S'aconse gue ixe n m és de 100.000 s ignature s pe r de clarar Catalunya Lliure de Transgènics

El passat m e s d'agost va acabar la cam panya de conscie nciació i re collida de s ignature s q ue la plataform a Som Lo Que Se m bre m h a portat a te rm e de s de l m e s de Març pe r a de clarar Catalunya Lliure de Transgènics. La q uantitat de s ignature s totals h a e stat de 105.89 6.

pàgina 3

Espe cial Transgènics

Què és un transgènic o OMG? Pe r a q uè s e rve ixe n? Quins be ne ficis com porta? Són nocius pe r a la salut? I pe l m e di am bie nt? Tot e l q ue vols sabe r sobre e ls transgènics i m ai t'h as atre vit a pre guntar.

Pàgine s ce ntrals.

De cre ixe m e nt

La ide a de crèixe r il·lim itadam e nt e n un m ón finit és la bas e de l'actual s iste m a capitalista, i és e vide nt q ue això és im poss ible . El de cre ixe m e nt és un m ovim e nt q ue crida a la construcció d'una canvi de l m ode l e conòm ic i social.

pàgina 5

El H ie rro: 100% Re novable

El H ie rro, la isla m ás occide ntal y pe q ue ña de las Islas Canarias, pue de s e r e n un futuro un e je m plo de soste nibilidad para otras islas de l m undo.

pàgina 8

L'H ort al Balcó

La m ass ificació de le s ciutats i la de socupació de ls te rritoris rurals fa q ue a la ge nt li s igui difícil te nir un tros o parce l·la pe r a pode r te nir-h i un h ort. Fe r un h ort al balcó pot s e r una pe tita alte rnativa.

pàgina 9

Butlle tí trim e stral de l'H orte t de l'Autònom a nº1 Tardor 2008

Sum ariAAccttuuaalliittaatt ... pàgs 3 i 4

MMiiss ccee ll··llàànniiaa

LL''aallttee rrnnaattiivvaa ddee ll ddee ccrree iixxee mm ee nntt ... pàg 5

EEll HH iiee rrrroo:: 110000%% RRee nnoovvaabbllee ... pàg 8

LL''HH oorrtt aall bbaallccóó ... pàg 9

AAggee nnddaa ... pàg 10

RRee ccee ppttaarrii

OO lliivvee ss AArrbb ee qq uuiinnee ss ...... pàg 11

EEnnttrree vviiss ttaa aamm bb RRooss aa

BBiinniimm ee lliiss ... contraportada

EEss ppee cciiaall TTrraannss ggèènniiccsspàgine s 6 i 7

La Mala h e rba nº1

L'H orte t de l'Autònom a ja porta e n m arxa 6 anys. Durant tots aq ue sts anys, h i h a h agut alts i baixos e n l'activitat de l grup i h i h a passat dive rsa ge nt, de dive rs e s ide ologie s i inq uie tuts. Actualm e nt, la dotze na de m e m bre s de l'H orte t proce dim de carre re s força dive rs e s, am b m ane re s de fe r i pe nsar dife re nts. Tot i la h e te roge ne ïtat, h e m trobat m olts punts e n com ú. Pe ns e m q ue e l s iste m a capitalista e n e l q ual vivim té e ls die s com ptats, ja q ue la bas e d'aq ue st, e l cre ixe m e nt e xpone ncial, és im poss ible e n un m ón finit com e l nostre . Tard o d'h ora h i h aurà d'h ave r una cris i crítica q ue faci canviar la bas e d'aq ue st m ode l, potse r cap a pitjor.

Nosaltre s propose m com e nçar a construir una alte rnativa de s de ja, basada e n e l de cre ixe m e nt (pàgina 5) i com a obje ctiu final arribar a una socie tat re alm e nt soste nible , e q uitativa i de m ocràtica.

Pe r arribar a aq ue st punt, te nim m olt clar q ue no h o fare m tan sols cultivant q uatre e nciam s i tre s tom aq ue re s. Pe r això tam bé li de diq ue m m olts e sforços a fe r acte s cara al públic (com la Se tm ana de Lluita Agroe cològica de l passat abril, o e l cicle de cine m a crític q ue e ste m pre parant), re alitzar dinars populars i e cològics, te nir m ate rials i llibre s de crítica, i actualm e nt, l'e dició d'aq ue sta publicació.

Espe re m doncs, q ue La Mala H e rba s igui de l vostre gust.

Salut i força!

Editorial

L'H orte t de l'Autònom a

L'H orte t és un col·le ctiu d'e studiants de la UAB q ue a m és a m és de ge stionar, m ante nir i cultivar un h ort e cològic, té com a obje ctiu aproxim ar e l m ón agrícola a la com unitat unive rs itària i a la socie tat a través de le s s e ve s activitats, així com avançar cap a una m ode l e conòm ic alte rnatiu m és just.

La Mala H e rba nº1 Tardor 20082

EEddiittaa: L'H orte t de l'Autònom a

RRee ddaacccciióó: Laura Acosta, Jordi Cardona, Anna Palau, Eloi Rovira, Albe rt Tarragó, Miq ue l Vallm itjana

MMaaqq uuee ttaacciióó: Eloi Rovira

TTaannccaamm ee nntt dd''ee ddiicciióó: 26 d'O ctubre

w w w .h orte t.cath orte t@ h orte t.cat

AAqq uuee ss ttaa ppuubblliiccaacciióó hh aa ee ss ttaatt ccrree aaddaa aamm bb pprrooggrraamm aarrii lllliiuurree ..

Eloi rovira

El passat O ctubre , la UE va finançar am b 2,5 m ilions d'e uros un proje cte de la UdL pe r produir panís i arròs transgènic e nriq uits am b vitam ine s A, C i E, àcid fòlic i m ine rals e s s e ncials com ara e l calci, e l s e le ni, e l fe rro i e l zinc, a m és a m és de s e r re s iste nt a ins e cte s i h e rbe s paras itàrie s. L'obje ctiu de l proje cte és m illorar la nutrició e n e ls països m és de safavorits.

Potse r una opció m illor s e ria inve rtir aq ue sts dine rs, i tots e ls q ue s'h an gastat e n proje cte s s im ilars, e n m illorar le s condicions de ls països m és de safavorits pe rq uè no h agin de de pe ndre d'un producte occide ntal, q ue a m és a m és caldrà ve ure q ue s igui de l tot sa (ve ure e spe cial transgènics).

