La Nostra ComunitatREVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL

2003

2

Parrquia de Sant Pere

Parrquia Mare de Du del Carme

Parrquia de Sant Joan

Sant Pere

1

El primer any de la Unitat Pastoral

La Unitat Pastoral de les tres parrquies ja porta un anyde rodatge. Aquesta revista que presentem avui vol serun resum de les diverses activitats que shan realitzat alllarg daquest temps. Es tracta dactivitats que es podenavaluar. Malgrat tot, som molt conscients que lautnticariquesa de les nostres parrquies s all que es cou enlinterior dels parroquians.

Aquests dies, a lAssemblea interparroquial de la nostra Unitat Pastoral, dins dellema Obrint nous camins, ens plantejvem com renovar la imatge de les nostresparrquies i quins nous camins conv obrir.

Som conscients que tota parrquia s la Casa de la comunitat cristiana, a la quepertanyem per la grcia del baptisme; s lescola de la perfecci, oberta a tots;s el laboratori de la fe, en el que es transmeten els elements fonamentals de lanostra religi; i s el gimns de la formaci, on els cristians formen la seva per-sonalitat cristiana i sn iniciats en la missi apostlica.

Tenint en compte els profunds i rpids canvis que caracteritzen els nostres temps,cal que les nostres parrquies testimonin amb ms fora lEvangeli del Crist, pro-movent una vasta i capillar obra educativa en la vida amb freqncia insatisfeta iinquieta de moltes persones.

Conv crear un dileg fecund en lentorn parroquial i amb les persones que viuenen ell, reservant sempre una atenci peculiar a les persones que viuen en la po-bresa material i espiritual i esperen una paraula que els acompanyi en la recercade Du.

Us convido a agrupar-nos en aquest esfor per formar personalitats cristianes for-tes i lliures, svies i humils, que promoguin la cultura cristiana de lamor, oberta ala vida, a la justcia, a la bondat i al b com.

Mossn Joan Mora

UnitatPastoral

TerritorialLLEIDA

PORTADA: Fotos de Josep Porta.

En presentar les actuacions de les tres parrquies, aquest any reflectim en la portada tres aspec-tes artstics dels tres temples. Sant Joan: Vitrall principal dels fons del temple. Baptisme de Jess.Carme: Vitrall dels fons. La Verge Maria lliura lescapulari a Simon Stok. (Autor: J.Bonet: Any1959)Sant Pere: Mural del martiri de Sant Pere (Autor: Serrasanta. Any 1954)

2

Parrquia Mare de Du del CarmeAliaga Ramos AdriaAntal Alexia NuriaAran Justicia Marta RoserBanzo Valverde DavidBarahona Obayashi MarinaBarticel NoeliaBatlle Gispert MiquelBeneite Sales NuriaBoren Baiget LaiaCabos Arnedo OlgaCaizares Martnez Cristian DavidCapdevila Peiro JuditCapdevila Peiro MariaCardenas Yolarza Luis KevinCocut Patricia-AlexiaCorona Lahuerta Xavier VicenCorredor Camacho Andres ArturoCubiro Farre AnnaCugat Saez RaulDiago Rodrguez DavidDones Fernndez JoelEsteve Da Silva AriadnaFernndez Martnez IvanFernndez Santoyo SandraGarca Barrientos SergioGargallo Garasa MartaGili Gilart AriadnaGonzalez Jimnez RaquelGrau Vivanco Ares MerceGutierrez Alonso Ingrid CarmenGutierrez Pol EricHerrera Porta AlvaroHosu Antaluca Luis DavidJov Garca FernandoLlorens Tahull MartaLopez Arbos MarcelMarco Blasi ClaudiaMartnez Amado AdriaMartnez Samper MiriamMendoza Arias Jazmin AlejandraMor Gil JosepPerca MarcPerez Batlle ChristianPerez Modol CarlaPerez Solis IvanPernas Gispertt LlusaPueyo Boren AlbaQuintana Del Pino AngelaRincon Arango CristianRoca Garca CarlaRodrguez Blasco EricRubio Bergua Maria Carme

Sarrate Carrillo DavidSarrate Carrillo PauSaureu Manceido AlbaSero Sol XavierSurez Perez CeciliaTaborda Salazar Nelson SebastianTiba Gisela MariaTrenchs Batlle ImmaTureu DiegoVerdejo Bonet Alba

Parrquia de sant JoanCarla Arest MontaaMaria Basols CortijoEduard Bernado PeaAlexandre Casanovas ColladoAdri Casanovas ColladoMarina Casco GilartOriol Castander MasachsMarta Victoria Castro RiberaKevin Chiquito GonzlezRicardo Joan Criado CasasGuillem Farrs LujanoPatricia Maria Flores GonzlezMarina Montserrat Font FarreBlanca Fregola PlanaJulia Garcia RuedaMiriam Guerrero HuertasJudith Llobera RiberaLaura Mejas HernndezAbel Mejas HernndezMriam Millera CampsDavid Nolla de la SernaVctor Ors AlegreAlejandra Pernas VivoAlvaro Peula HernndezMariona Picart LuqueJlia Pla PlaAdri Plana MorenoJulia Ramos SoriaNil Ribera MelerEladio Snchez MalybaAleix Zuferri Rodrguez

Parrquia de sant PereLaura Llena RiendaPol Prez FernndezAndrea Vea Terrad

Baptismes 2002

3

Parrquia Mare de Du del Carme

Carolina Aige Gonzlez David Almerge Martnez Juan Sebastin Arango Duque Laura Ars Ricard Marta Botan BorobioDavid Diago Rodrguez Marianela Duarte Ivan Guillaumet Marqus Fernando Jov Gracia Cristian Luque Cantos M Del Carmen Martnez Delgado Francesc Martnez YepesGerard Melero Balds Pau Mesa Prez Sara Mirada Sacanell

Cludia Mdol Ibez Ruben Mur Sanchez Oscar Nolla Lpez Celia Prez Cruz Lorena Pizarro Garca Jordi Pujol Carreras Maria Pujol Carreras

Parrquia de sant Joan

Maria Buisan Rosa Maria Alba Chancho MasipAda Leon de CruzAnna Llanes GraciaRaquel Vidal CastellAlbert i Marc Fierro

Parrquia Mare de Du del Carme

Almenara Holgado, YasminaAlonso Carrera, AlciaArias Estalache, AlbertoAuge Gonzlez. AlbertBlasco Milln, EstherContreras Rienda, M AngelesCorral Garca, DavidCosta Marselles, CecliaEscobedo Pascual, NatliaFarr Pinilla, TereGarrigo Garca, AlbertGarrs Sers, EnricGarzn Palacios, MarionaJosa Espaol, ToniMarsells Snchez, LauraMiguel Soto, JosParada Pueyo, Dani

Pena Alcal, MarPrez Vela, SergiRamrez Solans, Joan AlbertRibes Duch, JosepRoca Pardell, LauraSans Bosch, MarcVaquero Tio, RobertoVeis Melero, VanessaVidal Serra, XavierVirgili Riera, Francesc

Primeres Comunions 2002

Confirmacions 2002

4

A la parrquia del Carme,PP. Franciscans i Collegi Sagrada Famlia

Rigoberto Arboleda Crdenas amb Luz Day Tejada SnchezSamuel Ars Oriol amb Slvia barrachina martorellBoubacar Bah amb Raquel Caizares MartnezFrancisco Boaos Daz amb M Angeles Mestres MerinoXavier Brenuy Casals amb Ana Maria Mayoral GraciaCarles Capell Planes amb Montserrat Costrafreda BoschJuan Manuel Carretero Morato amb Eva Maria Ramos CasasJos Antonio Casals Mayals amb Roco Snchez CamachoJos Dilson Castro Hurtado amb Sandra Lorena Jurado CardonaRodolfo Enrquez Cid amb Raquel Gonzlez SetauCarlos Esteban Morales amb Mara del Mar Justicia IglesiasJuan Florensa Aragons amb Maria Snia de Dios GariManuel Jos Gallego Ruiz amb Maria Dolors Maestre SansViorel Stanislau Cherca amb Ibolya TodincaRubn Gilabert Carles amb Maria Teresa Mel SorollaOscar Madueo Roig amb Sandra Milena Duque ValenciaJuan Manuel Ortiz Moya amb Antonia Luque EstradaDavid Ortiz Peinado amb Elisabet Justicia RuizFrancisco Prez Candel amb Ana Maria Aragn MiquelAlfredo Prez Monn amb Slvia Subir EsteveJordi Pey Gir amb Maria Angeles Santiago BonillaJorge Pico Lerin amb Maria Elena Drudis CarnicJosep Ribera Baztan amb Clara Veganzones Alonso-CortsAurelio Lujn Rigau Inglesi amb Maria Rosa Florencia Ballesp QuerolJos Luis Ruiz Corpas amb Carmen Miranda CamposJoaqun Snchez Jimnez amb Maria del Carmen Lpez GilGregorio Snchez Martos amb Maria del Carmen Almacelles FontellesRafael Sariena Deltell amb Beatriz Fuentes BuenoEnrique Sers Ortiz amb Maria del Carmen Bonet GonzlezDiego Alejandro Taborna Gmez amb Alejandra Salazar Garca

