La masia catalana : Una aproximació...

La Masia Catalana.

Una aproximació interactiva

Memòria del Treball Final de Grau

Grau de Multimèdia

Menció en Comunicació visual i creativitat

Alumne: Josep Gassó Leiva

Consultor: Alberto Cairo Touriño

Professors: Laia Blasco Soplon Antoni Marín Amatller Irma Vilà Òdena Raquel García Cabañas

10 de gener de 2013

TFG – Memòria de projecte – Josep Gassó Leiva La Masia Catalana. Una aproximació interactiva

2 / 50

Crèdits/Copyright/Creative Commons

Gestió del drets d’autor del projecte i l’ús de marques, productes o serveis de tercers:

Del projecte: Creative Commons BY-NC-SA 3.0 -

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

De tercers:

(CC BY-NC-ND 3.0) d’algunes imatges, Arxiu Fotogràfic – Estudi de la Masia

Catalana, del Centre Excursionista de Catalunya.

© d’algunes imatges, del llibre ‘Materials per a l’Estudi de la Masia Catalana de

Josep Danés i Torres’, de la Biblioteca d’Història Rural: Associació d’Història Rural

de les Comarques Gironines.

© d’algunes imatges, del llibre ‘La masia catalana: Evolució, arquitectura i

restauració” de BRAU edicions (2005).

© d’algunes imatges, del lloc web http://pereroger.eu.

CC d’algunes imatges, del lloc web http://ca.wikipedia.org.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

http://pereroger.eu/

http://ca.wikipedia.org/


3 / 50

Dedicatòria/Cita

A la Rosa, la meva dona, per haver fet possible no tan sols aquest projecte si no que

em pogués treure tota la carrera.


4 / 50

Abstracte

El projecte consisteix en el desenvolupament d’una aplicació multimèdia interactiva de

caràcter pedagògica-divulgativa sobre la masia catalana. El procés per a la seva creació

s’ha basat en diferents fases de treball: la recollida d’informació, la seva tria i

organització, i la creació a partir de maquetes i prototips dels diferents continguts

multimèdia i de les eines de navegació que conformen l’aplicació, entre d’altres. De tot

aquest procés n’ha resultat una eina que, de la seva exploració interactiva, permet a

l’usuari adquirir uns coneixements generals de la història, evolució, arquitectura i usos

de la masia i el seu entorn.

Paraules clau: masia, mas, grau, multimèdia, interactiu, aplicació interactiva, memòria,

TFG, treball final de grau.


5 / 50

Agraïments

Voldria agrair a les següents persones el seu recolzament i ajut, sense els quals aquest

treball no hagués pogut abastar tots els temes que s’han desenvolupat: a tots els

autors de la bibliografia consultada sense la feina dels quals no hagués estat possible

tirar endavant aquest projecte en un espai tant reduït de temps; a la Caterina Pintado

Carbonell, descendent de la masia Can Carbonell de Terrassa, per la visita guiada a la

masia; a la M. Teresa Vert Barata, la seva mare Teresa i la seva tieta Nora, per la visita

guiada a la masia La Barata i a la masia Can Bufí de Matadepera; a l’Albert Esteve, del

Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, per permetrem emprar el material referent al

seu estudi del Nomenclàtor de 1860; al Pere Roger Mascarell, company de la UOC, per

donar-me el seu permís a emprar les seves imatges de masies de Perafita; a l’Alfons

Soriano, per les seves nocions històriques i per acompanyar-me a visitar la masia-

museu Ca l’Agustí, al Pla de La Calma; al Valentí Puiggròs i al Narcís Serrat per les

seves orientacions per a cercar informació d’arquitectura i de la masia en general; i al

Joan Coll, company de la UOC, per al seu suport en qüestions de modelatge 3D, de

disseny gràfic i d’experiència d’usuari.


6 / 50

Índex

1. Introducció ................................................................................................... 8

1.1. Context ........................................................................................................ 8

1.2. Motivacions personals i justificacions ............................................................... 8

2. Descripció ................................................................................................... 10

2.1. Definició formal ........................................................................................... 10

2.2. Plantejament .............................................................................................. 10

2.3. Públic objectiu ............................................................................................. 10

3. Objectius .................................................................................................... 11

3.1. Objectius principals ..................................................................................... 11

3.2. Objectius secundaris .................................................................................... 11

4. Precedents .................................................................................................. 12

4.1. Altres projectes/estudis/productes similars o relacionats ................................. 12

4.2. Viabilitat ..................................................................................................... 13

5. Continguts .................................................................................................. 14

5.1. Definició dels continguts .............................................................................. 14

5.2. Tipologia dels continguts .............................................................................. 15

5.3. Estructura i dimensió dels continguts ............................................................ 15

6. Metodologia ................................................................................................ 16

6.1. Cerca i recollida d’informació ........................................................................ 16

6.2. Valoració de les possibilitats tècniques i de projecte ....................................... 16

6.3. Planificació i realització de les tasques ........................................................... 16

7. Interfície ..................................................................................................... 17

7.1. Tipologia i dimensions de l’aplicació .............................................................. 17

7.2. Navegabilitat i formes d’interacció ................................................................. 18


7 / 50

7.3. Estils gràfics ................................................................................................ 17

7.3.1. Mapes, plànols i croquis ........................................................................... 17

7.3.2. Modelatge 3D .......................................................................................... 18

7.3.3. Tipografia i colors .................................................................................... 18

8. Plataforma de desenvolupament ............................................................... 19

8.1. Programari .................................................................................................. 19

8.2. Maquinari ................................................................................................... 19

8.3. Altres ......................................................................................................... 19

9. Planificació ................................................................................................. 20

9.1. Fites i dates clau (Proves d’Avaluació Continuada) .......................................... 20

9.2. Informes Addicionals ................................................................................... 20

10. Procés de treball / Fases ......................................................................... 21

11. Pressupost ................................................................................................ 22

12. Requisits d’instal·lació ............................................................................. 23

13. Manteniment ............................................................................................ 24

14. Futures versions ....................................................................................... 25

15. Conclusions .............................................................................................. 26

Annexos .......................................................................................................... 27

Annex 1. Lliurables del projecte .......................................................................... 27

Annex 2. Planificació: Diagrames de Gantt i Pert .................................................. 28

Annex 3. Arbre de continguts ............................................................................. 31

Annex 4. Guions, storyboards, maquetat, prototips i pautes .................................. 33

Annex 5. Captures de pantalla ............................................................................ 40

Annex 6. Imatges del estudi tipogràfic ............................................................... 46

Annex 7. Bibliografia i recursos........................................................................... 48


8 / 50

1. Introducció

En aquest darrer treball del Grau de Multimèdia es desenvoluparà un aplicació

interactiva centrada sobre la masia catalana.