I s i tre balle m i gaste m m és e ne rgie s e n de sfe r aq ue st s iste m a e conòm ic i e n construir-ne un de nou on h i h agi una distribució de la riq ue sa m és e q uitativa? Així no caldrà fe r transgènics pe r pal·liar la fam , pe rq uè no n'h i h aurà.

Som Lo Que Se m bre m

105.89 6 catalans i catalane s h an s ignat pe rq uè la proposta de lle i de Som Lo Que Se m bre m e s de bati al Parlam e nt. D e sprés de 135 die s h àbils de re collida, 120 fixats pe r la lle i i 15 de pròrroga, s’h an m és q ue doblat la q uantitat de s ignature s ne ce s sàrie s (50.000 fixava la Lle i de Participació d’Iniciativa Le gislativa Popular). Ente ne m q ue això h a de fe r re fle xionar tant als Parlam e ntaris, com a tots e ls age nts re lacionats am b e ls transgènics.

La plataform a valora m olt pos itivam e nt e l suport re but i anuncia q ue a partir d’ara iniciarà e ls contacte s am b partits polítics, parlam e ntaris i de partam e nts de l gove rn. A continuació s’obre una fas e de validació de le s s ignature s q ue e ns

s ituarà cap a finals d’octubre i a partir de llavors s’iniciaran e ls de bats am b le s dive rs e s com is s ions, pre vis a la discuss ió al ple de l Parlam e nt, cosa q ue pot succe ir al de s e m bre de 2008.

La cam panya h a s e rvit no tan sols pe r re collir le s s ignature s, s inó pe r inform ar sobre e ls e fe cte s de ls OGM (salut, m e di am bie nt i agricultura). Tanm ate ix, la plataform a de sprés de ls tràm its parlam e ntaris q ue pode n arribar a durar cinc m e sos m és, vol continuar ge ne rant de bat al s í de la socie tat catalana i e m pre ndrà activitats de cara al prope r any 2009 .

S'aconse gue ixe n 105.89 6 s ignature s contra e ls transgènics

Actualitat La Mala H e rba nº1 Tardor 2008 3

S'ok upa un nou e spai a Gràcia pe r fe r-h i un h ort urbà

El passat dis sabte 25 d'O ctubre e s va ok upar un solar s ituat al Carre r Banyole s nº 5 de la Vila de Gràcia am b l'obje ctiu de fe r-h i un h ort urbà. Al llarg de l cap de s e tm ana s'h i h an dut a te rm e dive rs e s activitats, a m és a m és de l tre ball de la te rra, tals com : dinar popular, cine m a, talle r de sam arre te s, graffitis, m alabars, circ...

Pode u ve ure tote s le s notície s am pliade s al w e b w w w .h orte t.cat

Ce re als transgènics pe r pal·liar la fam ?

ActualitatLa Mala H e rba nº1 Tardor 20084

Miq ue l Vallm itjana

El cap de s e tm ana de l'11 i 12 d'octubre e ns vam trobar a la Vall de Can Masde u pe r a pre parar e l curs de la lluita antitransgènica. No e ra una pre paració h abitual, ja q ue e nguany h e m lliurat m és de ce nt m il s ignature s al parlam e nt pe r a q ue discute ixin una proposta de lle i pe r a de clarar Catalunya lliure de transgènics -tot un re pte pe r a un col·le ctiu força jove !-. I és q ue e l m ovim e nt antitransgènics és tant jove com e l m ate ix e ne m ic. H i h avia a la trobada ge nt q ue de s de principis de ls anys noranta ja e s van form ar i van com e nçar a ale rtar sobre le s ince rte s e s d'aq ue sta te cnologia; pe rò la m ajoria s'h avia incorporat a l'activism e social aq ue st curs pe r ajudar e n aq ue sta proposta concre ta. Pe r això l'ass e m ble a de Som lo q ue s e m bre m va de m anar d'organitzar una jornada de form ació, q ue tam bé h a e stat pre parada pe r ge nt de la Plataform a Transgènics Fora.Els e ixos de tre ball de la jornada e stave n de sglossats e n s is talle rs: form ació jurídica,

m itjans de com unicació, lobbie polític, àm bit cie ntífic, s e ns ibilització i accions. D e s de l principi e s va de scartar fe r un talle r pe r aprofundir e n e l cone ixe m e nt q ue te nim de ls transgènics, pe rò tant de s de l talle r cie ntífic com d'altre s àm bits, e s podie n tractar puntualm e nt de te rm inade s

ne ce s s itats.Un obje ctiu de ls talle rs e ra ajudar a conèixe r-nos, i pe r aq ue st m otiu e ns vam agrupar e n grups pe tits e n tre s ocas ions dife re nts; i a això sum ant-h i tam bé e ls àpats -pe r ce rt, e cològics, e conòm ics i m olt bons-.Els participants te níe m alguna cosa m és e n com ú q ue e l

re buig a l'alim e ntació transgènica. La m ajoria participe m e n grups de consum de l'àm bit de l'agroe cologia. L'orige n social, pe rò, va s e r tan dive rs com le s poss ibilitats d'arribar fins aq uí h o van pe rm e tre .

Jornade s de Form ació e n la Lluita Antitransgènica

Jornade s de Cris i Alim e ntària a la Garrotxa

Anna Palau

El passat cap de s e tm ana (10-12 d'octubre ) van te nir lloc a la Garrotxa (Sant Fe liu de Palle rols) une s jornade s sobre cris i alim e ntària, inspirade s e n una e xpe riència de form ació i re fle xió a Arge ntina i organitzade s pe r dive rs e s e ntitats i col·le ctius (Enginye ria s e ns e Fronte re s, EdPAC, GCCT i Càte dra UNESCO de la Soste nibilitat de la UPC). Un ce nte nar de pe rsone s vam trobar-nos a la casa de colònie s d'e ducació am bie ntal i proje cte d'autoge stió Mas Franch , i durant e ls tre s die s vam te nir la oportunitat d'ass istir a un program a inte ns ís s im de xe rrade s i talle rs sobre e l m ode l alim e ntari actual i le s alte rnative s q ue s'e stan due nt a te rm e de s de la organització popular.Le s activitats form ative s van s e r força dive rs e s.