Casats fora de les parrquies de la Unitat Pastoral

Roberto Artasona Torres amb Eva Maria Sanchez MuozFrancisco Burucoa amb Maria Esther Vazquez MachinaJaume Caldero Notario amb Carmen Amador HernandoJoan Capell Guasch amb Ester Ivone Lara RodriguezJose Luis Cholbi Echeandia amb M de las Nieves Cruaes AguilarIgnacio M. Compans Mateos amb Maria Ortiz PastorCarlos Corp Posadas amb Anna Solsona UlleFrancesc X. del Aguila Espejo amb Estefania Pea PlanaMario Garcia Ramirez amb Joaquina Torres Paredes

Bodes 2002

5

Sergio Hornillos Sanz amb Raquel Perez MarcoManuel Lopez Perez amb Maria Angels Tormo BonetIvan Medina Perez amb Lidia Sumarroca MasiaCarles Miro Pujol amb Anna Torres CiutatJorge Ojeda Joven amb Natalia Serra LeonRobert Pastor I Morell amb Juana Maria Muoz NavarroJorge Pla Siurana amb Montse Vico SeguraAntonio Oscar Ree Masip amb Rosa Virginia Solana BenetMiguel Sanchez De Gregorio amb Maria del Carmen Latorre VilaCarles Siuraneta Ruiz amb Jacoba Rullo MaciaAlejandro Valls Fontanals amb Marta Rosello SerranoJavier Lpez Snchez amb Laia Minguella Barallat

A la parrquia de sant Joan Baptista

Jos Antonio Aguila Romero amb Susana Patio del ArcoJorge Albero Ferrer amb Maria del Mar Moral ArandaJosep M Alsina Llorens amb Maria Aurora Villa NuoJosep Ramon Arnau Maurici amb Inmaculada Baldellou AragonsAntoni Capell Solsona amb Maria Teresa Solsona FontovaJavier Carrin Barbero amb Montserrat Graells CastellaJosep Ramon Castell Llop amb Yolanda Olga Pea JimnezMario Juan Cervs Parrado amb Mercedes Salvado SnchezAlbert Coll Morell amb Maria Pilar Villar MurHctor Corpa Sarl amb Esther Claveria MartnezDavid Corral Garca amb M Angeles Contreras RiendaDavid Martn Faraudo Romeu amb Cristina Tudela FabregatIvan Fonfreda Escol amb Mnica Marin MuozCarlos Miguel Gallart Domnguez amb Raquel Llorens RamosJaime Garca-Calvo Terradellas amb Francisca Alvarez PortalAlfred Gascon Snchez amb Mriam Miguela Sol CutronaJosep Llop Piqu amb Begoa Santiago GarcaJosep Miquel Perell amb Mireya Sol ClotetMiguel Angel Mir Viss amb Begoa Esteban FernndezJordi Moragues Pijoan amb Ana Megias GilDomingo Moreno Martnez amb Silvia Muoz GonzalezJordi Pan Figuerola amb M Alejandra Garra RoigOscar Ramon Peralta Avellano amb Maria Angeles Borrego MorenaFrancesc Xavier Ribera Re amb Maria Begoa Daz RequenaJuan Ramon Riera Riu amb Maria Dolors Pintado LlurbaVctor Rodrguez Carrillo amb Vernica Gimnez VegaJos Rodrguez Tolosa amb Ana Maria Vendrell VilanovaErnest Ros Cortada amb Silvia Felip BerenguerDavid Ruiz Gallego amb Maria del Pilar Varilla CosanoEnrique Snchez Corros amb Elisabeth Medina JimnezJos Miguel Santolaria Mosegui amb Gemma Esteban FernndezMarcos Javier Segura Montagut amb Ana Isabel Mimbrera CallenEloi Serra Barber amb Elena Chacon MarroquiJordi Serra Martnez amb Josefa Albana ColladosOscar Surez Moreno amb Cristina Gimnez CnovasJuan Tisell Cos amb Eva Maria Maldonado CortesAntonio Valero Ramos amb Cayetana-Pilar Maldonado SeralAlejandro Valls Fontanals amb Marta Rosello Serrano

6

Parrquia Mare de Du del Carme

Abada Lamenca, Jos MariaAlamn Mota, RosarioArias Arias, ElisaArtiga Sahun, RamonBada Gaya, ReginaBalcells Torres, RosaBarber Porta, PatrocinioBello Sales, MariaBertran Sala, MariaBordes Fernndez, Beatriz Del CampoBorras Cortasa, rsulaBorrs Vila, JosBotargues Carabasa, CarmenCamacho Garca, JosCapellino Castellnou, JordiCarrera Abello, JosCasadas Rosell, JosefaCastell Mar, RamonaCornad Marba, GerardFlorensa Torrebadella, MariaGarca Jimnez, DoloresGarca Mansilla, AntonioGarrido Canales, JacintoGrboles Chilln, CarmenGili Guardiola, ManuelGinesta Burgus, MariaGros Quimeso, TeresaGuivernau Galito, AmliaLlena Felip, PilarLores Royan, Primitivo JoaquinMarco Palau, JosMarin Rodrguez, CarmenMateu Mas, DanielMiraball Sanjun, Juan AlbertoMdol Teixid, CarmeloMolina Garrido, JoaqunOrellana Almagro, Luis CarlosPalau Bernad, Lucia-ElviraPastor Castillo, MariaPelez Repiso, JosPea Sez, JavierPerdix Moncasi, RafaelPifarr Badia, AntonioPifarr Nebot, MariaPiol Gomis, AnibalPont Ramon, RemediosPueyo Graells, TomsPujol Sis, Teresa

Rib Vives, FranciscaRodrguez Valls, JuanRosell Huguet, RamonRoures Voltes, CarmenSalla Palls, EncarnacinSansinena Domnguez, VenturaSanvicen Clav, ClotildeSol Vilagins, JosTarin Moliner, VicentaTarriel Segura, RamonTers Castells, RamonTornos Torra, M ConcepciVilalta Pla, PilarVilella Felip, JuanVives Farr, Francisca

Parrquia Sant Joan Baptista

Agust Baeza, Jos ManuelBicardi Casals, TeresaFerrando Armengol, ManuelFont Cards, EstrellaGarca de Oteyza Romero, Juan AntonioGuisado Lozano, FranciscaRoure Codoer, Jos MariaRubia Palacios, JosSez Perez, Jos ManuelSiurana Adseras, Carmen

Parrquia de Sant Pere

Camino Aguirre, JosCasadella Pujol, PilarFernndez Ribes, JulioPazos Bujn, CarmenPeral Lpez, IsabelRomero Gmez, AuroraRubi Rubi, JaumeSabartes Grau, MatildeVidal Peir, Juan

Defuncions 2002

Que Duels tingui tots a laGlria del Cel.

7

INGRESSOS Euros Ptes.Per serveis parroquials 2.130,68 354.515,32Quotes collaboradors 6.673,62 1.110.396,94Collectes dominicals 15.434,23 2.568.039,80Donatius ordinaris i bsties 11.773,19 1.958.893,99Donatius especials per obres 18.064,76 3.005.723,16Collectes especials a entregar 11.986,32 1.994.355,83Interessos bancaris 2,15 357,73Subvencions 3.904,55 649.662,46

Total 69.969,50 11.641.945,23

DESPESES

Articles per al culte i combustible 5.690,93 946.891,08Reparacions i conservaci 11.863,15 1.973.862,08Obres extraordinries 4.039,72 672.152,85Assegurances 182,74 30.405,38Aigua, gas, electricitat 4.186,00 696.491,80Material oficina, informtica... 399,79 66.519,46Comunicaciones: telfono, corresp. 2.339,21 389.211,80Activitats pastorals i assistencl. 4.224,66 702.924,28Aportaci al Bisbat 7.761,88 1.291.468,16Altres retribucions 400,00 66.554,40Despeses financeres 146,61 24.393,85Collectes especials entregades 11.986,32 1.994.355,83Tributs i altres 494,27 82.239,60Devoluci prstecs particulars 9.621,54 1.600.890

Total 63.336,82 10.538,360,57

Superavit actual a 31-12-02 6.632,68 1.103.585,09

Parrquia Mare de Du del Carme

Josep Barahona Canela i Maria Vies Jord

Parrquia Sant Joan Baptista

Jos Claps Sagaoles i Maria Teresa Esquerda MartJoan Castany Set i Maria Balsells CasellesJoan Domingo Ribert i Dolors NadalRamon Mart Farr i Pepita Bonet Arroyo

Noces dArgent a Sant Joan

Carlos Mir Navarro i Maria Rodrguez Redondo

Noces dOr de Matrimoni

e les nostres parrquies DComptes de la parrquia del Carme - 2002

8

EL VELL I BELL SANT JOAN

Lesglsia de Sant Joan s la ms antiga de la ciutat. Ja hi era com a parrquia el1168 quan el bisbe Pere de Ravirats proced a lOrdenaci de lEsglsia de Lleidadesprs de la reconquesta cristiana. Per abans, ja el 1152, els Hospitalers deSant Joan havien bastit a la plaa una capella, edificada sobre lantiga mesquita.Aix doncs, Sant Joan ha complert ja 850 anys. Al llarg de tant de temps ha conegutquatre temples. El primer, lesmentada capella Hospitalria. El segon, ja parrquia,un temple de fais romnica construt a les darreries del segle XII. El tercer, aquestmateix, al que shi afeg, al segle XIV, una nova nau i capelles laterals que li dona-ren fesomia gtica.

