint la tristaseqüència de metabolisme biliar, surtsde casa per anar a fer una visita rutinà-ria. Et dirigeixes diligentment a la ins-titució on has de fer la visita (és un hos-pital, però la visita no és per res greu,no patiu), aparques el vehicle i final-ment enfiles amb pas enganxifós, en-mig d’una calor endurida i apegalosa,el camí de la porta d’entrada. Passada la porta, el vestíbul, la re-cepció, els ascensors… Vet aquí quefins ara no hi hem trobat res d’exci-tant… Bé, sí, l’ascensor que es fa es-perar… cling!… i s’obren les portes…I qui es troba davant meu? La vida no deixa de tenir rostollsd’ironia. Si us en recordeu de les actu-acions de la Sandra Camaca, la nostraestimada Lloll, comprendreu qui emvaig trobar al davant. Dues noies, moltben vestides, provinents de l’aparca-ment, i molt probablement d’orígens orelacions benestants. Atuells de quali-

tat, sabata plataforma l’una, pantalonsde 60 euros en amunt… però, ai las!, la"paia" més jove portava unes botes, lesverdes verdoses, les d’anar a la granja! Tot aquell matí "faturell", avorrit,pesarós, de cop i volta es va convertiren un reguitzell d’idees... On està lameva càmera? Però... i com li faig lafoto? Avui sembla que vol ploure, peròen realitat no està plovent... per quèporta aquestes botes? No pot ser! I coms’atreveix a portar això?... No entencla moda, us ho he de ben dir. Bé, primer de tot, tot disculpant-meamb tots els grangistes, vull comentar iinformar-los que no poden fer cas d’allòque vegin a la tele o al carrer perBarcelona. Perquè no és de rebut queperquè ens trobem una noia de bonveure, amb unes botes verdes, cordillmarró a dalt, fundeta marró a la sola(això sí, netes i lluents sense un bride purim), no vol dir que ara haguemde fer anar les botes per anar de festamajor aquest estiu!! Ja ho diuen, queuna flor no fa estiu.

D’altra banda, vull trencar una llan-ça per tots els homes, perquè si unadona que segueix tendències és capaçde portar això, jo crec que els homespodem posar-nos també qualsevol tipusde vestimenta, sobretot genolls en avall,i possiblement n’obtindrem la benedic-ció urbi et orbi. De tota l’anècdota, el més trist no éshaver tornat sense la foto, no. De fet,era difícil en aquell moment inventar-se un motiu (¿?) per a fer-se una fotoamb la mossa… "no noia, no pateixissi no surt el cap, només cal que surtinels peus". El pitjor de tot, va ser el fetde no poder-li preguntar en quina boti-ga les havia comprades (se suposa alPasseig de Gràcia, cantonada RamblaCatalunya); i més encara, saber si, coma prêt a porter, aquest any també espodria portar la granota (el "mono" perals meus amics grangistes) blau o verdfosc, amb cremallera "bivalent" (és adir, que es pot obrir per dalt o per baix).És probable que m’hagués animat afer una visita a la botiga per a poderdesprés presentar en el nostre estimatpoble una "nova moda" que, ara sí,estaria beneïda pels gransdissenyadors. Apa, que encara veurem a laMadonna portant les botes tipus "gran-ger" en el seu Sticky Tour (que per cert,vol dir enganxifós). Nota: les botes de la foto no són lesque portava la noia, les seves eren au-tèntiques!!! Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

E

revista@lapalanca.cat

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Concert d’acordió a AnyaEls amants de l’acordió van tenir unacita el passat diumenge 19 de juliol.Més de 150 persones, entre veïns iamics, no es van voler perdre l’oportu-nitat d’assistir al concert d’acordióemmarcat dins del jardí de Cal Ferrand’Anya, amb un recorregut de melodi-es, des d’antigues cançons de tavernafins a composicions més populars comLa Rosa del Port, Islas Canarias i Rosó. Al concert varen actuar, entre altresmúsics, Hans Móller, Margarita Torner,Valentí Alsina, Meritxell Chiva i elsportuguesos de l’Associació Culturaldo Minho, amb un total de vint-i-dosmúsics participants, que varen oferir unatractiu repertori. Certament va ser una vetllada ino-blidable.

Ferran Salvat i Parés

Tracte o maltracte?Aquestes ratlles volen servir per expres-sar el malestar envers el tracte que re-bem del nostre Ajuntament d’Artesa. L’actual Junta Veïnal de Baldomar,amb el recolzament de tot el poble, es-tem molt ambiciosos per aconseguir elmàxim d’obres i de serveis pels nos-tres veïns. Per arribar a l’objectiu, ges-tionem el millor que podem els recur-sos econòmics i hi dediquem el tempsnecessari, per trobar l’equilibri i poderrealitzar cada actuació. Però això voldir que els altres agents implicats en lagestió de l’actuació, han d’estar per lafeina. En aquest cas el nostre Ajunta-ment no hi està i en sortim molt perju-dicats. Aquí exposem algunes situaci-ons:- No es tanquen els comptes amb laJunta: Fa més d’un any que intentemtancar els comptes entre la Junta il’Ajuntament, tant els cobraments comels pagaments. Després de tres reuni-ons amb Artesa, encara no ho hemaconseguit.- Cobro factura obra nova final car-rer Mesquita: Fa més d’un any que esvan acabar les obres, tant del carrer de

la Mesquita com d’una nova obra deMillora de l’Abastament d’Aigua delPoble i complement de Pavimentaciód’aquest carrer, i l’Ajuntament encarano ha pagat els 29.899 euros de la fac-tura, tot i que no ha hagut que posar-n’hi cap de la seva butxaca, ja que erendiners que estaven destinats al nostrepoble.- Compte embargat: El passat 21d’abril, el Jutjat Mercantil de Lleida ensva embargar un compte, per no soluci-onar-se un conflicte que l’Ajuntamentd’Artesa té amb la Societat Generald’Autors i Editors. En aquest cas cor-respon a una llibreta que té la JuntaVeïnal de Baldomar, amb el NIFd’Artesa i que ens demanen 13.670,04euros. Al compte hi havia 381,67 euros,que encara tenim bloquejats.- Projecte «viure al poble»: També eldia 21 d’abril, va sortir una línia d’ajutper a projectes importants tipus Llei deBarris, per a evitar la despoblació delsnuclis inferiors a 2.000 habitants. Evi-dentment no ens han informat d’aquestaconvocatòria d’ajuts del departament deGovernació.

