1. LA LLEI D'EDUCACI DE CATALUNYA Sessions formatives sobre legislaci educativa Institut de Cincies de l'EducaciInstitut de Cincies de l'Educaci Universitat Rovira I Virgili Tarragona, 2012 (2014) Formador: Josep Bargall VallsJosep Bargall Valls

2. AntecedentsAntecedents Constitucin Espaola Ratificada en referndum el 6/12/1978 Defineix l'educaci com un dret i una competncia compartida entre l'Estat i les Comunitats Autnomes Ley Orgnica de Educacin Publicada el 3/5/2006 Situa el nivell competencial en matria educativa i desenvolupa les competncies exclusives de l'Estat 3. Constitucin EspaolaConstitucin Espaola Ttol I. Dels drets i deures fonamentals Captol Segon. Drets i llibertats Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques Article 27: 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. (...) 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. (...) Ttol VIII. De l'organitzaci territorial de l'Estat Captol Tercer. De les Comunitats Autnomes Article 149: 1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents (...): 30a. Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria. 4. Pacte Nacional per a l'Educaci Signat el 20/3/2006 Base per a l'elaboraci d'una futura llei catalana d'educaci Estatut d'Autonomia de Catalunya Aprovat pel Parlament de Catalunya el 30/9/2005 Aprovat amb modificacions per les Cortes Generales el 30/3/2006 Ratificat en referndum pel poble de Catalunya el 18/6/2006 Modificat pel Tribunal Constitucional el 28/6/2010 Defineix l'educaci com a competncia exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres 5. Estatut d'Autonomia de CatalunyaEstatut d'Autonomia de Catalunya Ttol IV. De les competncies Captol II. Matries de les competncies Article 131. Educaci 2. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari (...) la competncia exclusiva que inclou: a) La regulaci dels rgans de participaci () en la programaci de l'ensenyament (...). b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de l'educaci infantil i la regulaci dels centres (...). c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics. d) La inspecci, l'avaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i l'experimentaci educatives i tamb el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis. f) La formaci permanent i el perfeccionament del personal docent (...). g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries (...). h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial (...). 6. 3. () correspon a la Generalitat () la competncia compartida (...): a) La programaci de l'ensenyament (...) i l'avaluaci general del sistema educatiu. b) L'ordenaci del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenaci curricular. d) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. e) L'accs a l'educaci i l'establiment i la regulaci dels criteris d'admissi i escolaritzaci de l'alumnat als centres docents. f) El rgim de sosteniment amb fons pblics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L'organitzaci dels centres pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics. i) La participaci de la comunitat educativa en el control i la gesti (...). j) L'adquisici i la prdua de la condici de funcionari o funcionria docent de l'administraci educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bsics, i tamb la poltica de personal al servei de l'administraci educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari, la competncia executiva sobre l'expedici i l'homologaci dels ttols acadmics i professionals estatals. 7. Llei d'educaci de Catalunya LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci Aprovada pel Parlament de Catalunya l'1/7/2009 s la primera llei d'educaci de Catalunya Consta de: - 1 prambul - 205 articles (1 ttol preliminar i 12 ttols) - 28 disposicions addicionals - 11 disposicions transitries - 1 disposici derogatria - 4 disposicions finals 8. Articulat de la LEC Ttol preliminar. Objecte i principis (articles 1 i 2) Ttol I: Dret a l'educaci i sistema educatiu (art. 3-8) Ttol II: Del rgim lingstic del sistema educatiu de Catalunya (art. 9-18) Ttol III: De la comunitat educativa (art. 19-41) Ttol IV: Servei d'Educaci de Catalunya (art. 42-50) Ttol V: Ordenaci dels ensenyaments (art. 51-71) Ttol