Comptes de la parrquia de Sant Joan- 2002

INGRESSOS Ptes Euros

Supervit a 31-12-2002 12.169,62 2.024.854,39Per serveis parroquials 408,12 67.905,46Collectes dominicals 4.251,65 707.415,03Donatius especials per obres 84.238,73 14.016.145,32Collectes especials a entregar 1.166,50 194.089,28Interessos bancaris 18,76 3.121.40

Total 102.253,38 17.013.530,88DESPESESArticles per al culte i combustible 2.057,69 342.370,81Obres extraordinries 103.091,62 17.153.002,28Aigua, gas i elctricitat 1.341,48 223.203,50Comunicacions: Telfon i corresp. 582,91 96.988,06Activitats pastorals 415,71 69.168,33Aportaci al Bisbat 2.562,00 426.280,94Despeses financeres 21,30 3.544,02Collectes especials entregades 1.166,50 194.089,27Tributs i altres 617,50 102.743,35

Total 111.856,71 18.611.390,55

Dficit de lexercici 9.603,33 1.597.859,66

El dficit dobres existent a finals de mar 03, s de 4.700 (782.014,20 ptes.)Agram tots els donatius generosos i annims que shan rebut per a les obres. I fem constar lesquatre subvencions

ENDESA, per a la installaci elctrica 33.000LIEI 600ASSOCIACI DE VENS DE SANT JOAN 600LA CAIXA per a lexposici de fotografies 2.103

9

I el quart s el Sant Joan davui edificat desprs que el 1868 senderroqus el vell perengrandir la plaa. Sobr al culte el 1895. s un temple superb, esplndid i llumins,de gran esveltesa. s el que, des de llavors i a ligual que feren els altres, ha presiditla plaa i sha fet present en una muni desdeveniments de la vida ciutadana. Ja t100 anys de vida i ha conegut dies de joia i jorns de tristor. Entre aquests lincendi idestrucci que sofr el juliol de 1936. Calgu reconstruir-lo i es fu tot seguit. Torn aobrir les portes al culte el 1944.De llavors en gaireb 60 anys. Sn molts anys i el temple senvell. Apareguerentrmits en lembigat, que calgu substituir; afloraren humitats en la faana de lacosta; les rosasses i vitralls es deterioraren; les campanes emmudiren; lenllumenates fu obsolet; i el pas del temps sensenyor de les seves parets, altars i imatges. Labellesa de Sant Joan s'havia esmortet. Calia fer quelcom. Es fu ara fa un any. S'a-rranj el temple; es netejaren les parets fins a l'ltim rac; es torn el so a les campa-nes; es pos remei a les rosasses i vitralls; i es fu un nou enllumenat de tcnica mo-derna. Fou un treball costs, difcil i fatigs, que volgu esfor i moltescollaboracions. No hi mancaren. La feligresia es volc amb els seus mossens i tambde fora arribaren preuats ajuts. Per sho valgu. Des de llavors el vell i bell Sant Joantorna a la llum amb tota la seva esplendidesa.

Rom Sol i Carme Torres

SANT PERE: Esglsia de Francesc Castell

El passat 11 de mar es va complir el segon aniversari de la beatificaci pel PapaJoan Pau II a Roma, del jove mrtir lleidat Francesc Castell i Aleu.Per commemorar aquesta data la Comissi Pro canonitzaci del Beat va organitzardiversos actes que siniciaren el dissabte 8 de mar amb una visita collectiva a LEx-posici Permanent Francesc Castell, mrtir. Un jove fidel a Crist, que des del 28 desetembre del passat any acull lesglsia de Sant Pere, de la nostra unitat parroquial.El dilluns dia 10 i desprs de lEucaristia del dia, en la mateixa esglsia tingu llocuna conferncia a crrec dAlbert Florensa, professor de la ctedra dtica i pensa-ment Cristi de lInstitut Qumic de Sarri, que parl del jove Francesc Castell, comalumne de lIQS amb especial incidncia en el seu testimoniatge i vivncia de la fe.La xerrada, acompanyada per imatges, fou molt elogiada per tots els assistents.

EUCARISTIA PRESIDIDA PEL BISBE CIURANETAEl dimarts 11, jornada en que es commemorava el segon aniversari de la beatifica-ci, el bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta presid a 2/4 de 8 de la tardauna concelebraci eucarstica, a la qual hi assistiren nombrosos fidels que omplienel temple, entre aquests shi trobava una de les dues germanes del mrtir, la MariaCastell.Mons. Ciuraneta, en la seva homilia, tot significant la celebraci en ple temps de Qua-resma, convid els fidels a ser homes i dones doraci, a exemple del Beat Francesc.

10

HORARI DE LEXPOSICI PERMANENT FRANCESC CASTELL, MRTIR.UN JOVE FIDEL A CRIST

Feiners: d11 a 1 del mat i de 5 a 8 de la tardaFestius, de 12 a 1 del mat

MISSA CADA 28 DE SETEMBRE A SANT PERE

La Comissi Pro Canonitzaci del Beat Francesc Castell celebrar el divendres 28 de mar, unaEucaristia a 2/4 de 8 de la tarda a lesglsia de Sant Pere. Aquest acte religis tindr lloc tots elsdies 28 de cada mes i pretn ser una trobada a lentorn de la figura daquest jove mrtir, tot recor-dant la seva festa que se celebra tamb un dia 28, aquest del mes de setembre.

Finalitzada la celebraci, el rector Mn. Joan Mora, va donar a venerar la relquia delBeat davant la capella que li ha estat dedicada, mentre els fidels cantaven els Goigsen lloana del beat Francesc Castell. Posteriorment la relquia va ser dipositada enun cul obert a laltar major, on des daquella jornada ha quedat ja pblica i perma-nentment exposada.Ens fem ress daquests actes, perqu tal i com diu el rector de la nostra unitat parro-quial, Mn. Joan Mora, en el Butllet Informatiu de la Comissi Pro Canonitzaci delBeat Francesc Castell, lesglsia de Sant Pere, des que en ella va obrir les sevesportes la lExposici Permanent, dedicada al Beat i amb laltar que li ha estat tambdedicat, ha esdevingut sens dubte lesglsia del Beat Francesc Castell.

LA SEVA PARRQUIAEl jove Francesc Castell vivia fins el dia del seu martiri amb les seves germanes enel n 12 del carrer Sant Antoni de Lleida, que aleshores com en lactualitat pertanyiaa la parrquia de Sant Pere. Era doncs la seva parrquia: ...hi ha estat motiu de joiapoder-lo contemplar de nou en ella, diu mossn Mora en el seu escrit.Cal que tots aquells que se sentin vinculats a les tres parrquies que conformen launitat parroquial del Carme, Sant Joan i Sant Pere, facin seva aquesta presncia delBeat Francesc Castell. Que treballin amb entusiasme per donar a conixer arreu dela ciutat i de tota la dicesi, lexistncia de lExposici Permanent i de la capella a elldedicada; per a que esdevingui de deb un singular focus despiritualitat i de preg-ria, tot donant a conixer alhora el testimoni i exemple de qui en vida fou un cristi co-herent, fins lliurar-la per Du i els germans.Cal agrair al grup de persones que diriament i de manera voluntria, fan possible queSant Pere tingui les seves portes obertes de bat a bat, per que tots aquells que vulguinpuguin gaudir de lExposici Permanent Francesc Castell, mrtir. Un jove fidel a Crist.Us convidem a tots, si encara no hi heu estat, a entrar a lesglsia del Beat Francesc,podreu contemplar lExposici i pregar davant laltar amb la seva fotografia i, en aco-miadar-vos del temple, de ben segur que us sentireu profundament commoguts.El Beat Francesc, lamic de Cristus hi espera.

Jordi CurcComissi Pro Canonitzaci del Beat Francesc Castell

11

Comptes de la parrquia de Sant Pere - 2002

INGRESSOS Euros Ptes.

Superavit any 2001 1.538,20 255.934,95Serveis parroquials 171,13 28.473,63Quotes collaboradors 2.268,13 377.385,07Collectes dominicals 2.368,72 394.121,84Collectes especials a entregar 1.574,26 261.934,82Donatius per a obres extraordinries 8.436,78 1.403.762,08Donatiu Familia Castell pel Museu 9.015,00 1.499.969,80Interessos bancaris 7,12 1.184,67Prstec duna persona particular 2.291,00 381.190,33

TOTAL 27.670,34 4.603.957,19DESPESESArticles per al culte i combustible 339,68 56.518,00Comunicaciones: telfono, corresp. 364,43 60.636,06Obres extraordinries 17.378,04 2.891.462,56Aigua, gas, electricitat 2314,22 385.053,81Activitats pastorals 836,17 139.126,98Aportaci al Bisbat 420,71 70.000,25Despeses financeres 2,80 465,88Collectes especials entregades 1574,26 261.934,82Tributs i altres 207,74 34.565,03Amortitzaci parcial prstec inst.gas 3.000,00 400.158,00

TOTAL 26.438,05 4.398.921,39

Superavit actual a 31-12-02 1.232,29 205.035,80

Nota explicativa dels comptes de sant Pere

Vrem acabar lany 2002 amb factures pen-dents dobres extraordinries per valor de15.184 euros (dos milios cin-centes vint-i-sismil quatre-centes cinc pessetes).

A hores dara (31 de mar de 2003) el deutes de 4.700 euros.