- Treballador dels pobles: Estàvemmolt contents quan l’Ajuntament vaposar un treballador pels pobles. Alprincipi hi havia un quadrant per poderorganitzar-li la feina, després no escomplia, ara ja ni ve, i quan el necessi-tem no el tenim.- Regularització equipaments i ges-tions administratives: Estem pendentsde regularitzar una donació d’una peti-ta finca, que ens permetria millorar l’en-trada als nous equipament del poble. Famés de tres anys i encara no hi hagutsolució. Els equipaments que estemduent a terme són titularitat municipalal 100% i tan sols rebrem d’Artesa un10%, si és que ho aconseguim (tampocpretenem que siguin més). Qualsevolgestió sofreix la despreocupació i eldesinterès del nostre Ajuntament, queno se n’adona que la Junta els treu moltafeina. Sempre cal amenaçar per inten-tar desencallar algun tema.- No s’havia publicat l’acord del Plede creació de l’EMD: Aquesta és lagota que vessa el got. Quan hem anat arecollir els resultats de l’exposició pú-blica del projecte de creació d’Entitat

34

la P

alan

ca

35

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Els deutes de La TravessaEn el número de juny de 2009 de laPalanca apareixia un article del Sr. Sal-vat Parés en el que donava les gràcies atots els membres de la Junta Directivaque ell presidia «per tots els esforços,la voluntat i les hores de dedicació». No puc compartir aquesta mostra degenerositat altruista. El Sr. Salvat i la Junta que presideixhan deixat l’entitat amb un deute de mésde 10.000 euros i amb el següent histo-rial judicial:- Procediment Ordinari 570/2006. LaTravessa nega documentació relativa aun préstec entre el seu president i l’en-titat. El Jutjat condemna la Travessa afer lliurament de l’esmentada informa-ció. Sentència confirmada per l’Audi-ència Provincial de Lleida.- Procediment Ordinari 263/2007. Els

comptes corresponents a l’exercici2006 no són correctes. El Jutjat con-demna la Travessa a fer de nou elscomptes de forma que mostrin la imat-ge fidel i l’estat financer real de l’As-sociació. Sentència en ferm.- Procediment Ordinari 221/2008. Elscomptes corresponents a l’exercici2007 no són correctes. El Jutjat con-demna la Travessa a fer de nou elscomptes de forma que mostrin la imat-ge fidel i l’estat financer real de l’As-sociació. Sentència de la que s’ha in-terposat recurs en l’Audiència Provin-cial de Lleida.- Procediment Ordinari 2009/2009. Elbalanç de dissolució no contempla elsdeutes reals. La pròpia entitat reconeixaquest error i s’aplana a la demanda. Per si això no fos suficient, en el re-

gistre d’associacions de la Generalitatde Catalunya existeixen anotacions pre-ventives de seguretat i de demanda, iels comptes bancaris de la Travessa es-tan embargats. És per tot això que el Sr. Salvat dónales gràcies a tots els membres de la Jun-ta Directiva? Si us plau! Si és així, queaquesta Junta Directiva presidida pel Sr.Salvat no dediqui ni més esforços, nimés voluntat, ni més dedicació. Anya, gràcies als seus veïns i amics,sempre ha estat i és un poble viu. Potdir el mateix La Travessa presidida pelSr. Salvat i la seva Junta Directiva?

Andrés Marín LaberaSoci de la Travessa

Amic d’Anya

Això no es pot deixar perdre!Amb l’arribada de l’estiu, tal com mar-quen les tradicions, comencen les po-pulars revetlles als carrers. Al carrer Sitges (i travesseres), en serla majoria de veïns pagesos, esperem afer-les en acabar de recol·lectar. Aquest any el temps va ser esplèn-did. Ens va acompanyar tot: el conill ala brasa, les potes, les arengades i labona sangria .Tot ho vam acompanyaramb el nostre amic Martino, que ensva amenitzar la nit amb la seva marxa. Esperem que l’any vinent hi puguemtornar tots, ja que la trobada amb elsveïns i amics no es pot deixar perdre.Que seria la vida sense aquestes esto-nes!

Jesús Pinen

Municipal Descentralitzada deBaldomar, i mirar que no es retardi elseu enviament a Governació, ens hemadonat que encara no s’havia fet res.No s’havia publicat, amb la falsa excu-sa d’estar esperant un informe econò-mic, que tampoc el tenen. I resulta quequan arribi no servirà per res, donat que

l’acord del Ple va aprovar l’informepresentat per la Junta, i qualsevol deposterior no té validesa jurídica. En totcas, el Ple l’havia de tenir abans deprendre l’acord, però dos mesos es veuque no van ser suficients per tenir-lo adisposició dels regidors d’Artesa.L’EMD és bona per Baldomar i per

Artesa i els fets demostren la poca vo-luntat de que el projecte prosperi. En fi, com ara estem a mitja legislatu-ra, esperem que es faci balanç i que sig-nifiqui un canvi en la manera de coordi-nar l’Ajuntament amb la Junta Veïnal.

Junta Veïnal de Baldomar

37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... La coordinació necessàrial nostre municipi, que és ric enentitats, necessita coordinar els

seus actes. No és el primer cop que ho diem.Donat que el nostre municipi és ric enentitats i n’hi ha de molt actives, es ge-neren una quantitat importat d’actes iesdeveniments, que pel bé dels matei-xos que ho organitzen, cal coordinar.Un simple calendari a l’entrada de

l’Ajuntament, actualitzat constantment,serviria per anotar els actes que ja es-tan programats. Així, noves iniciatives, sempre quesigui possible, podrien buscar dates noocupades. Això facilitaria que les enti-tats organitzadores poguessin tenir mésafluència i que els ciutadans també tin-guéssim la possibilitat d’assistir i gau-dir de quantitat d’actes, xerrades i cur-

sos, tots ells prou interessants, per aug-mentar la nostra cultura i coneixements.Això també serviria pels actes que elmateix Ajuntament ha de dur a terme.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Novetats d’agostNOVEL·LA

L’home més buscat. John Le Carré. Ed.El BalancíUna novel·la colpidora on la tensió hiespurneja vertiginosament fins a l’últi-ma pàgina.

