LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS LA ... · AUTÓNOMOS INFORME EXTRAORDINARI...

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

LA PROTECCIÓ SOCIALDELS TREBALLADORSAUTÒNOMS

LA PROTECCIÓN SOCIALDE LOS TRABAJADORESAUTÓNOMOS

INFORME EXTRAORDINARI Desembre 2006

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

78

84

39

37

48

62

Coberta Autonoms 25/5/07 11:30 Página 1

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC




Síndic de Greuges de Catalunya

1a edició: maig 2006Informe extraordinari: La protecció social dels treballadors autònoms

ISBN: ????????????

Dipòsit legal: ????????????Impressió: Tallers Gràfics Hostench S.A.

Imprès sobre paper ecològic

Disseny original: America SanchezImatge portada: Tomàs Abella

ÍNDEX GENERAL

VERSIÓ CATALANA

I. Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

II. El treball autònom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

III. La problemàtica dels treballadors autònoms i l'eficàcia de les resolucions del Síndic . . . . . . . . . . . . 9

a) La ineficàcia de les cotitzacions pagades amb anterioritat a l’alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

b) Elevació del tipus de cotització sense que comporti una contraprestació millor . . . . . . . . . . . . . . 10

c) La incapacitat permanent en el grau d’incapacitat permanent total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

d) Pagues extraordinàries dels pensionistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

e) La manca de regulació de la prestació d’invalidesa provisional per als treballadors autònoms. . 12

f) La no percepció per part dels treballadors autònoms amb incapacitat permanent total del 20% d’augment de la base reguladora quan tenien més de cinquanta-cinc anys . . . . . . . . . . 13

g) La impossibilitat, fins a l’any 1995, dels professionals col·legiats d’afiliar-se al RETA . . . . . . . . . . 13

h) La doble cotització, per assistència sanitària, quan el treballador autònom cotitzasimultàniament en el RETA i en el règim general. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

i) Les conseqüències de la manca de presentació de la baixa al RETA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

j) L’afiliació dels socis que presten serveis als diversos tipus de societats mercantils. . . . . . . . . . . . 15

k) La impossibilitat d’incloure les mestresses de casa en el règim especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

IV. La protecció social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

V. Elements previs que condicionen l'abast de l'acció protectora del RETA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

a) El requisit especial d’estar al corrent en el pagament de les quotes i el requisit d’alta o assimilació a l’alta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

b) La problemàtica sorgida al voltant de la forma de cotització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

c) La protecció dels riscos professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

d) El treball autònom a temps parcial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

VI. L'abast de l'acció protectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

a) La prestació per incapacitat temporal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

b) La protecció per maternitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

c) La prestació per risc durant l’embaràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

d) L’abast de la protecció en el marc de la incapacitat permanent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

e) La pensió de jubilació contributiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

f) Les prestacions per mort i supervivència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

g) El cas de les prestacions familiars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

h) La protecció per desocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

VII. La situació específica dels treballadors autònoms dependents (TRADE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

VIII. Recomanacions i propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

ÍNDICE GENERAL

VERSIÓN CASTELLANA

I. Presentación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

II. El trabajo autónomo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

III. La problemática de los trabajadores autónomos y la eficacia de las resoluciones del Síndic . . . . . . . 57

a) La ineficacia de las cotizaciones pagadas con anterioridad al alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

b) Elevación del tipo de cotización sin que suponga una contraprestación mejor . . . . . . . . . . . . . . . 58

c) La incapacidad permanente en el grado de incapacidad permanente total. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

d) Pagas extraordinarias de los pensionistas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

e) La falta de regulación de la prestación de invalidez provisional para los trabajadores autónomos. . 60

f) La no percepción por parte de los trabajadores autónomos con incapacidad permanente total del 20% de aumento de la base reguladora cuando tenían más de cincuenta y cinco años . . . . . . 61

g) La imposibilidad, hasta el año 1995, de los profesionales colegiados de afiliarse al RETA. . . . . . . 61

h) La doble cotización, por asistencia sanitaria, cuando el trabajador autónomo cotiza simultáneamente en el RETA y en el régimen general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

i) Las consecuencias de la falta de presentación de la baja en el RETA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

j) La afiliación de los socios que prestan servicios en los diferentes tipos de sociedades mercantiles . 63

k) La imposibilidad de incluir a las amas de casa en el régimen especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

IV. La protección social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

V. Elementos previos que condicionan el alcance de la acción protectora del RETA . . . . . . . . . . . . . . . . 69

a) El requisito especial de estar al corriente en el pago de las cuotas y el requisito de alta o asimilación al alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

b) La problemática surgida en torno a la forma de cotización . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

c) La protección de los riesgos profesionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

d) El trabajo autónomo a tiempo parcial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

VI. El alcance de la acción protectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

a) La prestación por incapacidad temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

b) La protección por maternidad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

c) La prestación por riesgo durante el embarazo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

d) El alcance de la protección en ELmarco de la incapacidad permanente. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

e) La pensión de jubilación contributiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

f) Las prestaciones por muerte y supervivencia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

g) El caso de las prestaciones familiares. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

h) La protección por desempleo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

VII. La situación específica de los trabajadores autónomos dependientes (TRADE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

VIII. Recomendaciones y propuestas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC



Enguany el Govern català ha presentat al Parla-ment de Catalunya el “Pla general d’ocupació deCatalunya. Estratègia catalana per a l’ocupació2006-2008”, en què s’aprofita l’oportunitat per a feruna anàlisi dels canvis substancials dels processosproductius en les darreres dècades i es fa unareflexió crítica sobre si les tres funcions que hanestat reconegudes al treball –la percepció d’unaremuneració, la inserció social i l’autorealització–continuen sent vàlides per a les persones que tre-ballen per compte propi o d’altri.

Aquest pla porta a col·lació diversos estudis euro-peus sobre els canvis en el món del treball perconèixer quines són les noves realitats i conclouque “el treball ha canviat: ara és una mica mésimmaterial i es fonamenta en una més gran auto-nomia dels assalariats”.

Els canvis en els processos productius impliquenque les fronteres entre el treball assalariat percompte d’altri i el treball autònom, o per comptepropi, siguin cada vegada més borroses, i que eldiàleg social i la negociació col·lectiva, amb un res-pecte absolut pels drets socials, són cada vegadamés imprescindibles.

Per això, cal donar resposta a les necessitats demolts assalariats –que cada vegada són menyssubordinats– i de molts treballadors independentso autònoms –que cada vegada són més depen-dents– per mitjà de l’adequació de la normativacorresponent, i l’adaptació d’aquesta als canvissocials i productius del moment.

Són precisament aquests canvis i les queixessobre la desprotecció social i jurídica dels treba-lladors autònoms el que va motivar el Síndic aencarregar, l’any 2005, un estudi a la professorade Dret del Treball i de la Seguretat Social de laUniversitat Autònoma de Barcelona, la Dra. Caro-lina Gala Durán, sobre l’acció protectora de laSeguretat Social i les noves formes de les rela-cions laborals, a fi de millorar la cobertura i laprotecció social dels treballadors. Problemàticaque, des de l’inici de la institució del Síndic, l’any1984, ha estat una constant en la seva activitat ipreocupació.

Abans d’analitzar, però, la diversa problemàticad’aquest col·lectiu tan important a Catalunya, itambé les consideracions del Síndic i les conclu-sions d’aquest estudi, cal indicar, prèviament, lesfuncions i les competències del Síndic en l’àmbitde la protecció social dels treballadors.

Si bé el Síndic té per missió defensar els dretsfonamentals i les llibertats públiques dels ciuta-dans, a l’efecte de la qual pot supervisar l’actuacióde l’Administració pública de la Generalitat i ladels ens locals de Catalunya, no pot supervisar,però, les entitats gestores de la Seguretat Social ni,en aquest cas, l’actuació del Ministeri de Treball iAfers Socials, ja que és competència del Defensordel Poble, tal com ho estableix la Llei orgànica3/1981, del 6 d’abril, que regula l’esmentada insti-tució constitucional, la qual optà per una compe-tència de supervisió universal sobre totes lesadministracions públiques.

Davant l’eventual situació de concurrència de com-petències de la institució del Síndic i la del Defen-sor del Poble sobre el mateix àmbit territorial, espot produir una superposició i una duplicitat quecal ordenar d’acord amb el principi d’eficàcia con-sagrat en l’article 103.1 de la Constitució espanyola.

La Llei 36/1985, del 6 de novembre, que regula lesrelacions entre el Defensor del Poble i les figuressimilars en les diverses comunitats autònomespermet establir convenis entre aquestes institu-cions, a fi de coordinar-se i de col·laborar plegades.

En el marc d’aquesta col·laboració, el Síndic hasuggerit la promoció de modificacions normativesdels criteris utilitzats per l’Administració perifè-rica de l’Estat a Catalunya i llurs possibles revi-sions, a fi de no malmetre els drets de les personesafectades i corregir-ne la mala administració.

Així doncs, quan, per llur naturalesa, els expe-dients de queixa o les actuacions d’ofici no sóncompetència del Síndic de Greuges i fan referènciao afecten l’activitat d’un òrgan de l’Administraciópublica de l’Estat a Catalunya, en compliment del’article 4.3 de la Llei que regula el Síndic de Greu-ges, es trameten al Defensor del Poble.

LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS 5

I. INTRODUCCIÓ

6 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Aquest fet, però, no impedeix al Síndic de conèixerles queixes i la problemàtica social denunciada perles persones que s’adrecen a aquesta institució,tenint en compte el que disposaven els articles 11i 17 de la derogada Llei orgànica 4/1979, del 18 dedesembre de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, oactualment l’article 165, sobre la competènciacompartida en matèria de seguretat social, de lavigent Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, dereforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Així, la problemàtica dels treballadors autònomsha motivat el Síndic, en diverses ocasions, a reco-manar al Ministeri de Treball i Afers Socials –ante-riorment el Ministeri de Treball i Seguretat Social–per mitjà de la tramesa de suggeriments al Defen-sor del Poble, el canvi de criteris emprats, la correc-ció del mal funcionament de les entitats gestoresde la Seguretat Social, i també l’adequació de lanormativa i la legislació als criteris jurispruden-cials i constitucionals.


La presència del treball autònom a les empreses,per mitjà de subcontractacions, i la introducció denoves formes de descentralització productiva, comara l’increment del teletreball i del treball a domi-cili, han estat un factor desencadenant dels canvisobservats en les relacions laborals actuals.

També el treballador autònom econòmicamentdependent és una realitat estudiada des de fa anysi un col·lectiu de persones que cal protegir, ja queestà mancat d’un règim jurídic adequat a les sevesnecessitats i als seus drets, sense poder negociar lesseves condicions laborals, de prevenció laboral i deconciliació de la vida laboral i familiar, entre altres.

Cal protegir el treballador autònomeconòmicament dependent

Sens perjudici de la problemàtica dels anomenatsfalsos autònoms (relacions laborals encobertes), calabordar la protecció social dels treballadors autò-noms no dependents, actualment regulats pelrègim especial de treballadors per compte propi oautònoms (RETA), com a règim especial del sis-tema de la Seguretat Social des de l’any 1970, elqual necessita que es continuïn establint mecanis-mes correctors i canvis substantius per a equipa-rar-lo amb el règim general.

El Síndic ha formulat diverses recomanacions aaquest respecte, per mitjà del Defensor del Poble,les quals ha anat acceptant de manera progressivael Ministeri de Treball i Afers Socials.

Així mateix, determinats organismes oficials,entre altres, el Departament de Treball i Indústria,han estudiat propostes i iniciatives per definir iregular un estatut jurídic dels treballadors autò-noms; també l’organització sindical ComissionsObreres, juntament amb el Grup ParlamentariCatalà al Congrés, va impulsar, per mitjà de laFederació Sindical TRADE, l’elaboració de propos-tes, a fi de propulsar els canvis legals oportuns,

tant en el vessant de la relació laboral –amb unaregulació nul·la – com en el vessant de les presta-cions de la Seguretat Social dels treballadors autò-noms dependents (trade).

El 29 de novembre de 2002 el Grup ParlamentariSocialista va presentar una proposició de llei alCongrés dels Diputats per a regular el treball autò-nom dependent i la interrelació amb els autònomsindependents, la qual no prosperà.

Amb posterioritat, l’octubre de l’any 2004, el Minis-teri de Treball i Afers Socials encarregà a unaComissió d’Experts l’avaluació de la situació eco-nòmica del treball autònom a Espanya, i l’anàlisidel règim jurídic i de protecció social dels treballa-dors autònoms. La Comissió elaborà al mateixtemps una proposta d’estatut del treballador autò-nom.

Recentment, el Ministeri de Treball i Afers Socialsha tramès al Consell de Ministres un informe sobrel’Avantprojecte de llei de l’estatut del treball autò-nom, basat en el de la Comissió d’Experts, en elqual es regula el règim jurídic del treballador autò-nom i es defineix la figura del treballador autònomdependent i la seva relació jurídica professionalamb les empreses per a les quals treballa.

Aquest informe ha servit perquè el Govern de l’Es-tat presenti el Projecte de la llei de l’estatut del tre-ball autònom a les Corts Generals, d’acord amb elcompromís adquirit en la Llei 30/2005, del 29 dedesembre, de pressupostos generals de l’Estat peral 2006.

Per tot això, davant l’existència d’una nova realitaten el món laboral, diversa i complexa, amb col·lec-tius laborals nous, sense definir ni regular, calestablir definitivament el nou marc legal i el reco-neixement dels drets inherents a la especificitat del’activitat i de la relació laboral corresponent.

Així, regular els diversos drets col·lectius i indivi-duals, de sindicació, negociació col·lectiva, desocu-pació, associació, formació, entre altres, i l’equipa-ració de les prestacions socials del règim especialde treballadors per compte propi o autònoms ambel règim general de la Seguretat Social són encara

II. EL TREBALL AUTÒNOM


qüestions, en part pendents, malgrat les correc-cions i les modificacions de la normativa de pro-tecció social que s’han dut a terme en la darreradècada, les quals han acollit diverses recomana-cions del Síndic reflectides en els informes al Par-lament de Catalunya i que s’esmenten més enda-vant.

El Síndic va obrir una actuació d'ofici arran dediverses queixes sobre la desprotecció social i la manca d'un estatutdel treballador autònom

Per tot això, ateses les diverses queixes, principal-ment en l’àmbit de la protecció de la SeguretatSocial (RETA), pel que fa a la manca d’equiparacióamb el règim general, amb relació a les diversesprestacions i a la manca de la regulació d’un esta-tut propi del treballador autònom, tant dependentcom independent, el Síndic va iniciar l’actuació

d’ofici que ha servit per a l’anàlisi d’aquest estudi,de la qual es desprenen les consideracions i lesconclusions més rellevants sobre les diversesespecificitats d’aquest col·lectiu, i les recomana-cions per a modificar i homogeneïtzar la norma-tiva de protecció social dels afectats amb la restade treballadors.

Aquest estudi, doncs, presenta el problema de lamanca de regulació de les condicions del treballautònom i la protecció social deficitària d’uncol·lectiu que representa més d’un 17% de les per-sones que cotitzen a la Seguretat Social en els dife-rents règims del sistema de la Seguretat Social del’Estat, entre els quals hi ha el règim especial detreballadors per compte propi o autònoms (RETA),el règim especial agrari i el règim especial dels tre-balladors de la mar.

Així mateix, s’aborda l’anàlisi per mitjà de l’evi-dència empírica de la problemàtica reflectida enles queixes rebudes pel Síndic, des de l’any 1984fins al moment actual, en la qual el Govern de l’Es-tat ja està estudiant de presentar el projecte de lleiper a regular l’estatut de tots aquests treballadorsi les millores de llurs prestacions socials, objectede diverses recomanacions del Síndic.

Des del primer Informe del Síndic al Parlament deCatalunya de l’any 1984 (Butlletí oficial del Parlamentde Catalunya, número 56, del 17 d’abril de 1985) s’hadenunciat la diversa problemàtica que ha afectat iencara afecta el col·lectiu de treballadors autò-noms pel que fa a llur protecció social.

La problemàtica més rellevant tractada pel Síndicha estat, sens dubte, la ineficàcia de determinadescotitzacions per a poder percebre les prestacionscorresponents, i les conseqüències d’un requisitinstrumental, com ara la manca de presentació dela baixa, sens perjudici de les que es relacionen acontinuació.


III. LA PROBLEMÀTICA DELS TREBALLADORSAUTÒNOMS I L’EFICÀCIA DE LES RESOLUCIONS DEL SÍNDIC

20

40

a b c d e f g h i j k

30

10

50

15

35

25

5

45

0

Queixes rebudes al Síndic sobre el règim especial de treballadors autònoms

a La ineficàcia de les cotitzacions pagades amb anterioritat a l’alta 43 31,39%

b L’elevació del tipus de cotització sense que comporti una contraprestació millor 30 21,90%

c La incapacitat permanent en el grau d’incapacitat permanent total 3 2,19%

d Les pagues extraordinàries dels pensionistes 5 3,65%

e La manca de regulació de la prestació d’invalidesa provisional per als treballadors autònoms. 5 3,65%

f La no percepció per part dels treballadors autònoms amb incapacitat permanent total del 20%

d’augment de la base reguladora quan tenen més de cinquanta-cinc anys 3 2,19%

g La impossibilitat, fins a l’any 1995, dels professionals col·legiats d’afiliar-se al RETA 5 3,65%

h La doble cotització, per assistència sanitària, quan el treballador autònom cotitzava

simultàniament en el RETA i en el règim general 2 1,46%

i Les conseqüències de la manca de presentació de la baixa al RETA 36 26,28%

j L’afiliació dels socis que presten serveis als diversos tipus de societats mercantils 3 2,19%

k La impossibilitat d’incloure les mestresses de casa en el RETA 2 1,46%

Total 137 100,00%

a) LA INEFICÀCIA DE LES COTITZACIONSPAGADES AMB ANTERIORITAT A L’ALTA

QUEIXES REBUDES: 43425/84 464/84 571/84 629/85

1077/85 105/86 880/86 1050/861103/86 1108/87 1279/87 1290/871362/87 200/88 353/88 18/89102/89 201/89 511/89 572/89831/89 910/89 1339/89 426/90

1664/90 136/91 1215/92 1301/922437/92 2254/93 531/93 893/94148/95 757/97 771/97 3863/98

1089/99 3090/99 4121/01 4084/022100/03 4196/04 4671/04

El fet que no es reconegui la validesa de les cotit-zacions corresponents a períodes anteriors a l’alta,de conformitat amb el que disposa l’article 28.3.d)del Decret 2530/1970, del 20 d’agost, ha estat elproblema principal dels pensionistes per a accedira la pensió de jubilació.

Les entitats gestores i també la jurisdicció, empa-rant-se en la subjecció al principi de legalitat queproclama l’article 9 de la Constitució espanyola,impediren durant molts anys l’eficàcia de les cotit-zacions esmentades.

Tot i haver instat els poders públics a buscar elsmitjans normatius per a fer que la realitat s’acos-tés als principis rectors del capítol III del títol I dela Constitució, no fou fins a l’any 1993 que la dis-posició addicional desena de la Llei 22/1993, del 29de desembre, de mesures fiscals, de reforma delrègim jurídic de la funció pública i de protecció perdesocupació, en va establir la validesa a l’efecte depercebre les prestacions corresponents.

L’any 1988 el Síndic va sol·licitar al Defensor delPoble que, d’acord amb la legitimació que li atri-bueix la Constitució espanyola, interposés unrecurs d’empara.

El ple del Tribunal Constitucional va dictar la sen-tència núm. 189/87, del 24 de novembre, per la quales desestimà el recurs d’empara núm. 862/86, ja queel tractament que origina l’art. 28.3.d) es va conside-rar que no era discriminatori i que no violava l’art.41 de la Constitució. Aquesta sentència, tot i que noconsiderava discriminatòria la norma, sí que la vaqualificar de “severa, discutible i preconstitucional”i va instar els poders públics a buscar els mitjansnormatius per a fer que la realitat s’acostés als prin-cipis rectors del capítol III del títol I de la Constitu-ció i a promoure les condicions que facilitin la igual-tat real i efectiva en aquesta matèria.

Aquesta situació va quedar resolta parcialment apartir del gener de 1994, quan la Llei 22/1993, del 29

de desembre, de mesures fiscals de reforma delrègim jurídic de la funció pública i de la proteccióper desocupació, va establir la validesa de les quo-tes anteriors a l’alta en el règim especial de laSeguretat Social de treballadors per compte propi oautònoms, a l’efecte de percebre les prestacionscorresponents. Emperò, aquesta situació encara noes feia extensiva a altres règims especials, com aral’agrari, ni ha afectat els treballadors autònomsque havien pagat les quotes i s’hi havien donatd’alta abans de l’1 de gener de 1994.

L’eficàcia esmentada fou reproduïda primer per ladisposició addicional novena del Reial decretLegislatiu 1/1994, del 20 de juny, després pel Reialdecret 2110/1994, del 28 d’octubre, i amb posterio-ritat, per la disposició addicional segona de la Llei66/1997, del 30 de desembre, que reiterà quenomés era aplicable a les altes en el RETA a partirde l’1 de gener de 1994.

Al llarg dels informes anuals del Síndic següents,s’ha insistit en el fet que s’han continuat rebentqueixes que palesen la injustícia que comporta lamanca de retroactivitat d’aquests beneficis.

b) ELEVACIÓ DEL TIPUS DE COTITZACIÓSENSE QUE COMPORTI UNACONTRAPRESTACIÓ MILLOR

QUEIXES REBUDES: 2379/84 166/84 547/84 3/85

110/85 161/85 168/85 543/85689/85 802/85 1226/85 274/86351/86 1179/86 31/87 504/8739/88 387/88 1129/88 218/8983/90 319/90 1446/91 2465/9553/95 1761/96 2047/00 1637/0379/04 3100/05 8200/05

La Llei 26/85, del 31 de juliol, de reforma de pen-sions, va comportar un inici del canvi de model quel’article 41 de la Constitució prescriu. El Síndic ja vamanifestar que, malgrat haver-se aconseguit unmodel més universalista i unitari, pel que fa a obli-gacions i cotitzacions, aquest no implicava una pro-tecció més alta. La reforma es va dur a terme sensetenir en compte l’exigència social i l’ètica de salva-guardar els interessos dels pensionistes ni de la jus-tícia social, ja que es van elevar els períodes mínimsde cotització exigits per a tenir dret a prestacions.

Les queixes per l’elevació del tipus de cotització(equiparada al règim general) sense que comportiuna contraprestació millor per part de la SeguretatSocial evidenciaven una desigualtat de tracte entreels treballadors dels règims general i el d’autò-noms. El Síndic afirmava que la desprotecció delstreballadors autònoms ja no tenia raó de ser, ja que


s’havia augmentat i equiparat el tipus de cotitza-ció d’ambdós règims; per aquest motiu, es va feruna recomanació, en coordinació amb el Defensordel Poble, per aconseguir una equiparació delrègim especial amb el general en l’acció protec-tora, la qual no va ser acceptada pel Ministeri.

