20

La Lleidacompostel·lanaELS 80 QUILÒMETRES LLEIDATANS DEL

CAMÍ DE SANT JAUME

na prova que Lleida és un lloc de pasla tenim amb la llegenda de l´apòstolSant Jaume que, mentre anava pele-grinant per fer el seu recorregutevangelitzador cap a Santiago, en elseu pas per Lleida va trepitjar un es-

barzer i es va clavar una punxa al peu que li impediacaminar. Com era de nit, no hi veia per treure-se-la, peròuns àngels van baixar del cel amb fanalets per deslliurar-se de la punxa. Aquesta escenificació es pot veure a lacapella del Peu del Romeu, entre els carrers Major iCavallers de la ciutat de Lleida, amb una imatge del sant,obra de l´artista Jaume Gort; amb una reproducció enmetall del fanalet, fet pel mestre artesà Casimiro Jover, iuna pintura mural a l´altar de Miquel Roig Nadal.

El primer pelegrinatge documentat cap a Santiago deCompostel·la des de Catalunya data de l´any 959 i ésprotagonitzat per l´abat Cesari de Montserrat. La màximaesplendor d´aquest Camí de Sant Jaume des de Catalunyaes troba entre els segles XII i XIII. Precisament, el monestirde Montserrat és avui el punt simbòlic triat per moltspelegrins per iniciar l´itinerari des de Catalunya. A més dela seva càrrega espiritual, es té en compte que a l´EdatMitjana ja era punt d´acollida dels pelegrins que entravena Catalunya des de Perpinyà o des del port de Barcelona.

La confecció d´aquest traçat es basa en dades històriquesposades en comú en un congrés internacional celebratdurant l´any 2003 a les universitats de Barcelona, Cerverai Lleida. El Camí de Sant Jaume recupera en gran maneral´antic Camí Ral que enllaçava la costa de Barcelona ambl´interior. Es tracta d´un recorregut documentat al segle Xperò que té un origen molt anterior, i que de fet la carreteraN-II en segueix el traçat d´una manera molt fidel. En totcas, el Camí de Sant Jaume de Montserrat i que passa perLleida va ser recuperat el 1991 per l´Associació d´Amicsde Sant Jaume de Sabadell.

Una de les publicacions més destacades sobre elrecorregut és el llibre El Camí de Sant Jaume (2006), editatper l´Associació d´Amics del Camí de Sant Jaume, i quedescriu un itinerari que coincideix en gran manera ambel que va fer Domènico Laffi, autor del Viatge a Ponent,un clàssic de la literatura compostel·lana del segle XVII.

Des de Montserrat, a 1.063 quilòmetres de Santiagode Compostel·la, sia a peu, amb bicicleta o fins i tot acavall, el Camí de Sant Jaume català entra a les Terres deLleida per la Segarra. Caminant a uns 5 quilòmetres perhora s´arriba a Santiago després de caminar, durant unmes, uns 30 quilòmetres diaris. És per això que la motxillaha de ser lleugera, és a dir, que no pesi més de 15 quilos.

Des de la Panadella, el Camí de Sant Jaume s´endinsaper Pallerols i Sant Antolí i Vilanova. En cadascuna de lespoblacions hi ha algun punt d´avituallament o de visita.

El Camí de Sant Jaume al seu pas per Lleida. A dalt, recorrent el parc de la Mitjanai, a baix, resseguint un dels camins de l’Horta.

U

Els paisatges que es veuen durant el trajecte són sensacionals. A dalt, Sant Antolí en plena primavera. A baix, senyalització del Camí cap a Tàrrega.

24

Al tram lleidatà hi ha nombrosos llocs onels pelegrins poden pernoctar i refer-sedel trajecte. Sobre aquestes línies, pele-grins segellant la credencial per aconse-guir la Compostel·la a l’alberg de Castell-nou de Seana.

De fet, cada pelegrí disposa d´una credencial que s´had´anar segellant en els punts d´abastiment i de descans oa les diferents parròquies eclesiàstiques, per tal de certificaral final del recorregut que el Camí s´ha fet correctament.El camí és marcat amb fletxes grogues i, dins de lespoblacions, hi ha petites rajoles amb un fons blau i unavieira groga, que indiquen que per allí hi passa el Camí.Són indicacions que es poden trobar als cascos urbans ique va distribuir al seu dia l´Associació d´Amics del Camíde Sant Jaume de Sabadell.

