REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL 3

La Nostra ComunitatLa Nostra Comunitat

20042004Parr

òquie

s de

Sant

Per

e, S

ant

Joan i

Mare

de

Déu

del

Carm

e

Amb aquest gràfic de Roig Nadal, feligrès de la parròquia de Sant Joan, volem unir-nos en aquestarevista-anuari als actes de la celebració dels 800 anys de la Seu Vella, monument que aixopluga a

les tres parròquies de la UP, i al redós de la qual es mou la nostra vida ciutadana i de l’Eix comercial

També aquest any, l’últim diumenge de gener,ha estat la cita obligada per a celebrar la festa de la Verge de l’Arcada

Portada: Interior del temple de Sant Joan i el Crist de la capella del Santíssim de la parròquia del Carmerecentment restaurada.

Benedicció de la Residència dels franciscans

El dia 4 d’octubre del 2003 es beneí la nova residència geriàtrica “Sant Antoni de Pàdua”, di-rigida per l’Associació Adesmas. La fotografia ens monstra un moment de la benedicció ofi-cial. Hi eren presents, juntament amb un gran nombre de persones, el Sr. Bisbe de Lleida,Mons. Francesc X. Ciuraneta, acompanyat del Ministre provincial del franciscana de Catalunyai el President de la Generalitat, la Consellera de Benestar social, el Sr. Alcalde de Lleida i elPresident de la Diputació provincial.

L’antic Col·legi Major dels franciscans pot aplegar 84 places d’interns i 30 pel centre de dia.

La comunitat franciscans comparteix la vida i l’immoble amb els ancians i malalts d’Alzheimer.

Un centenari a la parròquia de Sant Pere

El 25 de maig del 2003, en el seu propi do-micili, el Sr. Enric Tarrats Sanllehí, celebravaels seus 100 primers anys de vida. Va serun moment entranyable i familiar.

Natural de Manresa, ja des de jove treballa-va en l’empresa constructora del seu pareconstruint obres importants com fàbriques,carreteres, la Casa de la Caritat de Manresai l’ermita de sant Benet de Montserrat. Ambl’inici de la República es trasllada a Lleida itreballa a la Companyia Hidroelèctrica delSegre. Aficionat a la fotografia, bon dibuixanti... bon cristià. Per molts anys!

Els nostres infants de catequesi, disfres-sats el dia de Reis

Si per tots els nens els Reis són dies d’il·lusió,pels nostres nens de catequesi van estaruns moments d’explosió d’alegria. Vanacompanyar els reis en el Bus turístic i, ambuna prodigalitat inusitada, van sembrar decaramels la nostra ciutat.

– 1 –

LA UNITAT PASTORAL DE L’EIX

Mirar el futur

Als àmbits religiosos, molts es pregunten com seran les comu-nitats cristianes del futur. O com cal que siguin. I en el fons d’a-questes preguntes no solament hi ha la curiositat, sinó la preo-cupació i l’afany d’adequar el projecte de Jesús als tempsactuals.

Una de les qualitats que han de tenir les nostres comunitats, ique no es pot deixar de banda, és la de la coherència amb la doctrina de Crist. Sempre,les comunitats eclesials han d’adaptar-se al programa de vida de l’únic Mestre, Jesucrist.Es tracta de la consigna de Jesús en començar el seu ministeri pastoral i que ho recordà-vem en iniciar la Quaresma: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

També cal tenir en compte, i com un tret important, el nostre context immediat ; el qual exi-geix un nou impuls d’acollida i d’evangelització. Les noves unitats pastorals, unitats de tre-ball fraternes, cohesionades i dinàmiques, ens urgeixen una corresponsabilitat eclesial.Tots, –bisbe, preveres, religiosos i laics–, hem de donar pas a les iniciatives i al servei, queés l’estil propi del deixeble de Crist.

El Concili recorda als seglars que tenen el deure d’expressar als pastors el seu parersobre el que afecta el bé de l’Església i han de trobar en l’Església les portes sempre ober-tes. A ells els correspon defensar els valor evangèlics en aquest món on són amb freqüèn-cia maltractats. Tots sabem que hi ha un enfrontament entre els grans principis evangèlics iles actituds habituals en el àmbits que el Concili anomena “ordre temporal”: La professió,l’ofici, el compromís polític, les instruccions culturals, les tasques educatives i la família.

Potser tots constatem que són cada dia menys les veus del laics cristians en els grans de-bats. Es fa cada dia més necessari que els laics compromesos, competents i forts en lesseves conviccions, s’expressin en tots els àmbits socials i especialment en els masmedia.

Tot això implica una necessitat de formació i de contemplació del misteri, la pregària. “Calque en aquest inici del Mil·lenni es desenvolupi una “espiritualitat litúrgica” Cal descobrir elvalor de la paraula divina i del diumenge i tenir present que la vida espiritual dels fidels esnodreix en la celebració litúrgica.

La set espiritual del creients només la pot sadollar el contacte personal amb el Senyor. Elspastors han de saber conduir, a través de la litúrgia, al misteri del Crist. Que ensenyin aestimar el silenci, el gust per l’oració,

Amb aquestes paraules els mossens de la Unitat de l’Eix fem una crida a una autèntica con-versió i a un compromís de corresponsabilitat en la transformació del nostre món segons elprojecte de Déu.

En nom dels mossens de la UPJoan Mora, rector

UnitatPastoral

TerritorialLLEIDA

– 2 –

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME

Aîm Karen CelesteAlcaraz Garcia PaulaAnghelus Ilies David FranciscoBiosca Badia EricBordeianu SebastianBurrueco Subira PauCardona Franco Kenlly LorenaCunillera Naranjo VictorFelipe Perez MiriamFernandez Segura RaquelFlores Miranda Maty JesheniaFlores Miranda Joana JasminaGandjui Maiva SalomonGarcia Plaza SergiGarcia Soria RubenGeerards Abella ArnauGrau Pifarre JudithGuadilla Roldan AlbaIturbe Sainz De La Maza MartiMaench Cano MartaMasich Pique JosepMilla Almohalla NaiaraMonte Mora DavidMonthe Dibotti Herol MoiseMora Bitria LauraNemeti Dragan Gino AdrianPachou Derrick JosephRodriguez Hernandez Alisson TatianaRojas Gomez Luis EnriqueSalca Iclezan Alexandra IoanaSantamaria Basantos Dayana CarolinaSole Calduch AlbertTortosa Olivera Claudia ReginaVazquez Teba DiegoVicente Mullol AlejandroVidal Franco Brigitte DanielaVidal Ribes MarcYanmbock Mbeck Sandrine SarahPuerto Guadilla Alba

PARRÒQUIA DE SANT JOAN

Agost Batalla EstelAlemany Oro AndreaAlemany Oro AidaAnglada Nuñez AlbaAranzana Marti SofiaCarrera Alvarez PauCasadesus Serrando Joan

Castany Roca GerardCayuela Dolcet BlauCruz Puy AlbaEsber Buj Victor MiladFerrer Visa ElisabethFreixinet Gomez OriolGarcia Martinez RubenGarcia Moroba CarlaGil Camps EnricGomez Villegas MariaGonzalez Palau AdrianaLerma Grigelmo PaulaLopez Lara DuniaMitjà Domingo JuliaMonsonis Ruiz OriolPane Aniz JoanParacuellos Monge IvanPérez Mòdol AresPifarré Flores OriolPijuan Ramon PolPomar Miro Maria TeresaQuimbita Chasing Jordi RamonQuintana Ruiz JoelRibera Diaz Edith BegonaRigau Ballespi BarbaraRodellar Juvilla Manel JoanRodriguez Modol JúliaSebastia Vidal Quim JoanSegura Hidalgo MariaSerrano Aguilera EricSola Cases NuriaViladot Fonseca RogerZapater Fillat Andreu

PARRÒQUIA DE SANT PERE

Galan Pueyo Javier VicençMoreno Martin Mireia

Baptismes 2003

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME

18 de maigRoman Bausà SolerLluis Dueñas AleixosJosep Felip SeguraMª Angel Gómez BarguesAdrià Jové IzcaraCarles Roig Pol

1 de juny Sara Arroyos SorandoNoemí Casteras RomanoJessica Cobo ChinchillaNelia González CorrederaFelipe Nicuesa GuileraKatherine Sanyamaría BasantesSergi Semis FontAndoni Velarde Piñol

PARRÒQUIA DE SANT JOAN

4 de maigVictor Noguero Ruiz

11 de maigTania Lozano RiberaNerea Brando GómezDamià Brando GómezCristina Roig Arqué

24 de maigEnric Moreno MuñozMarina Moreno Muñoz

24 de junyJoan Luque CabeceransOriol Luque Cabecerans

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME

Cano García, NúriaBarra Gonzalo, Maria AsunciónRocamora Yànez, EvaAlum Rodríguez, SergiAlves Do Vale, AryanneCucurull Serra, RamonMelé Rufach, CarlosLópez-Alberca Beis, PilarGarcía Morillo, AlbertoBaiget García, José LuisPanizo González, José AntonioMoro Fontana, Brígida

PARRÒQUIA DE SANT JOAN

Da Nascimiento Ferreira, JanilsonCarretero Morato, SilviaRigau Bellesor, BarbaraZarrias Narrera, SalvadorMora Salvay, JaksonMora Salvay, HenriLagua Agualongo, NancyVelez Lanaquera, Maria De La PazMartin Macias, Maria PiedadCarmona Romero, Ana IsabelRomero Gaya, Miquel Àngel

Primeres Comunions 2003

Confirmacions 2003

Bodes 2003

– 4 –

A LA PARRÒQUIA DEL CARME,PP. FRANCISCANS I COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Demetrio Martin Sanchez amb Antonia Saureu Vall-LlebreraWilfer Arley Londoño Gomez amb Ivonne Maritza Gomez ArangoVicente Anguita Risueño amb Mª Carmen Villahoz EstruchMario Gateu Gallego amb Antonia Martin MendezPavel Enasoaie amb Cristina Daniela EnasoaieEdgar Emilio Donoso Fonseca amb Monica Isabel Martinez CoronellNiculai Mihaes amb Alina AntonJordi Llop Gomes amb Yolanda Carballo RodriguezSebastian Obis Navarro amb Maria Roser Escola PonsHector Johnatan Gomez Velasquez amb Zully Durley Franco NavasFrancisco Llobet Barbero amb Yomaira Esther Dominguez EscorciaCiril Butnariu amb Petronela TrefasWilliam De Jesus Cano Quiceno amb Maria Albeny Velasquez DurangoVictor Poblet Espolet amb Maria Asuncion Barra GonzaloSalvador Zarrias Barrera amb Barbara Marta Rigau BallespiRegino-Fulgencio Navarro Pintado amb Yolanda Pascua RodriguezManuel Andujar Moreno amb Olga Perez CuevasFernando Da Pena Gallego amb Virginia Agelet ToledoJuan Antonio Santiago Puche amb Paola Andrea Fori RamirezJuan Manuel Rueda Perramon amb Eva Maria Osorio SerranoHector Enrique Alarcon Bravo amb Tatiana Julissa Alban MartinezJose Maria Peiro Pellise amb Elena Tugues CasesRaphael Olusegun Ariyo amb Janet Yetunde OlayemiAmadeo Vidal Vila amb Teresa Maria Figuerola CurcoFelix Hidalgo Maya amb Mercedes Gil Roig

