La pregunta pels orígens de l’home

• Totes les cultures i civilitzacions han ofertalgun tipus de resposta .

• 1.-Primer, a través dels mites i les religions esdonen explicacions a la inquietud humana pelseu origen.

• 2.-La filosofia va intentar oferir desprésmodels explicatius no sobrenaturals.

• 3.-Les ciències, en l’actualitat, aporten teoriescontrastades amb l’observació i revisables enfunció de nous descobriments.

1.-MITES I RELIGIONS

• La major part de les religions utilitzen els mitesper respondre a la pregunta per l’origen del món ide l’home.

• Un mite religiós ofereix una explicació, però noho fa de la mateixa forma que les ciènciesconsideren avui en dia vàlida.

• Els mites tranquilitzen la consciència humana,estimulen la imaginació i atorguen un sentit alque vivim, complint una funció molt important enla ideologia de les diferents cultures.

Khnum, déu egipci de la creació de l’home

Segons les creences de l’Antic Egipte, l’home es va crear per la intervenció de Khnum, que modelava en fangels cossos i els atorgava la seva ànima. Cansat de tanta feina, va cedir a les dones la capacitat de generarnoves figures humanes.

Pels hindús, Vishnu és el déu responsable de la creació i conservació del món i dels éssers que hi viuen.

El mite de la creació al “Popol Vuh”, llibre sagratde la cultura maia de Centramèrica.

Tepeu i Gucumatz són els déus maies de la creació de l’home. Van forjar diferents tipus d’home –de fang, de fusta…- que van ser destruits pels déus. La raça actual és la de l’home de blat de moro

Les religions afroamericanes del Carib i Brasil consideren que Oxalà és la divinitatresponsable de la creació de l’home.

Els antic vikings consideraven a Wotan el pare dels homes, als que va formar de la fusta dels arbres.

El judaisme i el cristianisme expliquen l’origen de l’home al llibre delGènesi, com a creació de Déu pare.

La imatge correspon a la representació que va elaborar Michelangelo Buonarroti a la Capella Sixtina del Vaticà.

-Algunes característiques dels mites

• Dogmàtics: Són relats sagrats que no es justifiquen iresulten arbitraris.

• Antropomòrfics: intervenen els déus, representats coma humans.

• S’explica el que no sabem a través de realitats encaramés desconegudes.

• Acostumen a ser relats moralistes, que presenten elscanvis a la naturalesa humana com a càstigs o premis.

• Imaginatius.• Llenguatge poètic i màgic.• Expliquen el món físic per realitats sobrenaturals.

2.-TEORIES FILOSÒFIQUES sobre l’origen de l’home.

• FIXISME: les espècies són inalterables i hanexistit sempre tal com són ara.

• CREACIONISME: les espècies –i entre elles, lahumana- han estat creades per Déu. Les restesfòssils són testimonis de creacions anteriorsdestruïdes per Déu.

• EVOLUCIONISME: les espècies actualsprovenen d’altres anteriors, i acabaran pertransformar-se en d’altres diferents en el futur.

3.-TEORIES CIENTÍFIQUES SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES.

• Precursors: Anaximandre, Empèdocles (Grèciaclàssica)

• Un antecedent destacat: Lamarck (“La funciócrea l’ òrgan”, “transmissió hereditària delstrets adquirits”)

• Una figura decisiva: Darwin i la selecciónatural.

• Plantejaments contemporanis: Teoria sintèticade l’evolució (variabilitat genètica + interaccióamb el medi)

-Per a recordar el darwinisme:

Conceptes claus:

• “La lluita per l’existència”: els recursos són escassos.

• “Variabilitat natural”: de forma espontània, esprodueixen canvis en la morfologia de les espècies.

• “La supervivència dels més aptes”: si els canvis sónfavorables en la lluita per l’existència, permeten quesobrevisquin els que els han experimentat.

• “Selecció natural”: al llarg del temps, els canvisfavorables per a l’adaptació al medi es consoliden i elsque no faciliten la supervivència, s’extingeixen.

En les teories evolucionistes, els conceptes claussón

• ATZAR - els canvis són accidentals

• NECESSITAT - les exigències per a lasupervivència en un medi ambient determinatseleccionen quins canvis es mantenen i quinsdesapareixen en extingir-se els seusportadors.

4.-CONSEQÜÈNCIES FILOSÒFIQUES DE L’EVOLUCIONISME:

• L’ESPÈCIE HUMANA DEIXA DE SER CONSIDERADAEL DESTÍ I LA FINALITAT DE LA CREACIÓ.

• NO ÉS MÉS QUE EL RESULTAT DE LA COMBINACIÓFORTUÏTA DE CANVIS ACCIDENTALS ENL’ORGANISME I CONDICIONS VARIABLES PER A LASUPERVIVÈNCIA.

• FORMA PART DEL MATEIX PROCÉS DETRANSFORMACIÓ I EVOLUCIÓ QUE LA RESTADELS ÉSSERS VIUS

La

5.-L’EVOLUCIONISME I LA CRISI DE L’ANTROPOCENTRISME

• L’home deixa de ser considerat centre de lacreació.

• Aquesta idea participa d’una transformacióideològica més àmplia, que pot resumir elpensament de l’edat moderna icontemporània en els següents moviments:

1.-L’home era vist en l’Antiguitat i l’Edat mitjanacom el centre de l’univers

-però la Revolució científica del Renaixement il’astronomia posterior deixen clar que elnostre planeta està a la perifèria d’una galàxiapetita en un univers infinit.

2.-Com a mínim, l’espècie humana escontinuava considerant creada per Déu per aregnar sobre el planeta

-però l’evolucionisme de Darwin refuta aquestacreença i la considera només fruit dels canvisbiològics que faciliten la seva supervivència enel medi on li toca viure.

3.-L’home es refugia en el valor de la cultura iles diferents formes de creaciópolítica, artística, social

-però el marxisme, a partir del segleXIX, considera que la cultura és només elresultat ideològic de factors econòmics quel’home no sap ni pot dirigir.

4.-L’ètica i els principis morals tradicionals sónconsiderats per alguns com a última prova dela dignitat humana

-però Nietzsche sospita si no són més aviatmanifestació d’una naturalesa feble iressentida que no gosa afirmar el seu podercreatiu.

5.-L’últim reducte per a l’orgull humà és lapossibilitat de dirigir conscientment la sevaconducta.

-però Freud i la psicoanàlisi aposten perconsiderar que en realitat, som dirigits perdesitjos inconscients (la sexualitat il’agressivitat).

6.-El desenvolupament tecnològic ha passat aser considerat la gran esperança per a salvarla importància de l’espècie humana.

-però avui en dia comencem a dubtar si enrealitat la tecnologia ens domina i limita lanostra naturalesa.