A Sant Pere dels Arquells hi ha l´opció d´agafar el GR171 fins arribar a Cervera, en lloc de seguir la N-II. Caltenir en compte que cansa menys caminar per un camí deterra que per un d´asfaltat, i el trist, en aquest cas per alspelegrins, és que cada cop hi ha més camins rurals asfaltats.

A la capital de la Segarra hi trobem el primer refugidel tram lleidatà. Es tracta del Col·legi Residència SagradaFamília, on es pot dormir i esmorzar a un preu raonable,tot i que també hi ha altres pensions i hotels d´acolliment.

A partir d´ara, la ruta es fa més fàcil per als ciclistesperò dura per als caminants. El tram és pla, però a peneshi trobem ombra per arrecerar-se del sol. En tot cas, elCamí surt de Cervera del costat de les restes de l´ermitade Santa Magdalena, justament quan falten 1.000

quilòmetres per a Santiago.Cal agafar la L-214 i enfilarel traçat que porta cap aTàrrega, seguint el riuOndara. A la capital del´Urgell s´ofereix refugi al´alberg Ca n´Aleix.

Combinant asfalt i terraes va fent el Camí de SantJaume passant per Vila-grassa, Anglesola i, després

de creuar el Canal d´Urgell, s´arriba a Castellnou de Seana,on hi ha un alberg municipal dedicat als pelegrins. Enaquesta zona hi ha la possibilitat de fer una variant delCamí d´uns 20 quilòmetres que permet gaudir de l´Estanyd´Ivars.

Des de Tàrrega, però, surt una altra variant nord delCamí de Sant Jaume que passa pel Tarròs, la Fuliola, Boldúi Balaguer. Aquest tram continua per Alfarràs i enllaça ambAragó per Tamarit de Llitera, Binèfar i Montsó abans depassar per Osca i el monestir de San Juan de la Peña,connectant així amb el Camí Francès de Navarra.

Centrant-nos un altre cop en el Camí de Sant Jaumecatalà, el traçat continua pel Palau d´Anglesola i Bell-llocenvoltat de camps d´arbres fruiters i de panís. Des del Plad´Urgell ja es veu la Seu Vella, encara que per al qui vacaminant costa que el monument es vagi atansant. Elpelegrí entra finalment, després de travessar un polígonindustrial que es fa etern, a la capital del Segrià pel Pont

El Camí de SantJaume recupera engran manera l’antic

Camí Ral queenllaçava la costa de

Barcelona ambl’interior

25

de Pardinyes i s´endinsa al Centre Històric per l´Arc del Pont, davantla imatge d´Indíbil i Mandoni.

Històricament, la ciutat de Lleida ha estat punt d´acolliment depelegrins. De fet, un dels assumptes de què es va tractar al ConciliProvincial de Lleida del 1173 va ser l´acolliment de nombrosospelegrins que anaven a Santiago, que s´haviend´enfrontar amb veritables dificultats per tal de poderfer nit a Lleida. Havent tingut la possibilitat d´allotjar-se, per exemple, a l´Alberg de Sant Anastasi, el Camíde Sant Jaume surt de Lleida seguint el riu perl´avinguda de Madrid, Alcalde Areny i Ton Sirera,en direcció a la partida de Butsènit, on es trobal´ermita de Santa Maria, i es va fent camí passantper l´últim municipi abans d´entrar a Aragó: Alcarràs.D’aquí, quan hom es troba a uns 930 km per cul-minar la fita, el paisatge va canviant dels arbresfruiters per fer-se més esquerp. És enmig d´aquesta transició quanens endinsem a Aragó per la barriada fragatina de la Litera. El Camísegueix per Saragossa, Tudela, Burgos, Lleó i Ponferrada, fins arribara Santiago de Compostel·la, on es lliura al pelegrí la Compostel·la,un document escrit en llatí que es concedeix a la catedral, desprésde comprovar que s´ha fet el recorregut de manera correcta.