Sha pogut rebaixar el deute grcies als do-natius dels parroquians i tamb de la Diputa-ci de Lleida per al Museu (6.000 ) i delBisbat (3.000 ); el supervit existent el31.12.02 i un prstec particular.

En aquests captols no es reflexa la quantitatpendent damootitzaci del prstec per la ins-tallaci de la calefacci de gas que, en aquestmoment, s de 12.653 euros a pagar amb 46rebuts mensuals, o sigui quatre anys.

Vigilants de sant Pere

En lesglsia de Sant Pere, en ple centre co-mercial, on es troben els objectes i recordsdel beat Francesc Castell en una exposici,sha volgut que fos lloc de culte obert durantunes hores al dia mentre les altres esglsiesromanen tancades. D11 a 1 del mat i d5 a7 de la tarda hi ha un voluntariat que obrelesglsia, que no ha de ser precisament dela parrquia, i que est a laguait per si hi haalgun interessat que vol visitar lexposici.

Ens fa falta gent que poden escollir un o dosdies, els que vulguin, matins o tardes, o persuplncia dels que ja hi van.

Per a inscriures: Tf. 973 237650.- Josep MCondal.

Josep M Condal

12

Los inmigrantes: Amigos de otros pases

Hablando con el Padre Leonard y los rumanos

Este apartado de la revista quiere ser un amistoso saludo y una nueva oportunidad para mani-festaros nuestro ms sincero deseo de que podas tener entre nosotros una vida conforme avuestra dignidad de personas. La parroquia hace un esfuerzo para tener una convivencia pac-fica entre todos y para realizar acciones conjuntas orientadas a lograr una mayor cohesinentre todos. Es para nosotros una alegra veros a muchos de vosotros participar en las cele-braciones religiosas. Esta pgina quiere ser un abrirnos a vosotros.

El primer paso lo damos hacia el Padre Leonard Diac, rumano de la provincia de Moldavia, que estentre nosotros desde el 12 de octubre del 2002.Tiene 29 aos y lleva casi 5 aos de sacerdote.

- Padre Leonard, ya se encuentra bien entre nosotros?

Estoy entre vosotros desde el pasado mes de octubre. Uno de los momentos ms fe-lices de mi nuevo ministerio es el encuentro dominical en la parroquia del Carme.Para los feligreses de esta parroquia ya no les resulta sorprendente encontrar ungrupo de fieles rumanos en las misas de las 11,30. Nos encontramos como una nicafamilia. En estas misas tenemos diversas participaciones en rumano. Algunas vecestenemos la celebracin en una sala aparte en rumano y as podemos seguir nuestraspropias tradiciones religiosas.

- Ud encuentra que sus compatriotas se han adaptado bien en nuestra tierra?

La caridad solidaria de los leridanos no slo permite la integracin religiosa de la co-munidad rumana residente en Lleida, sino tambin ofrece una acogida a unas perso-nas que todava encuentran dificultades, tales como el idioma y las diferencias de men-talidad. Nuestro pueblo est marcado especialmente por nuestra historia: pueblo defrontera entre oriente y occidente, polticamente los rumanos estuvieron casi siemprecondicionados por los grandes poderes del mundo y, durante casi 50 aos, por la dicta-dura comunista, lo cual ha permitido, felizmente, desarrollarse en plan vertical, siendoDios no slo un refugio, sino tambin el nico que reconoca gratuitamente la dignidadhumana de este pueblo. De todo esto nace una percepcin un poco diferente de los va-lores de la vida. Por otra parte, est la estructura del pueblo. Se trata de un pueblo lati-no en cuanto el idioma y la orientacin social, poltica y cultural; y es oriental en cuantoa la religin mayoritaria (un 82% de ortodoxos), mientras la minora catlica est cons-tituida por cerca de un 15% rumano-catlicos y cerca de un 2,5% de griego catlicos).

- Y qu pasos va dando para acercarse y descubrir a sus feligreses?

Junto a la misa bilinge o trilinge y la administracin de los sacramentos, para la inte-gracin de esta comunidad he iniciado una publicacin mensual Cuvant si viata (Pa-labra y vida) y se est editando un librito, Isvoare de viata(Fuentes de vida), que con-tiene el ordinario de la misa y de la confesin en rumano, castellano y cataln.

13

- Aparte del grupo de Lleida, atiende a algn grupo de otras partes?Propiamente he venido invitado por nuestro Obispo Francesc Xavier para atender alos rumanos de toda la Dicesis. El ve con agrado que extienda mi atencin pastorala otras comunidades de Catalua y Aragn (concretamente Tarragona y Zaragoza).

- Algo ms, Padre Leonard?Agradezco de todo corazn al Pueblo de Dios que reside en la Parroquia delCarme, y al pueblo cataln, uno de los ms acogedores de Europa, y especialmentea nuestro Obispo, Mons. Ciuraneta, y a Mn. Ezquerra, su Vicario General, por la aten-cin y la delicadeza con que nos han tratado, tanto a m personalmente como a mishermanos rumanos.

Miguel ngel Martn

Vivir lejos del pas con la condicin de emigrante, no es cosa siempre fcil. Esta si-tuacin se hace ms difcil todava cuando uno debe vivirla de una manera ilegal.

Reuniones de formacinDesde hace unos meses estamos intentando con la ayuda de la parroquia del Car-men y del Padre Juan, que es para nosotros un gua y una importante ayuda, a noperder el rumbo de nuestra identidad. Hemos organizado unos encuentros que hace-mos cada primer domingo de mes en el que debatimos sobre un tema que nos ayudea formarnos y a superar las dificultades y problemas. Uno de ellos que nos conmoviy que nos ha conmovido mucho fue: La apuesta de ser hombre

Fiestas NavideasLas fiestas de Navidad han sido diferentes para nosotros en un plan positivo. El encuen-tro promovido entre los grupos de diferentes pases y diversas culturas y religiones,donde no faltaron los cantos y los tambores, fue un buen paso para ir logrando la cohe-sin entre nosotros. Rein entre todos un clima de alegra y de armona.

Los ReyesEl 6 de enero, con ocasin de la fiesta de Reyes nos volvimos a reunir. Nos visitaronel Rey de Colombia, el de Nigeria y el de Rumania. Hubo regalos para los nios ypara algunos mayores. Salimos satisfechos y con ganas de repetir la experiencia por-que nadie esperaba una cosa parecidaExcursin a la Nieve: Un da blanco y de sol. Extraordinario e inolvidable. Para noso-tros, una sorpresa. Disfrutamos con los trineos y, sobre todo, con la camaradera deun da de convivencia.

Esplai de nios inmigrantes Todos los sbados de 11 a 13 horas en el local de la parroquia del Carmen se renenalgunos nios de los inmigrantes para tener unas tareas complementarias a su for-macin y de entretenimiento.

Danielle Jantou

Activitats entre inmigrantes

14

Els Reis dels immigrants.Local parroquial del Carme

Els colombians en la festa del AlumbradoA la rambla Ferran: Viglia de la Immaculada

Tamb hi hague regal per al Padre Leonard

15

MADRE TERESA

La beatificaci de la Mare Teresa de Calcuta

La santedat no consisteix a fer coses extraordinries. Consisteix a acceptar i se-guir la voluntat de Du.

Si no s viu pels dems, la vida no t sentit.

Tot comena amb loraci. Quan ms rebem en loraci silenciosa, ms podemdonar en la nostra vida activa... Davant Du tots som pobres

El fruit del silenci s loraci. El fruit de loraci s la fe. El fruit de la fe s la-mor. El fruit de lamor s el servei. El fruit del servei s la pau

Dorigen albans, Agnes Gonxha Bojaxhiu nasqu a Skopje (Macednia) el1910. El 1928 entr a la congregaci de les germanes de Loreto, a Irlanda. Varebre la seva formaci religiosa a Dubln (Irlanda) i a Dardjiling (ndia). El 1931adopt el nom de Teresa en honor de santa Teresa de Lisieux, recentment ca-nonitzada. Desprs de professar els vots religiosos fou enviada a lndia, exer-cint de mestra en un collegi de Calcuta. Lexperincia de la misria la impulsa deixar el convent i a socrrer els abandonats i moribunds daquesta ciutat.

Fund la congregaci de les Missioneres de la Caritat (1950) i obr el NirmalHriday (Cor Pur), llar per acollir pobres, malalts i famolencs recollits als ca-rrers. Lany 1965, el papa Pau VI pos aquesta congregaci sota el control delPapat i autoritz la mare Teresa a expandir lorde religis en altres pasos. El1979 va rebre el premi Nobel de la Pau. Mor el 5 de setembre de 1997.

La seva fama de santedat va propiciar lobertura extraordinria del seu procsde beatificaci desprs de la seva mort. Enguany, coincidint amb el cinqu ani-versari, la Mare Teresa de Calcuta ser beatificada. El Sant Pare proclamarles seves virtuts i lautenticitat dun miracle realitzat per ella en favor dunadona ndia.

Anna Gaya

16

A ms dels dos santuaris de religiosos (Sant Antoni de Padua i la Sang), hi tenim al nostreentorn pastoral tres comunitats de religioses. Sn una part selecta de la nostra vida pastoral.Avui transcrivim una petita exposici de la seva identitat i de la seva tasca especifica.