Va h ave r-h i un re corre gut “virtual” pe l procés de producció i distribució alim e ntària actual, on a cada e stació e s discutia sobre la proble m àtica associada a cadascun de ls factors q ue h i inte rve ne n, curtm e tratge s sobre sobirania alim e ntària i dre ts h um ans, un joc sobre sobirania alim e ntària, un talle r pràctic de contrapublicitat i dive rs e s ponèncie s, tant te òriq ue s com pràctiq ue s. Es va parlar sobre te m e s com e ls Tractats de Lliure Com e rç, e ls m ode ls e xportadors de ls e stats-nació, dre ts h um ans, le s contradiccions de la coope ració inte rnacional, sobirania alim e ntària i re form a agrària, i re s istència urbana, cam pe rola i indíge na. Tam bé e s va parlar de l'alte rnativa q ue s'e stà e scam pant aq uí de le s coope rative s de consum , de s d'un punt de vista totalm e nt pràctic i e ngre scador.

A la sala de ioga e l dium e nge a la m e itat de la posada e n com ú de ls talle rs, fe nt un joc e ducatiu pe r diste ns ionar.

Anna Palau

I ara e ns parle n de cris i... a le s e sfe re s polítiq ue s, als m itjans, e ntre la ge nt de l carre r s'h a tornat un te m a re curre nt. Se m bla q ue e stà de m oda, q ue pe r fi e s re cone ix l'e xistència d'un proble m a, jo diria e structural, fins fa poc de scone gut. El q ue no e s ve u tan clar és la m agnitud de tot ple gat. Pe rò, q ui no h o ve u tan clar? I tant de scone gut e ra (pe r alguns) e l proble m a? No e ra pre vis ible l'arribada d'un m om e nt e n q uè e l m ode l socioe conòm ic actual com e nçaria a fe r aigüe s pe r tot arre u? No és de s e ntit com ú q ue un s iste m a basat e n e l cre ixe m e nt e xpone ncial il·lim itat de l'e conom ia, i pe r tant de l consum e ne rgètic, toparia m és tard o m és d'h ora am b la finitud de la disponibilitat d'aq ue sts i altre s re cursos?

Aq ue ste s i altre s pre gunte s s e 'm plante ge n q uan s e nto a parlar de la cris i, i e s plante ge n de s de fa te m ps al voltant de la proposta de l de cre ixe m e nt. La lògica q ue aq ue st m ode l no és poss ible ajuntada a la ide a q ue tam poc no és un m ode l de s itjable e ns h a portat a la ne ce s s itat de buscar altre s form e s de conce bre e l m ón, de viure i d'organitzar-nos. No és aq ue st un e spai pe r tractar e l(s) conce pte (s) de l de cre ixe m e nt, àm pliam e nt de s e nvolupats pe r col·le ctius i te òrics e n dive rsos llibre s i publicacions. Tanm ate ix, m 'agradaria de stacar-ne due s ve s sants q ue cons ide ro im portants: una és la ne ce s sària opos ició a aq ue st m ode l q ue anom e ne m capitalism e , i l'altra, le s proposte s q ue inclou pe r una nova form a de vida i d'organització social (com e l localism e , l'autoge stió, la s im plicitat voluntària, la organització h oritzontal, e tc.).

L'am plitud i e l caràcte r aglutinador de l te rm e de cre ixe m e nt h a facilitat l'e nte sa i l'e stablim e nt de s ine rgie s e ntre m olts col·le ctius de l te rritori català aq ue st darre r any. D e s de l fe bre r fins al juny va dur-s e a te rm e una m arxa e n bicicle ta am b l'obje ctiu de difondre le s ide e s , crítiq ue s i proposte s de l de cre ixe m e nt, q ue culm inà am b una trobada de m ovim e nts socials al Bage s a la q ual van participar m és de 300 pe rsone s. O rganitzada de s de dife re nts col·le ctius de l te rritori i sota e l le m a de “Pose m e n m arxa e l de cre ixe m e nt, construïm contrapode r”, la trobada

h a re pre s e ntat l'inici de la Xarxa pe l De cre ixe m e nt e n àm bit català, actualm e nt e n procés de construcció i consolidació.

La xarxa e stà form ada pe r dife re nts grups locals, proje cte s concre ts i àre e s te m àtiq ue s, form ats e n la m ajor part de ls casos a partir de la trobada. D ins de ls grups locals pode m trobar-h i l'antiga Ente sa pe l De cre ixe m e nt de Barce lona, e l grup de le s Te rre s de l'Ebre , la ge nt de l Cam p o l'ass e m ble a de l barri de Sant Andre u (Barce lona). Entre e ls proje cte s, h i h a un grup de ge nt im portant q ue e stà tre ballant e n un banc de re cursos com uns de tot tipus, m ate rialitzat e n una e spai w e b, i q ue inclou e ls altre s grups de tre ball m és concre ts (cre ació d'un m anual d'autoge stió de la vida q uotidiana, dire ctori d'h abitatge s buits, llistat de productors locals e cològics i coope rative s de consum , banc de te rre s agrícole s, e tc.). Altre s proje cte s e stan a l'e spe ra q ue un nou grup de tre ball se 'n faci càrre c. Pe l q ue fa a le s àre e s de tre ball, cal de stacar la d'organització, q ue de m om e nt s'e ncarre ga de fe r s e guim e nt de la xarxa i acollir pe rsone s i proposte s, i la d'e conom ia contrah e ge m ònica, q ue e stà tre ballant e n un Espai Públic Autònom pe r posar e n pràctica un altre m ode l de re lacions e conòm iq ue s i de satisfacció de le s ne ce s s itats. A llarg te rm ini, e l s e u obje ctiu és allibe rar-nos de l s iste m a e conòm ic actual, ja q ue és m olt m és difícil i contradictori com batre 'l s i pe r viure e n de pe ne m .

Així doncs e l procés e stà e n m arxa, i ara cal q ue aq ue lls q ue cre ie m e n la transform ació social abandone m e l pe s s im ism e i avance m junts cap a aq ue st altre m ón q ue tante s ve gade s h e m dit q ue és poss ible . Cal aprofitar e l m om e nt de cris i s istèm ica actual pe r construir junts l'e sce nari de futur q ue vole m , i no de ixar q ue e ns im pos in un altre de sastre . La construcció e stà e n m ans de tots nosaltre s!

Misce l·lània La Mala H e rba nº1 Tardor 2008 5

L'alte rnativa de l de cre ixe m e nt

Pe r sabe r-ne m és :

LATOUCH E, Se rge , La apue sta por e l de cre cim ie ntoEcología política nº35. De cre cim ie nto soste nible w w w .de cre ixe m e nt.ne t

Espe cialLa Mala H e rba nº1 Tardor 20086

TransgènicsMiq ue l Vallm itjanaEloi Rovira

Què és un transgènic?