El tram català del Camí de Sant Jaume és de 140 quilòmetres i,recentment, s´ha recuperat amb la instal·lació de 551 elements desenyalització, distribuïts pels 30 termes municipals i 21 nuclis urbansper on passa el Camí. La Generalitat, diputacions i consells comarcalshan començat a apostar fermament per la recuperació d´aquest traçat

amb la divulgació d´informació històrica i culturaldel Camí, a més d´orientar sobre la preparació delpelegrinatge.

El que s´intenta és integrar Catalunya en laXarxa Europea de Camins de Sant Jaume, declaradaGran Itinerari Cultural Europeu pel Consell d´Europal´any 1987, i Patrimoni de la Humanitat per laUnesco el 1993. Però, sobretot, es vol donar respostaa la demanda creixent de persones que fan el Camíper diferents motius, siguin religiosos, culturals,esportius, turístics o de lleure.

L´any 2007 prop de 8.000 els catalans que van recórrer el Camíde Sant Jaume, quasi un 10 per cent de la totalitat de pelegrins quearriben cada any a Santiago de Compostel·la, només superat a Espanyapels madrilenys, que en van ser prop de 10.000, segons dades del´Associació d´Amics del Camí de Sant Jaume i de la Generalitat deCatalunya.

La compensació als quilòmetres que es fan durant el dia arriba al tard amb imatges tan encisadores com aquesta de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

El tram català delCamí de Sant Jaume

és de 140quilòmetres, 80 delsquals passen per les

Terres de Lleida

26

D’INTERÈS

- Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume. www.camisantjaume.com- Centre Excursionista de Lleida. www.cel.cat

- Federación de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago. www.caminosantiago.org- Fundación Instituto Europeo Camino de Santiago. www.iultreia.net

LLIBRES- El Camí de Sant Jaume. La ruta de Montserrat a Santiago de Compostela, de Carme Marsal i Rafa Domínguez

(Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume, 2006).- El Camí de Sant Jaume, de Joan Fiol Boada (Cossetània, 2006).

- Guía Práctica del Camino de Santiago (www.jacobeo.net).- Camí de Sant Jaume i rutes de senderisme (www.gronze.com).

TELÈFONS PER A ACOLLIMENT DE PELEGRINS Col·legi Residència Sagrada Família de Cervera. Tel. 973 53 08 05

- Alberg Ca n’Aleix de Tàrrega. Tel. 973 31 46 35- Alberg de l’Ajuntament de Castellnou de Seana. Tel. 973 32 07 05

- Acolliment a Bell-lloc d’Urgell (Ajuntament). Tel. 973 56 01 00- Alberg de Sant Anastasi de Lleida. Tel. 973 26 60 99

Per la seva banda, el president del Centre Excursionista de Lleida,Joan Ramon Segura, explica que Lleida sempre ha estat punt detrobada dels camins que baixen del Pirineu oriental. És per això que,a més del Camí de Sant Jaume que ve de Montserrat, s´està estudiantl´existència d´un ramal que seguiria el riu Segre des de Puigcerdà,unes investigacions que s´estan duent a terme per part del mateixCentre Excursionista de Lleida, del Centre Excursionista Pontsicà ialtres associacions, amb l´assessorament de la Universitat de Lleida.Hi ha encara un altre traçat del Camí que passa per les Terres deLleida. És el que surt de la catedral de Tarragona i que s´endinsa aPonent per Bellaguarda, la Granadella, Maials i Montmaneu, abansd’enllaçar amb Mequinensa, tot seguint el camí GR 65-5. De fet, ala península Ibèrica són 17 els camins de pelegrinatge fins a Santiago.

La funció del pelegrí és molt important per a la conservació delscamins. Tal com destaca el president del Centre Excursionista deLleida, la gent que fa el Camí és fonamental per facilitar informaciósobre les senyalitzacions que hi manquen o sobre les millores quees poden fer en les indicacions.

