MARÇ 2012 Núm. 353 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaCompte enrere per l’obertura del casalCompte enrere per l’obertura del casal

Imatges de Carnaval d’Artesa, Cubells, Santa Maria i VilanovaImatges de Carnaval d’Artesa, Cubells, Santa Maria i Vilanova

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Compte enrere per l’obertura del casal

A més de diners, la construcció del casalcultural ens haurà costat molta paciènciaals artesencs i artesenques. Desprésd’aproximadament 6 anys, sembla que perfi podem posar el cronòmetre en marxa ifer el compte enrere.

Foto: Marta Serret

29

11

la Palanca 3

7

35

18

40

13

38

37

22

30

16

20

9

31

33

42

44

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALVa de saviesa popular

NOTICIARI

MUNICIPIS

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMAPrimers auxilis per a clubs esportius

ENTREVISTAJoan Nogués, un empresari que ha fet poble

INFORMENo ens agrada marxar sols?

PARLEN LES ENTITATS

CARTES A LA REDACCIÓ

IN MEMORIAM

TEMA DEL MESCompte enrere per l’obertura del casal

VIDA SOCI AL

ESPORTSCampionat de Powerlifting i Pressió en banc

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

PARTITS POLÍTICSEl blog del PSC-PMGerard Font, coordinador de SI a la NogueraAusteritat?

PER QUÈ DIEM......que algú talla el bacallà?

FILATÈLIALa història postal, molt més que segells

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECAjuntar-se? Casar-se!

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

DÈRIA GASTRONÒMICADelícies del tast al Celler de l’Arnau

IMATGES D’AHIRLa carretera. 1923

15

21

24

26

45

46

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

FEBRER

L’AGENDA

FEBRER

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 3: Maria Ausàs i Aguilà (83 anys), naturald’Alentorn

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 7: Zoe Vega i Llobet, fill de Juan A. i d’Esterdia 9: Nil Jiménez i Pellicer, fill de Romà i d’Evadia 23: Jia Qi Tang, fill de Haifei i de Xiaohong

Matrimonis:dia 19: Francesc Repilado i Romero (veí d’Artesa)

Beatriz Abellan i Amer (veïna de Barcelona)

Defuncions:dia 10: Josefina Rosell i Llobet (91 anys), naturald’Artesa de Segredia 19: Reyes Cinca i Solé (88 anys), natural deTudela de Segredia 28: Ramon Vidal i Peralba (85 anys), naturald’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 4: Nil Sala i Miquel, fill de Jordi i d’Elvira

1 d’abril:A les 10h, sortida per l’antiga Baronia de Montmagastre Se-guint camins de ferradura: La Vedrenya sorprenent. Llocde trobada: al final de la carretera asfaltada. Organitza: Amicsdel Castell de Montmagastre

8 d’abril:Tradicional Cantada de Caramelles del diumenge de Pas-qua pels carrers d’Artesa, a càrrec de l’Agrupació Coral laDàlia Blanca. A les 13h, a la Pl. Ajuntament

9 d’abril:Aplecs de dilluns de Pasqua a l’ermita de Sant Salvadord’Alentorn, al santuari de Salgar i a l’església de La Vedrenya

14 d’abril:- A les 16:30h, al pavelló poliesportiu d’Artesa, Campionatde la 2a Copa Catalana de body form. Organitza: ClubEsportiu Altis- A les 20h, a la sala d’actes de la Cooperativa d’Artesa, Pre-sentació de dos llibres de l’Albert Jovell: El metge Sociali Et pot passar a tu. Organitza: Club de Lectures Artesenc

20 d’abril:A les 17:30h, Dia Mundial de l’Activitat Física, amb diver-ses activitats. Trobada davant del Gimnàs Altis. Organitza:Club Esportiu Altis

23 i 24 d’abril:A la Biblioteca Municipal d’Artesa Fes el teu punt de llibreper Sant Jordi. Places limitades, inscripcions a la biblioteca

Del 23 al 28 d’abril:A la Biblioteca Municipal d’Artesa, Exposició de llibres re-lacionats amb Sant Jordi

25 d’abril:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’hora delconte per a nens i nenes de P5 (veure pàg. 13)

28 d’abril:A les 9h, Caminada popular a Anya. 1r Memorial FrancescBròvia. Lloc d’inici: Pl. Major d’Anya. A les 10h, memorial iesmorzar. Dos recorreguts: 6 km i 12 km. També en bici,cavall o corrent. Inscripcions gratuïtes fins el 26 d’abril a l’Ajun-tament d’Artesa. Organitza: Família Bròvia-Capell

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 3,5°Temperatura màxima: 20° (dia 26)Temperatura mínima: -10º (dia 12)Dies amb precipitacions: 1 (1,5 mm, dia 2)b) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 2°Temperatura màxima: 21,6° (dia 26)Temperatura mínima: -12,7º (dia 12)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 0,6 (dia 1)Total precipitacions: 0,9 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 3,5°Temperatura màxima: 21,1° (dia 26)Temperatura mínima: -11,1º (dia 12)Dies amb precipitacions: 1 (0,5 mm, dia 1)

Municipi de ForadadaManquen dades

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart, TonBonet, Ramon I. Canyelles, Antoni Español,Josep M. Espinal, Noemí Farré, David Fusté,Josep Galceran, Josep Manel Gil, JoanGiribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Martí Regué,Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, PereSerra, Noemí Torras, Albert Vidal, Anna M.Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

12 d’abril

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Va de saviesa popularJa ho diu la saviesa popular: “més val tard que mai”. Tot i queaixò és molt discutible i deu anar en funció de les circumstànciesde cadascú, podríem dir que en general és ben certa aquestaafirmació. En aquesta ocasió ens referim concretament a la pluja. I ésque la pràctica absència de precipitacions durant un període dequatre mesos (de mitjans de novembre a mitjans de març) ha fetperillar la collita fins a tal punt que hi ha llocs que ja no la salva-ran. A la nostra rodalia diuen que hi ha de tot, però sembla que ladesitjada pluja encara ha arribat a temps en molts llocs. També diu la saviesa popular, però, que “no es pot dir blat finsque sigui al sac i ben lligat”. Els més escèptics encara hi afegei-xen allò de “i que el sac no sigui foradat”. En fi, que si no torna aploure quan toca, tampoc collirem res. No obstant, expliquen elsmeteoròlegs que les previsions a llarg termini –poc fiables, ja hosabeu– auguren una primavera en què les dites populars es com-pliran. Sí, aquelles que diuen que “a l’abril, aigües mil” i que “almaig, cada dia un raig”. Bé, ja ens ho trobarem. No voldríem ser pessimistes, però ja sabeu també allò que“les desgràcies no vénen mai soles” i el panorama no és gaireencoratjador: l’economia aturada, molta gent sense feina, reta-llades per tot arreu... O sigui que no seria gens estrany que lameteorologia es volgués “afegir a la festa” i també ens fes laguitza, de manera que “no volíeu ‘caldo’, dues tasses”. A més, les notícies que ens arriben sobre l’estat de les arquespúbliques són esfereïdores, tan a nivell local com nacional, esta-tal o europeu. I com hi hem arribat fins aquí? La resposta potserens la podrien donar els nostres avantpassats. “Només es té allòque s’estalvia”, deia el padrí de casa. I la padrina potser hi afegi-ria que n’hi ha que “tenen les mans foradades”. No voldríem incitar-vos a l’alcoholisme i dir que, davant el pa-norama que se’ns presenta, haurem de seguir aquell antic con-sell de “a les penes, gots de vi”. En qualsevol cas siguem mode-rats, seguint el consell d’aquell adagi que diu “val més un got delnegre que tota l’aigua del Segre”. Un got de vi no ens farà capmal i a més consumirem un producte del país (si no és un Rioja,és clar). Com sempre, més aviat volem ser optimistes i recomanar-vosque no perdeu l’esperança. Això sí, com que esperança ve d’es-perar, no us ho “prengueu al peu de la lletra” i us penseu que lasalvació “ens caurà del cel”. Procurem-hi ficar alguna cosa de lanostra part, si no... Que ja sabeu que “de mica en mica, s’omplela pica” i, com que “qui dia passa, any empeny”, potser en poctemps haurem “sortit d’aquest mal tràngol”.

la Palanca 7

NOTICIARI

Les Caramelles cantaran en 12 llocs diferentsitinerari de les Caramellescomençarà davant la casade l’alcalde, al carrer Mare

de Déu de Salgar. Després canta-ran als carrers Camp de Futbol,Mare de Déu del Pla, les Monges,a la carretera d’Agramunt, concre-tament davant el supermercatCondis, a la Plaça del Progrés, al’encreuament entre la carreterad’Agramunt i el carrer Prat de laRiba, a la carretera de Ponts, a l’en-creuament entre la carretera dePonts i la de Tremp, a l’encreua-ment entre la carretera de Tremp iel carrer Girona, a la Plaça del Balli a la Plaça de l’Ajuntament, on hiha prevista l’última cantada a la unadel migdia. Els i les caramellaires han estat preparant les cançons als assajos setmanals

L’afició infantil per l’slot caracteritza Artesaa majoria dels 15 partici-pants que van disputar laprimera prova del Campio-

nat de Rallyslot Terres de Lleida,que es va celebrar a Artesa el 25de febrer, eren infants d’entre 10 i12 anys. Aquest va ser el fet mésdistintiu de l’arrencada del campio-nat, ja que a les altres localitats quehi participen la tendència és total-ment inversa, la majoria són adultsi l’excepció són els petits. La raó d’aquesta afició creixentper l’ Scalextric la trobem al clubamfitrió, l’Slot Club Artesa (SCA),que entre setmana ofereix lesinstal·lacions i material als infantsen una iniciativa similar a una es-cola d’slot.

La prova del 25 de febrer, a ban-da de puntuar pel campionat, vaoferir tres premis amb la disputa detrams a ‘scratch’. Consisteix en

marcar un tram del circuit i donarun premi al participant que el recorria més velocitat. Els obsequis vanser una ampolla de vi i dos fuets.

El gran nombre de participants infantils a les proves és exclusiu d’Artesa

Detingut per fingir un robatori al seu barls Mossos d’Esquadra vandetenir el dia 1 de març elpropietari del bar situat al

costat de les escales del carrer Bis-be Bernaus, acusat d’haver simu-lat un robatori al seu establiment.L’home va denunciar que li havien

entrat a robar i per fer-ho va tren-car la porta i va provocar danys allocal. També va forçar el caixetí dela màquina escura-butxaques i vadir que els lladres s’haven endut larecaptació. Durant la investigació,els agents van trobar indicis que

feien sospitar de la falsedat de ladenúncia i van detenir l’home, queva reconèixer que ho havia fet ell.És un veí d’Artesa de 23 anys d’ori-gen andorrà. Ha quedat en llibertatamb càrrecs, acusat dels delictes desimulació, robatori amb força i danys.

E

L’

L

8 la Palanca

NOTICIARI

Artesa tindrà un pressupost de 3,8 milionsrtesa ja té el pressupostd’aquest any aprovat, queserà de 3.779.000 euros i

baixarà un 28 per cent respectel’any passat, quan era de 5.266.000euros. Els comptes es van aprovaral ple extraordinari celebrat a prin-cipis de març amb set vots a favor,els de l’equip de govern, i quatre encontra, els dels regidors de l’oposició. Entre els capítols que més acu-sen aquesta rebaixa hi ha el primer,el de personal, que experimenta undescens de 129.000 euros. Això ésconseqüència de la reducció deplantilla de l’escola de música, quesuposa un estalvi tant en sous i comen despeses de seguretat social. Les partides de fires i festes tam-bé veuen disminuïda l’aportació. Enconcret, el seu capítol es redueixen 85.000 euros. La retallada ésespecialment acusada al pressu-

post de la Festa major, que baixaun 57 per cent, i al de la Fira delMeló, que es redueix un 36 percent. Ambdues partides ja s’havienreduït el 2011 respecte el 2010. Les inversions són un 24,5 percent del pressupost, i sumen929.000 euros. Les més importantssón la consolidació de la muntanyade Clua, amb 232.000 euros, i laconstrucció de l’equipamentsociocultural d’Alentorn, amb234.000. També hi ha 80.000 eurosper asfaltar tres camins aMontmagastre, 51.000 per construiruna bàscula a Colldelrat i 12.000per obres urgents de millora al barde les piscines. Les partides d’interessos, el capí-tol tercer, i d’amortitzacions, el capí-tol novè, han augmentat per fer fronta l’endeutament contret l’any 2011. El portaveu de l’oposició,

Domènec París, va criticar que hiha partides que no baixen prou, comles de personal o despesa ordinària,mentre que altres són poc realistes,com la Fira del Meló o la de la FestaMajor, ja que serà impossible tirar-les endavant amb tan pocs diners. Així mateix, va recordar que hiha compromisos d’inversions pac-tades amb l’equip de govern des dela passada legislatura no s’hancomplert i que continuen fora delpressupost. Finalment, va lamen-tar que no inclouen les propostesque fetes per CiU durant la prepa-ració del pressupost. El tinent d’alcalde, Joan Camats,va defensar el pressupost afirmantque és l’únic possible en aquestasituació i el va definir com a “austeri realista”. Va recordar que les reta-llades dels governs català i estataltambé l’han condicionat.

A

Comença la revisió de terrasses als carrersAjuntament ha començatel recompte de terrassesde bars i restaurants i de

parades de botigues als carrersper aplicar l’ordenança que lesregula. La normativa pretén posar

ordre a aquestes estructures i quetinguin característiques similars. Amés, a partir d’ara els establimentsque en tinguin hauran de pagar unimpost i també es contribuirà a ge-nerar ingressos. Ja s’han visitat una

desena d’establiments. No és obli-gatori cobrir-les amb vetlladors, toti que es recomana, especialmenten bars i restaurants, pel comfortdels clients i per evitar molèsties alsveïns.

L’

la Palanca 9

MUNICIPIS

L’arquebisbe visita Gàrzolaons. Joan Enric Vives, Ar-quebisbe del Bisbat d’Urgell,va visitar el diumenge 11 de

març la població de Gàrzola junta-ment amb Mn. Busquet. En arribar,van ser rebuts a la plaça de la vilaper l’alcalde de Vilanova de Meià,Xavier Terré, regidors, el rector dela parròquia, Mn. Antoni Pich, i nom-brosos veïns. Allí va conversar ambtothom de temes diversos i d’espe-cial interès i preocupació, com erenels incendis que durant aquells diesafectaven diverses parts del terri-tori, i la greu sequera. Seguida-ment, van desplaçar-se cap a l’es-glésia de la Mare de Déu del Re-mei, on van oficiar la missa domi-nical. En parlaments, Mn. Pich, vaagrair la visita del Bisbe i li oferí, ennom seu i de tots els veïns, un petitobsequi en record d’aquest dia. L’Arquebisbe, per la seva part,també va mostrar la seva gratitudper tan càlida benvinguda i els co-municà que faria el que estigués alseu abast per dur a terme les re-formes necessàries al temple. Peraltra banda, també pregà perquè lapluja que tanta falta fa a tots elsllocs, arribés ben aviat. En sortir del’eucaristia, tothom es dirigí a la Pla-ça de les Bitlles, on hi hagué un

L’arribada de l’arquebisbe al poble

Santa Maria celebra la tradicional calçotadal Centre Cultural de SantaMaria de Meià va celebrarla tradicional calçotada amb

tots els socis, amics i familiars el dia3 de març. Feia bon dia, i el foc per couremés de 3.000 calçots es va encen-dre ja de bon matí. Tothom va po-sar el seu gra de sorra en les diver-ses tasques per la preparació de lafesta i després, tots a taula. Unes150 persones vàrem “posar-nos lesbotes” menjant calçots, botifarra,llonganissa i unes bones postres demúsic. La Plaça Gelpí feia goig ambtanta gent, tots vàrem gaudir d’aquest

El dinar de germanor va congregar 150 persones

M

petit refrigeri per a tots els assis-tents. L’església de la Mare de Déu delRemei és un temple d’una sola nau,de planta rectangular i encarat aponent. El cor està situat a llevant,sobre la porta, que és de mig puntamb grans dovelles de pedra pica-da, sobre la qual hi ha una espada-nya de dos finestrals. Tot i que nos’ha trobat cap data, l’edifici sem-

bla una obra barroca molt senzilladel segle XVIII, que, segurament,en eixamplar-se canvià l’orientacióde l’absis i féu desaparèixer unaconstrucció més petita i més anti-ga. (Font: Ramon BernausSantacreu)

Text: Iolanda MasanésFotos: Mn. Cinto Busquet i

Antònia Estrada

gran dia amb la unió, la gresca i lacol·laboració de grans i petits. Des del Centre Cultural volemagrair la magnífica col·laboració de

tots els assistents que fan possibleaquesta festa. Fins una altra!

Text i foto: Jordi Fontanet Torruella

E

la Palanca 11

LA NOGUERA

Denuncien pintadesL’Ajuntament de Térmens ha denunciat davant elsMossos d’Esquadra l’increment de pintades que hanaparegut als espais públics del municipi. Des de fa uncert temps, han detectat un augment del número degrafits i temen que una moda passatgera pugui haver-se convertit en una costum.

Tallers de sabó artesàEls dissabtes 10 i 17 de març, un total de 28 personesvan participar en els tallers d’elaboració de sabó arte-sà organitzats per l’Ajuntament de Montgai. Els tallers,de dues hores de durada, tenien com a objectiu ense-nyar a fer sabó artesà a partir de l’oli de cuina usat,per tal que es pugui reutilitzar i evitar així que es llancia la natura. L’oli que es genera a les llars és un delsproductes més tòxics per al medi ambient, ja que unsol litre abocat a l’aigüera pot contaminar fins a 100.000litres d’aigua. Els assistents, a més de la classe pràc-tica, van rebre un dossier amb les explicacions i unamostra del sabó elaborat. També va servir per fer unavanç de la propera Fira del Sabó, que tindrà lloc el29 d’abril.

Dia de la dona treballadoraA Balaguer, el Dia de la Dona Treballadora es va com-memorar amb una conferència titulada Néixer dona,la història d’una desigualtat, en la qual es van exposarels arguments que han donat lloc a la desigualtat degènere. Després es va produir un debat espontani ambaportacions dels assistents sobre el tema. Aquestaconferència també es va fer el 6 de març a Térmens iel 9 de març a Ponts.

Porcada a Butsènit i a MontgaiPer una banda, Butsènit va celebrar la seva primera

Matança del Porc. El dissabte 17 de març es va pre-parar el mandongo, i el diumenge, es va repartir eldinar a base de mongetes i la llonganissa i botifarreselaborades el dia anterior, dinar al qual hi van assistirunes 200 persones. Per altra banda, el diumenge 25de març, Montgai també va celebrar la seva 29a Ma-tança. En aquest cas, el mandongo i el dinar van tenirlloc el mateix dia. Per acabar la festa, hi va haver unconcert a càrrec del grup de Tàrrega La cruz de mivecino.

Firadelvi de PontsPonts va acollir la segona edició de Firadelvi, organit-zada per l’empresa Gesvínic, amb l’assistència de 70hostalers i una bona representació dels sommeliers idistribuïdors de la província de Lleida. Durant la firaes van poder tastar vins de 12 cellers de la DOPenedès i un celler de la DO Conca de Barberà. Tam-bé es van incorporar dos espais de producte gourmetd’elaboració artesana, un tast de conducció i tambéuna visita al canal d’aigües braves de Ponts.

Dedicar un carrer a Teresa PàmiesL’Ajuntament de Balaguer s’està plantejant dedicar uncarrer a Teresa Pàmies, escriptora de Balaguer queva morir el 13 de març a l’edat de 92 anys. Tot i que vahaver d’exiliar-se als 17 anys i ja no va residir més aBalaguer, el record de la seva ciutat natal sempre ana-va amb ella, com reflecteix a la seva extensa obra lite-rària. Des de gener de 2009, la Biblioteca Margaridade Montferrat de Balaguer disposa d’un espai dedicata aquesta autora.

Anna M. Vilanova

Noguera per la independèncial dijous 15 de març, a la seude la revista Portaveu dePonts, va tenir lloc l’acte de

constitució de l’Assemblea Territo-rial Noguera per la Independència. L’acte va comptar amb la partici-pació d’unes 36 persones de dife-rents llocs de la comarca i entre elsassistents es va elegir els següentsresponsables:- Coordinadora territorial: XèniaLópez (Ponts)- Secretari: Sebastià López (Àger)- Tresorer: Anton Noró (Baldomar) A partir de la constitució de l’As-semblea Territorial es realitzarandiferents reunions per decidir les

xerrades, trobades, activitats i di-ferents actes que es puguin anarfent a partir d’ara a la Noguera, ambla voluntat de seguir el full de rutaque va aprovar l’Assemblea Naci-onal de Catalunya i amb l’objectiu,

E

a més, d’anar sumant esforços i ciu-tadans i ciutadanes per tal d’asso-lir la independència del nostre país.

Noguera per la independènciaFoto: Agustí Cucurulls

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCA

la Palanca 13

Novetats de marçNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTSEl blog de Lola Ponts. TeresaRoig. Ed.ColumnaL’autora ens sorprèn fent un gir.Després d’escriure uns llibres mésaviat seriosos, ara ens presentaaquesta novel·la on es respira unaire “Bridget Jones” amb una am-bientació “Friends”.

Les veus. John Connolly.Ed.BromeraLa frontera entre Maine i el Canadàés una línia porosa on tot és sus-ceptible de passar de contraban:drogues, diners, armes, perso-nes… En aquest punt s’està des-envolupant impunement una ope-ració perillosa a càrrec d’exmilitarsdecebuts acabats de tornar del’Iraq. La mercaderia és descone-guda i molt més aterridora del queningú pot imaginar. Per a tothom,excepte per al detectiu CharlieParker, qui coneix profundament lapart més fosca de l’ànima.

Una espia a la casa de l’amor.Anaïs Nin. Ed. LabreuSabina és una dona casada a laNova York de 1950 que aspira afruir d’una rica i tumultuosa vidasexual evitant deliberadament elcompromís. Per boca seva conei-xem els afers amb quatre homesque conformen un calidoscopi alseu entorn.

Per què les lleones no els prefe-reixen rossos? ( I seixanta curi-ositats científiques més ). XavierDuran. Ed. ColumnaBasat en treballs científics recents,aquest llibre oferirà al lector dadessorprenents i li obrirà els ulls sobremoltes coses que ni tan sols s’ha-via plantejat mai.

NOVEL·LA JUVENILReturn2, La neu negra. FrancescMiralles. Ed.Estrella Polar

INFANTILEl petit castor. Amy MacDonald.Ed. Ing EdicionsEl petit castor viu tot sol a la vorade l’estany. No té família ni amics.És un petit castor molt trist i solita-ri. Però un dia, mentre està plorant,sent algú que també somica a l’al-tra banda de l’estany... I aleshorescomença l’emotiva recerca d’unamic.

En Benet i el seu roure. ClaudLevert / Carme Solé Vendrell. Ed.Mars“En Benet tenia un amic. Un arbre.Un roure”. Així comença una histò-ria d’amistat entre un arbre i un nenque creixen junts al ritme de lesestacions de l’any. Un bell projecteguardonat amb el Premi Nacionald’Il·lustració 1979, per al qual no hapassat el temps.

El Petit drac coco i els pirates.Ingo Siegner. Ed. laGaleraVacances, per fi! El petit drac Cocoi la seva amiga Matilde viatgen ambel seu rai cap a l’illa de la Tortuga.Però de sobte són abordats per unvaixell pirata.

DVDLa pesca submarina federada.

Peix de gat. Jordi Tiñena. Ed. LaMilocaTarragona, 20 de novembre de1975. El mateix dia que s’anunciala mort de Franco, el foc destrueixLa Tereseta al varador del barripescador del Serrallo. És el puntd’arrencada perquè compareguinun vell pescador estranyat als Marsdel Nord, un mestre enamorat queescriu cartes que no enviarà, uncadàver que atraca al port, un fa-langista amb cinc dits del peu per-duts a Leningrad i una dona vigila-da per una Singer.

ACTIVITATS SETMANA DE SANT JORDI

Exposició de llibres relacionats amb Sant Jordi – del 23 al28 d’abril

Taller infantil “Fes el teu punt de llibre per Sant Jordi”23 i 24 d’abril, Places limitades, inscripcions a la biblioteca.

L’HORA DEL CONTEDimecres 25 d’abril a 2/4 de 6 de la tarda per a nens i nenes de P-5

HorariDe dilluns a divendres de 16:30 a 20:30 h.Dissabtes de 10 a 13 h.

Explicarem dos contes:-La llegenda de Sant Jordi-Les tres taronges de la vida

Reunió Club de Lectura de la BibliotecaDimecres 25 d’abril.

Si esteu interessats a participar-hi, passeu per la biblioteca i usinformarem.

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

la Palanca 15

EL CAP INFORMA

Primers auxilis per a clubs esportiusl personal sanitari del CAP,amb la col·laboració de pro-fessionals d’altres centres,

van dur a terme un taller de PrimersAuxilis per a entrenadors, jugadorsi esportistes del CENG, CUDOS il’escola de futbol EFAP entre elsdies 3 i 4 de gener i 9 i 10 de març.La durada dels tallers va ser dedues hores, i se’n van fer quatreedicions perquè tothom hi poguésparticipar i triar entre els diferentshoraris. En primers auxilis, millorar elsnostres coneixements iconscienciar-nos de la importànciade la primera actuació ajuda a cui-dar de nosaltres mateixos i tambédels altres.-Una ferida cal rentar-la amb aiguai sabó i desinfectar-la, i si és prougran o profunda, tapar-la amb gas-ses humides i demanar ajut-Una cremada la remullem durant20 minuts amb aigua corrent perdisminuir el dolor-En un cop hi posem gel embolicatamb un drap, per evitar que el gelcremi la pell-Una fractura la immobilitzem, evi-tant danys majors, sempre que espugui fer sense perjudicar el ferit

-En una crisi d’angoixa, cal respi-rar dins una bossa de plàstic, permillorar la simptomatologia-Una persona inconscient, la po-sem de costat perquè si vomita nos’ennuegui-En un ennuegament, farem la ma-niobra de Heimlich-Una parada cardio-respiratòria re-quereix reanimació cardiopulmonar Si el dany és prou important:-Primer cal protegir i prevenir perevitar més danys-Després s’ha d’avisar-I en tercer lloc, socórrer

E

De tot això en vàrem parlar i s’hiva aprofundir, i amb les experiènci-es de cadascú es van donar exem-ples pràctics i, a vegades, contun-dents. Després, amb el ninot,vàrem poder practicar una mica lareanimació cardipulmonar (RCP) icomprovar el que costa. Millorar coneixements, refrescar-los, practicar les diferents habilitatsi, sobretot, conscienciar-nos que calprevenir i actuar el més adequada-ment possible. Una bona experiència, gràcies atots per participar-hi!!!

16 la Palanca

ENTREVISTA

Joan Nogués, un empresari que ha fet poble

vui parlem amb Joan No-gués i Sirvan, el Joanet dela impremta. D’aquest em-

presari local algú pot pensar queha tingut sort a la vida, però des-prés de llegir aquesta conversa, esveurà que tot s’ho ha guanyat ell,que ningú li ha regalat res. A la vidatots tenim opcions d’escollir, peròde vegades no tenim els objectiusclars, no encertem prou amb lesprioritats.

Els primers recordsA l’Artesa d’abans de la guerra, lagent bàsicament vivia de la petitaagricultura. Era una economiad’autoabastir-se, per la qual cosagairebé tothom, a més de corral,conreava un hortet. A l’ensems de treballador, era unpoble amb molt ambient. Hi haviatres cafès importants: La Lluna(després Cafè del Custodio), elCafè del Pau i el Casino, tots a lacarretera principal. En ocasions esfeia ball al mig de la carretera, nohi havia cotxes i, si en passava un,s’esperava. Els dos cafès, La Lluna i El Pau,tenien cadascun un grup de Cara-melles, feien dos balls, tenien moltjovent associat i per carnestoltesfeien comparses.

Els estudis i la “mili”Al principi, va anar a Les Monges,com tothom. Als nou anys, va co-mençar a l’Acadèmia Balmes delsenyor Xandri. Durant la guerra,anaven a les Escoles Nacionals,amb “doña” Rosa i el mestreGarret. Als 14 anys, va començar demanobra i peó a les RegionesDevastadas, empresa que intenta-va refer el poble, malmès per lesbombes. Feien la caserna i l’edificide l’ajuntament, ell, amb un jornalde 14 pessetes al dia. Al mateixtemps, seguia amb el mestre Xandriels estudis de comptable, qui, amés, els formava com a persones,en cal·ligrafia i altres matèries. Méstard, cap al 1945, va treballar a laserradora de Francesc Guàrdiacom ajudant de camió, per anar aGavarra, Coll de Nargó i Bóixols atreure fusta del bosc. Als 21 anys va anar a fer la “mili”a la Seu, on va entrar a l’oficinad’una impremta gràcies al títol decomptabilitat. Va ser allí, durant elsdos anys de “mili”, que va apren-dre l’ofici d’impressor que desprésli serviria.

Imprimir al carrer Sant JoanAixí amb el seu germà Josep, el 20de Juny de 1950, van inaugurar unaimpremta de 16 metres quadrats detaller amb l’assistència de les au-toritats de l’època, el capellà Mn.Lluís i l’alcalde de dretes Cirilo Cas-tellana. Val a dir que en aquellstemps, tots els batlles havien de sernecessàriament de dretes. El seu germà era molt treballa-dor i actiu i amb idees avançadesper l’època. En un principi, el Joanetamb bicicleta, anava a fer coman-des a Ponts, a Tiurana i on fes fal-ta, ja que a Artesa hi havia poquespossibilitats per una impremta. Mésendavant, anava a Agramunt, i ambun cotxe, els dos feien ruta, unasetmana cada un. Calia obrir-semercats. El que es quedava a casa,seguia imprimint.

Trasllat al Maria AnzizuEn augmentar la feina, el 1959 vaninaugurar un nou local a l’avingudaMaria Anzizu de 350 metres qua-drats. Allí van començar a fer ma-nipulats. Calia més personal, i enpoc temps van passar de quatreempleats a 30. Hi va haver unaèpoca en què era la indústria quedonava més feina a Artesa. La filosofia de l’empresa era sermolt estrictes a l’hora de començari acabar, les hores de treball erensagrades. En ser tots els empleatsnoies i nois del poble, es respiravaun ambient familiar. La gent hi te-nia molt d’interès, perquè algunstreballadors deien: “La meva mà-quina, que no s’espatlli que és lameva màquina”. Amb pocs anys, els 350 metreses van fer petits i van comprar unaltre local al costat, al Guàrdia deForadada, de 350 metres. Tambées va fer petit. Arribaven quatrecamions amb bobines grosses i leshavien de deixar al carrer.

El viatge a DüsseldorfAquest viatge va ser un punt d’in-flexió a l’empresa. Havien compratuna màquina i van anar convidatsa la Fira de Düsseldorf, amb un600, els dos matrimonis i dues ma-letes a sobre. Per les autopistesalemanyes hi havia cotxes molt rà-pids, i els policies els deien queanessin més de pressa. Ells con-testaven que anaven tan de pres-sa com podien. Hi havia un component d’aven-tura. A la Fira, van concretar la com-pra d’una “Belomàtic” per fer llibre-tes que ja estava concertada i, amés, van comprar una guillotina“Polar” automàtica i electrònica, fei-na que fins llavors feien manual-ment.

Temps de canvisEl germà i soci Josep va vendre laseva part de l’empresa al Joan l’1de gener de 1980. El Josep voliaanar a viure a la província de

A

la Palanca 17

ENTREVISTA

Castelló. Calia replantejar-se l’es-tructura. Com que l’espai s’haviaquedat petit, urgia fer un canvi delocal.

El salt a la vinya de l’ermitaEs va decidir fer una nau industrialgran a la vinya. D’entrada, va po-sar el local i l’empresa a nom delseu fill, el Joan Nogués Galceran.En tres anys es van aplanar els ter-renys, es va fer el nou local i s’hi vadistribuir la maquinària. La novanau tenia 2.600 metres quadrats,entre oficines, taller i magatzem, ideixava espai suficient a fora perla càrrega i descàrrega de camions.Completament automatitzada, en-cara hi ha quatre o cinc treballadorsque fa 30 anys que són a l’empre-sa. S’hi va instal·lar una màquinaMitsubishi, impressora rotativa quefa cinc colors, que abrillanta elstextos i les fotos i que és l’últimmodel.

De local a internacionalHavia arribat el moment d’ampliarperspectives. L’empresa es va ex-pandir amb una altra annexa decaracterístiques similars a Girona

capital, que tambéregenta el seu fillJoan i que es com-plementa amb lanau d’Artesa,doncs el fill és elmateix gerent deles dues. A l’era di-gital no hi cap pro-blema. La NúriaForcada, esposadel Joan, és la res-ponsable de portarla comptabilitat de

les dues empreses, tasca que des-envolupa magníficament bé. D’indústria local en expansió,amb els anys es va convertir en unaimpremta que tenia clients a totEspanya, per exemple Càceres,Bilbao, Madrid o València, i a l’es-tranger, a Lille (França). A algun client liservia un camió diari.

Jubilació activaQuan l’empresa treballa-va de valent, el Joanet esva buscar temps per es-tar vuit anys de regidor al’ajuntament amb l’alcal-de Macià i els regidorsÀngel del Betre, MagíLluch, Francesc Guàrdia,entre altres. Va ser pre-sident del Club d’Escacsi de l’Associació de GentGran d’Artesa i comarca.Al 1982 es va fundar elCos de Bombers Volun-taris d’Artesa, des del pri-mer dia va ser-ne secre-tari i encara ara en fa lesactes. El 1994, li van lliu-rar una placa d’agraïment. També porta el Jutjat

de Pau d’Artesa des de fa 29 anys.

Característiques generalsDescriure el seu caràcter és forçainteressant. Treball i ordre, untemps per cada cosa i una cosa percada temps. Matinejar, encara quenevi, bones amistats, lideratge, do-nar exemple, pels que el vulguinseguir. Puntualitat, conducta recta,coherència, amabilitat de tracteamb la gent, altruisme. Li agradaajudar els altres i en té ocasió alsJubilats i al Jutjat de Pau. Per acabar, diu que el treball di-ari és la seva forma de passar-s’hobé. També diu que el mestre senyorXandri li va deixar llavor, que elsseus ensenyaments i el seu exem-ple li van marcar la vida.

Bartomeu Jové i Serra

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCA

18 la Palanca

INFORME

No ens agrada marxar sols?egurament molts de vosal-tres en alguna que altra oca-sió haureu sentit a dir, so-

bretot entre les persones de mésedat, que a Artesa quan hi ha algu-na defunció, a cap de poc es veuacompanyada per un altre traspàs. En aquest article ens proposem,recolzant-nos en l’anàlisi estadísti-ca, comprovar si aquesta percep-ció ciutadana és solament això,“una percepció”, o hi ha quelcommés i podem parlar d’un “patró decomportament” pel que fa a les de-funcions. Tot i que ens servirem d’una sè-rie estadística temporalment no

molt llarga, el nombre d’usos deltanatori durant els quatre anys com-plerts d’ús, del 2008 al 2011 (noutilitzem doncs, per ser parcials, lesdades de 2007 i 2012), entenemque resulta suficient per poder arri-bar a unes conclusions correctesdes del punt de vista de l’anàlisiestadística. En primer lloc analitzem la dis-tribució de les utilitzacions desglos-sades per mesos i anys, així comles desviacions mensuals i anualsde la mitjana de defuncions. La mit-jana dels quatre anys és de 44,25

defuncions per any. Tant 2008 com2009 presenten uns valors per so-bre, amb respectivament sis i trestraspassos més, mentre que l’any2011 es troba molt per sota, ambvuit traspassos menys. Les 44 de-funcions de l’any 2010 es corres-ponen pràcticament amb la mitja-na. L’anàlisi de les dades mensualsmostra com els mesos amb méstraspassos són gener, amb 5,25, ijuny, amb 5. A continuació hi ha abrili octubre, tots dos amb 4,50. El mésamb una mitjana més baixa, a mol-ta diferència, és setembre, amb1,75, seguit de maig, amb 2,50, ju-

liol, amb 3,00, i agost, amb 3,25.La resta de mesos es troben enconsonància amb la mitjana men-sual, que és de 3,63 defuncions. L’observació cronològica les co-incidències en les utilitzacions deltanatori, tenint en compte que ladata d’ús acostuma a coincidir gai-rebé sempre amb la de defunció, ique cada ús sol durar un parell dedies, mostra els patrons que s’ex-pliquen a continuació. El 2008, en un 32% dels casosel tanatori es troba ocupat per duesdefuncions a mateix dia, en un 20%

dels casos es troba ocupat un dia il’endemà, i en un 20% dels casoses troba ocupat un dia i dos des-prés. En total, i si tenim en comptecom a superposició les utilitzacionsque es produeixen entre un dia i elsdos següents, se’n produeixen un72%. És a dir, que de cada deudefuncions, poc més de set coin-cideixen entre elles. Durant l’any 2009, en un 8,51%dels casos el tanatori està ocupatper dues defuncions al mateix dia,en un 29,27% dels casos es trobaocupat un dia i l’endemà i en un25,53% dels casos es troba ocu-pat un dia i dos després. En aquest

cas, l’encavalcament produït arribaal 63,83%. De cada deutraspassos, poc més de sis coinci-deixen. El 2010, en un 4,55% dels ca-sos hi ha dues defuncions al ma-teix dia, en un 27,27% dels casoses troba ocupat un dia i l’endemà ien un 13,64% dels casos es trobaocupat un dia i dos després. En to-tal, es produeix una coincidènciadel 45,45%. De cada deu defunci-ons, quatre i mitja coincideixen. Finalment, l’any 2011, en un5,56% dels casos el tanatori es tro-

S

la Palanca 19

INFORME

ba ocupat per dues defuncions almateix dia, en cap cas es produeixuna superposició un dia i l’endemài en un 11,11% dels casos es trobaocupat un dia i dos després. Aquestany es produeix el menor grau d’en-cavalcament, que només arriba al16,67%. De cada deu traspassos,solament un i mig coincideixen. Els quatre anys analitzats, la mit-jana de coincidència gairebé arri-ba al 50%, en concret un 49,49%que es divideix entre el 12,65% delmateix dia, el 19,26% d’un dia i l’en-demà i el 17,57% d’un dia i dosdesprés. En altres paraules, decada deu defuncions, pràcticamentcinc coincideixen entre elles. Vistes les dades estadístiques ila interpretació de les mateixes, ensatrevim a parlar d’un “estrany pa-tró de comportament” pel que fa ales defuncions al nostre municipi.Així, doncs, igual que al llarg de lanostra vida tendim a establir vinclesamb d’altres persones: amics, fa-mília..., a l’hora de deixar aquestmón també, d’una manera consci-ent o inconscient, no ens agradamarxar sols...

Josep Maria Sabartés i Guixés

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

20 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Tres entitats s’uneixen per difondre Montmagastreés de 50 persones, tant delmunicipi com d’altres pobla-cions, com ara Camarasa,

Balaguer o Lleida, van participar el19 de febrer en una nova sortidaper conèixer el patrimoni deMontmagastre. En aquesta ocasió,l’activitat l’organitzaven tres enti-tats, l’Associació Cultural Terres delMarquesat, el Centre Excursionis-ta de Balaguer i l’Associació d’Amicsdel Castell de Montmagastre. En aquest sentit, destacar el fetque tres entitats de la comarca,ubicades a Montmagastre,Balaguer i Camarasa i Cubells,s’unissin i posessin en comú elsseus coneixements i experiènciesper organitzar una activitat que vapermetre compatibilitzar l’esport, lacultura i el coneixement del patrimoni,en aquest cas, el de Montmagastre. La sortida, que titulada“Montmagastre a través del temps”,pretenia ser una introducció a la his-tòria i el patrimoni de Montmagastre.Així, durant l’excursió es van visi-tar les restes d’un dolmen, la canò-nica de Sant Miquel, declarada BéCultural d’Interès Nacional, el quequeda de l’antic castell, el poble

M

vell, algunes restes de la guerra ci-vil, com nius de metralladores i trin-xeres, i diversos trulls emprats, an-tigament, per l’elaboració del vi.L’excursió es va fer majoritàriamentcaminant i amb un recorregut apteper a totes les edats. Per arribar alpoble vell i la canònica es van se-guir trams d’antics camins de fer-radura recentment recuperats. En cada indret, un expert expli-cava les particularitats del lloc, jafos en la vessant històrica, geolò-gica o popular. Així vam descobrircom es va formar la muntanya delCastell, un fenomen únic a les co-marques de Lleida, com funcionavenels enterraments col·lectius durant laprehistòria, com podria haver estatel castell de Montmagastre, la his-

tòria de la canònica de Sant Miquel,com es feia vi o com es construïa unniu de metralladora. També es va ob-sequiar els excursionistes amb untríptic sobre Montmagastre i un dossi-er sobre la sortida amb imatges, grà-fics i un resum de les explicacions quevam poder escoltar durant l’excursió. Tenint en compte la bona acolli-da de la sortida i la bona sintoniaentre les tres entitats, esperem con-tinuar col·laborant en el futur i or-ganitzar altres activitats per conti-nuar amb la tasca de la protecció ila difusió del patrimoni deMontmagastre tant proper i, enca-ra, tant desconegut.

Associació d’Amics del Castellde Montmagastre

Els excursionistes van pujar fins a la Canònica de Sant Miquel

Baldomar celebra la matança del porcaldomar va celebrar la 30a Festa de la Matança del Porcel 25 de febrer. Com marca la tradició, el dia s’inicia ambla matança de l’animal, l’especejament i, tot seguit, el des-

ossat i l’elaboració de les botifarres i llonganisses per part demoltes persones col·laboradores de la festa. Al migdia, es fa un dinar amb els fruits del porc, a més defesols, arengades i amanides. I al vespre, es convida tothom amenjar llonganissa i botifarra negra. Aquesta última té fama deser exquisida. Un bon nombre de persones es van aplegar al’acte, i per sort, després de molts dies de fortes gelades, el tempsva ser esplèndid. Ja fa 30 anys que, després de les riuades del 82, aquell tocinettrobat en mig del riu, un cop engreixat, va donar lloc a la primeraFesta de la Matança del Porc. Ininterrompudament s’ha celebrati s’ha anat consolidant, essent una referència pel poble. Agraïma la Ma Àngels la seva donació, i a tothom que hi va participar, laseva col·laboració, emplaçant-vos de nou a la propera ediciól’últim dissabte de febrer del 2013.

Junta Veïnal de Baldomar

B

Desenes de persones van col·laborar per preparar la festa

la Palanca 21

CARTES A LA REDACCIÓ

Vacuna contra la leishmaniosis caninaLa leishmaniosis canina està cau-sada per la Leishmania, un paràsitmicroscòpic que es transmet alsgossos per la picada d’un insecte,el flebotom, moltes vegades ano-menat incorrectament “mosquit”.Els signes més freqüents inclouenfebre, caiguda de pèl, disminució depes, úlceres a la pell i creixementanormal de les ungles. Els òrgansinterns també es veuen afectats, i

poden derivar en anèmia, artritis iinsuficiència renal greu. La leish-maniosis pot provocar la mort. Elstractaments que hi ha actualment,ajuden a controlar la malaltia, peròno la curen. Fins ara, els mètodes de preven-ció s’havien limitat a evitar el con-tacte de l’insecte amb el gos mit-jançant l’ús d’antiparasitaris externscom pipetes o collars, però amb la

vacuna, el gos desenvolupa defen-ses davant el paràsit que causa lamalaltia, la Leishmania. La vacunaprotegeix de manera continuada idisminueix dràsticament el risc dedesenvolupar la malaltia. A més de vacunar el gos, és acon-sellable continuar prenent mesuresper evitar la picada del flebotom.

Anna Eroles (veterinària)

AgraïmentDes de la Regidoria de festes vo-lem fer arribar el nostre agraïmenta totes aquelles persones que hancol·laborat en les festes de Car-nestoltes i la Matança del Porc.

Agraïm la col·laboració desinte-ressada de tota aquesta gent, jaque sense ells no es podrien dura terme totes aquestes activi-tats.

Gràcies a tothom. I volem agrair, especialment, lacol·laboració del Francesc Lluchen la Matança del Porc, gràciesal qual la festa ha estat possible.

Menjador de l’Escola Sol Naixent de CubellsEn referència a l’escrit del grupd’esquerra de Cubells, en el qualfa esment del menjador de l’esco-la, voldríem aclarir un parell de co-ses. En primer lloc, les dades del costdel servei de menjador, la monito-ra, no són correctes. Només infor-men de l’import total de la despe-sa, que són 2.800 euros, i oportu-

nament s’han oblidat de posar lasubvenció que arriba del consellcomarcal, 1.350 euros. Les dadesreals són les següents:COST DEL SERVEI 2.800 •SUBVENCIO CONSELL - 1.350 •SUBVENCIÓ DE L’AJUNTAMENT 1.450 •

Per tant, no són tants diners comdiuen. Com a pares, hem de donar

les gràcies a l’ajuntament peraquesta ajuda. I en segon lloc, només una re-flexió per a tothom. Volem que undels pocs serveis que hi ha al nos-tre poble desaparegui? Si el men-jador tanca, quant de temps trigaràa tancar l’escola?

AMPA,CEIP SOL NAIXENT DE CUBELLS

22 la Palanca

Un any sense la Catalina Fernández Faura

PRESÈNCIACom si les teves mans sobre els meus ulls, encarapoguessin, com antany, aturar-se amb amor,em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,el teu record es mou en la penombra clara... Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.Ara t’atures, prop. Aspiro, rosa rància,una ràfega ardent del teu antic perfum! Els records, els sentits, tota la meva vida,callen, davant l’angoixa vigilant de l’oïdaque et persegueix en el silenci on et reculls. Si ara estengués els braços en el fosca, podriaagombolar-te encara, somni de cada dia.Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres

IN MEMORIAM

Nota d’agraïmentRecordem amb enyorança el nostre estimat pare i padrí, que ens vadeixar el 21 de gener a l’edat de 89 anys. De caràcter alegre, conversa fàcil, sempre envoltat d’amics... Ensdeixa la millor herència, el fet d’ensenyar-nos a ser forts davant l’ad-versitat. El seu coratge i la pròpia acceptació han estat un lloat exem-ple de superació. La família d’en Josep Marsà Caelles volem expressar el nostreagraïment a tothom per les nombroses mostres de condol i afecte re-budes. També volem donar les gràcies al personal del CAP d’Artesaper la seva tasca tant humana com professional.

AgraïmentLa família d’en Manuel Duque Reina vol agrair les mostres de condol rebudes dels amics i veïns d’Alentorni Artesa. Així mateix, vol manifestar el més sincer agraïment al servei d’ambulàncies d’Artesa, per l’esforçrealitzat, i als metges del CAP. En Manel va fer durant molts anys de paleta i va morir el 5 de març, amb 62 anys.

La família

Esposa, mare i àvia estimada

la Palanca 23

IN MEMORIAM

La nostra mare va morir fa uns dies al nostre costat, varem poder acom-panyar-la fins l’últim moment i dir-li el molt que l’estimàvem. Però morir no vol dir marxar, oi mama? Ha mort i no tornarem a conviure amb vostè de la mateixa manera quehem fet fins ara, n’haurem d’aprendre una de diferent, perquè ni vostè ninosaltres estem disposats a renunciar a no estar junts. Aprendrem que el seu record dolç ens faci companyia. Aprendrem a enyorar-la i a la vegada la sentirem molt a prop. Aprendrem a acceptar la nostra vida sense la seva presència física i, almateix temps, sabrem gaudir, riure i generar noves il·lusions. “La vida és una mica de temps per aprendre a estimar”, ens deia l’Abbe

Pierre. Vostè ha fet aquest camí amb excel·lència, perquè ha estimat amb generositat, des d’un silenci prudent,i amb una actitud oberta als altres. Va dedicar bona part de la seva vida a teixir, posseïa un do per aquest art del qual en va fer una professió. En elsúltims temps desteixia “petites mostres”, atresorades acuradament durant anys, per fer-ne d’altres de diferents. Una manera (entre altres que manifestava) de dir-nos que havia arribat l’hora de desprendre’s poc a poc delpassat, d’acomiadar-se de tota una vida per donar pas a una de nova. Una nova vida que tenia molt assumida,basada en la fe i l’esperança cristiana que professava. Sabem que ara plorarem i sentirem un buit intens. Que hi haurà moments que l’enyor de vostè ens envairà.Ens reconforta la certesa que ja s’ha retrobat amb el nostre pare Francisco, i amb la Nuri, la nostra germanagran a la que va haver d’acomiadar a destemps amb un dolor colpidor. Gràcies, mama, per tot el que ens va ensenyar amb el seu pas per aquesta vida. I gràcies, també, per la lucidesa i dignitat amb què ha encarat l’últim tram de la seva existència. Ens ha donat, des de la senzillesa dels fets quotidians, lliçons magistrals.

Les seves filles Montse i Rosa, i tots els que l’estimemFebrer, 2012

La família Jové-Rosell agraeix les nombroses mostres de condol rebudes per la pèrdua de la mare, àvia ibesàvia, Josefina Rosell Llobet, el passat dia 10 de febrer.Gràcies a tothom, per acompanyar-nos en aquests moments.

La Josefina de ca l’OrcauMare acollidora i tendra. Filla, àvia, besàvia, familiar i amiga incondicional

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Compte enrere per l’obertura del casalLes obres ja estan completament acabades i només falta l’equipament interior i urbanitzarl’entorn

l casal cultural estarà com-pletament acabat a l’estiu.Aquesta és la previsió de

l’Ajuntament, que ja ha fet l’adjudi-cació provisional de l’únic que faltaa l’edifici, l’equipament interior. Estracta de tres lots que inclouen elmaterial escenogràfic, les butaquesdel teatre i els aparells i mobiliaride la ràdio, la biblioteca i la salapolivalent. L’adjudicació s’ha fet per un to-tal de 510.300 euros i aquest mesacabarà el període d’exposició pú-blica. A partir de llavors començaràa arribar el mobiliari per la ràdio i lasala polivalent, al cap d’un mes seserviria el de la biblioteca, ja que hiha estructures que s’han de fer amida, i al cap de dos mesos, lesbutaques del teatre, ja que es fabri-quen a demanda. Amb aquest calen-dari, es podria inaugurar a l’estiu. Tot i això, l’alcalde, DomènecSabanés, ha recordat que l’obra iles instal·lacions estan acabades ihi ha espais que es podrien posaren funcionament abans, de mane-ra progressiva. El que sí cal fer,però, és urbanitzar l’entorn. Es faràuna àrea exclusiva de vianants enun dels dos trams que queden en-tre l’avinguda Maria Anzizu i el car-rer Mare de Déu de Salgar i s’ani-vellaran les voreres de les quatrefaçanes.

El casal té soterrani, planta bai-xa i dues plantes. Al soterrani hi haels aparcaments, 41 en total. Lamajoria es treuran a lloguer i algunses quedaran per a ús municipal, perexemple per les autoritats en actesoficials. A la planta baixa hi ha elteatre, la sala polivalent i l’entradaa la biblioteca, que es divideix en-tre aquesta planta i la primera. Laplanta baixa té tres entrades, unad’exclusiva per la biblioteca i duesque donen al vestíbul des del quales pot accedir tant al teatre com ala sala polivalent. En aquesta plan-ta també hi ha un petit bar i guar-da-roba.

El teatre tindrà capacitat per 374 butaques

També queda pendent la urbanització de l’en-torn

La biblioteca tindrà un espai separat amb vidres, pels més petits. La recepció de l’escola de música

E

la Palanca 25

TEMA DEL MES

El teatre té 374 butaques que es poden plegar iamagar sota l’escenari, per desenvolupar-hi activitatstant a peu dret com amb el públic assegut. Les fines-tres, amb llum natural, tenen cortines amb comanda-ment a distància per tancar-les quan s’hi facin projec-cions, ja que l’escenari també inclou una pantalla. A la primera planta hi ha la resta de dependènciesde la biblioteca, tant públiques com despatxos. Tam-bé hi ha tres sales per a entitats, una de reunions i laràdio, que té fins a set espais diferents per la maqui-nària, magatzem i estudis. A la segona planta hi ha l’escola de música. Té decinc aules, que es distingeixen per colors i estan totesinsonoritzades. També hi ha una sala de professors,un despatx per la direcció i la recepció. A més, hi hauna altra sala per tal que s’hi puguin fer les audicionsde petit format sense haver d’anar al teatre.

L’escola de música, a la segona planta, tindrà una salad’audicions per fer-hi concerts de petit format sensehaver d’anar al teatre

Un dels estudis de les noves dependències de la rà-dio, que s’han situat a la segona planta de l’edifici ique tindran set sales en total.

El teatre, que tindrà 374 butaques, es podrà fer servircom a sala de ball, ja que les butaques es poden ama-gar sota l’escenari, i com a sala de cinema.

A la planta baixa hi haurà els espais de serveis pelpúblic, com el bar i el guarda-roba, que se situen alvestíbul de l’accés principal.

Una de les tres sales reservades per a les entitats,que estaran situades a la primera planta i que es com-plementaran amb un espai de reunions.

26 la Palanca

VIDA SOCIAL

Vilanova i Santa Maria celebren el Carnavalrribat el gran dia, nens i ne-nes es preparen per una deles festes més divertides de

l’any, el carnaval. Enguany es vacelebrar el dissabte 18 de febrer,quan petits i grans van disfressar-se per recórrer els carrers delVilanova i Santa Maria de Meià totcantant per les cases, com marcala tradició, per anar omplint el cistellamb alguna que altra voluntat ofertaper les mestresses de les cases. En acabar la rua, a Vilanova vafer-se un esmorzar per tots els vai-lets i, a Santa Maria, un dinar. Recordem un petit fragment de lesantigues cançons de carnaval queencara canten nens i nenes quan vanpassant les cases del poble:

“La mestressa generosa,la més guapa del carrer,ompliu-nos la cistella,perquè l’hem de menester.En aquesta casa,

A Vilanova, els més petits també es van disfressar

La residència de Cubells també es disfressaa Residència Verge del Castell de Cu-bells va celebrar la festa de carnestol-tes el 16 de febrer. Tots ens vam posar

una disfressa de pirates que prèviament haví-em confeccionat al taller de manualitats, i lestreballadores ens van acompanyar, també dis-fressades. Va ser una gran festa, on tots i to-tes vam poder gaudir de xocolata amb melin-dros i de molt bona companyia. Per finalitzar,vam fer dos bingos especials.Desitgem que hàgiu passat uns bons dies dedisbauxa!

Residència “Verge del Castell” de Cubells La festa va anar acompanyada d’un berenar de germanor

Concurs infantil de disfresses a Artesa

1r premi: Els dinosaures (Hugo iNaia)

no hi volem cap mal,que els hi toqui la rifa,la rifa de Nadal”.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

L

A

2n premi: Les Menines (Anna, Èliai Mar)

3r premi: El Quixot, Sancho iCervantes (Àlex, Biel i Paolo)

la Palanca 27

VIDA SOCIAL

Carnestoltes a Cubellser primera vegada en moltsanys, enguany es va cele-brar a Cubells la rua de Car-

nestoltes. Més d’un centenar d’as-sistents es van congregar disfres-sats de totes maneres a l’escolamunicipal. Es van veure barrufets,peterpans, fades, princeses, pallas-sos, frankensteins, batmans,spidermans, pirates, cape-llans, monges, bisbes,escolanets, hippies, mims iun llarg etcètera. Des d’allàva sortir la rua que va recór-rer bona part dels carrers dela part de dalt de la vila. Amenitzada amb músicades de la mateixa carrossaque portava els més menutsacompanyats dels seus pa-res, la carrua va pujar desde les escoles fins la plaçade la Castella, tot fent eltomb al poble i pujant denou cap a la reformada es-glésia de Sant Miquel. Allàesperava els assistents un tall decoca i xocolata per fer passar lagana que es va fer durant la rua.Després del berenar, hi va haver eltradicional discurs a càrrec del Mar-quès de Xuclatolls, seguit del con-

curs de disfresses infantils, que vaguanyar el Barrufet després d’unallarga deliberació. Els assistents van acabar depassar la tarda ballant al ritme dela música, tot fent temps pel gransopar de carnestoltes, que va teniruns 150 assistents. Després del’àpat, brillantment organitzat pels

membres de la renovada PenyaBarcelonista El Centenari de Cu-bells, es va procedir al concurs dedisfresses dels adults. Es va ferconcurs individual on va guanyar“El friki”, amb un vestuari d’allò més

adient. També es va fer concurs degrups, on les diferents comparsesvan ballar davant de tothom per lluirles disfresses. Un membre de ca-dascuna de les associacions cultu-rals presents a l’acte (no hi eren to-tes) va fer de jurat i per unanimitatva guanyar la comparsa de “L’es-colania de Cubells”, amb una core-

ografia magnífica que po-deu veure buscant aquestnom a una coneguda pàgi-na de vídeos d’internet.Després de l’entrega depremis, la gresca va conti-nuar fins ben entrada lamatinada. Des d’aquestes línies,l’ajuntament vol agrair lacol·laboració dels assis-tents, així com de les enti-tats que van contribuir aque això fos possible. Vanser l’Associació de Mares iPares d’Alumnes de l’Es-cola, la Penya Barcelonis-

ta, l’Associació de Dones Maresel-va, l’Associació de Joves “Jo Qblls”i la Comissió de Festes.

Martí Regué

P

DeixalleriaComarcal

Es recorda als usuaris de la Deixalleria Comarcal, si-tuada al C/ Onze de Setembre del Polígon El Pla, quel’horari d’atenció al públic i recepció de residus és elsegüent:-Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 17h a 20h-Dissabte de 10h a 14h

Fora d’aquest horari està totalment prohibit deixar-hitot tipus de residus, tant a fora (vorera) com a dins(per damunt de la tanca).Gràcies per la vostra col·laboració.

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 29

ESPORTS

Campionat de Powerlifting i Pressió en bancres representats del ClubEsportiu Altis-Artesa deSegre van participar al Cam-

pionat de Powerlifting i Pressió enbanc de Catalunya, celebrat a Es-plugues de Llobregat el dia 3 demarç de 2012 a les instal·lacionsde la Federació Catalana d’Esports. Abans de continuar, voldríemexplicar què es el Powerlifting. Ésuna modalitat d’exercici físic intensbasat en la força màxima i exem-plificada en tres moviments.Aquests moviments, curts i a màxi-ma intensitat, són:-Pressió en banc: Estirat en unbanc, s’utilitza la força de la partsuperior del cos.-Squat: De peu, amb un pes sobreles espatlles, la força prové de lescames, principalment.-Pes mort: De peu, s’aixeca un pes

de terra i la força prové tant del treninferior com del superior. Aquest campionat, es podia des-glossar en dos. Un, de Powerlifting,i l’altre, de Pressió en banc. Els nostres atletes, que debuta-ven en aquesta disciplina, van ob-tenir molt bones posicions. EnJosep Carrasco, amb un pes infe-rior als 93 quilos, participava en lamodalitat de Powerlifting i va acon-seguir moure 145 quilos en Squat,125 en Pressió en banc i 180 enPes mort, fet que li va donar latercera posició en la categoria delseu pes i la segona posició en master40. Això li va suposar la segona po-sició en l’absolut de Pressió de banc. Teddy Leonard Poppa, en la ca-tegoria inferior a 93 quilos i quenomés participava en Pressió enbanc, va aixecar 130 quilos, cosa

que el va situar en primera posiciód’aquesta modalitat. Finalment, Daniel TsonevHristov, que també participava no-més en Pressió en nanc, va moure110 quilos que, en la categoria in-ferior a 63 quilos, el van situar enprimera posició.

Club Esportiu Altis-Artesa de Segre

T

Un moment de la competició de pressió en banc

30 la Palanca

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

el 26 al 30 de març, hem duta terme la 26a SetmanaCultural, amb activitats molt

diverses i enriquidores: tallers, xer-rades, projeccions, sortides...L’AMPA, a més, va organitzar unaxerrada sobre educació emocional. Volem destacar especialment lacelebració del Dia Mundial de l’Ac-tivitat Física durant la tarda del di-lluns, ja que és el segon any quel’escola promou l’esdeveniment. La diada va consistir en l’orga-nització de diversos jocs i una cur-sa solidària al Camp Municipald’Esports. Els petits a la pistapoliesportiva i els grans al camp defutbol. Tot plegat davant l’atenta mi-rada de moltes famílies, algunes deles quals van participar en la cursajuntament amb el professorat. Es tracta de la VIII CursaKilòmetres de Solidaritat, promogu-

da per “Savethe children” afavor delsnens i nenesde la Repúbli-ca Democràti-ca del Congo. Aquesta or-ganització tre-balla per alsinfants d’arreudel món i l’ob-jectiu de lacursa era quetota la comu-nitat escolares divertís fentesport i, qui volgués, fer un donatiudurant la setmana. L’organització d’aquest activitatva anar a càrrec del professoratd’educació física. A més, hemd’agrair la implicació de la resta del

26a Setmana Cultural

D

professorat i la col·laboració del’AMPA, l’Ajuntament, l’EFAP i lesfamílies que hi ha participat. Junts per una vida activa i feliç!

Escola Els Planells

la Palanca 31

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

l dia 18 de febrer de 2012 elCampus de Cappont de laUniversitat de Lleida va aco-

llir la First Lego League, un torneig derobòtica en el qual van participar uns160 alumnes de 10 a 16 anys. El torneig es basava en la cons-trucció d’un robot per realitzar di-verses missions sobre un taulell, lesquals atorgaven a l’equip una de-terminada quantitat de punts. El dis-seny del robot l’havia de realitzarcada equip, amb el material de pe-ces LEGO que els havia subminis-trat amb anterioritat l’organització. Però construir, dissenyar i pro-gramar el robot per ordinador noera l’única tasca que s’havia de fer,sinó que també s’havia de presen-tar un projecte científic en el quales tractés algun tema relacionatamb l’alimentació d’avui en dia.Aquest era el tòpic del torneig, el“Food Factor”. L’ equip AdS Team, un grup desis estudiants de l’Institut Els Pla-nells d’Artesa de Segre, hi vaparticipar. Entre tots van dis-senyar, programar, crearles estructures pel robot,fer el projecte científic... El torneig va començar a les 10del matí, però l’equip AdS Team,

entre d’altres, hi va arribar a les 8. Els participants van ser RomàColom Pujol, Albert del Rio Segú,Adrià Fernández Novau, ÒscarLladós Cos, Ramon Sala Solé iJosep Riera Condal. En la primera ronda del torneig,aquest equip va fer 77 punts. En lasegona, 105, i finalment, en la ter-cera ronda van aconseguir acumu-lar la quantitat de 118 punts, la pun-tuació final. Van quedar en quarta posició

Artesa, quarta a la First Lego League de Lleida

E

d’un total de 16 equips, la qual cosava ser una gran victòria per a ells.Però no només van quedar quartsi van guanyar una medalla, sinó quetambé van guanyar un premi al mi-llor entrenador, Jordi Tril laBaldomà, un professor de tecnolo-gia de l’Institut Els Planells que vasupervisar i dirigir tot aquest pro-jecte.

Text i fotos:Adrià Fernández Novau

Els participants i el seu entrenador amb el seu robot

la Palanca 33

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMrtesa està aturada, som almes de març i amb el pres-supost recent aprovat, el

carro no tira de cap manera. Peròsi no han de consensuar res ambl’oposició, que són majoria absolu-ta! Que potser no es posen d’acordentre ells mateixos? Tots sabem les retallades quepateix l’administració local, però jafa dies que saben més o menysamb els diners que podran comp-tar, la Generalitat ja fa dies que re-talla. El que potser no saben és comestan les arques municipals, comes pot concloure de la pèssima ges-tió de l’escola de música, entre al-tres. A part d’això, avui ens agradariaparlar de neteja, no solament de lad’Artesa, que es veu prou que hifalta mà d’obra i ara la màquina

passa només de tant en tant, sinótambé dels pobles agregats. Al’ajuntament hi ha un treballadorque s’hauria de dedicar als pobles,per les feines que duu a terme, ésevident que l’ajuntament no té clarquines haurien de ser les prioritats.Per les queixes dels veïns i perquèho hem vist amb els nostres propisulls, a aquest senyor no se li de-mana prou sovint que hi vagi. Lesbranques de l’esporgada dels ar-bres hi varen estar dos mesos bencomptats! I escombrar places i car-rers, ni per les passades festesmajors! Per tant, tenim carrers, els queels tenen en bon estat, bruts. Elsque els tenen per pavimentar, en-cara estan més bruts, i si no, mireuels marges! No entenem, ni entendrem mai,

A perquè ERC considera uns carrersmés importants que els altres, a tute’l pavimento i et poso totes lescanonades, i a tu només si t’ho pa-gues. Vaja! Ah! I per a més INRI, a algunsveïns se’ls ha explicat que l’ajunta-ment els paga el material per a ferles voreres, si els mateixos veïnsposen la mà d’obra! Ole, ole i ole! Iaixò va ser quan no hi havia crisi!Finalment, només comentar la granpífia comesa al final del carrerJesús Santacreu: però si la voreraarriba a mig carrer! Quantes rodesrebentarem ara? També l’ajunta-ment pagarà la roda si el propietarise la posa ell?

Agrupació Local d’Artesa de Segre

Gerard Font, coordinador de SI a la Nogueraa sala fonoteca de l’ajunta-ment de Balaguer va acollirel 3 de març el primer con-

grés comarcal de Solidaritat Cata-lana per la Independència, que vaservir per escollir la nova executi-va a la Noguera i traçar el full deruta a seguir a la comarca els prò-xims dos anys. En el transcurs del congrés,obert a tots els adherits i simpatit-zants de SI a la comarca, es vaescollir l’executiva comarcal, queposa fi a la junta gestora provisio-nal constituïda abans de les elec-cions catalanes. La nova executiva està encap-çalada per Gerard Font, d’Artesa deSegre, que liderava l’única candi-datura que es presentava i que vaser escollida per unanimitat. Fontestà acompanyat per Toni Llanes,de Coscó, que ocuparà la secreta-ria d’organització; Jaume Marvà, deBalaguer, que estarà al capdavantde la secretaria de premsa, xarxessocials i propaganda; i Albert Mas,

de Térmens, que serà el secretarid’acció municipal. El pontsicà MarcOliva ocupa la coordinació de Jo-ves per la Independència a la No-guera i el veí de Seró Albert Anglí,ocupa la secretaria d’acció munici-pal de l’executiva regional de Ponent. La nova executiva centrarà elsesforços en donar a conèixer la fei-

na de Solidaritat al Parlament totdenunciant la situació de necessi-tat que pateix la Catalunya autòno-ma, des de l’espoli fiscal fins a lalínia de destrucció de la llengua icultura catalana que està practicantl’estat espanyol.

Gerard Font i Mora

L

Font encapçala l’equip comarcal de SI

la Palanca 35

PARTITS POLÍTICS

Austeritat?quest mes volem iniciar elnostre escrit felicitant elsnostres bombers voluntaris,

que aquest any celebren el seutrentè aniversari i en especial el seucap de parc, per encapçalar aquestcos durant més de vint-i-cinc anys.La tasca dels bombers és dura i nosempre està reconeguda, per aixòsempre tindran el nostre suport. També aquest mes s’ha iniciat elcurs comptable al nostre consistoriamb l’aprovació dels pressupostos2012, uns pressupostos que s’hanretallat un 28% en relació a l’anualitat2011. Tot i això, voldríem fer algunscomentaris en alguns punts claus. La partida corresponent als cos-tos salarials del consistori ha tingutuna rebaixa mínima, degut als aco-miadaments de diversos professorsde l’escola de música. Des del nos-tre punt de vista, creiem que aques-ta partida havia de ser molt mésaustera davant el context de crisimunicipal actual, començant per larebaixa salarial del nostre alcalde,com a exemple del sacrifici quemolts dels nostres ciutadans hau-ran de fer per tal d’assumir els di-versos impostos municipals ques’han apujat en aquest any. Realment, s’ha rebaixat un 5%

si no comptem el capítol d’inversi-ons. Això vol dir que farem menysobres, per tant, tindrem una menordespesa, adequant-nos al contextde crisi actual. D’aquest 5%, sicomptem la retallada en despesesde personal, Festa Major i Fira delMeló, ens queda un 1% (aproxima-dament uns 53.000 euros), que ésel que realment han rebaixat res-pecte l’anterior anualitat. D’això endiuen un pressupost auster? Simplement s’han esforçat asuprimir obres, però no s’han es-catimat recursos en coses que con-siderem que són prescindibles enaquests moments de crisi econò-mica municipal. Dins de les poques obres i/o in-versions que tenim per aquest any,destaquen els aproximadament200.000 euros destinats al localsociocultural d’Alentorn. Sabemque són uns equipaments neces-saris, però hi ha molts nuclis agre-gats que també voldrien gaudird’unes instal·lacions similars con-dicionades a la seva població. Pen-sem que no és un projecte prioritarien el context econòmic actual, ques’hauria d’ajornar, per tal de nomalmetre encara més les arquesmunicipals. Sabem que els veïns

que en gaudirien potser no estarand’acord amb aquest pensament, peròcreiem que estem vivint momentsdifícils en tots els ajuntaments, i pertant és l’hora que entre tots aixequemArtesa i comarca. D’altra banda, com ja vam adver-tir en l’article del mes de febrer, elconsistori ha destinat una partidad’aproximadament 2.000 euros enl’adquisició d’una finca a Clua pertal de solucionar els problemesd’esllavissament de la muntanya.Donada la urgència de la situació, ésuna manera de fer-ho. Però si el pro-pietari de la muntanya en perill s’im-pliqués més i autoritzés una cessió,les arques municipals ho agrairien. Finalment, voldríem dir que, ambels nostres escrits, simplementreflexem unes opinionsconsensuades, tot i que a algú noli pugui agradar. Normalment, veri-fiquem totes les dades i intentemno ofendre ningú. Però com es soldir, “les veritats ofenen”. Bona Pasqua a tothom!

Junta Local del Partitt Populard’Artesa de Segre

A

... que algú talla el bacallà?a dita s’aplica a algú que téplena autoritat sobre qualse-vol afer i que, per tant, allò

que diu o allò que fa és absoluta-ment indiscutible, tant si es refereixa una qüestió d’erudició comd’exercir l’autoritat. El cas és que a qui talla el baca-llà no se li pot discutir res i és, sensdubte, una persona sobradamentimportant, o assabentada, o prouinvestida de poder per a manar i ple-na llibertat per decidir o expressaruna opinió amb tots els coneixements

i raó sobre la causa que es tracti. Pot ser, per exemple, un savi quetalla el bacallà en una determinadamatèria, un polític que talla el ba-callà dintre el seu partit, algú d’unafamília que talla el bacallà a casaseva, etc. La dita té origen en els anticscostums monacals. En temps dequaresma, era l’abat o el prior delmonestir qui s’encarregava de ferles racions de bacallà per a cadas-cun dels membres de la comunitatreligiosa, i les feia de la mida que

ell volia per cadascú, sense que capdels presents li pogués discutir laseva autoritat en aquest assumpte.Com que era qui més manava era,doncs, qui tallava el bacallà. Aquesta pràctica ha perviscutdurant molts segles, encara que entemps més moderns es va limitaral gest simbòlic de fer un sol talll’abat o el prior, encarregant-se defer les racions els cuiners o els seusajudants, però de manera del totequitativa.

Albert Vidal

L

PER QUÈ DIEM...

la Palanca 37

FILATÈLIA

La història postal, molt més que segellsl dia 1 de gener del 1850marca la línia entre pre-fila-tèlia i filatèlia, però el mes

interessant de la història postal ésque no té cap divisió cronològica iestudia tant una etapa com l’altra. En el cas de la pre-filatèlia, es-tudiem el recorregut de la carta, eltemps que va tardar a arribar al seudestí, les diferents marques que potportar, com ara la de sortida i arri-bada, el que va valer enviar-la i di-ferents marques manuscrites. Al’època filatèlica, amb l’ús del se-gell, alguna d’aquestes marques esdeixa d’utilitzar, però durant els pri-mers anys d’us dels segells, ésbastant normal trobar marquesd’origen pre-filatèlic per cancel·lar elssegells. Durant aquesta transició, vanaparèixer algunes de les peces mesboniques d’història postal. Dins ja de l’època filatèlica, espoden també estudiar gran quanti-tat de temes diferents, com ara elcorreu marítim o diferents missat-geries, com els “cosarios de Cádiz”o “postal Exprés” de Barcelona,encara que els “cosarios” crec queeren d’època pre-filatèlica. Tambéhi ha el correu bèl·lic, relacionatamb les guerres en què va partici-par Espanya, que serien, per ordrecronològic, les guerres carlines, laguerra amb els Estats Units (mesconeguda com la guerra de Cuba),la del Marroc, la Guerra Civil i lafamosa “división azul”, amb la sevaactuació a la URSS, amb granquantitat de segells i marques moltinteressants en cada una d’elles. Són tants els temes que es po-den estudiar, que si es vol profun-

ditzar en un de concret, quasiés millor deixar els altres debanda, Molts filatèlics col-leccionen només història postalde la pròpia província o, com amolt, de la regió. També en po-dem trobar que sols en busquend’una determinada època oemissió. Durant molts anys, era nor-mal separar els segells de lescartes per col·leccionar-los illençar la resta de la carta a la bros-sa. Es van fer malbé milions depeces que de ben segur hauriensigut d’allò més interessants. Perestudiar història postal s’ha deguardar la carta sencera o, com amínim, el fragment on hi ha lesmarques i els segells. Hem de pen-sar que la majoria dels segells, siestan separats de la carta, ens diuenpoca cosa o, en molts casos res.Però amb la carta ens diuen d’on vasortir, on va anar i moltes altres co-ses. És molt important conservar,sempre que es pugui, tot el conjunt.

L’única carta coneguda ambmarca d’Artesa Jo sempre havia pensat que elnostre poble, per no ser massagran, no va tenir marca pre-filatèli-ca pròpia, de fet no era un delsmeus forts, la pre-filatèlia. Peròse’m va encendre el llum i vaig pre-guntar als amics què en sabien, i lameva sorpresa va ser que un bonamic em va informar que no solsen tenia, sinó que en tenia tres. “Ialgú no tindrà alguna cartad’Artesa?”, vaig seguir preguntant.I aquí va ser quan un altre amic em

va passar la imatge d’una petita joia. Aquesta carta tenim la sort depoder-la veure gràcies a la gentile-sa del seu propietari, FrancescGraus, que a més d’un bon amic,és el millor certificador i estudiós desegells d’Espanya. I com que tam-bé es lleidatà, té un interès especi-al per la història postal de la nostraprovíncia. Li va encantar la idea depoder-vos deixar veure aquestamagnifica peça. La carta surt d’Artesa de Segre eldia 24 d’agost de 1851 cap a Oliana,dirigida a Salvador Maluquer, cog-nom conegut sobradament per totsels artesencs. Podem veure que noporta cap adreça, en molts casosamb el nom n’hi havia de sobres,sobretot en pobles petits. Està fran-quejada amb el sis quarts negre de1851, cancel·lat amb el “baeza”d’Artesa de Segre, d’origen pre-filatelic. Es coneix alguna carta pre-filatèlica amb el “baeza” d’Artesa,però cancel·lant el segell, aquestaes l’única carta coneguda a l’actu-alitat. Esperem que algun dia en pu-guem veure alguna altra.

Bernardí Mota

E

Ajuntar-se? Casar-se!ls mitjans de comunicacióvan repetint que el llibre defamília té els dies comptats,

incorrecte. Una altra creença este-sa és que una parella no casada,quan té un fill, amb la simple trami-tació del llibre de família al Regis-tre Civil, es converteix en parella defet. Fals. El llibre de família es vainstitucionalitzar cap a 1950. D’anysanteriors, n’existeixen, però pocs.Coincideix la seva vigència amb lacreació dels jutjats de Primera Ins-tància i Instrucció i la conversió al-hora dels Jutjats Comarcals o Mu-nicipals en Jutjats de Pau. En elsde Primera Instància, els jutges sónlletrats. En els de Pau, ho pot serqualsevol persona, menys un ad-vocat en exercici, per raons d’in-compatibilitat manifesta.

Retrospectiva històrica Deien abans: quan enBaldomero Espartero puja, l’Esglé-sia baixa. Després dels intents frus-trats d’aquest regent, que va bom-bardejar Barcelona, per crear unregistre civil entre 1840 i 1843 i de1854 a 1855, va venir la RevolucióGloriosa de 1868, excomunicadaper l’Església i abolida manu militariel 1874, es va aprovar la Constitu-ció de 1869, la més progressista delmón en aquella època. Va establirla llibertat de culte, el matrimoni ci-vil, judicis amb jurats populars, dretde reunió, sufragi universal i invio-labilitat de correspondència, i vaobrir el camí per acabar amb elmonopoli registral eclesiàstic desegles. Quan el Senat era presidit el1871 pel geni calafí i il·lustre juris-consult Laureà Figuerola, que vaacabar amb la Babel monetàriaespanyola quan era ministre d’Hi-senda, es va permetre la construc-ció d’un apartat civil als cementirisdestinat als qui no desitgessin re-posar colgats de terra santificadao en un nínxol beneït. I els jutgesmunicipals van passar a encarre-gar-se del Registre Civil creat el

1871, assistits per un funcionarimunicipal o estatal, a més d’unagutzil municipal o un agent judici-al. En temps de la República, el jut-ge municipal es va convertir en ciu-tadà jutge popular local, i el fiscal,en procurador del poble. De 1932a 1939, es van poder celebrar bo-des civils i de 1936 a 1938, les ins-cripcions es feien per duplicat, encatalà i espanyol.

El registre únic En aquests moments continuaen fase d’elaboració el registreelectrònic únic que facilitarà consul-tar des de qualsevol jutjat d’Espa-nya la base de dades amb el llocde naixement d’un ciutadà, si s’hacatalanitzat el nom o ha canviat l’or-dre dels cognoms, si està casat,divorciat o ha passat a millor vida.Però abans, s’han d’acabar de di-gitalitzar tots els llibres de naixe-ments, casaments i defuncions detots els jutjats i registres civils d’Es-panya des de 1950. És cert que una majoria de re-gistres civils han tancat els llibresescrits a mà, sense llençar-los, perdescomptat. Qualsevol naixement,boda o defunció es consigna deforma informàtica en el nou regis-tre local i, alhora, en un de central.Però el llibre de família, tant per alfill de mare soltera amb pare reco-negut com per al fill legítim d’unaparella casada, té llarga vida enca-ra que s’hagi esposat pel ritus ca-tòlic, perquè l’únic registre amb va-lidesa jurídica és el civil. El matrimoni de l’altar és simbò-lic, encara que, curiosament, el di-vorciat d’un matrimoni civil es potcasar per l’Església perquè aques-ta institució el considera solter. Encanvi, al divorciat d’un matrimonicanònic no el deixen tornar a mari-dar religiosament per aquella mà-xima evangèlica del “allò que Déuha unit, no ho separi l’home”. Ana-crònica afirmació, com la de viurejunts “fins que la mort us separi”,malinterpretada per aquells que

apliquen la diabòlica praxis de “vaigmatar-la perquè era meva”.

La parella de fet El registre de parelles de fetobert en alguns ajuntaments gaire-bé només té validesa sentimental.Alguns municipis, com Salt oBanyoles, ja l’han suprimit en de-tectar-ne un ús fraudulent per le-galitzar situacions irregulars d’es-trangeria. El de Barcelona, que vaser pioner a obrir-lo l’abril de 1994,ha estat el primer a tancar-lo peraquesta raó, i també perquè l’ob-jectiu principal era donar una certaconformació jurídica a les parellesde gais o lesbianes, situació inexis-tent des de juny de 2005, un coplegalitzades les unions entre per-sones del mateix sexe, pendents,però, d’un recurs del PP al Consti-tucional. En moltes feines no serveix serparella de fet per poder acompa-nyar el company/a sentimental almetge. I mai servirà per autoritzaruna intervenció quirúrgica de l’un al’altre. S’ha de recórrer a la signa-tura de la mare, el pare, un germà...Els problemes es multipliquen quanalgun dels dos se’n va a l’altre bar-ri i l’altre vol percebre una pensió.És un procés judicial dilatat i com-plex. Demostrar que han viscutjunts, malgrat estar empadronatscinc anys en el mateix domicili, devegades costa Déu i ajuda. No s’ar-riba sempre a bon port i el camí espot eternitzar. I si el difunt estavaseparat però no divorciat amb ladiligència correctament practicadaal marge esquerra de l’acta de ma-trimoni... Qui cobrarà la pensió deviudetat? La propietat compartida d’un pis,un cotxe, un pàrquing, com queda?Sobretot pel que fa a les taxes cor-responents de transmissió patrimo-nial. No es paga el mateix quan estracta d’heretar un bé del marit ode l’esposa que si es rep d’unapersona amb la qual es conviviasota el mateix sostre sense haver

E

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

38 la Palanca

la Palanca 39

escripturat legalment el tipus de vin-cle. Es dóna la circumstància queun cònjuge pot tenir pares, ger-mans, fills o nebots que facin valerel seu parentiu i surtin a reivindicardrets d’herència. Un expedient per casar-se es tra-mita en tres mesos i no costa ni cinccèntims. El divorci, factible trans-corregut el tercer mes desprésd’haver dit el sí vull, ja val de mileuros en amunt i triga una micamés quan és d’ofici, o sigui, menyscar. Així doncs, la decisió més intel·-ligent continua sent casar-se, sen-zillament. Sobretot si existeixen fillspel mig. És un signe d’amor sincer,una reafirmació veritable i autèntica. Ajuntar-se no està de moda. Nofa pas tant de temps “elsreajuntaos” o sigui, pecadors pú-blics, no tenien ni dret a terra sa-grada. Actualment, no sols ha dei-xat de tenir morbo ajuntar-se sinóque “els vents progressistes” queregnen a la capital del Reino apun-

ten cap a la mercantilització mate-rialista de qualsevol unió. El PP pla-neja que entrin els notaris a certifi-car unions civils i divorcis exprés,pagant, per suposat, amb l’excusaque els jutjats acumulen massa fei-na. Fins i tot en temps a venir i notan llunyà, potser 2015, deixaran decelebrar bodes els jutges, perquèels polítics només volen que siguinels alcaldes i els regidors els quetinguin la potestat, no sols de ca-sar, sinó també per certificar defun-cions i naixements, és a dir, la ges-tió del Registre Civil serà única iexclusivament municipal. En les parelles de fet, quanl’amor es refreda i com que és cec,les dolces fletxes de Cupido en oca-sions es converteixen en dardsamargs fins al punt que l’home nopassa res de pensió a la dona ni alfill perquè no és tan fàcil obligar-lo.Pot negar la paternitat d’aquell fill. Isi no es vol fer la prova de l’ADN? I al’hora de partir peres, a quin règim

es sotmet una parella de fet? Sepa-ració de béns o béns ganancials?Dret civil català o castellà? Si no s’ha deixat constància es-crita davant notari, com aquells quetenen propietats i fan capítols ma-trimonials abans de casar-se percurar-se en salut si viuen a qualse-vol altra comunitat que no siguiCatalunya, quan la ruptura va demal rotllo desemboca en situacionsdesagradables. Tothom té un amic-amiga o filla-fill que són parella defet o que senzillament viuen juntsfa anys sense apuntar-se enlloc,pitjor encara. Així doncs, qualsevolciutadà, qualsevulla persona, es pottrobar amb les problemàtiques co-mentades fins aquí. Per què? Per-què de l’amor a l’odi només hi vaun pas. I no es pot dir mai “d’aques-ta aigua no en veuré” ni “aquestcapellà no és el meu pare”.

Ferran Sánchez Agustí

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Març de 1987a revista d’aquell mes demarç té sens dubte dos pro-tagonistes clars, cosa habi-

tual per aquestes dates: el Carna-val i les Caramelles. PORTADA. La referència a laprimavera i a les Caramelles, aixícom la relació entre ambdues, que-den evidents en el contingutd’aquesta portada. EDITORIAL. En el bon camí ésel títol d’un editorial que ens parladel bon moment que viu la revista,després dels seus primers cincanys de vida. Al final, també fa re-ferència a la mobilització de la pa-gesia, tema que és motiu d’unasecció d’aquest número. LOCAL. Dues pàgines recullenabastament la Informació Munici-pal. En destaco la liquidació del’exercici econòmic de 1986 amb unromanent de més de 24 milions deptes., l’adjudicació de la urbanitza-ció dels carrers Nou, Escoles iEduard Maluquer, i l’aprovació delpressupost municipal de 1987 amb9 vots a favor i un en contra (deviafalta un regidor) amb 117,5 milionsde ptes. En aquesta mateixa secció peròen pàgines posteriors hi apareixen2 notícies de caire molt diferent. Peruna banda, el primertransplantament de cor de la pro-víncia de Lleida a un noi de 27 anysresident a Artesa. Per contra, lesmorts en sengles accidents de tràn-sit dels artesencs FranciscoJiménez (37 anys) i Julià Farràs (21anys). DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíescriu Els senyors feudals delSegre Mitjà en el primer vicenni delsegle XVIII (I). Es tracta de la pri-mera part d’un interessant articlesobre qui exercia el poder senyori-al en les diferents poblacionsd’aquesta comarca el 1719, amb elDecret de Nova Planta en vigor,que va deixar de banda les vegue-ries i va instaurar els corregi-ments. Era l’època en què la po-

blació d’Artesa de Segre (no elmunicipi com el coneixement ac-tualment) pertanyia a l’Abadia deMontserrat, juntament amb Vilvesi Collfred. A Artesa només hi cons-ten 32 cases i 80 ànimes.Alentorn, del Comtat de Llar, te-nia 25 cases i 81 ànimes. CAMP. Joan Fontanet i Parísescriu l’article Seguretat i higieneen el treball agrícola. A partir de lesdades d’accidents i malalties pro-fessionals del sector a la provínciade Lleida en el període 1980-1985,

Fontanet classifica les causes endos grups (maquinària i productesfitosanitaris) i proposa objectius pera la solució. CARNESTOLTES. La redacciódedica a aquesta festa l’article Car-naval, època d’alçar el vol. Desprésd’una llarga introducció a les arrelsde la festa i de parlar de les princi-pals poblacions que destaquen perles celebracions d’aquestes dates,el text acaba amb la referència a laMatança del Porc d’Artesa, queaquell any va comptar amb la pre-

L

la Palanca 41

FA 25 ANYS

sència d’Agustí Bassols, consellerde Governació. ARQUITECTURA I URBANIS-ME. Eusebi Guimet i Berengueresés l’autor de l’article El paisatgeurbà d’Artesa de Segre, que ocupales dues pàgines centrals. Guimetens presenta una breu descripciósobre la història del desenvolupa-ment urbanístic d’Artesa i unes re-flexions finals en què reivindica la“qualitat del paisatge urbà i el cor-recte aprofitament urbanístic” coma “components de qualitat devida”. COMARCA. Diferents corres-ponsals ens aporten notíciesd’Alentorn, Alòs, Anya, Baldomar,Foradada, Montsonís, Seró,Vilanova de Meià i Vilves. A desta-car: la construcció d’una bàsculamunicipal a Alentorn, l’assembleageneral de regants d’Anya iTorreblanca (amb estatus de 1903),la posada en funcionament per pri-mera vegada d’un servei de reco-llida d’escombraries als nuclisd’Alentorn, Anya i Vilves i l’aca-bament de l’asfaltat de la carrete-ra de Tòrrec (25,9 milions deptes.). Carnestoltes, Carnestoltes!! ésun original text de JudithThemistanjoglius, la professora dePlàstica entrevistada en la revista

anterior, que inclou una il·lustraciópròpia. TRACTORADA. Apunts sobre latractorada és l’article que escriuenredactors de la revista desplaçatsa la concentració de tractors queva tallar el trànsit a la cruïlla de l’an-tiga C-1313 que trenca cap aCamarasa (entre La Sentiu iBalaguer). Va ser una convocatò-ria del sindicat Unió de Pagesosque, entre altres reivindicacions,demanaven pal·liar els efectes ne-gatius de l’entrada a la ComunitatEconòmica Europea. CANTAR LA PRIMAVERA.Sícoris tracta un dels seus temespreferits: les Caramelles. El textestà dividit en diferents apartats,l’últim dels quals és aquell famóspoema que mai no es cansava derecitar i que acaba amb aquestsversos tan coneguts pels carame-llaires:Caramellaires d’Artesa,si no hi sóc, canteu igual,que ha trencat la primaverai el cel s’ha tenyit de blau. DE LA VELLA ARTESA. L’Aucadel nostre poble. 1900-1936, deBrunet d’Artesa, ens parla de nouspersonatges: Juanito de la Fonda,Sr. Hugo de la Canyes, Janteta, CalGassetet, Sr. Solé alcalde (diu queli deien “Coixanda”) i Joan de les

campanes. ASSOCIACIONS. L’AssembleaLocal de la Creu Roja informa delsprincipis d’aquesta entitat i dels re-cursos materials i humans que dis-posa a Artesa: un local a la carre-tera de Lleida, dues ambulàncies i18 soldats (dels quals, 1 cap, 1 ser-gent i 6 caporals) i 9 voluntaris. HUMOR. Tres acudits dels po-pulars personatges Quimet iCosme omplen la penúltima pàgi-na de la revista. Dos tracten de laSIDA i el tercer fa referència alspolítics en relació al Carnaval. CONTRAPORTADA. Hi trobemel programa de la Setmana Cultu-ral de l’Institut de FP i el Col·legiEls Planells, amb activitats forçainteressants com una actuació deRamon Muntaner o una interpreta-ció de l’obra de Molière “El metgea la força” a càrrec del grup ElTalleret de Salt. IMATGES D’AHIR. Al final de lacontraportada, una foto de l’equipde futbol de 1929, aleshores cone-gut com a Olímpic Club Artesa, comevidencien les sigles d’un maletíque apareix a la imatge (OCA). Elclub fou creat pocs anys abans, el1922.

Ramon Giribet i Boneta

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

Mes de febrerSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (6 de febrer)

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació número 1 i única, perun import de 75.975,41 euros, cor-responent a l’obra “Urbanitzacióenllaç dels carrers JesúsSantacreu, Sants Cosme i Damià,Mare de Déu de Salgar, MariaAnzizu i Sant Sebastià d’Artesa deSegre”, realitzada per l’empresaBenito Arnó e hijos, SA.- Certificació número 1, per un im-port de 9.698,80 euros, correspo-nent a l’obra “Xarxa de sanejamenti adequació dels entorns de la car-retera d’Alentorn, fase II”, realitza-da per l’empresa Promalos Olsina,SL. Import pendent d’executar130.079,87 euros.

S’acorda, per unanimitat,aprovar els Padrons Fiscals del’any 2012, així com establir elperíode de cobrança voluntàriaentre els dies 2 d’abril i 1 de junyde 2012.

S’aprova, inicialment, la modifi-cació de l’ordenança fiscal número28 reguladora de la taxa per la pres-tació del servei de l’Escola de Mú-sica:

- A favor: 7 vots (ERC)- En contra: 4 vots (CIU)

S’aprova, definitivament, l’expe-dient de modificació de crèdit nú-mero 1/2011 del pressupost muni-cipal, per un import total de5.318.682,62 euros:

- A favor: 7 vots (ERC)- En contra: 4 vots (CIU)

S’aprova, per unanimitat, adherir-se a l’Associació de Municipis per laIndependència constituïda a Vic endata de 14 de desembre de 2011.

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE GENER

S’aproven les següents llicènci-es d’obra:- Obrir una rasa d’aproximadament205 metres de llarg, 0,40 d’ampla-da i 1 de profunditat per a la instal·-lació d’una canonada de gas persubministrar gas natural canalitzata nous clients a la carretera dePonts, 41 d’Artesa de Segre.- Instal·lació d’ascensor en edificiplurifamiliar existent, a l’emplaça-ment situat en el carrer Mare deDéu de Salgar, 30, d’Artesa deSegre.- Reformar bany de l’habitatge si-tuat en el carrer Major, 9, d’Anya.- Canviar rajoles de la façana i ne-tejar canal de l’immoble situat alcarrer Sant Antoni Maria Claret, 35,d’Artesa de Segre.- Pintar la façana de l’immoble situ-at al carrer de l’Església, 9, deBaldomar.- Desplaçament de tram de línia

aèria de baixa tensió, en la parcel-la 22, del polígon 16, a Comiols.- Canviar teules i reforçar dues bi-gues de l’immoble situat a la carre-tera d’Agramunt, 24, d’Artesa deSegre.- Repassar teulada i canviar teulestrencades per senceres i llates icanviar porta de fusta per unametàl·lica al cobert adossat a l’ha-bitatge situat al carrer de SantMartí, s/n, a Collfred.- Obrir una rasa d’aproximadament21 metres de llarg per 0,40 d’am-plada i 1 de profunditat, per a lainstal·lació d’una canonada de gasper subministrar gas natural cana-litzat a nous clients al carrerMarcel·lí Farré, s/n, cantonada ambcarrer Jesús Santacreu, d’Artesade Segre.- Treure comptador d’aigua al car-rer, treure safareig i encastar tubsde l’immoble situat a la carreterade Baldomar, 6, d’Artesa deSegre.- Fer una obertura a la façana de la

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar elDNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.Per a més informació, podeu adreçar-vos a l’oficina de tramitaciódel DNI a Lleida (C/ Jaume II, 15. Tel. 973 21 42 74. Horari: dillunsa dijous, 9h a 17h; divendres, 9h a 14h. També podeu demanar citaprèvia trucant al 902 24 73 64 o a www.citapreviadnie.es).

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 25 d’abrilArtesa de Segre: dimecres 25 d’abril (només en casos molt justi-ficats, que no puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 97340 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

plaça de la Font, reformar cuina,enrajolar terra, enguixar parets iremolinar parets del garatge, a l’im-moble situat al carrer de l’Església,10, de Baldomar.- Adequar local comercial realitzantun envà divisori, reformar bany,col·locar taulell i pica i rètol a la fa-çana de l’immoble situat a la carre-tera d’Agramunt, 8, d’Artesa deSegre.- Obrir una rasa d’aproximadament155 metres de llarg per 0,40 d’am-

plada i 1 de profunditat, per a lainstal·lació d’una canonada de gasper subministrar gas natural cana-

litzat a nous clients en la carreterade Tremp, del 14 al 41, pel carrerVescomte d’Àger d’Artesa de Segre.

S’aproven les següents llicènci-es d’instal·lació de gual:- A l’edifici situat al carrer SantAntoni Maria Claret, 17, d’Artesa deSegre, 3,20 metres lineals.- A l’edifici situat al carrer Calvari,49, d’Artesa de Segre, 3 metres li-neals.

Eva Maza i Batlle

44 la Palanca

PALANC-OCI

Jeroglíficper David Fusté

Nom de dona

NEGACIÓnotanota

Si les pregàries valguessin, mai no plouriaal gust de tothom.

- Si us plau, Déu meu, que torni a ploure aviat. Aveure si encara podem salvar la collita.- Oh, Déu Nostre Senyor!, per la vostra divina pro-vidència, feu que no plogui per les processonsde Setmana Santa.Solució al jeroglífic

Camila (ca, mi, la).

J. G

alce

ran

Humor

la Palanca 45

DÈRIA GASTRONÒMICA

Delícies del tast al Celler de l’Arnaul bonic poble de Montsonís hi ha ubicat el Ce-ller de l’Arnau. Es tracta d’un restaurant de re-ferència a la comarca de la Noguera, que har-

monitza gastronomia de qualitat amb un local magní-fic i un tracte cordial. Des de l’any 2005 està dirigit amb encert pel bala-guerí Ramon Moreno, qui es formà vora el mestreJosep Ma. Morell, un dels pioners de la cuina lleidata-na i catalana. El Ramon és també un expert sommelierinstruït a la primera promoció de l’Escola d’Hoteleriade Barcelona. Al capdavant dels fogons hi ha CarinaBuisan, afinada cuinera formada amb el mateix Morelli també a la vora de Carles Gaig. La filosofia del restaurant és oferir cuina catalana i demercat, amb un toc actual i modern. Creure en el treball,sentir la professió i ser constant en l’aprenentatge denoves tècniques i productes són els pilars del seu èxit. El restaurant disposa de tres sales, per 40, 50 i 180comensals, respectivament. Ofereix un excel·lentmenú setmanal a 15 euros i carta a 40-45 euros elcap de setmana, i s’ha especialitzat en la celebraciód’esdeveniments familiars i socials de caire exclusiu. La decoració del local conjuga l’estil rústic amb de-talls moderns, i actualment acull una selecció de qua-dres del pintor Antonio Collado. Pel que fa al menjar, destaquen el bloc de foie ambconfitura de pètals de violeta, el tataki de salmó ambcarpaccio de pinya, el rissotto de ceps i parmesà, elgarrí confitat i cruixent, el llom de cèrvol amb mostas-sa de Dijon i pols de tòfona negra, els escalopins de

foie amb crema de pera, l’entrecot de vedella amb salsade vi i dàtils, el rap a l’orio i el tronc de lluç. Plats elabo-rats amb carns i peixos frescos de primera qualitat. En relació a les postres, elaboren la seva pròpia re-bosteria i destaquen la pasta fullada amb crema o nata ixocolata foundant, el gelat de torró d’Agramunt i el cre-mós de mascarpone, amb cafè, cacau i mel d’acàcia. El restaurant fa honor al nom (Celler) i la carta eno-lògica compta amb 75 referències de vi diferents. Aquesta propera Setmana Santa, el Celler de l’Arnauoferirà uns plats típics de Mallorca, a càrrec del cuinerTomeu Vidal, qui aquests dies hi està fent un estadaformativa.

Miquel Regué i Gili

La recepta: Llom de bacallà amb llit d’alvocat, llagostins i bolets del bosc (Per Carina Buisan)Ingredients per a 4 persones: 1 tall de llom de bacallà perpersona, 8 cues de llagostins, 8 grans d’all, 1 culleradade boles de pebre negre, 4 cullerades d’olivada negra, 1alvocat madur a làmines, 200 g de bolets de bosc salte-jats a la paella, sal i 3 fulles de cibulet per decoració.

Fregim els lloms de bacallà amb oli abundant (estil confi-tat), procurant deixar-los al seu punt de cocció, els traiemi els deixem damunt d’un paper de cuina absorbent. Enuna paella al foc amb una mica d’oli de fregir el bacallà,saltem les cues de les gambes amb l’all laminat i lesboletes de pebre negre. Quan els alls estiguin rossets, hotraiem i ho tirem tot per damunt del bacallà, procurantcol·locar les gambes una al costat de l’altra. Per acabar el plat, posem 2 o 3 làmines d’alvocat passades per laplanxa al costat del llom de bacallà i a l’altre costat posem una cullerada de bolets saltejats. Abans de portar-loa taula, ho ruixem (poc) amb l’olivada, hi col·loquem el cibulet i ho servim calent.

El bacallàEl bacallà és un peix blanc que viu en mars fredes (Atlàntic Nord, principalment). A Catalunya es consumia ja alsegle XVI, on va arribar assecat i salat. Aquest mètode de conservació permetia menjar peix a les zones d’inte-rior. És ric en proteïnes i minerals. Les receptes al seu entorn són nombroses i suculentes: a la llauna, ambsamfaina, gratinat amb all-i-oli, esqueixat, al pil-pil, brandada, etc.

A

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

La carretera. 1923

stem davant una de les fo-tos antigues consideradamés moderna pel que fa a

execució i nitidesa. Era un tempsen què la tècnica de les fotos en-cara era rudimentària, tot i que elresultat final era molt bo. N’havíempublicat altres de semblants. La gent encara no tenia oportu-nitat de veure sovint un fotògraf, perla qual cosa quan venia, era tot unespectacle. Es reunia tanta gentperquè s’anunciava a l’Ajuntamentamb una crida, que era el ban uti-litzat llavors. Més o menys, la cridadeia així: “Es fa saber... que el re-tratista vindrà... el matí del diumen-ge que ve”. La preparació de la foto era totun espectacle. Sobre un trípode, esmuntava una màquina que era unacaixa de fusta quadrada. El fotògraffeia tota una parafernàlia. Es me-surava la llum, es buscava l’enfo-cament adient, de vegades es mun-tava un flaix amb pólvora fins i totde dia, es posava el cap tapant-sede la llum dins d’una mena de ca-putxa i es disparava, sempre ambel sol a l’esquena. Després, el re-velat de la imatge es treia d’una pla-

ca de vidre. La gent s’ho prenia amb pacièn-cia, perquè la cosa podia anar perllarg. Més que ganes de passar ala història per sortir retratats, la genttenia una certa curiositat per veurecom anava aquell aparell, que tot iser més modern que els anteriors,no deixava de ser rudimentari. Aquell 1923 va ser un any d’elec-cions municipals. Fins a l’abril, l’al-calde va ser Ramon Solé Solé i almaig, va entrar un nou ajuntament.El nou alcalde va ser Juan Roca iels nous regidors, Marcelino Valls,José Roca, José Solé, José Regué,Pedro Fons, Cirilo Castellana,Jaime Guardia, José Fontanet iJosé Amorós. En una acta del 6 de maig de1923 es va acordar “proceder alalumbrado público de la Carretera”,que és la imatge que aquí ens ocu-pa. Les beceroles de l’enllumenatpúblic ja venien d’anys anteriors.Així, en una acta del 18 de juliol de1920 es va decidir “colocar unalámpara en la Carretera deAgramunt, en la cercanía de la casade Baltasar Gilabert”, avui a propdel Banc de Santander.

De la foto, no hem conegut gai-rebé ningú, sols el Sisquet, que ésel quart per l’esquerra i que ens haservit per fixar la data. Més enda-vant, el Sisquet, persona populardel poble, esdevindria ell mateixretratista, perruquer de senyores iun bon músic de piano i acordió,entre altres activitats de caire soci-al. Com es pot apreciar, el pare dela Montserrat i el Sisquet tenia unaforta vessant artística i social. En aquest bocí de la carreterahi havia dos cafès. Un, on ara hi haLa Caixa, del qual se’n veu el ten-dal. I l’altre, el que avui és el Cafèdel Poble, també amb tendal, quetenia al damunt l’oficina de telèfons,molt important en aquell any i elsposteriors. Els anys 20, la compa-nyia de telèfons era La Candenca,que havia instal·at el primer telèfonaa Balaguer. Abans de la guerra,aquest era el Cafè de la Lluna, des-prés seria el Cafè de Custodio, elCafè del Cases i el Cafè del David,i avui és el Cafè del Poble.

Bartomeu Jové SerraFoto cedida per

Jaume Gaset Samarà

E

LA FOTO

L’enderroc d’aquesta casa permetrà alinear Prat de la Riba tal com marca el POUM. L’Ajuntamentl’ha comprat per 37.000 euros i l’enderroc en costarà uns 15.000 més. (Foto: Marta Serret)