La personalitat

• Com ets tú com a persona?

• L’ésser humà viu condicionat i programat des del seu naixement. La seva estructura genètica, l’educació rebuda i la realitat social que el pressiona així ho confirmen. No obstant això, malgrat aquesta triple programació, hi ha una porció de llibertat que li permet canviar la seva pròpia vida.

PERSONALITAT

• Deriva del vocable llatí persona, que procedeix del grec “prosopon” el significat del qual és “màscara” (dels actors de teatre clàssic).

USOS DEL TERME PERSONA

• LA IMATGE QUE OFERIM DAVANT ELS ALTRES

• PAPER QUE EL COMENDIANT TÉ A UNA OBRA I QUE NOSALTRES REPRESENTEM EN LA VIDA

• INTERACCIÓ DE LES QUALITATS DE L’INDIVIDU ORIENTADES A L’ACCIÓ

• SINÒNIM DE PRESTIGI I DIGNITAT.

TEMPERAMENT, CARÀCTER, PERSONALITAT

• La personalitat pot definir-se com la forma característica i habitual en què cada persona sent, pensa i es comporta. És un prisma de múltiples cares, que comença a formar-se en la infantesa i es desenvolupa poc a poc, fins a aconseguir que la nostra conducta sigui estable i conscient.

• La personalitat és la conjunció del temperament i el caràcter en una única estructura.

La personalitat

• TEMPERAMENT: és la nostra herència biològica, representa la influència de la naturalesa física codificada i, per tant, difícil de canviar o modificar.

• CARÀCTER: es refereix a les caracterísitiques adquirides durant el nostre creixement i suposa un cert grau de conformitat amb les normes socials.

La personalitat

• Segons Allport, la personalitat és l’organització dinàmica, dins l’individu, d’aquells sistemes psicofísics que determinen la seva conducta i el seu pensament característics.

• Això implica que la personalitat representa un patró de trets que persisteixen durant llargs períodes de temps i són resistents a extingir-se.

La personalitat.

• Conèixer la personalitat d’algú és saber com és aquesta persona, i a partir d’aquí, interpretar i predir la seva conducta. No obstant això, encara que hi ha individus amb característiques concretes i distingibles, d’altres tenen trets més subtils i desdibuixats.

• Per això, no hem de confondre la personalitat amb la força per a imposar els nostres criteris, la capacitat de convicció o la rigidesa enfront de les opinions dels altres.

TEORIES DE LA PERSONALITAT

Segons Pervin, tota teoria intenta respondre a:

-Quines característiques defineixen les persones i com s’organitzen?

-Com interactuen els factors genètics i ambientals?

-Per què cada persona es comporta de manera diferent en una situació determinada?

TEORIES:

* Les teories psicodinàmiques: (Sigmund Freud), concedeixen una gran importència a l'inconscient i es centren en el funcionament de la personalitat, especialment en els conflictes interns.

* Les teories dels trets: (Hans Eysenk) tracten d'identificar quins trets formen la personalitat i com es relacionen amb el comportament real.

* Les teories humanistes: (Carl Rogers) posen èmfasi en l'experiència subjetiva privada i el creixement personal.

* Les teories conductistes: (Julian Rotter) ressalten l'ambient extern i els efectes del condicionament i l'aprenentatge sobre la personalitat.

Teoria i autors

T. Psicoan T. dels trets T. humanista T. conductist

Visió de la natura hum

Negativa Neutral Positiva Neutral

Motius principals

Sexe i agressió Depèn dels trets pers

Autorrealitz Estímuls de totes classes

Estructura de la pers

Allò, jo i superjò

Trets Sí mateix Hàbits

Funció de l’inconsc

Màxima Mínima Mínima Pràcticament inexistent

Comport: lliure o determinat

Determinat Determinat Elecció lliure Determinat

Èmfasi en el desenvol

Etapes Herència i ambient

Desenv de la imatge de sí

Aprenentatg imitació…

Obstacles per al creixement

Conflictes entre les et.

Trets malalt, fixacions

Incongruènc i distorsions

Hàbits inadaptats…

Teories de la personalitat

T. Psicoanàlisi de Freud (1856-1939)

Biografia:

-Estudià Medicina

-Va treballar amb el neuròleg francés CharcotHipnòsi

-Associació lliure (deixar que el pacient expressi el primer que passa per la seva ment)

T. de la Psicoanàlisi: on s’enten la conducta com a resultat del joc-conflicte entre forces internes (impulsos, necessitats, motivacions) que es troban més enllà de la conciència de la persona.