La Compostel·la es concedeix en arribar a Santiago si s´hanrecorregut, com a mínim, els últims 100 quilòmetres del Camí a peuo 200 amb bicicleta. N´hi ha de dos tipus, depenent si el Camí deSant Jaume s´ha fet per motius religiosos o no. Per aconseguir eldocument cal que el pelegrí disposi de la credencial degudamentsegellada o signada per indicar el punt d´inici del pelegrinatge i lapernoctació o avituallament. És com rebre la medalla d´or en unsjocs olímpics. �

A Sant Pere dels Arquells es pot agafar el GR-171 per arribar a Cervera, a la imatge. A la capital de la Segarra hi ha diversos llocs d’acolliment.

SABÍEU QUE...

· El perfil típic del pelegrí és el d´un home d’entre 26 i 35 anys, que tria el mes d´agost per fer el recorregut a peu.Alemanya és el país estranger que més pelegrins va aportar l’any 2007 amb 13.837, seguit d’Itàlia, amb 10.275, i França, amb 6.982.

· L’evolució del nombre de pelegrins del Camí de Sant Jaume ha estat espectacular en els darrers 22 anys. El 1986 n’hi va haver2.491, mentre que el 2007 foren 114.026. L’any rècord va ser el 2004, Any Compostel·là, amb 179.944.

27

Actualmente, y desde hace mu-chos siglos, Lleida ha sido un pun-to de confluencia de caminos. Elprimer peregrinaje documentadohacia Santiago de Composteladesde Cataluña está fechado en elaño 959 y fue protagonizado porel abad Cesari de Montserrat.Precisamente el monasterio deMontserrat es hoy el lugar sim-bólico elegido por muchos pere-grinos para iniciar el itinerariodesde Cataluña. La confección deeste trazado se basa en datos his-tóricos puestos en común en uncongreso internacional celebradodurante el año 2003 en las univer-sidades de Barcelona, Cervera yLleida.

El Camino de Santiago recuperaen gran medida el antiguo trazadoque enlazaba la costa de Barcelo-na con el interior. Desde Mont-serrat, a 1.063 kilómetros de San-tiago de Compostela, sea a pie, enbicicleta o incluso a caballo, elCamino de Santiago catalán entraen las comarcas de Lleida por laSegarra. En cada una de las po-blaciones hay algún punto de avi-tuallamiento o de visita. De hecho,cada peregrino dispone de unacredencial que tiene que ir sellan-do en los puntos de abastecimien-to y de descanso o en las diferen-tes parroquias eclesiásticas paracertificar al final del recorrido queel Camino se ha hecho correcta-mente.

El trayecto está marcado con fle-chas amarillas y, dentro de laspoblaciones, hay pequeñas baldo-sas con un fondo azul y una vieiraamarilla que indica que por allípasa el Camino. Son indicacionesque se pueden encontrar en loscascos urbanos y que distribuyóen su día la Associació d´Amicsdel Camí de Sant Jaume de Saba-

dell. En la capital de la Segarraencontramos el primer refugio deltramo leridano. Se trata del cole-gio residencia Sagrada Família.

A partir de ahora la ruta se hacemás fácil para los ciclistas perodura para los caminantes. El tra-mo es llano pero apenas hallamossombra para protegerse del sol.Combinando asfalto y tierra se varecorriendo el Camino de Santia-go pasando por Vilagrassa, Angle-sola y, después de cruzar el Canalde Urgell, se llega a Castellnoude Seana, donde hay un alberguemunicipal dedicado a los peregri-nos. Desde Tàrrega sale otra va-riante norte del Camino de San-tiago que pasa por El Tarròs, LaFuliola, Boldú y Balaguer.

Centrándonos de nuevo en el Ca-mino de Santiago catalán, el tra-zado continúa por El Palaud´Anglesola y Bell-lloc rodeadode campos de frutales y de maíz.El peregrino acaba entrando enLleida por el puente de Pardinyesy accede al centro histórico por el

Arc del Pont, junto al monumentoa Indíbil y Mandonio. El Caminode Santiago sale de Lleida parale-lo al río por la avenida de Madrid,Alcalde Areny y Ton Sirera, endirección a la partida de Butsènit,donde está la ermita de Santa Ma-ria, y sigue pasando por el últimomunicipio antes de entrar en Ara-gón: Alcarràs.

