la PalancaSETEMBRE 2007 Núm. 301 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Festa Major 2007

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALJa s’acosten

NOTICIARIBreus. Onze de setembre

NOGUERA

GENT DE LA FIRAEl xarlatà. 1957-1962

MUNICIPISI Jornada Gastronòmica del Montsec: Arrèlia

PROGRAMA DE LA FIRA DE LA PERDIU

ENTREVISTAOriol Junqueras

ESPORTSCUDOS Muntanya. Futbol: David Galceran “Pins”es retira. Presentació de l’EFAP

PARLEN LES ENTITATSRecull de les sortides culturals d’estiu

TEMA DEL MESFesta Major 2007

VIDA SOCIALPaellada popular. La Torre de FluviàCloenda del 25è aniversari dels Bombers Voluntaris

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECABiblioparc 2007

IN MEMORIAMNota d’agraïmentCARTES A LA REDACCIÓEl pa més calent és a l’aigüera(in)Cultura i (a)Política (i II)

COSES DEL BRIMERODe la Fira

FA 25 ANYSSetembre de 1982

DE COLLITA PRÒPIACanvi d’aires

MÚSICA, MESTRE!Com queda l’Educació Artística?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’Alcaldia

POESIALes velles cases del nostre poble

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRExcursió a Núria. 1959

4

5

6

14

32

40

37

41

42

17

29

20

Festa Major 2007

Havaneres, traca, repic de campanes, cer-cavila, sopar de germanor, balls, animacióinfantil, correfocs, concerts, sardanes, es-pectacle, curses i partits, tir al plat, caste-llers, firetes... I retrobament de familiars iamistats. És la Festa Major!

Fotos: Eduard Bergonyó, J.M. Espinal

39

13

26

9

27

31

35

34

12

22

11

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada, i extretes del Servei Meteorològicde Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

JULIOL (pendent)

Municipi d’Alòs de Balaguer>Defuncions:dia 15: Alejandrina Baella i Serés (91 anys), natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre>Naixements:dia 1: Carles Sala i Solanes, fill de Carles i d’Annadia 4: Guillem Lluch i Ariet, fill de Concepciódia 16: Aïna Galceran i Armengol, filla de David i de Sílviadia 19: Aroa Martín i Collado, filla de Josu C. i d’Aliciadia 20: Josep Guàrdia i Guerris, fill de Jordi i de Maria>Defuncions:dia 2: Francesc Ros i Solé (89 anys), natural de Tudela de Segredia 6: Josep Lladós i Fonte (93 anys), natural de Ribera de Cardós>Matrimonis:dia 20: Ilie Popescu (veí d’Artesa)

Yana Tarabrina (veïna d’Artesa)

Municipi de Foradada>Defuncions:dia 27: Teresa Roma i Estrada (89 anys),

natural de Rubió

Municipi de Vilanova de Meià>Defuncions:dia 21: Eugènia Sirvan i Agut (81 anys), natural de Vilanova de Meià

AGOST

Municipi d’Alòs de Balaguer>Defuncions:dia 13: Joana Porta i Serentill (88 anys), natural deLinyola

Municipi d’Artesa de Segre>Naixements:dia 29: Annabel Cairol i Ceballos, filla de Francesc id’Olga>Defuncions:dia 12: Maria Vila i Garriga (73 anys), natural de Pla deSant Tirsdia 13: Domingo Artigues i Anell (98 anys), naturald’Artesa de Segre>Matrimonis:dia 5: Xavier Belchi i Escobosa (d’Artesa)

Jennifer Lapeña i Viladrich (d’Artesa)dia 25: Júlia Viladrich i Esteve (d’Artesa)

Jordi Vicioso i Canela (de Barcelona)

Municipi de Vilanova de Meià>Naixements:dia 22: Anna Torra i Serra, filla d’Àlex i de Núria>Defuncions:dia 13: Joaquim Trepat i Fernàndez (82 anys), natural deVilanova de Meià

Actes que sabem que es faran

AGOST

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 22°Temperatura màxima: 38,8° (dia 28)Temperatura mínima: 9º (dia 31)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 15,4 mm (dia 12)Total precipitacions: 39,2 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 13 mm (dia 12)Total precipitacions: 33 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 22,8°Temperatura màxima: 38° (dies 27 i 28)Temperatura mínima: 10° (dia 31)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 15 mm (dia 12)Total precipitacions: 27 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 22,5°Temperatura màxima: 39,5° (dia 28)Temperatura mínima: 9,6º (dia 31)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 34,5 mm (dia 12)Total precipitacions: 68,7 mm

7 d’octubre:Al Local Social de La Travessa d’Anya, ales 19h, Inauguración de la temporada deball amb Josep M. Albert (veure pàg. 17)

12 d’octubre:- Al Santuari de Refet, celebració d’Accióde gràcies- Al Local Social de La Travessa d’Anya,a les 13h, Inauguració de l’exposiciódepintura i dibuix de Rosa Vilalta iGuillamon (veure pàg. 17)

14 d’octubre:Condicionament del PR del CEB (20 km:Peralba, Doll, Torre St. Pere...). Organitza:Centre Excursionista de Balaguer (CEB).Jordi Darbra, tel. 696447075

20 d’octubre:Coneixement històric i geològic de Moià

(visites culturals de Les Terres delMarquesat), a càrrec del Dr. Josep M.Mata-Perelló. Sortida: Camarasa, 7:45h;Cubells, 8:00h

27 d’octubre:A les 22h, a la Sala d’Actes de laCooperativa d’Artesa, la xerrada Lleida,300 anys de la pèrdua de les llibertats detot un poble a càrrec de l’historiador OriolJunqueras (veure pàg. 15)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Ja s’acostenPassats els mesos d’estiu i recuperats de la ressaca de les eleccionsmunicipals, s’acosta ja una nova cita amb les urnes. Es tracta enaquest cas de les eleccions generals (altrament dites eleccions a lesCorts espanyoles o legislatives), en les quals haurem de votar duesvegades: per al Congrés i per al Senat, en aquest segon cas mitjançantllistes obertes. Algú pot pensar que, tractant-se d’unes eleccions previstes per almes de març, aquest editorial pot semblar anticipar-se excessivamenten el temps. Si posem atenció als diferents mitjans de comunicació,però, ens adonarem que els polítics ja estan escalfant motors i queels tertulians i els opinadors que intervenen en els mitjans esmentatses freguen les mans perquè de material per a fer la seva feina no elsen falta. Fins aquí podríem dir que no hi ha res de nou, així és que la nostraintenció és anar més enllà. Potser som una mica malpensats, o potserés que comencem a tenir la pell molt fina, però us heu fixat que forade Catalunya, quan s’acosten unes eleccions, sempre es parla delmateix? No? Doncs penseu-hi. Hi ha dos col·lectius que apareixende manera sistemàtica enmig de debats i de polèmiques: els catalansi els bascos. Pel que sembla, renoi que en dóna de rèdits electoralsaixò! Especialment als partits ancorats en el passat i aferrats, sobretot,a una Constitució intocable que ens refreguen pels morroscontínuament. Ai, qui pogués votar-la ara, la Constitució, sense lapor d’aquells anys posteriors a la dictadura en què el soroll de sabresens xiulava encara a les orelles! Al País Basc, la traca final ha estat l’anunci del lehendakariIbarretxe de fer una consulta –que no un referèndum, perquè no liho permet la llei– al poble basc sobre l’autodeterminació. Abans enshavia tocat el torn als catalans: selecció catalana, proposta dereferèndum al 2014, antimonàrquics cremant fotos dels reis... En fi,tot un poti-poti d’ingredients que fan les delícies de determinatspersonatges públics als quals els agrada molt la demagògia. Tota aquesta demagògia és, en part, un dels motius del desencísde la ciutadania a l’hora d’anar a votar, la qual cosa ha portatl’abstenció a nivells cada vegada més preocupants. Frases com “noserveix per a canviar res” o “tots són iguals” han anat calant en elnostre subconscient. El nostre gra de sorra per a la salvaguarda de la democràcia ésengrescar-nos altre cop a participar, malgrat tots els inconvenientsque té el sistema, perquè els altres camins (anarquia o dictadura) nocreiem que siguin recomanables.

Col·laboradors/es del mes: Eduard Bergonyó, Nick Boliart, XavierTerré, Moisès Martí, Josep Sellart Gasull, Antoni Colom, FrancescGessé, Carles Canes, Biblioteca Municipal, Ton Bonet, Noemí Farré,Eva Maza, Bernat Giribet, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà,Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

El secretari de Vilanova es jubilaPere Santacreu i Trepat, secre-tari de l’ajuntament deVilanova de Meià durant lesúltimes dècades, s’ha jubilatrecentment. Santacreu va néi-xer el 20 de maig de 1942 aVilanova. Ha estat secretari desdel 2 de gener de 1984 fins al30 de juny d’enguany. Respec-te a la seva jubilació ens ha co-

mentat que “ha quedat satisfet de la feina feta”. Des del seu lloc detreball a l’ajuntament també ha estat un bon col·laborador de LaPalanca.

Adjudicades les obres d’Els PlanellsLa Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l’empresa pública GISA,obres de nova construcció, ampliació, reforma i millora de dife-rents centres educatius catalans, per un valor global de 47 milionsd’euros. Entre les adjudicacions hi ha la del CEIP Els Planellsd’Artesa de Segre, consistents en l’execució de les obres d’amplia-ció i reforma per un import de 4,8 milions d’euros a l’empresa ImagaProyectos y Construcciones, SA. No se sap quan començaran lesobres, tot i que fonts municipals ens han informat que el Departa-ment d’Educació ha enviat el projecte i la sol·licitud de permísd’obres a finals de setembre.

Rècord de temperatures mínimes al setembreEls observatoris automàtics de Baldomar i de Vilanova de Meiàvan registrar una temperatura mínima d’1º i 1,1º respectivament eldia 28 de setembre. Segons els meteoròlegs, aquell dia es van batrerècords de temperatures mínimes en un mes de setembre en moltsobservatoris (des que es disposen de dades). Desconeixem si és elcas que ens ocupa. Molt a prop nostre, a Oliola, l’observatori auto-màtic va registrar la matinada d’aquell dia una temperatura negati-va de –0,4º.

Restauren i difonen l’arxiu de CubellsDurant els darrers mesos s’ha dut a terme la recuperació, restaura-ció i difusió del patrimoni documental de Cubells. El treball l’hadirigit la historiadora de la Universitat de Barcelona Elena Cantarell,sobre els pergamins medievals que es conserven a l’arxiu històriccubellès. La recerca realitzada sobre aquest fons ha portat a la cre-ació d’un catàleg en línia, de manera que tota la documentaciód’aquest arxiu (fons documentals, iconogràfics, bibliogràfics i ar-queològics), un cop restaurada, digitalitzada i estudiada, és plena-ment accessible a través d’internet. Aquest projecte s’ha dut a ter-me amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el suporteconòmic de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida.

El Segarra-Garrigues començarà a regar al marçLes aigües del canal Segarra-Garrigues començaran a regar a partirdel proper mes de març de 2008. Les obres de la primera fase delcanal estaran enllestides aviat i permetran regar unes 1000 hectàre-es dels termes municipals d’Artesa de Segre, Foradada, Ponts, Oliola,Sanaüja i Vilanova de l’Aguda, pertanyents a les zones 1 i 2, i delstermes d’Albatàrrec, Sunyer i Montoliu de la zona 12. Respecte a

l’acabament total de l’obra, està previst que siguil’any 2014 i permetrà regar un total de 70000 Ha.de 75 municipis de Lleida.

Alòs de Balaguer edita un tríptic

L’ajuntament d’Alòs de Balaguer va editar el pas-sat mes d’agost un nou tríptic de promoció turísti-ca del municipi. En aquest tríptic s’hi veu reflecti-da la història del poble, la sala d’exposicions, l’es-glésia, el castell i diferents rutes amb bicicleta o apeu. Aquesta iniciativa dóna a conèixer la varietatpaisatgística i monumental i pretén servir per do-nar un nou impuls turístic a Alòs. Està previst dedistribuir-lo per diferents entitats arreu deCatalunya.