Residncia Cor de Maria Pl .Catalunya-Les missioneres Esclaves de lImmaculat Cor de Maria, que mirem de fer realitat elcarisma i lesperit de la nostra fundadora Mare Esperana Gonzlez Puig en lavui ien el mn, oferim Residncia a les joves estudiantes i treballadores que desitgenviure en un clima dalegria i ambient familiar.El nostre objectiu s contribuir a la formaci integral de la jove, posant al seu abastels mitjans ms adequats i tenint en compte les circumstncies de cada persona.Hna. Antnia Daz

Residncia Coll Dominiques- CatedralLa nostra Congregaci Dominiques de LAnunciata, va nixer ara fa ms dunsegle. El seu fundador, Francesc Coll, dominic.Les germanes de lAnunciata estan cridades a formar comunitat de vida en

- la fraternitat senzilla i alegre fonamentada en la Paraula de Du i lEucaristia;- la consagraci total a Du en lobedincia, castedat i pobresa;- loraci personal i celebraci comunitria de la litrgia;- levangelitzaci.

La nostra missi s inculturar lEvangeli i el Carisma propi en la societat actual; sins-pira en la concepci cristiana de la persona, de la vida i del mn. Es fonamenta enlEvangeli.El cam dEvangelitzaci: les joves que sapropen a la Residncia amb la finalitat decontinuar estudis.

Collegi de la Sagrada famlia - C/ DemocrciaEl nostre Institut de Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, est present a la ciutatde Lleida des de lany 1889. Fonamentalment ens dediquem a leducaci cristianadels infants i joves. Tamb collaborem amb la parrquia, i obertes sempre a les ne-cessitats de la dicesi.Lexperincia carismtica de la nostra fundadora, Anna Maria Janer Anglarill, consis-teix en el reconeixement de Jesucrist en el germ, especialment en el ms ne-cessitat. Aix queda expressat en les nostres Constitucions: Jesucrist s lidealsuprem de la seva vida i la ra de la seva donaci als altres. La seva caritat, fetaservei als necessitats, veient en ells la imatge de Jesucrist, s signe autntic del seuamor a Du que creix i senforteix per la recerca i el compliment de la voluntatdivina. Durant ms de cent anys aix s el que hem viscut i oferim les religioses dela Sagrada Famlia dUrgell a la ciutat de Lleida.

ls grups parroquialsEComunitats religioses en la nostra UP1

17

El grup de Critas Parroquial el formem actualment 6 persones i ens reunim el 1r i 3rdimarts de cada mes. Collaboren amb nosaltres, el grup de les Conferncies de SantVicens de Pal de la parrquia de Sant Pere. Una assistenta social de Critas Dioce-sana hi participa com a assessora del grup.Tenim en funcionament 2 programes que sn:

El servei datenci a la gent gran: La finalitat daquest servei s palliar el pro-blema de solitud i datenci a les persones grans que viuen soles. Visitant-leso b acompanyant-les en passeigs, gestions, metges, etc.

Any 2002:

voluntaris 1 beneficiaris 2 visites/serveis 32

El servei dacollida: Es un servei datenci a tota persona o famlia que demanaajut. Informant, assessorant, acompanyant, facilitant aliments i roba... Per talde donar la millor resposta possible a les seves necessitats tenim obert undespatx als baixos de la parrquia tots el dilluns i dijous de 10h a 11h delmati on intentem:

Any 2002:

voluntaris 5 beneficiaris 36 visites/serveis 101 Import 1.282,00

Coordinaci: Amb la resta dels serveis de la Parrquia, amb Critas Diocesana o al-tres serveis de caritat de la Dicesi. I, quan cal, amb els serveis socials municipals, ialtres administracions pbliques.

Projectes per aquest any de 2003: Per aquest any volem continuar la nostra tascaintentant millorar el nostre servei en els segents punts:

Donar prioritat a la promoci de la persona en lloc de la simple assistnciabenfica.

Elevar el nostre nivell professional per poder portar un seguiment ms acuratdels diferents casos.

I a la Comunitat parroquial li volem demanar en primer lloc, la seva oraci perqu elnostre esfor doni fruit i en segon, la seva collaboraci, b en temps, b en aportacieconmica.

Paco Olivera

Grup de Critas parroquial2

18

Quins sn els seus objectius? Sensibilitzar tothom respecte la dimensi missionera,ajudar a tots els grups de la parrquia, facilitar informaci i testimonis de les mis-sions, potenciar la solidaritat amb el Tercer Mn. I treballar activament en les campa-nyes missioneres: Domund, Santa Infncia i Clergat Indgena.Aprofitem per donar les grcies a la parrquia per la seva collaboraci en les trescampanyes.Preguem tots a Du per les vocacions. Perqu hi ha molt treball a fer i els operarissn pocs.

Xerrada dels missioners

Al voltant de la celebraci del Domund vam gaudir de la presncia i el missatge detres missioners Maria Soledad Senz, mexicana; Indira, de la ndia, i Andrea Big-noti, itali. Amb ells vam dialogar sobre alguns aspectes de la nostra realitat cristianai eclesial.Dels contravalors com el diner, el consum i la comoditat, que empobreixen lesperit ies converteixen en dus que enceguen les altres realitats. De la joventut, que vacreixent alimentada per aquesta nova litrgia creada pels adults. De tantes cosesbones que tamb hi ha al mn, de molts joves i adults compromesos. I de la immi-graci, un fet providencial perqu ens acosta a una realitat humana receptiva a lavida espiritual...El nostre mn i el nostre pas veritable terra de missi, necessiten avui ms testi-moniatge cristi: persones compromeses amb la pobresa desperit. Tots estem cridatsa ser missioners, a evangelitzar. I aix ens obliga a parlar i a fer; per sobretot a ser,prenent com exemple la Verge Maria. Si procurem el nostre canvi, canviar el nostreentorn. Cultivant la pau interior, obrint el nostre cor als altres, estendrem la pau i es-devindrem jardiners de lesperit per a les noves generacions. Perqu petits canvisgeneren grans transformacions.

La fira de la pauAmb motiu de la celebraci del dia de la Infncia Missionera, el dissabte 25 de generva tenir lloc a la parrquia del Carme la Fira de la Pau. Organitzada per la Delegacide Missions, compt amb la collaboraci de les catequistes de les parrquies i algunesplai de la ciutat. Les activitats giraven al voltant del lema de la jornada Comparteixels fruits de la pau, amb dos moments diferenciats:

- La celebraci litrgica, a lesglsia. Els infants van reflexionar sobre el lema,posant en relleu els bons propsits per potenciar els fruits que sn signes de pau.

- La celebraci ldica, al Sal parroquial. A travs de diversos jocs i proves totsvam sentir lalegria del compartir.

Hi va haver molta participaci de petits i grans gaireb un centenar. Per sobretot hiva haver molta animaci i... moltes ganes de repetir lexperincia en una segona edi-ci de la Fira de la Pau!

Montse Ges

Grup danimaci missionera3

19

El MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil dAcci Catlica) de Lleida el formem quatre centresmilitants, Balfia, el Sec, els Magraners i Carme, i un en iniciaci, el Pilar.El nostre objectiu com a moviment dacci catlica s que els infants de 8 a 14 anys quevnen els dissabtes de 4 a 6 de la tarda esdevinguin evangelitzadors del seu propi medi.Per aconseguir-ho fem jocs, tallers, danses..., i utilitzem el mtode de la RDV (Revisi deVida) amb infants per a qu interioritzin els valors de Jess.Com a MIJAC de Lleida formem part del MIJAC CATALANO BALEAR, que lintegrem lesdicesis de Vic, Mallorca, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.A part de la coordinaci a nivell danimadors, ens uneix durant dos cursos el nostre lema,que escullen els infants representants de cada dicesi en Assemblea. Pels cursos 2002-04 el nostre lema s: Si fas una cosa petita per important sempre pots anar millorant.Aquest lema els infants de Lleida el vam concretar en lAssemblea de nens i nenes deLleida, el passat novembre, en la Campanya: Millorant pels barris. Campanya que ja co-mena a donar els seus fruits en els centres.

El dia 22 de gener al nostre santuari de Sant Antoni de Pdua tingu lloc una segonaedici de pregria interreligiosa per la pau. Hi participaren catlics, protestants, ad-ventistes, ortodoxos, romanesos i evanglics; i shi adheriren budistes i musulmans.En la pregria, es va defensar el dileg entre les diverses creences i fou una crida ala pau entre tots els pobles de la Terra.Fra Joaquim Recasens guardi de la fraternitat franciscana amfitriona digu entre al-tres coses: Des dac estem mostrant que la pau s una altra manera de fer la guerra.s la segona vegada que en el mateix lloc sha celebrat aquesta trobada interreli-giosa. Lany passat per primera vegada fou amb motiu de la guerra dAfganistan, ienguany contra la possible guerra a lIraq.Lassistncia omplia de gom a gom el santuari, on tamb fou present el bisbe de Llei-da i els representants de les confessions religioses presents.

P. Francesc Gamissans

Pregria interreligiosa per la PAU4

MIJAC del Carme5

Ha continuat amb illusi el seu treball de preparaci cada dijous i algun altre diaconvingut, sota la direcci de Blanca Juli Traveria.Durant lany 2002 ha ofert diversos concerts:

- A la primavera, a lAuditori, en lacte de presentaci del disc de Llus Climent Al piano.- Va interpretar, el Divendres Sant, dues peces en lescenificaci a lesglsia del

Carme dalguns passatges de la Passi de Cervera.