A LA PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA

Juan Manuel Molinero Aige amb Marta Royo SerrandoFrancisco-Javier Perati Lloan amb Cristina Naves AlegretCarlos Luque Martinez amb Alejandra Rodriguez CanoJose Silva Lesan amb Nuria Cano GarciaOscar Dominguez Badia amb Sonia Navarro SobrinoJose Antonio Panizo Gonzalez amb Brigida Moro FontamaFernando Villar Morales amb Immaculada Rienda FernandezCarlos Gomez Companys amb Noemi Miryam Perez SullaAlejandro Jesus Monreal Garbayo amb Mª Montserrat Latorre MoliasDavid Cavero Santacreu amb Ana Belen Pachon SotoStephane Andre Mahe amb Maria Isabel Gomez LopezIvan Francisco Navarra Grau amb Maria Carmen Yeguas VeraJuan Caselles Reñe amb Maria Helena Grau GayJosep Luis Garcia Bota amb Maria Jose Tomas BerdalaSamuel Lara Torres amb Maria Pilar Bitria AguilaJose Luis Baiget Garcia amb Nuria Jumela PotronyMarcos-Antonio Rufas Rivas amb Monica Qui Casals

– 5 –

Manuel Cabestany Serret amb Marta Aixut OlomiManuel Ibañez Beltran amb Maria Yolanda Lopez LanzaJeroni Alcalde Escobosa amb Isabel Nuria Alegret de AncosAndres Fr. Gonzalez Toledano amb Lidia Alba PalacinOscar Abadias Sero amb Fuensanta Marquez EsteveJordi Freixas Gene amb Sonia Sanchez MuñozFrancisco Javier Miarnau Prim amb Eva Maria Segura FlorensaSergio Alum Rodriguez amb Ana Maria Priego EscrihuelaJuan Antonio Mayoral Llesuy amb Maria Silvia Prado MuñozFrancisco Javier Figueres Castro amb Ana Beatriz Perez BenitezCristiano Llovet Cornetamb amb Alexandra Maria Cullere JoveJorge Gomez Cirera amb Eva Escobar OrtizJonathan Mesa Rodriguez amb Sandra Moreno OrtegaGonzalo Peña Pachon amb Ares Mestre TorresFrancisco Purroy Garcia amb Nuria Montala PalauJoaquin Bardeli Cayuela amb Maria Roure CamposJavier Masip Muñoz amb Vanesa Peñarroya OlivesManuel Mor Borras amb Montserrat Ruiz MartinDavid Almenara Vega amb Yolanda Martinez BaenaGerardo Rubies Tico amb Silvia Farre PueyoRamon Comellas Aige amb Marta Canals AresteEduard Josa Palau amb Sonia Moran MurilloJoan Sabate Caballe amb Maria Guadalupe Paracuellos SanchezJuan Carlos Perez De La Torre amb Sonia Ibars AbelloJuan Morales Perez amb Maria Teresa Garcia MuñozFrancisco Jose Claveria Martinez amb Silvia Tomas CabreroJavier Ramos Larios amb Judit Inmaculada Otal CasalsJorge Malpica Hernandez amb Silvana Canalejas OrtizJorge Capdevila Belio amb Maria Soledad Sancho CendonJorge Capdevila Saureu amb Cristina Grau FiguerasDavid Damian Serrano Alarcon amb Maria Isabel Alcala EspuñesJordi Monge Azemar amb Isabel Esteve RogerAlbert Fernandez Pena amb Maria Teresa Gil LopezFerran Pardell Mateu amb Ana Isabel Soria RodriguezValentin Puerto Barbero amb Noelia Turmo Lopez

BODES A LA PARRÒQUIA DE SANT PERE

Pere Cunillera Batlle amb Alexandra Bosch MasipJavier Obiols Sabate amb Maria Dolores Castillo ZucarOriol-Antonio Claret Codina amb Laura Molero IzquierdoJose Javier Padilla Diaz amb Montserrat Serrano GarciaJordi Seve Giro amb Joana Penella RosManuel Peralta Castello amb Mª Elena Agusti FortuñoJaume Claramunt Armengau amb Maria Jesus Tirvio SeresPedro Santiago Cuenca Capdevila amb Maria De La Paz Velez LanaqueraJoan Sabate Caballe amb Maria Guadalupe Paracuellos SanchezJoan Francesc Martinez Fernandez amb Maite Viladric VilasecaEmilio Cruz Caldero amb Montserrat Roig AragonesJorge Vives Vendrell amb Lidia Ortiz PeinadoMohamed Vall O. Mohamed Lamine amb Justina StachowiakClaudio Peiro Eritja amb Silvia Purroy Grota

– 6 –

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME

Defuncions 2003

Abella Puig-Gros, AlfredoAlandi Enrich, MariaAlonso Garcia, JuanaAlvarez Garcia, JoseArbones Marselles, FedericoArellano De Dios, JorgeArgenso Vallverdu, JuanBonjorn Huguet, VictoriaBorch Gacio, AdelaidaBorros Ysac, Maria DolorsCaldero Caldero, RosaCapel Capel, PedroCastells Bardaji, Jose RamonDe La Sierra Rodriguez, SebastianDel Pino Rodriguez, Maria AngelesDeltell Farrus, Jose MariaDominguez Lopez, LuisaEscapa Barra, Ayde SilvestraEscuer Fransi, JoanFabregat Carrera, JosefaFalco Solsona, FranciscaFernandez Galan, AntonioFerrer Borras, EnricFont Muñoz, ClaraFontanals Vilalta, Miguel

Garcia Oliva, RamonGarcia Sistere, FranciscoGasull Rius, RicardoGimenez Arnal, ManuelGodia Cortes, MariaGonzalez Nieto, Maria LuisaGou Comes, RemediosHernandez Ayma, VictorHita Sanchez, CarmenJofre Manuel, JoseJuan Esteve, MariaLloret Farra, RosarioMajos Daviu, ElviraMaldonado Garcia, IluminadaMallada Roca, TeresaMarimon Sarra, DivinaMartinez Rosales, EncarnacionMazana Ferraz, AlfonsoMenal Sans, RosaMorgo Portella, EugenioMuro Ribera, MariaNavarro Bellido, AntonioNicolas Lozano, BienvenidoOcaña Garcia, VicenteOliva Mayoral, Angela

Oliver Perez, JoseOrobitg Mallorques, JuanPadilla Lopez, DanielParra Valladolid, MarinoPerez Arenas, JuanPerez Fernandez, Maria del CarmenPerez Sanz, PilarPiquer Valles, RafaelPuigdemasa Mayoral, EmiliaPuigdemasa Mayoral, EmiliaPuy Mora, MariaRibes Estela, TeresaRodao Gozalo, AlejandroRoig Canelles, JuanRuiz Avalos, AntonioRuiz Vega, AngelesSanchez Carmona, MariaSaureu Vall.Llebrera, AntoniaSesplugues Gaya, MariaSicart Mogues, LeandroTamayo Perez, FerminTrilla Menal, DelfiVeganzones De La Fuente, Jose MªVila Codina, Teresa

PARRÒQUIA SANT JOAN BAPTISTA

Clavera Armenteros FranciscoCriado Diaz FlorencioFregola Freixes CarmenGabas Vilella JoseGil De Vergara Leyva Maria DoloresIbars Fregola CarmenLanz Erro Jesus MariaLlop Florensa MariaLopez Acuña FranciscoMas Estruch EmilioMiralbes Petit MiguelNiubo Estiarte LorenzoPinto Falguera JulioTorres Tatje ManuelVila Frances AntoniaVives Farre Julian

PARRÒQUIA DE SANT PERE

Argelaga Cabre AntoniaBlasi Balague RobertoCaselles Sayos JoseGarrofe Garrofe JosefaGigo Guillen MercedesGomez Perez AntonioMalagon Garcia FranciscoMinguella Piñol CesarOro Usso MariaPampols Daurell FranciscaPaya Lopez NievesPociello Peguera RosaPomar Castarlenas RosaRosell Carrera Maria

– 7 –

INGRESSOS Euros Ptes.

Per serveis parroquials 3.696,00Quotes col·laboradors 7.276Col·lectes dominicals 13.346,65Donatius ordinaris i bústies 13.888,00Donatius especials per obres 18.111,80Col·lectes especials a entregar 13.083,50Interessos bancaris 5,28Novena Mare de Déu del Carme 2.617,50

Total 72.024,73

Superavit final d’any 2002 6.632,68 78.657,41

DESPESES

Articles culte i combustible 7.045,95Obres extraordinàries 12.342,82Reparacions i conservació 1.517,05Primes assegurances 250,00Material oficina, informática... 222,17Altres retribucions 93,00Mobiliari i arranjament despatx 4.606,00Aigua, gas i electricitat 3.849,05Comunicacions: telef. Corresp. 2.168,61Activitats pastorals 6.072,66Aportació al Bisbat 8.757,00Despeses financeres 143,92Col·lectes especials entregades 13.083,50Tributs i altres 294,84

Total 60.446.57

Superavit actual 18.210,84

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL CARME

Llorenç Domingo Farré i Josefina Pascual Casadell

PARRÒQUIA SANT JOAN BAPTISTA

Antonio Pons Montanyola i Antonia Teruel OrtizCosme García Losada i Roser Mir Mur

PARRÒQUIA SANT PERE

Jaume Moreno i Carme Berniz

NOCES D’ARGENT A SANT JOAN

Ramon Moncunill Jounou i Jorgina Farré TorrebadellaJosep Nadal i Maite CerdàAmadeo Porqueres Poz i Maria Luisa Maurel Castro

e les nostres parròquies DDCOMPTES DE LA PARRÒQUIA DEL CARME - 2003

Noces d’Or de Matrimoni

– 8 –

INGRESSOS Euros Ptes.

