LA MADURESA DELS BOSCOS A CATALUNYA€¦ · Xarxes tròfiques complexes Més vell que l'interval de...

LA MADURESA DELS BOSCOS A

CATALUNYA

VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Novembre de 2016

Lluís Comas i Boronat

Els boscos a Catalunya

Quina importància tenen els boscos a Catalunya?

Són tots iguals?

Quina paper tenen per a la biodiversitat?

Els boscos a Catalunya

Terrenys forestals: 20.581 Km2 – 64%

Urbà/artificial:

1.988 Km2

6%

Conreus:

9.352 Km2

29%

Aigües:

183 Km2 – 1%

Boscos:

12.843 Km2

40%

Prats:

1.696 km2

5%

Matollars:

5.228 Km2 – 16%

Nu

na

tura

l: 81

5 K

m2

–3%

Mapa de cobertes de Catalunya 2009

Evolució dels boscos

Coberta Superfície Km2 %

Artificial 650 48,6

Conreus -17.157 -15,5

Aigües 25 16,1

Nu natural 53 7,0

Prats 405 31,4

Matollars -710 -1,3

Boscos 657 5,4

-3.000

2.000

7.000

12.000

17.000

22.000

27.000

32.000

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Su

pe

rfíc

ie,

Km

2

Artificial Conreus Aigües Nu natural

Boscos Matollars Prats

Diferències entre 1993 i 2009

Superfície d’incendis entre 1994 i 2009

Boscos 230 Km2

Evolució dels boscos

El paisatge fa més de 100 anys!

El bosc actual és el resultat de processos naturals i socials

1800 1900 2000

Vinyes Filoxera Abandonament rural Successió Focs

Els boscos de Catalunya són joves

La successió ecològica

Bosc madur?

Desgavell terminològic

•Bosc madur

•Bosc primari

•“Oldg-growth forest”

•“Forêt naturelle”

•Bosc verge

•Bosc vell

•Bosc singular

•Bosc monumental

•Bosc pristí

A jungle of words (Vallauri et al., 2013)

La idea de bosc madur

• Idea (romàntica) de com seria un bosc abans

de la intervenció de l’home

• Són boscos molt escassos

• La seva pèrdua és irreversible (a escala de

temps humana)

• La seva monumentalitat (excepcionalitat)

• Ofereixen un complexitat estructural i de

processos alta

• Tenen un paper important a escala de

paisatge en les estratègies de conservació

Criteris de la definició de bosc madur

0 5 10 15 20

Relativament vell

Grans arbres vells

Molts arbres morts a terra

Molts arbres morts en peu

Comunitat diversa d'arbres

Multiestratíficat

No pertorbat per l'home

Complexitat estructural

Clarianes

Dinàmica de clarianes

Bosc climàcic

Estat final de desenvolupament

Fusta morta en descomposició

Estat estacionari

Distància entre arbres gran

Torn de tala no comercial

Estructura irregular

Retenció de nutrients

Edat del bosc supera la durada dels arbres

Creixement net anual és igual a zero

Àrea mínima

Augment de la productivitat del sotabosc

Xarxes tròfiques complexes

Més vell que l'interval de pertorbacions naturals

Topografia boteruda

Aspecte de catedral

Nombre d’estudis

Estructural

Successional

Biogeoquímic

Altra

Arbres d’edat avançada, senescents

Jove Madur Vell

Arbres sense competència Arbres de bosc

La vida de l’arbre

Arbres d’edat avançada, senescents

0

100

200

300

400

500

600

Edat màxima mesurada

509

399

385

369 (730)

325

263 (15 cm)

Inventari de boscos singulars de Catalunya (CREAF-DMAH)

0

50

100

150

200

250

300

350

Màxim Mitjana

Arbres grans

Inventari de boscos singulars de Catalunya (CREAF-DMAH)

Fusta morta de grans dimensions

• En peu

Temps


• A terra

Temps


• El cicle de la fusta

Troncs i branques a terra

Peu viu

Peu mort

Mort

Mort

Fragmentació

Virosta

Fullaraca/Humus/Sòl

Fulles i branquillons

Fulles i branquillons

Fragmentació

Fragmentació

Cap al sòl

Cap al sòl

Transformació

Transformació

Processos:

•Químics

•Físics

•Biològics

Estructura forestal

• Heterogeneïtat d’edats i mides

• Heterogeneïtat d’espècies

Estructura forestal

• Heterogeneïtat horitzontal i vertical

Règim de pertorbacions naturals

• Sistema viu i dinàmic

Clarianes

Pertorbacions mitjanes

•Insectes

•Ventades

•Nevades

La dinàmica natural

• Les pertorbacions

• L’escala de temps

• L’escala d’espai

Altres característiques

• Sòl forestal

• Estat estacionari

• Continuïtat al lloc

• Sense senyals de

pertorbació humana

Els boscos madurs: claus per a la biodiversitat

Quin s’acosta al bosc madur?

Bosc regular

Bosc adevesat

Bosc biestratificat

Bosc irregular

Arbres grans i vells

Fusta morta

Estructura irregular

Diverses espècies

Sotabosc

Clarianes

Altres

Claus per la biodiversitat

• Hi ha més o menys espècies?

On és la biodiversitat?

• Principals microhàbitats relacionats amb la fusta morta

1. Branques mortes en arbres vius

2. Cavitats petites

3. Cavitats grans amb fusta en descomposició

4. Peus grans morts

5. Peus grans trencats per tempesta o altres peus

6. Peus petits morts drets (dominats per la

competència)

7. Peus morts a terra

8. Peus morts mig suspesos

9. Branques mortes a terra

10. Escorça més o menys arrancada

11. Soca tallada

12. Branques fines

13. Restes de tala

14. Virosta

15. Arrels mortes

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1011

12

13

1415

La diversitat augmenta amb el temps

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200Índ

ex d

e d

ifer

ènci

a d

e ri

qu

esa

Anys des de l'abandonament del bosc

Plantes vasculars Briòfits Líquens

Aus Caràbids Escarpats saproxílics

Escarabats no saproxílics Fongs

Cavitats i fauna associada

Líquens, molses, falgueres

Projecte BioBosc

• Els boscos del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici

PuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuB

PuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuC

PuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuA

PuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_A

PuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_B

PuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_C

PuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_B

PuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_C

334

334

335

335

336

336

337

337

338

338

339

339

340

340

341

341

342

342

343

343

344

344

345

345

346

346

4721 4721

4720 4720

4719 4719

4718 4718

4717 4717

4716 4716

4715 4715

4714 4714

4713 4713

Parc Nacional

Parc Nacional

Zona Perifèrica de Protecció

Parcel·les

3100

3100

3200

3200

3300

3300

3400

3400

3500

3500

47300 47300

47200 47200

47100 47100

47000 47000

PuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuB

PuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuC

PuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuA

PuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_A

PuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_B

PuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_C

PuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_B

PuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_C

334

334

335

335

336

336

337

337

338

338

339

339

340

340

341

341

342

342

343

343

344

344

345

345

346

346

4721 4721

4720 4720

4719 4719

4718 4718

4717 4717

4716 4716

4715 4715

4714 4714

4713 4713

Parc Nacional

Parc Nacional

Zona Perifèrica de Protecció

Parcel·les

3100

3100

3200

3200

3300

3300

3400

3400

3500

3500

47300 47300

47200 47200

47100 47100

47000 47000

Betula pendula

Abies alba

Salix caprea

Populus tremula

Pinus uncinata

Sorbus aucuparia

Betula pendula

Abies alba

Salix caprea

Populus tremula

Pinus uncinata

Sorbus aucuparia

Projecte BioBosc

• Les comunitats de formigues de bosc en boscos de

muntanya

0

500

1000

1500

2000

2500

Pasturat RegularAbu

ndàn

cia

form

igue

s(in

d/tr

ampa

/set

man

a)

Madur

c

a

b

A

0

500

1000

1500

2000

2500

Pasturat RegularAbu

ndàn

cia

form

igue

s(in

d/tr

ampa

/set

man

a)

Madur

c

a

b

A

0

0,1

0,2

0,3

0,4

Div

ersi

tatf

orm

igue

sa

b

a

Pasturat Regular Madur

C

0

0,1

0,2

0,3

0,4

Div

ersi

tatf

orm

igue

sa

b

a

Pasturat Regular Madur

C

Projecte BioBosc

• Les comunitats de himenòpters

voladors

Superfamília Família Spp. Núm.