1.1. Context

Des dels seus orígens, fa uns 10 segles, fins a dia d’avui, la masia catalana ha viscut

tres etapes ben diferenciades: una primera època de creixement (en alguns moments

molt intens), un estancament i, malauradament, una forta decadència. En tots aquest

anys, la masia ha esdevingut un referent arquitectònic per la seva singularitat. En la

majoria dels casos, l’estructura inicial de construcció s’ha anat ampliant a mesura que

les necessitats ho condicionaven. Entre aquestes necessitats, les condicions

geogràfiques i les meteorològiques, aquest tipus d’edificació ha proliferat per arreu de

Catalunya en diferents tipus i estructures.

Hom coneix la masia catalana i per molts és considerada com a un monument històric,

però la informació a la que es té accés és més aviat difícil de trobar i, per tant, es

podria dir que, si no arriba al públic, és també escassa.

1.2. Motivacions personals i justificacions

De motius per haver escollit aquest projecte n’hi ha uns quants: alguns relacionats

amb la pròpia especialitat de Multimèdia com, per exemple, la reconstrucció en 3D

d’una figura tant emblemàtica com és la masia i el desenvolupament d’infografies que

expliquin en la major mesura possible tot el que hi fa referència; i d’altres de caire més

personal, com poden ser:

Cada vegada hi ha més masies abandonades i en runes, el que fa palesa la seva

actual decadència. Aquest fet els proporciona un cert aire de misteri que motiva a

d’indagar sobre les històries que s’han viscut entre les seves parets.

Tot i aquesta davallada, encara hi ha gent que les conserva i, fins i tot, en algunes

encara s’hi treballa (inclús coneguts molt propers), com la masia el Davi, que fins

fa poc encara si elaborava una deliciosa ratafia, o com la de Ca N’Arnella, que

produeix farina ecològica amb la que els forns de les poblacions properes fan un pa

d’espelta amb llur nom.


9 / 50

El fet que el meu pare va viure a pagès. La masia de Can Malet de Terrassa, on

vivien com a masovers, va anar quedant envoltada per edificis moderns fins el seu

enderroc (encara en conservem algunes fotografies).

La curiositat que sento per aquest tipus d’habitatge, pels diferents usos i el seu

entorn. Sens dubte que aquest treball podrà aportar nous coneixements a tothom

que senti el mateix.

Però el motiu fonamental és el fet de no haver trobat cap producte similar que aglutini

i permeti tenir una visió general i amena, alhora que versemblant i fidedigne, dels

orígens, història, distribució geogràfica, tipologies i usos, entre d’altres, d’aquest

important llegat que ens ha arribat fins els nostres dies.


10 / 50

2. Descripció

En aquest apartat es descriu el projecte des d’un punt de vista formal, el tipus de

públic cap el que es vol adreçar i es fa un breu plantejament de com encarar-lo.

2.1. Definició formal

Es tracte de desenvolupar una aplicació interactiva de caire pedagògic-divulgatiu sobre

la masia catalana en la que es reculli informació general quant a la seva història i les

seves característiques.

2.2. Plantejament

A partir d’una navegabilitat prou clara i intuïtiva, l’aplicació ha de permetre visitar els

diferents apartats i subapartats disposats en forma de fitxes, el contingut dels quals

inclourà una combinació de material multimèdia (textos, gràfics, infografies, vídeos,

àudio, etc.), que en facilitin el seu estudi i comprensió.

2.3. Públic objectiu

El target o públic objectiu al que pot interessar aquest producte el constitueixen els

següents perfils:

Alumnat i professorat d’escoles, instituts i universitats.

Qualsevol persona que accedeixi al producte via Internet, o altres mitjans digitals,

que vulgui ampliar coneixements sobre la matèria.

Així doncs, aquests dos grans grups poden abastar un rang força ampli d’edats, des

d’escolars d’edats molts primerenques, fins a gent gran d’avançada edat.


11 / 50

3. Objectius

A continuació és detallen les fites que es pretenen assolir.

3.1. Objectius Principals

La finalitat d’aquest projecte és aconseguir desenvolupar un producte multimèdia

interactiu que, mitjançant la exploració dels seus continguts, el visitant en pugui

extreure prou informació com per adquirir uns coneixements generals de la història,

evolució, arquitectura i estat actual de la masia catalana. El tipus de suport en el que

s’ha pensat permetrà un millor apropament a aquesta part fonamental de la cultura

catalana.

3.2. Objectius Secundaris

Davant de l’envergadura d’un treball d’aquestes característiques, inabastable per les

limitacions pròpies de l’assignatura quant a temps i recursos, s’intentarà donar algunes

pautes sobre com es podria ampliar el producte.


12 / 50

4. Precedents

Abans de tirar endavant qualsevol idea o projecte, convé revisar si existeixen

antecedents.

4.1. Altres projectes/estudis/productes similars o relacionats

Cercant pel Internet, s’han trobat els següents estudis i productes semblants que

tracten sobre el mateix tema que ocupa aquest treball:

Estudi de la Masia Catalana (arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de

Catalunya) – Es tracta d’un arxiu d’imatges bastant extens desenvolupat per una

sèrie de científics i historiadors entre els anys 1923 i 1936 (es va estroncar a

resultes de la guerra), patrocinat pel mecenes Rafael Patxot.

Estudi de la Masia Catalana (llibres) – Existeixen dues publicacions que parlen

àmpliament sobre l’anterior documentació. Una està dedicada a la figura de Josep

Danés i Torras, que va aportar innumerables dades entre 1914 i 1936 (veure les

referències a l’Annex 7).

Tant l’arxiu d’imatges com les versions en llibre són força extensos i documentats,

però el format (text i imatges) no té res a veure amb el dinamisme que ofereixen

els continguts audiovisuals i interactius.

La Masia de 1907 – Es tracta d’un programa-concurs setmanal que TV3 va

produir i emetre l’any 2007 (veure l’enllaç a l’Annex 7). Durant un parell de mesos,

dues famílies urbanes del segle XXI van conviure fent de masovers en un entorn

rural de principis del segle XX, pràcticament aïllats del món exterior. Es va rodar en

una masia real adaptada per a les dues famílies. Junt amb el programa, es va

desenvolupar un lloc web per a donar més repercussió i afavorir el seguiment dels

espectadors.

El lloc web ofereix unes pinzellades en text sobre la masia catalana i unes imatges

en 360º molt interessants, però al estar molt encarat a ser un complement del

programa de televisió, en conjunt, el contingut és molt bàsic si el comparem amb

les pretensions d’aquest projecte.