L’africà. J.M.G. Le Clézio. Ed. Edici-ons 62Un relat íntim, sensual i sincer que il·-lumina tota l’obra del Premi Nobel2008.

BIOGRAFIES

La maternitat d’Elna. AssumptaMontellà. Ed. Ara llibresEntre 1939 i 1944, la suïssa ElisabethEidenbenz va salvar la vida de 597 in-fants. Eren els fills de les exiliades ca-talanes i espanyoles que malvivien encondicions penoses en els camps derefugiats republicans de Sant Cebrià deRosselló, Argelers i Ribesaltes, i quevan tenir la sort de ser acollides a lamaternitat que va crear Eidenbenz.

ALTRES

El Camí del Son. Eduard Estivill. Ed.Ara llibres

La guerra de Charlie Wilson. GeorgeCrile. Ed. AlmuzaraBasada en la història real del congres-sista dels Estats Units Charlie Wilson,

que al llarg dels anys 80 va acabar im-plicant el seu país en la Guerra del’Afganistan fins al punt de proporcio-nar armes a aquelles milícies talibansque després atemptarien contra el seupropi país.

NOVEL·LA JUVENIL

El diari vermell de Flanagan. AndreuMartín. Ed. Columna

A PARTIR DE 9 ANYS

Les tres bessones al bosc de les parau-les. Ed. Cromossoma

CONEIXEMENTS INFANTILS

Tot sobre trens. Ed. Elfos

DVD

Beowulf & grendel (el retorno de labestia)21: Black JackBajo las estrellas. Félix Viscarret

BibliotecaJoan Maluquer i

ViladotC/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREBiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

De dilluns a divendres:de 16:30h a 20:30hDissabte: d’11h a 13h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisualsServei d’internet i multimèdiaConexió wifii

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 32Data: agost de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

Agost de 1984n general, el contingut d’aques-ta revista no el consideraria com

a molt destacable. Diuen que l’agostés un més fluix per a la premsa iaquest n’és un exemple. Hi trobem,per cert, uns quants articles sense sig-nar, els quals hem de suposar que sónd’algun membre del Consell de Re-dacció. PORTADA. Talment com si es trac-tés d’una revista del cor, la revista es faressò en primera plana d’un esdeveni-ment de la noblesa local. EDITORIAL. Qui vol la Fira? és untítol interrogatiu que serveix per a des-envolupar la preocupació pel futur dela Fira de Sant Bartomeu, recuperadafeia pocs anys com a Fira del Meló. Lapoca unió entre els comerciants i la faltade sintonia entre l’Ajuntament i algu-nes entitats de jovent s’argumenten coma principals causes. LOCAL. La Informació municipalens ofereix la relació de factures i dellicències d’obres del mes de juliol. El Noticiari Local, de Josep M. So-lans, es fa ressò de diferents esdeveni-ments: la celebració de la festivitat deSant Cristòfol, el segon aniversari delsBombers Voluntaris, el segon campio-nat local de pesca de truita amb el cor-responent concurs infantil, la celebra-ció de diversos cursos de natació al llargde l’estiu organitzats pel CENG... Des-taquen les següents notícies: la bonacollita de cereal (una mitjana de 3.500kg per hectàrea), la remodelació de lesoficines de La Caixa amb motiu del

seus 50 anys a Artesai la declaració com am o n u m e n t shistòrico-artístics perpart de la Generalitatde les esglésies deSanta Maria del Cas-tell de Cubells i deSant Salvador deVilanova de Meià. COMARCA.Ferran Sánchez Agus-tí, des del seu Mira-dor del Mont-sec, ensparla de Sant Pered’Aransís, advocatcontra la ràbia.Aransís és una pobla-ció ubicada en unainhòspita contrada, ala serreta de la Vall deBarcedana, i el seusant patró era moltvenerat per guarir dela ràbia. A Foradada, J.Armengol fa unaexaltació de la belle-sa dels camps de lavall de Foradada en veure el seu ex-cepcional aspecte a finals de primave-ra, preludi d’una magnífica collita. Unes pàgines més endavant, trobemuna altra vegada aquesta secció amb eltítol Monument a Mn. Pere Codern iForn. De fet, es tracta d’un poema deMn. Joan Marquilles i Llorens ambmotiu de la inauguració d’aquest mo-nument a Santa Maria de Meià. CAMP. La colza és un petit articleon s’exposa els avantatges d’aquestconreu com a possible alternança ambels cereals. ENTREVISTA. El senyor Regué ésuna entrevista que no ve signada.Ramon Regué era el primer tinent d’al-calde i el responsable de la Fira d’aquellany. Com a novetats d’aquella Fira seciten un concurs de tractoristes i uncampionat de bitlles (vés per on, 25anys després, no hem vist les bitlles alprograma d’enguany). A l’entrevistatambé es parla –poc– del mercat, delcomerç, de l’agricultura, la ramaderia i

la indústria. L’anònim entrevistadorconclou: «...totes les iniciatives han deser dels propis interessats o bé d’altresentitats, i em pregunto: no en podriaemprendre alguna l’Ajuntament?» PÀGINES CENTRALS. A dues pà-gines i amb unes dimensions franca-ment exagerades, la revista ofereix alslectors un Organigrama de funciona-ment de l’Ajuntament. Pel que es veu,les responsabilitats estaven repartidesentre tots els regidors, que s’organitza-ven en cinc comissions, cada una de lesquals era coordinada per un regidor oregidora: pobles agregats (Joan Macià);governació i hisenda (JosefinaSabartés); urbanisme, obres públiques,obres, serveis i equipaments (Jaume