Per serveis parroquials 672,00Col·lectes dominicals 5.079,40Quotes col·laboradors 2.374,03Donatius especials per obres 15.822,42Col·lectes especials a entregar 4.139,82Interessos bancaris 11,57Préstec de particulars 2.707,67

Total 28,099,24

Existències en caixa final 2002 1.232,29 32.039,20

DESPESES

Articles culte i combustible 855,90Obres extraordinàries 16.368.51Reparacions i conservació 537,54Aigua, gas i electricitat 1.689,55Comunicacions: telef. Corresp. 330,70Activitats pastorals 1.205,03Aportació al Bisbat 1.246,00Despeses financeres 3,55Col·lectes especials entregades 4.139,82Tributs i altres 214,71Amortització parcial instal·lació gas 3.300,96Diversos 284,15

Total 30.176,42

Superavit actual al 31-12-2003 1.862,78

COMPTES DE LA PARRÒQUIA DE SANT PERE - 2003

INGRESSOS Euros Ptes.

Per serveis parroquials 672,00Col·lectes dominicals 5.079,40Quotes col·laboradors 2.374,03Donatius especials per obres 15.822,42Col·lectes especials a entregar 4.139,82Interessos bancaris 11,57Préstec de particulars 2.707,67

Total 28,099,24

Existències en caixa final 2002 1.232,29 32.039,20

DESPESES

Articles culte i combustible 855,90Obres extraordinàries 16.368.51Reparacions i conservació 537,54Aigua, gas i electricitat 1.689,55Comunicacions: telef. Corresp. 330,70

COMPTES DE LA PARRÒQUIA DE SANT JOAN - 2003

– 9 –

San Pablo dice que “a cada cual se le otorga la manifestación del Espíritu para provechocomún” (1Cor 12,7). No existe diversidad por diversidad, ni uniformidad posible o nece-saria. Importante es que sigamos el único camino liberador –las enseñanzas, el ejemploy la mediación del Señor, en espíritu de entrega a Dios y al prójimo–, buscando siemprela verdad que transciende las apariencias y el desvanecimiento, para una auténtica viven-cia en libertad de espíritu. Así participaremos de la vida divina, inmortal y perfecta, de lacual brota la felicidad auténtica del hombre – manifestación de la gloria de Dios.Para que haya realmente unidad fraterna en Cristo y “provecho común” es preciso conocer,convivir y compartir los dones recibidos. Éste fue el espíritu que animó el grupo organizadopor nuestra unidad pastoral, alrededor del Señor Obispo, el pasado verano, durante su visi-ta a Rumania. Tuvieron así la oportunidad de dibujarse una idea general, a través del con-tacto directo, de lo que es la realidad geográfica, económica, cultural y espiritual de Ruma-nia y su evolución histórica. Contactando con la matriz, ahora se puede comprender mejorel por qué del carácter a veces tan distinto de los inmigrantes rumanos que viven en estaparte del mundo, cuales son sus dotes y sus aspiraciones más profundas.Durante las fiestas navideñas, el Obispo auxiliar de Iasi, Mons. Aurel Perca vino paraagradecer al señor Obispo Ciuraneta y a la comunidad de la parroquia del Carme,por la excelente acogida que ofrecen a la comunidad de rumanos que viven aquí. Almismo tiempo visitó los principales núcleos de rumanos católicos de toda España,

para celebrar con ellos los sacramen-tos de la fe, para conocer la realidaden la que viven, para compartir conellos sus alegrías, necesidades e in-quietudes y, sobre todo, para animar-los a seguir “dando a Dios lo que esde Dios”, sus mismas vidas, con todolo que abarcan, para seguir dando tes-timonio de su fe, mientras “dan alCésar lo que es del César”.

Activitats pastorals 1.205,03Aportació al Bisbat 1.246,00Despeses financeres 3,55Col·lectes especials entregades 4.139,82Tributs i altres 214,71Amortització parcial instal·lació gas 3.300,96Diversos 284,15

Total 30.176,42

Superavit actual al 31-12-2003 1.862,78

ls romanesos a la nostra Unitat EE

Explicació dels comptes de sant Pere.El deute que tenim de la instal·lació del gas s’ha rebaixat, com es veu en els comptes en 3.300,96 � .Encara en devem 10.452,88

– 10 –

El 14 de desembre passat, l’Agrupació TOAR va representar a la Parròquia delCarme el retaule escènic “Arrancada del seu poble”, a càrrec de la companyia TOAR.A través d’una entrevista molt personal, emergia la dimensió humana i espirituald’Edith Stein, una jueva, filòsofa, pedagoga, conversa i carmelita que trobà Déu bus-cant la veritat. El retaule s’havia escenificat inicialment al Santuari de Santa Teresinade l’Infant Jesús a finals d’octubre, en el marc del III Congrés d’Espiritualitat: “Retro-bar Déu en temps d’incertesa. El testimoni d’Edith Stein”.

“La meva set de veritat era la meva única oració.”“Jo només sóc un instrument del Senyor. A qui s’atansa a mi voldria conduir-loa Ell.”“Allò que no estava en els meus projectes, es trobava en els projectes deDéu.(...) Tota la meva vida, fins i tot els detalls més petits, està prevista en elpla de la providència divina i és, davant dels ulls de Déu, una coherènciaintel·ligible i perfecta.”

Edith Stein va néixer el 1891 a Breslau (Alemanya) en el si d’una família jueva. Als 14anys, moguda per la indiferència, va trencar amb les pràctiques religioses. Estudià

Filosofia en un afany per donar resposta a les seves pre-guntes sobre el sentit de la vida. El dolor causat per laguerra i el testimoni d’esperança cristiana de persones delseu entorn, l’ajudaren a descobrir la creu de Crist. Fou unllarg camí de recerca solcat de crisis i dubtes, fins que el1921 llegí voraçment el Llibre de la Vida de Santa Teresade Jesús, que casualment havia caigut a les seves mans:“Aquesta és la veritat!”, exclamà. Així inicià la seva conver-sió al catolicisme.Tot madurant la idea de lliurar-se a la vida contemplativa,es va dedicar a la pedagogia i l’activitat científica com sid’un apostolat es tractés. Ingressà al Carmel de Colòniaprenent el nom de Teresa Beneta de la Creu. Traslladada aHolanda en temps de la dominació nazi, fou detinguda perla Gestapo i traslladada al camp de concentració

etaule escènic sobre edith stein:“arrencada del seu poble”

RR

Agradezco a Dios por todo lo que está obrando aquí a través nuestro. Agradezco a todaslas personas que se dejan llevar por el Espíritu, que es Espíritu de unidad, de amor, dejusticia y de paz, para crear un ambiente de convivencia respetuosa, digna de los donesque hemos recibido del Señor. Miramos confiados hacia el futuro, conscientes que Diosnos asiste mientras, ladrillo tras ladrillo, vamos construyendo su Reino.

P. Leonard Diac

– 11 –

d’Auschwitz. El 9 d’agost de 1942 lliurà la seva vida a Déu en unió al seu pobleperseguit. El 1998 el papa Joan Pau II la canonitzà tot declarant-la copatrona de Eu-ropa.

Anna Maria Gaya

ACTIVIDADES REALIZADAS - NOTICIAS

La parroquia del Carmen acoge a un creciente número de inmigrantes latinoameri-canos, sud-saharianos, rumanos, etc., quienes paulatinamente se van integrando yparticipando activamente en las diferentes actividades realizadas.

PEREGRINACIÓN A LOURDESAsímismo, el 12 de septiembre se realizó la peregrinación a Lourdes con 70 per-sonas, acompañadas por el sacerdote de la parroquia. El tiempo estuvo muy bueno yello favoreció para que el viaje tenga su encanto particular. El grupo, al son de la gui-tarra, cantó melodías diversas, amenizando el largo viaje. Muchos que fueron porprimera vez quedaron admirados del ambiente religioso de Lourdes. Volvieron muycontentos y esperando con ansias el año próximo para volver.

FIESTA DEL ALUMBRADOEl 7 de diciembre y por segunda vez se realizó la fiesta del Alumbrado a las 7 de latarde, en la rambla de Ferran, frente al templo del Carmen. Luz y plegaria a la VirgenInmaculada. Las antorchas fueron elaboradas por latinoamericanos.

NOVENA AL DIVINO NIÑO JESÚS Por tercer año consecutivo y en la misma fecha se inició la novena al Niño, finalizandoel 24. Buena preparación para las fiestas navideñas.

CAMPAÑA DE NAVIDAD Estas fechas de fin de año son especiales porque para nosotros y para todos los cris-tianos, ya que la Navidad es fiesta de familia. En estos días es cuando más año-ramos estar cerca de nuestros seres queridos.

MISA DEL GALLOEl 24 de diciembre con el objetivo de que asistan un mayor número de inmigrantes, lamisa se celebra a las 22.00 horas.

FIESTA FRATERNALPara celebrar la fiesta de la Navidad, el 26 de diciembre por la noche, nuevamente enlos bajos de la parroquia, nos reunimos un grupo de inmigrantes donde compartimosturrones, galletas, mantecados ... y cantamos, al son de las guitarras, piezas que noshicieron recordar y añorar nuestra tierra.

ns parlen els llatinoamericansEE

– 12 –

LA LLEGADA DE LOS REYES A LA PARROQUIACon un bonito acto, se celebró la llegada de los Reyes Magos. Esa tarde, los más fe-lices fueron nuestros niños; felicidad que se veía reflejada en sus caritas, al verlescon la ilusión que recibían ese regalo tan esperado.

SALIDA A LA NIEVEDomingo 11 de enero. Trineos en Pla de Beret. Un día revolcándonos entre la nieve yun dia de convivencia amistosa. Panoramas novedosos para nosotros que venimosde tierras tropicales.

COLONIAS EN SENETDurante los días 17,18 19 y 20 de agosto, los niños de l’Esplai de emigrantes, acom-pañados por sus monitores, fueron de campamento a las colonias L’Estel que se en-cuentran ubicadas en Senet. Fueron días muy divertidos, en los que no faltaron losjuegos y las dinámicas de grupo.

ACTIVIDADES ACTUALES

REUNIONESCon el fin de relacionarnos e integrarnos, el segundo domingo de cada mes, a las 6de la tarde, nos reunimos unos cuantos latinos para tratar asuntos que nos interesany para ver nuestra participación en actividades que requieran nuestra presencia.