Ente ne m pe r transgènic a l'organism e q ue h a adq uirit al laboratori una caracte rística ge nètica q ue no és pròpia de la s e va e spècie . Pe r e xe m ple , e l panís Bt, cultivat a Catalunya i a l'Aragó s e li h a ins e rit inform ació ge nètica d'una toxina de bacte ri. Cal aclarir, q ue a priori, i s i no e s diu e l contrari, q uan parle m de transgènics, e n ge ne ral e ns re fe rim als transgènics ve ge tals.

Quin n'és l'orige n?

Ja a m itjan s e gle XX va com e nçar l'anom e nada agricultura industrial i poc te m ps de sprés la Re volució Ve rda, q ue va incorporar pe sticide s s intètics, fe rtilitzants, llavors h íbride s i la m e canització de l cam p, am b l'obje ctiu d'augm e ntar la producció de la te rra s e ns e te nir e n com pte e l s e u e fe cte a llarg te rm ini. Continuant am b aq ue st procés, l'any 19 9 6 va sortir al m e rcat e l prim e r blat de m oro transgènic, als EEUU.

Tipus de transgènics

H i h a m olts tipus de transgènics e n vie s d'inve stigació. A nive ll com e rcial, pe rò, bàs icam e nt n'h i h a nom és dos tipus:

Transgènics re s iste nt a l'h e rbicida glifosat, com la soja trangènica. Le s llavors transgèniq ue s de la soja i e l glifosat te le s ve ne n la m ate ixa e m pre sa: Monsanto. Pe r tant, ne goci rodó.

Transgènic s e gre gador d'inse cticida. Aq ue st tipus de transgènic, e l Bt, conté e l ge n q ue s e nte titza una toxina d'un bacte ri. Tam bé e l com e rcialitza Monsanto.

Com e s fa un transgènic?

H i h a dife re nts te cnologie s pe rò tote s s e gue ixe n un e s q ue m a bàs ic.

1.- Els e xpe rim e ntadors de fine ixe n la caracte rística ge nètica q ue e s vol introduir a l'organism e diana.2.- Un cop aïllat e l ge n triat, e s m unta e l constructe , q ue és una q uim e ra de dive rsos oríge ns ge nètics ne ce s sària pe r a q ue e l transge n s igui funcional a le s cèl·lule s de l'h oste .3.- Ara s'h a d'introduir e l constructe dins le s cèl·lule s de l'organism e diana. En aq ue st pas h i h a m és dive rs itat de m ètode s. En e l cas de ls ve ge tals, la s e va pare t ve ge tal h a forçat a fe r s e rvir inve nts com e l canó de ge ns m itjançant partícule s m e tàl·liq ue s (com l'or) q ue forade n le s pare ts arross e gant am b e lle s e l constructe .4.-En s e r aq ue sts m ètode s poc e ficie nts, pe r sabe r q uins organism e s són transgènics i q uins no, s'e m pra e l ge n m arcador, q ue norm alm e nt és un ge n re s iste nt a un antibiòtic, de m ane ra q ue s'aplica aq ue st antibiòtic sobre e l cultiu i e ls q ue sobre viue n són e ls transgènics.

Si l'ADN s'ins e rís de la form a m és ne ta poss ible s e guram e nt inactivaria un ge n de la planta; pe rò norm alm e nt e s ve ue n afe ctats m és d'un pe rq uè s'ins e re ixe n troce ts de l constructe pe r tot e l ge nom a i sovint la prim e ra ins e rció és ine stable i e s produe ixe n re orde nacions q ue van de ixant rastre de l s e u pas -com s i e l constructe e ntrés am b le s sabate s ple ne s de fang pe ls passadis sos de l ge nom a-. D e tote s le s cèl·lule s transgèniq ue s s e 'n s e le ccione n le s q ue produe ixe n de m ane ra s im ilar a la varie tat original no transgènica, no pas la q ue té m e nys afe ctacions al ge nom a.Le s llavors d'aq ue st transgènic q ue e s faran s e rvir pe r dur al cam p e s produe ixe n prèvia clonació d'un o pocs individus transgènics, i això fa q ue no h i h agi varie tats al cam p s inó clons, re duïnt la capacitat d'apatació als canvis am bie ntals.

Espe cial La Mala H e rba nº1 Tardor 2008 7

Quins inconve nie nts pre s e nte n e ls transgènics?

A nive ll social

Fins ara e ls transgènics són la continuació de la Re volució Ve rda (h íbrids, fe rtilitzants artificials, pe sticide s, m e canització, pèrdua de biodive rs itat,...). Són un proble m a im portant pe r a aq ue lle s zone s de l m ón q ue són e m ine ntm e nt agrícole s. Pe r e xe m ple , la població rural d'Am èrica

llatina e stà s e nt de splaçada de le s s e ve s te rre s (on cultivave n tot

tipus d'alim e nts pe r a l'autosuficiència

alim e ntària) m itjançant un m obbing rural pe r augm e ntar le s h e ctàre e s de soja transgènica re s iste nt a l'h e rbicida glifosat -la soja transgènica és ara un e xe m ple d'im pe rialism e com h o e ra als anys vuitanta e l plàtan de la Unite d Fruit

Com pany-.

A nive ll am bie ntal

S'h an de te ctat proble m e s re lacionats am b l'ús de ls pe sticide s associats als transgènics re s iste nts al pe sticida e n q üe stió (e l glifosat pe r e xe m ple ).S'h a obs e rvat e l risc de tre ncar e ls e q uilibris naturals al fe r s e rvir de sm e suradam e nt la toxina Bt (p.e x. El blat de m oro transgènic a Catalunya).S'h an de te ctat re s istèncie s de ls ins e cte s pe ls q uals s'h avia cre at e l transgènic s e gre gador d'ins e cticida. Això im plica q ue aq ue st ins e cte e s pot conve rtir e n una plaga m olt pitjor de l q ue e ra abans.No e xiste ix una coe xistència viable e ntre e ls cultius transgènics i e ls q ue no h o són (inclosos e ls e cològics). Aq ue sts últim s e s ve ue n contam inats (pol·linitzats) pe ls transgènics, arribant al punt, q ue pe r e xe m ple ja no h i h agi ningú q ue s'atre ve ixi a fe r blat de m oro e cològic a Catalunya ja q ue facin e l q ue facin s e m pre s'h i trobaran contam inacions.S'avalua e l risc q ue aq ue sts transgènics s iguin invasors pe rillosos com h o són la Caule rpa taxifolia al Me dite rrani, e l m usclo ze bra a l'Ebre o

e ls conills a Austràlia.