Ja es veu la TDTLa Televisió Digital Terrestre (TDT) es veu a laciutat d’Artesa de Segre des del passat mes d’agost.L’Ajuntament d’Artesa ha instal·lat un repetidor idiferents aparells electrònics al Castellot, en perí-ode de proves, que permeten sintonitzar un totalde 29 canals de televisió en format digital. S’estàtreballant perquè sigui una cosa definitiva i quetotes les llars de la ciutat rebin la TDT en plenescondicions, ja que actualment el senyal es rep ambdeficiències en algunes zones d’Artesa.

El vetllatori, a puntEn les darreres setmanes s’han dut a terme les obresper condicionar dues sales de l’edifici de Les Mon-ges per destinar-les a vetllatoris de difunts. El con-sistori presidit per Mingo Sabanés va buscar unasolució urgent per solventar un servei que fins arano es donava a la nostra ciutat i va decidir donar-licabuda a l’edifici de Les Monges de forma provi-sional. Mentrestant, es buscarà una ubicació defi-nitiva més idònia. Possiblement, els servei entraràen funcionament aquest mes d’octubre.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Onze de setembren any més, Artesa va celebrar laFesta Nacional de Catalunya amb

la tradicional penjada de la bandera a laRoca del Cudós com a acte principal. Enguany, però, la comitiva que vades de la plaça de l’Ajuntament fins ala Roca del Cudós va guanyar en colorgràcies a una cinquantena de banderesque l’Ajuntament va repartir entre elsassistents amb la inscripció “300”, encommemoració de la caiguda de la ciu-tat de Lleida davant les tropes borbòni-ques en la Guerra de Successió, l’any1707, set anys abans que Barcelona(1714). La bandera que els BombersVoluntaris van hissar a la Roca del Cudóstambé feia referència a aquest tercer cen-tenari: “300 anys, 1707-2007”. El trajecte va estar acompanyat perl’ambientació del grup de grallers ElsEsporrets, que darrerament acostumena complementar les seves actuacionsamb la interpretació d’alguna peça ambflauta de bec per part dels més petits delgrup. Per la seva banda, i com sempre, elsbombers també van ser els encarregats derepartir la coca amb xocolata i el beure. Al migdia va tenir lloc la jornada deportes obertes al jaciment arqueològicd’Antona. Dos dels tres codirectors delprojecte d’excavació, Josep Ros i AnnaCamats, van explicar les principals ac-tuacions de la campanya d’aquest es-tiu, que han consistit en deixar pràcti-cament excavat el castell medieval i laneteja de la muralla ibèrica. En futurescampanyes es volen concentrar esfor-ços en la consolidació del castell i l’ex-cavació de la zona ibèrica. Al vespre, a la plaça de l’Ajuntament,ballada de sardanes amb la cobla Qua-tre Vents per acabar la Diada. L’anèc-dota de la jornada la van protagonitzarentre l’Ajuntament i els Amics de laSardana, ja que en el moment d’arri-bar la cobla faltava la clau per treureles cadires. Durant el matí, també a Alentorn esva col·locar una nova senyera al cimde Sant Armengol, la muntanya mésalta del seu terme. I després de la ca-minada, un bon esmorzar.

Ramon Giribet i Boneta

U

9

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Un hotel al Sant CristEl bisbat d’Urgell ha obert al públic un nou hotel al SantCrist de Balaguer, després de dos anys d’obres per poderhabilitar els allotjaments. Disposa de 31 habitacions dobles,dos habitacions per a minusvàlids i quatre habitacions tri-ples. El complex també disposa d’un servei de bugaderia,sala de conferències i restaurant. També està previst habili-tar la torre medieval, on hi haurà dues sales de conferènciesi una biblioteca.

Neteja exterior dels contenidorsEl Consell Comarcal ha posat en marxa el servei de netejaexterior dels contenidors de totes les fraccions dels residusmunicipals: envasos, paper, vidre, orgànica i rebuig. El serveies realitzarà amb una freqüència trimestral, que es pot incre-mentar si l’estat de neteja dels contenidors ho requereix.

Cursa i caminada a TérmensTérmens va organitzar el passat 11 de setembre la 21a edi-ció de la Cursa de la Diada Vila de Térmens, en la qual hivan participar uns 400 corredors. Els guanyadors van serdos atletes del Medialist Clarisó Lleida UA. D’altra banda,la jornada va iniciar-se amb la tradicional Caminada popu-lar de cinc quilòmetres.

Canal Segarra-GarriguesEstà previst que durant l’any 2008, el canal Segarra-Garri-gues proporcioni aigua a les primeres mil hectàrees de lazona regable. A partir del mes de març començaran els regsals municipis d’Artesa de Segre, Foradada, Oliola, Ponts,Sanaüja i Vilanova de l’Aguda, així com també la zona queinclou els municipis d’Albatàrrec, Montoliu i Sunyer.

Ponts en DVDLa revista Portaveu de Ponts ha editat un documental sobrela història de Ponts en fotografies, anomenat Esbós per unahistòria gràfica de Ponts. Des de la prehistòria fins a l’any1900. Forma part d’un projecte que vol recollir la històrialocal fins a l’actualitat.

Torrelameu millora el camp de futbolA Torrelameu es realitzarà les obres de construcció d’unsvestidors per al seu camp de futbol. Aquestes obres estanincloses en el projecte de remodelació de la zona esportivade la localitat, que es durà a terme en diferents fases.

Anna M. Vilanova

ANYA12 D’OCTUBRE, A LA 1 DEL MIGDIA

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓDE DIBUIX I PINTURA DE

ROSA VILALTA I GUILLAMONRosa Vilalta va estudiar a l’Escola Massana amb els professorsFrancesc Nel·lo i Teresa Bauzà. Neix a Barcelona i fins als divuitanys viu a Les Ventoses (La Noguera). L’any 1985 es trasllada aviure a Gavàs (Pallars Sobirà) on dóna classes de plàstica a Ribe-ra de Cardós i a Esterri d’Àneu. Des de l’any 1986 realitza vàries

ANYADIA 7 D’OCTUBRE DEL 2007

A LES 7 DE LA TARDA

INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA DE BALL

amb l’actuació del reconegut músic

JOSEP M. ALBERT

Com sempre, amb entrada gratuïtaper a tots els veïns i amics d’Artesa de Segre,

pobles agregats i comarca de la Noguera.

Organitza: GRUP CULTURAL LA TRAVESSA D’ANYA

exposicions dels seus dibuixos i pintures i, cada cop més, intenta apro-fundir en les seves emocions interiors com aspecte essencial: la recercade la llum en contrast amb l’ombra, l’essència o ànima de totes lescoses, el canvi constant del pas del temps en tot el que ens envolta. Elstemes que prefereix actualment són els detalls, ja sigui en paisatge,objectes d’interior, tema rural... Sempre cercant la mínima expressió, avoltes insignificant, i a la vegada observant, que a la mirada de la gent(quan exposa) fa que els ulls vagin a captar precisament aquestesgrans petiteses.

QUE PODRAN VEURE EN LA GALERIA D’ARTDE LA TRAVESSA D’ANYA

Obert: Del 12 al 28 d’octubre del 2007Horari: Laborables de 18h a 20h.

Diumenges i festius: de 12h a 14h i de 18h a 21h.

11

la P

alan

ca

Gent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la Firaaaaa

El xarlatà. 1957-1962mb un cotxe antic i dos altaveusa dalt de la baca, un per banda,

apareixia cada Fira el xarlatà. Apar-cava davant del Banc Central (avuiBanc Santander) i més tard a laplaceta del “Brimero” (que ja no exis-teix), al Control. Eren els anys quevan de finals del 50 a començamentsdels 60. Era una figura singular i cridanera.La gent el coneixia bé i en certa formal’esperava. També li deien “el mantero”i tenia la parla amb accent valencià. Ala gent se’ls enrotllava molt bé, ambelegància i simpatia. Això li permetiafer unes bones vendes. Es deia Sr.Querol. El seu parlament podia durar hores.Portava un petit micròfon penjat al coll.Com a bon psicòleg, sabia seguir l’au-ditori. Començava amb una oferta sen-zilla, d’estilogràfiques o gorres i, sicompraven sols uns pocs, per animar

el personal, els tornava els diners en ungest aparentment altruista. A la següentoferta hi havia abundor de compradorsi llavors no els tornava ni cinc. La seva oferta principal era una man-ta de bona qualitat, de llana, d’hivern,que al final oferia amb tot el lot embo-licat amb un gran mocador de fardo, quela feina era per emportar-se’l elcomprador i, a més, regalava una altramanta pels pares. Per tan sols 20 duros(llavors era molts diners), un mocadorde seda per la xiqueta “que s’havia decasar” –deia–, dues mantes més pelsnens, un mocador de cap per la padri-na, una manta pel padrí, tres vànovescobrellit per a tenir la casa arreglada,mitja dotzena de mitjons de llana peranar a plegar olives –perquè no passinfred–, mitja dotzena de samarretes icalçotets empelfats per l’hivern, mitjadotzena de culleres, forquilles i gani-vets d’alpaca “per quan tinguéssiu con-

vidats”. La traca final era un mocadorde cap per la padrina i una gorreta pelpadrí per no passar fred, “que jo el quem’estimo més d’aquest món són elspadrins”. Quan s’arribava a aquest punts’acabava la oferta. Els clients marxaven contents i, so-bretot, ben carregats amb un bon muntde fato. Com hem dit, el seu producteestrella era una manta de set ratlles, queera la de més bona qualitat que hi ha-via llavors, pel “mòdic” preu de centpessetes ben gastades. Anys més tard, la seva família es vainstal·lar a Lleida i venien sabates. Sa-bates valencianes, naturalment. Era lafirma “Calzados Querol”. Valgui el co-mentari per guardar una mica de me-mòria d’un personatge típic de les nos-tres fires antigues: el xarlatà.

Bartomeu Jové i Serra

AA

12

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

I Jornada Gastronòmica del Montsec: Arrèliai donem un cop d’ull al calendari,ens adonarem que la tardor ja

s’albira ben a prop. Amb l’arribadad’aquesta estació, no resta gaire llunyla celebració d’un esdevenimentsingular i esperat per molta gent, elqual en els darrers anys haultrapassat els límits de les nostrescomarques per projectar-se, fins i tot,a nivell internacional: la Fira de laPerdiu ja és a tocar. En el marc d’aquest certamen firal,vàries vegades centenari, enguany s’haorganitzat pel dia 10 de novembre la IJornada Gastronòmica del Montsec:Arrèlia. Aquesta jornada no fa res mésque donar continuïtat, amb una claravoluntat i vocació de superació, els actesgastronòmics que havien tingut lloc enanys precedents. La jornada està previstaque es prolongui durant tot el dia. A Arrèlia, hi destaca la presència decuiners de conegut prestigi interna-cional, entre ells els danesos PaulCunningham i Mads Roesgard, i els decasa nostra Carles Tejedor i Sergi deMeià (molt vinculat a Vilanova de Meiàper raons d’ascendència familiar).Alguns d’aquests mestres de la cuinacompten amb estrelles Michelin en elsestabliments que regenten. Els esmentats “artistes dels fogons”cuinaran distints plats molt representatiusde la cultura gastronòmica de les nostrescontrades i ens faran coneixedorsd’alguns secrets de l’art de cuinar. Tanmateix, es durà a terme una taularodona i un col·loqui per a que tots elsinteressats puguin formular qüestionsals convidats. En darrer lloc, els més gourmetspodran fer treballar el paladar en ladegustació de vins i productes de laterra que es farà a la tarda. Recordeu i marqueu aquesta data ales vostres agendes. El dia 10 denovembre teniu una cita a la Salad’Actes de l’Ajuntament de Vilanovade Meià, on les olors i els saborsocuparan un lloc preferent. Que vagide gust!!