L’Informe de l’any 1990 remarcava que la denúnciaper part de la institució del tracte discriminatorienvers el règim especial de treballadors percompte propi o autònoms havia estat constant,malgrat la modificació del tipus de cotització.

El Síndic, en l’Informe de l’any 1993, cridava de noul’atenció, arran de les denúncies rebudes dels ciuta-dans a causa d’actuacions dels poders públics quali-ficades de discriminatòries o d’enriquiment injustde l’Administració. I es va exemplificar amb la situa-ció del règim especial de treballadors autònoms, alquals no els corresponen determinades prestacionsque el règim general sí que reconeix –com és el casde la invalidesa provisional–tot i tenir una cotitzaciópràcticament igual que en el règim general.

El Síndic ja va denunciarel 1990 el tracte discri-minatori envers elstreballadors autònoms,malgrat l'equiparacióde cotitzacions

L’Informe de l’any 1998 destacava que el règimespecial de treballadors autònoms continuavamancat d’una millora de la seva acció protectora.De la mateixa manera, els informes dels exercicis2000 i 2001 reiteraven que restaven pendents d’ac-ceptació les recomanacions del Síndic i del Defen-sor del Poble, amb relació a la necessitat d’homoge-neïtzar les prestacions dels diferents règims delsistema de la Seguretat Social. Sobre aquestes reco-manacions, cal dir que el Tribunal Constitucionals’havia pronunciat en diverses sentències, en elsentit que l’existència de règims jurídics diferentsper a diferents col·lectius de treballadors i tipus detreball no atemptava contra el principi d’igualtat.

Finalment, tot i que la Llei 30/2005, del 29 de des-embre, de pressupostos generals de l’Estat per al’any 2006, estableix bonificacions al règim espe-cial de treballadors per compte propi o autònoms–reduccions de l’edat de jubilació per a determi-nats treballs penosos, compromís del Govern depresentar un estatut del treballador autònom– elSíndic exposa en l’Informe de l’any 2005 la mancade caràcter retroactiu de moltes de les noves pres-

tacions del règim especial i el fet que encara no sen’hagi regulat un estatut. Així, els drets de sindica-ció, negociació col·lectiva, desocupació, associaciói l’equiparació de prestacions socials amb el règimgeneral, entre altres, haurien de ser una realitat.

El Síndic especifica com a necessari l’abordamentde la protecció social dels treballadors autònoms engeneral com a règim especial del sistema de laSeguretat Social al qual, malgrat la tendència a l’ho-mogeneïtzació amb el règim general de la SeguretatSocial, cal establir mecanismes correctors i canvissubstantius per a arribar a equiparar-lo.

c) LA INCAPACITAT PERMANENT EN EL GRAU D’INCAPACITAT PERMANENT TOTAL

QUEIXES REBUDES: 3286/86 500/91 2476/02

Ja durant l’any 1986 es van rebre queixes que apun-taven el problema del requisit de l’edat de qua-ranta-cinc anys exigida als treballadors autònomsper a poder tenir dret a la prestació econòmica d’in-validesa en el grau d’incapacitat permanent total.

En l’Informe de l’any 1988 es va reiterar aquestaqüestió i es va considerar que confirmava la des-igualtat en l’acció protectora.

L’any 1990 es va reduir la quota que calia ingressarper apaivagar la discriminació, mitjançant un coe-ficient reductor, amb motiu de no poder percebrela pensió per invalidesa provisional, i també elrequisit que el beneficiari tingués quaranta-cincanys per a poder tenir dret a la pensió d’invalidesapermanent en el grau d’incapacitat total.

L’exigència d’haver de tenir quaranta-cinc anys pera accedir a la prestació d’invalidesa, avui d’incapa-citat, en el grau d’incapacitat permanent total, vamotivar el Síndic a recomanar a l’aleshores Minis-teri de Treball i Seguretat Social la modificació i l’e-quiparació amb el règim general, i la supressió delrequisit discriminatori d’haver de tenir els qua-ranta-cinc anys per a poder accedir a la prestació.Així fou reglamentat pel Reial Decret 9/1991, de l’11de gener, el qual va suprimir el requisit d’edat, i aixíes va acceptar la reiterada recomanació del Síndic.

d) PAGUES EXTRAORDINÀRIES DELS PENSIONISTES

QUEIXES REBUDES: 5831/86 40/87 981/87 550/8888/91


L’any 1986 el Síndic va palesar en l’Informe anualla situació en què uns treballadors autònoms jubi-lats no tenien dret a dues pagues extraordinàries,a les quals sí que tenien dret altres jubilats, tantdel règim especial d’autònoms com del règimgeneral, que s’havien acollit a la Llei 26/1985, del 31de juliol, que modificava l’estructura i l’acció pro-tectora de la Seguretat Social. Abans d’aquesta llei,s’exigien deu anys de cotització per a tenir dret ala pensió de jubilació; després se’n van exigirquinze per a tots dos règims, general i especiald’autònoms, amb dret a dues pagues extres, lesquals no es cobraven abans de la reforma.

Fins al 1991 els treballadors autònoms jubilats no tenien dret a dues pagues extraordinàries

Davant el greuge que ocasionava als jubilats queno cobraven aquestes dues pagues extraordinà-ries, el Síndic va considerar oportú ressaltardavant els poders públics aquesta manca d’homo-geneïtzació entre els dos règims de la SeguretatSocial. I va prendre el compromís de continuarinsistint perquè s’adeqüés la legislació i s’equipa-rés l’acció protectora dels diferents règims de laSeguretat Social, tot complint amb el mandatconstitucional de la garantia de pensions adequa-des amb suficiència econòmica durant la vellesa.

Finalment, en l’Informe de l’any 1991, s’hi desta-cava la concessió d’una paga addicional als pen-sionistes dels règims especials de treballadors percompte propi o autònoms i de treballadors de lallar, els quals anteriorment encara percebien tretzepagues anuals. Amb aquesta mesura tots els pen-sionistes de la Seguretat Social perceben catorzepagues anuals.

e) LA MANCA DE REGULACIÓ DE LA PRESTACIÓ D’INVALIDESA PROVISIONALPER ALS TREBALLADORS AUTÒNOMS

QUEIXES REBUDES: 548/84 439/86 318/90 415/90

5790/05

Un altre dels problemes derivats de la manca d’ho-mogeneïtzació i de la desprotecció del col·lectiudels treballadors autònoms fou no poder gaudir dela prestació per invalidesa provisional (IPr), mal-

grat que, a les èpoques en què es reconeixiaaquesta prestació, s’acceptà rebaixar les quotesque havien de pagar els autònoms.

Nombroses queixes denunciaven el fet que, quans’esgotava la incapacitat laboral transitòria (ILT)del treballador autònom, l’entitat gestora de l’Ins-titut Nacional de la Seguretat Social no declaravala invalidesa permanent en el grau que li poguéscorrespondre al treballador autònom, i el deixavasense prestació mentre restava invàlid. Aixòmotivà el Síndic a recomanar que les entitats ges-tores declaressin la invalidesa permanent quans’esgotés la ILT dels treballadors autònoms iaquests romanguessin invàlids.

El Síndic va invocar una sentència del TribunalSuprem, del 20 de maig de 1991, la qual indicavaque l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS),pel que fa al problema de la manca d’invalidesaprovisional dels treballadors autònoms, té el deurede declarar la invalidesa permanent, en el grau quepugui correspondre, quan el treballador autònomhagi esgotat el subsidi d’Incapacitat Laboral Tran-sitòria i romangui invàlid. Calia encara que l’enti-tat gestora de l’INSS ajustés l’actuació administra-tiva a la sentència.

Finalment, es va acceptar tàcitament la recoma-nació del Síndic, quan la Llei 42/1994, del 30 dedesembre, de mesures fiscals, administratives id’odre social, va introduir algunes innovacions enla reforma laboral i va modificar positivament elrègim jurídic de la Seguretat Social.

La Llei general 42/1994 va introduir algunes innovacions recomanades pel Síndic sobre les prestacions d'incapacitat laboral

Així, pel que fa l’acció protectora, es van simplifi-car i unir les prestacions d’incapacitat laboral tran-sitòria i d’invalidesa provisional en una única pres-tació denominada Incapacitat temporal, alhora quees va separar la maternitat de la incapacitat labo-ral transitòria, i es va configurar com una contin-gència específica. També es van unificar els proce-diments de declaració i reconeixement de lainvalidesa permanent, en regular les revisions icrear el Registre de Prestacions Socials Públiques,entre altres reformes operades en el text refós de


la Llei general de la Seguretat Social aprovat pelReial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny.

L’acumulació del subsidi d’ILT amb el de l’IPr vacomportar una reducció de la durada de la novaincapacitat temporal, ja que abans s’allargava fins agairebé els sis anys, mentre que actualment la inca-pacitat temporal només es pot prorrogar amb sismesos a partir dels dotze establerts legalment i, encas que el treballador continuï necessitant tracta-ment mèdic i se’n demori la qualificació de la inca-pacitat, es pot prorrogar fins a un màxim de trentamesos des de l’inici de la incapacitat temporal.

Una altra novetat destacada en l’Informe del Sín-dic de l’any 2002 fou l’extensió de l’acció protec-tora per contingències professionals als treballa-dors inclosos en el règim especial per comptepropi o autònoms, amb la incorporació de la pro-tecció per accidents de treball i malalties profes-sionals sempre que tinguessin inclosa la prestaciód’incapacitat temporal.

La Llei 53/2002, del 30 de desembre, de mesures fis-cals, administratives i d’ordre social, a fi de podermillorar de forma voluntària l’acció protectora, vaincorporar la protecció per accidents laborals imalalties professionals, sempre que es tinguéscoberta la incapacitat temporal per contingènciescomunes, d’acord amb el que disposa el Reialdecret 1273/2003, del 10 de d’octubre, que modificatambé l’efectivitat de les prestacions a partir delquart dia de baixa, en lloc del quinzè.

f) LA NO PERCEPCIÓ PER PART DELSTREBALLADORS AUTÒNOMS AMBINCAPACITAT PERMANENT TOTAL DEL 20% D’AUGMENT DE LA BASEREGULADORA QUAN TENIEN MÉS DE CINQUANTA-CINC ANYS

QUEIXES REBUDES: 383/90 1761/96 3956/03

Els treballadors autònoms amb invalidesa perma-nent, en el grau d’incapacitat permanent total,quan complien els cinquanta-cinc anys no podienpercebre la prestació total qualificada, amb l’aug-ment corresponent del 20% de la prestació, tal comsucceïa en el règim general.

L’Informe anual de l’any 1990 ho destacava comuna de les qüestions pendents de modificació pera assolir una homogeneïtzació del règim d’autò-noms al règim general.

L’any 1996 el Síndic va destacar el fet que conti-nués pendent de resoldre la possibilitat d’incre-

mentar el 20% de la base reguladora de la pensiód’incapacitat total quan el treballador invàlidhavia complert els cinquanta-cinc anys, o bé lapossibilitat, establerta en l’Ordre del 31 de juliol de1972, de prestacions del règim general de la Segu-retat Social, que permetia la substitució de la pen-sió vitalícia per la indemnització a un tant alçat,quan el beneficiari fos menor de seixanta anys, elqual, en complir aquesta edat, passava a percebrela pensió reconeguda, que es revalorava amb elsincrements establerts des que se n’autoritzà lasubstitució per la indemnització.

Per això, el Síndic recomanà, a bastament, l’es-mena d’aquesta discriminació respecte dels treba-lladors afiliats al règim general, fins que el pro-blema es resolgué amb la publicació de la Llei53/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals,administratives i d’ordre social. Tot i això, aquestallei només fou aplicable a les situacions d’incapa-citat permanent produïdes a partir de l’1 de generde 2003.

L’informe del Síndic presentat al Parlament sobrel’exercici 2003 fa esment de l’acceptació de lesrecomanacions del Síndic en el Reial decret1273/03, del 10 d’octubre, i en el Reial decret463/03, del 25 d’abril. Aquestes normes estableixenque els treballadors afiliats als règims especials dela mar i agrari puguin percebre també el 20%d’augment de la prestació econòmica d’incapacitatpermanent total quan compleixen els cinquanta-cinc anys. La disposició addicional única del Reialdecret 463/03, del 25 d’abril, especifica, però, queaquest benefici és aplicable, només, a partir de l’1 de gener de 2003.

g) LA IMPOSSIBILITAT, FINS A L’ANY 1995,DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS D’AFILIAR-SE AL RETA

QUEIXES REBUDES: 6823/86 2127/94 2232/94 1038/95448/04 751/04

Diverses foren les queixes que presentaven el pro-blema de l’exclusió dels professionals col·legiats(metges, advocats, arquitectes, etc.) del règimespecial i de llur necessitat d’integració només permitjà de la sol·licitud dels òrgans de representaciód’aquestes entitats i per reglament ministerial, talcom ho havien fet els farmacèutics, els agents dela propietat immobiliària, els veterinaris, entrealtres col·lectius, els quals seguiren la imposiciódel Decret 2530/1970, del 20 d’agost.

La dita afiliació al RETA es liberalitzà amb la Llei30/1995, del 8 de novembre, d’ordenació i supervi-


sió de les assegurances privades, la disposicióaddicional quinzena de la qual permet a les perso-nes que exerceixin una activitat per compte propi,en els termes de l’article 10.2.c) del Reial decretLegislatiu 1/1994, del 20 de juny i de l’article 3 delDecret 2530/1970, l’opció del professional desol·licitar l’afiliació o l’alta en aquest règim espe-cial, o incorporar-se a la mutualitat que tinguiestablerta el col·legi professional corresponent.

Els professionals acollits a les mutualitats de previ-sió social, de caràcter voluntari i complementàriesdel sistema de Seguretat Social obligatòria, podienoptar per continuar pertanyent a la mutualitat, ohavien de sol·licitar l’afiliació al règim especial dela Seguretat Social dels treballadors per comptepropi o autònoms, en el termini de cinc anys, en casd’exercir l’activitat en els termes que estableix l’ar-ticle 3 del Decret 2530/70, del 20 de setembre.

Finalment, la Resolució del 23 de febrer de 1996 vaaclarir alguns dubtes sobre la incorporació delsprofessionals col·legiats, per tal d’aplicar el queestableix la disposició addicional 15 i transitòria 5de la Llei 30/1995, del 8 de novembre, d’ordenació isupervisió de les assegurances privades.

h) LA DOBLE COTITZACIÓ, PER ASSISTÈNCIASANITÀRIA, QUAN EL TREBALLADORAUTÒNOM COTITZA SIMULTÀNIAMENTEN EL RETA I EN EL RÈGIM GENERAL

QUEIXES REBUDES: 2345/90 687/04

Quan un treballador autònom cotitzava simultà-niament en ambdós règims només podia rebreuna sola assistència sanitària, per la qual cosa erauna doble cotització no justificada. Sí que teniajustificació cotitzar en ambdós règims per altrescontingències, ja que es podia accedir a les presta-cions corresponents dels règims als quals s’haguéscotitzat.

Aquesta anomalia es resolgué, en part, amb la des-laboralització de l’assistència sanitària i amb laquasi universalització de la sanitat, ja que es vadeixar de finançar-la per mitjà de les cotitzacionssocials i es va passar a fer-ho per mitjà dels pres-supostos generals de l’Estat.

i) LES CONSEQÜÈNCIES DE LA MANCA DE PRESENTACIÓ DE LA BAIXA AL RETA

QUEIXES REBUDES: 361131/87 55/93 127/93 227/932158/93 2276/93 758/94 1254/941703/94 340/95 433/95 533/95

817/95 993/95 1043/95 1228/951609/95 1941/95 1965/95 1980/952353/95 26/96 113/96 852/961302/96 2185/96 2667/96 1895/97400/98 3990/01 344/03 555/04

1667/04 3494/05 4139/05 7652/05

Les conseqüències de la manca de presentació dela baixa del RETA a la Tresoreria General de laSeguretat Social, d’acord amb el que establia l’arti-cle 13.2 del Decret 2530/1970, del 20 d’agost, delReial Decret 497/1986, del 10 de febrer, comporta-ven greus perjudicis per als treballadors autò-noms, ja que aquests havien de continuar pagantles quotes tot i haver cessat en la seva activitat.

El 1992 el Síndic alarmà de l'elevatnombre de treballadorsautònoms que no es donava de baixa del RETA quan deixava la feina

Ja el 1992 el Síndic anunciava l’elevat nombre detreballadors autònoms que no es donava de baixad’aquest règim especial quan canviava de feina odeixava l’activitat per la qual estava inclòs enaquest règim especial, i els problemes que aquestfet comportava.

En investigar aquesta situació, el Síndic va detec-tar una disfunció en l’actuació de la Tresoreria dela Seguretat Social, ja que la lentitud d’advertir aldeutor de l’impagament obligava l’interessat ahaver de pagar quantitats molt elevades, correspo-nents a molt de temps, fins als límits de la pres-cripció en alguns casos al cap de cinc anys (actual-ment quatre anys).

Tant el Síndic com el Defensor del Poble entenienque un requisit formal, com ara haver de comuni-car la baixa no podia comportar unes conseqüèn-cies tan perjudicials per als interessats. Fou peraquest motiu que es va recomanar al Ministeri deTreball i Seguretat Social l’adopció de mesures quealleugerissin la situació del deutor, per mitjà delcontrol en la recaptació de les quotes amb majorceleritat, bo i informant els afectats de les quotespendents de pagament en el termini de temps mésbreu possible. Aquesta recomanació s’acceptà par-cialment, ja que es van divulgar uns fullets infor-matius als treballadors autònoms, i es van reduirels períodes de control de les quotes que es deixa-ven de pagar.


No fou, però, fins a la publicació del Reial decret2110/1994, del 28 d’octubre, que s’acceptà la reco-manació del Síndic i es modificà el règim jurídic dela baixa al RETA, per la qual cosa el treballadorautònom podia provar el cessament de l’activitat, iper tant, la baixa al RETA, amb qualsevol mitjà deprova admès en dret, la qual cosa es pogué ferefectiva a partir de l’11 de desembre de 1994, sensepoder-ho aplicar amb caràcter retroactiu.

El 1996 el Síndic va destacar que, malgrat l’accep-tació de les recomanacions fetes i una certa ten-dència a homogeneïtzar els diferents règims, s’ha-vien continuat rebent queixes sobre el problemade la baixa en el règim especial, sobretot pel fet deno poder aplicar amb caràcter retroactiu el Reialdecret 2110/94, del 28 d’octubre.

j) L’AFILIACIÓ DELS SOCIS QUE PRESTEN SERVEIS ALS DIVERSOS TIPUS DE SOCIETATS MERCANTILS


Pel que fa a l’enquadrament en el règim especialdels administradors de societats mercantils, elSíndic va apuntar l’any 1996 que havien aparegutsentències contradictòries amb relació a aquestaqüestió, i la normativa aplicable continuava sentconfosa i objecte d’interpretació dels tribunals.

Així, la Llei d’acompanyament dels pressupostosper a l’any 1998 (Llei 66/1997, del 30 de desembre,de mesures fiscals, administratives i d’ordre social)va crear més incerteses en incloure en el règimespecial d’autònoms els directius nomenats con-sellers de les societats en la qual prestaven lluractivitat.

A partir de l’1 de gener de 1999, la Llei 50/1998, del30 de desembre, de mesures fiscals, administrati-ves i d’ordre social, va tornar a modificar la Lleigeneral de la Seguretat Social (LGSS), i va aclarirque serien inclosos al RETA els consellers revestitsdel control efectiu i directe de la societat (per mitjàd’accions o participacions de la meitat del capitalsocial). També que s’enquadren en el règim gene-ral els treballadors socis que, malgrat formar partde l’administració de la societat, no hi tenen fun-cions de direcció o gerència, ni tampoc de control.

Amb la nova normativa, els membres dels consellsd’administració que no tinguessin el control de lasocietat tornaven a enquadrar-se en el règim gene-ral, exclosos de la protecció per desocupació i delsfons de garantia salarial, perquè la doctrina juris-prudencial entenia que la remuneració que perce-

bien no encaixava en el concepte de salari. Els con-sellers que no tenien control de la societat, ni exer-cien funcions de direcció ni de gerència tenien dreta les prestacions per desocupació i del fons degarantia salarial.

La Llei 66/1997 va disposar que els canvis d’enqua-drament s’havien d’efectuar en el termini d’unany, a fi de comunicar i regularitzar la situació ambl’Administració. En canvi, la Llei 50/1998 concedíun termini de tres mesos si persistien les circums-tàncies de canvi d’enquadrament i va disposar queels efectes es retrotraurien a l’1 de gener de 1998.

Malgrat la claredat i la millora de l’enquadramentdels consellers de les societats mercantils de capi-tal, mitjançant la Llei 50/1998, del 30 de desembre,persistien els problemes de les persones afectades,ja que se’ls exigia l’enquadrament en el règimgeneral i la retroactivitat a l’1 de gener de 1998, fetque significava per als afectats haver d’ingressaruna quantitat molt elevada de diners, cosa que elsfeia sentir indefensos i decebuts, pel fet que consi-deraven que els errors no els eren imputables.

Tot i això, es va tractar de beneficiar els treballa-dors afectats, fet que va implicar que la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social adoptés les mesuresnecessàries per causar el mínim de dificultatsadministratives i perjudicis econòmics als interes-sats.

k) LA IMPOSSIBILITAT D’INCLOURE LES MESTRESSES DE CASA EN EL RÈGIM ESPECIAL


L’Informe del Síndic al Parlament de l’exercici1997, malgrat les restriccions en les prestacions iles mesures racionalitzadores de la gestió de laSeguretat Social, va valorar com a positives les dis-posicions addicionals primera i segona de la Llei24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i raciona-lització del sistema de seguretat social.

Les mesures adoptades es van considerar com unintent de resoldre els problemes, amb la possibleinclusió, en el seu camp d’aplicació, de les perso-nes treballadores amb cura de la llar: el Governhavia de presentar un estudi tècnic i econòmicsobre aquest règim especial que recollís la millorade les prestacions i llur aproximació a les delrègim general.

En l’Informe del 1998 el Síndic va considerar unincompliment del Govern de l’Estat el fet de no


establir la possibilitat d’incloure en el règim espe-cial d’autònoms els qui treballen en la cura de lapròpia llar i que no estan emparats per altres pres-tacions contributives.

El Síndic considerava que no s’havien d’oblidar lesconsideracions amb relació a les mestresses decasa i la seva llibertat d’opció pel tipus de treball,remunerat o no, i de protecció més primària ibàsica en el medi familiar i de la llar.

Un informe del govern estatal indicà que moltes mestresses de casa no podrien assumir l'obligatorietatde cotització a la Seguretat Social al RETA

Si bé es va reconèixer aquest treball i la protecciósocial d’aquests treballadors per compte d’altri, noha estat així en el cas del col·lectiu de mestressesde casa, tot i els intents de protegir i conciliar la

vida familiar i laboral dels treballadors, iniciatsamb la Llei 39/1999, del 5 de novembre, i el Reialdecret 1251/2001, del 16 de novembre.