La psicoanàlisi de Freud:estructura de la personalitat

Descriu l’estructura de l’aparell psíquic en termes del grau en què som conscients d’un fenomen. Trobem tres nivells que formen part d’un continu:

T. Psicoanàlisis de Freud

- Conscient: percepcions, pensaments i records de què som conscients en cada moment

- Preconscient: S’hi troben els fets dels que podem adonar-nos només si hi parem atenció. Són elements que van del conscient a l’inconscient i a l’inrevés. (ex: Aquelles coses que recordem i que se’ns havia oblidat)

- Inconscient: compost per desigs o pulsions innates reprimides, que no formen part de la consciència i que rarament hi accedeixen. (ex: desitjos, impulsos i motius reprimits) (ex: lapsus lingüístic)

La psicoanàlisi de Freud:estructura de la personalitat

• ALLÒ: és la part més primitiva de la ment humana i consisteix en l’energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos inconsicents de supervivència, reproducció i agressió, que requereixen satisfacció immediata.

• JO: és la instància racional i realista formada per elements conscients (percepció, processos intel·lectuals..) i elements inconscients (els mecanismes de defensa)

• SUPERJÒ: sorgeix a partir del jo en un procés d’interiorització de les normes socials. La necessitat d’afecte i la por al càstig obliga al nen a acceptar les normes en contra dels seus íntims desitjos.

Les normes interioritzades conformen la consciència moral. Aquesta ens indica com ens hem de comportar, suscita sentiments de culpa i inhibeix les pulsions de l’ALLÒ.

T. d’estat: T. Psicoanàlisis de Freud

3 forces internes conflictives entre si:

“JoRealitat; SUPERJO moral; ALLÒ Instint”

Mecanismes de defensa

Teoria de la identitat personal

• ERIK ERIKSON

– Cada etapa de la vida inclou la seva pròpia crisi vital, un període crucial en què l’individu fa un gir decisiu en un sentit o en un altre. També proporciona noves oportunitats perquè es desenvolupin forces de jo o virtuts bàsiques. En cada nivell superior, la personalitat es torna més complexa.

– desarrollo psicosocial.wmv

T. del Tret: Eysenck (1916-1997)

Biografia:

-Grans aportacions en la psicologia clínica

-Fundador de la teràpia de conducta.

-Proposa un model de personalitat en el qual sintetitza la influència de la psicometria, la fisiologia experimental i l’aprenentatge.

Teoria dels trets i tipus

• Sempre fem servir els trets quan parlem de la personalitat dels altres.

• Els trets són qualitats duradores d’una persona, que s’infereixen a partir del comportament observat.

• Eysenck proposa tres variables tipològiques: extraversió, neuroticisme i psicoticisme.

EYSENCK

• EXTRAVERSIÓ VERSUS INTROVERSIÓ reflecteix el grau en què una persona és sociable i participativa en la seva relació amb els altres. Als subjectes extravertits els agraden les festes, tenir amics i relacions personals despreocupades.

• ESTABILITAT EMOCIONAL VERSUS INESTABILITAT. Es refereix a l’adaptació de l’individu al seu ambient i l’estabilitat emocional que expressa en el transcurs del temps. En un extrem trobem persones tranquil.les, sense preocupacions i amb emocions estables, i en l’altre es troben els individus ansiosos, amb mal humor i inestabilitat emocional (neuròtics)

• PSICOTICISME. Aquest factor correspon a un individu solitari i insegur, despreocupat dels altres, que pot arribar a ser insensible i inhumà. En aquest tipus de tret es poden incloure conductes antisocials i excèntriques.

• 4 Temperamentos Colerico, sanguineo, melancolico, flematico....wmv

• Temperamento Colerico.wmv• Temperamento Melancolico.wmv• temperamento Sanguineo.wmv• Temperamento Flematico.wmv

Els cinc grans trets de la personalitat.

• Les investigacions recents consideren que els factors d’Eysenck són insuficients. Goldberg i McCrae proposen cinc factors basats en el llenguatge que les persones utilitzen per a descriure les persones (model pentafactorial de la personalitat).

• Aquestes dimensions són:

1- AMABILITAT

• DESCRIU L’ACTITUD CAP A LES PERSONES.

Bon caràcterConfiançaHonestedat ModèstiaAltruismeCooperacióSimpatia

Irritable Negativista ObstinatGelós Exigent Descortès Hostils Mentiders

2- EXTRAVERSIÓ

• Quanta energia i entusiasme es desprèn

Obert ParladorSociableAventuratEntusiasta

Reservat CallatSolitariPrevingutCautelós

3- NEUROTICISME/ ESTABILITAT EMOCIONAL

• Com es reacciona emocionalment davant la pressió i l’estrès.