E

Façana de Sant Pere d'Aransís

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Campabadal); indústria, comerç, turis-me, agricultura i ramaderia (RamonRegué); i cultura, esports, ensenyament,joventut i tercera edat (Pere Vidal). Toti que en un lloc o altre apareixen el nomde tots els regidors, resulta curiós ob-servar que no hi surt el nom de l’alcal-de, que era Jaume Cardona. Un oblitgreu per part de qui va elaborar l’orga-nigrama. INFORME. 25è aniversari de nocesde Carles de Montoliu amb Anina és lacrònica social d’aquest esdeveniment.Es van casar l’estiu de 1959 a Cannes ila celebració es va fer al mateix castellde Montsonís. Va comptar amb unsvuitanta convidats, amb una bona re-presentació de la noblesa espanyola ieuropea, entre la qual destaca la pre-sència dels prínceps de Saboia. Una al-tra part de l’article ens informa de lahistòria del castell fins al 1974, any enquè es va acabar la restauració dutaa terme pel XXIX baró d’Albi, Carlesde Montoliu Duran Rocabruna iBritfeus. CULTURA. J. Farrando i Alés ensfa cinc cèntims de les principals nove-tats legals que comporta una llei apro-vada feia poc al Parlament deCatalunya. És l’article La compilació

del Dret Civil a Catalunya. Es veu quela compilació de 1960, en plena dicta-dura, va comportar moltes retalladesrespecte a la tradició catalana i la novallei significar importants reconeixe-ments legals per al nostre país. CarlesJ. Maluquer de Motes en va ser un delsponents. ESPORTS. L’Artesa juvenil, un granequip ens explica la bona marxa del’equip juvenil del CE Artesa en elsdarrers anys, sota la direcció de RamonAymerich. S’anuncia que aquest es faràcàrrec del primer equip a la temporadaque començaria.

Anuncis per a la història

Anunci d’un sisè de pàgina d’una coneguda indústria local relacionada ambla construcció, tancada fa bastants anys.

Club Esportiu Artesa de Segre, sig-nat per La Junta, és un resum de latemporada anterior i una exposició dela que estava per començar. S’arros-segava un dèficit de gairebé 600.000ptes. i s’apujava el preu dels carnetsde socis de la ciutat a 6.000 ptes. Esparla, sense explicitar-ho, de la po-lèmica que va comportar la prepara-ció de la temporada 84-85. Què vapassar? Els aficionats més empe-dreïts segur que se’n recorden. Totsels membres de la plantilla eren decasa, entre ells l’actual alcalded’Artesa.

HUMOR. Davant l’absència en elsdos darrers mesos dels populars perso-natges Quimet i Cosme, la revista pu-blica una pàgina sencera d’humor ambel títol Acudits retallats de la premsa. Ni a Festa Major podrem anar degorra és un article de Brunet d’Artesaque no està encabit en cap secció. L’au-tor parla de l’evolució de l’ús de la gorra(de tots tipus). Diu que els seus paresn’havien venut per 50 cèntims (de pes-seta, és clar). Es veu que fins a 1925«tothom anava amb el cap tapat», men-tre que entre els anys 40 i 50 «ja es ve-ien tants caps descoberts com coberts». Fins al mes vinent.

Ramon Giribet i Boneta

40

la P

alan

ca

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

... que alguna cosa és de Can Paquetilla o de Can Pacotilla?s diu aquesta dita quan hom esrefereix a coses de força baixa

qualitat i d’un valor escàs. El nom prové d’un antic casalot quehi havia vora mar, a Barcelona, a tocardel camí que duia de la ciutat fins elcementiri i que es deia justament així,Can Paquetilla. Era una mena de fondaque a finals del segle XIX i comença-ments del XX era cau de gent de baixacondició i on s’hi podia dormir per unpreu molt, molt reduït. Hi havia dospreus, però: el més barat era per a dor-mir sol i el més alt per a dormir acom-panyat d’una parella que la pròpia casas’encarregava de facilitar, sempre perrigorós torn d’arribada dels clients. Allí s’hi trobaven també elsburillaires, és a dir els recollidors deles burilles dels cigarrets que els fuma-dors llençaven al carrer. Els burillairesles recollien i es trobaven a CanPaquetilla que es convertia en fàbricaclandestina de tabac ja que treien el

paper de les restes de cigarretes reco-llides o trinxaven els purets, ho barre-javen tot i en feien paquetilles que ve-nien pels carrers dels barris vells comel Raval, la Ribera, la Barceloneta id’altres al preu de deu cèntims. Va serprecisament aquesta mena d’indústriasubmergida la que va donar nom a lacasa. Per això, quan es deia que unacosa era de Can Paquetilla, tothom en-tenia que es tractava d’un tema de moltbaixa qualitat. Quan el Consistori va decidir urba-nitzar aquesta part de la ciutat, on esta-va situada la fonda, amb motiu de laprimera Exposició Universal l’any1888, es va ordenar al propietari l’en-derrocament del casalot, però com erad’esperar aquell no en va fer cap cas.Així, un bon dia s’hi van presentar elsbombers i en un tres i no res van tirar lacasa a terra acabant de passada amb elgens regulat negoci de prostitució id’elaboració de tabac barat, encara més

insalubre que el tabac que es venia alsestancs. Amb el temps, desapareguda ja lafonda i segurament per comoditat en lapronunciació de la dita, el motpaquetilla es podria haver anat trans-formant en pacotilla, paraula que se-gons el diccionari, per acabar-ho d’ado-bar, vol dir justament «coses de quali-tat inferior, de poc valor», a més dedefinir els gèneres que els tripulantsd’una nau podien embarcar pel seucompte sense haver de pagar-ne res pelseu transport. D’aquí també la referèn-cia a una cosa barata. El mot pacotillaés d’origen incert i podria venir delfrancès pacotille, que, al seu torn, seriade procedència italiana com derivat depacco (paquet), al qual s’afegiria el su-fix -ille, diminutiu que s’utilitza per aexpressar el concepte de cosa petita ide poc valor.