L’estudi del govern estatal analitzà el règim jurídicdel sistema de la Seguretat Social, el qual es fona-menta en la contribució, la proporcionalitat, l’obliga-torietat i la professionalitat, que condiciona la incor-poració a l’exercici d’una activitat remunerada. Enaquest context, llevat de la desnaturalització totaldel sistema de Seguretat Social actual, la inclusiódels qui treballen en la cura de la pròpia casa reque-riria traslladar les característiques esmentades a lasituació concreta d’aquest col·lectiu.

L’informe conclou que l’obligatorietat de l’assegu-rament no podria ser assumida per una partimportant del col·lectiu afectat. Si, per contra, l’afi-liació s’establís amb caràcter voluntari, fonamen-talment es procuraria una protecció a les personesamb més recursos econòmics, i conseqüentment,menys necessitades de protecció. Tot això, però,sens perjudici de les condicions subjectives decadascuna de les mestresses de casa, les qualspoden percebre la pensió contributiva a la qual tin-guin dret segons llur cotització, o bé la pensió nocontributiva, en cas de no haver cotitzat prou a laSeguretat Social i no disposar de rendes econòmi-ques suficients.


Tal com recull l’Informe de la Comissió d’Experts,designada pel Ministeri de Treball i Afers Socialsper a l’elaboració d’un estatut del treballador autò-nom (octubre de 2005)1, a partir de la dècada delsanys vuitanta, hi ha hagut un procés d’acostamentprogressiu entre el règim especial de la SeguretatSocial dels treballadors per compte propi o autò-noms2 i el règim general de la Seguretat Social. Lesfites més significatives d’aquest procés d’acosta-ment són les següents:

a) la incorporació de la incapacitat laboral tran-sitòria i de l’assistència sanitària, que es con-figura, la primera, inicialment amb caràcterobligatori3, i posteriorment, amb caràcter vo-luntari4;

b) l’eliminació del requisit d’edat (quaranta-cincanys o més) per a accedir a la incapacitat per-manent total, la supressió del període de carèn-cia en cas d’accident per a la incapacitat perma-nent i l’equiparació dels percentatges aplicablesper a determinar les quanties de les prestacionsper mort i supervivència5;

c) l’atorgament de la protecció per maternitat enels mateixos termes que en el cas del règimgeneral6;

d) el reconeixement a les treballadores autònomesde la prestació per risc durant l’embaràs7;

e) la inclusió de la protecció de les contingènciesd’accidents de treball i malalties professionals8;

f) el reconeixement de l’increment de la pensióper incapacitat permanent total per a la profes-sió habitual;9

g) l’ampliació de la prestació per incapacitat tem-poral10.

L'objectiu d'aquest informe és posar de manifest les diferènciesentre el RETA i el règimgeneral de la Seguretat Social i elaborar recomanacions

No obstant això, malgrat el llarg procés d’equipara-ció entre el RETA i el règim general continuahavent-hi diferències entre els dos règims de laSeguretat Social, amb relació a les contingènciesprotegides, el contingut i l’abast de les prestacions.


IV. LA PROTECCIÓ SOCIAL

1 Pàg. 1602 D’ara endavant RETA3 Reial decret 43/1984, del 4 de gener (BOE de l’11 de gener)4 Llei 21/1993, del 29 de desembre, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 1994 (BOE del 30 de desembre) i Reial decret211/1994, del 28 d’octubre (BOE del 10 de desembre).

5 Disposició addicional 13a del Reial decret 9/1991, de l’11 degener, pel qual s’estableixen les normes de cotització a la Segu-retat Social, desocupació, Fons de Garantia Salarial i formacióprofessional (BOE del 16 de gener).

6 Llei 42/1994, del 30 de desembre, de mesures fiscals, adminis-tratives i d’ordre social (BOE del 31 de desembre).

7 Llei 39/1999, del 5 de novembre, per a promoure la conciliacióde la vida familiar i laboral de les persones treballadores (BOEdel 6 de novembre) i Reial decret 1251/2001, del 16 de novem-bre, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sis-tema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’emba-ràs (BOE del 17 de novembre).

8 Article 40.2 de la Llei 53/2002, del 30 de desembre, de mesuresfiscals, administratives i d’ordre social (BOE del 31 de desem-bre) i Reial decret 1273/2003, del 10 d’octubre, pel qual es regulala cobertura de les contingències professionals dels treballa-dors que inclou el règim especial de la Seguretat Social delstreballadors per compte propi o autònoms, i l’ampliació de laprestació per incapacitat temporal per als treballadors percompte propi (BOE del 22 d’octubre).

9 Reial decret 463/2003, del 25 d’abril, sobre reconeixement del’increment de la pensió d’incapacitat permanent total per a laprofessió habitual per als treballadors per compte propi (BOEdel 26 d’abril).

10 Reial decret- Llei 2/2003, del 25 d’abril, de mesures de reformaeconòmica (BOE del 26 d’abril); Llei 36/2003, de l’11 de novem-bre, de mesures de reforma econòmica (BOE del 12 de no-vembre) i Reial decret 1273/2003, del 10 d’octubre, pel qual esregula la cobertura de les contingències professionals dels tre-balladors que inclou el règim especial de la Seguretat Socialdels treballadors per compte propi o autònoms, i l’ampliació dela prestació per incapacitat temporal per als treballadors percompte propi (BOE del 22 d’octubre).

Tant l’Acord sobre la consolidació i la racionalitza-ció de la Seguretat Social de 1996, com l’Acord pera la millora i el desenvolupament del sistema deprotecció social de l’abril de 2001 (subscrit pelGovern, la CEOE, la CEPIME i CCOO) estableixen laconveniència “d’introduir les mesures que enmillorin el marc de l’acció protectora, de maneraque progressivament s’acosti a la que dispensa elrègim general en supòsits homogenis”. En el mateixsentit, la renovació del Pacte de Toledo de l’octubrede 2003 posa en relleu la necessitat “d’establir unaprotecció social equiparable entre els diversosrègims tenint en compte les peculiaritats delscol·lectius als quals va dirigida”.

L’objectiu d’aquest informe és posar de manifestles diferències esmentades, principalment en elmarc específic de l’acció protectora, i elaborar

recomanacions i propostes d’actuació amb relacióa aquestes diferències.

Cal destacar que aquest informe jurídic es limita aanalitzar el RETA i el col·lectiu de treballadors autò-noms que hi són afiliats. A aquest efecte, cal recor-dar que el règim esmentat afecta els qui duen aterme, de manera habitual, personal i directa, unaactivitat econòmica a títol lucratiu en els sectors dela indústria o dels serveis, sense estar subjectes aun contracte de treball, encara que s’utilitzi el ser-vei remunerat d’altres persones11. No es pot oblidar,en definitiva, que no es tractaran les situacionsdels treballadors autònoms que recullen els règimsespecials agrari i de treballadors del mar.

Finalment, des d’una perspectiva quantitativa, caltenir en compte les dades següents:

• El gener del 2006 el nombre de treballadors d’altaal RETA era de 2.963.764. Els sectors d’activitatamb un nombre més alt de treballadors afiliatseren: comerç i reparació de vehicles (891.355 tre-balladors), construcció (476.655 treballadors),hostaleria (306.930 treballadors), indústriamanufacturera (272.126 treballadors) i transports(226.157 treballadors).


11 Article 2.1 del Decret 2530/1970

Situació dels afiliats d’alta

� Règim general 14.434.169 76,53%� Règim especial autònoms 3.041.647 16,13%� Altres règims especials 1.385.680 7,35%

Total 18.861.496 100,00%

Font: Ministeri de Treball i Afers Socials, última actualització d’octubre de 2006. Elaboració pròpia.

77 %

16 %

7 %

• El febrer del 2006 hi havia 148.222 estrangersd’alta en el RETA. D’aquests, 78.021 proveniendels països de la Unió Europea i la resta, de paï-sos extracomunitaris.

• Dels treballadors d’alta en el RETA, el febrer del’any 2006 (2.975.833), els homes eren majoritaris(2.032.453).

• L’abril de 2006, els treballadors d’alta en el RETAja eren 3.006.054, enfront de 14.109.192, en elrègim general. Cal indicar que el RETA és elsegon règim de la Seguretat Social en nombre detreballadors afiliats. El total de treballadorsd’alta en el conjunt del sistema de SeguretatSocial era de 18.559.178.


Situació d’estrangers segons l’origen i els règims

� UE � No UE TotalRègim general 244.153 1.076.920 1.321.073Règim autònoms 83.455 77.101 160.556Altres règims 17.191 349.674 366.865Total 344.799 1.503.695 1.848.494

Font: Ministeri de Treball i Afers Socials, última actualització d’agost de 2006. Elaboració pròpia.

Proporció de l’afiliació segons el sexe i els règims

� Homes � Dones TotalRègim general 44,65% 31,59% 76,24%Règim especial d’autònoms 11,12% 5,18% 16,30%Altres règims 3,33% 4,13% 7,46%Total 59,09% 40,91% 100,00%

Font: Ministeri de Treball i Afers Socials, última actualització de l’agost de 2006. Elaboració pròpia.

Règim general

Règim d’autònoms

Altres règims

20

40

Règim general Règim especial Altres règimsd’autònoms

30

10

50

0

a) EL REQUISIT ESPECIAL D’ESTAR AL CORRENT EN EL PAGAMENT DE LES QUOTES I EL REQUISIT D’ALTA O ASSIMILACIÓ A L’ALTA

Per a poder accedir a les prestacions del RETA calestar al corrent en el pagament de les quotes de laSeguretat Social en el moment de produir-se el fetcausant, a diferència del que succeeix en el casdels treballadors per compte d’altri, inclosos en elrègim general.

Aquest requisit especial l’estableixen, amb caràc-ter general, la disposició addicional 39a del Reialdecret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, pel qual s’a-prova el text refós de la Llei general de la SeguretatSocial12 i els articles 5 del Reial decret 1273/2003,del 10 d’octubre, 28.2 del Decret 2530/1970, i 57 del’Ordre del 24-09-1970. Així mateix, la normativareguladora de les diverses prestacions o contin-gències protegides el reitera.

És important assenyalar que tots els preceptesesmentats estableixen que, quan el treballadorautònom compleixi tots els requisits necessarisper a accedir a una prestació, incloent-hi, si s’es-cau, el període de carència corresponent, l’entitatgestora “ha de convidar l’interessat perquè en eltermini improrrogable de trenta dies naturals apartir de la invitació ingressi les quotes degudes”.S’ofereix al treballador, per tant, la possibilitatd’esmenar la falta de cotització, sigui quin en siguil’import, amb la qual cosa se li facilita l’accés a lesprestacions. Aquest pagament fora de termini téefectes diferents segons quin sigui el moment enquè es produeixi. La jurisprudència ha matisatdiversos aspectes sobre l’ajornament de paga-ments i sobre la inactivitat de la Tresoreria Generalde la Seguretat Social, la qual no pot perjudicar, encap cas, el sol·licitant de la prestació13.

L’exigència d’aquest requisit especial constitueixuna primera diferència respecte dels treballadorsdel règim general de la Seguretat Social, ja que,

aquests últims poden accedir, com a regla general,a les prestacions encara que no es trobin al correnten el pagament de les quotes corresponents de laSeguretat Social, com a conseqüència del fet quel’empresari no hagi complert l’obligació de cotitzaradequadament.

Així mateix, un altre requisit general –i compartitamb els subjectes que inclou el règim general– exi-git per a tenir dret a les prestacions en el RETA éstrobar-se en situació d’alta o assimilada a l’alta enel moment del fet causant. Així ho estableixen elsarticles 28.1 del Decret 2530/1970 i 68.1 de l’Ordrede 24-09-1970.

Els treballadors del règim general poden accedir a prestacions sense estar d'alta a la Seguretat Social

Cal tenir present que, a l’efecte de complir el pe-ríode de cotització exigit per a tenir dret a determi-nades prestacions del RETA, s’apliquen les reglessegüents:

a) No produeixen efectes les cotitzacions que haginestat ingressades indegudament, igual que lesquotes ingressades fora de termini en resposta ala invitació al pagament, que els articles 28.2 delDecret 2530/1970 i 57.2 de l’Ordre del 24-09-1970obliguen a efectuar a la Tresoreria General de laSeguretat Social, amb l’objectiu de posar-se alcorrent en el pagament de les cotitzacions.

b) En cas d’ajornament del pagament de les quotesconcedit amb anterioritat al fet causant, es com-puten com a cotitzades les quotes sempre queel treballador estigui complint els compromisosadquirits14.


V. ELEMENTS PREVIS QUE CONDICIONEN L’ABAST DE L’ACCIÓ PROTECTORA DEL RETA

14 Sentència del Tribunal Suprem del 23 de desembre de 2002 (RJ2003/2474).

12 D’ara endavant LGSS.13 Sentència del Tribunal Suprem del 26 de gener de 1994 (RJ 379).

c) Es computen els dies quotes –corresponents a lacotització per pagues extraordinàries– poste-riors al dia 1 de gener de 198615.

d) D’acord amb la disposició addicional 9a de laLGSS, les cotitzacions exigibles corresponents aperíodes anteriors a la formalització de l’altaprodueixen efectes respecte de les prestacions,una vegada hagin estat ingressades amb elsrecàrrecs que siguin procedents legalment.Aquesta regla només és aplicable als casos enquè l’alta en el RETA s’hagi formalitzat amb pos-terioritat a l’1 de gener de 199416.

En definitiva, com s’ha pogut constatar, hi ha algu-nes diferències entre el RETA i el règim general al’hora de configurar els requisits generals exigitsper a poder accedir a l’acció protectora correspo-nent, encara que aquestes responen a les particu-laritats pròpies del tipus de treball desenvolupatpels treballadors que inclou cada règim.

b) LA PROBLEMÀTICA SORGIDA AL VOLTANT DE LA FORMA DE COTITZACIÓ

El model de cotització present actualment en elRETA es fonamenta en la voluntarietat a l’horad’elegir la base de cotització corresponent, però nosobre la possibilitat de cotitzar o no.

Els treballadors autònoms inclosos en el RETAestan obligats a cotitzar, tot i que poden elegir lliu-rement –encara que amb alguna restricció, un coparribin a una edat determinada– la base de cotitza-ció per la qual volen cotitzar17. A aquest efecte,l’Informe de la Comissió d’Experts assenyala que“les dades estadístiques disponibles mostren que

el 95 % dels treballadors autònoms, inclosos enl’àmbit del RETA, ha optat per elegir, com a base decotització, la base mínima. Aquesta elecció explica,en bona mesura, per què l’import mitjà de les pen-sions d’aquest règim es troba en els nivells mésinferiors, molt per sota del règim general”18.

Aquesta forma de cotització es mereix algunesconsideracions.

El 95 % dels treballadorsautònoms inclosos en elRETA ha escollit la base mínima de cotització

En primer lloc, cal assenyalar que l’Informe de laComissió d’Experts proposa una reforma del sis-tema de cotització, amb les correccions necessà-ries encaminades a equiparar els règims de cotit-zació del RETA i del règim general.

En efecte, i sens perjudici de les mesures transitò-ries corresponents, la forma de cotització del RETAs’hauria de modificar, segons l’opinió de l’Informe,d’acord amb els paràmetres següents:

1) La supressió de la llibertat d’elecció de les basesde cotització.

2) La fixació, com a base de cotització, dels ingres-sos bruts del treballador autònom.

3) L’establiment d’una base mínima i d’una basemàxima que coincideixin amb les bases decotització del règim general.

4) L’establiment de bonificacions en la basemínima per a fomentar l’ocupació o, si escau,facilitar els inicis de l’activitat professional oempresarial.

5) La fixació d’un control públic més exigent id’una coordinació més eficient entre les admi-nistracions públiques.

6) L’establiment de regles especials per als col·labo-radors familiars, pel fet que no tenen uns ingres-sos que es puguin imputar, d’una manera segre-gada, diferents dels del nucli familiar19.

7) Finalment, també disposa l’establiment deregles específiques per al cas concret dels treba-lladors autònoms amb rendes baixes20.


15 Sentència del Tribunal Suprem del 20 de juny de 2002 (RJ 7500).16 Sobre això, sentències del Tribunal Suprem del 27 de març de

2001 (RJ 3407) i del 23 de març de 2002 (RJ 7525).17 Per a l’any 2006, la base màxima de cotització és de 2.897,70 €

mensuals i la base mínima, de 785,70 € mensuals. La base decotització dels treballadors autònoms que l’1 de gener de 2006tinguin cinquanta anys o més està compresa entre les quantiesde 809,40 i 1.509,60 € mensuals, llevat que es tracti del cònjugesupervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de lamort d’aquest, hagi hagut de fer-se’n càrrec i donar-se d’alta enel RETA amb quaranta-cinc anys o més. En aquest cas, l’eleccióde bases està compresa entre les quanties de 785,70 i 1.509,60 €mensuals. No obstant això, els treballadors autònoms que ambanterioritat als cinquanta anys hagin cotitzat en qualsevol delsrègims del sistema de la Seguretat Social cinc anys o més podenmantenir durant 2006 la base de cotització de l’any 2005 incre-mentada en un percentatge comprès entre els que hagi aug-mentat la base mínima i la màxima de cotització al RETA (arti-cle 110 de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any2006). L’elecció de la base és revisable abans del dia 1 d’octubrede cada any i té efectes a partir de l’1 de gener de l’any següent. 18 Pàg. 151

Així mateix, l’Informe de la Comissió d’Expertsrecull els avantatges que comportaria aquest canvide model i la Proposta del text articulat de l’esta-tut del treballador autònom assenyala que la cotit-zació “és obligatòria en el règim de la SeguretatSocial dels treballadors autònoms” i que “l’obliga-ció de cotitzar neix en del moment en què s’inicial’activitat corresponent”.

També estableix que “dins el termini de dos anys apartir de l’inici de l’activitat professional quen’hagi determinat l’afiliació a la Seguretat Social,els treballadors autònoms que acreditin l’obtenciód’uns ingressos bruts anuals inferiors a la quantiaanualitzada del Salari Mínim Professional podenrestar temporalment exempts de l’obligació decotitzar, en els termes i amb les condicions quelegalment s’estableixin”.

Finalment, estableix que “la Llei pot establir reduc-cions o bonificacions en les bases de cotització oen les quotes de la Seguretat Social dels treballa-dors autònoms joves, d’edat madura, dones i per-sones discapacitades i tots els altres col·lectius enfunció de les característiques personals o profes-sionals del treball o de l’activitat exercida”.

En segon lloc, cal tenir molt present que el modelde cotització vigent en el RETA no és gaire habitualals països del nostre entorn. Així, en el cas d’Itàliaels treballadors autònoms s’han d’inscriure obliga-tòriament i cotitzar a l’efecte de poder obtenir lesprestacions corresponents. No obstant això,aquestes obligacions s’estructuren de maneradiferent segons el règim (d’artesans, comerciants,treballadors autònoms agrícoles) en el qual es trobiincorporat el treballador autònom. Igualment, enel cas que es tracti d’un treballador parasubordinado(semblant al que en el nostre àmbit es coneix coma treballador autònom dependent).

En el règim dels artesans la cotització es calcula enfunció dels ingressos del treballador autònom,constituïts per la totalitat de les rendes de l’em-presa declarades als efectes de l’impost sobre larenda de les persones físiques de l’any anterior alqual fan referència les quotes.

Així mateix, cal destacar que per a pagar les cotit-zacions hi ha un límit mínim i màxim de rendes,variable anualment, i la quota es calcula aplicantun percentatge sobre els ingressos en funció d’unaescala predeterminada, que té com a elementsrellevants l’edat del treballador i els seus familiars.

Finalment, els treballadors autònoms artesans icomerciants d’edat inferior als trenta-dos anysque es donen d’alta per primera vegada en elrègim paguen llurs cotitzacions reduïdes al 50%durant els tres anys següents. Així mateix, els tre-balladors més grans de seixanta-cinc anys, titularsde l’empresa o llurs familiars ja jubilats podendemanar que la quota sigui reduïda al 50 %, perònomés respecte de la cotització per jubilació21.

A Itàlia les cotitzacionss'estructuren segons el règim en què es trobi el treballador autònom (d'artesans,comerciants, agrícoles)

Pel que fa als treballadors parasubordinados (sem-blants als TRADE), a Itàlia tenen un règim propi deseguretat social i de la seva cotització cal destacar-ne el fet que es classifiquen en diversos grups (any2006):

• Cotització sobre un 18,20% (que augmenta pro-gressivament fins a assolir el 19,20% en funciódels ingressos) per al cas dels treballadors para-subordinados no inscrits en un altre règim.

• Cotització sobre un percentatge del 10% quan eltreballador està inscrit en un altre règim, comtambé els treballadors que efectuen contribu-cions voluntàries i els titulars de pensions dereversibilitat.

• Una cotització del 15% en el cas dels titulars depensions directes.

Els treballadors tenen la possibilitat de rescatarfins a cinc anys de cotització anteriors a l’inici del’assegurament. La cotització es calcula sobre labase vigent en el moment de la sol·licitud i el paga-ment l’assumeix el treballador. Amb això es preténmillorar la protecció oferta al treballador parasu-bordinado.


19 En aquest àmbit, l’Informe de la Comissió d’Experts assenyalaque: “[...] el problema de determinar les bases de cotització en lesempreses familiars admet solucions molt variades; almenys, lessegüents: la primera consisteix a atribuir a cada membre delnucli familiar, incloent-hi el titular, una base de cotització equi-valent al quocient de dividir els ingressos totals pel nombre d’in-tegrants de l’empresa familiar. La segona, variant de l’anterior,bàsicament estableix unes bases de cotització irregulars, en fun-ció del temps de dedicació de cadascun dels integrants del grupfamiliar. La tercera, d’aplicació tècnica més senzilla però potsermenys equitativa, rau a fixar als col·laboradors una base de cotit-zació que coincideixi amb la base mínima legalment establerta”.

20 Pàg. 154

21 En aquest cas, es redueix el suplement de pensió en la meitat.En són exclosos els titulars de les pensions de reversibilitat.

En els casos de col·laboració coordinada i conti-nuada,22 dues terceres parts de la cotització van acàrrec del comitent i una tercera part, a càrrec deltreballador parasubordinado. En el cas dels profes-sionals, la quota va a càrrec totalment del treballa-dor.

A l’efecte de cotitzar, hi ha un límit màxim de ren-des, que s’actualitza anualment seguint l’índex delcost de la vida.

A Portugal el règim és semblant al que existeix al nostre sistema de seguretat social

A Portugal, el règim és semblant al que existeix enel nostre sistema de seguretat social: s’estableixuna escala de nivells –que pren com a referència elsalari mínim nacional– de la qual el treballadorautònom pot elegir el nivell que estimi més conve-nient per als seus interessos.

Resulta interessant l’existència de règims espe-cials de cotització, alguns dels quals són perfecta-ment traslladables a l’àmbit del nostre sistema deseguretat social:

a) Treballadors autònoms amb rendiments infe-riors a una quantia determinada que optenvoluntàriament per quedar protegits pel règimde seguretat social: la base de cotització és del50% del salari mínim nacional.