La CORAL del Carme6

20

Som un redut grup de persones que ens dediquem a visitar, peridicament elsmalalts i gent gran de la nostra Parrquia i que estan ingressats en geritrics o queno surten de casa seva per malaltia o per immobilitzaci.

Els visitem tan sovint com s possible, ja que sn uns 80 els que hem pogut entrar encontacte; escoltem les seves vivncies que ens expliquen amb confiana, i nosaltresels donem amb molt de gust una mica del nostre temps. Per nhi ha molts dels qualsno tenim constncia i per aquest motiu no els podem visitar, tot i que ens agradariafer-ho si ens ho comuniquessin.

La Parrquia els t molt presents en festes assenyalades com sn: Pasqua, Nadal i laMare de Du del Carme.

Esperem amb joia poder continuar aquesta feina molts anys, perqu de persones dela tercera edat cada dia nhi haur ms.

Tamb aprofitem per recordar que la parrquia del Carme disposa dun ascensor pera les persones que patiu alguna discapacitat fsica o b que no us podeu moure fcil-ment. Demaneu aquest servei sense cap mirament. Precisament es va fer per podersatisfer aquesta necessitat.

Ceclia Mazarico

- El 30 de juny, a la mateixa esglsia, un variat recital de canons amb motiu de lacloenda de curs dels diversos grups de la parrquia.

- La vetlla de Nadal, una audici de nadales en finalitzar la missa del gall.

En aquest moment la Coral est preparant un repertori de canons que sinterpre-taran en un concert a benefici de Mans Unides.

Tamb sassaja una Missa Festiva del compositor lleidat Jess Capdevila i algunespeces religioses que es cantaran en diversos actes que sestan programant.

Componen la Coral un grup de trenta persones, totes amb una entusiasta disposici.

M Dolors Mil

Grup datenci als MALALTS7

Som un grup de persones grans que ens reunim dos divendres al mes per a continuarla formaci que entenem que no ha dacabar mai. Procurem donar vida als anys i nosolament sumar anys a la vida. All exposem un tema i cada qual hi diem la nostraopini i aix ens enriquim mtuament. s un moviment no tan sols daquesta parrquiasin que est ests per molts pasos i gaireb no hi ha parrquia que no hi estigui. Laporta est sempre oberta per a tots aquells que shi vulguin afegir. Benvinguts.

Josep M Condal

VIDA CREIXENT8

21

Un grup de senyores de la parrquia sencarreguen de la confecci i manteniment dela roba litrgica: tovalles, albes, purificadors, etc. Classifiquen la roba usada que arri-ba a la parrquia per lliurar-la a Crites. Dediquen un temps a preparar labors per a lacampanya de Mans Unides contra la Fam. I fan el vestuari per les representacionsteatrals habituals: els Pastorets i les tniques i ornaments de la Passi.

Aquest s un grup de molta tradici a la parrquia. Mai ha deixat de funcionar. La sevafeina s silenciosa, oculta. Per t un gran valor: no es veu per es nota... Per raons de-dat va minvant el nombre de persones que hi participen, encara que la seva dedicaci iel seu treball cada dia va a ms. Noms cal veure lactivitat frentica que duen a termeaquests dies perqu el vestuari de la Passi estigui a punt el dia de la representaci!

Hi ha qui pensa que estaria molt b endegar una mena dEscola de Labors. Semblauna gosadia per... qui sap si algun dia reeixiria! Alg sanima?

ROBER parroquial9

s un altre dels grups que funcionen a la parrquia. El grup de Formaci cristianadadults o Formaci permanent en la fe. Porta ja uns tretze anys de rodatge. El seuiniciador i consiliari daquest grup s Mossn Ventura Pelegr.

Hi participen homes i dones conscients de que la fe cristiana exigeix un cultiu perma-nent. I aix els ajuda a donar testimoni cristi en la vida.

El mtode que utilitzen s la Revisi de Vida:Mirar la realitat, el que passa en nosaltres i en els altres, els esdeveniments...Jutjar aquesta realitat segons els criteris de Jess, a la llum de la nostra fe en Ell...-I actuar en conseqncia, tant en la nostra vida privada, com en la nostra relaci en la societatcivil i en leclesial.

Catequesi DADULTS10

A travs de la Catequesi els nens, fills de Du pel Baptisme, descobreixen Jess comun amic i com un model a seguir. Aix no s difcil per als nens. Jess es fa entendreespecialment als ms petits, en qui la seva imatge shi reflecteix com un mirall.

La preparaci per a la Primera Comuni s tamb un temps dintegraci en la vidacomunitria, amb la seva participaci en la missa del diumenge. I una bona oportuni-tat per als pares. Perqu amb el bon exemple ajuden els seus fills a seguir Jess.

Ensenyant s com ms saprn. Obliga a donar exemple. Les catequistes ho volem tenirben present a fi de contribuir la formaci cristiana dels infants. Som conscients, per, quenoms podem posar una petita llavor en el seu cor... El ms important resta en mans deDu. Grup de catequesi integrat per uns 40 nens i 7 catequistes. Ens agradaria ampliar-lo, atendre els nens amb grups ms reduts; i fer catequesi de postcomuni. Aix seriapossible comptant amb ms catequistes disposades a aprendre amb els nens

Catequesi DINFANTS11

22

El dia 29 de desembre vam fer la representaci de Els Pastorets a la parrquia delCarme. La vam fer els nens i les nenes de 1r i 2n de la catequesi i altres nens que hivan participar. Les catequistes i el mossn van tenir molta pacincia quan assajvem.El dia de lobra, amb lajuda de molta altra gent, ens va sortir molt b.

De pblic va venir molta gent: pares, mares, nens, nenes, avis... i van aplaudir molt.

Fins lany que ve!Felip Nicuesa

rnica de les activitats culturalsCEl TEATRE a la parrquia del Carme1

Seguint la tradicional activitat teatral de la parrquia des dels anys 40 del segle passat,aquest any vrem comenar amb la representaci del Divino Impaciente, al presbiteride la nostra Esglsia Parroquial. La programaci continuar durant la Setmana Santaamb un recital potic que tindr lloc el Dimecres Sant a les 20:00 hores, mentre que elDivendres Sant es representar, per sis any consecutiu, La Passi, amb textos dela Passi de Cervera, a les 19:15 en el mateix presbiteri. Com a novetat, aquest any,tots els actors estrenaran vestuari fet especialment per a cada personatge. Sn entotal 50 vestits confeccionats i dissenyats per les senyores del Rober Parroquial.

Esperem que aquest any tingui tamb una esplndida acollida.

Finalment, durant les festes de Nadal, com ja es costum, es posaren en escena, alSal Parroquial, els tradicionals Pastorets.

Totes aquestes actuacions les porta a terme lAgrupaci de Teatre T.O.A.R. de Lleida.

Enric Castells

Els PASTORETS dels nens de la catequesi2

Les catequistes de lArxiprestat ens reunim en una de les parrquies tres vegades alllarg del curs. Lobjectiu s posar en com les nostres inquietuds en la tasca comparti-da de leducaci en la fe dels infants. Lintercanvi de metodologies, de materials i le-laboraci progressiva dun projecte de catequesi de la nostra Dicesi... I, molt espe-cialment, alimentar la nostra amistat i estimaci que, sens dubte, revertirpositivament en la missi que lEsglsia ens encomana: levangelitzaci dels nens i laseva preparaci per a la Primera Comuni.

Trobades arxiprestals de catequistes3

23

La sortida que anualment es programa esdev tamb una bona oportunitat per a es-trnyer ms els nostres lligams. Igual que passa amb la trobada anual entre nens icatequistes. Es tracta simplement de crear un ambient damistat i de pregria. I den-fortir els vincles de la nostra fe.

Novena i festa de la Mare de Du del Carme4Com ja s tradicional, del 7 al 15 del passat juliol va tenir lloc la Novena de la Marede Du del Carme. Aquesta vegada la predicaci va anar a crrec de diferentsmossens de larxiprestat. Recordem noms algunes de les moltes reflexions que ensvan fer al voltant de la figura de Maria. Perqu de Maria no sen parlar mai prou.

La dignitat de la dona ve determinada per la seva condici de ser i no pel que fa. Sib una dona (Eva) va portar el pecat a la humanitat, una altra dona (Maria, la novaEva) va collaborar amb la Redempci. El fiat de Maria a Du, la seva esclavitud, suna prova de llibertat total. Aix li permet obrir nous camins per anar al seu encon-tre. En acceptar ser la Mare de Jess, Maria va abraar tamb la creu, les dificultatsque se li presentarien al llarg de la seva vida.

Les bones qualitats de Maria emergien a la seva llar de Natzaret i tamb a lexili, aEgipte, un pas dimmigrants que acoll la Sagrada Famlia. Educadora de Jess,quan es va fer gran fou Maria qui es deix educar pel Fill. De la seva coherncia devida emana la seva autoritat moral com a Mare.

La presncia de Maria en la primera comunitat cristiana, amb el seu esperit doraci i deconcrdia, fou un element de cohesi que permet la gestaci de lEsglsia. Maria sMare de lEsglsia perqu s mare del cap Jess- i dels membres - tots els cristians.

El dia de la Mare de Du del Carme es celebr amb una missa solemne presidida pelsenyor Bisbe i concelebrada per tots els mossens de la parrquia. Lofrena floral, elscants de la Coral parroquial i... la traca van amenitzar la festivitat.