Proctotrupoidea Diapriidae 101 1098

Ichneumonoidea Ichneumonidae 179 817

Ichneumonoidea Braconidae 90 440

Apoidea Andrenidae 7 134

Sphecoidea Crabronidae 28 111

Apoidea Colletidae 15 100

Chalcidoidea Pteromalidae 27 86

Ceraphronoidea Ceraphronidae 22 78

Proctotrupoidea Platygastridae 19 43

Chalcidoidea Mymaridae 6 41

Chalcidoidea Eulophidae 16 39

Vespoidea Pompilidae 13 31

Ceraphronoidea Megaspilidae 12 27

Apoidea Halictidae 10 26

Chalcidoidea Encyrtidae 15 24

Apoidea Megachilidae 8 23

Cynipoidea Figitidae 8 21

Vespoidea Vespidae 9 18

Tenthredinoidea Tenthredinidae 11 16

Apoidea Apidae 6 15

Proctotrupoidea Scelionidae 5 13

Chrysidoidea Dryinidae 4 10

Proctotrupoidea Proctotrupidae 4 6

Chalcidoidea Eupelmidae 3 4

Evanioidea Evaniidae 1 4

Chalcidoidea Eurytomidae 2 3

Sphecoidea Sphecidae 2 3

Chrysidoidea Chrysididae 2 2

Chalcidoidea Aphelinidae 2 2

Chalcidoidea Torymidae 1 1

Chalcidoidea Signiphoridae 1 1

Pamphilioidea Pamphilidae 1 1

Total: 630 espècies en 6 ha de bosc

Projecte BioBosc

Variable dependent R 2 P Variables en el model Beta Estandarditzada n

Abundància 0.13 <0.0001 Fusta morta classe 2 +0.251 137

Recobriment frondoses -0.231

Riquesa d’espècies 0.22 <0.0001 Fusta morta classe 2 +0.400 137

Recobriment herbaci +0.202


Riquesa de famílies 0.35 <0.0001 Recobriment herbaci +0.383 137

Fusta morta classe 2 +0.259


Recobriment Abies alba -0.201

Diversitat d’espècies 0.13 <0.0001 Recobriment frondoses -0.331 137

Recobriment herbaci +0.208

Diversitat de famílies 0.25 <0.0001 Recobriment herbaci +0.419 137


AaA AaB AaC PuA PuB PuC

Parcela

5,0

7,5

10,0

12,5

Ab

un

dan

cia

esta

nd

ariz

ada

��

�

�

�

�


Parcela

5,0

7,5

10,0

12,5

Ab

un

dan

cia

esta

nd

ariz

ada

��

�

�

�

�


Parcela

10

15

20

25

Riq

ueza

mor

foes

pec

ies

�

�

�

�

�

�


Parcela

1,4

1,6

1,8

2,0

Div

ersi

dad

mor

foes

peci

es

�

�

�

�

�

�


Parcela

10

15

20

25

Riq

ueza

mor

foes

pec

ies

�

�

�

�

�

�


Parcela

10

15

20

25

Riq

ueza

mor

foes

pec

ies

�

�

�

�

�

�


Parcela

1,4

1,6

1,8

2,0

Div

ersi

dad

mor

foes

peci

es

�

�

�

�

�

�


Parcela

1,4

1,6

1,8

2,0

Div

ersi

dad

mor

foes

peci

es

�

�

�

�

�

�

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

depredadores fitófagos florícolas parasitoides

Abu

ndan

cia

esta

ndar

izad

a re

lativ

a

Abetal

Pinar de pino negro

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

depredadores fitófagos florícolas parasitoides

Abu

ndan

cia

esta

ndar

izad

a re

lativ

a

Abetal

Pinar de pino negro

Abundància Riquesa d’espècies Diversitat H d’espècies Gremis

Característiques Bosc Singular

• Lligat a l’edat

• Té un caràcter relatiu

• Considera tots els valors / interessos del bosc

• Ha de ser quantificable, “fàcil” d’obtenir al camp i comparable

Singularitat

• Valor concret que se li pot assignar a un bosc i que ve definit per un conjunt d’indicadors

concrets, quantificables i amb una interpretació clara

Què busquem?