A nive ll de salut

H i h a dive rsos e studis cie ntífics sobre la poss ible afe ctació de ls transgènics e n la salut. Els e studis pagats pe r e m pre s e s productore s de transgènics concloue n q ue aq ue sts són innocus. Pe r altra banda, alguns e studis inde pe nde nts h i h an trobat proble m e s. H i h a casos e n q ue prote ïne s no tòxiq ue s provine nts d'un ve ge tal com e stible , provoq ue n transgènics proble m àtics fins i tot q uan s'ins e re ixe n e n e spècie s ve ge tals prope re s. H i h a tam bé l'e xe m ple d'una variant de la toxina bt q ue s'h a re tirat de l m e rcat pe r sospite s de causar al·lèrgie s s e ve re s a q ui h o consum ia. Pe rò re sta e l dubte de la ince rte sa sobre e ls e fe cte s a la salut q uan e ls e fe cte s no són tant clars; pe r aq ue sta ince rte sa la Socie tat Britànica de Me tge s re com ana l'e tiq ue tatge pe r a pode r fe r e studis e pide m iològics fe nt s e rvir a la població q ue e ls re butja de control -i sabe nt-h o, q ui vol s e r conille t d'indie s?-.

L'alte rnativa: l'agricultura e cològica

Finalm e nt e ns h e m de pre guntar s i e ls transgènics són re alm e nt útils, i la re sposta és q ue no, de la m ate ixa m ane ra q ue no són útils la m ajor part d'e sde ve nim e nts de la Re volució Ve rda. Molte s de ls proble m e s q ue inte nte n solucionar e ls transgènics, ja te ne n solució de m ane ra e cològica, e l proble m a rau e n q uè l'agricultura e cològica no ge ne ra grans be ne ficis pe r a le s e m pre s e s transnacionals de s e m pre , q ue te ne n un m al currículum e n construir un futur soste nible .L'agricultura e cològica pre tén fe r una agricultura de q ualitat, s e ns e tre ncar e ls e q uilibris naturals, això vol dir, utilitzant pe sticide s naturals i m ètode s pre ve ntius, fe rtilitzants com e ls fe m s o e l com post, i s e ns e llavors h íbride s ni, e vide ntm e nt, transgèniq ue s. D'aq ue sta m ane ra e s re due ix cons ide rable m e nt l'im pacte am bie ntal q ue té l'agricultura sobre l'e ntorn, aconse guint uns alim e nts m és sans, sabrosos i nutritius.

Pe r sabe r-ne m és :

Docum e ntal TranXgènia

SMITH , Je ffre y, Se m illas pe ligrosas

Misce l·làniaLa Mala H e rba nº1 Tardor 20088

Laura Acosta

La isla de El H ie rro pue de s e r e n un futuro un e je m plo de soste nibilidad para otras islas de l m undo.

La isla de El H ie rro e s la m ás occide ntal y pe q ue ña de las Islas Canarias, cue nta con una supe rficie de 278 k m 2 y tie ne 10.500 h abitante s. Es una de las islas m e nos afe ctada por e l turism o y e l de sarrollo, de bido a un conjunto de factore s, com o la le janía, pe q ue ño tam año, y m arcada sobre todo por la e scas e z de agua. Condicione s q ue dificultaron la vida a los h e rre ños e n e l pasado pe ro q ue h an pe rm itido q ue s e cons e rve cas i intacta. Es por e llos q ue s e de sarrolló un plan de de sarrollo soste nible e n 19 9 7 y s e de claró Re s e rva Mundial de la Biosfe ra e n 2002. Esto no solo fue gracias al bue n e stado de cons e rvación de la Isla, s ino q ue tam bién h a contribuido la población h e rre ña, com o re fle ja la fue rte opos ición ante la instalación de un radar y una lanzade ra de satélite s.

Un gran paso de la isla h acia un nue vo futuro e s e l proye cto 100% re novable . Actualm e nte sabe m os q ue las re s e rvas de pe tróle o no son e te rnas y q ue su uso e stá contribuye ndo a un ace le rado cale ntam ie nto global. Lo sabe m os h ace años aunq ue nue stros actos no lo re fle je n; pue s ape nas s e h a cam biado e l m ode lo de socie dad e n e l q ue vivim os. H ay e scas e z de inve rs ión: ¿por falta de dine ro?. Escas e z de proye ctos de e ne rgía re novable : ¿falta de pe rsonal?. Son re spue stas q ue cada uno re sponde rá com o q uie ra, pue s no vam os a e ntrar aq uí e n de talle s.El H ie rro pre te nde lograr e n e l 2010 autoabaste ce rs e a s í m ism a e ne rgéticam e nte . En e ste plan tie ne gran im portancia la ce ntral h idroe ólica. En e ste proye cto participa e l Cabildo de El H ie rro (60% ), e l ITC (10% ) y Ende sa (30% ) y tie ne un coste total de 54,3 m illone s de e uros. Un coste alto pe ro re ntable e n un futuro, pue s la isla s e abaste ce con un m otor die s e l y consum e 6.000 Tn de die s e l, lo q ue e q uivale a 40.000 barrile s de pe tróle o y a un gasto de 1,8 m illone s de e uros anuale s. No solo s e e vitaría te ne r q ue im portar e ne rgía s ino q ue s e re ducirían la e m is ión de 25.000 Tn de CO2, 100 Tn de SO 2 y 400 Tn de NO x.

El parq ue h idroe ólico contará con un parq ue e ólico con una capacidad de sum inistro m áxim a de 12 Mw (e l pico de de m anda e ne rgética e s de 6,3 Mw ).Com o e l vie nto no e s constante la e ne rgía s e utilizará para bom be ar agua h acia un de pós ito s ituado a una altura de 600 m e tros sobre e l nive l de l m ar. El agua s e de ja cae r por una conducción h asta e l nive l de l m ar e n donde m ue ve una turbina, la cual produce la e ne rgía e léctrica q ue s e ade cua a la de m anda de cada m om e nto, garantizando as í un sum inistro e léctrico de calidad. Junto a e sta turbina s e h alla otro de pós ito q ue re coge agua dulce para su re torno al re s e rvorio supe rior. El de pós ito supe rior tie ne una capacidad de 500.00 m 3, lo q ue pe rm ite sum ionistrar e ne rgía durante 4 días. Las instalacione s h idráulicas te ndrán un doble uso pue s s e instalará una planta de saladora. En e l caso de q ue la aus e ncia de vie nto s e prolongase durante m uch o tie m po la isla s e guiría contando con e l antiguo m otor die s e l.