Xavier Terré BoliartAlcalde de Vilanova de Meià

S

13

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firama de la Fira de la Pa de la Pa de la Pa de la Pa de la Perererererdiudiudiudiudiu

Diumenge dia 11 de novembre

9:00h Obertura de la Fira.

10:00h Un jurat presidit pel President de la Federació Pro-vincial de Caça, Sr. Ramon Mayench, valorarà les perdiusexposades a la Fira per concedir els premis corresponents.

10:30h Al pati de les escoles inici de la mostra caninaDESFILCAN 2007.

11:00h Al costat del recinte firal, exhibició de tir amb arcorganitzat pel CLUB D’ARQUERS MONTSEC, d’Artesade Segre.

11:00h Arribada de les Autoritats a l’Ajuntament, signa-tura en el llibre d’honor i seguidament visita a la Vila i alrecinte firal.

13:30h Al recinte firal, lliurament de trofeus de l’exposi-ció de perdius i de la mostra canina DESFILCAN 2007.

Durant tot el matí, actuació musical al recinte firal amb mu-sica medieval amb el grup “La Cremallera”.

14

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Oriol Junquerasmb motiu de la conferència del’historiador Oriol Junqueras

sobre la Guerra de Successió i elsdrets històrics de Catalunya que tin-drà lloc el proper 27 d’octubre, hemcregut convenient fer-li una entrevis-ta prèvia.

Entrevistat i entrevistador

De què ens serveix conèixer la història?Quan necessitem orientar-nos, mirema Orient. I Orient és el naixement. Pertant, sempre que volem saber on hemde anar, hem de saber d’on venim. Co-nèixer la nostra història és conèixer-nosnosaltres mateixos. En bona mesura lanostra identitat és memòria, tant la in-dividual com la col·lectiva. Sense me-mòria no hi ha identitat. Penseu què siteniu la dissort de tenir un parent queha perdut la memòria, no té identitat.Conèixer la història és conèixer la nostraidentitat, i poder projectar el nostre futur.

Coneixem prou la història del nostrepaís?No, no la coneixem gens per vàries ra-ons. Perquè ens l’han amagat i perquèno som prou conscients de la històriaque té. Posaré un exemple prou con-tundent. Les tropes franquistes van en-trar a Barcelona el 26 de gener de 1939,però estaven a tocar de Barcelona desdel 22 de gener. No van entrar ni el 22,ni el 23, ni el 24, ni el 25, ho van fer el26. Pot semblar una casualitat i no hoés. Ho van fer per una raó. Aquesta raóla sabien ells i segurament els que lle-geixin aquesta entrevista no la sabran,cosa que demostra que els militars fran-quistes sabien més història deCatalunya de la que sabem nosaltresara. Per què van entrar el 26 de gener?Perquè el 26 de gener de 1641, a laGuerra dels Segadors, l’exèrcit hispà-nic va ser derrotat a la batalla deMontjuïc. I tal com va dir un militarespanyol a un jove historiador català:“el ejército español tiene memoria”.Fins i tot més que nosaltres mateixos.

Hi ha hagut algun interès d’amagar-nos la nostra història?Sí. La història és una arma poderosaperquè construeix identitat i dóna cri-

teris per construir el nostre futur. Pertant, qualsevol que ens vulgui negar elfutur, una de les prioritats que té ésamagar-nos la nostra història. Aixídoncs, ens l’han amagat.

Quin és el fet que ens han manipulati amagat més?És difícil de triar perquè desgraciada-ment ho han fet molt bé. I és que ensho han amagat gairebé tot. Malgrataixò, si n’he de triar un, possiblementés el nostre orgull. El que més ens hanamagat i ens han pres és l’orgull de serqui som. No és que siguem millors quela resta de la humanitat, però és el queens ha fet més mal: no tenir l’orgull deser qui som.

Creus que tenim prou coneixementsobre la Guerra de Successió?No. Igual que per la resta de la històriaen general, però sobre la Guerra deSuccessió no en tenim gairebé gens. Lamajoria de gent que viu al pla d’Urgelli a la plana de Lleida, per posar unexemple proper, segur que no coneixenels detalls de la caiguda de Lleida, desde 1707 en endavant: la matança delRoser on van ser degollades 700 per-sones dintre del monestir, els saquejosde les tropes borbòniques sobre la pla-na d’Urgell i la Noguera amb tanta in-tensitat, brutalitat i insistència que con-

cretament la plana d’Urgell va quedarpràcticament despoblada i va tardar mésd’un segle a recuperar la població quetenia a principis del segle XVIII. Pertant, d’història no en sabem prou i sien sabéssim una mica més, hauríem fetun pas decisiu cap a la nostra llibertat.

Quina opinió et mereix el tractamentde la història en el nostre sistemaeducatiu?És clarament insuficient i és vergo-nyant. Després tenim vergonya d’expli-car-nos nosaltres mateixos qui som.

Quin personatge t’ha captivat més dela Guerra de Successió?Molts. Un dels avantatges que té llegirmolta història és que tens l’oportunitatd’enamorar-te de molta gent: Villarroel,el comandant en cap de la defensa deBarcelona; el general Basset, que ha-via recorregut mitja Europa abansd’alliberar el País Valencià i participaren la defensa de Barcelona; el d’unmunt de guerrillers, des del generalCarrasclet al general Moragues, i elsgermans Desvalls i de Vergós, que percert eren de El Poal.

Com s’explica que la població deLleida el 12 de novembre de 1707 i lade Barcelona el 1714, decidissin re-sistir quan les seves possibilitats eren

AA

15

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

pràcticament nul·les?Perquè de fet encara hi havia possibili-tats, no eren del tot inexistents. Perquèla rendició els donava la derrota defi-nitiva i perquè la conjuntura internaci-onal podia canviar. De fet l’ordre bri-tànica de reunir la seva flota al port deMaó, davant la possibilitat de venir aajudar-nos, va arribar només una set-mana més tard de la caiguda deBarcelona. Per tant, no era una lluitatan folla i desesperada, ja que encara hihavia la possibilitat de guanyar i recu-perar els nostres drets.

La història del nostre país ens hadonat personatges molt lluitadors,com el general Moragues, el generalCarrasclet, els mateixos almogà-vers... Perquè se’ns penja l’etiquetad’un poble mesell i covard?Perquè al llarg de principis del segleXX va dominar un concepte provinentdel noucentisme: que els catalans éremun poble assenyat. Aquesta era una ne-cessitat de presentar-nos com un pobleassenyat, fruit de les convulsions quehavíem sofert i viscut durant el segleXIX . Per tant, hi ha una construccióintel·lectual molt potent que ha inten-tat convèncer-nos a nosaltres mateixosque allò que ens caracteritzava era elseny. Després hi ha una altre fet moltimportant: que la guerra civil i elllarguíssim franquisme (una guerra quemai va acabar d’acabar-se, perquè sem-pre ens van refregar que érem els der-rotats) van menjar la nostra moral. Re-cordem que un 10% de la població ca-talana va haver de marxar a l’exili de-finitiu (unes 300.000 persones), recor-dem tots els morts, recordem que a labatalla de l’Ebre va haver-hi 70.000baixes (el 2,5 % de la població catala-na en la batalla més cruenta d’Europadel segle XX, fora de les dues guerresmundials), recordem les presons plenes(la presó Model va arribar a albergar14.000 persones)... Tot això condicio-na l’esperit de resistència de qualsevolpoble i col·lectiu.

Creus que algun dia podrem recupe-rar aquest esperit reivindicatiu i se-rem més exigents amb els nostresdrets?N’estic segur que sí, perquè al final els

nostres drets som nosaltres mateixos.Els nostres drets ens són inherents il’única manera de renunciar als nostresdrets seria renunciar a ser qui som. Aixòno és tan fàcil, encara que de vegadesens hi hem esforçat a renunciar a serqui som.

Digui’m alguna gran mentida delnacionalisme espanyol?N’hi ha tantes! Però bé, la principal imés evident és que Espanya neix coma concepte polític amb els reis catòlics.

Això és una gran mentida, perquè launió dinàstica entre els dos reis catò-lics manté una estructura política, fis-cal, econòmica i militar separada. Pertant, no hi ha unitat política ni per ca-sualitat. I el nom de Regne d’Espanyano apareix a nivell internacional finsal final de la Guerra de Successió, quanCatalunya serà escombrada per la for-ça dels canons i les baionetes, per partde les tropes borbòniques.

Moisès Martí i Sales

Breu nota biogràficaOriol Junqueras Vies és llicenciat en Història Modernai Contemporània i doctor en Història del PensamentEconòmic per la UAB. La seva tesi portà per títol “Eco-nomia i pensament econòmic a la Catalunya de l’altaedat moderna” i analitzava el naixement del pensamenteconòmic modern en el Mediterrani occidental, esta-blint els paral·lelismes oportuns amb el pensament an-glès i castellà de les primeres dècades del segle XVII. Actualment és professor associat al Departamentd’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha

col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en el programa “Enguàrdia” de Catalunya Ràdio, en els programes “Minoria absoluta” i “Tu di-ràs” de RAC 1 i en el programa “El favorit” de TV3. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió,com “Els Maquis”, “La guerra silenciada” o “Conviure amb el risc”, entrealtres. És autor de nombrosos llibres: Els catalans i Cuba, La presó model deBarcelona, La batalla de l’Ebre, Manel Girona, El Banc de Barcelona, ElCanal d’Urgell, etc.

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

CUDOS Muntanyals dies 28 i 29 de juliol, els esca-ladors Fernando Maldonado

(Foradada), Xavier Vilardell(Lleida), Diana Núñez (Tàrrega) iNick Boliart (Foradada) vam anar afer el cim del Maupàs de 3.109 me-tres d’altitud per la via d’escalada“cerezas” de 250 metres d’altitud, deV+ de dificultat, i semiequipada. Viad’escalada oberta l’any 1951.

28 de juliol de 2007Els quatre escaladors vam sortir de Fo-radada el dissabte 28 de juliol a les 16:00hen direcció a Benasc i a les 19:00h javam arribar a los “llanos de l’hospital”de Benasc on vam deixar el cotxe. A partir d’aquí, amb les motxilles al’esquena (cada una pesava mes omenys uns 15 kg), vam començar a ca-minar costa amunt direcció al cim delMaupàs. Tota l’estona, es va per la Vallde Remuñe, vorejant el riu. Al cap de 3 hores de pujada, a les22:00h, vam decidir parar a fer un bi-vac a 2.700 metres d’altitud, ja que mésamunt no es pot parar a dormir per quèés tot un pedregam.En una esplanada de gespa que vam tro-bar, vam desplegar els aïllants i els sacs,vam sopar i ens vam ficar a dormir ambuna lluna plena esplèndida que es re-flectia a la paret que havíem d’escalarel dia següent.

29 de juliol de 2007A les 7:00h, amb la fresqueta, ens vamllevar, vam esmorzar i vam deixar unniu de material sobrer, que no feia faltaper pujar la paret, amagat darrera unesroques. A les 8:00h, amb el materiald’escalada a l’esquena, vam començara caminar fins arribar al peu de la viad’escalada a 2.800 metres, llavors erenles 10:00h. Ja teníem davant nostre la majestuo-sa paret de granit de la cara sud delMaupàs. Però abans de pujar ens vam trobaruna sorpresa inesperada: dos francesosque també volien fer la mateixa viad’escalada. Llavors vam haver de seguir la lleid’escalada i esperar-nos a que comen-

cessin a escalar i anar al seu darrera.Això ens va perjudicar, perquè havíemde parar molt sovint, esperar-nos, etc... En aquesta via d’escalada, ficava queera semiequipada; sort en vam tenir,perquè no hi havia res fins al final, quanvam trobar algun clau i dues reunionsmuntades amb un parabol i dos burils. Tota l’estona havies d’anar posantfriends, tascons... per poder anar-te as-segurant. Vam fer dues cordades: el Fernandoi el Xavier en formaven una i la Dianai el Nick l’altra. A la meitat de la via d’escalada, hihavia una variant cap a la dreta i unacap a l’esquerra. Els francesos van anarper l’esquerra i nosaltres vam anar perla dreta. Després de sis hores penjats a la pa-ret vam arribar a dalt del cim delMaupàs (3.109 metres) a les 16:00 ho-res. Vam fer la foto de rigor i... llavorsteníem dues maneres de baixar: rapelantper la mateixa via d’escalada que haví-em pujat o fer una cresta bastant difícili llarga que passava per dues munta-nyes de mes de 3.000 metres, per anara buscar una tartera de pedres. Al final ens vam decantar per fer la cres-ta llarga i difícil. En passar per la cresta,vam fer el Pico Navarro, de 3.043 metres, iel Pico Rabadà, de 3.045 metres.