– 13 –

En el marc de l‘Octavari de pregària per la Unitat dels Cristians, es va celebrar a Llei-da la III Trobada Interreligiosa per pregar per la pau arreu del món. Aquesta va estarpreparada i convocada per la “taula per la unitat inter-religiosa denominacional deLleida” Està formada per membres de diferents Confessions Religioses de Lleida: Ca-tòlics, Evangèlics, Adventistes, Pentecostals, Ortodoxos romanesos i Musulmans.L’objectiu d’aquest col·lectiu és mantenir un diàleg obert, per aprofundir en la pau i enl’amor que com a missatgers del Creador hem de predicar i practicar.Convocats doncs per aquesta plataforma, amb el desig i compromís per pregar per laPau, i responent a la crida feta pel Sant Pare i pel nostre Bisbe, vàrem participar a lapregària, a l’Auditori Enric Granados. Després d’un breu assaig de cants i presiditspels responsables de les Comunitats Religioses participants, va començar lapregària. El cant i els textos de la Bíblia ens varen ajudar a posar-nos en contacteamb Déu Pare i Creador.Volem compartir amb tots vostès la meditació sobre el text de Joan 17, 18-26 pro-posat per l’Església Catòlica i una de les pregàries per la pau:“Déu, Senyor misericordiós, que voleu que tots els homes visquin en pau i harmonia,us demanem en aquesta jornada de pregària per tots els homes i dones que viuen endificultats, pels que no troben la pau en la seva vida. Sabem, Senyor de tota la terra,que Vós estimeu tots els homes més enllà del color, de la raça, situació social... Feuque també nosaltres sapiguem estimar així. Volem, Senyor, la pau que es fonamentasobre la justícia, la veritat, la llibertat i l’amor. Aquesta és la vostra pau, és la pau queus demanem a Vós, Senyor i Creador de totes les coses. Amén.”Per finalitzar vàrem cantar AGERMANATS amb el compromís de continuar pregantper la pau. Visquem la Pau cada u dins del nostre cor.

Paquita Arturo

III Trobada interreligiosa de pregària per la pau

L’ESPLAIAsí mismo nuestros niños tienen también sus reuniones semanales, cada sábado de11 a 13 h. asisten en los bajos de la parroquia, para jugar, cantar y realizar activi-dades manuales; cuya meta es que nuestros niños, mientras realizan las dinámicasde grupo ya mencionadas, jueguen, aprendan y reflexionen; cuyo único fin es educara nuestros niños con bases muy fuertes respecto a la responsabilidad, el respeto, lasolidaridad y el amor a nuestro prójimo.

Liliana

– 14 –

LES CONGREGACIONS RELIGIOSES DE LA UP

La cèl·lula més elemental de la nostra societat, em refereixo particularment a l’occi-dental, és, i l’Església ho é recôlza, la família. Sí, la família és un petit nucli de vidaque té sentit per sí mateixa com a realitat, com a presència, com a desenvolupamentparticular i col·lectiu dels membres que la integren. Tot un món de relacions i de con-vivència. Normalment la família és congregada per uns llaços que solen ser de sang.Doncs bé, en el barri hi ha unes altres famílies, petits nuclis de vida, amb sentit per símateixos i que també creixen en el desenvolupament particular i col·lectiu dels seusmembres, però mira per on, els seus llaços no són de sang, són d’esperit, i deixeu-me filar una mica més prim, per l’Esperit. Sí, són els religiosos i en la nostra UnitatPastoral podem presumir perquè es veu enriquida per aquesta forma cada cop méspeculiar i estranya però aleshores també cada cop més intensa donada la presènciad’algunes comunitats de vida així fetes.La vida religiosa pretén ser una manera més de viure l’Evangeli de Crist, amb altretipus de estructura, tal volta diferent a la familiar tradicional, potser, sociològicament ipercentualment no tan alta, però ni millor ni pitjor... i que vol estar inserida en la reali-tat que l’envolta, enmig dels homes i dones del món que li correspon.D’aquestes famílies, en els barris que integren la nostra Unitat Pastoral n’hi ha qua-tre: Les Germanes de l’Immaculat Cor de Maria i les Dominiques de la ”Residènciadel Pare Coll”, que atenen residències per a joves, “la Sang”, i les Germanes de laSagrada Família d’Urgell, esmerçant la seva vida en el seu col·legi del carrerDemocràcia, i els franciscans, coneguts popularment com a “frarets”, al santuari deSant Antoni de Pàdua del carrer Vila Antònia.L’important per a ells, les germanes i els frares, és més la manera de viure que nopas allò que fan. Viuen més preocupats pel que són que no pel que cal fer. El que fanho podria fer qualsevol, el fet diferencial és que a ells els aglutina l’Evangeli i un estilde vida molt particular. Aquest estil de vida ve marcat pels fundadors; i és fonamental,indispensable, ineludible, la vida de comunitat al voltant de l’Evangeli de Jesucrist, in-tentant viure-la de la forma que han heretat . L’única pretensió és mostrar en el barriuna manera de fer diferent, alternativa, i compartir les seves inquietuds amb els seusveïns.

En nom de les quatre comunitats, Fra Joaquim Recasens

Altres famílies als barris...

– 15 –

✒ L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes organitza cada any la festa i la romeriadels Fanalets de Sant Jaume, que comença en la nostra parròquia, i el cicle deNadal. A fi de divulgar i potenciar aquestes dues tradicions cristianes i popularsconvoquen els concursos de fanalets i pessebres.

✒ Dimecres Sant a la Parròquia del Carme un grup de 16 rapsodes de l’agrupacióteatral TOAR coordinats per Enric Castells i dirigits per Mª Cruz Nevot van retrehomenatge a Mn. Agustí Bernaus, el sacerdot-poeta de les Terres de Ponentque cantà l’amor a Déu i a la Mare de Déu. Altres poemes marians de FrancescPané i José Luís Martín Descalzo, van completar un recital que va revifar la nostrasensibilitat acostant-nos a Déu.

✒ Un grup de persones de la Unitat Pastoral vam visitar la magna exposició “SeuVella. L’esplendor retrobada”, que recuperava i donava a conèixer el valuós pat-rimoni històrico-artístic de la catedral en el seu 800 aniversari. Comptàvem ambuna guia excepcional: Montse Macià, directora del Museu Diocesà i Comarcal deLleida, i coordinadora general de l’exposició. Vam descobrir que la Seu Vella éstestimoni de la importància de la nostra ciutat com a lloc de pas del camí de SantJaume de la Mediterrània.

✒ També la Coral Parroquial del Carme ha tingut un Nadal ple d’activitat. Van oferirun admirable Concert de Nadales en acabar la Missa del Gall, on no hi va faltar eltoc de simpatia de la Blanca Julià, directora de la Coral, en fer participar a tots elsassistents en una Nadala cantada a tres veus. També van alegrar la tarda del 3 degener als oients de la Residència geriàtrica Sanitas, a Pardinyes. Tot això desprésde la participació en l’esplendorosa celebració Eucarística commemorativa del 800aniversari de la Seu Vella, juntament amb 48 corals del Bisbat de Lleida.

✒ Prop d’una cinquantena de persones dels quatre als seixanta anys han participatals locals parroquials del Carme en la representació «Els Pastorets» de Lluís Millà,sota la coordinació del grup TOAR i la participació d’altres agrupacions. Els mésgrans dels assistents van recordar els seus temps passats, i els nens menuts vanpoder gaudir de la tradició del “Borrego i Carquinyoli”. Els nens de Catequesitambé van representar l’entranyable adaptació dels pastorets “La Flor del Nadal”.I van participar en la cavalcada dels Reis al Bus Turístic.

✒ Amb la mateixa il·lusió i constància de sempre, el Divendres Sant es va represen-tar la ja “tradicional” Passió de Lleida, dirigida per Enric Castells. El nou vestuarique lluïen els actors realçava l’escenificació.

otícies culturalsNN

– 16 –

“ORIENS”, EXPOSICIÓ D’ICONES ORIENTALS

La diada de Sant Joan del 2002 esdevingué una jornada de joia esclatant. El templemostrava com mai tota la seva esplendidesa. Unes obres serioses i importants, li haviensubsanat les mancances que patia i permès recuperar la seva riquesa arquitectònica iartística. A més una nova il·luminació oferia la possibilitat de gaudir d’aquesta riquesa iveure elements que fins llavors passaven desapercebuts. Fins i tot tornaven a repicarles campanes, emmudides els darrers anys. Els rostres dels devots de Sant Joan queomplien l’església de gom a gom, eren fidels testimonis de la joia del moment.Fou al redós d’aquesta diada que cercant actes complementaris per enfortir la cele-bració, es pensà en la possibilitat d’oferir en paral·lel una exposició que mostrés demanera gràfica la rica història de la parròquia de Sant Joan. Es féu. Es titulà Sant Joan iel seu entorn; es presentà en les naus laterals del temple i reflectia 100 anys de vidaparroquial. La bona acollida que tingué féu pensar en la preparació d’una mostra anyalen què, com en aquesta primera, s’agermanessin espiritualitat i cultura i fos unaaportació de la parròquia a la ciutat.Així nasqué Oriens, títol de l’exposició que es féu el 2003. Es centrà en una mostra d’i-cones, és a dir representacions pictòriques sobre fusta de Crist, o d’algun dels seusmisteris, de la Mare de Déu o dels sants, expressió de vivència religiosa de l’EsglésiaOriental. D’aquí el nom de l’exposició. Altra cop espiritualitat i cultura. Es presentàtambé en les naus laterals del temple i la féu possible la generosa col·laboració de lesfamílies Sorigué i Clapés que posaren a disposici6 de la parròquia les valuoses col·lec-cions d’icones que posseeixen. També l’àmplia col·laboració rebuda per part de quel’església ortodoxa de Romania permeté disposar d’icones romaneses actuals. El resul-tat fou una brillant mostra reflex de l’art i de l’Espiritualitat de l’Església d’Orient. Unamostra alliçonadora, dogmàtica i catequètica en la què no hi mancà tampoc la possibili-tat de seguir pas a pas el procés d’elaboració d’una icona en totes les fases de real-ització del treball, des del seu inici fins al final. L’exposició es complementà tanmateixamb un seguit d’actes paral·lels per aprofundir en el coneixement i significació d’unaicona i la vivència religiosa que comporta. Tingué èxit i reeixí. La parròquia rebé nom-broses felicitacions per la seva iniciativa.I enguany? També. Espiritualitat i cultura tornaran a agermanar-se en la mostra queoferirà la parròquia de Sant Joan. Una mostra que, tot i la seva jovenesa, comença aésser un punt de referència en la vida de Lleida. El dia del Patró de la parròquia unanova exposició obrirà les portes al públic.