Cal destacar també que els treballadors autò-noms a Portugal, en la primera alta en el règim idurant els dotze primers mesos d’activitat, notenen l’obligació d’inscriure’s en el sistema ni decotitzar-hi amb l’objectiu de fomentar l’ocupa-ció d’autònoms. Es tracta d’una mesura que cal-dria estudiar per a implantar-la efectivament enel nostre sistema.

b) Treballadors amb uns ingressos anuals que nosuperin un límit determinat fixat legalment(quan tinguin ingressos superiors a sis vegadesel salari mínim i inferiors a dotze vegades elsalari mínim): se’ls permet abonar, durant el ter-mini d’un any, una cotització inferior. Aquestamesura també ajudaria els treballadors del nos-

tre país inclosos en el RETA a fer front a situa-cions temporals en les quals llurs ingressos sóninferiors, sigui quina en sigui la raó.

c) En el supòsit dels cònjuges dels treballadorsautònoms, l’elecció de la base de cotització éslimitada, ja que no pot ser superior a la que s’es-tableix per al cònjuge.

d) Hi ha determinats supòsits en què el treballadorautònom està exempt de cotitzar:

1. quan el treballador també duu a terme untreball per compte d’altri que determina lainclusió obligatòria en un altre règim de segu-retat social;

2. quan el treballador sigui un pensionista d’in-validesa o jubilació i el treball sigui compati-ble amb les pensions esmentades;

3. quan el treballador percebi una pensió deri-vada d’una incapacitat per al treball igual al70% o superior.

En el règim de seguretat social de Bèlgica, la cotit-zació dels treballadors autònoms s’articula de lamateixa manera que el cas d’Itàlia, és a dir, sobrela base dels ingressos professionals determinatsde conformitat amb la normativa de l’impost sobrela renda.

A Bèlgica la cotització s'estableix com a Itàlia,sobre la base dels ingressos professionalsdeterminats amb l'impost sobre la renda

Cal destacar que hi ha supòsits especials de cotitza-ció, com ara treballadors autònoms de caràctercomplementari, cònjuges o parelles que tinguin lacondició d’auxiliar i els treballadors autònoms quehagin assolit l’edat de jubilació. Així mateix, el tipusde cotització depèn de les característiques del tre-ballador autònom, es distingeixen diverses catego-ries de cotitzants i se’ls permet sol·licitar l’exonera-ció de cotitzacions quan es trobin en un estat denecessitat. Aquesta exoneració de cotitzacions norepercuteix negativament sobre la protecció social ies consideren als efectes de les prestacions, llevatdels casos de jubilació i de mort i supervivència.

A parer del Síndic, aquest tipus d’exoneraciós’hauria d’incloure, amb tots els mecanismes decontrol que s’estimin necessaris, en el marc delnostre sistema de seguretat social.


22 Cal tenir en compte que, en aquest règim, s’inclouen professio-nals i supòsits de col·laboració coordinada i continuada.

Cal concloure, però, que es comparteix plenamentel model de cotització que proposa l’Informe de laComissió d’Experts del Ministeri de Treball i AfersSocials. El model proposat és majoritari als païsosdel nostre entorn. Així mateix, es tracta d’un modelque facilita l’adaptació a les característiques parti-culars dels diferents col·lectius de treballadorsautònoms presents actualment en el nostre sis-tema econòmic i que servirà per a adequar l’importde les prestacions als ingressos i les cotitzacionsefectuades amb anterioritat. Per tant, el Síndic con-sidera que s’hauria de modificar el sistema actualde cotització del RETA i incorporar el model decotització que pren com a base els ingressos pro-fessionals obtinguts per cada treballador autònom.

El Síndic comparteixel model de cotització que proposa l'Informe de la Comissió d'Expertsdel Ministeri de Treball

No obstant això, cal afegir les consideracionssegüents:

• Caldria estudiar la possibilitat d’implantar unsistema com ara el belga, que diferencia el tipusde cotització aplicable en funció del nivell d’in-gressos obtingut pel treballador i que estableixl’aplicació d’un tipus fins a un determinat nivelld’ingressos i, de l’altre addicional, quan el treba-llador supera el límit.

• Es comparteix la idea de l’Informe d’establir unabase mínima de cotització, a la qual s’hauriend’acollir els treballadors autònoms que obtin-guin ingressos professionals inferiors a aquesta.

• El Síndic també comparteix la idea de l’Informesobre la necessitat de tractar de manera especialla situació del treballador que inicia la seva activi-tat professional com autònom, amb la bonificacióde quotes durant el primer o els dos primers anys.No obstant això, en aquest punt també cal establirque aquesta exoneració no pot comportar un per-judici a l’hora de percebre les prestacions corres-ponents del sistema de la Seguretat Social i que,en conseqüència, aquest s’ha de tenir per cotitzatrespecte de la totalitat de les prestacions del sis-tema, o almenys, respecte d’una part.

• A parer d’aquesta institució, cal prendre en consi-deració el model belga segons el qual, davant unasituació de necessitat (crisis del mercat, necessi-tat de reorganització de l’activitat, entre altres), el

treballador autònom pot sol·licitar una exonera-ció temporal del pagament de cotitzacions. Estracta d’una mesura necessària i plenament via-ble, mentre s’estableixin els requisits correspo-nents i els mecanismes de control necessaris. Denou, aquesta exoneració no hauria de repercutirnegativament sobre les futures prestacions.

• S’hauria de continuar i millorar la política debonificació de quotes en el marc del treball autò-nom i establir bonificacions temporals –però dequantia important– respecte dels col·lectius queho requereixin (joves, dones, discapacitats, per-sones en situació d’exclusió social, entre altres).

• I finalment, cal insistir que continuar amb elmodel de cotització actual comportaria perpe-tuar el fet que la gran majoria dels treballadorsdel RETA –el 95% actualment– esculli la basemínima de cotització (uns perquè no tenen unaltre remei i altres perquè és el més barat)– que,amb independència de quina sigui llur situacióen el moment de cotitzar, posteriorment perce-bin prestacions d’una quantia baixa, i en conse-qüència, no sentin que el sistema de seguretatsocial els protegeixi.

c) LA PROTECCIÓ DELS RISCOS PROFESSIONALS

Cal assenyalar que la protecció en el marc delsaccidents de treball i les malalties professionals ésrelativament recent en l’àmbit del RETA, pel fetd’haver-la incorporat l’any 2003. La regulen la dis-posició addicional 34a de la LGSS i els articles 4 isegüents del Reial decret 1273/2003.

Aquesta protecció té un caràcter voluntari per altreballador i, a més, només hi poden accedir elstreballadors autònoms que també hagin optat perprotegir la incapacitat temporal23. Això comportaque, si un treballador autònom vol estar protegit


23 Article 47.3 del Reglament general sobre inscripció d’empresesi afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors enla Seguretat Social: “Els treballadors inclosos en aquest règimespecial que hagin optat voluntàriament per la inclusió de laprestació econòmica per incapacitat temporal en l’àmbit del’acció protectora d’aquest règim poden optar per millorarvoluntàriament l’acció protectora que el règim esmentat elsdispensa i incorporar la protecció per les contingències d’acci-dents de treball i malalties professionals. L’opció d’aquests tre-balladors a favor de la protecció per contingències professionalss’ha de formalitzar amb la mateixa entitat gestora o col·labora-dora amb la qual s’hagi formalitzat o es formalitzi la coberturade la incapacitat temporal esmentada. La renúncia a la cober-tura de la prestació per incapacitat temporal implica en tots elscasos la renúncia a la protecció per contingències professionals,sense que la renúncia a aquesta última comporti la renúncia ala cobertura per incapacitat temporal, llevat que així se sol·licitiexpressament..”. També l’article 3 del Reial decret 1273/2003.

davant els accidents de treball i les malalties pro-fessionals ha d’assumir una doble cotització addi-cional: la derivada de la incapacitat temporal i l’es-tablerta per a la protecció davant els accidents detreball i les malalties professionals. Això l’obligariaa incrementar la quota en un percentatge doble: elprimer, la diferència que resulta entre el 26,50%–tipus que s’aplica si el treballador no s’acull a laincapacitat temporal– i el 29,80% –tipus que s’a-plica al treballador autònom que percep la incapa-citat temporal (un 3,3%)– i un altre percentatge ques’hi ha d’afegir que varia en funció de la perillosi-tat de l’activitat que desenvolupa el treballadorautònom i que pot arribar al 8,95%24.

Si un treballador autònom vol estar protegit davant dels accidents de treball i lesmalalties professionals ha d'assumir una doble cotització

En total, el percentatge mínim pel qual hauria decotitzar el treballador autònom que obté la protec-ció per accidents de treball i malalties professio-nals és del 31% (29,80% + 1,20% = 31%) i el percen-tatge màxim és del 38,75%, que, aplicat a la base decotització del treballador, comporta una quantitatmensual important; la qual cosa condicionarà,lògicament, la decisió d’optar per la coberturaesmentada o no. En la pràctica, el nombre de tre-balladors que ha optat per aquesta protecció ésmolt baix (segons les dades aparegudes, l’any 2005no superava el 3% dels treballadors autònoms).

Respecte de l’element de “voluntarietat” en la pro-tecció, l’Informe de la Comissió d’Experts delMinisteri recomana la recuperació gradual delprincipi d’obligatorietat, que hauria de començarde manera immediata amb la incapacitat tempo-ral, i posteriorment, aquesta obligatorietat espodria estendre a la protecció dels accidents detreball i les malalties professionals25.

Així mateix, cal posar èmfasi en el fet que la dispo-sició addicional 34a de la LGSS i l’article 3 del Reialdecret 1273/2003 recullen un concepte específicd’accident de treball i de malaltia professional.Aquests conceptes, si bé són bastant similars alsque estableix el règim general en l’article 115 de laLGSS, presenten algunes diferències importants.

No tenen la consideració d’accident de treball en elRETA:

1. els que pateixi el treballador d’anada i tornadaal lloc de treball;

2. els que siguin conseqüència d’una força majorestranya al treball;

3. els que siguin conseqüència de dol o de laimprudència temerària del treballador.

4. La concurrència de la culpabilitat civil o crimi-nal d’un tercer no impedeix la qualificació d’unaccident com a accident de treball, llevat que notingui cap relació amb el treball.

Les diferències essencials existents en aquestàmbit respecte del règim general és que en el casdel RETA sempre s’exigeix que l’accident hagi tin-gut com causa directa i immediata l’execució deltreball que en determina la inclusió dins del règimesmentat.

Per contra, en l’àmbit del treball per compte d’altri,la regulació és més oberta, i hi juga, fins i tot, unapresumpció iuris tantum –article 115.3 de la LGSS–segons la qual es presumeix que “les lesions quepateixi el treballador durant el temps i al lloc deltreball són produïdes per un accident de treball26”.

En el marc del RETA s'usa un concepte d'accident de treball més restrictiu que en el règim general

En definitiva, en el marc del RETA s’utilitza un con-cepte d’accident de treball més rigorós o restrictiuque en el cas del règim general. El Síndic consideraque hi hauria d’haver un tracte semblant als doscol·lectius de treballadors.

Així mateix, pel que fa als requisits que s’han decomplir per a tenir dret a les prestacions derivades


24 Article 1r i annex 2n del Reial decret 2930/1979, del 29 de des-embre, pel qual es revisa la tarifa de primes per a la cotitzacióa la Seguretat Social per accidents de treball i malalties profes-sionals. D’acord amb l’article 110 de la Llei de pressupostosgenerals de l’Estat per a l’any 2006: “per a les contingènciesd’accidents de treball i malalties professionals s’han d’aplicarels percentatges de la tarifa de primes inclosa en l’annex 2 delReial decret 2930/1979, del 29 de desembre, sobre la base decotització elegida per la persona interessada”.

25 Pàg. 161

26 I fins i tot la definició del concepte d’accident de treball querecull l’article 115.1 de la LGSS és més genèrica que l’establertaper al treballador autònom: “S’entén per accident de treballtotes les lesions corporals que el treballador pateixi com a con-seqüència del treball que executi per compte d’altri”.

d’accidents de treball o malalties professionals,l’article 5 del Reial decret 1273/2003, estableix, talcom s’esdevé amb caràcter general, que: “perquèes reconeguin i s’abonin les prestacions, cal queels interessats estiguin afiliats i en situació d’alta oassimilada i que, llevat de la contingència d’auxiliper defunció, es trobin al corrent en el pagamentde les quotes a la Seguretat Social”.

Finalment, en aquest àmbit, cal tenir en compteque també hi ha diferències en la manera de cal-cular la base reguladora de les prestacions corres-ponents, respecte del que estableix el règim gene-ral.

d) EL TREBALL AUTÒNOM A TEMPS PARCIAL

Tal com ha posat en relleu l’Informe de la Comis-sió d’Experts, el problema principal en aquestàmbit és que, a diferència del treball per compted’altri, el treball autònom no està jurídicamentsubjecte a limitacions objectives de jornada, laqual cosa dificulta enormement poder fixar unajornada a temps parcial o un treball a temps parcial; iafegeix que “per aquestes raons el treball a tempsparcial als efectes de seguretat social es troba enun estat de sospita permanent. Els poders públicstemen que acceptar-lo sigui una via fàcil, o bé pera accedir als drets i les prestacions que dispensa elsistema de protecció social, o bé per a burlar lesobligacions de cotització”27.

No obstant això, l’Informe esmentat proposa queen un futur es reconegui el dret dels treballadorsautònoms a temps parcial a afiliar-se i donar-sed’alta en el RETA, cosa que la institució compar-teix.

El Síndic considera que cal recomanar la regulacióde la figura del treballador autònom a temps par-cial, ja que la sospita d’un possible frau o les difi-

cultats de control no poden continuar sent unimpediment a l’hora de regular una clara realitatpràctica: el fet que cada vegada són més els treba-lladors autònoms que només dediquen a la sevaactivitat empresarial o professional una part limi-tada del seu temps (compaginant-la amb un altretipus d’activitat o no). Així mateix, aquesta regula-ció facilitaria la posada en marxa efectiva de figu-res rellevants, com ara les de la jubilació parcial ola jubilació flexible en el marc del treball autònom.

Cal regular la figura deltreballador autònom a temps parcial

Caldria definir el treballador autònom a tempsparcial com aquell la jornada de treball del qual ésinferior al 75% de la jornada de treball comparable.La raó de fixar un percentatge fix és garantir unaseguretat jurídica en aquest àmbit; el percentatgedel 75% garanteix un mínim d’activitat i permetcontinuar considerant com a treballador autònoma temps complet el que, pel seu nivell d’activitat(un 80%, 85%), és molt pròxim a aquest concepte.No és convenient, però, fixar un percentatgemínim de dedicació que determini l’exclusió delconcepte de treballador autònom a temps parcial,ja que altres factors necessaris, com ara l’habitua-litat, ja contribuiran, si s’escauen, a excloure’l.

Cal que l’activitat autònoma a temps parcial esdesenvolupi amb habitualitat, excloent-hi l’activi-tat ocasional.

Finalment, caldria modificar el marc de la cotitza-ció en el RETA i les normes que regulen les presta-cions corresponents, ja que la normativa vigent enaquest àmbit no resulta aplicable, pel fet que esbasa en el treball per compte d’altri.


27 Pàg. 158

a) LA PRESTACIÓ PER INCAPACITATTEMPORAL

Una de les prestacions que ha estat objecte de mésmodificacions legals en el marc del RETA ha estatprecisament la incapacitat temporal i algunesd’aquestes modificacions han estat destinades amillorar la protecció atorgada i a acostar-la a laque estableix el règim general.

Actualment, la disposició addicional 11a.2 de laLGSS estableix que els treballadors incorporats enel RETA poden optar entre acollir-se a la coberturade la protecció del subsidi per incapacitat tempo-ral o no. Es tracta, per tant, d’una prestació decaràcter voluntari28, davant del caràcter obligatorique aquesta té en el marc del règim general de laSeguretat Social.

Així mateix, la disposició addicional esmentadaestableix que els treballadors que elegeixin quedarprotegits per aquesta prestació poden optar entreformalitzar la cobertura amb l’Institut Nacional dela Seguretat Social o amb una mútua d’accidentsde treball i malalties professionals de la SeguretatSocial, en els termes establerts reglamentària-ment. No obstant això, els treballadors que haginsol·licitat o sol·licitin l’alta en el RETA a partir deldia 1 de gener de 1998 han de formalitzar la cober-tura esmentada necessàriament amb una mútua.Igualment, els treballadors autònoms que en ladata assenyalada anteriorment hagin optat performalitzar llur cobertura amb una mútua noméspoden modificar llur opció a favor d’una altramútua.

En aquest punt, cal ressaltar la rigidesa de la nor-mativa a l’hora de regular el procediment de for-malització de la cobertura de la incapacitat tempo-ral. En efecte, s’estableix que és en el moment dedonar-se d’alta en el RETA quan el treballadorautònom ha de decidir si vol acollir-se a la cober-

tura esmentada o no, i aquesta decisió tindrà efec-tes durant un mínim de tres anys naturals. Un coptranscorregut aquest període, el treballador autò-nom pot canviar la seva opció i elegir la coberturade la prestació, si l’havia exclòs, o renunciar-hi sis’hi havia acollit. Tant en un cas com en l’altre, lasol·licitud s’ha formular durant l’últim dels tresanys de cada període i abans del dia 1 d’octubre,amb efectes des del dia 1 de gener de l’anysegüent. Efectivament es tracta d’un sistema pocflexible.

També resulta rígida la manera d’elegir l’entitatque assumirà la protecció de la incapacitat tempo-ral. A parer d’aquesta institució, cal recomanaruna regulació més flexible i adaptada a les cir-cumstàncies que es poden presentar en el marcdel treball autònom, i reduir el termini establertactualment per a optar o modificar l’opció per a laprotecció de la incapacitat temporal.

Cal tenir en compte, a més, que si el treballadoropta per la cobertura de la incapacitat temporal had’assumir una cotització addicional, que per al’any 2006 és del 29’80% i que quan no s’hi aculli,serà del 26,50%29.

Així mateix, cal tenir present que si s’opta per pro-tegir la incapacitat temporal, la disposició addicio-nal 34a.1 de la LGSS estableix que el treballadorautònom també pot voluntàriament millorar l’àm-bit de l’acció protectora incorporant la protecciócorresponent a les contingències d’accidents detreball i malalties professionals. Aquesta coberturatambé implica una cotització addicional a càrrecdel treballador.

La diferència amb el règim general és que elsrequisits establerts consisteixen en la incorporaciód’un nivell de rigor més elevat en comparació ambels treballadors per compte d’altri.

Respecte de la durada de la prestació, l’article 10del Reial decret 1273/2003 estableix que el dretneix, amb caràcter general, el quart dia inclusiva-


VI. L’ABAST DE L’ACCIÓ PROTECTORA

28 Cal recordar que aquesta prestació va ser inclosa en el RETAamb caràcter voluntari per mitjà del Reial decret 1774/1978, del23 juny. Posteriorment, el Reial decret 43/1984, del 4 de gener, liva atribuir un caràcter obligatori, que es va mantenir fins quela Llei 21/1993, del 29 de desembre, de pressupostos generalsde l’Estat per al 1994, va tornar a atorgar-li el caràcter voluntari.

29 Article 110 de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al’any 2006

ment de baixa mèdica o l’endemà de la baixa si eltreballador autònom ha optat per la cobertura deles contingències professionals i l’origen de laprestació és un accident de treball o una malaltiaprofessional.

La durada total de la prestació és la mateixa esta-blerta per al cas del règim general (article 128.1.ade la LGSS).

La normativa ésmassa rígida al'hora de regular el procediment de formalització de la cobertura de la incapacitat temporal

Finalment, cal assenyalar que el treballador autò-nom inclòs en el RETA continua tenint l’obligacióde cotitzar durant la situació d’incapacitat tempo-ral, tal com succeeix en el règim general, encaraque les situacions són clarament diferents.

L’única mesura correctora que recull aquest àmbitconsisteix a reconèixer al treballador autònom lapossibilitat de sol·licitar un ajornament i un frac-cionament del pagament de les quotes durant lasituació d’incapacitat temporal, excloent-hi lescorresponents al mes que s’inicia la prestació.

Per tant, en aquest àmbit, cal posar en relleu lesmillores importants incorporades durant elsúltims anys, i recomanar que si es vol garantir lamàxima protecció de tots els treballadors autò-noms, la protecció de la incapacitat temporal hau-ria de ser obligatòria, encara que això comportitambé un increment de les cotitzacions a càrrecdel treballador.

b) LA PROTECCIÓ PER MATERNITAT

En aquest àmbit cal tenir present el que estableixla disposició addicional 11a bis de la LGSS, en laqual es disposa que els treballadors per compted’altri “i els treballadors per compte propi inclososen els diversos règims especials del sistema tenendret a la prestació per maternitat amb la mateixaextensió, i en els mateixos termes i condicions queels que estableix per als treballadors el règimgeneral en el capítol IV bis del títol II d’aquestaLlei”. En el mateix sentit, l’article 1r del Reial

decret 1251/2001, del 16 de novembre, pel qual esregulen les prestacions econòmiques del sistemade la Seguretat Social per maternitat i risc durantl’embaràs, declara aplicable al RETA el que dispo-sen els capítols II i III del Reial decret esmentat.

Hi ha, per tant, una equiparació entre la proteccióatorgada pel règim general i pel RETA. Una equipa-ració que, com passa en el marc d’altres presta-cions, no és total, ja que per a reconèixer i abonarla prestació cal que el treballador es trobi alcorrent en el pagament de les quotes a la Segure-tat Social, entre altres requisits comuns amb elregim general.

Malgrat la regla d’equiparació entre el RETA i elrègim general, hi ha una diferència important, queestableixen els articles 2.3 i 4 del Reial decret1251/2001: els treballadors autònoms tenen vedatl’accés a la prestació per maternitat a temps par-cial, introduïda en el nostre sistema de seguretatsocial per la Llei 39/1999, del 5 de novembre, deconciliació de la vida laboral i familiar de les per-sones treballadores. Aquesta institució consideraque la impossibilitat dels treballadors autònomsd’accedir a la prestació per maternitat a tempsparcial és criticable per diversos motius:

• Se situa en pitjor posició els treballadors autò-noms, sense que per a això hi hagi una causaobjectiva que ho justifiqui. I a la vegada, enpoden resultar perjudicats els drets dels fills oels menors que han de ser objecte de cura.

• És plenament possible que una activitat autò-noma es pugui desenvolupar a temps parcial icompaginar-la amb la prestació corresponent. Estracta d’una opció que ha de prendre el treballa-dor autònom i no el legislador.

• Hi ha prou mecanismes per a evitar possiblessituacions fraudulentes.

• És contrària al que disposa la mateixa disposicióaddicional 11a bis, que reconeix als treballadorsautònoms el dret a accedir a les prestacions permaternitat en les mateixes condicions que elstreballadors per compte d’altri. Per tant, aquestaequiparació hauria de comprendre també la fór-mula de gaudi de la prestació a temps parcial.

Cal recomanar que es modifiqui la normativareglamentària de desenvolupament de la prestacióper maternitat amb l’objectiu de reconèixer també,en cas dels treballadors autònoms, el possiblegaudi de la prestació esmentada a temps parcial.