Albert Vidal

E

41

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

I tu, què no tens gosset?vui vull tractar un tema «políti-cament incorrecte» i tinc molt

clar que la meva opinió tindrà moltsdetractors i que i tot puc ferir la sen-sibilitat d’algú. M’agradaria parlar de la «moda» deles mascotes o animals de companyia,concretament dels gossos. I en dicmoda perquè no sé si us heu adonatque passejar un gosset darrerament ésuna estampa habitual; jo mai com arahavia vist tantes persones passejant unca! Moda... necessitat de companyia,sensibilitat...? No ho sé, fora difícilanalitzar els motius que porten a unapersona a adquirir un gos. Segur que alguns direu que d’ani-mals de companyia sempre n’hi ha ha-gut i és cert, però el fet que aquestsgossets vagin de passeig amb el seuamo, en el medi rural no era fins aratan habitual; amos que per cert no sem-pre són tan considerats i respectuososcom caldria ja que el propietari del gosha de saber que cal recollir els excre-ments dels gossos i vigilar-los de propen consideració a la població vianant(sense gos) i als ensurts que patim lespersones que som una mica poruguesals lladrucs canins i als veïns que han

de patir les incomoditats de tenir un veíd’escala amb gos. Hores d’ara ja em dec haver guanyatalguna enemistat. I possiblement mésd’un pensarà que no estimo els animalsi és cert: no els estimo, els respecto! Icom a tal respecte em dol veure ani-

mals fora del seu habitat natural, reclo-sos en petits espais aguantant-se lesganes de fer les seves necessitats per-què encara no és l’hora del passeig! Igossos estirats pel coll amb una corret-ja! I a vegades abandonats a mitja car-retera... Si això és estimar-los! I ja «el colmo» de l’animalada (ensentit real, no figurat) el vaig compro-var en un reportatge que vaig veure perla televisió: gossos vestits amb totamena de «farandoines», pentinats ambllaços, amb les ungles pintades, gossosque a casa dels seus amos (altramentdits papàs) hi tenen una habitació ambun armari per la vestimenta canina de

temporada i que quan es moren l’en-terren amb làpida i epitafi inclòs! Totplegat i ja em perdonareu: ESCANDA-LÓS!!! D’ençà que el món és món hi ha ha-gut convivència entre animals i humansperò és que ara també en això ens es-

tem passant tres pobles!! Exagerada!dirà algú, potser sí! De moment moltpasseig amb gosset, algun vestidet detemporada, petons i abraçades (llepa-des); això sí, també força incivisme! No sóc ningú per aconsellar, peròpotser una reflexió: Per què darrera-

ment tantes persones adopten un gos?No serà que en una societat en la quetenim de tot, realment tenim ben pocacosa i ens sentim sols? I no serà que enla societat de la comunicació en el fonsestem incomunicats i volem projectaren l’animal la nostra solitud i la nostrapor? Sabent que ell sempre ens escoltai no ens qüestiona... No ho sé, potsertot plegat no és tan complicat i nomésés una qüestió de moda! De fet sempre s’ha dit que el gos ésel millor amic de l’home, però... i l’ho-me, és el millor amic del gos?

Noemí Farré Cortadelles

AA

El fet que aquests gossetsvagin de passeig amb el seuamo, en el medi rural no erafins ara tan habitual

www.lapalanca.cat rrrrreeeeevista@lavista@lavista@lavista@lavista@lapalanca.capalanca.capalanca.capalanca.capalanca.cattttt www.lapalanca.cat

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de juliolSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (2 de juliol)

S’aprova la licitació de la con-tractació, mitjançant tramitació ordinà-ria, procediment obert amb diversoscriteris d’adjudicació, de l’obra «CasalCultural, 2a fase», amb un pressupostd’execució per contracte de1.927.250,78 euros.A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU)En contra: 2 vots (PSC)

S’acorda, per unanimitat, apro-var l’acta de les operacions de delimi-tacions entre els termes municipalsd’Agramunt i Artesa de Segre del dia18 de maig de 2009.

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de crèdits núm. 2 de 2009per haver resultat inajornable la realit-zació de les despeses que inclou (su-men un total de 189.244,54 euros) iacordar, conseqüentment, l’aplicació al’exercici de 2009.

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 65.400 euros, queel Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segre ambdestí a les despeses finançables corres-ponent al curs 2008-2009 de l’Escolade Música.

S’aprova concórrer a l’exposiciópública de les atribucions inicials al Plad’Obres i Serveis 2010, presentant-hiles següents consideracions u observa-cions a les obres:- Passeig del Senill, anualitat 2012: re-nunciar a l’execució.- Escola de Música, anualitat 2011: aug-mentar el finançament i avançar la sevaexecució.- Casal Cultural, fase III: incloure-lacom a nova sol·licitud per aquesta anu-alitat.- Complementar l’aportació al Pla deBarris: incloure-la com a nova sol·li-citud segons les anualitats del mateixPla.

A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU)En contra: 2 vots (PSC)

S’aprova, per unanimitat, lamoció sobre la consecució d’una sego-na oficina de farmàcia a Artesa deSegre.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries: 9, 23 i 30 de juliol)

S’acorda aprovar el plecs deBases que han de regir l’atorgamentd’ajut econòmic per a l’escolaritzacióde nens i nenes de 0 a 3 anys que estrobin en situacions socioeconòmiqesdesfavorides, així com obrir el terminide presentació de proposicionspublicitant els acords precedents. Sidurant el termini d’exposició pública noes produeixen reclamacions les basesquedaran definitivament aprovades.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Olga Mayora Guiu, per treure pavesde finestres, col·locar finestres abatiblesamb reixa de forja i construir una bar-bacoa a la terrassa de l’habitatge situata la carretera d’Alós 11, a Baldomar.- A Endesa Distribución Eléctrica SLU,per instal·lació de nova línia aèria-sub-terrània de mitja tensió de 25 kV, per aalimentar el nou centre de transforma-ció rural de protecció núm. 64.755 «re-petidor Era Vella», a la parcel·la 109del polígon 15, a Vall-llebrera.- A M. Rosa Comabella Salud, per can-viar rajoles de dos habitacions per ra-jola de gres i sòcols i repassar i rejun-tar esquerdes de l’habitatge situat al C/