Inventari de Boscos Singulars de Catalunya

Singularitats Maduresa Biodiversitat Producció Social

Arbres senescens de grans dimensions

Fusta morta en peu

Complexitat demofràfica

Diversitat estructural

Complexitat de processos

Espècies amb requeriments específcs

Alta diversitat

Fauna ben representada

L’especie principal rarament forma boscos

Arbres pare de qualitat

Bosccatedral

Gestió sostenible

Devesa

Arbres de grans dimensions


Singularitat

ReconeixementCerca Inventari

Propostes Fotointerpretació Visita a camp Parcel.la forestal

3.262 2.994 796 292


Metodologia

0

100

200

300

400

500

600

700

800

15 25 35 45 55 65 75 85 95 105 125

Pinus nigra

Pinus sylvestris

p95=58,0 cm

p95=48,4 cm


Metodologia

Radi (m) Variables quantitatives

5 • Regeneració i peus menors

10

• Recobriment del substrat

• Estratificació vertical de la vegetació Espècies llenyoses

• Peus majors

• Fusta morta

Variable (màx. 30)

• Peus majors amb diàmetre singular

• Fusta morta en peu

Regió Boscos %Alt Pirineu i Aran 72 24,7Àmbit de Ponent 13 4,5Àmbit Metropolità 32 11,0Camp de Tarragona 17 5,8Comarques Centrals 56 19,2Comarques Gironines 78 26,7Terres de l'Ebre 24 8,2

Total singulars 292

0

20

40

60

80

100

120

140

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 110 115 120 125

Nom

bre

de b

osco

s

Àrea (ha)

68,5% Àrea (ha)Mitjana 10,96Suma 3.201,06Màxim 128,67Mínim 0,29

% Territori 0,1% Bosc 0,3


0 10 20 30 40 50 60 70

Quercus petraea

Taxus baccata

Quercus suber

Pinus pinea

Populus alba

Quercus cerrioides

Pinus halepensis

Pinus uncinata

Abies alba

Quercus humilis

Pinus nigra

Fagus sylvatica

Quercus ilex

Pinus sylvestris

Nombre de boscos

Espè

cie

prin

cipa

l

3 boscosCastanea sativa

2 boscosQuercus robur

Acer opalus

Acer monspessulanum

Alnus glutinosa

Pinus pinaster

1 boscUlmus glabra

Sorbus aria

Salix alba

Quercus faginea

Populus tremula

Buxus sempervirens

Populus nigra

27 espècies

Resultats

Indicadors de singularitat Diàmetre normal màxim de peus vius

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

%

IFN3

BS-Catalunya

BS-Alt Pirineu

0

10

20

30

40

50

60

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160

%

IFN3

BS-Catalunya

BS-Alt Pirineu

Pinus sylvestris

Fagus sylvatica


Resultats

0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

%

IFN3

BS-Catalunya

BS-Alt Pirineu

0

20

40

60

80

100

120

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110

%

IFN3

BS-Catalunya

BS-Alt Pirineu

Indicadors de singularitat

Diàmetre màxim peus morts a terra

Nombre de classes diamètriques


Resultats

• Quina és la seva biodiversitat?

• Quines són les funcions i processos?

• I quin és el futur d’aquests boscos?

I ara què?

Moltes gràcies

LA MADURESA DELS BOSCOS A CATALUNYA€¦ · Xarxes tròfiques complexes Més vell que l'interval de...

Documents

Transcript of LA MADURESA DELS BOSCOS A CATALUNYA€¦ · Xarxes tròfiques complexes Més vell que l'interval de...