El Camino de Santiago sigue porFraga, Zaragoza, Tudela, Burgos,León y Ponferrada, hasta llegar aSantiago de Compostela, dondese hace entrega al peregrino de laCompostela, un documento quese concede en la catedral despuésde comprobar que el recorrido seha hecho de forma correcta. Eltramo catalán del Camino de San-tiago tiene una longitud de 140kilómetros y, recientemente, se harecuperado con la instalación de551 elementos de señalización dis-tribuidos por los 30 términos mu-nicipales y los 21 núcleos urbanospor donde pasa el Camino. En elaño 2007 fueron cerca de 8.000los catalanes que recorrieron el

Camino de Santiago, casi un 10por ciento de la totalidad de pere-grinos que llegan cada año a San-tiago.

El presidente del Centre Excur-sionista de Lleida, Joan RamonSegura, explica que Lleida siem-pre ha sido punto de encuentrode los caminos que bajan del Piri-neo oriental. Es por eso que, ade-más del Camino de Santiago queviene de Montserrat, se está estu-diando la existencia de otro cami-no paralelo al río Segre desde Pui-gcerdà, unas investigaciones quese están llevando a cabo por partedel propio Centre Excursionistade Lleida, del Centre Excursionis-ta Pontsicà y otras asociaciones,con el asesoramiento de la Uni-versitat de Lleida.

Existe aún otro trazado del Cami-no de Santiago que pasa por lascomarcas de Lleida. Es el que par-te de la catedral de Tarragona yque pasa por Bellaguarda, LaGranadella, Maials y Montma-neu, para enlazar con Mequinen-za, siguiendo el camino GR 65-5.En la península Ibérica son entotal 17 los caminos de peregrina-ción hasta Santiago de Composte-la.

La Compostela se concede al lle-gar a Santiago si se han recorrido,como mínimo, los últimos 100 ki-lómetros del camino a pie o 200en bicicleta. Hay dos modalida-des, dependiendo si la ruta se hahecho por motivos religiosos o no.Para conseguir el documento esnecesario que el peregrino dispon-ga de la credencial debidamentesellada o firmada para indicar elpunto de inicio del peregrinaje yla pernoctación o avituallamiento.Es como recibir la medalla de oroen unos juegos olímpicos. �

La Lleida compostelana

29

The first document referring to apilgrimage from Catalonia toSantiago de Compostela datesfrom the year 959 and mentionsa journey undertaken by AbbotCesari of Montserrat. In fact, theMonastery of Montserrat hasnow become the symbolic pointfrom which many pilgrims starttheir journey in Catalonia. FromMontserrat, it is possible to coverthe 1,063 km to Santiago deCompostela on foot, by bicycle oreven on horseback. The Catalanpart of the Camí de Sant Jaume(Way of St. James) enters theLands of Lleida via La Segarra.Pilgrims carry a credential whichthey must get stamped at thesupply and rest points or differentparish churches that theyencounter along the way. Thiscredential is presented at the end

of the journey to show that theWay has been correc t lycompleted.

The Camí de Sant Jaumecombines stretches of dirt trackand tarmac as it passes throughVilagrassa and Anglesola. Aftercrossing the Canal d´Urgell, itarrives at Castellnou de Seana,where there is a municipal hostelspecifically for pilgrims. Pilgrimsenter the city of Lleida via thePardinyes Bridge and then headon to the Historic Centre, passingthe monument to Indívil andMandoni along the way. TheCamí de Sant Jaume leavesLleida following the river and,after passing through the Partidade Butsènit, makes its way toAlcarràs, the last town inCatalonia, before it enters

Aragón. The Camí de SantJaume then continues on viaZaragoza, Tudela, Burgos, Leónand Ponferrada until it finallyreaches Santiago, where pilgrimsreceive the Compostela: adocument written in Latin that isawarded at the Cathedral.

The Catalan section of the Camíde Sant Jaume is 140 km long. Ithas been recently recovered withthe positioning of 551 signs in the30 different municipal districtsand 21 settlements through whichthe route passes.Joan Ramon Segura, Presidentof the Centre Excursionista deLleida (Lleida Rambling Centre),explains that Lleida has alwaysbeen a meeting point for pathsrunning down from the EasternPyrenees. This also helps to

explain why, in addition to theCamí de Sant Jaume proceedingfrom Montserrat, studies arecurrently underway to assess thepossibility of establishing anotherbranch of the route that wouldfollow the River Segre fromPuigcerdà.