Únic 4, al Pont d’Alentorn.- A Antoni Llagunes Blanch, per can-viar rajoles del terra del pis i de les pa-rets de la cuina de l’habitatge situat ala Cra. d’Agramunt 36, aArtesa deSegre.- A Josep Batlle Salud, per la construc-ció d’una explotació porcina d’engreix,amb capacitat per a 200 porcs, a laparcel·la 43, polígon 501 (anteriormentparcel·la 204, polígon 8), dins del ter-me municipal d’Artesa de Segre.- A Carmen Bárcenas Civil, per picar,arrebossar i pintar la façana de l’immo-ble situat a l’Av. Maria Anzizu 35, aArtesa de Segre.- A Jaume Galceran Inglavaga, per en-derrocar sostre interior i rebaixar pavi-ment de terres existent d’un petit cor-ral situat al C/ Noguera 6, a Baldomar.- A Carme Barril Brescó, per canviardues portes de garatge, sense obra, del’immoble situat al C/ Migdia 13, aBaldomar.- A Josep Tomàs Navinés, per arreglarla teulada i substituir teules trencadesen el cobert de la finca situada al C/Nou 33, a Artesa de Segre.- A Francesc Esteve Tugues, per canvi-ar la porta d’entrada de l’immoble si-tuat al C/ Forn 26, a Tudela de Segre.- A Lluís Puigpinós Comelles, per can-viar rajoles de terra a balcons i pintarfaçana de l’immoble situat al C/ Cal-vari 43, a Artesa de Segre.- A Mercè Castellà Solanes, per netejarcanal pluvial amb camió cistella del’immoble situat a la Pl. Ball 17, aArtesa de Segre.- A Josep M. Xandri Rosell, per repas-sar i canviar teules trencades de sobrela paret que surten cap al carrer, de l’im-moble situat al C/ Prat de la Riba 1, aArtesa de Segre.- A Montserrat Bernaus Farré, per l’am-pliació d’un habitatge unifamiliar en-tre mitgeres, situat a la Cra. de Tremp26, a Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de l’auto-rització d’entrada de vehicles a travésde la vorera a Anna Torra Mentuy,2,80m lineals a l’edifici situat a la Pl.Les Forques 2, a Alentorn.

42

la P

alan

ca

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

S’acorda la concessió de la lli-cència per la primera utilització i ocu-pació:- A Lluís Quesada Jiménez, per l’habi-tatge unifamiliar en filera, situat al C/Ramon Llull 30, a Artesa de Segre.- A Jordi Estrada Coma, per l’habitatgeunifamiliar entre mitgeres, situat a laPl. Major 16 2n, a Artesa de Segre.- A Celurubí Promocions SL, pels 10habitatges unifamiliars de l’escala C del’edifici plurifamiliar situat al C/Marcel·lí Farré 5, a Artesa de Segre.

S’acorda la concessió de la pròr-roga de llicència d’obres a RamonMarbà Tarragona per l’acabament deles obres de l’ampliació de l’explota-ció porcina d’engreix, situada a laparcel·la 202, polígon 26 de Seró.

S’acorda concedir les següentsllicències d’obertura d’establiment iactivitat:- A Àrids i Prefabricats Cubells SL, perla instal·lació d’un laboratori d’assaigsde prefabricats de formigó, a desenvo-lupar a les instal·lacions situades a lacarretera C-14, km 0,5 d’Artesa deSegre.- A Geovial SLP, per la instal·lació iobertura d’una oficina de direcciód’obres i redacció de projectes, a des-envolupar a la Pl. Progrés 2 altell 3, aArtesa de Segre.- A Josep Batlle Salud, per la instal·laciói obertura d’una explotació porcinad’engreix, a la parcel·la 43, polígon 501(anteriorment parcel·la 204, polígon 8),dins del terme municipal d’Artesa deSegre.

S’acorda la concessió de canvide nom de les següents llicènciesd’obertura d’establiment i ambiental:- A Camarasa Potrony SL, la concessió

de canvi de nom de la llicència d’ober-tura d’establiment i exercici d’activi-tats, per l’activitat d’una explotacióporcina, situada al polígon 19, parcel·la30, terme municipal d’Artesa de Segre,concedida a favor d’Agustí CamarasaGraells.- A Grup Cultural i Recreatiud’Alentorn, per la legalització d’un bar,a desenvolupar a la Pl. Les Forques 3,a Alentorn.

S’acorda autoritzar les següentsconnexions a la xarxa d’aigua potabled’Artesa de Segre:- A Lluïsa Llorens Quer, escomesa a C/Bòbila 31 3r 1a.- A Enric Palacios París, escomesa a C/Roc del Cudós 5 1r 1a.- A Joan Oriola Palau, escomesa a C/Roc del Cudós 5 1r 2a.- A Carles Serra Comenge, escomesa aC/ Roc del Cudós 5 2n 2a.- A Emili Camps Pallarés, escomesa aC/ Roc del Cudós 5 baixos 1a.- A Emili Camps Pallarés, escomesa aC/ Roc del Cudós 5 baixos 2a.- A Víctor Serra Campoy, escomesa aC/ Roc del Cudós 5 2n 1a.- A Josep Brescó Isanta, escomesa a C/Roc del Cudós 14-16 1r 3a.- A Judit Jou Llorens, escomesa provi-sional a C/ Fassina 2 – C/ Horta.- A Rosa París Barril, escomesa a C/Bòbila 31 1r 2a.- A Ramon Regué París, escomesa a C/Bòbila 31 1r 1a.- A M. Dolores Godes León, escomesaa C/ Bòbila 31 2n 1a.

S’acorda concórrer a la convo-catòria del Departament d’Interior, Re-lacions Institucionals i Participació dela Generalitat de Catalunya, demanant-hi ajut econòmic per a l’obtenció desubvenció per a la realització de l’ac-

tuació, revisió dels Plans Municipals deprotecció civil INFOCAT i INUNCATi implantació del pla de protecció civilNEUCAT.

S’aprova el projecte Treball alBarri del Nucli Antic d’Artesa de Segre,així com concórrer a la convocatòria delDepartament del Servei Català d’Ocu-pació de Catalunya, per a la concessióde subvencions en el marc del projecte«Treball als Barris», demanant-hi ajuteconòmic per un import de 21.600euros.

S’acorda aprovar prèviament elprojecte d’una actuació específica d’in-terès públic en sòl no urbanitzable pro-mogut per Josep Vendrell Cortina, perla construcció d’un magatzem agríco-la, a situar al polígon 13, parcel·la 62, aAlentorn, així com elevar l’expedienta la Comissió Territorial d’Urbanismede Lleida per a que l’examinin en totsels seus aspectes i procedeixi a la con-cessió de la corresponent aprovaciódefinitiva.

INFORMES D’ALCALDIA

S’atorga una subvenció de 500euros a l’AMPA del CEIP Els Planellsper l’actuació de l’Associació CulturalLa Roda el 24/04/2009 representant laLlegenda de Sant Jordi.

Ha estat aprovat el POUM i elPla Especial Urbanístic del catàleg demasies i cases rurals d’Artesa de Segre.