Romà Sol i Carme Torres

ant JoanSS

– 17 –

Miquel Àngel Romero

En el marc de la missa solemne presidida pel Senyor Bisbe i concelebrada per tots elsmossens de la Unitat Pastoral amb motiu de la Festa de Sant Joan, onze joves de la nos-tra comunitat reberen el sagrament de la Confirmació i dos nens feren la Primera Comunió.Tot seguit es procedí a inaugurar l’Exposició d’Icones de l’Església Oriental “ORIENS”Les activitats paral·leles organitzades al voltant de l’Exposició “ORIENS” anavenadreçades a donar a conèixer l’entorn històric, artístic i cultural de les icones: el cris-tianisme oriental. I a facilitar l’aproximació a aquesta realitat europea i tendir ponts dediàleg amb occident.✒ La Conferència “El cristianisme a Romania”, a càrrec del Germà Andreu Per-

era, de La Salle-Barcelona. Il·lustrada amb una suggerent sèrie de diapositivesde gran qualitat gràfica i documental, ens va anar endinsant en la realitat d’aquestpaís on està revifant la fe cristiana després de la caiguda del comunisme. Els re-marcats canvis estacionals posaren punt i final a l’exposició.

✒ L’Eucaristia catòlica en romanès, oficiada pel P. Leonard Díac i seguida, entred’altres, pel grup de romanesos residents a Lleida i que habitualment celebren elculte religiós a la parròquia del Carme.

✒ La celebració ortodoxa del Baptisme, la Signatura de l’Esperit Sant –Confir-mació– i la Comunió fou oficiada per dos sacerdots ortodoxos romanesos. Re-sulta molt espectacular el Baptisme per immersió, seguit del ball circular i la pre-sentació dels infants al voltant de l’altar.

✒ La Conferència “La Teologia de la Icona”, a càr-rec de Aurel Bunda, sacerdot ortodox romanès.La primera part es va centrar en la història de lesicones. A continuació, en l’Heriminia, art de larealització d’aquests objectes litúrgics i de con-templació, les diferents escoles o tradicions iels temes iconogràfics. Finalment, l’espirituali-tat inherent a tota icona.

✒ El passat 28 de desembre vam gaudir d’unConcert de Nadal a càrrec de l’orquestra del’Intèrpret i de la Coral Polifònica de Tremp. Elprograma estava constituït per algunes Nadales,el Messies de Händel i d’una obra de RalphVaughan. No hi va faltar la típica innocentadaque festejava el dia i un poema inèdit del poetalleidatà Jordi Pàmias:

“Tralla de llum, alegria secreta.Endevinem avui aquell ròssec borrós

dels àngels en la nit i un estel vermellós,roent com les paraules de Joan, el profeta.”

otícies de la parròquiaNN

– 18 –

MIJAC: CAMPANYA “Millorem els barris”

✒ CÀRITAS. Balanç econòmic: ESTAT DE COMPTES ANY 2003.

Poc a poc el nostre barri va “creixent”gràcies a l’habilitat dels nens i nenes del MIJAC.

Fotografia de la maqueta del nostre barri (Josep i Nòelia)

Remanent de l’any 2002 2.320,81 INGRESSOSCol·lectes 323,00 Donatius 214,00 TOTAL INGRESSOS 537,00 DESPESES

Programa Acollida 1.761,48 Interessos i comissions 18,04 TOTAL DESPESES 1.779,52 Romanent per l’any 2004 1.078,29

✒ Pregària de les mans (Adrià Trescents)“Fes de les meves mans, Senyor, coloms de pau i bona notícia.Que les nostres mans, les mans de tothom, Senyor, serveixin, sobretot, percaminar plegats cap a Tu, en l’abundància dels teus dons i del teu amor.I dóna més gosadia a les meves mans. Que alguna vegada aixequin del seuracó algun pobre, encara que no el coneguin. Que no passin mai de llarg da-vant d’un drogaaddicte o d’un malalt que em repugni. I que siguin capaces deromandre hores al costat d’un malalt, i d’estrènyer la seva mà amb tot el caliudel meu cor.Senyor, posa a les meves mans la tendresa del teu Cor perquè puguin repartirtendresa; posa-hi la teva naturalitat, perquè ningú no se senti estrany en lameva presència o la meva ajuda.Mira les meves mans obertes, Senyor, omple-les de Tu perquè pugui donar-teabundantment als altres.”

Paco Olivera

– 19 –

SANTA LLÚCIA

La festa de Santa Llúcia és molt celebrada a la Par-ròquia del Carme. Cada any el 13 de desembre l’es-glésia acull la visita de nombrosos feligresos que van apregar a l’altar de la patrona de les modistes i de totsels qui, a la llum de la fe, invoquen Santa Llúcia perveure-hi més clar.A la missa de les 9, unes quaranta modistes de l’Asso-ciació de Dones de Príncep de Viana, el Grup deDones de l’Ereta i el de Pardinyes, ens vam aplegarper celebrar el dia de la nostra patrona. A les ofrenes,dues dones de cada associació vam presentar treballsde costura. Després de la missa vam esmorzar en unrestaurant. Clemen Romero, que és modista de lestres associacions, és l’organitzadora d’aquests actesdes de ja fa deu anys. Durant l’esmorzar obsequiatotes les modistes, i també rifa unes labors que ellamateixa ha fet durant l’any. Amb aquest toc de cordiali-tat i bona harmonia contribueix a enfortir els vincles

del nostre col·lectiu. Ben segur que ara ja està preparant amb il·lusió les sorpresesper la propera festa de la Santa!

Tere Camps

luja de notícies: SABIES QUE...?PPCELEBRACIONS:

✒ Un dels actes realitzats a la Festa del Barri de Noguerola ha estat la celebracióde la Missa Major el diumenge 15 de juny, dia de la Santíssima Trinitat. Les trespubilles, i l’hereu i la pubilleta infantil del barri feren una ofrena floral. Enguanytambé hi participà la Coral de la Parròquia. La Casa d’Aragó també participa so-vint amb les seves veus i bandúrries, convertint la missa de dos quarts de dotzeen una autèntica missa baturra, amb cants d’un intens sentiment religiós.

✒ Amb motiu de la missa de fi de curs de les activitats de la Unitat Pastoral, vamcelebrar les noces d’or sacerdotals de Mn. Ventura Pelegrí. A l’homilia va reme-morar com es va desvetllar la seva vocació al sacerdoci i va ressaltar la corres-ponsabilitat de tota l’Església en aquesta missió. “Cal però un entorn de silenci.Perquè Déu continua cridant... El que passa és que no l’escoltem.” Després de lamissa es va continuar la celebració al Saló parroquial, on va rebre un obsequiforça pràctic. Desitgem que tingui un bon record d’aquest dia!

– 20 –

✒ El dia de la Festa de la Mare de Déu del Carme hi hagué un programa d’activi-tats conjunt de l’Associació de Comerciants i la Parròquia. Diferents associacions,grups i cases regionals del barri feren una ofrena floral. Els nens de la parròquiatambé obsequiaren a la Mare de Déu, amb uns poemes i unes flors de paper quehavien preparat a l’Esplai del Carme. El perfum de les flors i els cants de la Coraldel Carme eren l’atmosfera que traspuava el fervor que tots compartim per la nos-tra patrona. La Novena “Contemplem Crist en Maria”, es plantejà com un pelegri-natge en comunitat en la contemplació de Maria. “Ningú com Maria pot ajudar-nosa viure com Jesús.”

✒ “Adesma Fundació”. Es tracta d’una entitat d’iniciativa privada sense afany delucre, col·laboradora del Departament de Benestar Social de la Generalitat deCatalunya.

✒ Pretén ésser un recurs social que, mitjançant la prestació de serveis gerontolò-gics, té cura de les persones afectades de patologies demencials i/o d’ancianitat,com poden ser-ho, particularment l’Alzheimer, també el Parkinson, per exemple,per citar dos de les més conegudes; ja que totes elles comporten un deteriora-ment progressiu de les capacitats cognitives i que són difícilment tractables, tenintun alt nivell d’impacte emocional vers les famílies.

✒ La Fundació, a través de l’equip de professionals ofereix assistència, que el malaltno es deslligui del seu entorn familiar i una millor qualitat de vida.

✒ Els serveis que es volen oferir són el Centre de Dia, una Unitat de curta estada perqui no necessiti un ingrés definitiu, una Unitat residencial, atenció domiciliària, serveide tutela de defensa i protecció de les persones declarades de gran incapacitat...

✒ I donada aquesta nova situació que ocupa el nostre convent, la comunitat de FraresFranciscans intenta conviure amb la nova realitat, establint una presència perma-nent entre els malalts més enllà d’assumir l’acompanyament espiritual i religiós.

✒ Trobada de l’antic grup de l’Isard.Fa uns 30 anys va néixer a la nostra Parròquia elgrup de joves ISARD. Eren moments de renovaciódins l’Esglesia i d’una gran inquietud social.En aquell context el millor lloc on es podia viure lajoia de ser joves, la necessitat de compromís social il’enfortiment de les pròpies conviccions era la Par-ròquia.Un espai obert a la participació dels joves on l’ex-pressió de les idees era totalment lliure, en un con-text social i polític que obligava als nostres pares amantenir un pensament únic.Fruit d’aquells moments de vida parroquial, som tota

una generacio de persones que, avui en dia, som pares d’altres joves que, d’algunamanera, han rebut de nosaltres part d’aquella filosofia de llibertat d’expressió i decompromís social que nosaltres vam aprendre al “Carme”.

– 21 –

Fa poc ens vam retrobar un nombrós grup d’antics membres de l’ISARD. Tots ja perdamunt dels 40, pro amb la mateixa il·lusió, intensitat i ganes que tenien a la dècadadels 70.

L’acte va ser molt senzill, una missa i un berenar-sopar al saló parroquial.

Però darrera de la senzillesa de l’acte, també hi havia la força d’una amistat forjada fames de vint anys i que s’ha mantingut viva, el reconeixement de tot el que de bo enshavia donat l’ISARD i la vida parroquial de la que formàvem part activa. I tants i tantsrecords de molts moments viscuts, de treball amb els nens petits, de compromís per-sonal i fins i tot per alguns, la descoberta de l’amor i el trobar el company o la compa-nya amb qui compartir la vida.

