Escrit i il·lustrat pels alumnes de 6Escrit i il·lustrat pels alumnes de 6Escrit i il·lustrat pels alumnes de 6Escrit i il·lustrat pels alumnes de 6è de è de è de è de

llll’’’’Escola Casa NoEscola Casa NoEscola Casa NoEscola Casa Nostrastrastrastra

Martí, Mateu, Jordi, Paula, Bernat D, Nohaila,

Helena, Mireia F, Pau, Blanca, Nil, Pol, Elena,

Mònica, Mireia N, Marta O, Bàrbara, Carlota,

Enric, Gerard, Núria, Bernat R, Marta T,

Jaume i Júlia

La llarga història deLa llarga història deLa llarga història deLa llarga història de XusmiXusmiXusmiXusmi , , , , una petita gota d'aigua.una petita gota d'aigua.una petita gota d'aigua.una petita gota d'aigua.

Vet aquí que una vegada, una gota d'aigua

anomenada Xusmi , un dia quan dormia al núvol, va

caure tota ella feta un glaçó a la Mare de Déu del

Mont. Un cop va ser allà, la temperatura va pujar i es

va desfer. A continuació va baixar per un riu

subterrani. Seguidament, mentre baixava, hi havien

vàries roques impermeables que impedien el pas de

l’aigua. Però al cap d’un mes van erosionar la roca i

va baixar riu avall.

Pau i Bernat R.

En aquell moment estava en el curs alt d'un riu. Hi havia moltes turbulències, i al final

d’aquestes turbulències es va trobar amb un gran meandre. Es va marejar molt però, va

continuar i es va trobar amb dos afluents. No sabia a on anaven a parar i per això li va

consultar el seu dubte a un peix que rondava per allà. Aquell peix es deia Xupa Xup i li va treure

el dubte. Primer de tot en Xupa Xup li va preguntar a on volia anar a parar, i en Xusmi li va

respondre al mar.

En Xupa Xup va decidir continuar el seu camí amb en Xusmi.

Quan en Xusmi i en Xupa Xup ja van arribar al mar, es varen

acomiadar mútuament i en Xusmi va segui fins arribar a la

costa de una platja.

Marta O. i Júlia

Quan en Xusmi va arribar al mar, una onada se’l va emportar al

mig de la sorra. Després en Xusmi estava al mig de la sorra i van

venir uns nens a jugar amb la sorra per fer un castell. Quan van

acabar el castell van veure un cranc i el van posar dins del castell.

El cranc va veure una gota d’aigua i se la va beure perquè tenia

set. Després van omplir una galleda d’aigua i van posar el cranc a

dintre, perquè se’l volien emportar a casa. De camí cap a casa, al

nen li va relliscar la galleda i li va caure a terra i el cranc va començar a rodolar i va treure en

Xusmi. Quan en Xusmi va caure a una escletxa del terra va anar a un forat que anava a les

clavegueres.

Jaume V. i Martí

Quan estava a les clavegueres, en Xusmi no parava de trobar turbulències, excrements... Hi

havia molts camins i ell es va parar a decidir quin

camí podria agafar. Va triar el del mig. Va anar tirant i

va trobar un punt de claror. Oh, oh, oh! quina sort que

va tenir en Xusmi. Va anar a parar el mar. Un dia feia

una calor que no s’hi podia estar i la calor va evaporar

en Xusmi. I va anar a parar a un núvol que es deia

Gernil, aquell núvol volia anar als Alps de Suïssa. En

arribar-hi va caure en forma de neu.

Gerard i Nil

En Xusmi va caure en una pista d’esquí. Quan ja feia més calor en Xusmi es va fondre. En

Xusmi es va filtrar terra avall, fins arribar a una cova subterrània que hi va accedir per

l’estalactita. Va ser un viatge molt llarg!