El proppassat 27 de febrer es reuniren a la Parrquia de Sant Mart de Lleida repre-sentants dels consells parroquials i els rectors de les parrquies del larxiprestat de laSeu Vella, amb la finalitat de comenar a organitzar el Consell Arxiprestal. Shi aple-garen les tres parrquies de la nostra Unitat juntament amb la Sda. Famlia, Sta. Tere-sa Jornet, Sant Andreu, Sant Mart, Sant Lloren, Santa Maria Magdalena i el Pilar.

Es veu necessari coordinar la pastoral arxiprestal aix com ja es fa en la pastoral de laCatequesi, de Critas i dels malalts. Cal estimular el treball conjunt perqu es puguigaudir dun creixement dels laics tant en la formaci com en la gesti de la pastoral.

Aquesta coordinadora es reunir amb una periodicitat duna reuni per trimestre.

Coordinadora arxiprestal5

24

LourdesEls dies 10 i 11 del passat setembre vam fer un viatge molt bonic. Dos dies molt apro-fitats. Dinar al llac, visitrem les tres Basliques, la gruta, i participrem a la Cripta enla benedicci dels malalts i el rosari de torxes.

El dia 11, missa internacional amb els de lHospitalitat de Lleida. El senyor Bisbe lapresidia juntament amb molts sacerdots. Via Crucis per la muntanya, dinar, visites alMuseu de Cera, la casa i el mol de la Bernadette. Deixrem Lourdes per visitar lesCoves de Btharram, que sn espectaculars. I cap a casa cansats, molt contents iamb ganes de tornar-hi enguany.

Montse Ges

Viatge a PolniaEl dia 2 de maig, partem de la Parrquia del Carme direcci a laeroport de Barcelonades don via Frankfurt arribarem per la tarda a Varsvia, la capital de Polnia.

Un pas poc conegut tursticament, Polnia t al voltant de trenta nou milions dhabi-tants, bressol del Papa Joan Pau II i en plena recuperaci de la seva identitat tanmalmesa per les guerres i els interessos poltics.

Durant nou dies vam recrrer una part del pas, visitrem Varsvia, la casa deChopin, la Baslica del Pare Kolbe, lhorror i linfern dAuschwitz, s impossible visitar-lo i no sentir una sensaci dimpotncia, de rbia i al mateix temps desperanaperqu fets com aquests no es tornin a repetir, que bnic s viure amb pau i amb laPAU que va viure el Pare Kolbe.Desprs Czestochowa, el santuari mari ms fams i de pelegrinatge del pas, el seutresor ms important; a part de la fe que s respira en lambient s la imatge de laVerge Negra. Wadowice on va nixer Karol Wojtyla, la seva casa s el dia davui unmuseu ple de fotos i records de la seva vida. Kalvaria, el via crucis ms antic de Pol-nia on 40 capelles repartides per la muntanya ens transporten a Jerusalem.

A la base de les muntanyes del Tatra es troba Zakopane, un dels llocs que tantagraden al Pare Sant de visitar, caminar i viure, realment bonic a ligual que la rutadels nius dguila, plena de castells.

Una de les ciutats ms encantadores dEuropa, Cracvia, que juntament ambWieliczka, les mines de sal que tenen ms de set-cents anys amb la seva catedralsubterrnia, han estat declarades per la Unesco patrimoni de la humanitat, sn els l-tims llocs que vam gaudir durant la nostra estada a terres polaques.

La visita a Polnia va resultar per molts aspectes gratificant. La guia nativa casadaamb un madrileny, ens va ajudar a conixer una mica ms el pas amb les seves ex-plicacions, la resta, el bon ambient que va regnar durant tot el viatge entre els pele-grins i els mossens van fer que la frase de Benvinguts a Polnia fos real.

Serdecznie witamy w Polsce!!

Merc Mir i Josep M Busquets

Excursions i viatges 6

25

Amb la inauguraci de los obres de restauraci del temple, sinaugur una exposicifotogrfica sobre la histria de Sant Joan i els seus voltants. Romangu oberta al p-blic durant tot lestiu. Una bona oportunitat per a donar a conixer la histria del nos-tre temple i la seva influncia en la nostra ciutat.Hi posaren tota la illusi en la seva preparaci, la Comissi convocada per a aquestafinalitat i que la composaven: Els senyors Miquel Roig, Josep Porta i el matrimoniRom Sol i Carme Torres. Varen ser, tamb, uns bons propulsors, el presidents de lesAssociacions de comerciants de lEix.B voldrem que iniciatives com aquestes sanessin realitzant en el nostre temple i enaquest edifici cntric en la part histrica de la nostra ciutat.

Exposici Sant Joan i el seu entorn 7

ltim diumenge de gener. Festa de barri del carrer Major. Festa preparada amb lAs-sociaci de vens del carrer Major i plaa de la Paeria. La solemne missa, lofrena flo-ral i el pica-pica a la plaa de Sant Francesc, varen ser el programa de la festa da-quest any. A lofrena floral no hi mancaren els nens, amb els vestits de la nostra terra,i el colom que niava als peus de la imatge de la Mare de Du de lArcada, collocadaa la faana del carrer major. Tamb ens acompany el nostre senyor Alcalde amb undels seus regidors.Bona festa que, encara que senzilla, ens deixa el bon gust de la germanor.

La festa de la Mare de Du de lArcada 8

Mereixen una menci especial els grups de persones dels dos temples que totes lessetmanes fan el possible i limpossible per mantenir lesglsia neta i acollidora. Snpoques, per treballadores i constants. Tant el grup de Sant Joan, les responsablesdel qual sn la Carme Maria, la Gumer i la Teresa Riu, com les del Carme, MontseGes, Paquita Escales, Anna i Tere Camps agrairien una collaboraci per augmentarel grup.

Grups de NETEJA del temple de Sant Joan i del Carme9

26

1.- Un ngel per cada nen

Un dia a un angelet que era al cel conta una llegenda li toc el torn de nixer comun nen. Ell, sorprs, digu a Du:

Em diuen que dem em vols enviar a la terra. Per, com podr viure, tan petit i inde-fens com sc?

- Entre molts ngels vaig escollir-ne un per a tu. Test esperant i socupar de tu.

Per aqu al cel no faig altra cosa que cantar i somriure; amb aix en tinc prou per ser feli.

- El teu ngel et cantar et somriur tothora; tu sentirs el seu amor i sers feli.

I com podr entendre totes les coses que la gent em digui, si no conec lidioma tanestrany que parlen?

- El teu ngel et dir les paraules mes dolces i tendres que mai has pogut escoltar, i,amb molta pacincia i amor tensenyar.

I quan vulgui parlar amb tu, com ho far?

- El teu ngel tajuntar les manetes, tensenyar a pregar i podrs parlar amb mi.

He sentit que a la terra hi ha persones dolentes. Qui em defensar?

- El teu ngel et defensar, fins i tot donant la seva vida.

Pero, Senyor, jo estar sempre trist perqu no et podr veure mai ms.

- El teu ngel et parlar sempre de mi i tensenyar el cam perqu tornis a la mevapresncia, per b que jo estar sempre al teu costat.

En aquest moment, tot i que regnava en el cel una gran pau, ja es comenaven a sentirveus terrestres, i el nen, amb llgrimes als ulls i amb veu plorosa, va dir apressadament:

Du meu, ja que men vaig, digues-me el seu nom. Com es diu el meu ngel?

El seu nom no importa. Tu li dirs: MARE.

2.- Els Tres Cecs. Una reflexi per a tots .- Mamerto Menapace

Sovint les persones pensem que estem en possessi de la veritat i sn els altres elsqui estan equivocats. Segurament ens estalviarem ms duna discussi, i afavoriremel dileg, si amb humilitat reconegussim que la nostra veritat es complementa ambla dels altres.

Hi havia una vegada tres savis molt savis. Encara que tots tres eren cecs. Com queno podien veure, shavien acostumat a conixer les coses solament tocant-les. Ambles seves mans sadonaven de la mida, de la qualitat i de la calidesa de tot all quetenien al seu abast.

Succe que un circ va arribar al poble on vivien els tres savis que eren cecs. Entre lescoses meravelloses que van arribar amb el circ, hi havia un gran elefant blanc. I era

na reflexi pels nens ... i pels grans?U

27

tan extraordinari aquest animal que tota la gent no feia ms que parlar dell.Els tres savis que eren cecs tamb volien conixer lelefant. Es van fer acompanyarfins el lloc on era i van demanar perms per poder-lo tocar. Com que lanimal era moltmansoi, no hi va haver cap inconvenient per a que ho fessin.

El primer dels tres estir les seves mans i va tocar la bstia al cap. Va sentir sota elsseus dits les enormes orelles i desprs els dos espectaculars ullals divori que sobre-sortien de la petita boca. Va quedar tan admirat dall que havia conegut que immedi-atament va anar a contar els altres dos all que havia aprs. Els va dir:

Lelefant s com un tronc, cobert a ambds costats per dos flassades, don surtendues grans llances fredes i dures.

Per resulta que quan li toc el torn al segon savi, les seves mans tocaren lanimal ala panxa. Tractaren de rodejar el seu cos, per aquest era tan alt que no podia abas-tar-lo amb els dos braos oberts. Desprs de molt palpar, ell tamb va decidir explicarall que havia aprs. Els hi dir:

Lelefant sembla un tambor collocat damunt de quatre grans potes, i est folrat decuiro amb pel per fora.