There is also another stretch of theCamí de Sant Jaume that passesthrough the Lands of Lleida. It startsat the Cathedral of Tarragona andheads inland to Ponent (WesternCatalonia) via Bellaguarda, LaGranadella, Maials and Montmaneu,before finally reaching Mequinensa.The Compostela, or route certificate,is only awarded to those reachingSantiago de Compostela havingcovered at least the last 100 km ofthe route on foot, or 200 km bybicycle. �

Lleida and the Way of St. James

30

Ganxos i CaboetsPER ORGANYÀ I CABÓ

Text: Albert Villaró Fotos: Ajuntament d’Organyà, Ferran Carricondo, Albert Villaró

“Cap al tard, quan el sol ja haescalfat la formidable massa calcàriade la serra d’Ares, els homes-ocellaprofiten les tèrmiques i omplen elcel de taques de colors vius”

31 32

Els ganxos El dia 3 de novembre de l’any de 1035, el bisbe Ermengold’Urgell va caure al riu Segre mentre inspeccionava les obres de Pontde Bar, i es va obrir el cap en picar contra les roques. El sant cadàverepiscopal va anar riu avall, sense que ningú fos capaç de rescatar-lo, i només es va aturar un moment davant de la Seu d’Urgell perquèels angelets fessin sonar les campanes de la nova catedral. Va continuarel seu periple cap al sud, va travessar els quatre llarguíssims quilòmetresdel terrible congost de Tresponts i, en arribar a una tolla que el Segrefa ja en vistes d’Organyà, fou rescatat pels habitants del poble, armatsamb unes quantes ganxes de raier. Des d’aquell dia i fins avui, elshabitants d’Organyà són coneguts universalment com a ‘ganxos’.Una altra versió, sens dubte interessada, assenyala que el bisbe se’lsva escapar i que no fou tret de l’aigua fins arribar a Peramola.Incomprensiblement, a l’escut del municipi no hi apareixen els estrisamb què van pescar un bisbe, ans hi figura un orgue, en una aplicacióespecialment absurda del que es coneix com a ‘escut parlat’.

Les HomiliesEl nom d’Organyà va indissolublement lligat a les seves Homilies.

La primera manifestació literària de debò en llengua catalana. Sí, éscert qui hi ha algun document més antic escrit en català, però sóntraduccions o documents purament administratius. Les Homilies són

les Homilies, i la llengua que contenen ja és una llengua sencera,expressiva i vital. Escrites i predicades durant els primers anys delsegle XIII, van romandre oblidades durant molts segles en un armaride la rectoria, fins que l’any 1905 Joaquim Miret i Sans, desprésd’identificar-les amb el cor bategant d’emoció, les va comprar pervuitanta-cinc pessetes al mossèn. Avui són a la Biblioteca de Catalunya,manuscrit número 285. L’original és invisible per als mortals, peròa la plaça que hi ha davant de l’església s’hi pot veure una petita ididàctica exposició sobre aquest document fundacional.

Les Homilies es van predicar a l’església de Santa Maria, quellavors era plena de canonges. L’edifici actual és la suma d’unarastellera de modificacions i alteracions, des del segle XI i fins fanomés quatre dies. Paradoxalment, les parts més antigues són a l’espaique hi ha damunt de les voltes barroques de la nau central i sota lacoberta. Allà dalt s’alça, gairebé intacte, un preciós cimbori romànic,deslligat de la resta de l’església, una mena de miracle arqueològicvertical. Hom confia que ben aviat la restauració prevista retorni al’església de Santa Maria la seva antiga esplendor. A més, s’ha previstque dalt del campanar s’hi instal·li el Far de la Llengua, un monumentlluminós i reivindicatiu.

Aquesta vocació literària s’ha consolidat amb la celebració, elprimer cap de setmana de setembre, de la Festa i Fira del LlibrePirinenc.