El s iste m a m ixto de l parq ue h idroe ólico sum inistraría un 80 % de la e ne rgía, por lo q ue e l proye cto “El H ie rro 100% re novable ” conte m pla otras actuacione s com o : cam pañas de e ne rgía solar térm ica, cam pañas de te jados fotovoltaicos, cam paña de aprove ch am ie nto e ne rgético de la biom asa,e tc. Faltaría tom ar m e didas con e l transporte para q ue la producción de e ne rgía s e a totalm e nte lim pia.

Proye ctos com o éstos fijarán la ate nción de ciudadanos y cre ará una m ayor s e ns ibilización sobre la s ituación e n la q ue actualm e nte nos e ncontram os. Espe re m os q ue e l proye cto salga bie n y q ue s irva de e je m plo para m uch as islas q ue pre s e ntan un gran proble m a al te ne r q ue im portar la e ne rgía.

El H ie rro: 100% re novable

Pe r sabe r-ne m és :

h ttp://w w w .une scocan.org/pdf/Prye ctoElH ie rro.pdf

h ttp://w w w .e lh ie rro.e s/file s//Proye ctos/Re sume n% 20proye cto% 20ce ntral% 20h idroe olica.pdf

Misce l·lània La Mala H e rba nº1 Tardor 2008 9

Jordi Cardona

Actualm e nt, am b la m ass ificació de le s ciutats i la de socupació de ls te rritoris rurals, cada cop a m és ge nt li és difícil te nir un pe tit racó o parce l·la de te rra pe r pode r autoabastir-s e de ls ve ge tals (h ortaliss e s, pe tits arbre s fruite rs i h e rbe s arom àtiq ue s i m e dicinals) q ue ne ce s s ite m pe r alim e ntar-nos.És pe r això q ue h e m de buscar alte rnative s pe r tal de pode r tornar a produir nosaltre s m ate ixos allò q ue pugue m s e ns e q ue aq ue st fe t e ns ocupi m assa te m ps ni re cursos. Tam bé h e m de te nir e n com pte q ue a m és de s e r un acte saludable , e ns aporta cone ixe m e nts de l'e ntorn i de la naturale sa, apre ci pe l q ue m e nge m , sabe r q uine s h ortaliss e s són le s de te m porada ... a m és de s e r un m e rave llós acte pe dagògic pe r als m és pe tits. Així doncs, d'alte rnative s n'h i h a vàrie s: de m anar plaça e n un de ls pocs h orts urbans q ue puguin e xistir, ocupar i allibe rar e spais de saprofitats, de m anar pe rm ís pe r cultivar jardins o patis inte riors ... o l'aprofitam e nt de ls balcons, te rrats, te rrass e s i/o fins i tot le s fine stre s de le s cas e s pe r a “fabricar-s e ” un pe tit racó com e stible pe r al

cultiu. Potse r és aq ue sta últim a alte rnativa la q ue provoca m e nys m als de cap, a canvi de “sacrificar” l'e spai pe rtine nt de la nostra llar.Pe r e scollir l'e spai q ue e s farà s e rvir cal te nir e n com pte aspe cte s com le s h ore s de sol i la s e va orie ntació (pe r anar bé e spais am b s is o m és h ore s de sol al dia), la càrre ga total de l'h ort i s i l'e structura l'aguantarà (de gut al gran pe s final

q ue pot acum ular l'h ort), le s m olèstie s als ve ïns (s iste m a de re collida de l'aigua de dre natge pe r re utilitzar l'aigua sobrant o re gar poc pe r e vitar-la, controlar la fullaraca ... ) i e l tipus de re cipie nts pe r al substrat.Com e rcialm e nt pode m trobar s iste m e s q ue ve ne n pre parats pe r a fe r-s e un h ort al balcó, pe rò aq ue sts s iste m e s e n form a de taula (d'una alçada agradable pe r tre ballar) o de jaços pre fabricats acabe n s e nt bastant costosos e conòm icam e nt. Pe r aq ue st m otiu propose m una re utilització de

tot allò q ue trobe m suficie ntm e nt còm ode com pe r a pode r-h i cultivar. Bons e xe m ple s d'això e n s e rie n te stos ve lls, palangane s i coss is e n de sús, pe tite s banye re s de nadons o fins i tot te trabrics obe rts pe r dalt. A aq ue sts im provisats te stos cal fabricar-los un s iste m a de dre natge ade q uat. Cal te nir e n com pte la m ida de l te st e n re lació a la m ida de la planta q ue s'h i cultivarà.Le s e spècie s q ue e s pode n plantar e n un balcó de pe ndran de l clim a i de la s ituació ge ogràfica. Així doncs, a casa nostra am b e l clim a m e dite rrani pode m fe r créixe r

gaire bé tote s le s varie tats tradicionals q ue tam bé e s cultive n als h orts.Le s h e rbe s arom àtiq ue s com la farigola, e l rom aní, l'alfàbre ga i l'ore nga e ntre d'altre s, són ade q uade s pe rq uè tole re n poc e l ve nt pe rò m olt bé e ls am bie nts s e cs i substrats m és are nosos. Pe r norm a ge ne ral le s podre m posar prop de le s pare ts assole llade s, tot i q ue e xce pcions com la m e nta ne ce s s ite n m és h um itat i m és om bra pe r créixe r am b norm alitat. Ge ne ralm e nt s e s e m bre n a la prim ave ra, i te ne n un cre ixe m e nt le nt.D'h ortaliss e s re com ane m re cupe rar le s varie tats autòctone s de la zona, ja q ue , tot i no te nir una producció tan e le vada, donaran un toc m àgic al racó com e stible , a m és d'e star m és be n adaptade s al m e di. Pe r tal d'afavorir l'associació i la rotació de conre us pe r ass e gurar una te rra e n bone s condicions, caldrà e n m olts casos re planificar cada te m porada e ls cultius de q uè e s vol disposar. Le s h ortaliss e s sole n ne ce s s itar arre ce ram e nt de l ve nt i un alt contingut de m atèria orgànica a la te rra, tot i q ue no e n e xcés, i le s pode m plantar e n te stos m itjanam e nt pe tits.

L'h ort al balcó

"a m és de s e r un acte saludable , e ns aporta cone ixe m e nts de l'e ntorn i de la naturale sa, apre ci pe l q ue m e nge m i sabe r q uine s h ortaliss e s són de te m porada"

> > ve de la pàgina ante rior...