Serè Tranquil Assossegat No hipocondríacAutònom

Nerviós, tensAnsiós Excitable HipocondríacCanvis de caràcter Envejós Quisquillós

4- RESPONSABILITAT

• És la capacitat per controlar els impulsos i la voluntat.

• L’organització i la persistència a l’hora de perseguir objectius.

• La prueba del marshmallow.wmv

Ordenat RigorósResponsable PerseverantOrganitzat Puntuals Decidits

Descuidat Sense escrúpolsInformal Inconstant Desorganitzat Gandul Atrotinat

5- OBERTURA A LA EXPERIÈNCIA

• Quant obert de ment i interessat en la cultura s’és.

Intel·lectual Sensibilitat artísticaImaginatiu Refinat, fiProfunds Múltiples interessosCuriositat Instrospectiu

Irreflexiu No artístic

Simple Rude Superficial

LA TEORIA DE L’APRENENTATGE SOCIAL

• Moltes vegades les conductes responen a les situacions on ens trobem i varien en el temps, és a dir, no depenen exclusivament dels trets de personalitat.

• Les persones són agents actius, capaços de coneixer-se a sí mateixos, regular la seva conducta i afrontar els problemes de la vida quotidiana.

http://www.youtube.com/watch?v=quqkR_LlQ5U (aprendizagem social)

L’APRENENTATGE SOCIAL

POTENCIAL CONDUCTUAL: probabilitat que una conducta específica es produeixi en una situació determinada. Dependrà de l’expectativa del reforç i del valor del reforç

VALOR DEL REFORÇ: preferència subjectiva que mostrem per uns determinats reforços

EXPECTATIVA:probabilitat d’obtenir un reforç quan es fa una conducta determinada o l’anticipació subjectiva dels resultats de la conducta. Es basa en l’experiència prèvia. 2 tipus: internes i externes.(Locus de control)

– INTERNA

– EXTERNA

– INDEFENSIÓ APRESA Learned Helplessness.wmv I indefensaS.wmv

SITUACIÓ PSICOLÒGICA: depèn de com interpreta i percep cada

persona al situació que viu.

AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT• OBSERVACIÓ DIRECTA

• ENTREVISTA CLÍNICA

• QÜESTIONARIS DE PERSONALITAT http://www.psicologia-online.com/test/test_personalidad_16_factores/index.php)

• TESTS PROJECTIUS

S’haurien d’analitzar les següents variables:

- comportament observable

- comportament interpersonal

- Estil cognitiu

- Mecanismes de defensa

- Autoimatge

Mètodes d’exploració

Com podem avaluar la personalitat?

-Qüestionaris de personalitat

16 PF-5

Tests projectiusTest de Rorschach

Test d’apercepció temàtica (H.Murray)

Test de l'arbre

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT

• GRUP A: ESTRANYS I EXCÈNTRICSTrastorn personalitat paranoideTrastorn personalitat esquizoideTrastorn personalitat esquizotípica

• GRUP B: DRAMÀTICS I MOLT EMOTIUS Trastorn personalitat antisocialTrastorn personalitat límitTrastorn personalitat histriònicaTrastorn personalitat narcisista

• GRUP C: ANSIOSOS I TEMEROSOSTrastorn personalitat per evitacióTrastorn personalitat per dependènciaTrastorn personalitat obsessiva-compulsiva

GRUP B (dramàtics i molt emotius)

-ANTISOCIAL:ANTISOCIAL:

Patró de

falta de

respecte i

violació dels

drets dels

altres.

-LÍMIT: (vídeo) -LÍMIT: (vídeo) DSM-IV-TR libro de casos: compañero ... - Google Llibres

Patró d’inestabilitat en les relacions interpersonals,auto-imatge i afectes, i marcada impulsivitat.

--HISTRIÒNICHISTRIÒNIC:: Patró d’excessiva emocionalitat i recerca

d’atenció.

-NARCISISTA: -NARCISISTA: Patró de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia.

GRUP C (personalitats ansioses i temeroses)

-EVITATIU:EVITATIU:

IInhibició social, sentiments de no ser adequat i hipersensibilitat a la valoració negativa.

• DEPENDENT:DEPENDENT:

Patró de sumisió i de conducta de dependència

associada a la necessitat excessiva de ser

atés per algú.

-OBSESSIU-COMPULSIU: -OBSESSIU-COMPULSIU:

Patró de preocupació

amb l’ordre,

el perfeccionisme

i el control.

Grup A: estranys i excèntrics

TRASTORN DE LA PERSONALITAT PARANOIDE

Tendència generalitzada i injustificada a interpretar les accions de les persones com a deliberadament malintencionades, encara que no presenten símptomes psicòtics, com deliris o al·lucinacions.