Durant el temps de percepció de la prestació permaternitat subsisteix l’obligació de cotitzar a laSeguretat Social (article 106 de la LGSS), i així


mateix, el treballador autònom pot sol·licitar a laTresoreria General de la Seguretat Social un ajor-nament i un fraccionament del pagament en lescondicions establertes legalment.

Els treballadors autònoms tenen vedat l'accés a la prestació per maternitat a temps parcial

En aquest àmbit, cal recomanar que s’exoneri eltreballador autònom del pagament de les cotitza-cions durant la situació de maternitat per diversosmotius:

• La durada delimitada i curta de la prestació, adiferència del que passa, per exemple, en el casde la incapacitat temporal.

• El fet que aquesta situació –vinculada a les polí-tiques familiars i de conciliació de la vida laborali familiar– exigeix una protecció especial.

• No es pot oblidar que, en la mateixa situació, sifos un treballador per compte d’altri i si l’empre-sari contractés un altre treballador per substi-tuir-lo, rebria una bonificació del 100% de lesquotes empresarials de la Seguretat Social. I amés les quotes empresarials corresponents altreballador substituït també es bonificarienal 100%. Això comporta que, per a l’empresari, labaixa per maternitat i la substitució del treballa-dor per un altre tingui un “cost zero” des de laperspectiva de la seguretat social.

Per tant, cal recomanar que es doni el mateixtracte als treballadors autònoms inclosos en elRETA que als inclosos en el règim general; quedurant la prestació per maternitat se’ls eximeixide cotitzar a la Seguretat Social; i que es consideriaquest temps com cotitzat a la Seguretat Social alsefectes de les prestacions futures.

c) LA PRESTACIÓ PER RISC DURANT L’EMBARÀS

La regulació general de la prestació per risc durantl’embaràs –incorporada en el nostre sistema deseguretat social l’any 1999– es troba en els articles134 i 135 de la LGSS. La disposició addicional 8a.4de la LGSS estableix que el que disposen els arti-cles esmentats és aplicable als treballadors autò-

noms “en els termes i les condicions que s’esta-bleixin reglamentàriament”.

Aquest desplegament reglamentari, el recullen elsarticles 22 a 28 del Reial decret 1251/2001, del 16 denovembre, pel qual es regulen les prestacions eco-nòmiques del sistema de la Seguretat Social permaternitat i risc durant l’embaràs. Aquesta regula-ció és semblant a l’establerta per als treballadorsper compte d’altri inclosos en el règim general.

A aquest efecte, cal assenyalar que la situació pro-tegida consisteix en el fet que la treballadora autò-noma embarassada interrompi l’activitat profes-sional o empresarial en els casos en què eldesenvolupament de l’activitat esmentada“influeixi negativament en la seva salut o en la delfetus, i així ho certifiquin els serveis mèdics del’entitat gestora corresponent” (article 22 del Reialdecret 1251/2001).

Malgrat que el nivell de protecció és semblant aldels treballadors per compte d’altri inclosos en elrègim general, hi ha alguna diferència. En primerlloc, durant el temps que transcorre entre lasol·licitud de la prestació i l’emissió del certificatacreditatiu de l’existència de la situació protegidaabans assenyalada (que poden ser dies o fins i totsetmanes), la treballadora autònoma o bé continuaamb la seva activitat professional (amb el risc queimplica risc per a la seva salut o la del seu fill) o bépara de treballar, sense percebre els ingressoscorresponents i sense percebre cap prestació acàrrec de la Seguretat Social30.

Cal que s'eximeixiles treballadores autònomes de cotitzar a la Seguretat Social durant la prestació per risc durant l'embaràs

En aquest àmbit i amb l’objectiu d’oferir lamàxima cobertura possible a la treballadora autò-noma, els efectes econòmics de la prestació s’hau-rien de retrotreure a la data de la presentació de lasol·licitud.


30 No obstant això, és cert que podria accedir-hi, si hagués optatper la prestació per incapacitat temporal, però el Síndic consi-dera que aquesta situació és inadequada i, fins i tot, fraudu-lenta, ja que mitjançant la prestació esmentada s’estariacobrint una contingència que correspon realment de cobrir a laprestació per risc durant l’embaràs.

I en segon lloc, es manté l’obligació de cotitzardurant la situació de risc durant l’embaràs. Enaquest punt, es considera convenient recomanarque s’eximeixi la treballadora de cotitzar durantaquest període, però que aquest es consideri com acotitzat als efectes de les prestacions futures, ate-nent la durada limitada de la prestació en si, el fetque es tracta d’una situació –vinculada a les políti-ques de seguretat i salut laboral– que exigeix unaprotecció especial i el fet que si fos un treballadorper compte d’altri i l’empresari contractés un altretreballador per substituir-lo, rebria una bonificaciódel 100% de les quotes empresarials de la SeguretatSocial, i les quotes empresarials corresponents altreballador substituït també es bonificarien al 100%.

En definitiva, cal recomanar que es doni el mateixtracte a les treballadores autònomes incloses en elRETA i que, per tant, durant la prestació per riscdurant l’embaràs se les eximeixi de cotitzar a laSeguretat Social, i que es consideri aquest tempscom a cotitzat als efectes de les prestacions futures.

d) L’ABAST DE LA PROTECCIÓ EN EL MARCDE LA INCAPACITAT PERMANENT

La regulació bàsica d’aquesta important prestacióes troba en els articles del 36 al 41 del Decret2530/1970 i del 74 a al 87 de l’Ordre del 24-09-1970,i en diversos preceptes de la LGSS, que la disposi-ció addicional 8a.1 de la LGSS declara expressa-ment aplicables en aquest àmbit. En concret, en elmarc del RETA es poden aplicar els articles 137.2 i3, 138 (llevat de l’últim paràgraf de l’apartat 2 i l’a-partat 5), 140.1, 140.2, 140.3 i 143.

Com en altres prestacions, en aquest cas hi hahagut durant els últims anys un procés importantd’homogeneïtzació amb el règim general, tot i queencara subsisteixen diferències entre els dosrègims.

En primer lloc, quant als requisits exigits per atenir dret a la prestació, cal assenyalar que són elssegüents:

a) Estar d’alta o en una situació assimilada a l’alta.Cal tenir present, no obstant això, que l’article138.3 de la LGSS estableix que les pensions d’in-validesa permanent, en els graus d’incapacitatpermanent absoluta per a totes les feines, o lesgrans invalideses derivades de contingènciescomunes es poden sol·licitar encara que elsinteressats no es trobin d’alta o en una situacióassimilada a l’alta en el moment del fet causant.En tals supòsits, el període mínim de cotitzacióexigible és, en tots els casos, de quinze anys delsquals com a mínim tres han d’estar compresos

dins dels deu anys immediatament anteriors alfet causant.

b) Estar al corrent en el pagament de les cotitza-cions.

c) En el cas de malaltia comuna, complir un deter-minat període de cotització, que depèn essen-cialment de l’edat que té el sol·licitant de laprestació31. En els casos d’accident no laboral,d’accident de treball i de malaltia professionalno es requereix cap període previ de cotització(cal recordar que la protecció per accident detreball i malaltia professional té un caràctervoluntari, i en cas que no es protegeixin, totesles situacions es consideren com a derivades deriscos comuns).

En segon lloc, quant a les prestacions, cal fer diver-ses consideracions:

a) Actualment els treballadors inclosos en el RETAtenen dret a la prestació d’incapacitat perma-nent parcial, de conformitat amb el que esta-bleix l’article 4 del Reial decret 1273/2003, del 10de desembre, encara que aquesta no es reconeixen els mateixos termes que en el cas dels treba-lladors inclosos en el règim general. En efecte,l’article esmentat assenyala que “en el règimespecial de treballadors per compte propi oautònoms, s’entén per incapacitat permanentparcial per a la professió habitual la que, senseassolir el grau de total, ocasioni al treballadoruna disminució no inferior al 50% en el seu ren-diment normal per a la professió esmentada,sense impedir-li dur a terme les tasques fona-mentals”; la diferència és que la disminució derendiment, en el cas dels treballadors del règimgeneral, és només del 33%.

Cal recomanar, en aquest àmbit, que s’exigeixi elmateix tracte per als dos tipus de treballadors.

b) Les prestacions recuperadores es reconeixen enels mateixos termes establerts per al règimgeneral, de conformitat amb el que estableixenels articles 3932 del Decret 2530/1970 i 83 de l’Or-dre del 24-09-1970.


31 Si té menys de vint-i-sis anys s’exigeix la meitat del tempstranscorregut entre la data en què va complir els setze anys i ladel fet causant, mentre que si té els vint-i-sis anys s’exigeixuna quarta part del temps transcorregut entre la data en quèhagin complert els vint anys i el dia del fet causant, amb unmínim de cinc anys. Així mateix, una cinquena part del períodede cotització exigible ha d’estar comprès dins dels deu anysimmediatament anteriors al fet causant.

32 “En les situacions d’invalidesa protegides per aquest règimespecial, els beneficiaris tenen dret a les prestacions recupera-dores en els mateixos supòsits i termes, i amb l’abast que deter-mina per a aquestes el règim general de la Seguretat Social”.

c) Es té dret a la prestació per lesions permanentsno invalidants, en els casos en què el treballadorautònom hagi protegit els riscos d’accidents detreball i malalties professionals. I això en elsmateixos termes que en el cas del règim gene-ral.

d) També es té dret a les prestacions derivadesd’incapacitat permanent total, total qualificada,absoluta i gran invalidesa. En aquest punt, calrecordar que la incapacitat permanent totalqualificada va ser instaurada per mitjà del Reialdecret 463/2003, del 25 d’abril, sobre el reconei-xement de l’increment de la pensió d’incapaci-tat permanent total per a la professió habitualper als treballadors per compte propi. Amb aixòes recull una altra recomanació del Síndic, itambé, una llarga reivindicació del col·lectiu detreballadors autònoms. No obstant això, caltenir en compte que el reconeixement d’a-questa incapacitat permanent total qualificadanomés és aplicable a les situacions d’incapacitatpermanent que s’hagin declarat a partir del dia1 de gener de 200333. Això implica excloure,situació molt discutible, totes les pensions deri-vades amb anterioritat a la data esmentada.

e) En el cas de la malaltia comuna, les prestacionsper incapacitat permanent total, total qualifi-cada, absoluta i gran invalidesa es calculen de lamateixa manera que en el règim general. Hi ha,tot i així, una diferència important: a diferènciadel règim general, en el cas del RETA no s’inte-gren les denominades llacunes de cotització, ésa dir, si en el període tingut en compte per a cal-cular la base reguladora hi ha mesos durant elsquals no hi ha hagut l’obligació de cotitzar,aquests mesos computen com a zero, la qualcosa repercuteix negativament sobre el càlculde la pensió. Òbviament, en aquest àmbit calrecomanar que es modifiqui la situació actual ique, en conseqüència, també s’integrin les lla-cunes de cotització en el cas dels treballadorsinclosos en el RETA.

Així mateix, cal destacar que hi ha diferències res-pecte del règim general, en l’àmbit de la indemnit-zació a un tant alçat establerta per al cas de laincapacitat permanent total, les quals cal que s’e-quiparin al que estableix el règim general.

e) LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ CONTRIBUTIVA

La regulació de la pensió de jubilació (prestació devellesa) en el marc del RETA es troba en els articles

del 42 al 45 del Decret 2530/1970 i del 88 al 95, del’Ordre del 24-09-1970. Aquest marc legal, tot i queencara és formalment vigent, ha estat substituït enla pràctica, com a conseqüència del que estableixla disposició addicional 8a.1 de la LGSS, per la nor-mativa aplicable en el marc del règim general de laSeguretat Social, ja que la disposició addicionalesmentada assenyala que també són aplicables enl’àmbit del RETA els articles 161.1.b), 161.4, 161.5,162.1.1, 162.2, 162.3, 162.4, 162.5, 163 i 165 de laLGSS. Aquests preceptes regulen els requisits exi-gibles per a tenir dret a la pensió de jubilació con-tributiva, les regles per a calcular-ne la quantia i elrègim d’incompatibilitats. Es tracta, doncs, deqüestions que són actualment comunes al RETA ial règim general de la Seguretat Social.

Aquest fet constitueix un exemple més del procésd’homogeneïtzació dels últims anys entre el RETAi el règim general, encara que el procés esmentatno impedeix afirmar que encara es mantenenalgunes diferències importants entre els dosrègims.

Així mateix, des d’una perspectiva quantitativa, l’1de febrer de 2006 hi havia 594.594 pensionistes dejubilació en el RETA i la pensió mitjana era de523’09 €. En el règim general, a la mateixa data, hihavia 2.606.557 pensionistes i la pensió mitjana sesituava en 902,70 €.

Cal assenyalar que els requisits que ha de compliractualment una persona inclosa en el RETA per atenir dret a la pensió de jubilació contributiva sónels següents:

1) Estar al corrent en el pagament de les cotitza-cions: l’exigència d’aquest requisit es deriva dela remissió que l’article 43 del Decret 2530/1970fa a les “condicions generals”34 exigides per atenir dret a les prestacions que estableix l’article2835 del mateix Decret. En el mateix sentit esmanifesta l’article 89 de l’Ordre 24-09-1970 ambrelació l’article 57 d’aquesta.


33 Disposició addicional única del Reial decret 463/2003

34 “Són beneficiàries de la pensió de vellesa les persones inclosesen el camp d’aplicació d’aquest règim especial que, en la dataen què s’entengui que es té dret a la prestació, tinguin seixanta-cinc anys, compleixin les condicions generals que exigeix l’arti-cle 28 d’aquest Decret i hagin complert el període mínim decotització que estableix l’article 30 del decret esmentat”.

35 “1. Les persones incloses en el camp d’aplicació d’aquest règimespecial tenen dret a les prestacions quan, sens perjudici de lescondicions particulars exigides per a una d’aquestes, complei-xin la condició general d’estar afiliades i d’alta en aquest règimo en situacions assimilades a l’alta en la data en què es tramitila prestació”.“Així mateix, és una condició indispensable per a tenir dret ales prestacions [...], amb excepció del subsidi de defunció, queles persones incloses en el camp d’aplicació d’aquest règim estrobin al corrent en el pagament de llurs quotes exigibles en ladata en què es tramiti la prestació corresponent”.

Com es pot apreciar, és una primera diferènciarespecte dels treballadors inclosos en el règimgeneral, ja que mentre que aquests poden accedir,com regla general, a la prestació encara que no estrobin al corrent en el pagament de les quotes dela Seguretat Social corresponents –com a conse-qüència del fet que el seu empresari no hagi com-plert l’obligació de cotitzar adequadament i teninten compte el que disposa el règim de responsabi-litat empresarial que estableix l’article 126.2 de laLGSS– un treballador autònom inclòs en el RETAha de complir necessàriament aquest requisit pera poder tenir dret a la pensió de jubilació.

2) Estar en situació d’alta o situació assimilada al’alta en sobrevenir la contingència protegida(art. 161.1 de la LGSS).

Cal tenir en compte, però, que de la mateixamanera que ocorre en el cas del règim general,un treballador autònom pot accedir a la pensióde jubilació des de la situació de no alta, sempreque tingui cobert un període de cotització dequinze anys, dels quals almenys dos han d’estarcompresos dins dels quinze anys immediata-ment anteriors al moment de tenir dret a lapensió, d’acord amb el que estableix l’article161.5 de la LGSS, precepte aplicable en l’àmbitdel RETA segons el que estableix la disposicióaddicional 8a.1 de la LGSS esmentada.

3) Haver complert seixanta-cinc anys en la data enquè s’entengui que es té dret a la prestació, d’a-cord amb els articles 4336 del Decret 2530/1970 i89 de l’Ordre del 24-09-197037.

Això implica, com una segona diferència res-pecte del règim general, que no es recull lafigura de la jubilació anticipada. I això es deu alfet que ni la normativa que regula el RETA n’es-tableix la possibilitat, ni les normes del règimgeneral que la regulen38 resulten aplicables en elcas dels subjectes inclosos en el RETA.

Hi ha, tot i així, una excepció en què un treballa-dor autònom sí que es podria jubilar anticipada-ment: la recull la Llei 47/1998, del 23 de desem-bre39, que permet als treballadors autònoms

anticipar la seva edat de jubilació quan hagincotitzat també en un altre o altres règims delsistema de la Seguretat Social en què s’admetiaquesta possibilitat i sempre que, a més, com-pleixin uns requisits determinats.

En conclusió, a diferència del règim general, enel qual fins i tot a l’inici de l’any 2002 es vanampliar les possibilitats d’accedir a la pensió dejubilació anticipada (pel fet d’ampliar-la expres-sament als treballadors no mutualistes, és a dir,als que no havien cotitzat en el sistema de laSeguretat Social abans de l’1 de gener de 1967),aquesta possibilitat no està actualment esta-blerta de manera expressa i generalitzada en elcas dels subjectes inclosos en el RETA.

El febrer de 2006 hi havia 595.000 pensionistes de jubilació en el RETA i la pensió mitjana era de 523 €, 400 €menys que al règim general

Cal recomanar que aquesta mesura també s’es-tableixi legalment per al cas dels treballadorsautònoms, ja que no hi ha una raó objectiva quejustifiqui aquesta diferència de tracte.

Finalment, en aquest àmbit, cal destacar quel’Informe de la Comissió d’Experts del Ministeride Treball proposa modificar la disposició addi-cional 8a de la LGSS, amb l’objectiu d’establir lareducció de l’edat mínima de jubilació per raonsde perillositat, penositat, toxicitat o insalubritaten el cas dels treballadors autònoms; de manerasemblant a la mesura que estableix l’article 161.2de la LGSS40. Aquesta institució considera que estracta d’una recomanació molt encertada.


36 “Són beneficiaris de la pensió de vellesa les persones inclosesen el camp d’aplicació d’aquest règim especial que, en la dataen què s’entengui que es té dret a la prestació, tinguin com-plerta l’edat de seixanta-cinc anys”.

37 Es tracta de la mateixa edat que l’article 161.1.a estableix per alrègim general de la LGSS. Aquest precepte, d’acord amb la dis-posició addicional 8a.1 de la LGSS no és directament aplicableen el marc del RETA.

38 Article 161.3 i disposició transitòria 3a.2 de la LGSS.39 Per la qual es dicten normes de reconeixement de la jubilació

anticipada del sistema de seguretat social en determinatscasos especials (BOE del 29 de desembre).

40 “L’edat mínima a què es refereix l’apartat a) anterior pot serrebaixada per un reial decret a proposta del ministre de Treballi Seguretat Social, en els grups o les activitats professionals elstreballs dels quals siguin de naturalesa excepcionalmentpenosa, tòxica, perillosa o insalubre i presentin elevats índexsde morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afec-tats acreditin en la respectiva professió o treball el mínim d’ac-tivitat que s’estableixi. De la mateixa manera, l’edat mínima aquè es refereix el paràgraf a) de l’apartat anterior pot serreduïda en el cas de persones minusvàlides en un grau deminusvalidesa igual al 65 % o superior en els termes que recullel reial decret corresponent acordat a proposta del ministre deTreball i Afers Socials”.

4) Tenir cobert un període mínim de cotització dequinze anys, dels quals almenys dos han d’estarcompresos dins dels quinze anys immediata-ment anteriors al moment en què es produeixiel fet causant de la pensió41.

Hi ha una diferència respecte dels treballadorsinclosos en el règim general: les llacunes de cotit-zació corresponents a mesos durant els quals no hiha hagut l’obligació de cotitzar no s’integren enaltres cotitzacions. En canvi, en el cas del règimgeneral aquestes llacunes es cobreixen amb labase mínima de cotització entre les existents encada moment per als treballadors majors de divuitanys. Aquesta diferència implica que, en el cas delRETA, si hi ha llacunes de cotització, a l’efecte decalcular la base reguladora corresponent de la pen-sió de jubilació, aquests mesos, o fins i tot anys, noes computen, la qual cosa té efectes claramentnegatius sobre la quantia de la pensió, pel fet queen redueix quantitativament l’import.

Aquesta situació té una excepció molt particular:els casos que, de conformitat amb la disposicióaddicional 32a de la LGSS, el treballador autònomque té seixanta-cinc anys o més decideix conti-nuar en actiu i acredita, a més, trenta-cinc anys decotització a la Seguretat Social o més, sense que escomputin a aquest efecte les parts proporcionalsde pagues extraordinàries.

Ateses les importants conseqüències negativesque la no-integració de les llacunes de cotització téper al càlcul de la pensió de jubilació dels treballa-dors autònoms inclosos en el RETA, cal recomanarla modificació de la normativa aplicable, amb l’ob-jectiu d’establir expressament la integració de lla-cunes, tal com ja ocorre en el marc del règim gene-ral. La raó que justifica aquesta recomanació éstant la diferència de tracte entre els dos col·lectiusde treballadors i els clars efectes negatius que se’nderiven, com el fet que les llacunes de cotització esdeuen a una situació en la qual no hi ha l’obligacióde cotitzar i, per tant, no són imputables a lavoluntat del treballador autònom.

Actualment, també és possible superar el percen-tatge del 100% de la base reguladora en el cas queel treballador autònom continuï treballant mésenllà dels seixanta-cinc anys i tingui aleshores jacotitzats trenta-cinc anys o més. En aquest últimsupòsit, per a cada any complet que continuï tre-ballant més enllà dels seixanta-cinc anys, se li afe-geix un 2% al percentatge aplicable a la base regu-ladora42.

Per a calcular el percentatge es tenen en compteles regles especials següents:

a) es computen les cotitzacions efectuades, si s’es-cauen, a les mutualitats de treballadors autò-noms43;

b) no s’aplica la bonificació de quotes per edat eldia 1 de gener de 1967, que estableix la disposi-ció transitòria 2a.3.b) de l’Ordre de 18 de generde 1967;

c) no es computen les cotitzacions efectuades, sis’escauen, al Retir Obrer44, ni tampoc les cotitza-cions corresponents als denominats dies quota45.

Finalment, cal destacar que el beneficiari de lapensió de jubilació pot compatibilitzar la percepcióde la pensió amb l’exercici de funcions inherents ala titularitat d’un negoci46.

Així mateix, en aquest àmbit cal plantejar-se quinsefectes produeixen en el marc del treball autònomdues figures clarament vinculades a la denomi-nada jubilació gradual i flexible: la jubilació parcial ia la jubilació flexible.

Sobre la jubilació parcial, cal assenyalar que estroba regulada en els articles 12.6 de l’Estatut delstreballadors i 166 de la LGSS, i desenvolupadareglamentàriament en els articles 9 a 18 i en lesdisposicions addicionals 1a i 2a del Reial decret1131/2002, del 31 d’octubre, pel qual es regula laSeguretat Social dels treballadors contractats atemps parcial i la jubilació parcial.

A aquesta jubilació parcial poden acudir dos tipusde treballadors:

1) Els que ja han assolit l’edat ordinària de jubila-ció i compleixen els requisits per a tenir dret ala pensió de jubilació contributiva. En aquestcas, no cal formalitzar un contracte de relleu.