Al cap de dues hores de cresta, vamarribar a la tartera i, quan estàvem ve-ient que se’ns feia fosc, no ens va que-dar més remei que accelerar el pas.Després de dues hores de caminar perpedra i neu, vam arribar al niu de ma-terial que havíem deixat abans de pu-jar. Ja eren les 20:00 i, sense perdretemps, vam seguir baixant. Al cap d’unaestona ja ens va enganxar la nit i, ambla llum dels frontals, vam arribar a les23:00h.

Nick Boliart

E

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol: David Galceran “Pins” es retiral futbolista artesenc DavidGalceran Raïchs “Pins” es reti-

ra després de defensar 21 tempora-des la samarreta del CE Artesa deSegre. El club li va retre un meres-cut homenatge durant el partit de lapassada Festa Major. David Galceran va néixer a Artesael 13 de febrer de 1978 i ja de ben petitva destacar per les seves qualitats fut-bolístiques. Va començar jugant als in-fantils, després als cadets i als juvenils,categories on va estar 8 temporades,fins que als 17 anys va pujar al primerequip de l’Artesa. En els seus primersanys al futbol base, el míster que el vamarcar més va ser l’Àngel Cusola. Ha jugat ininterrompudament 13temporades amb el primer equip a lescategories de Primera Regional i Pre-ferent i s’ha convertit en el líder i àni-ma del conjunt local, sent el capità elsdarrers anys. Durant aquestes 21 tem-porades ha marcat un centenar de golsi sempre s’ha destacat per ser un juga-dor tècnic, lluitador i amb una bona

col·locació tàctica. Gairebé sempre hajugat al mig del camp, alguns cops pelcentre i altres per la banda dreta. En lesdarreres temporades ha jugat de lliure,donant seguretat i sortida de pilota a lalínia defensiva. Entre les seves fites, cal destacar elcampionat juvenil de 2a provincial queva guanyar entrenat per Jaume Caballer“Brito”. També va assolir dos ascensosa Preferent Catalana quan era entrenatper José Luis Carrio, categoria en quèhi havia un nivell excel·lent i noméseren tres o quatre els jugadors localsque hi jugaven (Campabadal, Leal iMarc Figuera). Galceran prové d’una nissaga futbo-lística que ha fet història al CE Artesa.

El seu pare Fernando i el seu tiet Be-net, els germans “Calderer”, van jugara les dècades dels 70 i 80. I en els dar-rers anys ha coincidit amb el seu cosíCarles. A més, el seu pare va ser presi-dent del club a mitjans dels anys 90. “Pins” ha estat un jugador fidel al’Artesa i sempre ha donat la talla enels partits decisius. Ha estat un jugadorde club i hi ha sigut a les verdes i a lesmadures, aguantant en moments difí-cils en què la categoria perillava o enquè l’equip passava per moments difí-cils. Ha estat un referent i amb ell se’nva el número 8 de les dècades dels 90 i2000.

Miquel Regué i Gili

Presentació de l’EFAP

El passat 29 de setembre es va fer la presentació dels equips de l’Escola de Futbol Artesa - Ponts (EFAP) Foto: Eduard Bergonyó

E

20

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Recull de les sortides culturals d’estiuL’Espluga de FrancolíEl divendres 3 d’agost, Les Terres delMarquesat vàrem encetar el programad’estiu amb una ruta cultural. Traspassarem el port de Bell Tall icap a l’Espluga de Francolí, on va te-nir lloc un bon esmorzar i porró. Des-prés, visita guiada pel celler coopera-tiu amb degustació final de mistela imoscatell. Érem unes trenta persones, que totpassejant i fent tertúlia ens vàrem acos-tar al naixement del riu Francolí, unracó molt bonic que cal visitar on ensvam fer la foto de família. Tot seguitens vàrem posar en contacte amb laguia de turisme, que realitza la visita ala cova de la Fontmajor, morada dels

primers espluguins. És un museu in situon podem gaudir de les diferents esce-nes de la vida de l’home prehistòric, totdotat d’una perfecta escenificació dellum i so. Els més agosarats poden prac-ticar l’espeleologia a través del riu sub-terrani.

Després d’un bon dinar a l’hostal delSenglar, ens vàrem perdre per les mag-nífiques dependències del Museu de laVida Rural, casa pairal de Lluís Carulla,un important mecenes fill de l’Esplugade Francolí.

La Vall de BarcedanaEl dimecres 8 d’agost va tenir lloc laruta cultural a la Vall de Barcedana, llocmolt a prop nostre i tan desconegut. Noens cansem mai de repetir el mateix:què bonic és trepitjar el nostre territo-ri, donar-lo a conèixer per poder-lo es-timar. De la mà del nostre guia, en RamonBernaus, i trobant-se ell mateix sobreels seus dominis, vàrem iniciar la sor-tida al seu poble natal, Vilanova deMeià. Ens enfilàrem a la font Blanca,on esmorzàrem en plena natura al peude les alzines, contemplant tot el ma-jestuós Montsec. Acte seguit, explica-ció històrica per part d’en Ramon

Bernaus i geològica per en JosepRoqué. Parada facultativa al Pas Nou, llocmolt pintoresc, i l’Hostal Roig (Roi),lloc on molts anys enrere es celebravauna fira molt important de bestiar i quetambé era punt de trobada entre rama-ders de muntanya i de la plana. Iniciàrem la baixada en direcció aMata-solana, petit llogarret on hi viuuna sola família, i vàrem veure tota lamajestuositat de la vall. A Sant Martíde Barcedana, vàrem visitar casa Roca,on hi ha capella pròpia dedicada a SantFrancesc d’Assís. Aquesta casa, una deles més antigues, és actualment un hos-tal de casa de pagès. Acte seguit, vàrempujar a Sant Miquel de la Vall per diri-gir-nos al castell i ermita de SantGervàs. El castell de Sant Gervàs con-trolava tota la vall de Barcedana i dins

de l’ermita romànica del segle XII delmateix nom hi ha unes pintures barro-ques en bon estat. Després de visitar els pobles de SantMiquel i de Sant Cristòfol de la Vall iles seves respectives esglésies amb al-tars barrocs ben conservats, anàrem adinar a la casa de pagès anteriormentmencionada. A la tarda, vàrem donar un tomb perLlimiana, on ens van ensenyar la CasaMuseu dedicada a Josep Bonifaci, met-ge il·lustre fill de Llimiana, on va mo-rir al 1989 després de viure una llargatrajectòria a Rússia, Romania iBulgària. Va ser amic personal i metgede Santiago Carrillo. Des de la nostra associació donemles gràcies a totes les persones que tanamablement ens van atendre a tots elspobles de la ruta.

21

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

A Tremp en trenEl dilluns 13 d’agost ens vàrem des-plaçar des de Balaguer a Tremp amb eltren de la Pobla. En arribar a Tremp ensesperava el nostre amic i col·laboradorLlorenç Sánchez, historiador delPallars. A poca distància hi ha el Mu-seu de Ciències Naturals. Un cop allí,va tenir lloc una explicació sobre la ca-talogació de fòssils duta a terme per lageòloga del Museu. Després va haver-hi una petita conferència sobre la his-tòria de Tremp dins el Pallars a càrrecde Llorenç Sánchez. Seguidament, ens

vàrem desplaçar a la basílica de la Marede Déu de Valldeflors. Després de dinar, el nostre bon amicLlorenç Sánchez va signar diferents lli-

Coll de NargóEl divendres 18 d’agost vàrem gaudir d’una visita cultural al jaciment de dinosaures de Coll de Nargó. També vàrem visitarels museus de dinosaures i dels raiers respectivament, i la joia romànica de Sant Climent. Donem les gràcies pel guiatge dels experts en dinosaures Antoni Lacasa i en Josep, el seu amic col·laborador.

bres de la seva producció, que són moltsi de temes diversos. Ens vàrem acomi-adar a l’estació de Tremp, per dirigir-nos amb el tren a Balaguer.

Cloenda a AgramuntLa cloenda d’estiu va tenir lloc per se-gon any a Agramunt. Érem 36 perso-nes, vingudes com sempre de diferentsllocs. El punt de trobada fou a l’esglésiaromànica de Santa Maria d’Agramunt.El mossèn ens donà totes les facilitatsi, de la mà d’en Ramon Bernaus, ensvàrem endinsar en els coneixementsdels altars barrocs del seu interior. Esva fer una menció especial de la Vergedels Socors, patrona de la vilad’Agramunt, per efectuar-se un certa-men literari en el seu honor. Acte seguit vàrem anar als safareigs,una obra magnífica relacionada amb elcanal d’Urgell, del que depenia en lapresa de l’aigua. Després ens dirigirema l’aqüeducte del pont de ferro, una deles obres emblemàtiques del canald’Urgell. Havent sopat en un conegut establi-ment d’Agramunt, vàrem visionar unDVD de totes les rutes de l’estiu. Fi-nalment, ens vàrem acomiadar fins aldissabte 22 de setembre, dia que es pre-veu visitar l’antiga Iesso (actualGuissona): ciutat romana (MuseuRomà) i un tomb pel nucli antic, ambpossibilitat de veure el pou de gel.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del Marquesat

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

22

la P

alan

ca

Festa Major 2007ls actes d’aquesta edició van co-mençar la freda nit del dimecres

amb la cantada d’havaneres del grupCavall Bernat i van acabar la mati-nada del diumenge amb el concert iel posterior sarau de l’orquestraMontgrins. Entre l’un i l’altre es van desenvolu-par una sèrie d’actes de tot tipus i per atots els gustos, dels quals ens agradariadestacar-ne tres sense ànim de desme-rèixer la resta. En primer lloc, el XVI Sopar de Ger-manor, amb una participació d’unes 600persones, on es va gaudir d’un bon àpatambientat de forma simpàtica per “unsescocesos”. L’any passat ja vam destacar la ini-ciativa del Jovent d’Artesa de Segre(JAS) de recuperar l’Orgia de Foc. Sensdubte podem dir que enguany s’hansuperat, amb un petit castell de focs al

final inclòs, tot i que sempre hi ha as-pectes a millorar. Per altra banda, la Cursa d’Andrò-mines va ser una agosarada aposta dela Comissió de Festes que corria el pe-rill de passar desapercebuda (com fauna vintena d’anys); però el jovent s’hiva implicar i va resultar un èxit de par-ticipació i d’assistència de públic. En la banda més negativa podríemsituar l’atapeïment de les firetes a laplaça de l’Ajuntament, ja que no escomptava amb l’espai del solar del fu-tur casal cultural com en els darrersanys. Un aspecte a replantejar-se. Tampoc va resultar gaire encertadal’acumulació d’actes del dissabte a latarda, alguns dels quals entenem quesón inevitables (campionats de futbol ibàsquet). Pel que fa a la resta d’actes, pensemque es van desenvolupar dintre del pre-

vist, amb algun desajustament horari,això sí. No voldríem deixar passar l’ocasiósense fer menció al fet d’haver tornat aprogramar un espectacle de varietats.De fa temps, els favorables i els detrac-tors d’aquest tipus d’espectacle han es-grimit els seus respectius arguments.Sense entrar en més detalls, llencem lapregunta: Realment val la pena? En el que no hi ha dubte és que laFesta Major 2007 passarà a la històriaper un fet molt concret que no té res aveure amb la programació: durant la nitdel dijous al divendres es van assolirtemperatures mínimes de rècord en unmes de setembre. Així ho van dir elsmeteoròlegs.