En resum, una experiència enriquidora que ens va fer veure que aquella flama del’ISARD no està apagada i que valia la pena revifar-la.

A la fi de l’acte tots els presents vam reconèixer que ens agradaria repetir la trobadamés sovint.

El plantejament és fer un parell de trobades l’any com a mínim.

Som dipositaris d’una manera especial de viure la Comunió dels Cristians i és bonicmantenir viva aquesta flama.

Antoni Guasch

✔ Tarda lluminosa del primer diumenge de maig: s’esqueia una visita i una pregàriaa la Mare de Déu. El motiu de l’excursió era la visita a l’ermita de Carrassumadasota el guiatge del seu Rector Mn. Xavier Batiste. Situada a uns 3 km. de Torres deSegre i enlairada damunt d’un turó, l’ermita ha congregat tothora els comarcans,sobretot com a lloc d’expressió de fe. Actualment, l’Associació d’Amics de la Marede Déu de Carrassumada en promou la reconstrucció per tal de conformar-la alseu model original –segle XVI?– i a més ampliar-ne les possibilitats d’utilització.

Mª Dolors Milà

✔ El primer cap de setmana de juny, vàrem anar a Núria i a la Cerdanya. Ens haquedat un record molt bonic. Amb la sorprenent lluminositat de la Cerdanya vàremseguir la Vall de Ribes, amb els seus rierols, les flors i els camps tan verds. Tot pu-jant amb el cremallera ens anàrem endinsant a la Vall de Núria. Allí vam visitarl’església-santuari on es conserva la venerada imatge de la Mare de Déu, unatalla romànica del segle XII. Joan Maragall li dedicà aquests goigs: “Verge de laVall de Núria / voltada de soledats / que immòbil en la foscúria / i en vostres vestitsdaurats / oïu l’eterna cantúria / del vent i les tempestats / Verge de la Vall de Núria/ a vos venen les ciutats.”

✔ Els dies 13 i 14 de setembre després de dinar al llac visitàrem tot Lourdes. Vàremparticipar en la Benedicció dels Malalts, el Rosari de Torxes, la Missa a la Gruta i elVia Crucis. Cansats, però amb ganes de tornar-hi l’any vinent, tots junts cantàrem:

iatges i excursionsVV

– 22 –

“De la Glòria baixa / La Mare de Déu / a la Vall de Lourdes / de d’alt Pirineu. // Oh Verge Maria / el món cristià / a Lourdes us prega / i us ve a visitar. //La roca va omplir-se / de llum esclatant / La Verge Maria / somriu a l’Infant. //Als dons de la verge siguem agraïts / car Déu té fresura dels cors convertits.

Montse Ges

➤ A la parròquia hi ha un grup d’quest gran moviment anomenat, aquí a Catalunya,Vida Creixent i que va iniciar-se a França. Són persones que no es resignen a pen-sar que ja tot ho tenen fet; ja ho diu una de les estrofes del seu himne: “Amb unaflama d´Esperança encesa / que encara resta un camí per fressar, / caminarem ambtota fermesa / per a dur l´alegria al germà; /¡i aquesta alegria ningú no ens la pendrà!”➤ Hi ha, també, unes persones que tenen assignada una missa, i es fan respons-ables que en ella no hi falti res, lectors, col·lecta, micros, etc. És el grup d’AnimacióLitúrgica. És de destacar el gran nombre d´assitents a les funcions religioses ques´ofereixen per a proclamar la Paraula de Déu. Gràcies. També gràcies a aquellessenyores que mantenen el temple net amb la seva anònima participació.➤ Són de 25 a 30 els qui setmanalment, i amb una constància digna d´admirar estroben per a unir les seves veus sota la direcció d´una experta directora, la BlancaJulià.. La constància tot ho aconsegueix i d´uns començaments difícils, n’ha sorgituna CORAL capaç de presentar-se a l’Auditori Enric Granados en el festival de MansUnides entre moltes altres actuacions. ¡NO PAREU!➤ El Rober Litúrgic és un grup de senyores que jo el compararia amb les abelles.De “mica amb mica, s’omple la pica” i ... es va fent la feina. Com cada any, han fet unstreballs admirables per Mans Unides. Un dia ens ho van ensenyar i ho van exposar al´església. Les labors eren una preciositat. Vam quedar tots bocabadats. Aquest curspassat la feina els ha desbordat, ja que han tingut moltíssima clientela de “tot elmon”: han vestit els Reis Mags i un gran nombre de personatges, que van des de laVerge Maria, Sant Josep, fins els pastors de Galilea, passant per Pilat, Herodes, elsapòstols, Simeó, etc. És a dir, la feina va en augment. Enhorabona!➤ La missió del Grup d’Atenció als Malalts és fer patent la voluntat de la parròquiad’estar al costat dels malalts o ancians que no surten de casa, acompanyant-los en laseva soledat, intentant ajudar-los en les seves necessitats espirituals, procurant-los elconsol d´una paraula escaient o simplement escoltant-los. Compartint amb ells eldolor i l´alegria amb un gran amor. D´una forma periòdica, segons ho desitgen elsmalalts, se’ls porta la comunió. En aquests dies ens ha deixat una de les animadoresdel nostre grup, la Sra. Cecília Mazarico. Que ens acompanyi des de la Glòria!➤ Sota la direcció de mossèn Ventura Pelegrí, cada dilluns un bon grup d´adults esreuneixen amb les ànsies de una ferma formació humana, per a donar un bon testi-moni de vida i créixer en la fe. Tots hi som convidats a la Catequesi d’Adults.

Josep Mª Condal

cció dels grups parroquialsAA

– 23 –

ACTIVITATS CATEQUESI D’INFANTS

✒ Sota la mirada amorosa de la Marede Déu del Carme, Sara, Felip,Josep, Carles, Adrià, Mª Àngels,Ares, Roman, Sergi, Jèssica, Lluís,Andoni, Nèlia, Catherine i Noemí vanviure el dia de la seva Primera Co-munió amb molta joia. Convidats di-rectament pel Senyor Bisbe, el diu-menge 22 de juny van participar en lacelebració del dia de Corpus Christia la Seu Vella, juntament amb elsnens i nenes de tota la Diòcesi quetambé havien fet la Primera Comunió.Van rebre un foulard amb motius eu-carístics de record. Són jornades perrecordar i donar gràcies a Déu.

✒ Les catequistes de l’ArxiprestatSeu Vella ens reunim una vegada pertrimestre. La necessitat de formar-nosi d’anar elaborant un Pla de PastoralCatequètica de la nostra diòcesi, con-stitueixen l’objectiu inicial d’aquestestrobades. La sortida de fi de curs con-tribueix a refermar la nostra amistat.Aquest any vam anar a Barcelona. Elprograma de visites incloïa el Liceu ila Sagrada Família. I també el Centre“Martí Codolar”, de formació sale-siana, on vam compartir taula i moltbons aliments.

✒ Enguany hem posat en marxa un pro-grama de trobades dels nens del’Arxiprestat. El passat desembre elsnens van preparar i compartir el Re-taule de Nadal a la Seu Vella. I cele-bràrem la Pasqua a l’església delPilar. També vam participar en la IIFira de la Pau, organitzada per laDelegació de Missions al Col·legiMaristes.

CONFERÈNCIES QUARESMALS

✒ La passada Quaresma la nostra Uni-tat Pastoral va organitzar unes TaulesRodones per a reflexionar sobre la re-alitat en què ens trobem els cristiansavui. I que ens ajudessin a viure ambcompromís la nostre fe.

Creix la increença. Per què? PerManuel Lladonosa; Salvador MartínezOrtiz i Mn. Ramon Prat.El cristià avui. Per Josep PifarréParedero i Montse Esquerda Aresté,matrimoni; i Mn. Antoni Agelet Delpueyo.La realitat de la fe en els joves. PerTeresa Maria Figuerola, i padre NachoBlascoLes conferències quaresmals d’enguanyhan girat al voltant del tema Valorem lanostra fe, a càrrec del P. Leonard.

L’home és el fruit de l’am-pliació de l’amor de Déu. Peraixò els cristians d’avui hemde valorar la nostra fe davantdel Pare, i viure-la de formacoherent entre els homes. “Elcel i la terra passaran, peròles meves paraules no pas-saran”, ens diu Jesús. Novivim un temps postcristià.Però la societat és majoritàri-ament no creient, i reclama elnostre testimoni.

– 24 –

“PORTES OBERTES”

És el nou full informatiu de les activitats pastorals de les tres parròquies de la nostra Uni-tat Parroquial. Voldríem que fos una eina d’informació i de comunió, comportant unamútua coneixença i interrelació entre els mossens i els feligresos.

ASSEMBLEA DE LA UP

El 14 de març, ens vam reunir al Local Parroquial del Carme, uns membres de la Uni-tat Pastoral, en els qui va despertant el sentit de corresponsabilitat en els tasquespastorals d’evangelització de la nostra comunitat.Va ser una trobada participativa i que ens va deixar bon gust i ens donà ànims pertirar endavant.Mn. Ramon Freixes, de l’equip de l’UP, inaugurà la sessió amb una exposició sobre laimportància de la celebració eucarística dominical. Acte d’una importància transcen-dent en les comunitats de totes les èpoques. Ja els cristians dels primers segles cele-braven l’Eucaristia d’una manera molt semblant a la nostra.En el diàleg dels grups, tot tenint en compte que “no n’hi ha prou amb actuar per nos-altres, sinó que cal actuar amb el els altres”, es va fer la revisió de les activitats parro-quials i es van presentar noves ofertes dins de la consigna “d’obrir nous camins”: Acti-var una biblioteca parroquial que doni resposta a les necessitats més urgents deformació dels nens, joves, pares i gent gran; potenciar la Càritas pels emigrants en lesprestacions d’alguns treballs i la nova revista “infomanà” dirigida especialment, encaraque no exclusivament, als emigrants, com vehicle d’informació, formació i cohesió.

✷ Parròquia del CarmeRestauració de la capella del San-tíssim. Victor P. Pallarés ens harestaurat alguns fragments de lespintures superiors del pintor J. Se-rrasanta. Aprofitant aquesta inter-venció s’ha economitzat l’espaidel presbiteri per a les celebra-cions. El sagrari resta un poc des-plaçat a un lateral; això ens hapermès poder col·locar una seusenzilla pel president de la cele-bració. Hem adaptat un nou ambòi s’ha augmentat la il·luminació.

bres i millores dels templesOO

– 25 –

GRUP DE BÍBLIA I DE PREGÀRIA

Ara fa un any el Jordi va preparar l’escrit del grup de Bíblia i Pregària pel Butlletíanual de la Unitat Parroquial. És una reflexió plena d’imatges sobre la pregària, comun diàleg amb Déu que es fa present en la nostra vida. Una experiència que en ell haarrelat encara amb més força a causa de la seva malaltia.