2) Els treballadors que compleixen les condicionsexigides per a tenir dret a la pensió de jubilacióamb excepció de l’edat, que ha de ser inferior encinc anys, com a màxim, a l’exigida amb caràc-ter general. En aquest supòsit, és un requisit


41 Article 161.1.b) de la LGSS, declarat aplicable en el marc delRETA per la disposició addicional 8a.1 de la LGSS.

42 Article 163.2 de la LGSS.

43 Disposició transitòria 4a.1 del Decret 2530/1970 i disposiciótransitòria 5a.1 de l’Ordre del 24-09-1970.

44 Resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social del 22 dedesembre de 1987.

45 Sobre la base del que estableix la disposició addicional 10a dela LGSS –que es refereix exclusivament a períodes de cotitzacióefectius. Pel que fa a la jurisprudència, la sentència del Tribu-nal Suprem del 24 de gener de 1995 (RJ 405), entre altres.

46 Article 93 de l’Ordre de 24-09-1970 i la Resolució de la Tresore-ria General de la Seguretat Social del 14 d’octubre de 1999.

necessari formalitzar un contracte de relleuamb un treballador rellevista.

En aquest àmbit concret, hi ha una nova dife-rència en el marc de la pensió de jubilació entreels treballadors inclosos en el règim general–que poden acudir sense cap límit, llevat delsque estableix la Llei a aquesta figura– i els treba-lladors autònoms inclosos en el RETA.

En efecte, respecte dels treballadors inclosos en elRETA, la disposició addicional 8a.4 de la LGSS esta-bleix que poden acudir a la figura esmentada però“en els termes i les condicions que s’estableixinreglamentàriament”. El problema és que aquestdesenvolupament reglamentari específic –que noés el que estableix el Reial decret 1131/2002esmentat, el qual no resulta aplicable als treballa-dors autònoms– encara no s’ha dut a terme, i pertant, la jubilació parcial dels treballadors autò-noms inclosos en el RETA encara no és possible ino pot reduir la seva activitat laboral i compatibi-litzar-la amb la pensió de jubilació, ja que encarano existeix legalment la figura del treballadorautònom a temps parcial.

S'hauria d’adaptar la jubilació a les característiques específiques del treballador autònom

Òbviament, en aquest àmbit cal recomanar queaquest desenvolupament reglamentari específic esdugui a terme com més aviat millor. En aquestmateix sentit es manifesta l’Informe de la Comis-sió d’Experts, en el qual es proposa regular la jubi-lació parcial d’acord amb la figura del treballautònom a temps parcial i assenyala que “la possi-bilitat que l’autònom més gran de seixanta-unanys pugui compatibilitzar una pensió parcial dejubilació amb un treball a temps parcial, vinculat araons de foment d’ocupació, assalariat o percompte propi, no s’ha de descartar”47.

La denominada jubilació flexible, la regulen els arti-cles 165.1. paràgraf 2n de la LGSS i 4 a 9 del Reialdecret 1132/2002, del 31 d’octubre, pel qual es des-envolupen determinats preceptes de la Llei35/2002, del 12 de juliol, de mesures per a establirun sistema de jubilació gradual i flexible.

Aquesta figura, d’acord amb el que estableix la dis-posició addicional 8a.1 de la LGSS i l’article 1 delReial decret 1132/2002, també resulta aplicable en elcas dels treballadors autònoms. Va ser instauradaen el nostre sistema de seguretat social l’any 2002, iimplica que una persona ja jubilada –ja sigui unajubilació ordinària, anticipada o especial als sei-xanta-quatre anys– reinicia la seva activitat laboral,però a temps parcial. La jornada realitzada pel jubi-lat flexible ha de ser com a mínim d’un 15% i com amàxim d’un 75% respecte de la qual realitza un tre-ballador a temps complet comparable, en els termesque estableix l’article 12.1 de l’Estatut dels treballa-dors48. Això implica, de nou, la compatibilitat entrela pensió de jubilació –que es reduirà proporcional-ment tenint en compte el temps treballat– i el tre-ball a temps parcial i el salari corresponent.

Per tant, novament, un treballador inclòs en elrègim general ja jubilat pot acudir a aquesta fór-mula mitjançant la formalització d’un nou con-tracte de treball a temps parcial; en canvi, un tre-ballador autònom no pot acudir a aquesta figurareiniciant o reprenent una activitat professionalautònoma a temps parcial (pel fet que no existeixlegalment la figura del treballador autònom atemps parcial), sinó que necessàriament ha derecórrer a una activitat laboral per compte d’altri atemps parcial.

En aquest àmbit s’hauria de recomanar l’adaptacióde la figura de la jubilació flexible a les caracterís-tiques específiques del treballador autònom.

Així mateix, també cal destacar, com una novadiferència, que la figura de la jubilació especial alsseixanta-quatre anys –sense minva de drets– no éspossible en el marc dels treballadors autònoms,perquè es vincula la figura esmentada a la substi-tució del treballador jubilat per un altre treballadordesocupat contractat sota la modalitat del con-tracte de substitució. Aquesta figura se circums-criu, doncs, al marc del treball per compte d’altri ila regula la disposició final 4a de la LGSS i el Reialdecret 1194/1985, del 17 de juliol. En aquest àmbit,cal recomanar l’adaptació d’aquest tipus de figura


47 Així mateix, la proposta de text articulat de l’Estatut del treba-llador autònom assenyala en l’art. 23.2 que: “Els poders públicshan de promoure polítiques que fomentin la continuïtat enl’exercici de la professió, el treball o l’activitat econòmica delstreballadors per compte propi, una vegada complerta l’edatordinària de jubilació. No obstant això, els treballadors autò-noms que compleixin les condicions establertes per a tenirdret a la pensió de jubilació, amb excepció de la relativa al’edat, poden accedir a la jubilació anticipada en els termes iamb les condicions que s’estableixin reglamentàriament”.

48 S’entén per “un treballador a temps complet de la mateixaempresa i centre de treball, amb el mateix tipus de contracte ique dugui a terme un treball idèntic o similar. Si a l’empresa nohi ha cap treballador comparable a temps complet, es consi-dera la jornada a temps complet que estableix el convenicol·lectiu aplicable i, si no n’hi ha, la jornada màxima legal”.

o l’establiment d’una mesura semblant per al casdels treballadors autònoms.

Finalment, una última diferència en el marc de lajubilació, i de naturalesa diferent de les anteriors,se situa en la manera com es regulen legalment lesmesures de bonificació destinades a fomentarl’allargament de la vida laboral dels treballadors,amb relació als contractes de treball indefinitssubscrits amb treballadors de seixanta anys o mésque acreditin una antiguitat mínima a l’empresade cinc anys49.

La bonificació és del 50% per als treballadors quecompleixin aquests requisits per primera vegadal’any 2006 i del 60% per als que ja els complien enl’exercici anterior. S’estableix un increment pro-gressiu del 10% per any fins a assolir el màxim del100% de bonificació.

La diferència es concreta en el fet que aquest tipusde bonificacions no s’aplica en el cas dels treballa-dors autònoms inclosos en l’àmbit del RETA.Òbviament, si la finalitat és allargar la vida laboraldels treballadors autònoms, aquest tipus de mesu-res de bonificació també se’ls haurien d’aplicar.

f) LES PRESTACIONS PER MORT I SUPERVIVÈNCIA

Aquests tipus de prestacions (auxili per defunció iles pensions de viduïtat, orfandat, a favor de fami-liars), les regulen els articles del 46 al 51 del Decret2530/1970 i del 96 al 103 de l’Ordre del 24-09-1970.La majoria d’aquests preceptes actualment s’hasubstituït pel que estableixen, respecte del règimgeneral, els articles 171 a 179 de la LGSS i llur nor-mativa reglamentària, d’acord amb el que esta-bleix la disposició addicional 13a.3 del Reial decret9/1991, de l’11 de gener50, i la mateixa disposicióaddicional 8a.1 de la LGSS51.

D’això se’n desprèn que el règim jurídic aplicable il’abast de les prestacions per mort i supervivènciaen el marc del RETA són els mateixos que en el casdel règim general, però amb tres excepcions:

1a) De la mateixa manera que en altres presta-cions, és un requisit necessari que el treballa-dor autònom es trobi al corrent en el pagamentde les cotitzacions, llevat en el cas d’auxili perdefunció52. Aquesta situació distingeix, coms’ha vist en altres prestacions, el treballadorper compte d’altri del treballador autònominclòs en el RETA.

2a) Igual que en altres prestacions, la proteccióderivada d’accident de treball i malaltia profes-sional, i les especialitats corresponents quantals requisits exigibles (no s’exigeix un períodede cotització) i el càlcul de les prestacions (mésfavorable que en el cas dels riscos comuns, iaixí mateix, es té dret a la indemnització a untant alçat que estableix l’article 177 de la LGSS)només s’apliquen en els supòsits en què el tre-ballador autònom hagi decidit voluntàriamentcobrir aquest tipus de riscos, amb la cotitzacióaddicional corresponent.

La protecció en aquest àmbit dels accidents de tre-ball i malalties professionals hauria de tenir caràc-ter obligatori, encara que això comportés un incre-ment de les cotitzacions.

Cal destacar que l’1 de febrer de 2006 hi havia265.647 pensionistes de viduïtat en el marc delRETA i la pensió mitjana era de 363,71 €. En el casdel règim general, el nombre de pensionistes erade 1.299.368 i la pensió mitjana era de 534,53 €.

Així mateix, el nombre de pensionistes d’orfandaten el RETA era de 32.499 (pensió mitjana de 199,61 €)i de pensionistes a favor de familiars de 2.457 (pen-sió mitjana 311,35 €).

g) EL CAS DE LES PRESTACIONS FAMILIARS

La regulació de les prestacions familiars incorpora-des en l’àmbit del sistema de la Seguretat Social, iper tant, d’àmbit estatal, es troba actualment enl’article 180 i següents de la LGSS i en el Reialdecret 1335/2005, de l’11 de novembre, pel qual es


49 També s’estableix que “si en complir els seixanta anys el treba-llador no té una antiguitat a l’empresa de cinc anys, la bonifica-ció a què es refereix el paràgraf anterior és aplicable a partir de ladata en què assoleixi l’antiguitat esmentada”. Aquesta bonifica-ció també s’estableix per al cas de les cooperatives respecte delsseus socis treballadors o de treball, amb un vincle de caràcterindefinit, més gran de seixanta anys i amb una antiguitat de cincanys, sempre que la cooperativa hagi optat per un règim de segu-retat social propi de treballadors per compte d’altri.

50 Segons el qual aquest tipus de prestacions s’han de reconèixeren l’àmbit del RETA “[...] en els mateixos termes que en el règimgeneral, pel que fa a subjectes causants, beneficiaris, períodesprevis de cotització, càlcul de la base reguladora i percentatgeque s’hi ha d’aplicar per a trobar la quantia de la prestació”.

51 En la qual, de manera expressa, es determina l’aplicació, entots els règims especials de la Seguretat Social, dels articles174.1 paràgraf 2n, 174.2, 174.3, 175.1 paràgraf 2n, 175.2, 176.4,177.1 paràgraf 2n i disposició addicional 7a bis de la LGSS.

52 Articles 28.2 i 47 del Decret 2530/1970. També, entre altres, lasentència del Tribunal Suprem del 16 de gener de 2001 (RJ 771).No obstant això, l’incompliment d’aquest requisit es pot resol-dre, com a regla general, per mitjà del pagament extemporaniefectuat com a conseqüència de la invitació al pagament rea-litzada per la Tresoreria General de la Seguretat Social.

regulen les prestacions familiars de la SeguretatSocial.

En el marc del RETA, la disposició addicional 8a.1 dela LGSS estableix que “igualment, són les normessobre les prestacions familiars que conté el capítolIX del títol II d’aquesta Llei”, la qual cosa implicaque, en principi, es parteix de l’equiparació amb laprotecció establerta per al cas del règim general,encara que, en la pràctica, hi ha algunes diferències.

La modalitat contributiva de les prestacions fami-liars consisteix (article 180 de la LGSS) a considerarcom a cotitzat el primer any d’excedència, ambreserva de lloc de treball del període d’excedènciaque els treballadors gaudeixin per la cura de cadafill, natural o adoptat, o de cada menor acollit, enels supòsits d’acolliment familiar permanent opreadoptiu, o per la cura d’altres familiars, alsefectes de les corresponents prestacions de laSeguretat Social per jubilació, incapacitat perma-nent, mort o supervivència i maternitat. Aquestperíode considerat com de cotització efectiva téuna durada de quinze mesos, si la unitat familiarde la qual forma part el menor, per a la cura delqual se sol·licita l’excedència, té la consideració defamília nombrosa de categoria general, o de divuitmesos, si té la de categoria especial. Des de la pers-pectiva laboral l’excedència es regula en l’article 46de l’Estatut dels treballadors.

Cal ajustar la modalitatcontributiva de les prestacions familiars al cas dels autònoms

Òbviament, la diferència en aquest àmbit consis-teix que, mentre que els treballadors del règimgeneral poden acudir, complint els requisits esta-blerts legalment, a aquesta modalitat contributiva,els treballadors autònoms inclosos en el RETA maino hi tindran dret, ja que, per la pròpia naturalesade llur activitat (per compte propi), no s’estableixlegalment la possibilitat d’acudir a la figura del’excedència, regulada únicament per als casosdels treballadors per compte d’altri.

En aquest àmbit, cal recomanar que es modifiqui laLGSS i s’adapti la modalitat contributiva de les pres-tacions familiars al cas dels treballadors autònoms,amb l’objectiu que el temps que cessin en llur acti-vitat professional o empresarial per a tenir cura delsseus familiars es computi, encara que sigui parcial-ment, a l’efecte d’accedir a les prestacions futuresdel sistema de seguretat social, en els mateixos ter-mes establerts per al cas del règim general.

h) LA PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ

Una de les reivindicacions tradicionals del col·lec-tiu de treballadors autònoms (per exemple,UPTA53) és poder accedir a la cobertura de la pres-tació per desocupació o per cessament d’activitat.I això és conseqüència del fet que, d’acord amb lanormativa vigent, el col·lectiu esmentat quedatotalment exclòs del marc de les prestacions perdesocupació, pel fet que no pot accedir ni a la pres-tació contributiva per desocupació ni als subsidisper desocupació, d’acord amb el que estableixenels articles (del 203 al 233) de la LGSS i en el Reialdecret 625/1985, del 2 d’abril.

L’exclusió de la protecció per desocupació no espot justificar sobre la base que aquest tipus deprestació no es requereix en el cas dels treballa-dors autònoms, ja que és plenament possible que,de la mateixa manera que un treballador percompte d’altri pot perdre l’ocupació, l’activitatempresarial o professional desenvolupada per untreballador autònom també es pot veure reduïdao fracassar, i el treballador esmentat es pot veureabocat a una situació de desocupació o de faltad’ocupació i amb plena disponibilitat per a tro-bar-ne.

Com és conegut, la raó fonamental que ha portat,fins ara, a negar aquest tipus de prestació en elmarc del RETA ha estat la dificultat de controlar elspossibles fraus, davant els greus obstacles que sor-geixen a l’hora de poder controlar si realment eltreballador autònom ha fracassat o ha vist reduïdaenormement la seva activitat professional oempresarial. El Síndic considera insuficientaquesta raó, ja que es poden i s’han d’engegarmecanismes per a poder controlar efectivamentl’activitat del treballador autònom i, a més, l’article41 de la Constitució disposa l’establiment d’unrègim públic de seguretat social per a tots els ciu-tadans que protegeixi davant de les situacions denecessitat, entre les quals hi ha la desocupació;única contingència de què fa menció expressa-ment aquest precepte.

Des de la perspectiva de dret comparat, es tractad’una prestació que només en molt pocs païsoss’ha regulat a favor dels treballadors autònoms, ien alguns casos de manera molt parcial (per exem-ple, els casos d’Àustria54 i del Regne Unit55).


53 Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, www.upta.es.54 Des de l’any 1998, els treballadors per compte d’altri que pas-

sen a realitzar una activitat per compte propi poden obtenir, siho sol·liciten, una prestació per cessament d’activitat.

55 Els treballadors autònoms que s'inscriuen com a demandantsd'ocupació poden tenir dret a una prestació calculada tenint-ne en compte els ingressos.

En el cas de Bèlgica56, una protecció d’aquest tipuses va incorporar l’any 1996, tenint com a beneficia-ris els treballadors autònoms que cessen en lluractivitat per una situació de fallida formalmentdeclarada o d’insolvència manifesta.

En el cas de Dinamarca57, la protecció va serimplantada a mitjan els anys setanta del segle XX,té caràcter voluntari i s’atorga la mateixa proteccióque en el cas dels treballadors per compte d’altri,encara que s’estableix un període d’espera de qua-tre setmanes.

A Islàndia i Suècia la prestació per desocupació té una cobertura obligatòria semblant a la dels treballadors per compte d'altri

En el cas de Finlàndia58, la protecció també ésvoluntària i la protecció depèn de les cotitzacionsefectuades.

A Islàndia59 i a Suècia s’estableix una coberturaobligatòria i semblant a l’establerta per als treba-lladors per compte d’altri.

En la Proposta de text articulat de l’estatut del tre-ballador autònom, s’hi recull una prestació con-creta denominada prestació per cessament d’activitat,el reconeixement de la qual s’estableix en doscasos: per raons objectives que impedeixin el des-envolupament permanent de l’activitat econòmicai per raons de conciliació de la vida laboral i fami-liar. Aquesta prestació hauria de respondre alsprincipis de contributivitat, solidaritat, sostenibili-

tat financera i obligatorietat. La gestió de la presta-ció correspondria a un fons específic, denominatFons de Garantia per Cessament d’Activitat.

A parer d’aquesta institució, cal recomanar ques’inclogui en el RETA, amb caràcter obligatori, unaprestació per cessament d’activitat, vinculada auna cotització addicional a càrrec del mateix tre-ballador autònom, i a la qual s’accediria en elscasos que la seva activitat empresarial cesséstotalment per causes objectives –és a dir, causesvinculades a circumstàncies empresarials o demercat–.

Finalment, des d’una perspectiva molt diferent,encara que també lligada a les prestacions per des-ocupació, cal assenyalar que, amb l’objectiu defomentar el desenvolupament del treball autò-nom, s’hauria de modificar la regulació de la pos-sibilitat, actualment existent, de capitalitzar l’im-port d’una prestació per desocupació ambl’objectiu d’iniciar una activitat per compte propi oautònoma.

En efecte, la capitalització en un pagament únic dela prestació per desocupació o l’abonament d’a-questa en pagaments parcials amb l’objectiu desubvencionar la cotització corresponent a la Segu-retat Social es limita actualment al 20% de la pres-tació pendent de rebre (sense límit de quantiaquan es tracta d’una persona discapacitada engrau igual al 33% o superior).

En aquest punt, tal com manifesta la Comissiód’Experts del Ministeri de Treball, cal recomanarque desaparegui la limitació quantitativa actual, jaque resta operativitat a una mesura de trànsit desde les polítiques passives de protecció a les políti-ques actives d’ocupació. Per això, s’hauria degarantir l’abonament íntegre de la protecció perdesocupació, per a finançar projectes d’inversió oreduir costos de funcionament dels qui decideixendesenvolupar una activitat econòmica o professio-nal autònoma60.


56 www.cass.be.57 MISSOC, “La Protection Sociale dans els États Membres de l'UE

et de l'Espace économique européen.”, www.europa.eu.int/employement-social/missoc/index-fr.html.

58 MISSOC, “La Protection Sociale dans els États Membres de l'UEet de l'Espace économique européen.”, www.europa.eu.int/employement-social/missoc/index-fr.html.

59 MISSOC, “La Protection Sociale dans els États Membres de l'UEet de l'Espace économique européen.”, www.europa.eu.int/employement-social/missoc/index-fr.html. 60 Pàg. 186 de l'Informe

Una de les qüestions que més debat –doctrinal ijudicial– ha suscitat els últims anys en el marcdel treball autònom ha estat la necessitat deregular o no –i si escau fins a quin punt– la situa-ció dels denominats treballadors autònoms depen-dents (TRADE). A aquest tipus de treballador jal’han al·ludit algunes normes, com ara la disposi-ció final 6a de la Llei 53/2002, del 30 de desembre,de mesures administratives, fiscals i d’ordresocial.

Aquest debat es fonamenta, com s’ha indicat alprincipi, en el fet constatat que cada vegada sónmés nombrosos els treballadors que són autònomsdes de la perspectiva jurídica i professional, peròque, a la vegada, són dependents, amb més omenys intensitat, des del punt de vista econòmic,ja que presten els serveis per a un sol empresari ocontractant, o preferentment per a un sol empre-sari o contractant; o amb altres termes, destinenels seus serveis, de manera continuada i coordi-nada, a un sol client o preferentment a un solclient. Es tracta, en efecte, d’una figura cadavegada més habitual en sectors com el transport–d’acord amb el que estableix l’article 1.3.g) de l’Es-tatut dels treballadors– editorials, traducció, perio-disme, etc.

A més, el TRADE és una figura situada en una posi-ció intermèdia entre el treballador autònom i eltreballador per compte d’altri; tot i que no es potoblidar que desenvolupa un treball autònom, laqual cosa significa que:

a) disposa dels mitjans materials o de qualsevolaltre tipus necessaris per a prestar la seva acti-vitat empresarial o professional;

b) exerceix una activitat pròpia, concreta i especí-fica;

c) organitza, dirigeix i controla, efectivament, demanera independent el desenvolupament de laseva pròpia activitat;

d) assumeix les responsabilitats eventuals i els ris-cos derivats de la seva activitat professional oempresarial.

A això cal afegir que el que el caracteritza i el dife-rencia del treballador autònom no dependent (otipus) és que:

a) presta els seus serveis preferentment per a unsol client, de manera continuada i coordinada,en un grau més o menys elevat;

b) el treballador autònom dependent no té treba-lladors per compte d’altri al seu servei.

Això implica també que s’han de diferenciar, ambuna claredat total, les figures del fals autònom (tre-ballador autònom, que, en realitat, és un treballa-dor per compte d’altri) i del treballador autònomdependent o trade, ja que aquest darrer presta laseva activitat fora dels paràmetres que configurenuna relació com a laboral.

El TRADE (treballador autònom depenent)es troba entre el treballador autònom i el treballador per compte d'altri

A la figura del treballador autònom dependent limanca una regulació expressa i rigorosa –deixant almarge les referències puntuals apuntades ambanterioritat– que resulta totalment necessària, jaque el fet que se situï en la posició intermèdia apun-tada requereix precisament d’una protecció especí-fica que li garanteixi un mínim de drets. Això com-porta que, actualment, no li siguin aplicables lesnormes laborals i es regeix, de la mateixa maneraque els treballadors autònoms no dependents, perles normes civils i mercantils corresponents.