El Consell Comarcal ha atorgatuna subvenció de 1.470 euros per la Firadel Meló.

Eva Maza i Batlle

45

la P

alan

ca

www.lapalanca.cat

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Fama de la Fama de la Fama de la Fama de la Festa Major de esta Major de esta Major de esta Major de esta Major de VVVVVilanoilanoilanoilanoilanovvvvva de Meiàa de Meiàa de Meiàa de Meiàa de Meià

46

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama 11 de Setembrama 11 de Setembrama 11 de Setembrama 11 de Setembrama 11 de Setembreeeee

11 de setembreFesta Nacional de Catalunya

a Artesa de Segre9:30hConcentració a la Plaça de l’AjuntamentCercavila amb grup de grallers i capgrossos ELS ESPORRETS

10:00hCol·locació de la senyera a la Roca del Cudós. Coca i beure per a tothom

19:30hBallada de sardanes, a la plaça de l’Ajuntament, amb la coblaQUATRE VENTS

Organitza: Ajuntament d’Artesa de SegreCol·labora: Comissió 300, Bombers Voluntaris i Protecció Civil

Aplec del conillAplec del conillAplec del conillAplec del conillAplec del conillLloc: Pavelló poliesportiu

Hora: A les 14h tots a taula

Es donarà un premi a la taula més ben guarnida i a la colla més ben equipada.A la tarda, ball amb JOAN CARBONELL

Organitza: Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre

Dates a recordarPropera renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar el DNI a l’ajuntament d’Artesa de Segre. Per a mésinformació podeu adreçar-vos a l’oficina de tramitació del DNI a Lleida (C/ Jaume II, 15, telèfon 973 21 42 74 ihorari de dilluns a dijous de 9h a 17h i divendres de 9h a 14h. També podeu demanar cita prèvia trucant al 902 2473 64 o a www.citapreviadnie.es).

Propera recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dijous 24 de setembreArtesa de Segre: dijous 17 setembre (només en casos molt justificats, que no puguin anardirectament a la deixalleria)

Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13)

Ajuntament d’Artesa de Segre

47

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Fama de la Fama de la Fama de la Fama de la Festa Major d'Aresta Major d'Aresta Major d'Aresta Major d'Aresta Major d'Artesatesatesatesatesa

dimecres 2321:30h Sorteig públic de llotges

Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament

22:00h Havaneres i cremada de rom amb PORT BOLloc: Pl. Ball

dijous 2417:30h Traca i repic de campanes i seguidament

jocs infantils amb LA XARRANCALloc: Bisbe Bernaus

19:00h Xocolatada a la Pl. Ball

19:30h Ball amb JOAN CARBONELL-DUETLloc: Av. Maria Anzizu

22:00h XVIIè Sopar de GermanorSeguidament, ball amb els grups ATALAIA iTREMENDOSLloc: Pavelló Poliesportiu

06:00h Salsitxada popular i esmorzar per a tothom!Lloc: davant del Pavelló Poliesportiu

divendres 2512:00h Missa

13:00h Sardanes amb la cobla-orquestra BLANESLloc: Pl. Ball

16:00h XVè concurs de botifarra «Copa, Lliga iChampions»Lloc: Pavelló Poliesportiu

18:00h Espectacle infantil «Monninots» amb lacompanyia SINILOSLloc: Pl. Ball

18:30h Concert a càrrec de l’orquestra BLANESLloc: Pavelló Poliesportiu

19:00h Cursa d’andròminesLloc: Sortida des de Prat de la Riba

20:30h Ball de tarda amb l’orquestra BLANESLloc: Pavelló Poliesportiu

23:30h Orgia de focLloc: Bisbe Bernaus

01:00h Sarau amb VIRGINIA BAND, KOMANDONOGUERA i RED-INLloc: Pavelló Poliesportiu

dissabte 2611:00h Missa

12:00 Sardanes amb la cobla ROSALEDALloc: Pl. Ball

13:00h Vermut a la Pl. Ball

16:00h Emocionant encontre de futbol EFAP iseguidament presentació dels equips EFAPLloc: Camp Municipal Esports

Durant la tarda Concurs play stationLloc: Lokal (edifici La Granja)

A partir de les 16:00h Partits de bàsquetLloc: Pavelló Poliesportiu

18:00h Espectacle infantil «la volta al món» amb elgrup ENCARA FAREM SALATLloc: Pl. Ball

18:00h Concert amb l’orquestra ROSALEDALloc: Pavelló Poliesportiu

20:00h Ball de tarda amb l’orquestra ROSALEDALloc: Pavelló Poliesportiu

20:30h Missa vespertinaLloc: Església parroquial

23:30h Teatre amb la companyia PLANETA IMPROamb l’obra «zzapping»Lloc: Pavelló Poliesportiu

01:30h Rumba Artesa amb GERTRUDIS +AMBAPARÀLloc: Pavelló Poliesportiu

diumenge 2709:00h Tir al plat

Lloc: Camp de Tir Antona

09:30h Missa

12:00h Missa

13:00h Sardanes amb la cobla-orquestra MARINALloc: Pl. Ball

14:00h VermutLloc: Pl. Ball

A partir de les 16:30h Partits de bàsquetLloc: Pavelló Poliesportiu

18:00h Futbol entre CE Artesa de Segre - CF Juneda

18:00h Espectacle infantil «Caravan»amb el grup TOT CIRCLloc: Pl. Major

18:00h Concert amb l’orquestra MARINASeguidament, ball fi de festa amb la mateixaorquestraLloc: Pavelló Poliesportiu

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ociSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Efervescent.- 2. Sona. Lot. Or. - 3. Trempat. Ata.- 4. uaS. O. acnoJ.- 5. DT.Crani. Re.- 6. I. Sec. atniC.- 7. Arenal. AO. T.- 8. Ni. Adiar. Do.- 9. Tur. Atiar. R.- 10. iloM. RR. Oli-11. Llibretista.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficTudela (tu, D, la).Problema d’escacs1. Dxg8+, Rxg8; 2- Tc8+, Af8; 3- Ac4+, Rh8; 4- Txf8++.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Dit d’allò que en contacte amb l’aigua fa bombolles.- 2. Emet sons.Personatge bíblic que va fugir de Sodoma i Gomorra. El metall méspreuat pels joiers.- 3. Eixerit o ben dur. Gènere de formigues.- 4. Alrevés, grup musical de rock català, nom de pantà o d’estatut. Vocal quesembla una circumferència. Al revés, planta aquàtica amb aspecte dejonc.- 5. Les consonants del dit. Conjunt d’ossos que protegeix el cer-vell. Nota musical que val ben poca cosa.- 6. Vocal prima. Contrarid’humit. Al revés, tira prima de roba.- 7. Sorral. Les vocals de la raó.Consonant dental.- 8. Negació repetida. Fixar una data. Nota musical.-9. Turo o bòvid amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora.Animar el foc. Consonant tossuda.- 10. Al revés i singular, en Quixotels confongué amb gegants. El dígraf més tossut. Líquid daurat, joia detot bon cuiner.- 11. Persona que escriu la lletra d’una òpera.