Setmana a setmana, un grup de catòlics ens retrobem amb el Llibre de la Paraula deDéu obert a les nostres mans. És el Grup de Bíblia i Pregària en la seva reunió del’estudi orant de la Bíblia.La nostra finalitat és viure la Paraula i aprendre a compartir-la amb el món. Treballarperquè en el cap i en el cor dels participants del nostre grup pugui sorgir i mantenir-se aquesta convicció vivencial: “Déu té molt a veure amb la nostra vida i la nostravida té molt a veure amb Déu”.Déu, a través de la Bíblia, vol entrar en conversa molt viva i seriosa amb nosaltres.Les moltes coses relatades per la Bíblia tenen un eix que les manté unides per dins ifa que la Bíblia compleixi la seva funció en la vida. Tenen una arrel que alimenta idóna sentit a tota la resta: és el raig que fa entendre la presència de Déu en la vida.Qui vol comunicar les veritats de la fe al poble, ha de comptar primer amb el recipientper col·locar-les. Per això tenim cura de les veritats de la fe, però també del recipientque les rep, del plat i del vas en què s’ofereixen, del recinte en què es guarden i con-serven, de l’arrel que les alimenta i de l’eix que les fa funcionar i caminar pel camí dela vida.Si pregunteu quines característiques s’han de tenir per formar part del Grup? Vosdirem que són dues, la primera: voler viure la vida cristiana amb serietat i tenir unagran bona voluntat. La segona: tenir ben ferma la convicció següent: “tinc i sé cosesque l’altre no sap, ni coneix”, “Aquestes coses jo les puc ensenyar als altres”.

Jordi Pifarré

Finalment, també s’han fet obres derestauració a la sagristia i s’han renovatles taules d’anuncis de les entrades deltemple, que són de vidre.

✷ Parròquia de Sant JoanAquest any, desprès del gran esforç de larestauració de l’interior del temple, realitza-da l’any anterior, hem millorat l’equip deso, canviant molt material de megafonia.

✷ Parròquia de Sant PereEn aquesta parròquia, en tenir que amor-titzar el préstec de la calefacció i eixugarpart del dèficit de les obres efectuadesl’any 2003, no hem pogut endegar capobra especial. Últimament s’ha col·locatalgun cartell que fa referència a la vidadel Beat Castelló Aleu i s’ha ampliat ambun nou plafó l’exposició de la part supe-rior del temple.

xperiències humanesEE

– 26 –

ENTREVISTA A JORDI PIFARRÉ

Després d’una greu malaltia, Jordi Pifarré i Amenós respon:

- Quins grups de treball de la Parròquia enyores més?El grup global “Comunitat – Parròquia”. Participo en uns grups determinats, però ésbo veure i viure amb els germans i germanes actius en els diferents grups i tasquesde la Parròquia; això és el que enyoro d’allò més, i a Déu agraeixo amb joia poder-hohaver viscut abans de la malaltia.

- Quines activitats pastorals despleguen aquests grups?Activitats en les que l’amor a Déu i als germans són tasca fonamental. Però les par-ticularitats de cada grup es poden consultar a les revistes anteriors o potser aquestamateixa.

- En els moments més difícils de la teva malaltia, que t’ha ajudat més a avivar laconfiança en Déu?Diria que la fe, la confiança en Déu, m’han evitat la percepció de moments més omenys difícils. La contemplació del Crist en la creu, en la tomba i ressuscitat, refer-men la certesa de les promeses de Déu.

- Com has ajudat tu a la teva família a mantenir l’esperança?Amb expressions de tranquil·litat , molt d’humor i de joia de viure. Transmetre el senti-ment positiu de veure’m en un mar amb fortes onades, però, surant còmodamentagafat a la creu del Crist que és la millor barca enmig de la tempesta.

- Quins sentiments tenies en aquells moments que vas estar “tan a prop de Déu?”La fe, que ja tenia abans, m’ha permès de seguir trobant Déu a prop de mi com cadadia, no més, no menys.

- Tens algun record especial d’aquests deu mesos?Entre tants de records, un d’especial: el dia que vaig demanar una Bíblia, la vaigobrir pel llibre de l’Apocalipsi i vaig llegir en veu alta –sense cap problema– uns ver-

sets i... podia llegir, entendre, dibuixar, nohavia perdut la memòria! A més, en llegiraquells versets, el company d’habitació va en-cetar una conversa amb preguntes sobre laBíblia i l’Església. La partida, gràcies al Senyor,es seguia guanyant.

Jordi Pifarré, malgrat la gravetat de la sevamalaltia, no ha perdut mai el seu somriure en-grescador i encomanadís, ni la seva agudesaper copsar el punt humorístic de cada situació.

Mª Dolors Milà

– 27 –

PESSICSDESAVIESA

Una pàgina pels grans:

PRÈGÀRIA D’UNA MARE

L’Amor de Déu actua mentre, per amor, esperem activament...

La Mercè té dos fills: un noi de 23 anys i una noia de 20. No li resulta gens fàcil laseva relació i, per això, el seu cor de mare sofreix en silenci en observar certes con-ductes. Sap que cal estar al seu costat incondicionalment i saber esperar o parlaramb ells sense dedicar-se a donar consells a tort i a dret. Trobar aquest equilibri ésun art que cal aprendre. Hi ha cops que sent una certa impaciència o fins i tot experi-menta la temptació de cremar etapes.Un dia en què es trobava plena de perplexitat féu aquesta pregària:“Senyor, veig que molt sovint actuo com si el canvi d’actitud dels meus fills depen-gués de :_ Explicar-los-hi (el que sigui) en lloc de compartir amb ells, senzillament, les mútuespobreses i limitacions, posant-les confiadament sota l’esguard de Crist._ Tractar de convèncer-los amb arguments (els que siguin) en lloc d’oferir-los una acti-tud d’acollida, comprensió, caliu humà i testimoni que sempre és possible l’esperança._ Tenir un gran interès en empènyer-los i fer-los córrer (en el sentit que sigui) en llocde prestar-los l’humil servei de l’escolta per tal que siguin ells qui reelaborin els seuspropis descobriments._ Organitzar mentalment el que han de fer o deixar de fer, o la manera com ho hande fer com si jo sabés el que certament els convé en lloc de confiar en la capacitat decanvi que tota persona té.En teoria prou sé:_ Que cadascú és el mestre de si mateix._ Que tot depèn de la resposta lliure a l’amor que ens habita._ Que estimar els altres no equival a substituir-los en el treball de la pròpia evolució._ Que estimar és respectar el ritme personal de descobertes, restant gratuïtament alcostat del germà i donar-li, si s’escau, la mà.Però en la pràctica... en revisar les meves actuacions, em plantejo algunes preguntes:_ He descobert en què consisteix l’autèntica ajuda als altres? _ Qui crec que és el veritable protagonista del canvi d’actitud?

– 28 –

_ La transformació profunda de les persones, té alguna cosa a veure amb el misteride l’acció de l’Amor de Déu en el cor i la lliure resposta de la persona?Comprenc que per a poder contestar-les, necessito que tingui lloc dins meu:_ Una guarició per mitjà del silenci contemplatiu del misteri de cada germà. Què sé josobre els plans que l’Esperit té sobre ell o ella..._ Fer experiència de l’autenticitat de la meva pobresa. Només des d’ella l’Esperit po-dria omplir-me amb la saviesa reservada als petits del Regne i que és negada aaquells que, com jo, voldríem tenir la darrera paraula._ Transformar els «volers» en actes d’abandó i confiança, sabent que tot és un dogratuït que se’ns lliura al final de la perseverant recerca de la veritat._ Convertir-me de les presses per cremar etapes. Quina neciesa! Com si l’aprenen-tatge del viure fos el resultat d’encertar-ho tot sense haver-se d’esforçar en la pràcti-ca del dia a dia.Ah! Que n’estic lluny encara, d’encertar... L’amor de mare fàcilment m’enterboleix lavisió correcta de la realitat. Qui sap si estimar de veritat consisteix en ser molt con-scient de la realitat i esperar activament? Esperar activament... Qui sap si vol dir actuar sense decidir pels altres?Amén.”

(Mª Carme Agustí. Contes per al cap de setmana)

Pàgina pels joves

QUINA CASUALITAT!

Tal com tu mires hi veuràs

Un jove que havia arribat recentment a un poble va preguntar a un ancià que estavaamb el seu nét:_ Com és la gent que viu aquí?L’ancià li va respondre amb un altra pregunta:_ Com és la gent del lloc d’on vens?El jove li va dir:_ Molt egoista. Però sobretot , envejosa i venjativa.Llavors, el vell va replicà..._ Quina casualitat!, és la mateixa gent que trobaràs aquí.Poc després va arribar un altre jove que li va fer la mateixa pregunta que l’anterior.També l’ancià li va respondre igual:_ Com és la gent del lloc d’on vens?El jove va reflexionar un moment i li va contestar:_ S’hi pot confiar. És amable, justa i demostra molta estimació pels demés...I l’ancià li va dir...

– 29 –

_ Quina casualitat!, és la mateixa gent que trobaràs aquí.El nét, sense entendre res i bastant sorprès, li va preguntar al seu avi:_ Per què has fet això avi? A cadascú li has dit una cosa diferent.Mirant-lo fixament als ulls, li va respondre:_ Decideix quina cara portes per dins i aquesta serà la que els demés veuran. No etsresponsable de la cara que tens..., ets responsable de la cara que poses.