VI: Dels centres educatius (art. 72-89) 9. Ttol VII: De l'autonomia dels centres educatius (art. 90-103) Ttol VIII: Del professorat i altres professionals dels centres (art. 104-138) Ttol IX: De la direcci i el govern dels centres educatius (art. 139-155) Ttol X: De l'administraci de l'educaci (art. 156-181) Ttol XI: De l'avaluaci i la prospectiva del sistema educatiu (art. 182-195) Ttol XII: Del finanament del sistema educatiu (art. 196-205) 10. Objectius i principis de la LEC 1. Desenvolupament competencial d'acord amb l'Estatut i el Pacte Nacional, tot definint la Generalitat com l'autoritat educativa de Catalunya 2. Servei d'Educaci de Catalunya un model format pels centres sostinguts amb fons pblics i basat en criteris de: equitat, suficincia, excellncia i corresponsabilitat 3. Principis rectors inclusi escolar, cohesi social, pluralisme, coeducaci... 11. 4.Comunitat educativa carta de comproms entre famlies i centres; drets i deures dels membres de la comunitat 5. Ordenaci dels ensenyaments determina que la Generalitat fixa el curriculum (competncia compartida segons l'Estatut) 6. Autonomia de centres obre el cam cap a l'autonomia dels centres i la seva direcci i gesti professionalitzades 7. Cossos docents regula la funci pblica docent i possibilita la creaci de cossos propis amb procediments d'accs especfics 12. 8. Ens locals ordena i explicita cogestions i corresponsabilitats i els qualifica d'autoritat educativa en determinats ensenyaments 9. Territorialitat ordena zones educatives i territorials 10. Model lingstic fixa el rgim lingstic del sistema educatiu de Catalunya 11. Pressupostos i inversi preveu que, en 8 anys, la inversi en educaci arribi al 6% del PIB i els pressupostos s'incrementin en 1.500 milions 13. Desplegament de la LEC Decret 177/2010, de 23 de novembre, d'aprovaci dels Estatuts de l'Agncia d'Avaluaci i Prospectiva de l'Educaci Ordre EDU/530/2010, de 8 de novembre, per la qual es crea el Programa per a la Posada en Funcionament de l'Institut Superior de les Arts Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius Decret 84/2010, de 29 de juny, del mapa escolar Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, d'adaptaci del procediment disciplinari sumari a les caracterstiques especfiques dels centres educatius pblics Orientacions per a l'elaboraci de la carta de comproms educatiu (juny 2011) Resoluci ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l'acreditaci de directiu professional docent DECRET 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisi dels llocs de treball docents. 14. Nivells competencials en educaci Institucions europees: - Uni Europea: competncies de suport en mobilitat i cooperaci - OCDE: avaluaci unificada del sistema Estat espanyol: - competncies exclusives en normativa bsica i titulacions conseqents Generalitat de Catalunya: - autoritat educativa de Catalunya - competncies exclusives en planificaci, gesti i desenvolupament normatiu Ens locals: - competncies delegades en cogesti i prpies en ensenyaments no obligatoris 15. Els documents de gesti: instruments d'autonomia dels centres - LEC: Ttol VII (articles 90-103): de l'autonomia dels centres educatius - LEC: Ttol IX (articles 139-155): de la direcci i el govern dels centres educatius - Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius - Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional (i les distintes resolucions d'inici de curs, que tamb cal entendre de carcter normatiu i desplegament legislatiu) 16. Projecte Educatiu de Centre (PEC) NOFC Normes d'organitzaci i funcionament de centre CCE Carta de comproms educatiu PL Projecte lingstic CC Concrecions curriculars (antic Projecte) RCE Reglament del Consell Escolar i altres AC Acord de corresponsabilitat amb l'administraci (d'altres, com a possibles): PA Pla d'acollida PAD Pla d'atenci a la diversitat PAT Pla d'acci tutorial PIL Pla d'impuls a la lectura (i, amb el mn local, com a possible): PEE Pla educatiu d'entorn 17. Projecte Educatiu de Centre (PEC) PdD Projecte de Direcci AdC Acords de corresponsabilitat PGA Programaci general anual MA Memria anual (avaluativa) (d'altres, com a possibles:) PFC Pla de formaci de centre PTAC Pla de Tecnologies de l'Aprenentatge i la Comunicaci PcCC Pla de comunicaci de centre 18. ANNEX 33 claus educatives de la LEC 19. 