La PalancaFotos: Eduard Bergonyó,

Carles Canes, JM Espinal

E

La cantada d’havaneres es va veure condicionada per lesbaixes temperatures (fins i tot el rom no cremava!) i... pelpartit del Barça

Els actes infantils van començar el dijous a la tarda amb latraca, el repic de campanes, la cercavila (a la imatge) i laxocolatada

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Uns misteriosos escocesos van “tocar la gaita” durant el Sopar de Germanor

A les fotos en columna de la dreta, els guanyadors delConcurs de Botifarra del divendres a la tarda:

1r - Ramon Segú i David Fusté2n - Carlos Guàrdia i Pere Ramon Farré3r - Víctor Caballol i Gabriel Rodríguez

Espectaculars imatges de l’Orgia de Foc, el divendres a la nit. A la dreta, els focs d’artifici; a l’esquerra, els diables

La cara de velocitat dels participants i les mirades atentes del públic demostren l’interès despertat per la Cursa d’Andròmi-nes del matí del dissabte (al llarg de tot el carrer Prat de la Riba, des de la carretera fins a la secla)

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Les sardanes no van faltar cap dia, de divendres a diumen-ge. El dissabte, a més, un aperitiu on es va poder degustarel vermut que elabora la Cooperativa d’Artesa

Concurs de play a El Lokal, que va estrenar el grup de jovesdel mateix nom, els quals s’han constituït legalment en as-sociació de lleure

Moltes activitats esportives durant la tarda del dissabte

Al circuit del Polígon, elsamants del motor van podergaudir de les evolucions delsquds i de les motos

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

A la cursa atlètica organitzada pel CUDOS, pocs però bons Tres dies, tres concerts amb notable participació de públic

Dissabte a la nit, música alternativa pel jovent a l’esplana-da de l’institut

Els nous castellers de Guissona (Els Margeners) van actu-ar el diumenge, quatre setmanes després de la seva estrena

Les firetes no poden faltar en cap Festa Major. Són una delícia per als més joves i una excusa per als més grans

26

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Paellada popular. La Torre de Fluviàl passat diumenge 9 de setembre,es va celebrar a La Torre de

Fluvià una paellada popular.

La promotora va ser l’Anna, unanova veïna que volia celebrar el seuprimer any en el nostre poble. Evident-ment tota la població hi va participar,ja que a tots ens il·lusiona que la gentque ve de fora s’integri i vulgui formar

E

Cloenda del 25è aniversari dels Bombers d’Artesal diumenge 16 de setembre vatenir lloc la festa de cloenda dels

actes de celebració del 25è aniversaridels Bombers Voluntaris d’Artesa, quevan començar el passat 21 d’abril. La cloenda va consistir en un dinaral pavelló poliesportiu, al qual van as-sistir unes 220 persones; entre elles,gent de diferents parcs. L’acte va estarpresidit pel delegat de la Generalitat enfuncions, Àngel Vidal, que acompanya-va el cap de Parc d’Artesa, BenetGalceran, i la cap dels bombers de laregió de Lleida, Mercè López. Tambéhi assistiren els alcaldes d’Artesa, Alòs,Foradada i Vilanova, a més d’un repre-sentant del Consell Comarcal.

La PalancaFotos: Antoni Colom

E

part del nostre poble. Aquesta paellada, que va comen-çar com una simple reunió de veïns,es va convertir poc a poc en una granfesta, amb música i ball gentilesa dela casa rural ca l’Adrià, que va cedir

el seu equip de música. El fi de fes-ta, el va marcar una foto de famíliade tots els assistents com a recordd’aquesta jornada.

Text i fotos: Josep Sellart Gasull

27

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Biblioparc 2007urant els mesos de juliol i agostha tingut lloc una nova edició del

Biblioparc a la plaça de l’Ajunta-ment, organitzat per la Regidoria deCultura, amb la col·laboració de laBiblioteca Municipal Joan Maluqueri Viladot. Aquest espai de lleure presenta unagran varietat de material per a nens inenes, però també per als adults. Entre els llibres per a infants, desta-quen tres grups: Per als més petits, sen-zills amb ambientació gràfica i moltscolors; A partir de 5 anys, destinats atots aquells que s’inicien al món de lalectura; i Endevinalles i jocs, variantsentretingudes dels contes en si. Revis-tes de tot tipus són les ofertes destina-des al públic adult. Com a novetat, aquest any, s’han re-alitzant diferents tallers: boles de ma-labars i crea el teu dibuix mitjançant lanatura. Tots dos han tingut una bonaacceptació entre el públic infantil, fetque es planteja potenciar de cara lesproperes edicions. Al Biblioparc hi han participat untotal de 1.334 infants i joves. També hatingut un cert èxit entre el públic adultamb 356 usuaris. L’assistència enaquest espai augmenta any rere any. Caldestacar, però, la major afluència d’usu-aris durant el mes de juliol; mentre que,al mes d’agost, amb l’arribada del pe-ríode de vacances, el nombre d’usuarisdisminueix. Des d’aquest espai, les monitores quehem realitzat un any més el Biblioparc,volem agrair la nombrosa participacióque hem tingut al llarg d’aquest dosmesos i també el suport rebut per partdels pares. Realment sense tots vosaltres no ha-gués estat possible. US ESPEREM EL PROPER ANY.NO HI FALTEU!!!

Biblioteca Municipal Joan Maluquer i Viladot

D

29

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Nota d’agraïment

La família Macià-Nogués us agraeixde tot cor les vostres mostres dedolor, les vostres paraules de consoli la vostra companyia en aquestsmoments tan difícils.

Estenc la mà i no hi ets.Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revelamés dòcilment i tot del que pensava.No tornaràs mai més, però en les cosesi en mi mateixa hi hauràs deixat l’empremtade la vida que visc, no solitàriasinó amb el món i tu per companyia,plena de tu fins i tot quan no et recordo,i amb la mirada clara dels qui estimensense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

El pa més calent és a l’aigüeraUna panificadora ajuda a ser més inde-pendent, i també a desenvolupar la ima-ginació fent receptes de tot tipus de pa,masses, pastissos i fins i tot plats deforquilla. Us vull parlar sobre un nou aparellculinari per a la comoditat diària. Pot-ser no m’ha canviat la vida, però mel’ha fet més senzilla. No estem parlant d’aparells especí-fics de cocció al vapor o mitjançant al-tres mitjans. La panificadora de què us parlo ésprobablement l’invent d’algun alemanyespavilat, que li va semblar que tenirpa calent a casa sense haver de sortir alcarrer (tenint en compte el mal tempsque tenen per allí) era molt necessari. L’aparell que veieu a la foto nomésté una cassoleta amb un parell de pale-tes que es mouen i poden, per tant, bar-rejar i amassar pasta de pa o similars, idesprés té una resistència que pot cou-re el contingut d’aquesta cassoleta.

L’ús més corrent és per a fer pade motlle: només cal situar farina,llevat i aigua en el seu interior, i enunes tres hores i mitja es pot gau-dir d’un pa de motlle de molt bonaqualitat, d’uns 700 grams. Es con-serva bé dins del frigorífic, en unabossa de plàstic. Pot aguantar unscinc dies sense problemes. Pot també fer una massa de pa,que es pot emprar per fer una cocade recapte, i finalment té un parelld’opcions per a fer pa de pessic. No caldir que durant el procés de “panificació”es pot afegir panses, més llavors, etc. El més difícil és encertar les mesu-res de farina i aigua, així com altres in-gredients, per tal que el pa surti bo. Detota manera, si no es tenen les midesagafades (m’incloc com a ignorant delpa), hi ha unes marques comercials quet’ofereixen premescles de farina inte-gral amb llevat i llavors, que quedenmolt bé.

Finalment, el cost de l’aparell no éselevat, i es pot trobar fins i tot a interneta preus raonables. Cal remarcar que pot ser de gran uti-litat en pobles que no tinguin fleca aprop, i sobretot en casos de cuinerscompulsius, àvids de noves sensacions. Bé, si us animeu, i se us acuden no-ves receptes, val la pena que ens hoexpliqueu per a poder fer plats nous.

Joan Giribet i Carlí

31

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

De la Firaa Fira de Sant Bartomeu, avuiFira del Meló, era abans la fira

d’animals i ara la fira de maquinà-ria. Això tot ho porta lo progrés i voldir que, vulguis o no, anem endavant.I molt malament si un dia anem en-darrere. Jo també esperava amb molta il·lusióaquest dia. Feia temps que preparavalos meus cistellets per venir a la Fira apassar-m’ho bé i gaudir parlant amb lagent. Són molt macos aquests dos dies.Per a mi són molt importants i els vaigviure. També va ser maco com va passar lonostre batlle amb tot l’acompanyament:lo president de la Diputació de Lleida,Sr. Gilabert, i els consellers de Governa-ció i d’Agricultura, senyors Puigcercós i

Llena respectivament. Amb aquesta Fira he col·laborat mol-tes vegades. També vull donar les grà-cies a aquells acompanyants del nostrebatlle, parant-se amb tothom i saludantla gent. Quan els vaig tenir al davant,em va semblar que saludaven una fa-mília. Tot això va passar volant, com laresta. Fins l’any que ve. Referent a la paella, unes nenes bo-niques i molt simpàtiques ens van por-tar uns tiquets al cadiraire i a mi. L’amicva anar a buscar la paella però jo, comque hi havia tanta cua, no hi anava.Havia d’estar massa estona dret i emvaig asseure en un banc a la plaça.M’anava a menjar un entrepà que por-tava quan va passar un amic i em diu:“Que hi fas aquí? Ja no hi ha cua”. Vaig

posar el pa a la bossa i a menjar paellas’ha dit. I em trobo les dues nenes. “Onvas?”, diuen. “On és la paella?”. S’hoparlen i una em diu: “Vine amb mi”.Em va portar a una taula amb cadires idiu: “Seu aquí que ara et porto l’arròs”.Dit i fet. Em va portar un plat d’arròsque no n’hi cabia més, i bo com mai.Més bo que a cap restaurant i moltabundant. La gent ho deia. Alguna cosahi devia haver de veritat. Ara només em queda felicitar totl’Ajuntament, com també tots els or-ganitzadors, perquè aquestes cosessempre són cosa de tots. Moltes gràcies.

Ton Bonet

L

(a)Política i (in)Cultura (i II)Al nostre país, la consistència culturalés més aviat feble, sobretot si ens com-parem amb països del nostre entorn. Noés casualitat que Catalunya (com Es-panya) estigui a la cua d’Europa en ren-diment escolar; i la mateixa Espanya,campiona del món en consum de coca-ïna. Aquests fets ens demostren que eldesenvolupament econòmic i el cultu-ral van per vies totalment diferents. Si,a més a més, hi afegim els putrefactescanals de televisió que entren a casanostra amb telescombreria –tota espa-nyola– i que la premsa més venuda ésl’esportiva, que més aviat sembla prem-sa del cor i no esportiva, i tota ellahispanocèntrica, això ens dóna en mol-ta mesura com està la qüestió. Llavors, als que tenim com a adscrip-ció nacional Catalunya, ens consta moltd’entendre perquè resulta tan difícilaconseguir avenços socials i nacionals.