Un cop passat per l’estalactita, van quedar els sediments de la gota a l’estalagmita. El cap

d’una estona en Xusmi ja emprenia camí per les aigües subterrànies. I va anar a parar en una

font d’aigua. Una persona que es deia Berdi va beure aigua.

Bernat D. i Jordi

Quan en Berdi va haver begut tota l’aigua, se’n va anar a córrer,

i com que va suar tant, en Xusmi va anar baixant pel seu

front fins arribar a terra.

Tot seguit en Xusmi va anar a parar a una bassa d´aigua, i

justament passava un gos i se la va beure. Aquest cop no va

caure de la suor sinó que va fer pipí i ja tenim un altre cop la

gota per terra. Ara sí que no sabia on anar perquè resulta que va

anar a parar un altre cop en una bassa però no era pas la mateixa.

Núria i Mireia N.

Quan en Xusmi estava a la bassa va trobar una

família de capgrossos. En aquella família va trobar

una bona amiga que es deia Elbla que era un

adult i ja s’estava convertint en granota. Va passar un

temps i Elbla ja era gran, per tant ja era una granota.

Elbla es va beure en Xusmi per portar-lo a l'estany de

Banyoles. Un cop Elbla i Xusmi van ser allà es van trobar

amb un ànec collverd.

Blanca i Elena.

Quan van veure aquell ànec collverd Elba es va quedar amb la boca

oberta, mai

havia vist un animal tan gran. La granota es va capbussar a sota la

aigua però en Xusmi li va dir que no passava res. Que era inofensiu per

les granotes. Que els ànecs eren herbívors i que no passaria res. Després van veure un ànec

que es menjava granotes morell cap-roig!

Mateu

L’ànec collverd va menjar a la granota i

després en Xusmi es va quedar tot sol a

l’Estany. Aquell dia feia molta calor, molta

però molta. L’aigua és va escalfar i es va

evaporar i el vapor va pujar a un núvol . En

aquell núvol hi havia molts amics d’en Xusmi

i li va dir que el portarien a un lloc molt bonic

que es deia Puigclarà.

Marta t i Nohaila.

Un cop el núvol el va portar a Puigclarà , el va deixar anar en forma de neu, perquè feia

moltíssim fred. Va caure sobre el casc d’un excursionista . Aquest excursionista després d’un

llarg camí , va arribar a la seva tenda. Quan va ser a dins, va deixar el cas davant de l’entrada, i

en Xusmi, va caure a terra i es va filtrar per l’herba que

hi havia al bosc.

En Xusmi va anar a parar sota terra i allà es va trobar

un vell amic que es deia Feno , feia molts anys que

no es veien.

Mònica i Mireia F.

En Feno vivia a sota terra. En Xusmi el va trobar per un camí subterrani.

No sabien que estaven en el jardí d’unes persones fins que un dia es van adonar que un

senyor anomenat Adrià estava fent un forat per posar-hi una

piscina. Van pensar que seria el millor moment per sortir de sota

terra.

Paula i Helena

En Xusmi i en Feno van decidir acomiadar-se i en Xusmi es va anar movent per la gespa fins

que va fer un salt i va anar parar a un afluent. Al cap

d’una estona va anar parar a un riu . Al cap d’unes

hores va arribar a una desembocadura i es va

quedar al mig del mar. Anava recordant tot el que

havia viscut .

Enric P i Pol

Mentrestant, per allà a prop, una goteta d’aigua que es deia

Lolita es va acostar a en Xusmi i li va preguntar si sabia on

era el camí cap a la Illa Makutano. Però en Xusmi no li va

contestar perquè es va enamorar tant, que no li sortien les

paraules. Al cap d’un temps ja eren casats i amb quatre fills,

la Water, la Gasi, la Cala i en Balú. En Xusmi no es cansava

mai d’explicar-los-hi totes les seves aventures, com per exemple, quan va estar a la

claveguera, quan el cranc se la va empassar, quan es va trobar amb el seu amic núvol, etc.

Havia tingut una vida molt feliç.

Bàrbara i Carlota Pérez