Així, tal com assenyala l’Informe de la Comissiód’Experts del Ministeri de Treball: “el treballadorautònom constitueix un univers molt divers i hete-rogeni. D’aquesta categoria, en formen part des delsprofessionals autònoms, en la concepció més clàs-


VII. LA SITUACIÓ ESPECÍFICA DELS TREBALLADORSAUTÒNOMS DEPENDENTS (TRADE)

sica de la independència plena davant de tercers,fins als treballadors per compte propi que desenvo-lupen llur activitat professional predominantmentper a un sol client, en termes d’intensa dependènciaeconòmica d’aquesta empresa per a la qual treba-llen, i per tant, fortament condicionats a l’acceptacióde les condicions d’execució del seu treball proposa-des per l’empresa en qüestió. Es pot presumir que,en aquest tipus de professionals, el desequilibri con-tractual és més accentuat. La invocació de la realitatsocial dels autònoms dependents marca la necessi-tat que la nova llei (LETA) els dediqui una atencióespecial, en la mesura que l’autoorganització de llurtreball queda mediatitzada per la pròpia de l’em-presa per a la qual presten serveis. La situació d’a-questa figura de treballador autònom manté certesconcomitàncies amb la del treballador subordinat.Per això, requereix una tutela més intensa per partde la legislació estatal, tant en el vessant individualcom pel que fa a la seva tutela col·lectiva”61.

La proposta d’estatut dels treballadors pretenregular la figuradel TRADE, tant des de les condicions laborals com des de la protecció social

És per tot això que la Proposta de text articulat del’estatut del treballador autònom regula la figuradel treballador autònom dependent i estableix elsegüent:

1r) Es defineix la figura del treballador autònomdependent en els termes següents: “Es declarenexpressament compresos en l’àmbit d’aplicaciód’aquesta Llei, sempre que compleixin els requi-sits als quals fa referència l’apartat anterior:a) Els qui no tenen treballadors al seu servei idesenvolupen la seva activitat de manera conti-nuada, coordinada i predominantment per a unsol client, del qual depenen econòmicament. Espresumeix que hi ha una dependència econò-mica quan el treballador rep de manera regulard’un mateix client remuneracions que compor-ten la seva principal font d’ingressos […]; b) Lespersones prestadores del servei de transportrealitzat a l’empara d’autoritzacions adminis-tratives de les quals siguin titulars, mitjançantel preu corresponent, amb vehicles comercialsde servei públic propis, encara que els serveis

esmentats es realitzin de manera continuadaper a un mateix carregador o comercialitzador”.Articles 1.2 i 10 de la Proposta.

2n) El règim professional del treballador autònomdependent es regeix per:

• Les disposicions que recull la proposta detext articulat i la resta de les normes legals ireglamentàries complementàries que siguinaplicables.

• La normativa comuna relativa a la contractaciócivil, mercantil o administrativa reguladora dela corresponent relació jurídica del treballadorautònom dependent, aplicable supletòriamenten defecte d’una normativa específica aplica-ble a la seva relació contractual.

• Els pactes col·lectius formalitzats entre lesassociacions representatives d’aquests treba-lladors i les empreses o les associacionsempresarials representatives per a les qualsexerceixen llur activitat professional62.

• Els pactes establerts individualment permitjà de contracte entre el treballador autò-nom i l’empresa per a la qual desenvolupal’activitat professional. S’entenen nul·les isense efecte les clàusules d’un contracteindividual contràries a les disposicions legalsde dret necessari i a les clàusules dels pactescol·lectius de caràcter indisponible.

• I els usos i els costums locals o professionals.

3r) El text articulat de l’Estatut del treballador autò-nom regula els aspectes essencials de la relacióque uneix el treballador autònom dependentamb el seu client: jornada, cobrament de quan-titats degudes, prevenció de riscos laborals, etc.

El Síndic considera que és absolutament neces-sari regular, tant des de la perspectiva de lescondicions de treball, com des del vessant de laprotecció social la figura dels treballadors autò-noms dependents, la qual cosa s’ha fet en elcapítol III del títol II del Projecte de llei de l’es-tatut del treball autònom.


61 Pàg. 112

62 D'acord amb la proposta de text articulat “aquests pactescol·lectius han de determinar la seva eficàcia jurídica i preci-sar, si s'escauen, si en vinculen exclusivament els signants, elstreballadors autònoms i les empreses que hi estiguin afiliats, ideterminar el caràcter indisponible o no de llurs clàusules;eventualment, es pot pactar una eficàcia diferenciada de lesclàusules del pacte segons les matèries o els continguts. En elcas que el pacte col·lectiu no n'especifiqui l'eficàcia jurídica,s'ha d'entendre que les seves clàusules són vinculants per alstreballadors i les empreses afiliats als signants del pactecol·lectiu esmentat i de respecte obligat”.

Primera

En el marc d’una reforma profunda del règim de laSeguretat Social dels treballadors autònoms esrecomana integrar en el RETA els treballadors percompte propi inclosos actualment en el marc delrègim especial agrari i del règim especial de treba-lladors de la mar63, tal com ja recull el Pacte deToledo de 1995.

Caldria, també, posar en pràctica la recomanació,que estableix el Pacte de Toledo de 1995 i els acordsposteriors, de simplificar l’estructura del sistema iestablir dos únics règims que recullin, no obstantaixò, les peculiaritats de certs col·lectius,“demanera que a mitjà o llarg termini tots els treballa-dors i empleats quedin enquadrats, o bé en elrègim de treballadors per compte d’altri o bé en el règim de treballadors per compte propi.”

Cal indicar que el 10 de novembre de 2006 es publicàen el Butlletí Oficial de les Corts Generals, el Projecte dellei d’integració dels treballadors per compte propidel règim especial agrari de la Seguretat Social en elrègim especial de la Seguretat Social dels treballa-dors per compte propi o autònoms.

Segona

Cal actualitzar la normativa que regula el RETA,establerta essencialment en el Decret 2530/1970,del 20 d’agost, parcialment derogat, com a conse-qüència dels anys transcorreguts des que es vaaprovar, i poc adaptat a les necessitats i les exigèn-cies actuals del col·lectiu de treballadors autò-noms.

Així mateix, s’hauria d’atorgar un rang legal –i noreglamentari– a la normativa que regula el RETA ia més reduir, sistematitzar i aclarir la normativaque ha de regular el règim esmentat, actualmentmolt nombrosa i complexa.

El Projecte de la llei de l’estatut del treball autò-nom indica que, amb caràcter progressiu, s’hand’adoptar les mesures necessàries per a assolir laconvergència en aportacions i drets dels treballa-dors autònoms, amb relació als establerts per alstreballadors per compte d’altri inclosos en el règimgeneral de la Seguretat Social.

Tercera

Cal prestar més atenció, en el marc de la regulaciólegal del RETA, als diversos col·lectius de treballa-dors i a llurs diverses categories. Cal distingir tressituacions diferents (Sagardoy):

a) el treballador autònom dependent econòmica-ment respecte de qui rep el seu treball;

b) el treballador per compte propi que treballasense una relació amb tercers, o si la té, és ambmolts i de manera indiferenciada (treballadorautònom agrícola, comerciant, o professionalliberal, en el segon cas);

c) el petit empresari, que treballa personalment,però que, a més, té a càrrec seu treballadors tra-dicionals.

Quarta

Caldria implantar mesures que, com el cas de Por-tugal, per fomentar l’ocupació autònoma, endarre-reixen l’obligació de cotitzar fins al moment enquè l’activitat empresarial o professional s’ha con-solidat i es redueixen les càrregues per a iniciarl’activitat; caldria estudiar-la i implantar–la efecti-vament en el nostre sistema de seguretat social.

Cinquena

Una mesura que permet, com succeeix a Portugal,que els treballadors autònoms amb uns ingressosanuals que no superin un determinat límit fixat


VIII. RECOMANACIONS I PROPOSTES

63 Es reconeix com a tal l'Informe de la Ponència constituïda alCongrés dels Diputats “per a l'anàlisi dels problemes estructu-rals del sistema de la Seguretat Social i de les reformes princi-pals que caldria endegar”.

legalment (quan tinguin ingressos superiors a sisvegades el salari mínim nacional i inferiors a dotzevegades el salari mínim nacional) puguin abonar,durant el termini d’un any, una cotització inferiores podria traslladar al nostre sistema de seguretatsocial, ja que ajudaria els treballadors inclosos enel RETA a fer front a situacions temporals en lesquals llurs ingressos són inferiors, sigui quinasigui la raó.

Cal posar de manifest que el Projecte de la llei del’estatut del treball autònom estableix, en la dispo-sició addicional segona, que la llei fixi reduccions ibonificacions en les cotitzacions.

Sisena

Aquesta institució comparteix plenament elmodel de cotització proposat pel recent Informe dela Comissió d’Experts del Ministeri de Treball; elqual servirà per a adequar l’import de les presta-cions als ingressos i les cotitzacions realitzadesamb anterioritat. Per tant, s’hauria de modificar elsistema actual de cotització del RETA i incorporar-hi el model de cotització sobre la base dels ingres-sos. Tanmateix, cal afegir altres consideracions:

• Caldria diferenciar el tipus de cotització aplica-ble en funció del nivell d’ingressos i establir-nel’aplicació d’un tipus addicional quan s’excedei-xin determinats límits.

• Seria necessari establir, com indica l’informe,una base mínima de cotització i considerar lanecessitat de tractar de manera especial la situa-ció del treballador que inicia la seva activitatprofessional com a autònom, amb la bonificacióde quotes durant el primer o els dos primersanys. Aquesta exoneració, però, no pot compor-tar un perjudici a l’hora de percebre les presta-cions corresponents.

• El treballador autònom ha de poder sol·licitaruna exoneració temporal del pagament de cotit-zacions, sense que repercuteixi negativamentsobre les futures prestacions, en el cas de trobar-se davant una situació de necessitat (crisis delmercat, necessitat de reorganització de l’activi-tat), tal com ho estableix el model belga.

• S’hauria de continuar i millorar la política de boni-ficació de quotes en el marc del treball autònom iestablir bonificacions temporals respecte delscol·lectius que ho requereixin (joves, dones, disca-pacitats, persones en situació d’exclusió social).

• Finalment, cal insistir que la continuïtat delmodel de cotització actual comportaria perpe-

tuar el fet que la gran majoria dels treballadorsdel RETA no se senti protegit pel sistema deseguretat social –el 95% escull la base mínima de cotització–.

Setena

En el marc concret de la protecció dels riscos d’ac-cident de treball i malaltia professional, cal assen-yalar el següent:

a) L’Informe de la Comissió d’Experts recomana larecuperació gradual del principi d’obligatorietat,que hauria de començar de manera immediataamb la incapacitat temporal, i posteriorment,aquesta obligatorietat es podria estendre a laprotecció dels accidents de treball i les malaltiesprofessionals. El Síndic recomana aquest caràc-ter obligatori, tot i que comporti un incrementde la cotització que ha d’abonar el treballador. Ipel que fa a la cobertura de les contingènciesd’accidents de treball i malalties professionalsde la Seguretat Social, estableix que el Governen determini l’obligatorietat per a les activitatsprofessionals que presentin un risc més elevatde sinistralitat.

b) Cal millorar la situació del RETA respecte alrègim general, ja que en el marc del RETA s’uti-litza un concepte d’accident de treball més rigo-rós o restrictiu que en el cas del règim general.En el RETA sempre s’exigeix que l’accident hagitingut com causa directa i immediata l’execuciódel treball que en determina la inclusió dins delrègim esmentat i el treballador ha de provar-nela connexió amb el treball realitzat per comptepropi. Per contra, en l’àmbit del treball percompte d’altri la regulació és més oberta, pel fetque hi ha fins i tot una presumpció iuris tantum–article 115.3 de la LGSS–, segons la qual “ espresumeix que les lesions que pateixi el treba-llador durant el temps i al lloc del treball sónproduïdes per un accident de treball”.

c) També es recomana el mateix tracte per als dosrègims, en el cas d’accidents patits durant elsdesplaçaments al lloc de treball, ja que en elRETA no es considera accident de treball l’acci-dent que pugui patir un treballador autònom enanar o tornar del seu domicili al lloc de treball, adiferència del règim general.

d) Hi ha diferències en la forma de càlcul de lesprestacions corresponents, respecte del ques’estableix per al règim general. En efecte, si béels tipus o els percentatges aplicables en els doscasos són els mateixos, sí que difereix lamanera de calcular la base reguladora sobre


la qual s’apliquen els tipus o els percentatgesesmentats.

Vuitena

Cal recomanar que es reguli la figura del treballa-dor autònom a temps parcial, ja que la sospita depossibles fraus o les dificultats de control nopoden continuar sent un impediment a l’hora deregular una clara realitat pràctica. Aquesta regula-ció facilitaria la posada en marxa efectiva de figu-res rellevants, com ara les de la jubilació parcial ola jubilació flexible en el marc del treball autònom.

En aquest punt, tot compartint algunes de les reco-manacions de l’Informe de la Comissió d’Experts,es proposa el següent:

• La regulació hauria de prendre com paràmetre lafigura d’una jornada de treball comparable, quehauria de ser la màxima legal que estableix l’ar-ticle 34 de l’Estatut dels treballadors, és a dir,quaranta hores setmanals en còmput anual.Fixar aquesta figura i no la que estableix el con-veni col·lectiu corresponent facilita les tasquesde control i evita la dispersió, pel fet que existeixun paràmetre comú per al conjunt dels sectors oles branques d’activitat. No es pot oblidar, tam-poc, que el treball autònom és aliè a la figura delconveni col·lectiu.

• El treballador autònom a temps parcial hauria defer una jornada de treball inferior al 75% de lajornada de treball comparable.

• Cal que l’activitat autònoma a temps parcial esdesenvolupi amb habitualitat. L’activitat ocasio-nal ha de quedar exclosa del RETA, ja que lainclusió en aquest règim requereix inexorable-ment una activitat professional o empresarialhabitual i directa.

• La regulació d’aquesta figura també comporta lanecessitat d’introduir les modificacions corres-ponents en el marc de la cotització en el RETA ien les normes que regulen les prestacionscorresponents, ja que la normativa actualmentvigent en matèria de treball a temps parcial noresulta aplicable, pel fet que està fixada sobre labase del treball per compte d’altri.

Novena

Aquesta institució recomana que la protecció perincapacitat temporal sigui obligatòria. Cal ressaltarla rigidesa de la normativa a l’hora de regular el

procediment de formalització de la cobertura: ésen el moment de l’alta en el RETA quan el treballa-dor autònom ha de decidir si s’hi vol acollir o no, ila decisió que adopti en aquell moment tindràefectes durant un mínim de tres anys naturals. Ladisposició addicional tercera del Projecte de la lleide l’estatut del treball autònom estableix l’obliga-torietat de la cobertura de la incapacitat temporal,a partir del primer de gener de l’exercici següent al’entrada en vigor de la llei.

Desena

En el marc de la prestació per maternitat, cal reco-manar el següent:

a) Que es modifiqui la normativa amb l’objectiu dereconèixer també per al cas dels treballadorsautònoms el possible gaudi de la prestació permaternitat a temps parcial. Malgrat la regla d’e-quiparació entre el RETA i el règim general, elstreballadors autònoms tenen vedat l’accés a laprestació per maternitat a temps parcial, intro-duïda en el nostre sistema de seguretat socialper la Llei 39/1999, del 5 de novembre, de conci-liació de la vida laboral i familiar de les personestreballadores, incloses, però, en el règim gene-ral. Aquesta exclusió és contrària al que esta-bleix la disposició addicional 11a bis de la LGSS,que reconeix als treballadors autònoms el dret aaccedir a les prestacions per maternitat en lesmateixes condicions que els treballadors percompte d’altri, equiparació que s’hauria d’es-tendre, també, a la fórmula de gaudir de la pres-tació a temps parcial i sense que es veiessin per-judicats els drets dels fills o els menors que hande ser objecte de cura.

b) Que s’exoneri del pagament de les cotitzacionsel treballador autònom durant la situació dematernitat, atesos els fets següents:

• la durada delimitada i curta de la prestació ensi, a diferència del que s’esdevé, per exemple,en el cas de la incapacitat temporal;

• el fet que aquesta situació –vinculada a les polí-tiques familiars i de conciliació de la vida labo-ral i familiar– exigeix una protecció especial;

• el fet que la normativa exclogui la possibilitatde sol·licitar l’ajornament i el fraccionamentdel pagament de les quotes quan el treballa-dor autònom que inicia un descans per mater-nitat decideix contractar una altra personaperquè el substitueixi; substitució que pot serimprescindible per a garantir la continuïtat del’activitat empresarial o professional.


Onzena

En el marc de la prestació per risc durant l’emba-ràs cal recomanar:

a) Que els efectes econòmics de la prestació esretrotreguin a la data de la presentació de lasol·licitud, amb l’objectiu d’oferir la màximacobertura possible a la treballadora autònoma.Actualment, durant el temps que transcorreentre la sol·licitud de la prestació i l’emissió delcertificat acreditatiu de l’existència de la situa-ció protegida (que poden ser dies o fins i tot set-manes), la treballadora autònoma o bé continuaamb la seva activitat professional (amb el queaixò implica de risc per a la seva salut o la delseu fill) o bé deixa de treballar, sense percebreels ingressos corresponents i sense percebre capprestació a càrrec de la Seguretat Social.

b) Que es doni el mateix tracte a les treballadoresautònomes que a les del règim general, i és peraixò que es recomana que s’eximeixi la treballa-dora autònoma de cotitzar durant el període depercepció d’aquesta prestació, però que aquestes consideri com a cotitzat als efectes de lesprestacions futures, atesa la durada limitada dela prestació, la protecció especial i el fet que lanormativa exclogui la possibilitat de sol·licitarl’ajornament i el fraccionament del pagamentde les quotes quan la treballadora autònomadecideixi contractar una altra persona perquè lasubstitueixi.

Dotzena

En l’àmbit de la prestació per incapacitat perma-nent cal recomanar:

a) Que s’exigeixi el mateix tracte per als dos tipusde treballadors, ja que actualment els treballa-dors inclosos en el RETA tenen dret a la presta-ció d’incapacitat permanent parcial en el casque pateixin una “disminució no inferior al 50%en el seu rendiment normal per a la professióhabitual, sense impedir-los la realització de lestasques fonamentals”, a diferència dels treba-lladors del règim general, els quals tenen elllindar de la disminució de rendiment no infe-rior al 33%.

b) Que es reconegui la incapacitat permanent totalqualificada amb efectes retroactius en les ques’hagin declarat abans del dia 1 de gener de2003. Arran de successives recomanacions delSíndic, la incapacitat permanent total qualifi-cada va ser instaurada pel Reial decret 463/2003,del 25 d’abril, sobre el reconeixement de l’incre-

ment de la pensió d’incapacitat permanent totalper a la professió habitual per als treballadorsper compte propi.

c) Que es modifiqui, en el cas de la malaltiacomuna, la manera de calcular la base regula-dora de la prestació, i en conseqüència, es com-putin amb les bases mínimes les llacunes decotització en el cas dels treballadors inclosos enel RETA. A diferència del règim general, en el casdel RETA no s’integren les denominades llacu-nes de cotització, és a dir, si en el període tinguten compte per a calcular la base reguladora hiha mesos durant els quals no hi ha hagutl’obligació de cotitzar, aquests mesos no es com-puten, cosa que repercuteix negativament sobreel càlcul de la pensió. No es pot oblidar que estracta de mesos en els quals no hi va haver l’o-bligació de cotitzar, per la qual cosa no hauriende repercutir de manera negativa en el càlcul dela pensió.

d) Que el règim aplicable per a la indemnització aun tant alçat de la incapacitat permanent totalen el RETA s’equipari al que s’estableix per alrègim general, ja que hi ha diferències respectea l’edat i a les mensualitats que es perceben, lesquals resulten desfavorables per als treballadorsautònoms.

Tretzena

En el marc de la pensió de jubilació, cal fer lesrecomanacions següents:

a) Que la jubilació anticipada s’estableixi tambéper als treballadors autònoms, ja que no hi hauna raó objectiva que justifiqui la diferència detracte respecte del règim general. Ni la norma-tiva que regula el RETA estableix la possibilitatesmentada, ni les normes del règim general quela regulen resulten aplicables en el cas dels sub-jectes inclosos en el RETA. Hi ha, no obstantaixò, una excepció que estableix la Llei 47/1998,del 23 de desembre, que permet als treballadorsautònoms anticipar la seva edat de jubilacióquan hagin cotitzat també en un altre o altresrègims del sistema de la Seguretat Social en quès’admeti tal possibilitat i sempre que es com-pleixin, a més, determinats requisits. El fet queactualment la jubilació anticipada per a treba-lladors per compte d’altri no mutualistes es vin-culi a la pèrdua involuntària de l’ocupació espodria substituir, en el cas dels treballadorsautònoms, per l’existència d’una crisi en l’acti-vitat empresarial o professional corresponent.La institució no recomana, però, l’establimentd’una jubilació anticipada voluntària per als tre-


balladors autònoms, ja que això comportaria unimportant cost afegit per al sistema de seguretatsocial i seria contrari a les directrius de les ins-titucions comunitàries.

b) Tal com recomana l’Informe de la Comissió, elSíndic també considera que cal modificar la dis-posició 8a de la LGSS, amb l’objectiu d’establir lareducció de l’edat mínima de jubilació per raonsde perillositat, penositat, toxicitat o insanitat enel cas dels treballadors autònoms; de manerasemblant a la mesura que estableix l’article161.2 de la LGSS.

c) Que s’equiparin o se substitueixin per altresmillores les diferències actuals respecte alrègim general a l’hora de computar el períodede cotització completat pel treballador, com araque en el cas del RETA no s’apliqui la bonifica-ció de quotes per edat.

d) Ateses les conseqüències negatives importantsque la no-integració de les llacunes de cotitzacióté per al càlcul de la pensió de jubilació dels tre-balladors autònoms inclosos en el RETA, calrecomanar la modificació de la normativa apli-cable, amb l’objectiu d’establir expressament laintegració de llacunes esmentada, tal com jaocorre en el marc del règim general. Les llacu-nes de cotització corresponents a mesos durantels quals no hi ha l’obligació de cotitzar no escobreixen, com s’esdevé amb el règim general,amb la base mínima de cotització d’entre totesles existents en cada moment per als treballa-dors més grans de divuit anys. Aquesta situacióté una excepció: els casos que, d’acord amb ladisposició addicional 32a de la LGSS, el treballa-dor autònom que té seixanta-cinc anys o mésdecideix continuar en actiu i acredita, a més,trenta-cinc anys o més de cotització a la Segure-tat Social, fet que implicarà un increment en lesbases de cotització, malgrat que hi hagi l’exone-ració del pagament de cotitzacions. La raó quejustifica aquesta recomanació no és solament ladiferència de tracte entre els dos col·lectius detreballadors i els clars efectes negatius que se’nderiven, sinó també el fet que les llacunes decotització són degudes a una situació en la qualno hi ha l’obligació de cotitzar, i per tant, noresulten imputables a la voluntat del treballadorautònom.

e) En l’àmbit concret de la jubilació parcial, res-pecte als treballadors inclosos en el RETA, la dis-posició addicional 8a.4 de la LGSS estableix quepoden acudir a la figura esmentada però “en elstermes i les condicions que s’estableixin regla-mentàriament”. El problema és que aquest des-plegament reglamentari específic encara nos’ha efectuat, i per tant, la jubilació parcial dels

treballadors autònoms inclosos en el RETAencara no és possible. Això implica que si bé untreballador inclòs en el règim general pot – des-prés d’acordar-ho amb el seu empresari– reduirla seva jornada de treball i compatibilitzar lafeina i la pensió de jubilació i accedir a la jubila-ció total d’una manera gradual, un treballadorautònom no té l’opció equivalent, i per tant, nopot reduir la seva activitat laboral compatibilit-zant-la amb la pensió de jubilació, pel fet que noexisteix encara legalment la figura del treballa-dor autònom a temps parcial. Òbviament, calrecomanar que aquest desplegament reglamen-tari específic es dugui a terme com més aviatmillor.

f) Cal l’adaptació de la figura de la jubilació flexi-ble a les característiques específiques del treba-llador autònom. Aquesta figura està construïdasobre el fet que el jubilat reinicia la seva activi-tat laboral necessàriament per mitjà d’un treballa temps parcial, és a dir, mitjançant un contractede treball a temps parcial, i no mitjançant untreball autònom a temps parcial. Per tant, untreballador inclòs en el règim general ja jubilatpot acudir a aquesta fórmula mitjançant la for-malització d’un nou contracte de treball a tempsparcial, en canvi un treballador autònom no potacudir a aquesta figura reiniciant o reprenentuna activitat professional autònoma a tempsparcial (perquè no existeix legalment la figuradel treballador autònom a temps parcial). Denou, el legislador en instaurar la nova figura dela jubilació flexible ha pres com a model, única-ment i exclusivament, el treballador per compted’altri.

g) La figura de la jubilació especial als seixanta-quatre anys –sense minva de drets– no és possi-ble en el marc dels treballadors autònoms, jaque la figura esmentada es vincula a la substitu-ció del treballador jubilat per un altre treballa-dor desocupat contractat sota la modalitat delcontracte de substitució. Aquesta figura se cir-cumscriu, doncs, al marc del treball per compted’altri i la regulen la disposició final 4a de laLGSS i el Reial decret 1194/1985, del 17 de juliol.Cal recomanar l’adaptació d’aquest tipus defigura o l’establiment d’una mesura semblantper al cas dels treballadors autònoms.

h) Finalment, una última diferència en el marc dela jubilació, de naturalesa diferent de les ante-riors, es troba en la manera com es regulenlegalment les mesures de bonificació destinadesa fomentar l’allargament de la vida laboral delstreballadors. En efecte, com és habitual elsúltims anys, i així ho indiquen els informes quepresenta el Síndic al Parlament anualment, ladisposició addicional 50a de la Llei 30/2005, de


pressupostos generals de l’Estat, dins marc delprograma de foment de l’ocupació per a l’any2006, recull reduccions de la cotització empresa-rial a la Seguretat Social per contingènciescomunes, excepte per incapacitat temporal,amb relació als contractes de treball indefinitssubscrits amb treballadors de seixanta anys omés i que acreditin una antiguitat mínima al’empresa de cinc anys.