No és fàcil d’entendre-ho. Òbviament,la principal causa és que molta gentencara vota partits nacionalistes com elPP o el PSOE. Moltíssima d’aquestagent viu d’esquenes al país o el país liimporta un rave. De fet, sempre donem la culpa alspolítics catalanistes de les renunciesnacionals i els avenços inexistents, peròmai ens parem a pensar que tenim unasocietat civil de pa sucat amb oli, inca-paç de defensar els interessos col·-lectius, principal causa del fracàs del’Estatut. I la nostra manca de capacitat per aentendre que el vot serveix de poc sino va acompanyat d’un consum respon-sable, i no volem entendre que avui endia el client és tant o més important queel votant. També ens neguem a entendre quementre no tinguem un mitjà de comu-nicació potent d’àmbit català no ens en

sortirem. Si continuem comprant prem-sa i productes d’indústries culturalshispanocèntriques, econòmicament elsfem més potents i aquesta força la uti-litzen contra nosaltres. Ens preocupem –de fet, no massa–per la llengua i cultura catalana, i per-què ens prohibeixen jugar partits ambla nostra selecció –cosa pròpia delstalibans–, mentre els “progres” callen,però no ens parem a observar quinesempreses i entramats financers hi ha al’entorn de tota aquesta repressió. Lla-vors ens queixem i ens lamentem, sen-se tenir en compte la premsa, la cerve-sa, l’operador de telefonia mòbil, lacaixa d’estalvis, l’editorial, el canal detelevisió i els productes lactis... que enstenen com a clients. I d’això els polítics no en tenen capculpa.

Moisès Martí i Sales

“Hi ha dues paraules en català sense equivalent en cap altra llengua:seny i enraonar.”

Francesc Pujols, escriptor (1884-1962)

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

32

la P

alan

ca

LA FITXA

Número: 9Data: setembre de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 24

l marge de la Festa Major, queés el que toca en aquesta època,

cal destacar alguns articles relacio-nats amb temes de caire nacionalis-ta. Resulta evident que, 25 anys des-prés, no hem avançat massa enaquesta línia. PORTADA. Hi trobem dues fotogra-fies relacionades amb el titular: FestaMajor 1982. Una d’un aplec o concursde sardanes, probablement al camp defutbol, i l’altra ens ofereix una mostradels típics llibrets del programa. EDITORIAL. Fa referència a duesfestes del setembre: la Diada de l’11 desetembre i la Festa Major. Acaba així:“Aprofitem ambdues festes per‘recapacitar’ sobre el seu autèntic sen-tit de Poble i de Nació”. LOCAL. A la Informació Munici-pal, s’exposen alguns dels acords delplens municipals. Destaca la acord de28-07-82 de sol·licitud de set actuaci-ons per al Pla d’Obres (les de més quan-tia són l’ampliació de la xarxa d’aiguaa la carretera d’Agramunt, amb més de23 milions de ptes., i l’asfaltat de lacarretera Artesa-Alòs, amb més de 19milions de ptes.) A Diaris oficials s’informa del De-cret 224/1982 pel qual la Generalitataccepta la donació del fons documen-tal de Joan Maluquer i Whal, oferta perl’Associació d’Enginyers Industrials deCatalunya (la donació es va valorar enmés d’un milió de ptes.). El Noticiari Local se centra princi-palment en els actes de la passada Fira,que fou inaugurada pel director gene-ral de Turisme Ramon Bagó. També faesment, entres d’altres, dels focs fores-tals, d’una infecció de dos nens de Pontsdesprés de beure aigua directament delSegre i dels desperfectes ocasionats perla pluja i el vent del 23 d’agost. CAMP. Jesús Santacreu en ofereixun nou article, titulat Monopolis i agri-cultura, on explica que els monopolisno estan interessats directament enl’agricultura, però si que es trobem “si-tuats riu amunt o riu avall de la pro-ducció agrària i així obtenen els mi-llors beneficis exposant molt poc”. Totseguit fa una exhaustiva relació de

multinacionals, agru-pades segons el tipusde producció. Acabalamentant-se de lamanca d’organitzaciódels pagesos per a con-trarestar aquest domini. A la mateixa pàginahi trobem una notad’agraïment de La Pa-lanca, acompanyadad’una fotografia, perl’èxit de l’estand que esva muntar durant laFira. Es van aconseguir60 noves subscripcions(cal recordar que la re-vista encara no tenia niun any d’existència). FESTA MAJOR. Ala pàgina 9 hi trobemel programa d’actes,dividits en actes religi-osos i actes cívics. Eldijous es començavaamb la tradicional tra-ca i el repic de campa-nes, al migdia, i la can-tada d’havaneres (amb Veus de Ponent),a la nit. Les orquestres d’aquell any vanser la Triomfal, la Maravella i la JanioMarti, respectivament de divendres adiumenge. Les sardanes, el divendres iel diumenge, amb les mateixes orques-tres. L’espectacle de varietats del dis-sabte va comptar com a estrelles prin-cipals amb l’humorista Santi Sans i elcantant Peret. El diumenge, competi-ció d’escacs al matí i partit de futbol deprimera regional entre l’Artesa i el Ca-pellades a la tarda. No hi consta cap acteinfantil perquè, si la memòria no emfalla, s’acostumaven a programar a part. OPINIÓ. Per començar, l’articleCatalunya sí és una nació, signat perun anònim Català, es lamenta de lesparaules del delegat del Govern Cen-tral a Catalunya, Sr. Rovira Tarazona,negant que Catalunya sigui una nació,en contraposició al que havia dit el pre-sident de la Generalitat. En cap momentl’autor fa cap proclama sobiranista;simplement es limita a argumentar queCatalunya és efectivament una nació.

Les dues pàgines centrals estan ocu-pades per una altre article d’opinió, enaquest cas del redactor Bartomeu Jové.La Ponts-Folquer, per acabar amb eltema pretén analitzar amb profunditatun tema que preocupava molt al muni-cipi d’Artesa i que va acaparar l’aten-ció dels mitjans de comunicació. A par-tir de les declaracions de l’aleshoresconseller Josep M Cullell, Jové divi-deix el seu article en cinc parts per ar-ribar a la conclusió que la inversió dela carretera Ponts-Folquer no valia lapena si el que es pretenia era estalviar3 km des d’Igualada a Comiols, pas-sant per Ponts en lloc de per Artesa.Cullell va dir als diaris: “No entenc l’en-

Setembre de 1982

AA

33

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

frontament per la possible construcciód’aquesta carretera, ja que la seva cons-trucció no exclou la millora i ajorna-ment de les carreteres d’Artesa deSegre. No hi ha incompatibilitats”. Defet, el temps ens ha donat la raó alsartesencs, ja que actualment la carrete-ra Ponts-Folquer està catalogada coma comarcal, mentre que l’Artesa-Folquer és simplement local. I això surtreflectit als mapes. I la gent que no co-neix el territori es guia pels mapes. Osigui que Artesa va quedar marginadade la xarxa de carreteres com a conse-qüència d’aquest fet. INFORMACIÓ. Artesa de Segreamb dades (II) és la continuació de l’ar-ticle d’A. Pijoan i J. Farrando que apa-reixia en les pàgines centrals del mesanterior (on, per error, hi figurava A.Pijoana). En una primera part es mos-tren estadístiques del nivell d’educacióde la població (només 35 persones ambestudis superiors) i dels diferents sec-tors d’activitats (30 persones a l’atur,mentre que el grup més nombrós és eldels jubilats amb 582 persones). Tam-bé hi ha una piràmide de població ones veu clarament que la franja de 40-44 anys presenta una població sensible-ment més baixa. Si fem comptes, sónels nascuts entre el 1938 i el 1942. Laconclusió és fàcil si recordem que laguerra civil va ser durant el període1936-1939. En la segona part hi trobem un re-cull de dades de les diferents votacionsal nucli d’Artesa de Segre des de la res-tauració de la democràcia. Remarcoaixò de nucli, que no municipi, que éstal com consta a la revista (i semblalògic pel nombre d’electors que hi apa-reix). Pel que fa als partits, el dominiinicial de la UCD va passar en pocsanys a CiU. Respecte a la participació,destaco la més alta i la més baixa de lesset convocatòries a les urnes entre 1976i 1980: el referèndum de 1976 per a lareforma política va obtenir un 89,3%(hi havia ganes de canvi), mentre queel referèndum de l’Estatut només un59,7% (sembla que aquell Estatut tam-poc va despertar massa entusiasme). ASSOCIACIONS. En aquesta sec-ció m’he retrobat amb un dels meusprimers articles a la revista (dic que erameu tot i que el nom estava en castellà

i el primer cognom equivocat: RamónGaribet). Amb el títol Agrupament Es-colta i Guia Mare de Déu del Pla, unarticle dividit en dues parts explica lesexperiències dels campaments d’aquellestiu. Per primera vegada es van fer trescampaments independents; això sí, totsa la Cerdanya. La part principal del text,però, narra l’experiència dels Pioners iCaravel·les (15-16 anys), que van con-viure durant una jornada amb els toxi-còmans del centre de recuperació de lapetita localitat de Gréixer i que perta-nyien a l’associació internacional ElPatriarca (dues petites fotos ho il·lustren).Curiosament, anys després es va saberque aquesta associació era una mena desecta. Amb tot, no crec que l’objectiu del’activitat quedés desvirtuat. Joan Clua i Caubet, en nom de l’As-semblea de la Creu Roja dóna les gràci-es a tots els pobles de la rodalia (els enu-mera) pel seu suport en la compra d’unaambulància, així com a la Diputació deLleida, en la figura del seu president. La Biblioteca Maluquer informa deles publicacions que hi arribenperiòdicament. Sorprèn trobar enaquesta relació el Boletín Informativode la República Federal Alemana. Ramon Regué i Montserrat, en re-presentació de la Dàlia Blanca, infor-ma de la participació en els actes de laDiada Nacional i de la primera actua-ció del nou grup de teatre, que posaràen escena A les 20 hores, futbol sota ladirecció de Roc Galceran. També in-forma de les altes i baixes de la junta,produïdes en l’assemblea del mes dejuny, entre les quals hi ha la baixa deJordi Alins “perquè marxa d’Artesa”. CULTURA. És precisament JordiAlins qui signa l’article Llengua llar-ga, llengua curta. Es tracta d’una re-flexió sobre la situació enganyosa dela llengua catalana: “Ens sembla quela situació lingüística és immillorableperquè tenim dos diaris catalans i s’en-senya la nostra llengua a les escoles”.Acaba amb un critica a nivell local: “Nohi ha consciència de perill. Els carrers,les places i les avingudes no s’han nor-malitzat. La Palanca està seguint unprocés inconscient de castellanització(...) El llibret groc de la Fira de SantBartomeu en té un 25% (...) Si anemper aquest camí, haurem de llegir el

programa de la Festa Major enESPAÑOL”. Bé, avui en dia la situaciólingüística no està per tirar coets, peròalmenys li podem dir al nostre bon amicJordi que La Palanca no ha sucumbit,que el programa de la Festa Major tam-poc i que la retolació urbana està encatalà. CARTES A LA REDACCIÓ. Unaprimera carta, signada per J.M.S., espregunta de què ha servit la campanyade normalització lingüística amb l’es-lògan “El català, cosa de tots”, ja que“després tot ha quedat gairebé igual”. Una altra carta, en aquest cas d’A.Durany, critica la filtració d’un afer dela Fira (que ara tampoc ve al cas) alsmitjans de comunicació per part d’al-gú de la Comissió organitzadora. “Pen-so que hi ha altres llocs i altres mo-ments per a treure els draps bruts alsol (...) L’esmentat informant, amb lesseves declaracions, no ha fet cap favoral nostre Ajuntament, però menys, moltmenys, ho ha fet a Artesa”. HUMOR DE SECÀ. Les conversesde Quimet i Cosme ens acosten als te-mes locals d’actualitat d’aquell mo-ment: Fira, pantà de Rialb i política. ESPORTS. Aquest mes es parla ex-clusivament de futbol. En primer llocla crònica del tercer Trofeu del Meló,aconseguit davant del Juneda en vèn-cer per 2-0. En la foto es pot veure eldelegat del Govern de la Generalitat aLleida (un jove però igualment calb J.A.Duran i Lleida) lliurant el premi al ca-pità Jordi. També s’informa de l’assem-blea del mes d’agost amb força detall:comptes amb un dèficit de més de200.000 petes., el pressupost amb undèficit previst d’unes 400.000 ptes., lesaltes i baixes de jugadors i els membresde la directiva (un total de 27 encapça-lats pel president Joan Macià i Solé). Per acabar, tres curiositats. Una, quela revista d’aquest mes publica 2 fotosen portada i 4 a l’interior, tot un rècorden aquell moment. L’altra, que una co-neguda empresa d’assegurances publi-ca un anunci a pàgina sencera íntegra-ment en castellà (d’això, entre d’altrescoses, es devia queixar el Jordi Alins).I l’última, que dels 31 anuncis de laprimera revista ja s’ha passat als 37.