Llavors va anar el tercer savi i va agafar lanimal justament per la cua, shi va penjar iva comenar a gronxar-se com fan els nens amb una corda. Com que aix li agrada-va a la bstia, va estar molta estona divertint-se enmig de les rialles de tots. Quan vadeixar el joc, comentava all que sabia. Ell tamb va dir:

Jo s molt b qu s un elefant. s una corda forta i grossa, que t un pinzell a lapunta. Serveix per a gronxar-shi.

Resulta que quan tornaren a casa i comenaren a parlar entre ells del que haviendescobert de lelefant no es podien posar dacord. Cadasc estava plenament segurdall que coneixia. I a ms tenia la certesa que noms hi havia un elefant i que elstres estaven parlant del mateix, per el que deien semblava impossible de concordar.Tant van parlar i discutir que gaireb es van barallar.

Per a fi de comptes, com que eren els tres molt savis, van decidir fer-se ajudar, i vananar a preguntar a un altre savi que havia tingut loportunitat de veure lelefant ambels seus propis ulls.

I llavors van descobrir que cadascun dells tenia ra. Una part de la ra. Perquconeixien de lelefant noms la part que havien tocat. I van creure al qui lhavia vist iels parlava de lelefant sencer.

28

iatges i excursions per a aquest anyV

Una de les coses ms avorrides a la feina dun professor s corregir els exmens,perqu ha de llegir fins 30 o 40 vegades la mateixa resposta. Sort que de tant en tant,apareix alguna resposta que et treu un somriure. Llstima que aquestes respostes noet fan pujar la nota! De vegades noms sn errades comprensibles; daltres, senzilla-ment ignorncia que, se sap, s atrevida.

Habla de Cristbal Colon: Naci en Beln y su padre fue carpintero...Origen del Cristianisme: Segle XII abans del CristFranquisme: Conjunt de paraules derivades del francs.Hurto: Lugar donde se cultivan verduras.Ramad: Mes en el qual els musulmans recullen el ramat.Partes del cuerpo humano: Cabeza, Tronco e intimidades.Otitis: Inyeccin en las trompas de Ustaquio.Por qu los hongos no necesitan la luz del sol para crecer? Porque tienen luz

propia.

Per qu els cristians van canviar el descans sabtic pel descans dominical? Percomenar la setmana ms descansats.

Luis Maria Llena

Excursi a Nria i a la Cerdanya amb dos dies

Dies: Cap de setmana del 7 i 8 de juny (dissabte i diumenge)

Preu: 70 Euros (inclou viatge cremallera i pensi)

Els interessats podeu demanar el programa ms detallat.

Inscripcions: Parrquia del Carme de 10 -13 h. Tel 973.23.71.62 (Montse Ges)

Tarda del mes de Maiga lermita de la Mare de Du de Carrassumada

Dia 4 de maig, diumenge (de 330 a 9 del vespre)

Preu: 5 Euros

Els interessats podeu demanar el programa ms detallat.

Inscripcions: Parrquia del Carme de 10 -13 h. Tel 973.23.71.62 (Montse Ges)

umor ... amb h?H

29

Excursi de lArxiprestat de la Seu Vella 2003

Rumania: Crpatos y Monasterios Bucovina

Dias: del 20 al 28 de agosto

Dia 20/AGOSTO LLEIDA-BUCAREST-TIRGOVISTE: Salida del aeropuerto deBarcelona. Vuelo de linea regular, con Air France, a Bucarest, (va Paris). Salida deBarcelona a las 14:20 horas, con llegada a Paris a las 16:20 horas y de Paris 18:55horas, con llegada a Bucarest a las 22:50 horas. Llegada y traslado hasta Tirgoviste,antigua capital de Valaquia. Alojamiento.

Dia 21/AGOSTO TIRGOVISTE-POIANA BRASOV (SINAIA-BRAN)/ (P.C.): De-sayuno. Salida hasta Siania, la perla de los Crpatos. Visita del Castillo de Peles,uno de los museos ms importantes del pas, y del Monasterio de Sinaia. Contin-uacin hasta Bran donde visitaremos su interesante castillo. Almuerzo. Por la tarde,llegada a Poina Brasov. Cena y alojamiento.

DIA 22/AGOSTO P.BRASOV-BISTRITA (BRASOV-SIGHISOARA)/ (P.C.): Desayunoy salida hacia Brasov. Visita y recorrido hacia Sighisoara. Visita de la fortaleza me-dieval y almuerzo. Por la tarde, continuacin hasta Tirgu Mures, la ciudad de lasrosas. Cena y alojamiento en Bistrita, punto de partida de la novela Drcula deBram Stocker.

DIA 23/AGOSTO BISTRITA-SUCEAVA (C.MOLDOVENESC)/ (P.C.): Desayuno y sal-ida, va Tihuta, hacia la estacin climtica de Cimpulung Moldevenesc. Almuerzo.Continuacin hacia losMonasterios de Bucovina, patrimonio de la humanidad. Visitade los Monasterios de Moldovita y Sucevita, y los talleres de cermica negra de Mar-ginea. Cena y alojamiento en Suceava, sede del antiguo poder moldavo.

DIA 24/AGOSTO SUCEAVA-PIATRA NEAMT (TARGU NEAMT)/ (P.C.): Desayuno.Visita de los Monasterios de Humor, (S.XVIII) y Voronet, (S.XV) y salida hacia TarguNeamt. Almuerzo. Por la tarde, visita de los Monasterios de Varatec y Agapia. Recorri-do hasta Piatra Neamt, cabeza del deparamento de Neamt. Cena y alojamiento.

DIA 25/AGOSTO PIATRA NEAMT-IASI-PIATRA NEAMT/ (P.C.): Desayuno y dia deconvivencia. Comida en Iasi. Regreso a Piatra Neamt. Cena y alojamiento.

DIA 26/AGOSTO. PIATRA NEAMT (TARGU NEAMT)/ (P.C.): Desayuno y salida porel desfiladero de Cheili Bicaz y el Lago Rojo hasta alcanzar Miercurea Ciuc. Almuer-zo. Continuacin hasta Sinaia. Cena y alojamiento.

DIA 27/AGOSTO SIANAIA-BUCAREST/ (P.C.): Desayuno y salida hacia Bucarest, lacapital de Rumania, llamada la ciudad de los Parques y los Bulevares. Llegada y visi-

30

ta de la ciudad y del Museo del Pueblo. Almuerzo y continuacin de nuestra visita dela zona antigua de Bucarest y la Patriarquia. Cena y alojamiento.

DIA 28/AGOSTO BUCAREST-ESPAA/ (P.C.): Desayuno. A la hora convenida, trasla-do al aeropuerto, para realizar los trmites de facturacin. El vuelo de Air France, consalida a las 14:20, va Pars, llegando a esta ciudad a las 16:30 y despus cogeremosel vuelo que sale de Paris a Barcelona, a las 18:50 hasta las 20:30 llegada aBarcelona, donde nos estar esperando el autobus para trasladarnos a nuestro puntode origen.

* PRECIO: 930-/per persona + TASAS AEROPORTUARIASDirecci tcnica: Viatges Kariba (Gamn), de Almenar.

Inscripcin: Parrquia del Carme, de 10 - 13 h. Tel. 973 23 71 62 (Montse Ges)

Cal fer la inscripci abans del 30 dabril (degut a la confirmaci de les places davi). Al fer la inscripcio, feu labonament dun import 250 euros.

El millor es ingressar-lo al compte de La Caixa 2100-0511-63-0100656576

31

Par

roq

uia

de

San

t P

ere

C/ M

aior

Par

roq

uia

de

San

t Jo

anC

/ Mai

orP

arro

qu

ia d

el C

arm

eR

ambl

a F

erra

n

32

Crist ha ressuscitat. Alleluia.Bona Pasqua!

Parrquies de la Unitat Pastoral Confessions

Cada dia, mitja hora abans de les Misses.Celebraci Comunitria de la Penitncia:

Al Carme: Dilluns, a les 1930 horesAls PP. Franciscans: Dimarts, a les 20 hores

Recital PoticEl dimecres, dia 16, al Carme, a les 2030 hores.

Representaci de la PassiParrquia del Carme, Divendres Sant, a les 19,15 h.

OFICIS LITRGICS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Catedral

Diumenge Rams

Benedicci 11,00 11,30 (plaa) 11,30 12,00 12,00

Dijous Sant

Missa 19,30 20,00 17 i 20,30 19,00 20,00

Hora Santa 21,00 23,00

Divendres Sant

Viacrucis Interparroquial, Sortint del Carme, 9 mat 830 1100

Ofici de la Passi 18,00 18,30 17,30 18,00 18,00

Dissabte Sant

Vettla Pasqual 20,30 22,30 21,00 22,30

Diumenge Hores ordinries dels diumenges.de Pasqua Al Carme, se suprimeix la Missa de 9 mat.

oraris de Setmana Santa 2003H

Altres dates importantsBaptismes Comunitaris (Nit de Pasqua i diumenge 27 dabril a les 6 tarda)Dades de les Primeres Comunions (Diumenges 18 de maig i 1 de juny, a les 13 hores)Unci Comunitria dels Malalts (Dia 1 de junyo, 8 vespre)

Sant Joan restaurat

Altar del Beat Francesc Castell de lesglsia de Sant Pere de Lleida.Inaugurat el 28 de setembre de 2002, festa litrgica del Beat