Criterios para el diagnóstico del trastorno

• A. Desconfianza y suspicacia general desde el inicio de la edad adulta, de forma que las intenciones de los demás son interpretadas como maliciosas, que aparecen en diversos contextos, como lo indican cuatro (o más) de los siguientes puntos:

• 1. sospecha, sin base suficiente, que los demás se van a aprovechar de ellos, les van a hacer daño o les van a engañar2. preocupación por dudas no justificadas acerca de la lealtad o la fidelidad de los amigos y socios3. reticencia a confiar en los demás por temor injustificado a que la información que compartan vaya a ser utilizada en su contra4. en las observaciones o los hechos más inocentes vislumbra significados ocultos que son degradantes o amenazadores5. alberga rencores durante mucho tiempo, por ejemplo, no olvida los insultos, injurias o desprecios6. percibe ataques a su persona o a su reputación que no son aparentes para los demás y está predispuesto a reaccionar con ira o a contraatacar7. sospecha repetida e injustificadamente que su cónyuge o su pareja le es infiel

• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u otro trastorno psicótico y no son debidas a los efectos fisiológicos directos de una enfermedad médica.

Aquestes persones normalment culpen als altres dels seus problemes a les relacions i no solen ser conscients de com ells mateixos contribueixen a crear-los.

Per exemple, si contínuament acusa la seva parella d’infidelitat, no és estrany que finalment la seva parella busqui consol en algú altra, de manera que el paranoide veu confirmades les seves sospites (“ja sabia que no podia confiar”). Solen estar sempre atents i vigilants perquè pensen que qualsevol pot atacar-los d’una manera o altra en qualsevol moment i necessiten defensar-se d’ells. Perceben el mon com una selva de gent egoista i sense escrúpols en la que no es pot confiar. Per això, solen ser independents, ja que la dependència dels altres implica la possibilitat de que aquestos s’aprofitin. També solen tenir conflictes amb les figures d’autoritat.

Davant la conducta dels altres, treuen conclusions ràpides i són reacis a considerar explicacions alternatives. Per exemple, David pensava, equivocadament, que els seus companys de feina li amagaven informació intencionadament per perjudicar-lo, i no estava disposat a considerar explicacions alternatives, com el fet que els seus companys estiguessin preocupats pel seu propi treball.

Trastorn personalitat esquizoide

• A. Un patrón general de distanciamiento de las relaciones sociales y de restricción de la expresión emocional en el plano interpersonal, que comienza al principio de la edad adulta y se da en diversos contextos, como lo indican cuatro (o más) de los siguientes puntos:

• 1. ni desea ni disfruta de las relaciones personales, incluido el formar parte de una familia2. escoge casi siempre actividades solitarias3. tiene escaso o ningún interés en tener experiencias sexuales con otra persona4. disfruta con pocas o ninguna actividad5. no tiene amigos íntimos o personas de confianza, aparte de los familiares de primer grado6. se muestra indiferente a los halagos o las críticas de los demás7. muestra frialdad emocional, distanciamiento o aplanamiento de la afectividad

• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u otro trastorno psicótico y no son debidas a los efectos fisiológicos directos de una enfermedad médica.

• Nota: Si se cumplen los criterios antes del inicio de una esquizofrenia, añadir "premórbido", por ejemplo, "trastorno esquizoide de la personalidad (premórbido)".

Trastorn personalitat esquizotípica

• A. Un patrón general de déficit sociales e interpersonales asociados a malestar agudo y una capacidad reducida para las relaciones personales, así como distorsiones cognoscitivas o perceptivas y excentricidades del comportamiento, que comienzan al principio de la edad adulta y se dan en diversos contextos, como lo indican cinco (o más) de los siguientes puntos:

• 1. ideas de referencia (excluidas las ideas delirantes de referencia)2. creencias raras o pensamiento mágico que influye en el comportamiento y no es consistente con las normas subculturales (p. ej., superstición, creer en la clarividencia, telepatía o "sexto sentido"; en niños y adolescentes, fantasías o preocupaciones extrañas)3. experiencias perceptivas inhabituales, incluidas las ilusiones corporales4. pensamiento y lenguaje raros (p. ej., vago, circunstancial, metafórico, sobreelaborado o estereotipado)5. suspicacia o ideación paranoide6. afectividad inapropiada o restringida7. comportamiento o apariencia raros, excéntricos o peculiares8. falta de amigos íntimos o desconfianza aparte de los familiares de primer grado9. ansiedad social excesiva que no disminuye con la familiarización y que tiende a asociarse con los temores paranoides más que con juicios negativos sobre uno mismo

• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u otro trastorno psicótico o de un trastorno generalizado del desarrollo.