Ramon Giribet i Boneta

34

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Canvi d’airesls més observadors hauran ad-vertit que hem canviat el títol de

la secció. Que de “psicologia de cadadia” s’ha passat a dir “de collita prò-pia”. El perquè d’aquest canvi?Doncs perquè cal renovar-se. Ja feiaforça temps que aquesta secció s’edi-tava amb aquest nom, obeint a quèels temes tractats tenien un punt devisca psicopedagògic. Ara, passat el temps, penso que caliaun canvi i m’he proposat escriure unasecció, també amb la periodicitatmensual que té La Palanca, un pèldiferent: una secció on intentaré do-nar la meva visió personal de temesque siguin en el moment més omenys actualitat; els temes poden serdes de desenfadats fins a transcen-dentals, tot depèn del moment i d’allòque m’hagi cridat l’atenció. M’agra-daria tractar els temes que el dia adia vagi portant, des del meu punt devista, personal i intransferible, és a diropinar sobre l’actualitat. No sé si sabré fer-ho amb el rigorque m’agradaria, sí més no ho intenta-ré, espero continuar gaudint del res-pecte i felicitació que molts de vosal-tres m’heu manifestat fins ara. I per estrenar-me, m’agradaria co-mentar una malaurada notícia que s’harepetit i que ha saltat recentment alsmitjans de comunicació: la criança delsfills. Aquests últims mesos hem pogutveure com diferents pares eren els pro-tagonistes de les notícies del dia. Hem

vist com alguns pares no són capaçosde sacrificar-se pels seus fills, però nonomés això, sinó que han estat capaços“d’abandonar-los” en un portal durantunes hores per anar a divertir-se. Paresque ni tan sols recordaven on haviendeixat els seus primogènits quan ellshavien tancat la porta de casa. Fins i tot vam poder veure un acudital diari Segre on es caricaturitzava laimatge d’un pub al davant del qual hi

estaven “aparcats” una sèrie de cotxetsinfantils amb el nadó a dins. I veient aquest panorama no puc dei-xar de pensar en els animals... quinaespècie seria capaç d’abandonar les se-ves cries? Quin animal no lluitaria peraconseguir el bé del seus fills? Llavorsveig que només els humans som capa-ços de fer aquestes bestieses! Quin jocde paraules, els humans fem bestiesesque ni les bèsties fan!! I això que tenimla capacitat intel·lectual que se suposaque ens fa més hàbils i raonats.... no hoacabo d’entendre. Tot plegat és com-plicat!

Suposo que per intentar “entendre”aquest fet, caldria conèixer la persona-litat d’aquests individus, el seu grau demaduresa mental i què els ha portat aser pares. Un pare que pot arribar a oblidar-sedel seu fill, o que el maltracta, ha detenir alguna patologia inherent a la sevapersonalitat o bé produïda per factorsexterns (drogues, alcohol, etc). També cal fer esment que, parado-

xalment a l’era del sexe segur, mol-tes criatures són engendrades sensecap voluntat de reproduir-se per partdels seus progenitors. Nens sovint nodesitjats, no acceptats, es convertei-xen en un destorb del qual no se sapben bé què fer-ne; “aparcar-lo” peranar de festa!, drogar-lo perquè dor-mi perquè la marxa bé s’ho val! Les notícies, malauradament, te-nen cada vegada més com a prota-

gonistes infants lligats, maltractats,abandonats... pels seus propis pares.Quin panorama! No vull ser alarmista,però aquestes notícies no només nohaurien de sovintejar en els mitjans decomunicació, sinó que no se n’hauriade produir cap ni una. Els infants no són titelles que s’apar-quen i es mouen segons les necessitatsdels adults. Ells tenen tot el dret a viureamb una família responsable, tenen dreta ser estimats i, en definitiva, tenen dreta ser tractats com a persones!

Noemí Farré Cortadelles

E

M’he proposat escriure unasecció un pèl diferent onintentaré donar la mevavisió personal de temes quesiguin en el moment més omenys actualitat

www.lapalanca.CATwww.lapalanca.ORG

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Com queda l’Educació Artística?enint en compte que l’EducacióArtística (música i plàstica) és un

element important i imprescindibleper l’educació integral de les perso-nes, amb aquest article es pretén de-nunciar que, amb la posada en fun-cionament aquest curs de la LOE alCicle Inicial de Primària, l’EducacióArtística ha vist retallada, per llei, lacàrrega horària mínima a les nostresescoles. Amb l’aprovació de la LOE (LleiOrgànica d’Educació) 2/2006 de 3 demaig per part del Govern de l’EstatEspanyol i l’aprovació dels Decrets142/2007 i 143/2007 que estableixenl’ordenació dels ensenyaments a l’Edu-cació Primària i Secundària per part delGovern Català, s’inicia un nou terminid’implantació d’aquest nou ordenamenteducatiu a casa nostra. Segons el ca-lendari previst, el curs 2007/08, o siguiaquest, es comença a aplicar al CicleInicial, en el cas de l’Educació Primà-ria, la nova Llei d’Educació i els De-crets que la desenvolupen. Ja en el seu moment, l’aprovació dela LOGSE el 1992, va permetre per pri-mera vegada la presència de l’educa-ció artística i la musical en concret ales escoles, essent aquest un pas moltimportant per assolir una educació in-tegral de les persones. Durant aquestsanys de “legalitat” s’ha aconseguit quela visió de l’educació musical per partde pares i professionals canviés d’unaforma substancial. Ja se sabia i s’hapogut demostrar que l’educació de la veu,del ritme, de l’oïda, la dansa... són temes

a tenir en compte des de la infància. El text que s’ha elaborat en referèn-cia a l’àmbit artístic és, en general, moltencertat pel que fa a les idees que hande guiar la construcció del nou currí-culum. El concepte d’individu que creixen una col·lectivitat és important i que-da reflectit moltes vegades, així com elfet de parlar de Catalunya com a pobleamb les seves tradicions. L’estructura-ció que s’ha fet i la importància que esdóna als tres àmbits de coneixement iparticipació: l’escolta, la interpretaciói la creació, són un encert pel que esrefereix a simplicitat i a objectivitat.L’estructuració del procés d’aprenen-tatge és, també, molt ben trobat ifacilitador del procés d’ensenyament-aprenentatge. Es valora molt positiva-ment la inclusió de diferents aspectesque a les lleis anteriors no es tenien encompte, com la importància de la in-terpretació instrumental a secundària ola consideració d’imprescindible pelque fa als tres àmbits de la música (es-colta, interpretació i creació) a l’edu-cació postobligatòria. Davant d’aquest plantejament, el querealment es troba a faltar és un recolza-ment a aquestes paraules (lletres), puigque manca un recolzament legal en for-ma de presència (per llei) més impor-tant d’hores dins el currículum. Perexemplificar-ho, perquè ens enten-guem, enguany al Cicle Inicial de Pri-mària, tant sols és obligatori la meitatdel que es venia realitzant, per exem-ple, l’any passat. S’ha passat de 3 ho-res setmanals entre els dos cursos (pri-

mer i segon) a una única sessió de 45minuts a cada curs. Sí, és ben cert queaixò són mínims, que cada centre té unmarge per poder ampliar la càrrega ho-rària de les àrees que cregui conveni-ent, però que cadascú jutgi. Jo ho veigcom una pas enrere en aquest aspecteen concret. Aquesta situació comprèn, com co-mentàvem al principi, tota l’àrea d’Edu-cació Artística (música i plàstica), onels objectius i els continguts, força en-certats, no són acompanyats per la con-seqüent càrrega horària mínima i co-muna a tots els ciutadans per llei. O si-gui, bones paraules que se les emportael vent. Cert és que “l’art ens constru-eix com a persones completes i per aixòla societat ho necessita”, però els res-ponsables polítics no sembla que com-parteixin aquesta afirmació. Potser per-què les proves PISA, l’avaluació quecada dos anys es fa en la OCDE, no téen compte l’educació artística del’alumnat perquè, de moment, nomésavaluen el coneixement en àrees de ci-ència i llenguatge, o potser perquè “unaciutadania formada culturalment es dei-xa enganyar menys”. Malgrat aquesta crítica a la nova lleid’educació, des d’aquestes ratlles feli-citem el claustre del CEIP Els Planellsi el seu Equip Directiu per continuarapostant per l’Educació Artística enl’educació dels nostres infants, mante-nint la càrrega horària d’aquesta àreaal Cicle Inicial.

Sergi Valls i Jové

T

INICI DELSASSAJOS

ORFEÓ ARTESENC

A partir del 5 d’octubre, tots elsdivendres a les 10 de la nit, a la

Sala de l’Orfeó

Tots hi sou convidats!

www.orfeoartesenc.cat

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

37

la P

alan

ca

Mes d’agostACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(dies 16 i 30 d’agost)

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de factures majors de120,20 euros per una quantitat total de124.716,64 euros.

S’aprova proposar al ple l’apro-vació del reconeixement de crèdits nú-mero 1 de 2007 de la relació de despe-ses que sumen un total de 21.705,55euros.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació inicial del projecte d’obracomplementari al projecte “Arranja-ment d’instal·lacions i portada d’aigüesen alta en el municipi d’Artesa deSegre, 2a fase” amb un pressupostd’execució per contracta de 173.599,03euros.

S’acorda proposar al Ple la lici-tació de la contractació mitjançant tra-mitació ordinària, procediment obert iforma de concurs l’obra “Arranjamentd’instal·lacions i portada d’aigües enalta en el municipi d’Artesa de Segre,2a fase”, amb un pressupost d’execu-ció per contracta de 264.774,66 euros.

S’acorda adjudicar el contracted’alienació del bé immoble “Casa delsMestres” de Baldomar, ubicat al C. dela Font, amb referència cadastral552780100CG34D0001AR als senyorsJoan Ganyet Bullich i Joan Terré Ribó,pel preu ofertat de 36.110 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia lamodificació de l’article 5 de l’ordenan-ça fiscal núm. 28 reguladora de la taxaper la prestació del Servei de l’EscolaMunicipal de Música.

S’acorda proposar a l’alcaldiademanar a la Diputació de Lleida elcanvi de destí de la Petita Ajuda per al’obra “Urbanització de l’entorn delfutur Tanatori, 1a fase”, d’un import de12.000 euros, destinant-la a subvenci-onar, amb la mateixa quantitat, l’obra

“Arranjament de local per Sala Muni-cipal de Vetlla d’Artesa de Segre”.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Endesa Distribución Eléctrica SLU,per la reforma de línia 11 kV“ARTESA”, en la fase 5, dins del ter-me municipal d’Artesa de Segre.