(Cientos de cuentos-parábolas para todos. Ed. Monte Carmelo)

Pàgina pels nens

LES LLÀGRIMES

Els sentiments de compassió de Maria i Jesús

Cosa rara. Però quan va arribar Jesús, al vespre, i va entrar a casa cridant ¡Mamà!, laseva Mare encara no havia tornat.Sabia que no trigaria, i va esperar fent ratlles amb un pal sobre el terra._ Mamà! On estaves?I en acostar-se per a donar-li un petó..._ Estàs plorant! Què et passa Mamà?Maria va eixugar-se amb la mà dues llàgrimes, que regalimaven per les seves galtessolejades. Inicià un somriure, però dues llàgrimes més s’abocaven als seus ulls._ Uns soldats romans han detingut al fill de Raquel._ A Jonatan? És el que més treballa del poble!_ Si, Jesús, però l’acusen de que influeix molt entre els joves. Diuen que és perillós.Sempre passa el mateix amb els millors: se’ls persegueix. Al seu pare, se’l van trobardessagnat en un barranc. Mai es va saber què va passar. Tots tenien por._ I que faran amb ell?_ El que fan sempre els romans. Un judici per a condemnar-lo. El fuetejaran fins amatxucar-lo. I si sobreviu, el penjaran a la creu en algun turó._ Mamà, això ha de fer molt mal, veritat?_ Només de pensar-ho ja em cauen aquestes llàgrimes. I la seva bona mare, esqueda sola. La pobra gairebé no es pot bellugar._ Mamà, i per què les ovelles no ploren quan se’ls hi mor un corderet?_ Perquè se n’obliden. Déu va fer el cor dels homes com una esponja. Quan se’l prempel dolor, s’esmunyen les seves gotes que surten pels ulls com dos emissaris. Aixíens avisen als demés de quelcom que oprimeix l’ànima del que ens mira. I ens convi-den a que entrem a dins, per acompanyar, per enfortir, per compadir._ Però, Mamà, també hi ha gent que plora de ràbia._ Aquestes no són llàgrimes, fill. Això és com sang sense color. Les llàgrimes nomésbrollen de l’amor misericordiós.

– 30 –

_ Mamà, i Déu, també plora?_ Suposo que sí. Com Tu, que t’hi sembles tant a Ell.I en fer-se un petó es creuaren les seves llàgrimes.

(J. de Peñaranda, s.j. Cuentos de la Virgen)

Pàgina d’humor

EL BUTLLETÍ ESCOLAR DE JESÚS

Jesús, alumne de l’escola de Natzaret, torna a casa seva amb el seu butlletí escolar.Francament, no és pas gaire bo. La seva mare ha vist ja un mal butlletí, i no ha ditres, meditant totes aquestes coses en el seu cor. Però avui, cal fer el més difícil: s’hade mostrar a Josep.Expenedor: escola Simeó de NatzaretDestinatària: Josep i Maria DavidObjecte: butlletí de JesúsMatemàtiques: gairebé no sap fer res, llevat de multiplicar els pans i els peixos.Sentit de la suma: no l’ha adquirit; afirma que el seu Pare i ell només fan un.Escriptura: no té mai les seves llibretes ni els seus llapis; està obligat a escriure sobrel’arena.Geografia: no té cap sentit de l’orientació; afirma que només hi ha un camí i que con-dueix a la casa del seu Pare.Química: no fa els exercicis que se li demanen; així que gires l’esquena, transformal’aigua en vi per fer riure els seus companys.Educació física: enlloc d’aprendre a nedar com tothom, camina per damunt del’aigua.Expressió oral: grans dificultats per parlar clarament; s’expressa en paràboles.Ordre: ha perdut tots els seus objectes a l’escola i afirma, sense vergonya, que no téni una pedra per coixí.Conducta: importuna tendència a tractar bé els estrangers, els pobres, els perillosos iàdhuc les prostitutes.Josep considera que això no pot continuar, que ha de prendre mesures severes:«Mira, Jesús, com que la cosa va així, ja pots fer una creu sobre les teves vacancesde Pasqua!...»

(Catalunya Cristiana, 3-7-2003)

– 31 –

✒ FECHAS: DEL 23 AL 30/AGOSTO 1er DíA/ BARCELONA-PALERMO: Recogida en el punto de origen hacia el aeropuerto y sali-

da en vuelo especial directo con destino PALERMO. Llegada y traslado al hotel. Cena yalojamiento en el hotel.

2º DíA/ PALERMO: P.C/ Visita de PALERMO y MONREALE. Se visitarán especialmente la Cate-dral, la Capilla Palatina, el magnífico Claustro de los Eremitas y el Duomo de Monreale.

3er DíA/ PALERMO-AGRIGENTO (SELINUNTE): P.C./ Desayuno y salida hacia Segesta. Visitade su templo dórico. Paso por Erice, ciudad medieval, y llegada a Selinunte, la más occiden-tal de la colonias griegas. Almuerzo. Visita de su acrópolis. Por la tarde, continuación hacia lahitórica AGRIGENTO, centro de una de las civilizaciones más antiguas del Mediterráneo.Cena y alojamiento. Por la noche visita de las ilumninaciones del Valle de los Templos.

4º DíA/ AGRIGENTO-TAORMINA (P.ARMERINA): P.C. / Desayuno. Visita del Valle de los Tem-plos. Destacamos principalmente: los templos de Juno, Júpiter y la Concordia. Almuerzo.Posteriormente, salida hacia Piazza Amerina y visita de su famsa villa romana del Casale.Continuación hacia la Región de Taormina ó Catania. Cena y alojamiento.

5º DíA/ REGION DE TAORMINA (SIRACUSA): P.C./ Después del desayuno, excursión de diacompleto a Siracusa. Llegada y visita de la zona arqueológica: Teatro griego, Anfiteatro ro-mano, las “Latomie”, la Oreja de Dionisio, la isla de Ortigia , y la Fuente de Aretusa. Almuer-zo en un restaurante y tiempo libre para compras. Regreso al hotel. Cena y alojamiento.

6º DíA/ TAORMINA-MESSINA (ETNA): P.C./ Desayuno. Excursión al volcán Etna (1.800 mts).Visita de los cráteres sin actividad de los montes Silvestri. Almuerzo. Por la tarde, visita deTaormina y su teatro greco-romano. Posteriormente, continuación por la costa hasta MESSI-NA. Cena y alojamiento.

7º DíA/ MESSINA-PALERMO (CEFALÚ): P.C./ Desayuno. Visita de la ciudad de Messina yposteriormente continuación hacia Tindari, donde visitaremos el Santuario y el Teatro Griegoy Cefalú con su catedral de estilo normando. Almuerzo. Por la tarde, llegada a Palermo. Cenay alojameinto.

8º DíA/ PALERMO-ESPAÑA: P.C./ Desayuno y a la hora convenida traslado al aeropuertopara coger el avión de regreso a España. Llegada a Barcelona y continuación de nuestrohasta nuestros puntos de origen.

✒ Precio aproximado: 1.000 � /por persona + tasas avión ✒ Incluye: Billete avión ida y vuelta.

Servicios y visitas detallados en el itinerario. / Régimen en Pensión Completa,en base habitación doble.

xcursió a SICILIAEE

Información e Inscripciones PARROQUIA DEL CARMEN, Montse Ges (10 a13h) Telef.: 973 237 162 (Sra. Montse Ges)

Recordeu que els dies 26 (tarda), 27 i 28 d’abril (Preu: 135 � ) FaremExcursió a Santander, Santo Toribio de Liébana, Bilbao i Loiola

Inscripció, igualment, a la parròquia del Carme.

– 32 –

Jesús ressuscitatil·lumina el camí del món.

Bona Pasqua!

Parròquies de la Unitat Pastoral

ConfessionsCada dia, mitja hora abans de les Misses.Celebració Comunitària de la Penitència:

Al Carme: Dilluns Sant, a les 19’30 hores

Recital PoèticEl diumenge de Rams, dia 4, al Carme, a les 19 hores.

Representació de la PassióDivendres Sant, Parròquia del Carme, a les 19,15 h.

OFICIS LITÚRGICS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Catedral

Diumenge Rams

Benedicció 11,30 (plaça) 11,30 12,00 12,00

Dijous Sant

Missa 20,00 19,30 17 i 20,30 19,00 20,00

Hora Santa 21,00 23,00

Divendres Sant

Viacrucis Interparroquial, Sortint del Carme, 9 matí 8’30 11’00

Ofici de la Passió 18,00 18,30 17,30 18,00 18,00

Dissabte Sant

Vettla Pasqual 20,30 22,30 21,00 22,30

oraris de Setmana Santa 2004H

Misses: Hores ordinàries dels diumenges.Al Carme, se suprimeix la Missa de 9 matí.

Pasqua

També aquest any, l’últim diumenge de gener,ha estat la cita obligada per a celebrar la festa de la Verge de l’Arcada

Portada: Interior del temple de Sant Joan i el Crist de la capella del Santíssim de la parròquia del Carmerecentment restaurada.

Benedicció de la Residència dels franciscans

El dia 4 d’octubre del 2003 es beneí la nova residència geriàtrica “Sant Antoni de Pàdua”, di-rigida per l’Associació Adesmas. La fotografia ens monstra un moment de la benedicció ofi-cial. Hi eren presents, juntament amb un gran nombre de persones, el Sr. Bisbe de Lleida,Mons. Francesc X. Ciuraneta, acompanyat del Ministre provincial del franciscana de Catalunyai el President de la Generalitat, la Consellera de Benestar social, el Sr. Alcalde de Lleida i elPresident de la Diputació provincial.

L’antic Col·legi Major dels franciscans pot aplegar 84 places d’interns i 30 pel centre de dia.

La comunitat franciscans comparteix la vida i l’immoble amb els ancians i malalts d’Alzheimer.

Un centenari a la parròquia de Sant Pere

El 25 de maig del 2003, en el seu propi do-micili, el Sr. Enric Tarrats Sanllehí, celebravaels seus 100 primers anys de vida. Va serun moment entranyable i familiar.

Natural de Manresa, ja des de jove treballa-va en l’empresa constructora del seu pareconstruint obres importants com fàbriques,carreteres, la Casa de la Caritat de Manresai l’ermita de sant Benet de Montserrat. Ambl’inici de la República es trasllada a Lleida itreballa a la Companyia Hidroelèctrica delSegre. Aficionat a la fotografia, bon dibuixanti... bon cristià. Per molts anys!

Els nostres infants de catequesi, disfres-sats el dia de Reis

Si per tots els nens els Reis són dies d’il·lusió,pels nostres nens de catequesi van estaruns moments d’explosió d’alegria. Vanacompanyar els reis en el Bus turístic i, ambuna prodigalitat inusitada, van sembrar decaramels la nostra ciutat.

REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL 3

La Nostra ComunitatLa Nostra Comunitat

20042004Parr

òquie

s de

Sant

Per

e, S

ant

Joan i

Mare

de

Déu

del

Carm

e

Amb aquest gràfic de Roig Nadal, feligrès de la parròquia de Sant Joan, volem unir-nos en aquestarevista-anuari als actes de la celebració dels 800 anys de la Seu Vella, monument que aixopluga a

les tres parròquies de la UP, i al redós de la qual es mou la nostra vida ciutadana i de l’Eix comercial