13 / 50

4.2. Viabilitat

Tal i com s’ha esmentat en l’anterior apartat, tot i que els precedents són força

complerts, cap d’ells ofereix uns continguts com els que es vol desenvolupar en aquest

projecte i, per tant, es creu que pot tenir molt bona acceptació.


14 / 50

5. Continguts

En aquest apartat es descriu de forma detallada la matèria primera del treball, els

continguts, així com la seva tipologia, estructura i dimensió.

5.1. Definició dels continguts

Els continguts s’han agrupat per blocs segons les matèries que es volen tractar. Així

doncs, mitjançant la barra de navegabilitat es pot accedir a les següents categories:

Introducció: Breu explicació textual amb certa informació que permet posar a

l’usuari en context abans de començar a navegar per l’aplicació. S’acompanya d’una

imatge a la que se li ha aplicat un moviment de zoom de curta durada, intentant

cercar així un paral·lelisme amb la paraula “aproximació” del títol del projecte.

Història: S’han ordenat cronològicament els continguts més rellevants referents a

la història de la masia, des dels orígens fins a l’actualitat. El format de presentació,

com és característic amb altres tipus d’aplicacions de la mateixa tipologia, s’ha

desenvolupat en forma de lliscador (slider).

Estructura i usos: En varis apartats es mostren les diferents parts i usos de la

masia i els seu entorn, el mas. Referent a les parts, es parla de la distribució de

cada planta d’una masia de tipus clàssica de 3 crugies o cossos, la més comuna en

els darrers segles, i d’algunes de les parts que podria dur adossades a les seves

parets principals o als voltants, tals com l’era, el pou, el barri, la pallissa o la torre

defensiva. Quant a la resta d’elements que conformen un mas, s’explica breument

els usos del camp, els horts, els prats i els boscos que delimitaven la propietat.

Tipologia i localització: Varis apartats que contenen les possibles variacions que

es poden trobar quant a arquitectura de la masia, tant de la pròpia estructura com

d’alguna de les seves parts (p. ex. els diferents tipus de ràfecs o fumerals), i la seva

distribució geogràfica.

Glossari: S’inclou un llistat de la terminologia emprada associada a la temàtica i el

seu significat.

Bibliografia: Donat que el tipus d’informació dels continguts és de caire general i

que la bibliografia emprada és força especialitzada i rigorosa, si l’usuari vol


15 / 50

aprofundir en temes més específics, es detallen els llibres, enllaços i demés recursos

que s’han emprat o consultat per a l’elaboració d’aquest treball.

Crèdits: Junt amb el glossari, es tracta d’un element secundari que recull les dades

de l’autor i del projecte, els agraïments i les cites als drets d’autor del material que

s’ha utilitzat de terceres persones.

5.2. Tipologia dels continguts

En tractar-se d’un producte interactiu multimèdia, els continguts que s’han utilitzat són

una combinació dels següents tipus:

Textos: A destacar: la introducció a l’aplicació, les explicacions dels fets històrics i

les descripcions generals i de les parts, elements i usos del mas i la masia.

Imatges fotogràfiques i dibuixos: diferent material gràfic que complementa

visualment als textos.

Imatges sintètiques estàtiques: modelatge en 3D de l’interior i l’entorn d’una

masia tipus.

Vídeos i animacions: Per a algunes fases explicatives del contingut, a partir d’una

sèrie d’imatges estàtiques, s’ha desenvolupat un sistema de lliscador mitjançant el

qual l’usuari, en fer-lo moure, pot visualitzar els objectes en rotació o la seva forma

de construcció.

Àudios: donat el contingut desenvolupat, no ha calgut la introducció d’àudio.

5.3. Estructura i dimensió dels continguts

Per facilitar les posteriors tasques de desenvolupament, s’han organitzat tots els

continguts en un arbre esquemàtic segons les diferents parts en que l’usuari pot

accedir a ells mitjançant la barra de navegació (veure Annex 3).

El contingut es mostra majoritàriament de forma vertical, permetent que l’usuari pugui

accedir i interactuar amb els diferents elements de l’aplicació sense seguir un ordre

lineal o seqüencial.


16 / 50

6. Metodologia

Una vegada decidida la idea a desenvolupar, per a establir el procés de treball i les

tasques a realitzar, s’ha de tenir clar què es vol fer i de quina manera. Per tant, es fa

necessari un estudi previ que permeti valorar totes les possibilitats i eines disponibles

per a poder marcar el camí correcte a seguir.

6.1. Cerca i recollida d’informació

Aquesta fase ve immediatament després d’haver concretat la idea a desenvolupar i

d’ella depèn tot el procés que vingui al darrera. Està basada fonamentalment en la

cerca de documentació pel Internet i en la bibliografia existent sobre aquesta temàtica

que es pugui trobar en biblioteques.

Per als temes legals referents als drets d’autor de les imatges de tercers emprades en

el projecte, es va redactar un escrit de petició d’autorització, el qual es va fer arribar a

les persones o institucions corresponents (Annex 4).

Quan a les imatges, s’han fet quatre sortides per a visitar masies amb la intenció

d’obtenir imatges pròpies per a el projecte: Can Carbonell (Terrassa), La Barata

(Matadepera), Can Bufí (Matadepera) i Ca l’Agustí (La Calma). Aquestes visites també

han servit per a treure idees per al modelatge 3D.

6.2. Valoració de les possibilitats tècniques i de projecte

Una vegada esgotades totes les possibilitats d’obtenir més informació, és moment de

posar totes les cartes sobre la taula i decidir quina d’aquesta informació recollida pot

ser valuosa i descartar la que no, alhora que es pensa en quines seran les plataformes

i mitjans amb les que es treballarà.

6.3. Planificació i realització de les tasques

A partir del punt anterior, és el moment de dissenyar la planificació a seguir, establint

les diferents tasques i fites, i la realització d’aquestes (veure apartat 10. Procés de

treball / Fases).


17 / 50

7. Interfície

En aquest apartat es fa una descripció de de la interfície i dels elements que la

composen, alhora que es comenten els conceptes clau quant a tipologia, dimensions,

navegabilitat, interacció, estils gràfics dels elements i de les infografies i il·lustracions,

la tipografia i els colors que s’han emprat.

7.1. Tipologia i dimensions de l’aplicació

El producte estarà desenvolupat amb el format .SWF per a ser visualitzat amb el

connector (en anglès plugin) d’Adobe® Flash Player. Aquest tipus d’arxiu es pot obrir

des del mateix escriptori de l’ordinador o des de qualsevol navegador compatible amb

el plugin (gairebé tots ho són), si s’insereix dins del format HTML d’un lloc web.

Les dimensions en que s’ha pensat són de 1280*960 píxels2 (actualment és una

resolució de monitor força estesa), tot i que s’ha fet tot l’ús possible de gràfics

vectorials escalables per si es disposa d’un monitor de resolució més gran.

7.2. Navegabilitat i formes d’interacció

La navegabilitat s’ha realitzat seguint els convenis generals d’usabilitat i experiència

d’usuari. La interacció s’ha implementat mitjançant botons i lliscadors per a visualitzar

textos més amplis que l’espai assignat, per explorar la cronologia històrica, per fer

voltar els models 3D i per visualitzar les fases de construcció de diferents parts que

conformen la masia.

7.3. Estils gràfics

A continuació es descriuen les principals característiques gràfiques de l’aplicació:

7.3.1. Mapes, plànols i croquis.

Els plànols, mapes, croquis i demés dibuixos que formen part del contingut s’han

procurat crear en la major mesura possible en format vectorial per a que siguin

escalables. L’estil gràfic és basa en línies de traç fi i colors pastels i neutres, defugin

dels colors intensos, sempre que no es tracti d’infografies sobre dades en les que sigui

necessari establir un escalat d’un cert nombre considerable de categories.


18 / 50

7.3.2. Modelatge 3D

S’ha intentat reproduir amb la màxima fidelitat un model tipus de masia i el seu entorn,

combinant textures i colors adients per a cada element.

Per temes de renderitzat i pes dels arxius, en els casos en els que s’hagi de mostrar les

seccions o parts com la distribució general de les plantes de l’edificació, s’ha considerat

que l’ús de models sense textura amb un color neutre eren prou adients, ja que aquí el

detall no és el més important de la informació que es vol transmetre.

7.3.3. Tipografia i colors

S’han emprat dos tipus de tipografies, una de bàsica i una altre pel logotip i títols:

o Verdana: amb totes les seves variants de la família (regular, itàlica, bold,...).

Aquesta tipografia s’ha fet servir per a tots els textos explicatius, ja que es

tracta d’una font molt intel·ligible, sobre tot en dispositius de pantalla. A més,

és un tipus de tipografia que es troba en la majoria de sistemes operatius per

defecte.

o Tempus Sans ITC: Per al relleu en pedra del logotip, les capçaleres i títols.

Aquesta decisió es fonamenta amb la diversa tipografia esculpida en els llindars

de les portes de les masies (Annex 6) i en que té un contrast adequat vers la

Verdana. Igual que aquesta, també és una tipografia que es troba per defecte

en els sistemes operatius. Alguns exemples:

Prova de Tempus Sans: LA MASIA CATALANA.

Prova de Tempus Sans bold: LA MASIA CATALANA.

Altres opcions valorades i descartades per als títols: Baskerville Old Font (Prova

de Baskerville Font: LA MASIA CATALANA), Gill Sans (Prova de Gill Sans: LA

MASIA CATALANA), Cambria (Prova de Cambria: LA MASIA CATALANA).

Per als colors s’han fet servir tons inspirats en l’entorn natural de la masia i dels

seus elements, tals com verds (vegetació), marrons (terra i fusta) i grisos (pedra).

Com a base per al tractament interactiu dels objectes, s’ha emprat el color verd

#666600 (R:102, G:102, B:0), i les seves variants de saturació per transparència.


19 / 50

8. Plataforma de desenvolupament

Seguidament, es detallen els diferents elements tecnològics que s’han emprat per a

desenvolupar l’aplicació.

8.1. Programari

Els programes utilitzats són els següents:

Adobe® Flash CS5 – L’aplicació es basa en aquest format com a plataforma per a

la presentació dels continguts i navegació. Aquest programa d’autor permet afegir

programació per a les interaccions i animacions.

Autodesk® 3ds Max 2011 – Per a confeccionar el modelatge i animacions 3D.

Adobe® Illustrator CS5 – Per a crear els gràfics vectorials estàtics.

Adobe® Photoshop CS5 – Per a l’edició d’imatges.

Adobe® Fireworks CS5 – Per a l’edició d’imatges i prototips.

MS Office® Visio 2010 – Per a crear l’arbre organitzatiu dels continguts.

MS Office® Project 2010 – Per a la planificació, gestió i seguiment del projecte.

8.2. Maquinari

El material tècnic que s’ha usat és el següent:

Ordinador PC sobretaula equipat amb un processador Intel® Core™ 2 Quad Q9300

a 2.50 GHz, 4 GB de memòria RAM, SO Windows© 7 Professional x64.

Portàtil Vaio VGN-AR71ZU de 17” equipat amb un processador Intel® CoreTM 2 Duo

T9300 a 2.50 GHz, 4 GB de memòria DDR2 SDRAM, SO Windows© Vista Ultimate

x86.

Tableta gràfica Wacom® Intuos 4.

Impressora/Fotocopiadora/Escàner HP® Photosmart 5510 series.

8.3. Altres

Càmeres fotogràfique Nikon® D-7000 i P-7000.


20 / 50

9. Planificació

Cal establir uns terminis parcials i final per a realitzar totes les tasques del procés de

treball. En aquest cas, la planificació s’ha adaptat a les dates d’entrega i requisits de

les PAC (Proves d’Avaluació Continuada) de l’assignatura i de la data d’entrega final del

projecte.

9.1. Fites i dates clau (Proves d’Avaluació Continuada)

La planificació es pot consultar en els diagrames de l’Annex 2 . Les fites i dates clau

venen pautades d’entrada per l’assignatura i són les següents:

Fites

Dates clau

Inici Final

PAC1 19/09/2012 02/10/2012

PAC2 03/10/2012 28/10/2012

PAC3 29/10/2012 02/12/2012

Fase final i lliurament 03/12/2012 10/01/2013

Taula 1. Fites i dates clau del projecte.

9.2. Informes Addicionals

Es va establir un període setmanal per a anar informant al consultor dels avenços i la

situació en que es troba la realització de les tasques. Mentrestant, si s’ha tingut de fer

alguna consulta per qualsevol dubte o plantejament de caràcter extraordinari, també

s’ha pogut dur a terme.


21 / 50

10. Procés de treball / Fases

El procés de treball que s’ha seguit durant el desenvolupament del projecte ha vingut

marcat per les fites dels lliurables parcials. Les fases de treball estan formades per 4

grans grups (veure l’Annex 2 sobre planificació):

Gestió de seguiment: aquesta fase dura tota la vida del projecte. En aquest cas,

la gestió i seguiment es porta mitjançant Proves d’Avaluació Contínua i la fase final,

en les quals es donen les pautes a seguir fins al seu lliurament. En el cas d’un

projecte professional, seria la figura del director de projecte l’encarregat de portar

aquesta gestió, confeccionant alhora els diferents documents lliurables de

seguiment de la gestió.

Pre-producció: Aquesta fase es composa de les tasques prèvies a la producció

del producte, entre les quals figuren: la recollida i organització de la informació, la

definició del projecte, la creació de guions, storyboards, maquetacions, prototips,

dissenys i animàtiques per a tots els continguts, i la confecció de textos, àudios i

imatges necessaris.

Producció: Una vegada realitzats els esbossos i les pautes a seguir per a tots els

continguts, es passa a la realització i edició de tots ells i de l’aplicació final.

Post-producció: Abans de fer el lliurament definitiu del producte, s’analitza si el

seu funcionament és del tot correcte i es fa un repàs general de tots els conceptes.

Llavors es procedeix a la seva validació i entrega.


22 / 50

11. Pressupost

En la taula 2 es pot observar la valoració econòmica de totes les fases del

desenvolupament del projecte, sense comptar els tests d’avaluació ja que no es podran

dur a terme, en cas que el projecte s’hagués desenvolupat en l’àmbit professional.

Concepte Import (€)

Definició, gestió i seguiment del projecte. 1.000

Cerca i organització de la informació. Creació d’arbre de continguts.

600

Creació de guions, textos, storyboards, maquetes i prototipatges.

900

Desenvolupament de continguts i infografies 2D i 3D.

2.000

Creació i edició d’imatges. 600

Creació, composició i edició digital de vídeo i àudio. (No es portarà a terme).

0

Producció de l’aplicació interactiva. 1.200

Import base 6.300

IVA (21%) 1.323

Total import 7.623

Taula 2. Pressupost del projecte


23 / 50

12. Requisits d’instal·lació

L’usuari necessitarà tenir instal·lat el connector d’Adobe® Flash Player en una versió

recent. Aquest plugin és d’ús molt comú i de descàrrega gratuïta des del lloc web

d’Adobe. Normalment ja es troba en la majoria d’ordinadors.


24 / 50

13. Manteniment

En principi, no serà necessari fer un manteniment del producte una vegada finalitzat el

projecte, més que les possibles actualitzacions amb nous materials que es puguin

afegir i que han quedat fora de l’abast d’aquest projecte.


25 / 50

14. Futures versions

Tal i com s’apuntava en l’apartat anterior, degut a les limitacions de l’assignatura quant

a temps i de disponibilitat de recursos per a abordar un tema tant extens, el producte

es podria ampliar en properes actualitzacions. Algunes de les possibles àrees que es

podrien tractar són les següents:

Idiomes: Seria molt interessant poder traduir el producte a més idiomes, sobretot

al castellà i a l’anglès.

Cercador: Un motor de cerca intern (i extern) que permeti trobar la informació de

forma més directa.

Joc: Per a afavorir l’exploració i l’aprenentatge, seria molt constructiu poder

disposar d’un apartat en el que hi figurés un joc ambientat en la temàtica.

Modelatge i animacions 3D: Es podria ampliar el modelatge a totes les tipologies

de la masia, a les diferents situacions geogràfiques i a les comparacions amb altres

edificacions rurals de altres territoris.

Imatges: Disposant de més temps i recursos, es podria afegir més imatges

pròpies.

GEO posicionament: un possible nou apartat podria ser un mapa tipus Google

Maps, en el que els usuaris poguessin anar penjant fotografies, vídeos i comentaris

sobre la masia catalana.

Usos: Ampliar la informació de les parts que parlen d’usos de la masia i el mas amb

audiovisuals, per exemple, la dansa de la sardana, la matança del porc o la festa de

la verema.

Interacció 3D: Es podria incorporar, o modificar algun model 3D dels ja realitzats,

algun sistema de presentació virtual 3D interactiva, en el que l’usuari es desplacés

per tots els racons, interactuant amb els objectes.


26 / 50

15. Conclusions

Una vegada finalitzat el projecte, fent una autovaloració del treball realitzat, es creu

que s’han obtingut correctament els resultats esperats segons la planificació i

desenvolupament projectats. La experiència, tot i algunes dificultats superades pel

camí, ha estat molt positiva. A banda de tot l’aprenentatge en realitzar un projecte

d’aquesta tipologia, s’ha pogut aprofundir i adquirir coneixements sobre un tema del

qual, una vegada vista tota la informació que hi ha al respecte, només s’ha pogut

tractar de forma molt superficial. Queda doncs per a futures versions anar ampliant

l’aplicació en nous apartats que la complementin.

El fet d’haver desenvolupar un projecte d’aquestes característiques en el que s’ha

pogut posar en pràctica molts dels coneixements adquirits en les múltiples disciplines

de la carrera, ha fet palès que, degut a la gran quantitat de càrrega de treball, en el

àmbit professional aquest projecte s’hauria de dur a terme amb un equip de treball

d’un mínim de 3 persones, en el que cadascuna s’ocupés d’una part segons el tema a

tractar. Per exemple, un Arquitecte de la Informació o Dissenyador d’Interfícies per a la

recerca d’informació i la confecció de l’arbre de continguts, maquetes i prototips; un

programador d’ActionScript (Flash) per al desenvolupament de l’aplicació i la seva

interactivitat, i un modelador 3D (3ds Max) i editor d’imatge (Photoshop i Il·lustrator)

per a la creació i retoc de les imatges a emprar.

Quant al caràcter inicial del projecte, amb aquest treball s’espera haver pogut

contribuït a posar un granet més de sorra en la divulgació de la cultura catalana.


27 / 50

Annexos

S’adjunten els diferents lliurables, gràfiques, imatges i documentació que s’han emprat

per al projecte.

Annex 1. Lliurables del projecte

Els fitxers que han servit per a desenvolupar el projecte i que s’entregaran junt amb

aquesta memòria són els següents:

Memòria: PAC_FINAL_mem_GassoLeiva_Josep.pdf.

Projecte: PAC_FINAL_prj_GassoLeiva_Josep.zip, que contindrà els següents

arxius:

o Arxiu Flash de l’aplicació: TFG_app_GassoLeiva_Josep.fla.

o Executables de l’aplicació:

TFG_app_GassoLeiva_Josep.swf i TFG_app_GassoLeiva_Josep.html.

o Enllaç URL dels executables (s’ubicaran en l’espai web personal del

Campus Virtual de la UOC):

http://cv.uoc.edu/~jgassoleiva/TFG/TFG_app_GassoLeiva_Josep.swf i

http://cv.uoc.edu/~jgassoleiva/TFG/TFG_app_GassoLeiva_Josep.html.

o Modelatge 3D (3ds Max):

TFG_3D_GassoLeiva_Josep_masia_estructura.max,

TFG_3D_GassoLeiva_Josep_masia_tipus_01.max,

TFG_3D_GassoLeiva_Josep_masia_tipus_02.max, ...,

TFG_3D_GassoLeiva_Josep_masia_tipus_12.max.

o Planificació (Project): TFG_plan_GassoLieva_Josep.mpp

o Arbre de continguts (Visio): TFG_arbre_GassoLeiva_Josep.vsd

Autoinforme: PAC_FINAL_autoinfo_GassoLeiva_Josep.pdf

Presentacions:

o Escrita-visual: PAC_FINAL_prs_GassoLeiva_Josep.pdf

o Vídeo: PAC_FINAL_vid_GassoLeiva_Josep.mp4

Enllaç del vídeo a Vimeo: http://vimeo.com/57345923

Enllaç del vídeo a Present@:

http://www.kaltura.com/index.php/kwidget/wid/_403921/uiconf_id/443

8451/entry_id/1_1gwo87fd

http://cv.uoc.edu/~jgassoleiva/TFG/TFG_app_GassoLeiva_Josep.swf

http://cv.uoc.edu/~jgassoleiva/TFG/TFG_app_GassoLeiva_Josep.html

http://vimeo.com/57345923

http://www.kaltura.com/index.php/kwidget/wid/_403921/uiconf_id/4438451/entry_id/1_1gwo87fd

http://www.kaltura.com/index.php/kwidget/wid/_403921/uiconf_id/4438451/entry_id/1_1gwo87fd


28 / 50

Annex 2. Planificació: diagrames de Gantt i Pert

El diagrama de Gantt s’utilitza per a portar el seguiment de tot el procés del projecte.

S’hi poden trobar totes les tasques i fites i les seves relacions segons els temps

assignats a cada una d’elles (Fig. 1)

El diagrama de Pert permet visualitzar fàcilment quin és el camí crític i les tasques i

fites que el composen que, en el cas de patir alguna demora, farien endarrerir la data

d’entrega final del projecte (Fig. 2)


29 / 50

Fig. 1 – Diagrama de Gantt


30 / 50

Fig. 2 – Diagrama de Pert


31 / 50

Annex 3. Arbre de continguts

En les figures 3 i 4 es mostren els esquemes emprats per a organitzar tots els

elements que constitueixen el contingut de l’aplicació:

His

tòri

aIn

tro

du

cció

Tip

olo

gia

i Lo

calit

zaci

óEs

tru

ctu

ra i

Uso

s

Glo

ssar

i

Crè

dit

s

Bib

liogr

afia

Lleg

end

a

Bar

ra d

e n

aveg

ació

se

cun

dar

ia

Bar

ra d

e n

aveg

ació

p

rin

cip

al

Orí

gens

12 t

ipus

cl

àssi

ca d

e 3

crug

ies

Sego

ns

gale

ries

Mig

raci

ons

indu

stri

als

La m

asia

ara

Part

s

Com

para

ció

amb

altr

es

cons

tucc

ions

Sego

ns

teul

ades

12

Influ

enci

esCa

ses

colo

nial

s, c

aste

lls, e

sgle

sies

, er

mit

es i

tem

ples4

tipu

s ge

ogrà

fics

Cron

olog

iati

pus

http

://

thea

ncie

ntw

ay.jo

mc.

unc.

edu

/mai

n.ht

m

Dis

trib

ució

gl

obal

Dis

trib

ució

per

ti

polo

gia

Mas

ia ti

pus

3D(c

làss

ica

de 3

cru

gies

)

Elem

ents

Term

inol

ogia

asso

ciad

a

Aut

orD

e te

rcer

s

Imat

ge

Text

Pest

a

Fil·l

oxer

a

Impr

essa

En lí

nia

Uso

s

3

Mas

ia

cata

lan

a

Fig. 3 – Arbre de continguts (I)


32 / 50

Fig. 4 – Arbre de continguts (II)

Pa

rts

Inte

rio

rsE

xte

rio

rs

Pla

nta

1e

r P

is

2o

n P

is

Ele

me

nts

Uso

s

Inte

rns

Ext

ern

s

Imat

ges

36

0º

inte

rio

rs i

ext

eri

ors

(s

ego

ns

po

ssib

ilita

ts d

e f

er

foto

s)

Be

stià

, fo

rmat

ge,ll

ana

Seca

tge

Ge

rre

rs

Ve

stim

en

tes

Pag

es/

Pas

tor

Sala

Do

rmit

ori

sA

lco

ves

Go

lfe

sG

ale

rie

s

Dis

trib

uid

or

Cu

ina

i fo

rn

Esta

ble

sQ

uad

res

Re

bo

st(p

atat

es)

Co

mu

na

1

An

ne

xes

(est

able

)

Pal

lissa

Eixi

da

Era

Po

u

Torr

e

Pal

ler

ext

eri

or

Car

ro

Cas

eta

Go

s

Pe

drí

s o

ban

c d

e p

ed

ra

Safa

reix

Sín

ia

Co

nre

us

Ho

rt

Tin

es

Car

bo

ne

res

Re

cs i

can

als

Cè

qu

ia

Pre

msa

Teu

lad

a

Pra

ts /

P

astu

res

Lle

nye

r

Pat

i

2

Esca

la(p

er

la n

eu

)

Po

rxo

Gal

line

r /

Co

rral

s

Ab

eu

rad

or

Re

llotg

eso

l

Fem

er

Bal

có

Co

lum

na

Jàss

era

Ein

es

Pic

a

Pic

a p

er

ren

tar-

se

Gra

ne

r

Fon

t

Llu

m d

’oli

Po

rta

do

vella

da

Po

u d

e g

laç

Bar

ri o

bal

uar

t

Co

ntr

afo

rt

Pe

ne

ll

Fum

era

ls

Ràf

ecs

Gu

ard

acan

tó

Agr

icu

ltu

ra

Ram

ade

ria

Fore

stal

s

Vin

íco

les,

oli

Esp

elm

es

Can

tir

Cai

ron

s (r

ajo

les

sost

re)

Test

os

Fest

eja

do

rs

Po

rte

lla

Co

rts

anim

als

Terr

a d

e f

ust

a o

raj

ola

Bàs

cula

ro

man

aB

assa

Tala

ia

Sure

res

Bo

sco

s

Pe

dre

s te

ula

da

Xip

rers

Cam

pan

ar

Arb

res

fru

ite

rs

Figu

era

Llar

3

Soci

als

Gar

ite

s d

efe

nsi

ves

Feix

es

Cap

ella

Fin

est

rals

Rac

ó d

’ein

es

Tru

ll (o

li)

Co

rral

s p

er

tran

shu

màn

cia

Co

lom

er


33 / 50

Annex 4. Guions, storyboards, maquetat, prototips i pautes

En aquest annex es referencien els diferents documents de la fase de pre-producció i

les pautes d’escrits que s’hagin emprat durant el projecte.

L’aplicació es basa en una mateixa estructura rectangular en la que apareixen els

continguts a mida que l’usuari va navegant pels diferents botons interactius (Fig. 5).

Les maquetes del botons ‘Glossari’, ‘Bibliografia’ i ‘Crèdits’ seran molt similars a la

maqueta base i no es detallaran. Així doncs, els esbossos que s’han fet per a

desenvolupar les pantalles del producte i les pautes d’escrits són els següents (veure

les següents pàgines):


34 / 50

Maqueta base

Fig. 5

El logotip estarà format pel títol LA MASIA CATALANA. UNA APROXIMACIÓ

INTERACTIVA.

Barra de navegació secundaria.

Barra de navegació principal. Segons el cas tindrà un desplegable.

Espai destinat per a tots els continguts.

2

1

3

4


35 / 50

Maqueta “Introducció”

Fig. 6


INTERACTIVA. Aquí no serà interactiu al trobar-se l’usuari en la pàgina d’inici.



Apareixerà una imatge estatica amb zoom o un petit vídeo.

Text introductori a l’aplicació. S’intentarà fer el màxim de curt i entenedor.

2

3

4

1

5


36 / 50

Maqueta “Història”

Fig. 7


INTERACTIVA. Aquí serà com un botó que portarà a la Introducció.



Lliscador.

Text explicatiu de l’apartat que es premi del lliscador.

2

3

4

1

5


37 / 50

Maqueta “Estructura i usos”

Fig. 8





El model 3D que apareixerà primer serà el de tot el mas (tota la propietat). A

partir d’unes determinades zones interactives, l’usuari podrà apropar-se i fer

l’exploració amb més detall, sobretot de l’interior i de l’exterior més proper a la

masia. Per a cada selecció, en cas que l’element ho requereixi, es desplegarà un

text explicatiu.

Es tracta d’un sistema per a poder rotar els modelatges 3D per a poder fer

l’exploració per totes bandes.

2

3

4

1

5


38 / 50

Maqueta “Tipologia i Localització”

Fig. 9




Barra de navegació principal. En aquest cas hi haurà un desplegable.

Esquemes interactius dels diferents tipus de masies.

Imatge representatiu d’aquesta tipologia.

Esquema en 3D.

Títol del tipus de masia seleccionat.

Mapa corresponent al tipus seleccionat.

Llista de selecció dels mapes generals i físics.

2

3

4

1

5

6

7

8

9


39 / 50

Pauta de l’escrit de petició d’autorització per als drets d’imatge

Per als temes legals referents als drets d’autor de les imatges de tercers emprades en

el projecte, es va redactar un escrit de petició de conformitat per a poder-les emprar.

La pauta de l’escrit és la següent:

Benvolguts/des,

Estic realitzant el Treball Final de Grau de Multimèdia de la UOC sobre la masia

catalana. Es tracta d'una aplicació interactiva que pretén oferir informació general

sobre aspectes com: cronologia històrica, estructura i usos del mas i la masia

(modelatge en 3D), tipologies, mapes amb la distribució geogràfica, etc.

De tota la informació que he recollit fins al moment, hi ha una sèrie d'imatges del seu

[llibre, document o arxiu] que em serien de molta utilitat per a complementar el

projecte. En cas que se'm donés l'oportunitat de fer públic el treball, per exemple a la

revista digital Mosaic de la universitat, per qüestions de drets de la propietat

intel·lectual, els voldria demanar si seria possible d'obtenir la seva autorització per a

l'ús d'aquest material. En la memòria del projecte i en els crèdits del treball, faria

constar els corresponents drets (copyright/Creative Commons) i citacions al llibre. En

cas que els drets pertanyessin a tercers, els estaria molt agraït si em poguessin facilitar

una persona de contacte per a poder-m'hi adreçar.

Aquest projecte està pensat per a ús estrictament acadèmic i docent, sense cap mena

d'afany lucratiu. Si aquesta situació canviés, em posaria en contacte amb vostès per

parlar-ne.

Quedo a l'espera de la seva resposta.

Atentament,

Josep Gassó Leiva

Estudiant de Grau de Multimèdia

Universitat Oberta de Catalunya

[email protected]

mailto:[email protected]


40 / 50

Annex 5. Captures de pantalla

A continuació es mostren diferents captures de pantalla del funcionament de l’aplicació

realitzada:

Fig. 10. Captura de l’apartat Introducció.

Fig. 11. Captura de l’apartat Història.


41 / 50

Fig. 12. Captura de l’apartat Estructura i Usos.



42 / 50


Fig. 15. Captura de l’apartat Tipologia i Localització.


43 / 50

Fig. 16. Captura de l’apartat Tipologia i Localització.

Fig. 17. Captura de l’apartat Glossari.


44 / 50

Fig. 18. Captura de l’apartat Bibliografia.

Fig. 19. Captura de l’apartat Crèdits


45 / 50

Fig. 20. Captura de la pantalla de pre-càrrega de l’aplicació.


46 / 50

Annex 6. Imatges del estudi tipogràfic

Per a l’elecció de la tipografia per als títols i demés text especial, s’han consultat

diferents imatges, dibuixos i croquis de llindes de la porta principal de la masia, on

apareixen diferents textos gravats a la pedra (Estudi de la Masia Catalana del CEC.

Figs. 20 a 23).

Fig. 20. Detall de la inscripció a l'antiga porta principal de Can Llopart.

Fig. 21. Croquis de la inscripció amb escut sobre el portal de Torre Rodona.


47 / 50

Fig. 22. Gravat a la porta antiga fora d'ús a Llevant del Molí de la Calveria.

Fig. 23. Croquis de l'escut i inscripció al portal de Can Catxucà.


48 / 50

Annex 7. Bibliografia i recursos

Bibliografia, estudis, enllaços a Internet i demés recursos que hagin servit per a

realitzar el treball.

Bibliografia impresa

MONER, Jeroni; PUIGVERT, Joaquim M. (2010). Materials per a l’Estudi de la

Masia. Josep Danés i Torras. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques

Gironines / Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica),

Universitat de Girona / Documenta Universitaria.

González, Antoni; Moner, Jeroni; Ripoll, Ramon, i altres (2005). La masia

catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Figueres: Brau Edicions.

Barbany, Carme; Cantarell, Cinta; Dantí, Jaume, i altres (1996). De la Balma

a la Masia. L’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de

Granollers.

Diversos autors (2010, març). La Vida A Pagès. El món perdut de les masies i les

possessions de Catalunya i les Balears. L’Estudi de la Masia Catalana. Barcelona: La

Magrana, RBA Libros S.A.

Borbonet i Macià, Anna; Pladevall i Font, Antoni; Curós i Vilà, Joan;

Maluquer i Ferrer, Joan (2006, desembre). Masies que cal conèixer. Barcelona:

Barcanova.

Ferrer i Alòs, Llorenç (2003, novembre). Masies de Catalunya. Manresa:

Fundació Caixa de Manresa / Angle Editorial.

Gibert, Josep (1985). La Masia Catalana. Origen, Esplendor i Decadència. Assaig

històric descriptiu. Barcelona: Editorial Millà.

Vila i Comaposada, Marc-Aureli (1980, novembre). La casa rural a Catalunya.

Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.

Castellet, Manuel (2011, octubre). “L’Estudi de la masia catalana a la Memòria

Digital de Catalunya”. Serra d’Or (núm. 622, pàg. 45-48).


49 / 50

Publicacions en línia

Diversos autors (2006). Masia. [article en línia]. Viquipèdia. [Data de consulta:

23 de setembre de 2012] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Masia>

Diversos autors. Mas. [article en línia]. Viquipèdia. [Data de consulta: 23 de

setembre de 2012] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mas>

Diversos autors. Borda. [article en línia]. Viquipèdia. [Data de consulta: 23 de

setembre de 2012] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Borda>

Diversos autors. Fil·loxera. [article en línia]. Viquipèdia. [Data de consulta: 25 de

setembre de 2012] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera>

Diversos autors. Masia [article en línia]. Enciclopèdia Catalana. [Data de

consulta: 23 de setembre de 2012]

<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0122093>

Seró i Ferrer, Jordi (2009, 19 de març). Arquitectura popular a Es Bordes (Val

d’Aran). [article en línia]. El Racó del Patrimoni Cultural de Lleida. [Data de


<http://pedresqueparlen.blogspot.com.es/2009/03/arquitectura-popular-es-bordes-

val.html>

Esteve Palós, Albert; Valls Fígols, Miquel (2010). Masos, mases i cases de

pagès a la Catalunya de 1860: una anàlisi espacial. [document pdf en línia]. IEC.

[Data de consulta: 25 de setembre de 2012]

<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000173/00000083.pdf>

Danés i Torras, Josep (1930, 28 de novembre). Génesis de la estructura

arquitectónica de la masia. Resum de la conferencia que Josep Danés i Torras va

fer a l’Agrupació Excursionista Tagamanent [document pdf en línia]. UPC. [Data de


<http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/5265/1/Article10.pdf>

(Aquest document es troba traduït al català, i incloent altres imatges, en el llibre

citat anteriorment Materials per a l’Estudi de la Masia. Josep Danés i Torras, pàg.

123).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Masia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mas

http://ca.wikipedia.org/wiki/Borda

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0122093

http://pedresqueparlen.blogspot.com.es/2009/03/arquitectura-popular-es-bordes-val.html

http://pedresqueparlen.blogspot.com.es/2009/03/arquitectura-popular-es-bordes-val.html

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000173/00000083.pdf

http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/5265/1/Article10.pdf


50 / 50

Puigvert i Solà, Joaquim M. (2010, 25 d’octubre). “Josep Danés (1891-1955),

arquitecto. Un estudio de caso al Servicio de la historia social de las profesiones

liberales en Catalunya”. Biblio 3W [article en línia]. UB. [Data de consulta: 24 de

setembre de 2012] <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-907.htm>

Curós i Vilà, Joan (2007). “La masia. Una mirada retrospectiva hacia la

contemporaneidad” [document pdf en línia]. UPO. [Data de consulta: 24 de

setembre de 2012]

<http://www.upo.es/historia_arte/export/sites/historia_arte/Actividades/Congresos

/Arquitectura_Vernacula/ComunicacionesEspana/Juan_Curos_Vila_La_masia._Una_

mirada_retrospectiva_hacia_la_contemporaneidad.pdf>

Lasheras García, Ramón (2007, 27 de desembre). La masia catalana [articles en

línia]. Una finestra al Delta. [Data de consulta: 24 de setembre de 2012]

<http://unafinestraaldelta.blogspot.com.es/2010/12/la-masia-catalana-1.html>



Diversos autors. La casa tradicional. La masia. [article en línia]. Generalitat de

Catalunya. [Data de consulta: 24 de setembre de 2012]

<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8

8f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d2ed255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCR

D&vgnextchannel=d2ed255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=

detall2&contentid=80e1352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD>

Diversos autors. La Masia de 1907 [lloc web]. TV3. [Data de consulta: 20 de

setembre] <http://www.tv3.cat/lamasia/visitavirtual1.html>

Diversos autors. Territori de masies [lloc web]. Associació l’Arada. [Data de

consulta: 25 de setembre de 2012] <http://www.territoridemasies.cat/>

Diversos autors. Chasing Crusoe. [lloc web]. UNC. [Data de consulta: 20 de

setembre de 2012] <http://www.rcrusoe.org/home_eng.html>

Diversos autors. The Ancient Way [lloc web]. UNC. [Data de consulta: 2

d’octubre de 2012] <http://theancientway.jomc.unc.edu/main.htm>

http://www.ub.edu/geocrit/b3w-907.htm

http://www.upo.es/historia_arte/export/sites/historia_arte/Actividades/Congresos/Arquitectura_Vernacula/ComunicacionesEspana/Juan_Curos_Vila_La_masia._Una_mirada_retrospectiva_hacia_la_contemporaneidad.pdf



http://unafinestraaldelta.blogspot.com.es/2010/12/la-masia-catalana-1.html



http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d2ed255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d2ed255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=80e1352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD




http://www.tv3.cat/lamasia/visitavirtual1.html

http://www.territoridemasies.cat/

http://www.rcrusoe.org/home_eng.html

http://theancientway.jomc.unc.edu/main.htm

La masia catalana : Una aproximació...

Documents

Transcript of La masia catalana : Una aproximació...