- A Agrícola Montargull, SA, per lainstal·lació d’una planta de valoritzacióde purins porcins i altres subproductesorgànics, amb la posterior cogeneraciói venda d’energia elèctrica a la xarxa, asituar al polígon 21, parcel·la 2 aMontargull.- A Construccions del Segre i la No-guera SL, per l’arranjament del terratde l’habitatge situat al carrer Balmes,17, àtic, d’Artesa de Segre.- A Dolors Armengol Guàrdia, per pin-tar la façana de l’edifici situat al carrerPortal, s/n, de Baldomar.- A Josep Manel Gil Hernández, percanviar rajoles del terra de tot el pis,fer cuina i bany nou i posar pladur alsostre de l’habitatge situat a la carrete-ra d’Agramunt, 79, 1r, d’Artesa deSegre.- A Neus Jou París, per pintar la façanade l’immoble situat a la carretera deBaldomar, 2, d’Artesa de Segre.- A Pere Borrell Riart, per a pavimen-tar el terra i posar enrajolat per ins-tal·lar una nevera, del local situat a lacarretera d’Agramunt, 23, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió del següents guals:

- A Josep Vila Isanta, a l’edifici situatal carrer Travessera de Barcelona, s/n,d’Artesa de Segre.- A Josep Vila Isanta una segona entra-da a l’edifici situat al carrer Travesserade Barcelona, s/n, d’Artesa de Segre.- A Joan A. Camats Llagunes, a l’edifi-ci situat al carrer Mare de Déu del Pla,27, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesambientals:- A Benet Serra Julià, en representacióde SER-COM, SCP, per exercir l’acti-vitat de legalització d’una explotacióporcina existent amb una capacitat debestiar de 400 truges reproductores, 4sementals, 35 truges de reposició i 600garrins al polígon 13, parcel·la 266,partida “Canta Corbs”, d’Artesa deSegre.- A Jaume Amigó Solé, per exercirl’activitat de legalització d’una ex-plotació ramadera porcina d’engreixexistent per 347 places de porcs d’en-greix, al polígon 23, parcel·la 6, deTudela de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la següent llicènciad’obertura d’establiment i activitat:- A Independent Soft, SL, per l’obertu-ra d’una activitat destinada a establi-ment comercial d’informàtica, a desen-volupar al carrer Lleida, 1 baixos, por-ta 1, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldial’autorització de les següents connexi-ons a la xarxa d’aigua:- A Jaume Morera Gabriel, per la con-nexió definitiva de l’habitatge situat alcarrer Eres, 41-43, baixos, 2a, d’Artesade Segre.- A Straberes Empresarial, SL, per laconnexió provisional a l’obra que s’es-tà realitzant al carrer Escoles, 2 , carrerBalmes i carrer Monges, d’Artesa deSegre.- A Rossend Lladós Olsina per la con-nexió definitiva als habitatges situats alcarrer Eres, 35-39, 1r 2a i 1r 4a,d’Artesa de Segre.

38

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

S’acorda fer efectiu el pagamentde 100 euros de subvenció a la Funda-ció de l’Esclerosi Múltiple per a la rea-lització d’un centre d’atenció avança-da integral del pacient amb discapacitatneurològica progressiva.

S’acorda atorgar a la revista lo-cal La Palanca una subvenció de 2.000euros com a aportació municipal a l’edi-ció de la revista durant el 2007.

S’acorda atorgar al Club de TirAntona una subvenció de 220 euros peral primer premi i dos trofeus per a lacelebració d’una Tirada amb ocasió dela Festa Major 2007.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Departament d’Educació dela Generalitat de Catalunya ha comu-nicat que s’ha adjudicat a l’empresa

IMAGA PROYECTOS YCONSTRUCCIONES SA, l’obrad’ampliació i reforma del CEIP Els Pla-nells per la quantitat de 4.859.987,16euros.

La Secretaria de Joventut ha co-municat l’atorgament de les següentssubvencions:- De 23.406 euros per Casal CulturalJove.

- De 5.000 euros per Pla Tècnic com-partit del projecte Party-cipa a Artesa2007.- De 2.250 euros pel pla RUTAJOVEper Artesa 2007.

S’informa que ja hi ha aigua al’àrea de picnic de la Palanca. S’hi haposat un cartell amb el text: “Aigua nocontrolada sanitàriament”.

S’informa que es farà una cartaa la Confederación Hidrogràfica delEbro per a reclamar el cabal ecològicdel riu Segre al seu pas per Artesa deSegre i la neteja de la llera del riu.

S’informa que s’ha tallat l’her-ba de les carreteres d’Artesa de Segrea Baldomar, de la gasolinera alPoliesportiu fins al límit de terme ambForadada i de la L512 a Montmagastre.

Eva Maza i Batlle

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Consorci per a laNormalització Lingüística volen promoure el Voluntariat per la llengua.

T’agradaria participar-hi?Si t’interessa passa durant el mes de setembre per l’Ajuntament a les hores d’aten-

ció al públic i te n’informarem.

39

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Les velles cases del nostre pobleFeliç el pobleque, enmig del canvi,a desgrat de modesi mutacions,conserva encaraels vells noms de cases,record dels avisi tradicions...

Vells noms de cases...En pedra escritatota la vidadels ciutadans,dels seus desitjos,dels seus problemes,dels seus fracassos,dels seus afanys...

I, a casa nostra,això perdurai si el món caminacara endavant,hi ha qui s’atural’esguard enrerala vella Artesava recordant...

Si arribeu a la vilaal primer que passi,dieu que us cantivella cançó,dels noms de cases,bocins de vida,records que viuende l’antigor...

Dieu que us comptide cal Rufino,de cal Bepeta,de cal Pauletai de la Sis Rals,del Ton del Rana,del Magí Serra,del Saltaseclesi cal Sirvan...

Dieu que us parlide la Patxeca,de la Sorribes,de cal Martino,la Mal casadai Bep de Folquer...

De la Casilla,l’Àngel del Betre,de cal Jeroni,de cal Batalla,de cal Pellairei de l’Aiguader...

Que reviscolical Santaeugènia,ca l’Amadeu,ca la Perutxai Sisquet del Roig;que us parli encarade cal Cobatxo,del Cadiraire,de cal Marianoi de cal Perot.

Feliç el pobleque, enmig de modes,enmig dels gojosi la dissort,conserva encaraels VELLS NOMS DE CASEScom testimonid’aquella vidaque jamai mort...

Sícoris

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

Grup de Rockd’ALENTORN busca VEU

RAMONESTHE CLASHTHE WHO

AC/DCQUEENLEÑO

BARRICADA

617 305 349brutrak@yahoo.es

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Què menjarem per esmorzar?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

La maionesa

Maionesa significa, en primer lloc, “sal-sa feta a Maó”, ciutat de l’illa deMenorca. Hi ha molts productes ali-mentaris que fan referència a llocs ge-ogràfics (l’ensalada russa, el pa deViena, el suís, la lionesa, l’hamburgue-sa...), potser perquè volen indicar el llocd’on ens ha arribat l’aliment. Així pas-sa amb la maionesa. L’armada france-sa de Richelieu va prendre Maó als an-glesos l’any 1756. Sembla que el cui-ner menorquí del duc de Crillon li vaoferir aquesta salsa (de la família delsalliolis), que li va agradar, i que va serdifosa a la noblesa francesa.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana V, 374

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Salvaguarda.- 2. Audició. aP.- 3. Cl. Nu. arrE.- 4. Ramaderia. D.- 5. A.Agitadora.- 6. M. Ortic. N. Ç. - 7. E., Re. Or. Ara.- 8. Noi. APA. RAD.- 9. Tu. Ànim. To.- 10. A.suaC. Afer.- 11. Llonganissa.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficUn entremès i un entrepà (un entre mes, i, un entre pa).Problema d’escacsLes blanques davant la desavantatge que tenen poden aconseguir les taules de la següent manera...1-De6+, Rh8; 2- Cg6+, hxg6; 3- Dh3+, Rg8; 4- De6+ i el negre no pot evitar el xec

Horitzontals1.Acció de garantir la vida, la llibertat d’algú.- 2. Concert musical. Alrevés, nom d’un aliment.- 3. Símbol del clor. Sense roba. Al revés, nomde lletra.- 4. Tècnica de la cria i reproducció d’animals. En númerosromans, cinc-cents.- 5. Vocal oberta. Persona que esvalota.- 6. En nú-meros romans, mil. Triangle particular. Símbol del nitrogen. Conso-nant que representa la essa sorda.- 7. Lletra que pot representar dosfonemes vocàlics. Nota musical. Metall preciós. En aquest moment.-8. Xicot. Sigles que designen una associació de pares. Unitat de dosi deradiació absorbida.- 9. Pronom de segona persona. Esperit de fer unacosa. Característica d’un so determinada per la freqüència.- 10. Prime-ra lletra de l’abecedari. Al revés, habitatges dels animals. Assumptepoc clar.- 11. A la Catalunya Oriental, en diuen botifarra.Verticals1. En llenguatge familiar, acció externa desproporcionada.- 2. Sala declasse. Allò que pon la gallina. En números romans, cinquanta.- 3. Alrevés, en números romans, cinc-cents cinquanta. Habitant del nord de

Nova Zelanda. Allò que percep l’oïda.- 4. Condiment en què es transforma el vi en condicions naturals. Al revés, femení,sense roba.- 5. Forma d’humor gràfica o oral. Al revés, sensació que ens reclama aliment.- 6. Les dues primeres lletresd’una província catalana. Femení, persona d’un país de l’Àfrica Oriental conegut per la fam.- 7. Al revés, element necessariper reproduir un ocell. Al revés, posar un senyal. Símbol del nitrogen.- 8. Vocal oberta. Al revés, part d’un mes. Vocals queexpressen queixa.- 9. Consonant vibrant. Fer servir la facultat de pensar. Consonants.- 10. Forma en desús del verb donar.Consonant alveolar. Rosegadors abundants a les ciutats.- 11. Femení, persona que posa pedaços.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

setsetsetsetsetIembrembrembrembrembreeeeeiiiii

pppppIaaaaa

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Excursió a Núria. 1959

es Caramelles sempre han estatuna entitat viva i emblemàtica

d’Artesa, aglutinant una part impor-tant del jovent del poble. Anys enre-re feien cada any una excursió, méso menys finançada amb els guanysdel dia de Pasqua. El 18 de juliol(data important en aquells anys) de1959, el caramellaires d’Artesa vananar d’excursió a Núria. El jovent anava a assajar tot l’hivern,perquè era una manifestació “permesa”de sentiment catalanista en aquells anysi també una mica pel “caramel” de lesexcursions de l’estiu. L’any 1956 s’havia anat a Sitges i aBarcelona. L’estiu de 1957 van anar aSalou, quan a la platja encara no hi ha-via turisme, sols el mar i algun hoteletbarrejat amb les cases de pescadors. Osigui que cada any feien una sortidadiferent. Entre una cosa i l’altra les ex-cursions solien durar dos dies. Sempreamb els autocars del Roca, que estavenun poc atrotinats i no corrien massa. El viatge a Núria va durar dos dies.

Els va agafar una tronada i es van que-dar sense llum. Van estar tres hores tan-cats al tren cremallera, on havien demenjar i beure. En tornar, van passarper Ribes de Freser i Puigcerdà. Al collde Tosses van haver de baixar a treureles vaques que jeien al mig de la carre-tera, per la qual cosa s’entén que enaquells anys no circulaven gaires vehi-cles. El director de les caramelles eraRamon Moné, al qual creiem que lideien el “minivicari” i que ja en aquellstemps tenia una moto. Llavors l’alcalded’Artesa era el Jaume Ribes i, com éstradició, la primera cançó la cantavendavant de casa seva. Anem a veure qui són la gent de lafoto. D’esquerra a dreta: M. ÀngelsBlanch, Manolo Garcia, el Josep delCristòfol, Núria Yégola, Albert Guiu,la Felisa del Pelaio, Jaume Fité, PereTomàs, Delfí Farré, FrancescMontsonís (amb el cap cot), RogerMateo, algú que no hem pogut identi-ficar i la Fina (parenta de cal Roca).

Ajupits: Ramon Ros, el Barroso, JosepVilanova (el Casó), Joan Pedrós i PereMartí. Les excursions d’aquells anys erenmemorables, més que res perquè la gentno solia viatjar. Així, mitjançant lescaramelles, molt jovent va poder veureper primera vegada el mar, per exem-ple. La primera vegada que el veus sem-pre és un espectacle que impressiona, imés a la gent de menys de 18 anys i deterra endins, que estava acostumada abanyar-se al Segre. Déu meu, quantaaigua! Algú va dir en broma: ”Quinabassa més gran!”

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Benet Serra

L

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Com a novetat d’aquest any, un espectacular castell de focs va servir per cloure l’Orgia de Foc de la FestaMajor d’Artesa de Segre. (Foto: Eduard Bergonyó)