Pe r facilitar la tasca, e s pot disposar de plante r e n m olts e stablim e nts e spe cialitzats, pe rò tam bé pode m e laborar-lo nosaltre s m ate ixos a partir de llavors. D'e xe m ple s d'h ortaliss e s q ue e s pode n plantar n'h i h a m olts, com ara s e rie n e ls tom àq ue ts, carabassons, cogom bre s, albe rgínie s (de fruit), ble de s, cols, e spinacs, e nciam s, e scarole s (de fulla), pastanague s, re m olatxe s, patate s, naps, rave s, ce be s, alls (d'arre l i bulb), pèsols, fave s, fe sols, cigrons, bajoq ue s, bròq uils i coliflors (de flor). Pe r tal d'ass e gurar-nos de la bona com binació de cultius, m és e ndavant podre u consultar altre s article s q ue us e n parlaran de talladam e nt.Els arbre s fruite rs q ue te nim e n grans te stos a casa pode n s e r e ls m ate ixos q ue tindríe m a l'h ort, pe rò te nint e n com pte q ue s e ran de dim e ns ions re duïde s i q ue te ne n un cre ixe m e nt m és le nt, així q ue tardaran varis anys a donar fruit i aq ue sts pode n s e r m és pe tits, de gut a la lim itació de l

cre ixe m e nt de le s s e ve s arre ls. Pe rò no pe r això h e m de re nunciar-h i, i pe rfe ctam e nt pode m te nir llim one rs, taronge rs, pom e rs, pre s s e gue rs o pe re rs. Aq ue sts ne ce s s ite n una te rra tam bé are nosa un pic ja són grans, i una bona torre ta.Així doncs, us anim e m a com e nçar a fe r prove s i a m irar-vos e l vostre balcó o te rrassa am b uns altre s ulls pe r fe r-h i viure un pe tit racó com e stible q ue tam bé us aportarà una bona pre sència i un jardí ornam e ntal. I re corde u q ue s i no dispos e u de l'e spai ne ce s sari, s e m pre pode u plante jar-vos l'alte rnativa de fe r un h ort com unitari al te rrat de l'e difici, on dive rsos ve ïns podran col·laborar e n un proje cte com ú.

Misce l·làniaLa Mala H e rba nº1 Tardor 200810

Pe r sabe r-ne m és :

ROMERO , Jordi, Manual de pe rm acultura urbana.

w w w .h orturba.com

Age ndaDim e cre s 29 d'Octubre

Castanyada a la Plaça Cívicatot e l dia a partir de le s 12h

Dijous 6 de Nove m bre

Fe sta Major Alte rnativaals jardins de l Re ctorat

a le s 12h Talle r de Jote s

a le s 13h Dinar popular

a le s 14hTalle r de Ratafia

A partir de l m e s de Nove m bre , h i h a pre vista la re alització d'un cicle de cine m a crític cada 2n dijous de m e s durant tot l'any. Si e ste u inte re s sats consulte u e l w e b pe r a m és inform ació.

Visita'ns a inte rne t

A la nostra w e b podràs e star inform at de le s últim e s notície s, podràs acce dir a un ve ntall de m ate rials d'agricultura i sabe r q uine s s e ran le s nostre s prope re s activitats.

w w w .h orte t.cat

Subscripció

Si vols re bre puntualm e nt pe r corre u e le ctrònic La Mala H e rba e nvia un corre u a h orte t@ h orte t.cat am b l'assum pte Subscripció butlle tí!

Jordi Cardona

La re ce pta d'olive s arbe q uine s varia d'un poble a un altre e n proporcions, h e rbe s i te m ps, pe rò de sprès de m irar-ne un q uants, h e acabat posant e l q ue a m i s e m pre m 'h a funcionat, la re ce pta m àgica de l núm e ro 9

El prim e r s e cre t és collir le s olive s e n lluna nova, q uan aq ue ste s e ncara són ve rde s. Un cop collide s s'e m m agatze m e n e n pots de vidre no ple ns fins dalt.

Aq ue sts pots s'om ple n am b aigua (no de l'aixe ta s i us plau). Nom és am b aigua s'h i de ixe n 9 die s , e n un lloc re fugiat de l sol i fre sc.

Passat aq ue st te m ps, e s buida l'aigua s'h i afe ge ixe n le s h e rbe s arom àtiq ue s q ue e s de s itgin (farigola, rom aní ... fins i tot fonoll ass e cat).

Aq ue sta m e scla d'olive s i h e rbe s s'acaba d'om plir am b una barre ja de 9 parts d'aigua pe r una de sal.

Cal no om plir e ls pots fins a ve s sar ja q ue no paste uritzare m le s olive s, s inó q ue le s m antindre m e n un e stat natural, q ue e ns cre arà una capa de fongs (be ne ficiosos) a la supe rfície

de l'aigua la q ual te nde ix a inflar d'aire e ls pots i bufar le s tape s de ls pots de vidre , i s i e ls om plim m assa, plore n aigua i pode n q ue dar salade s.

Passade s due s o tre s s e tm ane s le s olive s ja h an absorbit tot e l gust de le s

h e rbe s i la sal, i ja e s pode n m e njar am b m olt de gust, pre fe re ntm e nt acom panyade s am b uns daus de form atge de cabra i un bon vine t ne gre o ve rm ut.

Salut!

Re ce ptari La Mala H e rba nº1 Tardor 2008 11

Olive s Arbe q uine s

> > ve de la contraportada

Quins són, s e gons e l te u pare r, e ls principals proble m e s i avantatge s de ls transgènics?

Alguns transgènics e stan dis s e nyats pe r re s istir l'atac d'un ins e cte , de fe t la m ate ixa planta produe ix l'ins e cticida, q ue aporta una ass e gurança al pagès, ja q ue així s'ass e gura la collita. Altre s cultius són re s iste nts als glifosat. El glifosat és un h e rbicida d'am ple e spe ctre , és a dir q ue m ata tote s le s plante s. Com q ue la nostra planta, és re s iste nt, pode m aplicar l'h e rbicida s e ns e distinció, de form a q ue le s nostre s plante s no m oriran, m e ntre q ue m atarà le s no de s itjade s. El proble m a és q ue e n e ls cultius de transgènic re s iste nts al producte , e n lloc de dism inuir la q uantitat d'agronòm ics utilitzada, h an fe t q ue augm e ntant-h i e l s e u ús, produint la intoxicació d'alguns page sos.

Els transgènics prom oue n un m ode l de producció inte ns iva, e n m onocultius de varie tats poc adaptade s al te rritori (a Arge ntina trobe m finq ue s de 12000 h a de soja transgènica), lligant als productors am b pate nts i supe ditant-los a le s grans transnacionals agrícole s, així com le s ince rte s e s sanitàrie s, alim e ntàrie s i am bie ntals

q ue pre s e nte n.

Quin cre us q ue h a de s e r e l futur de la biote cnologia agrícola?

Te òricam e nt h i podrie n arribar a h ave r aplicacions q ue podrie n s e r inte re s sants, pe rò h aurie n d'e star fonam e ntade s e n un m ode l agrícola totalm e nt dife re nt de l'actual. H auria d'h ave r-h i un control e xh austiu i un fonam e nt social sobre la s e ua utilitat i aplicació, així com un control e n la s e ua aplicació. A Norue ga, pe r e xe m ple , pe r “aplicar” un transgènic s'h an de com plir due s condicions. La prim e ra e s q ue s igui útil socialm e nt; i la s e gona és q ue ajudin a la soste nibilitat. Potse r és una bona form a de fe r una dife re nciació e ntre la biote cnologia social i la com e rcial.

Quin pe nse s q ue h a de s e r e l futur de l'agricultura i de re truc de la nostra alim e ntació?

H a de s e r un m ode l basat e n la sobirania alim e ntària, am b una agricultura de proxim itat, e lim inant e ls inte rm e diaris. Fe nt e spe cial èm fasi e n e l producte de te m porada i am b le s varie tats locals; prote gint la biodive rs itat cultivada.En tot això, h a d'h ave r-h i un re torn de confiança am b la page s ia, així com un consum m és crític.

L'e ntre vistaLa Mala H e rba nº1 Tardor 200812

Albe rt Tarragó

Rosa Binim e lis és m e m bre de la Plataform a Transgènics Fora i inve stigadora de l'Institut de Ciència i Te cnologia Am bie ntals de la UAB. Re ce ntm e nt h a fe t un e studi sobre la im poss ible coe xistència e ntre cultius e cològics i transgènics q ue h a publicat a la re vista "Journal of Agricultural and Environm e ntal Eth ics".

En e l te u e studi conside re s q ue la coe xistència, e ntre cultius transgènics i e cològics, és im poss ible . Pe r q uè?

En prim e r lloc pe rq uè a nive ll tècnic és m olt difícil aplicar un control e n la dispe rs ió de ls pól·le ns de ls cam ps transgènics, ja q ue és m olt s e nzill q ue e s produe ixi una contam inació als cultius e cològics o conve ncionals. Un agre ujant q ue e n dificulta e l control, és e l pre u de ls anàlis is, q ue ronda e ls 250 a 300€, pe r la s im ple de te rm inació de la q uantitat de transgènic d'una m ostra. La contam inació, pe rò e s pot produir e n tota la cade na de l producte , ja s igui e n e l cultiu, collita o e m m agatze m atge , d'on s e m pre acabe n ocorre nt accide nts.

El q ue h e vist e n l'e studi, tant a Catalunya com a Aragó, és q ue la producció de blat de m oro e cològic, e stà baixant m olt de s de la introducció de transgènic. El proble m a és s e nzill, s i e ts un pagès q ue e stàs fe nt e cològic i s e 't contam ina la collita, és m olt difícil q ue h i h agi una com pe nsació, e ntre altre s cos e s pe rq uè e l q ue h as de fe r és de nunciar als te us ve ïns de ls cam ps prope rs, als te us am ics, h abitualm e nt. El q ue fa q ue la m ajoria de page sos q ue e s trobe n e n aq ue sta s ituació, pre fe rixe n no de nunciar-h o, pe rde n m olts dine rs i a la llarga abandonant e l cultiu. Pot donar-s e e l cas, e n cam ps pe tits, e n q ue s'h agi produït una contam inació, e n q ue tinguis dive rsos cam ps prope rs de transgènics, h aurie s de de nunciar-los a tots e lls, ja q ue no pode m atorgar l'autoritat de la contam inació.

En l'e studi pre s e ntat t'h as trobat am b proble m e s e n la se ua e laboració? La ge nt de l te u e ntorn cie ntífic t'h a donat re colzam e nt e n l'e laboració de l te u tre ball?

M'h e trobat am b alguns proble m e s, ja q ue e s tracta d'un te m a m olt conflictiu. En l'e studi pe r e xe m ple , h e tingut varie s e xpe rièncie s. Un 40% de le s e ntre viste s als agricultors, no le s h e gravat s i no q ue h e pre s nota, pe rq ue la ge nt no volia s e r gravada. Molts d'aq ue stos page sos

plante n transgènic pe rq uè e ls h o h an re com anat, e n e l m om e nt q ue sabe s s in q ue són danyins, de ixarie n de plantar-ne .D ins de la ge nt q ue fe m re ce rca, h i h a un fort conflicte , cosa q ue posa m olte s trave s a l'avanç de la inve stigació sobre e l te m a. En e l cas de l m e u e studi h e pogut re alitzar i pre s e ntar l'e studi, pe rò h o h e h agut de fe r al m arge de l'adm inistració, am b e ls m e us fons, ja q ue no h e re but finançam e nt pe r part organism e s públics.

Quine s m e sure s de control s'aplica als cultius transgènics, pe r pre ve nir la se ua dispe rs ió i poss ible contam inació de conre us prope rs?

Actualm e nt no e xiste ix una le gislació sobre transgènics, solam e nt h i h an re com anacions, tipus m anual de bone s pràctiq ue s. Aq ue stos m anuals varie n m olts; h i h an e studis cie ntífics q ue diue n q ue am b 10 m ja és suficie nt, i altre s q ue parle n de fins a 10 k m . Pe r tant le s bone s pràctiq ue s e stan subje cte s a la voluntat de ls page sos. Pe r q uè no e xiste ix una le gislació? Pe rq uè la socie tat civil s'h a oposat a la lle i, ja q ue le s opcions pre s e ntade s no són prou bone s. Arribats e n aq ue st punt, e ls m ovim e nts anti transgènics, s'h an trobat am b una s ituació força com plicada, ja q ue h i h a la ne ce s s itat d'aplicar una re gulació, pe rò le s proposte s pre s e ntade s pe r l'adm inistració no són re aliste s.

> > continua a la pàgina 11

Rosa Binim e lis