1. Servei d'Educaci de Catalunya (exposici de motius i art. 42) servei pblic educatiu centres pblics + centres privats sostinguts amb fons pblics garantia qualitat, condicions d'igualtat i gratutat 2. Projecte educatiu de pas (exposici de motius) dret a educaci de la ciutadania identitat prpia model propi d'educaci 3. Definici de l'escola pblica (art. 93) referent de qualitat inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat 4. Competncia exclusiva per determinar el currculum (art. 9 i 53) tamb del marc horari de les llenges (disposici transitria sisena) 20. 5. Sistema propi de beques (art. 6 i 202) 6. El catal, llengua vehicular (art. 11, 14 I 15) factor de cohesi social es prohibeix la segregaci lingstica i es protegeix la immersi 7. Carta de comproms educatiu (art. 20) entorn de convivncia 8. La mediaci com a instrument educatiu (art. 32) 9. Principi de coeducaci i escolaritzaci mixta (art. 43) 10. Principi de responsabilitzaci en l'escolaritzaci equilibrada de l'alumnat (art. 43 i 48) 21. 11. Transparncia en els processos d'admissi (art. 46, 47, 48 I 49) supervisi Oficina Municipal d'Escolaritzaci igualtat en l'aplicaci de les normes percentatge mxim d'alumnat de NEE 12. Condicions dels concerts (art. 45, 50 i 205) plenes garanties d'igualtat i gratutat prohibici d'aportacions obligatries a fundacions o similars carcter no lucratiu de les activitats complementries rescissi del concert 13. Definici de l'educaci infantil (art. 56) 0-3 primera infncia 3-6 primer ensenyament 14. Mesures d'atenci a la diversitat (art. 57 i 59) 15. Prioritat de l'acci tutorial (art. 57 i 59) 22. 16. Itineraris adaptats als diferents ritmes d'aprenentatge (art. 61 I 62) 17. Institut Superior de les Arts (art. 66) 18. Reconeixement dels Institut Escola (art. 75) 19. Principi d'escola inclusiva (art. 81) definici de l'alumnat amb necessiats educatives especfiques 20. Centres de referncia educativa (art. 85) bones prctiques 21. Extensi de la biblioteca escolar a tots els centres (art. 88) 22. Autonomia dels centres (exposici de motius, art. 90, 91, 92 i 97) flexibilitzaci del sistema mbits pedaggic, organitzatiu i de gesti el Projecte Educatiu com a instrument 23. 23. Provisi de llocs de treball per mitj de convocatria pblica (art. 124) 24. Promoci professional no jerarquitzada (art. 105, 106, 131 i 132) 25. Codi deontolgic del professorat (art. 106) 26. Cossos docents propis (art. 112) de Catedrtics d'Educaci de la Generalitat (grup A, subrup A1) de Professors d'Educaci de la G. (grup A, subgrup A1) d'Inspectors d'Educaci de la G. (grup A, subgrup A1) de Mestres de la G. (grup A, subgrup A2) de Professors Tcnics de la G. (grup A, subgrup A2) 27. La funci directiva (art 142 i 145) el/la director/a com a autoritat pblica carrera docent 24. 28. Les administracions educatives (art. 156) la Generalitat com a administraci educativa de Catalunya els ens locals en determinades competncies 29. Les zones educatives com a unitats de programaci (art. 176) 30. Agncia d'Avaluaci I Prospectiva de l'Educaci (art. 188) 31. Futur centre singular per a l'educaci no presencial (disposici addicional vint-i-vuitena) 32. Futur Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu (disposici transitria setena) 33. 6% del PIB en vuit anys (disposici final segona) 25. Trobareu l'articulat de la LEC a: http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/LEC_QL82.pdf Trobareu comentaris a l'articulat de la LEC a: http://albertodelpozo.blogspot.com/ Trobareu presentacions sobre els documents de gesti a: http://www.slideshare.net/manuela/documents-centre http://www.slideshare.net/JosepBargallo/mdul-11-urv Trobareu un mapa relacionat de la LEC a: http://www.mindomo.com/mindmap/llei-deducacio-de-catalunya-502a5ea425774f3b9b3d9c9966c28479 Trobareu una presentaci de les Bases de la LEC a: http://www.slideshare.net/atallada/presentaciolleicatalanaeducacio-171019 Trobareu aquesta presentaci a: http://www.slideshare.net/JosepBargallo/llei-deducaci-de-catalunya 26. La Llei d'Educaci de Catalunya. Sessions formatives sobre legislaci educativa de Josep Bargall Valls est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons