La Municipal

Núm. 82. Octubre del 2005. Exemplar gratuït.

Un nou Pla de comunicació interna per al’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament ha engegat el pro-cés d’elaboració del nou Pla decomunicació interna. La implan-

tació d’aquest Pla serà un procés llarg,encara que tenim previst que en comença-reu a veure les primeres accions durant elprimer trimestre de l’any vinent.Els objectius del Pla de comunicacióinterna són ambiciosos, i els resultatsque esperem obtenir de la seva implan-tació van, des de l’agilització dels pro-cessos interns i l’augment de la fluïdesaen la informació, fins a la creació demecanismes de comunicació que facili-

taran l’intercanvi d’experiències i infor-mació entre les persones que treballem al’Ajuntament, sigui als districtes, alssectors o als instituts.La primera acció que hem dut a terme ésanalitzar els mecanismes de comunica-ció dels quals disposem actualment: larevista La Municipal i la intranet.Per aconseguir-ho, hem fet quatre-cen-tes entrevistes telefòniques per poderdisposar d’un diagnòstic clar de quinessón, segons el parer de tots vosaltres, lesvirtuts i els defectes dels dos mitjans. I,per tal d’aprofundir encara més en

aquest diagnòstic, també hem fet dotzeentrevistes personals d’una hora dedurada.Properament farem sessions de treballen cadascun dels sectors i dels districtesa fi de generar una dinàmica que ens per-meti recollir els vostres suggeriments i,així, donar solucions a les necessitats decomunicació interna. Des de La Municipal us volem posar aldia dels processos d’elaboració d’aquestPla. És per això que en aquest númerotrobareu un resum dels resultats obtin-guts en la primera enquesta.

Tots els puntsde la ciutat, enun “clic”Pàgina 3.

El Projecte HOPS vol facilitar lacomunicació entre ciutadans iAjuntamentPàgina 4.

Cada dia millor

R ecentment, hem presentat el nou Con-sell Escolar Municipal, d’acord amb el

compliment de la Carta Municipal de Bar-celona. Així, hem renovat i dotat de novesfuncions el que és l’òrgan institucional de participació i consulta de la comunitateducativa de Barcelona en la programacióde l’ensenyament no universitari. Les funcions del Consell tenen tres ves-sants:En tant que Consell Municipal, conti-nuant les funcions que tenia fins ara.En tant que tteerrrriittoorriiaall, sobre la creaciói distribució de centres; les normes sobreconstruccions i equipaments escolars; iels serveis educatius i altres prestacionsrelacionades amb l’ensenyament.Com a òrgan de consulta i participaciódel Consistori d’Educació de Barcelona,i com a membre que serà del ConsellEscolar de Catalunya.El Consell consta de setanta membresmés la secretària. La presidència i la vice-

presidència corresponen a l’Alcaldia, laRegidoria i el Departament d’Educació. Amés d’aquests, els presidents dels deuconsells escolars dels districtes en sónmembres nats. Després, cal sumar-hi cincrepresentants polítics del consistori, icinc més del Departament d’Educació.L’Ajuntament i el Departament d’E-ducació proposen deu entitats represen-tatives de la vida educativa i social de laciutat; i el Consell Interuniversitariproposa dues universitats. La represen-tació dels diferents sectors —professo-rat, alumnat, pares i mares d’alumnes,personal d’administració i serveis, idireccions de centres públics i pri-vats/concertats—, que arriba fins atrenta-sis persones, s’escull des de labase del sistema escolar, i no pas perdesignació des de dalt.

Carme TurróSecretària del Consell Municipal Escolar

Gent de casa

Fa gairebé vint-i-cinc anys que enJosep Maria Raya treballa a l’A-

juntament. “He tingut diferents pers-pectives, però el tracte més directe ambel ciutadà, el tinc des que estic alDistricte de Gràcia, perquè tens unaproximitat amb la gent que manifestanecessitats i desitjos; i després tensuna solució, no immediata, però símolt ràpida.” Va entrar a Gràcia l’any1993 després de guanyar unes oposi-cions per a cap de Serveis Personals, iconsidera que “el tracte amb els ciuta-dans és de les coses més agradablesque pot tenir la feina municipal”. Peròamb tots els ciutadans: “has de tenir lacapacitat de no deixar-te portar per lagent amb qui més t’agradaria treballar.Treballes amb els ciutadans correctes iamb els incorrectes, amb els simpàticsi els antipàtics... i tots han de rebre elmateix tracte”.A Gràcia, “coordina, amb coherènciade globalitat, l’atenció als sectors depoblació (dones, infància, gent gran,etc.) i l’atenció a les persones (serveissocials, esports, educació, cultura, edu-cació ambiental i civisme)”. Gràcia ésun dels tres districtes on el civismes’ha inclòs dins de Serveis Personals, ino pas a Comunicació i Qualitat. Peren Josep Maria, això és un “avantatge,ja que ho podem englobar dins de lesaccions que es planifiquen des d’altresàrees”. “Quan organitzem una activitat espor-tiva, ho lliguem amb un esmorzar salu-dable a base de fruita, galetes i uniogurt d’una cooperativa. I, després,tot a reciclar.” Aquest tipus d’accióglobal, la poden fer perquè “els tècnicsde les diferents àrees estan treballantconjuntament: quan un planifica unacosa, els altres pensen com hi podencol·laborar”.Pel que fa a les necessitats, diu queGràcia “és un reflex de la ciutat enpetit”: hi ha de tot. Per això, a part d’a-profitar la riquesa i la dinàmica asso-ciativa que té el districte, sobretot encultura i en participació sociopolítica,“cal potenciar les organitzacions quetenen per objectiu ajudar els altres”.

Josep Maria Raya Cobo,cap de Serveis Personalsdel Districte de Gràcia

Vine a veure El rei de casa al TeatreTantarantana. Fins al 30 d’octubre,la Sala Tantarantana ofereix unpreu especial al treballador i fami-liars que vinguin a veure aquestahistòria, en la qual l’arribada d’ungermà menut a una casa destronaràel rei del seu lloc. Per a més infor-mació sobre aquest espectacle quepresenta la Farrés Brothers i Cia,contacta amb Ferran MurilloGómez, al telèfon 93 441 70 22. Unespectacle basat en fets “reials”.

LABOTIGA

La Municipal2

El Consell Escolar Municipal

Reconstrucció virtual de la catedral i la plaça del Rei

Ala Sala Urba de l’Ajuntament –situadaal costat de la plaça Sant Jaume–, s’hi

pot visitar fins a finals d’any una exposicióque reconstrueix de forma virtual laBarcelona del 1714. L’èmfasi de la mostra secentra en la derrota militar davant les tro-pes borbòniques l’Onze de Setembre del1714, derrota que suposà la pèrdua de lli-bertats i institucions de la ciutat i del nos-tre país.L’exposició, que ens mostra alguns delsespais i ambients més destacats delsbarris del Born i la Ribera al segle XVIII,ha estat possible gràcies a les noves tec-nologies que, avui, han ajudat a llegir iinterpretar les restes arqueològiques,com per exemple les darreres que s’hantrobat al mercat del Born.La reconstrucció virtual de Barcelonas’ha dut a terme a partir de mapes i docu-ments històrics, com per exemple un plà-nol de l’any 1714 trobat a l’arxiu militarde Segòvia, i que s’ha usat per aixecar entres dimensions l’entramat de cases icarrers d’aquella Barcelona on vivienquaranta mil persones.La visita a l’exposició trasllada el visitantper sis espais, que es complementen entresi, i que permeten veure des de la recons-trucció virtual de la ciutat, a la batalla del’Onze de Setembre, passant per les novestecnologies que ho han fet possible. Al pri-mer espai, el de benvinguda, s’explica el

sentit de l’exposició en tres eixos: el primerés la perspectiva de l’àrea de “coneixe-ment”, on es presenten les tecnologies usa-des per a la recreació virtual de la ciutat ila maqueta del Born. El segon eix són elsdescobriments i trobades que han permèsaquestes tecnologies. I, finalment, el tercereix reflecteix les transformacions urbanís-tiques que resultaren dels fets del segleXVIII.Els altres espais de l’exposició mostrenaspectes com les característiques de la ciu-tat abans de la batalla de l’Onze de Setembre,amb el sistema defensiu que es planificà, o latransformació urbanística i de la vida quoti-diana de la gent arran de la derrota, amb laconstrucció de la ciutadella.Un cinquè espai permet al visitant navegarper la recreació virtual de la ciutat mit-jançant els comandaments de la ins-tal·lació. També es pot realitzar una visitaper la reconstrucció virtual del Born i elseu entorn immediat. Per últim, a la zonainteractiva (sisè espai), el visitant potjugar amb una versió parcial dels jocs perordinador “1714” i “El secret de la Ciu-tadella”, amb la reconstrucció de la ciutat,interiors i personatges de la Barcelona delssegles XVIII i XIX.L’exposició es pot visitar fins al dia 22 dedesembre a la Sala Urba de l’Ajuntament(carrer Ciutat, número 2). És un espai adap-tat per a persones amb mobilitat reduïda.

Tots els punts de laciutat, en un “clic”

Ja es pot visitar laBarcelona de 1714

Recentment, s’ha actualitzat i adaptat laguia de Barcelona que funcionava des de la

web de l’Ajuntament (www.bcn.es/ guia/).Aquesta guia permet localitzar una adreçadeterminada al plànol de la ciutat només intro-duint-hi el nom del carrer i el número i fent-hiun sol clic. D’aquesta manera, també es podenlocalitzar al mapa de la ciutat equipamentsculturals, restaurants i hotels, centres comer-cials i altres equipaments de Barcelona. Hi hal’opció que el plànol ens mostri quins punts detransport públic hi ha al voltant del punt queens interessa cercar, com també mercats, cen-tres de l’Administració, centres de salut, infor-mació sobre la vialitat de la zona, etc.

A més, es pot accedir a la fitxa de cada un delsequipaments que se situïn al mapa. Aquestafitxa ens informa de l’adreça concreta, el telèfon,com arribar-hi amb transport públic, o on apar-car en cas que s’utilitzi el transport privat perarribar-hi.

Una de les novetats és que ara es pot consultarla guia de Barcelona amb Flaix. Això permetals usuaris una navegació més còmoda a travésdel mapa i més facilitat per trobar les adrecesque se cerquen. També, els qui vulguin, podenfer un vol virtual per la ciutat si es descarre-guen, des de la mateixa pàgina web, el progra-ma Geoshow 3D. Des d’aquest vol virtual es potlocalitzar una adreça concreta a través d’a-quest mapa simulat de Barcelona.

3

Els molins de Santa Clara, amb la plana del Barcelonès al fons

Amb la voluntat de millorar els serveis d’aten-ció al ciutadà, l’Ajuntament de Barcelona

lidera el projecte HOPS d’investigació per a lacreació d’una plataforma pública comandadaper veu, aprofitant les últimes tecnologies de lainformació i les comunicacions. L’objectiu prin-cipal del projecte es crear un dispositiu informà-tic que respongui oralment al ciutadà que s’a-dreça a l’Ajuntament per telèfon, tot mirant d’a-conseguir que aquest s’oblidi que parla amb unamàquina. Aquesta intermediació entre el ciu-tadà i les bases de coneixement de l’Ajuntamentcombinarà tres tecnologies: tecnologies de laparla, tecnologies de processament del llenguat-ge natural, i tecnologies de web semàntica. Eldispositiu que surti del projecte haurà de sercapaç de respondre correctament a les pregun-tes que el ciutadà formuli en la manera diària ihabitual de parlar. Per això, les tecnologies usa-des estan pensades per extreure el significat deles construccions semàntiques del diàleg, i res-pondre-hi correctament. El diàleg que s’esta-blirà entre el ciutadà i la “màquina” és l’essèn-cia del projecte.

Les àrees d’atenció al ciutadà on es pensa quees podria introduir el resultat del projecte

HOPS són les vinculades a l’agenda cultural dela ciutat, i les referents a les incidències, recla-macions i suggeriments dels ciutadans(Telèfon del Civisme 900 226 226). Si bé la pri-mera respon a una tipologia informacional (elciutadà truca per obtenir una informació), lasegona és de caire transaccional (el sistemanecessita prendre dades al ciutadà per iniciarun tràmit). D’aquesta manera, s’experimentensistemes d’atenció per veu que responen adues de les tipologies de serveis més impor-tants. Segons els responsables del projecte,aquesta solució es podrà aplicar en els serveismés mecànics, en els quals el fet que el contac-te amb el ciutadà s’automatitzi permetrà desti-nar el personal a altres tasques de més valorafegit.

Aquest projecte és marc per a la recerca i des-envolupament tecnològics. Té una durada detres anys (2004-2006), i hi estan participantl’Ajuntament de Torí i el de Camden (Londres),les universitats Politècnica de Catalunya, la deTorí i la d’Amsterdam, i set empreses vincula-des al món de les tecnologies de la informació ila comunicació i/o arrelades al territori localon es desenvoluparan les aplicacions.

Xavier Porras treballa de teleoperador a l’A-juntament de Barcelona. Ha aconseguit la

medalla de plata en salt de llargada, i la quartaposició en els cent metres llisos del recentCampionat d’Europa de Discapacitats d’Atletisme,celebrat a Finlàndia durant el mes d’agost.Aquesta medalla i la bona posició en els centmetres són fites que se sumen a la desena de meda-lles aconseguides per l’atleta des que, l’any 1998, esva estrenar participant en el Campionat d’Es-panya d’Atletisme.Nascut a Olot l’any 1981, no fou fins als dissetanys quan la seva malaltia, retinosi pigmentà-ria, es va desenvolupar plenament. Des d’alesho-res també s’ha dedicat a l’atletisme promocio-nant atletes invidents i informant sobre regla-ments, marques personals i esdeveniments desde la web www.atletismoparaciegos.com, quegestiona amb cinc atletes més. Una de les aven-

tures en què estan embarcats actualment és enla cerca de patrocinadors.Però, malgrat el seu esforç i disposar del rècordcatalà dels cent metres llisos i del salt de llarga-da, ha de compaginar l’esport amb una feina. EnXavier Porras, que actualment és membre delClub Atlètic Martorell, i rep una beca ARC (AltRendiment Català), opina que, fins que en l’aju-da a l’atletisme “no hi entri la política, fins queno s’aposti per tenir una bona representacióparalímpica, serà molt difícil mantenir elsnivells”. I posa l’exemple d’alguns països, comara Cuba, on els atletes amb discapacitats “espreparen amb les mateixes condicions que elsaltres”.A l’Ajuntament, Xavier Porras, hi treballa des del’any 2001, quan va entrar a través de l’ONCE a lacentraleta, actualment ubicada a la plaça de lesGlòries. Aquí, disposa d’un lloc de treball adaptatamb el programa Jaws, suport de veu per aWindows, i el telèfon en codi Braille.El campionat celebrat a Finlàndia pertany a lacategoria IPC, on participen persones ambqualsevol discapacitat. El retorn de XavierPorras a Barcelona, on combina les vuit horesde jornada laboral, amb l’entrenament diari,se centraran en l’objectiu de participar en elsJocs Paralímpics de Pequín 2008, per als quales continua preparant en cent metres llisos ien salt de llargada, i provarà sort amb el triplesalt.

El Projecte HOPS vol facilitar la comunicació entre ciutadans iAjuntament

Xavier Porras, medalla de plata en el Campionatd’Europa de Discapacitats d’Atletisme

La Municipal4

http://www.bcn.es/hops/

El projecte IRIS, de tractament de queixes i suggeriments de l’Ajuntament de Barcelonaa través del Telèfon del Civisme, concursarà com a finalista als premis e-Europe Awardsque concedeix la Unió Europea en l’àmbit de l’Administració electrònica, que se celebra-ran a Manchester el mes de novembre. L’IRIS és un sistema de recollida de queixes iseguiment d’aquestes, i alhora un sensor de l’estat de la ciutat.

Zero per cent d’alcohol al quiosquet bardel parcde la Barceloneta

Tot i que s’ha inaugurat oficialment el dia 3 d’octubre, des de l’últi-ma setmana d’agost, al parc de la Barceloneta ja havia obert el pri-

mer quiosquet de begudes sense alcohol de Barcelona. La idea sorgí del Grup d’Ajuda Mútua d’Alcohòlics Rehabilitats delDistricte 1 (GAMAR) de Barcelona, que son l’organització que actual-ment està gestionant el servei. Amb l’ajuda del Consell de Districte i de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, el GAMAR va obtenir laconcessió del bar. Durant aquest primer mes de feina, hi estan treba-llant quatre persones, amb la intenció de consolidar uns llocs de tre-ball que podran usar-se de manera rotativa per a inserció laboral. Pera això, el GAMAR haurà d’assolir amb èxit el repte econòmic i de ges-tió que suposa engegar un bar.

Un dels objectius de l’experiència és transmetre la idea que es potsortir de festa sense necessitat de beure alcohol. Per això, és voluntatdel Grup aprofitar la ubicació del bar per a la realització d’activitatsculturals per al barri. Aquest tipus d’actes no els vindrà de nou, jaque, durant els seus dos anys d’història, a cada Festa Major organit-zaven “espais sense alcohol” des d’on difondre i informar la poblacióde les seves propostes, així com oferir batuts de fruita i altres refres-cos. Per a la realització d’actes culturals, esperen comptar amb lacol·laboració i les propostes de la gent de Barcelona. De moment, l’horari d’obertura al públic és cada dia de nou del matía deu del vespre, però no tenen clar fins a quin punt podran manteniraquest horari durant l’hivern. L’experiència de tot un any de feina,volen que serveixi per extrapolar la idea a altres districtes de laciutat. Així, grups similars al GAMAR es podrien beneficiar d’unaproposta que confia la gestió d’un servei al públic a un grup que elcombina amb el servei d’atenció a un col·lectiu amb necessitatsespecials.

5

El Pla de comunicació interna (1).La Municipal: resultats de l’enquesta

Presentem tot seguit els resultats obtin-guts en l’enquesta telefònica que es va

fer a quatre-cents treballadors i treballa-dores de l’Ajuntament escollits aleatòria-ment, i en l’entrevista personal que es vafer a dotze persones més quan eren alsseus llocs de treball.El primer que veiem quan analitzem elresultats d’aquest estudi és que quatre decada deu persones enquestades diuen quellegeixen La Municipal. Els qui no la lle-geixen, diuen que troben els contingutspoc interessants.La secció que més interessa és “Gent decasa”, ja que és la més atractiva segons el40% de la gent que llegeix la revista. Lasegueixen “A debat” i “BCN per servir-

vos”, que han estat destacades per un 15% dels lectors. D’aquests percentatges,podem extreure la conclusió següent: lesqüestions que més es recorden són els queimpliquen la participació de la gent del’Ajuntament o les que afecten el propibarri o districte de cadascú.De les enquestes es dedueix que no esteudel tot d’acord amb el to institucional de larevista i que la trobeu poc propera al dia adia. Però no tot són crítiques. També esfan suggeriments, com per exemple queles notícies es tractin des de diferentspunts de vista i que hi hagi una més granrepresentació dels districtes i de totes lesàrees de l’Ajuntament.Com a aspectes positius, destaquen el for-

mat, el disseny, el còmic i la puntualitatamb què arriba la revista i, com ja hem ditabans, les seccions “Gent de casa” i “Adebat”. Quan us hem preguntat la nota que liposeu a aquesta publicació, un 48% li heudonat un notable, i només un 12% l’heususpès. Així, la nota mitjana que poseu aLa Municipal és de 6,2 sobre 10.La conclusió a què arribem, després detota aquesta anàlisi, és que La Municipalha de ser una eina, un lloc on compartiruna realitat, una finestra oberta a la gentde l’Ajuntament.En el proper número de La Municipal usfarem un resum de l’enquesta que s’ha fetsobre la intranet municipal.

El bar gestionat pel GAMAR, al bell mig del parc de la Barceloneta

Per a l’estiu vinent, estanpensant a servir assortimentsde fruites

Barcelona PlatóAl començament de l’estiu, Barcelona va aco-

llir el rodatge d’El perfume, que ocupava elcarrer Ferran. Després van estar al parc delLaberint d’Horta, i l’orgia final del relat s’harodat al Poble Espanyol. Però no és, ni de bontros, l’únic projecte que s’ha estat i s’està rodanta Barcelona. Fins al mes d’agost, es teniaconstància de 306 filmacions.Per aquest motiu, i perquè Barcelona és una deles ubicacions més apreciades per al setè art,l’any 1996 es va crear la Barcelona Plató FilmComission, que, alhora que treballa per pro-mocionar la ciutat, vol afavorir l’activitat de laindústria audiovisual local.Dels molts indrets “de cine” que té Barcelona,els més sol·licitats tenen a veure amb el moder-nisme gaudinià. L’any passat, quaranta-vuitfilmacions van sol·licitar el parc Güell; qua-ranta, la Sagrada Família, i vint-i-quatre, laPedrera. Altres espais freqüentats són el portVell, el parc de la Ciutadella i el mercat de la

Boqueria. Per districtes, tot i el domini deCiutat Vella i l’Eixample, cap no es queda sensealgun rodatge.Els serveis que ofereix Barcelona Plató FilmComission són la tramitació de permisos, i unaextensa base de dades de lliure accés a travésde la web www.barcelonafilm.com. En aquestabase de dades es presenten tres-centes setantalocalitzacions; més de mil cinc-centes empre-ses vinculades al procés de preproducció, pro-ducció i postproducció, i quatre-cents profes-sionals independents amb seu a Barcelona.Una de les peculiaritats de Barcelona PlatóFilm Comission és la gratuïtat de molts delsseus serveis. El permís de filmació a qualsevolespai municipal que s’hagi tramitat a través deBarcelona Plató Film Comission, és gratuït. Enel cas d’espais que pertanyin a entitats o insti-tucions amb seu a la ciutat, s’aplica una taxareduïda, i, si pertanyen a entitats privades, esnegocia cada cas. Ja s’ha editat la CATix 1.1, la nova versió

del sistema operatiu i programari lliu-re, gratuït, en català. Impulsada per la Re-gidoria de Ciutat del Coneixement, i dis-tribuïda juntament amb aquest númerode La Municipal, inclou el sistema opera-tiu GNU/Linux i més de mil dos-centsprogrames. Aquests programes, que espoden ampliar a vuit mil a travésd’Internet, tenen llicència de tipus GPL2.0, que permet usar-los, copiar-los, adap-tar-los i modificar-los. Per a la instal·lació del programari,només s’ha d’introduir el CD a la unitatlectora i reiniciar l’ordinador. Per a qual-sevol mena de consulta, els usuaris delCATix 1.1 teniu un telèfon d’informació adisposició: 807 170 220, que respon dins del’horari següent: de dilluns a divendres,al matí de nou a dues, i a la tarda de tresa sis.* També es pot accedir a tota lainformació sobre aquest producte a laweb www.catix.org. Des d’aquesta mateixa web és des d’on espodran descarregar les actualitzacions i posteriors ampliacions del CATix 1.1.D’acord amb la General Public License(GNU), el codi font dels paquets específicsestaran disponibles a:www.catix.org/fonts/,

mentre que la resta es trobaran a:www.debian.org/ distrib/packages/.

La CATix 1.1 ha estat creada per l’in-formàtic mataroní Antoni Mirabete.

* Preu: 0,31 euros cada minut + IVA.Des de mòbil: 0,65 euros cada minut + IVA.

Programari lliureen català

BCN per servir-vos

CAIXAD’EINES

Per exemple… Motilla de PalancarCom a mesura per afavorir la inserció laboral de dones desocupades, des de l’Ajuntament deMotilla del Palancar, a la província de Conca, s’haengegat, durant l’any 2005, el peculiar programad’ajuts per a l’obtenció del permís de conduir. L’ajut, que pot beneficiar qualsevol donaempadronada amb almenys un any d’antigui-tat en qualsevol municipi de Castella - laManxa, també podia beneficiar dones ocupa-des en municipis diferents als de residència.D’aquesta manera s’afavoreix la difícil mobili-tat del municipi de vora els cinc mil habitants.

Les dones que hagin sol·licitat l’ajut, disposend’un període de dotze mesos, i, a partir de l’ob-tenció del permís de conduir, se’ls ingressal’import corresponent.Les sol·licituds s’han anat presentant, i espoden presentar fins que acabi l’any, al Centrode la Mujer de Motilla del Palancar, un centremunicipal de serveis dirigits a dones empre-nedores, desocupades o víctimes de violènciaon s’ofereix assessorament jurídic, laboral iempresarial, com també informació sobrerecursos socials i associacionisme.

La Municipal6

7

A DEBAT

A partir del 2006, la Llei antitabac prohibirà, entre altres coses, que es fumi alsllocs de treball. A les feines, ¿cada vici ha de tenir un espai reservat per a viciosos?Vejam què en pensen els nostres companys i companyes.

Juan María AsensiSector d’Urbanisme

Al parecer la Ley antitabaco, que se aprobarapróximamente en las Cortes, va a prohibir fumaren los centros de trabajo a partir del 1 de enerodel 2006. Creo que es una medida exagerada, yaque si el tabaco, por su nocividad y facilidad deadicción, esta considerado como una droga, no sedebería perseguir al fumador como si de una ali-maña o delincuente se tratara, y mucho menospor el propio Estado, que es el principal benefi-ciario, vía impuestos, del negocio del tabaco.

Carlos Frías PérezDistricte de les Corts

Creo que es una medida apropiada y oportunateniendo en cuenta el aumento de enfermedadesproducidas o derivadas del consumo de la nico-tina. Quizás con esta solución se reduzcandichas enfermedades y la Sanidad Publica salgade deudas. Como ex-fumador, y conocedor de loque cuesta dejarlo (algunos no lo desean), encada lugar de trabajo habria de adecuarse unasala para fumadores.

Carles SalaDirector d’Acció Cultural

He de confessar que, com a fumador que sóc,sempre he tingut mala consciència i poca forçade voluntat per deixar-ho. Per tant, em semblabé que ens prohibeixin fumar. Ara bé, si no sóccapaç d’autocontrolar-me, agrairia que, com a lapel·lícula Brazil, entri el Robert de Niro per lafinestra, disfressat d’aviador, per donar-me unparell de collejas i arrencar-me el cigarret delsllavis.

Pilar Sánchez VisoÀrea Econòmica del Patronat Municipal de l’Habitatge

Prohibir no es la mejor manera, no se puede pre-tender que personas con una adicción al tabacoimportante dejen de fumar de un día para otro,a los fumadores se les empieza a mirar comoapestados, debemos ser más tolerantes, dejarque cada uno. decida intentando molestar lomenos posible a las personas de su alrededor. Sise prohibe muchas personas necesitarán asis-tencia médica, por estrés, ansiedad, y se notaráel aumento de bajas laborales.

Jordi SecallCap d’Unitat de Bombers

Si entenem aquesta normativa com una peça mésdel joc, crec que serà positiva, tant per als no-fumadors com per als fumadors. Però cal acom-panyar-la d’altres accions, com ara polítiques desensibilització dels uns i dels altres, i d’ajuda a ladeshabituació. Això contribuiria a mitigar leslògiques reticències que causa qualsevol normati-va limitadora. Tanmateix, sóc optimista sobre elsresultats, si no volem que siguin immediats. Simirem enrere, veurem que en espais interiors, araes fuma bastant menys que fa uns quants anys.

Daniel MartínezCap de Divisió d’activitats imobilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda

Creo que es una ley muy acorde con los tiemposactuales, pues están demostrados los efectos nega-tivos que tiene el tabaco en los fumadores pasivos.Pero durante muchos años se ha propiciado eltabaco, y cortar que se fume de repente no meparece justo. Se debería de establecer algún tipode sala para fumar, incentivando, a la vez, que lodejen, pero hay una dependencia real. Bien laprohibición, porque no tenemos que soportar loshumos, pero hay que ayudarlos a dejarlo.

La MunicipalUna publicació de l’Ajuntament de Barcelona

Redacció i maquetació : El Tinter SAL(empresa certificada ISO14001 i EMAS)Fotografia: El Tinter SALDisseny: Jardí + Utensil

Dipósit legal: B.14.742-1990Imprès en paper reciclat

Una medida exagerada Quizá se reduzcan enfermedades Si no sóc capaç d’autocontrolar-me...

Prohibir no es la solución Serà positiu Ayudar a dejarlo

Informació de seguretat i emergència

RH+

En compliment del que estableix la normativa en matèria de riscos labo-rals, s’estan analitzant les possibles situacions d’emergència i adoptantles mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incen-dis i evacuació dels centres municipals.En aquest sentit, es duen a terme accions formatives i informatives al per-sonal amb tasques assignades als plans d’emergència, en el procés de fina-lització de la implantació d’aquests als esmentats centres.Per tal de complementar aquestes accions informatives, el Servei de Pre-

venció de Riscos Laborals té previst subministrar als centres de treball desectors, districtes i instituts uns fulls informatius en els quals es troba lainformació bàsica respecte al que s’ha de fer en cas d’incendi, evacuació,amenaça de bomba i emergència mèdica o accident.Abans de finalitzar aquest any, es facilitaran els exemplars necessaris i esproporcionaran els criteris perquè aquesta informació se situï de formaclarament visible als centres de treball, preferentment a les zones derecepció i/o d’atenció als ciutadans.

La Municipal8

Què passa? Què cal fer?

INCENDI

EVACUACIÓ

AMENAÇADE BOMBA

EMERGÈNCIAMÈDICA OACCIDENT

• Aviseu de seguida el personal i/o responsable del centre i, si ells no ho poden fer, aviseu els BOMBERS (080).• Demaneu ajuda al personal del centre i seguiu les seves instruccions.• Si hi ha fum, sortiu de la zona ajupits per respirar aire fresc.• Recordeu TANCAR LES PORTES a mesura que aneu sortint de l’edifici.

• Seguiu les instruccions del personal del centre.• Manteniu la calma, no crideu i, sobretot, no correu.• NO FEU SERVIR els ascensors.• Sortiu al carrer per la sortida d’emergència que hi hagi més a prop.• NO TORNEU ENRERE NI A ENTRAR AL CENTRE PER CAP MOTIU, fins que se us indiqui.• No us quedeu davant de la porta després de sortir al carrer. Allunyeu-vos de l’edifici cap al punt

de trobada.

• No toqueu ni manipuleu cap objecte sospitós.• Aviseu de seguida els empleats i/o responsables del centre i seguiu les seves instruccions.• Allunyeu-vos de la zona.

• Elimineu tot allò que pugui agreujar l’accident o l’estat de l’accidentat.• Aviseu de seguida els empleats i/o responsables del centre i, si ells no ho poden fer, aviseu els

SERVEIS D’EMERGÈNCIA MÈDICA (061).• Si sabeu com fer-ho, auxilieu la víctima.

Servei de Prevenció de Riscos Laborals