Verticals1. Relatiu als estudiants.- 2. Singular, el nas en té dos. Al revés, exhibiramb elegància.- 3. Plural, consonant d’un sol arquet. En tinc coneixe-

ment. Mesquí.- 4. Branca tallada de l’arbre. Àpat que féu Jesús abans de la Passió. Parella de consonants bilabials.- 5.Consonant que té una germana més alta. Mala passada, engany. Consonant que s’equivoca.- 6. El nom de la consonantcantonera. Vocal extravertida. Unitat de volum.- 7. Bata que portaven els capellans. Al revés, escull. - 8. Consonantsassortides. Quedarà amb algú o instrument musical. Vocal prima.- 9. Est. Al revés, tractament femení. Negació rodona. Elcolor d’un dels Reis Mags.- 10. Públicament conegut. Mig formatge. Al revés, les consonants del tel.- 11. Camí seguit per un cos.

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Població de la Noguera

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Xofer (xòfer)

En temps dels primers vehicles mogutsamb la tècnica de la màquina de vapor(trens, primers automòbils, etc.) caliamantenir constantment la temperaturade la caldera amb llenya o carbó. Lespersones encarregades d’aquesta feinaeren els chauffeurs, és a dir, escalfadors.Aquest nom s’ha mantingut per als con-ductors dels cotxes actuals, tot i que jano han de fer aquesta feina tan pesada irutinària.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana IX, 572

(Joan Coromines)

TUTUTUTUTU

500notanotanotanotanota

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La Fira de Sant Bartomeu. 1885questa Fira se celebrava el 24d’agost des de temps immemo-

rial (des de 1443, en què es va ins-taurar gràcies a Alfons el Magnà-nim), però aquell any es va ajornar al’1 d’octubre per por de la malaltiade còlera. En aquell temps la fotografia estavaa les beceroles i a Artesa encara va tar-dar anys en arribar, per la qual cosapubliquem un edicte d’Alcaldia del’agost de 1885. Sempre s’havia cele-brat el dia 24 i, que se sàpiga, nomésaquella vegada es va retardar de mane-ra excepcional. Era la Fira més important de l’any il’única que es fa avui. L’acord es vaprendre en una reunió de l’Ajuntamentdel dia 2 d’aquest mes, a la qual tambéhi assistí la Junta Municipal de Sanitat,formada pels regidors i altres vocals dela Junta (se suposa que hi havia algunmetge). Val a dir que la malaltia del còlerafeia autèntics estralls entre la població,amb el resultat de moltes morts, i pot-ser més que les possibilitats reals decontraure-la, hi havia una psicosi deepidèmia o pandèmia (semblant a la quehi ha avui dia amb la grip nova). Curiosament, en aquesta acta es faconstar que es considera molt conveni-ent que es prenguin aquestes precauci-ons i mesures, per tal que aquesta vila(Artesa) no sigui víctima de tan terri-ble malaltia. La cosa podria quedaragreujada per l’estació calorosa en quèens trobem. L’exemple és que, segonses llegeix al periòdics, s’aconsellal’adopció de mesures, ja que la premsaexplica els danys produïts i les mesu-res adoptades en altres poblacions. Amb aquest plantejament, tots elsconcurrents van aplaudir la proposta delSr. Alcalde, es fa constar en acta i sig-nen els membres de l’Ajuntament el 2d’agost de 1885. Eren els senyors Mi-quel Simó, Juan Gasset, José Boldú, JuanMonsó, Pablo Balagueró, BuenaventuraSolé i Miquel Casellas Sañó. El cas es va donar per acabat, però alcap d’un any va aparèixer un altre edicted’Alcaldia que deia textualment i encastellà:

«FAIG SABER:Que havent desaparegut les causes quevan donar lloc l’any passat al trasllatde la Fira, que des de temps immemo-rial es celebra a la vila el dia 24 d’agost,l’Ajuntament de la meva presidència haacordat que torni a celebrar-se en aquestany i en els successius, el mateix dia24 de l’actual tal com venia practicant-se. Y pel coneixement de les persones,a qui pugui convenir, prego i suplicoals Srs. Alcaldes, donin a aquest edictetota la publicitat possible. Artesa de Segre, a 4 d’Agost de 1986 MIQUEL SIMÓ» Segons un escrit de l’època, aque-lles antigues fires eren per a la com-pra-venda de tota classe de ramaderia,fruits, efectes i mercaderies de tota es-

pècie. Més o menys com avui, encaraque ara els cavalls estan al motor d’uncotxe. Val a dir que el Sr. Miquel Simó,batlle d’aquells anys, era l’avi de JaumeCampabadal Simó, propietari d’una deles dues ferreries de la cruïlla entre lescarreteres de Ponts i de Tremp i el parede la Teresina i del Jaume. És a dir, erael rebesavi de Jaume CampabadalFarré, exalcalde d’Artesa per ERC(1991-2003). L’anècdota seria que a lafamília Simó-Campabadal, treballarpels afers socials del poble ja els hi vede lluny. Són històries de la Fira, perdudes enels polsosos racons de la memòria i delsarxius, que sempre ve de gust recuperar.

Bartomeu Jové i Serra

AA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Un dels actes novedosos de la Fira de Sant Bartomeu va ser la representació de l'espectacle "1443. AlfonsIV el Magnànim" que anà a càrrec de la companyia de dansa "Enèsim". (Foto: Josep Manel Gil)