La bonificació és del 50% per als treballadors quecompleixin aquests requisits per primera vegadal’any 2006 i del 60% per als que ja els complienen l’exercici anterior. S’estableix un incrementprogressiu del 10% per any fins a assolir elmàxim del 100% de bonificació. La diferència esconcreta en el fet que aquest tipus de bonifica-cions no s’aplica en el cas dels treballadors autò-noms inclosos en l’àmbit del RETA. Òbviament,si la finalitat és allargar la vida laboral dels tre-balladors autònoms, aquest tipus de mesures debonificació també se’ls hauria d’aplicar.

El títol IV del Projecte de la llei de l’estatut deltreball autònom (articles del 23 al 26) regula laprotecció social del treball autònom i obliga elspoders públics a promoure polítiques quefomentin la continuïtat en l’exercici de la pro-fessió, treball o activitat econòmica del treballa-dor autònom, una vegada complerta l’edat ordi-nària de jubilació. Això, no obstant, el projectede llei esmentat estableix la jubilació anticipadaper a determinats treballadors autònoms, ate-nent la naturalesa tòxica, perillosa o penosa del’activitat exercida i en els termes que s’esta-bleixin reglamentàriament.

Catorzena

La modalitat contributiva de les prestacions fami-liars consisteix a considerar com a cotitzat el pri-mer any d’excedència, amb reserva del lloc de tre-ball, que els treballadors gaudeixin per raó de lacura de cada fill, natural o adoptat, o de menoracollit, en els supòsits d’acolliment familiar per-manent o preadoptiu, o per a la cura d’altres fami-liars, als efectes de les corresponents prestacionsde la Seguretat Social per jubilació, incapacitatpermanent, mort o supervivència i maternitat.Aquest període considerat de cotització efectiva téuna durada de quinze mesos si la unitat familiarde la qual forma part el menor per la cura del qualse sol·licita l’excedència té la consideració de famí-lia nombrosa de categoria general, o de divuitmesos, si té la de categoria especial.

Així, mentre que els treballadors del règim generales poden acollir, si compleixen els requisits esta-

blerts legalment, a aquesta modalitat contributiva,els treballadors autònoms inclosos en el RETA maihi tindran dret, ja que per la naturalesa de la sevaactivitat –per compte propi– no s’estableix legal-ment la possibilitat d’acudir a la figura de l’exce-dència, regulada únicament per als casos dels tre-balladors per compte d’altri.

Aquesta diferència de tracte és contrària a la dis-posició addicional 8a.1 de la LGSS i dificulta lespossibilitats de conciliació de la vida laboral i fami-liar dels treballadors autònoms.

Cal recomanar, doncs, la modificació de la legisla-ció, a fi d’adaptar la modalitat contributiva de lesprestacions familiars al cas dels treballadors autò-noms, amb l’objectiu que també el temps que ces-sin en llur activitat professional o empresarial per acuidar llurs familiars es computi, encara que siguiparcialment, a l’efecte d’accedir a les prestacionsfutures del sistema de seguretat social en els matei-xos termes establerts per al cas del règim general.

Quinzena

El Síndic considera que l’exclusió de la proteccióper desocupació en el marc del RETA és injustifica-ble, ja que, igual que un treballador per compted’altri, un treballador autònom pot perdre l’ocupa-ció, la seva activitat empresarial o professional espot reduir o el dit treballador pot fracassar i trobar-se en una situació de falta d’ocupació i amb plenadisponibilitat per a trobar-ne.

Tampoc se’n pot justificar l’exclusió per les dificul-tats de controlar els possibles fraus sobre el fracàso la reducció de l’activitat professional o empresa-rial, tenint en compte, a més, que darrerament s’haestat suavitzant enormement l’exigència de laprova de la involuntarietat de la pèrdua de l’ocupa-ció en el cas dels treballadors per compte d’altri.L’any 2002 hi hagué també un compromís delGovern de l’Estat, que recollia la disposició final 6ade la Llei 53/2002, del 30 de desembre, de mesuresfiscals, administratives i d’ordre social, “d’informarsobre la situació dels treballadors autònoms quedepenen econòmicament d’un empresari o dediversos, amb l’estudi de l’establiment d’un fons degarantia en cas de cessament per causes objecti-ves”. Finalment, cal posar de manifest el que indicael principi rector de l’article 41 de la Constitució,sobre l’establiment d’un règim públic de seguretatsocial per a tots els ciutadans que garanteixi pres-tacions socials suficients a les situacions de neces-sitat, especialment, en el cas de manca de feina.

Cal, doncs, recomanar que s’inclogui en el RETA,amb caràcter obligatori, una prestació per cessa-


ment d’activitat, vinculada a una cotització addi-cional a càrrec del mateix treballador autònom, i ala qual s’accediria en els casos que la seva activitatempresarial cessés totalment per causes objecti-ves –és a dir, vinculades a circumstàncies empre-sarials o de mercat–.

Finalment, des d’una perspectiva molt diferent,encara que també lligada a les prestacions per des-ocupació, cal assenyalar que, amb l’objectiu defomentar el desenvolupament del treball autò-nom, s’hauria de modificar la regulació de la pos-sibilitat actualment existent de capitalitzarl’import d’una prestació per desocupació amb l’ob-jectiu d’iniciar una activitat per compte propi oautònoma.

En efecte, la capitalització en pagament únic de laprestació es limita actualment al 20% de la presta-ció pendent de rebre (sense límit de quantia quanes tracta d’una persona discapacitada en grauigual al 33 %).

En aquest punt, tal com fa la Comissió d’Experts,cal recomanar que desaparegui la limitació quan-titativa actual, ja que resta operativitat a unamesura de trànsit des de les polítiques passives deprotecció a les polítiques actives d’ocupació. Per

això, cal recomanar l’abonament íntegre de la pro-tecció per desocupació per a finançar projectesd’inversió o reduir costos de funcionament delsqui decideixen desenvolupar una activitat econò-mica o professional autònoma.

Així mateix, cal indicar que la disposició addicio-nal quarta del Projecte de la llei de l’estatut del tre-ball autònom obliga el Govern, sempre que esti-guin garantits els principis de contributivitat,solidaritat i sostenibilitat financera, a establir unsistema específic de protecció per cessament d’ac-tivitat dels treballadors autònoms, en funció de lescaracterístiques personals o de la naturalesa del’activitat exercida.

Setzena

Tal com el Síndic ha estat advertit durant elsdarrers anys, és absolutament necessari regular,tant des de la perspectiva de les condicions de tre-ball, com des del vessant de la protecció social lafigura dels treballadors autònoms dependents(TRADE), la qual cosa s’ha fet, amb més o menysencert, en el Projecte de llei de l’estatut del treballautònom.


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC



Este año el Gobierno catalán ha presentado en elParlamento de Cataluña el “Plan general de ocu-pación de Cataluña. Estrategia catalana para laocupación 2006-2008”, en el que se aprovechala oportunidad para analizar los cambios sustan-ciales de los procesos productivos en las últimasdécadas y se hace una reflexión crítica sobre si lastres funciones que han sido atribuidas al trabajo–la percepción de una remuneración, la inserciónsocial y la autorrealización– siguen siendo válidaspara las personas que trabajan por cuenta propiao ajena.

Este Plan pone de relieve diferentes estudios euro-peos sobre los cambios en el mundo del trabajopara conocer cuáles son las nuevas realidades yconcluye que “el trabajo ha cambiado: en la actualidades más inmaterial y se fundamenta en una mayor auto-nomía de los asalariados”.

Los cambios en los procesos productivos implicanque las fronteras entre el trabajo asalariado porcuenta ajena y el trabajo autónomo, o por cuentapropia, sean cada vez más borrosas, y que el diá-logo social y la negociación colectiva, con un res-peto absoluto por los derechos sociales, sean cadavez más imprescindibles.

Por ello, es preciso dar respuesta a las necesidadesde muchos asalariados –que son cada vez menossubordinados– y de muchos trabajadores indepen-dientes o autónomos –que son cada vez másdependientes– a través de la adecuación de la nor-mativa correspondiente, y la adaptación de ésta alos cambios sociales y productivos del momento.

Son precisamente estos cambios y las quejas sobrela desprotección social y jurídica de los trabajado-res autónomos lo que motivó al Síndic a encargar,en 2005, un estudio a la profesora de Derecho delTrabajo y de la Seguridad Social de la UniversidadAutónoma de Barcelona, la Dra. Carolina GalaDurán, sobre la acción protectora de la SeguridadSocial y las nuevas formas de las relaciones labo-rales, a fin de mejorar la cobertura y la protecciónsocial de los trabajadores. Problemática que, desdeel inicio de la institución del Síndic, en 1984, hasido una constante en su actividad y preocupa-ción.

Antes de analizar la diversa problemática de estecolectivo tan importante en Cataluña, y tambiénlas consideraciones del Síndic y las conclusionesde este estudio, cabe indicar, previamente, las fun-ciones y competencias del Síndic en el ámbito dela protección social de los trabajadores.

Si bien el Síndic tiene por misión defender losderechos fundamentales y las libertades públicasde los ciudadanos, por lo que puede supervisar laactuación de la Administración pública de la Gene-ralitat y la de los entes locales de Cataluña, nopuede, sin embargo, supervisar las entidades ges-toras de la Seguridad Social ni, en este caso, laactuación del Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales, pues es competencia del Defensor delPueblo, tal y como lo prevé la Ley orgánica 3/1981,del 6 de abril, que regula la mencionada instituciónconstitucional, la cual optó por una competenciade supervisión universal sobre todas las adminis-traciones públicas.

Ante la eventual situación de concurrencia decompetencias de la institución del Síndic y la delDefensor del Pueblo sobre el mismo ámbito territo-rial, se puede producir una superposición y unaduplicidad que es preciso ordenar de acuerdo conel principio de eficacia consagrado en el artículo103.1 de la Constitución Española.

La Ley 36/1985, de 6 de noviembre, que regula lasrelaciones entre el Defensor del Pueblo y las figu-ras similares en las diferentes comunidades autó-nomas permite establecer convenios entre estasinstituciones, a fin de coordinarse y de colaborarconjuntamente.

En el marco de esta colaboración, el Síndic hasugerido la promoción de modificaciones normati-vas de los criterios utilizados por la Administra-ción periférica del Estado en Cataluña y sus posi-bles revisiones, a fin de no dañar los derechos delas personas afectadas y corregir la mala adminis-tración.

Así pues, cuando, por su naturaleza, los expedien-tes de queja o las actuaciones de oficio no soncompetencia del Síndic de Greuges y se refieren oafectan la actividad de un órgano de la Adminis-

LA PROTECCIÓN SOCIAL DE LOS TRABAJADORES AUTÓNOMOS 53

I. PRESENTACIÓN


tración publica del Estado en Cataluña, en cumpli-miento del artículo 4.3 de la Ley que regula el Sín-dic de Greuges, se envían al Defensor del Pueblo.

Aun así, este hecho no impide al Síndic conocerlas quejas y la problemática social denunciadapor las personas que se dirigen a esta institución,teniendo en cuenta lo que disponían los artículos11 y 17 de la derogada Ley orgánica 4/1979, de 18de diciembre del Estatuto de Autonomía de Cata-luña, o actualmente, el artículo 165, sobre la com-petencia compartida en materia de seguridadsocial de la vigente Ley orgánica 6/2006, de 19 de

julio, de reforma del Estatuto de Autonomía deCataluña.

Así, la problemática de los trabajadores autónomosha motivado al Síndic, en diferentes ocasiones, arecomendar al Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales –anteriormente el Ministerio de Trabajo ySeguridad Social, mediante el envío de sugerenciasal Defensor del Pueblo, el cambio de los criterios uti-lizados, la corrección del mal funcionamiento de lasentidades gestoras de la Seguridad Social, y tam-bién la adecuación de la normativa y la legislación alos criterios jurisprudenciales y constitucionales.


La presencia del trabajo autónomo en las empre-sas, mediante subcontrataciones, y la introducciónde nuevas formas de descentralización productiva,como por ejemplo el incremento del teletrabajo ydel trabajo a domicilio, han sido factores desenca-denantes de los cambios observados en las relacio-nes laborales actuales.

También el trabajador autónomo económicamentedependiente es una realidad estudiada desde haceaños y un colectivo de personas al que se debe pro-teger, ya que carece de un régimen jurídico ade-cuado a sus necesidades y sus derechos, sin podernegociar sus condiciones laborales, de prevenciónlaboral y de conciliación de la vida laboral y fami-liar, etc.

Es preciso proteger al trabajador autónomoeconómicamente dependiente

Sin perjuicio de la problemática de los llamadosfalsos autónomos (relaciones laborales encubiertas),cabe abordar la protección social de los trabajado-res autónomos no dependientes, actualmenteregulados por el régimen especial de trabajadorespor cuenta propia o autónomos (RETA), como régi-men especial del sistema de la Seguridad Socialdesde 1970, el cual necesita que se continúen esta-bleciendo mecanismos correctores y cambios sus-tantivos para equipararlo con el régimen general.

El Síndic ha formulado diferentes recomendacio-nes al respecto, mediante el Defensor del Pueblo,las cuales el Ministerio de Trabajo y Asuntos Socia-les ha ido aceptando de forma progresiva.

Asimismo, determinados organismos oficiales,como el Departamento de Trabajo e Industria, hanestudiado propuestas e iniciativas para definir yregular un estatuto jurídico de los trabajadoresautónomos; también la organización sindicalComisiones Obreras, junto con el Grupo Parlamen-tario Catalán en el Congreso, impulsó, mediante la

Federación Sindical TRADE, la elaboración de pro-puestas, a fin de propulsar los cambios legalesoportunos, tanto en la vertiente de la relación labo-ral –con una regulación nula– como en la vertientede las prestaciones de la Seguridad Social de lostrabajadores autónomos dependientes (TRADE).

El 29 de noviembre de 2002 el Grupo ParlamentarioSocialista presentó una proposición de ley en elCongreso de los Diputados para regular el trabajoautónomo dependiente y la interrelación con losautónomos independientes, que no prosperó.

Con posterioridad, en octubre del año 2004, elMinisterio de Trabajo y Asuntos Sociales encargó auna Comisión de Expertos la evaluación de lasituación económica del trabajo autónomo enEspaña, y el análisis del régimen jurídico y de pro-tección social de los trabajadores autónomos. LaComisión elaboró al mismo tiempo una propuestade estatuto del trabajador autónomo.

Recientemente, el Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales ha enviado al Consejo de Ministros uninforme sobre el Anteproyecto de ley del Estatutodel Trabajo Autónomo, basado en el de la Comisiónde Expertos, en el que se regula el régimen jurídicodel trabajador autónomo y se define la figura deltrabajador autónomo dependiente y su relaciónjurídica profesional con las empresas para las quetrabaja.

Este informe ha servido para que el Gobierno delEstado presentase el Proyecto de la ley del estatutodel trabajo autónomo en las Cortes Generales, deacuerdo con el compromiso adquirido en la Ley30/2005, de 29 de diciembre, de PresupuestosGenerales del Estado para el 2006.

Por ello, ante la existencia de una nueva realidaden el mundo laboral, diversa y compleja, con colec-tivos laborales nuevos, sin definir ni regular, cabeestablecer definitivamente el nuevo marco legal yel reconocimiento de los derechos inherentes a laespecificidad de la actividad y de la relación labo-ral correspondiente.

Así, regular los diferentes derechos colectivos eindividuales, de sindicación, negociación colectiva,

II. EL TRABAJO AUTÓNOMO


desempleo, asociación, formación, etc. y la equipa-ración de las prestaciones sociales del régimenespecial de trabajadores por cuenta propia o autó-nomos con el régimen general de la SeguridadSocial son aún cuestiones, en parte pendientes,pese a las correcciones y modificaciones de la nor-mativa de protección social que se han llevado acabo durante la última década, las cuales han aco-gido diferentes recomendaciones del Síndic refle-jadas en los informes al Parlamento de Cataluña yque más adelante se mencionan.

El Síndic abrió unaactuación de oficio a raíz de varias quejassobre la desprotecciónsocial y la falta deun estatuto deltrabajador autónomo

Por ello, dadas las diferentes quejas, principal-mente en el ámbito de la protección de la Seguri-dad Social (RETA), en cuanto a la falta de equipara-ción con el régimen general, en relación a las

diferentes prestaciones y a la falta de la regulaciónde un estatuto propio del trabajador autónomo,tanto dependiente como independiente, el Síndicinició la actuación de oficio que ha servido para elanálisis de este estudio, del que se derivan las con-sideraciones y conclusiones más relevantes sobrelas diferentes especificidades de este colectivo, ylas recomendaciones para modificar y homogenei-zar la normativa de protección social de los afecta-dos con el resto de trabajadores.

Este estudio, pues, presenta el problema de la faltade regulación de las condiciones del trabajo autó-nomo y la protección social deficitaria de un colec-tivo que representa más de un 17% de las personasque cotizan en la Seguridad Social en los diferen-tes regímenes del sistema de la Seguridad Socialdel Estado, entre los que está el régimen especialde trabajadores por cuenta propia o autónomos(RETA), el régimen especial agrario y el régimenespecial de los trabajadores del mar.

Asimismo, se aborda el análisis mediante la evi-dencia empírica de la problemática reflejada en lasquejas recibidas por el Síndic, desde el año 1984hasta la actualidad, en el que el Gobierno delEstado ya está estudiando presentar el proyecto deley para regular el estatuto de todos estos trabaja-dores y las mejoras de sus prestaciones sociales,objeto de diferentes recomendaciones del Síndic.

Desde el primer Informe del Síndic al Parlamentode Cataluña de 1984 (Boletín oficial del Parlamentode Cataluña, número 56, de 17 de abril de 1985) seha denunciado la diversa problemática que haafectado y aún afecta al colectivo de trabajadoresautónomos en lo que concierne a su protecciónsocial.

La problemática más relevante tratada por el Sín-dic ha sido, sin duda, la ineficacia de determinadascotizaciones para poder percibir las prestacionescorrespondientes, y las consecuencias de un requi-sito instrumental, como la falta de presentación dela baja, sin perjuicio de las que a continuación semencionan.


III. LA PROBLEMÁTICA DE LOS TRABAJADORESAUTÓNOMOS Y LA EFICACIA DE LAS RESOLUCIONES DEL SÍNDIC

20

40

a b c d e f g h i j k

30

10

50

15

35

25

5

45

0

Quejas recibidas en el Síndic sobre el régimen especial de trabajadores autónomos

a La ineficacia de las cotizaciones pagadas con anterioridad al alta 43 31,39%

b La elevación del tipo de cotización sin que suponga una contraprestación mejor 30 21,90%

c La incapacidad permanente en el grado de incapacidad permanente total 3 2,19%

d Las pagas extraordinarias de los pensionistas 5 3,65%

e La falta de regulación de la prestación de invalidez provisional para los trabajadores autónomos. 5 3,65%

f La no percepción por parte de los trabajadores autónomos con incapacidad permanente total

del 20% de aumento de la base reguladora cuando tienen más de cincuenta y cinco años 3 2,19%

g La imposibilidad, hasta el 1995, de los profesionales colegiados de afiliarse al RETA 5 3,65%

h La doble cotización, por asistencia sanitaria, cuando el trabajador autónomo cotizaba

simultáneamente en el RETA y en el régimen general 2 1,46%

i Las consecuencias de la falta de presentación de la baja en el RETA 36 26,28%

j La afiliación de los socios que prestan servicios en los diferentes tipos de sociedades mercantiles. 3 2,19%

k La imposibilidad de incluir a las amas de casa en el RETA 2 1,46%

Total 137 100,00%

a) LA INEFICACIA DE LAS COTIZACIONESPAGADAS CON ANTERIORIDAD AL ALTA

QUEJAS RECIBIDAS: 43425/84 464/84 571/84 629/85

1077/85 105/86 880/86 1050/861103/86 1108/87 1279/87 1290/871362/87 200/88 353/88 18/89102/89 201/89 511/89 572/89831/89 910/89 1339/89 426/90

1664/90 136/91 1215/92 1301/922437/92 2254/93 531/93 893/94148/95 757/97 771/97 3863/98

1089/99 3090/99 4121/01 4084/022100/03 4196/04 4671/04

El que no se reconozca la validez de las cotizacio-nes correspondientes a periodos anteriores al alta,de conformidad con lo que dispone el artículo28.3.d) del Decreto 2530/1970, de 20 de agosto, hasido el problema principal de los pensionistas paraacceder a la pensión de jubilación.

Las entidades gestoras y también la jurisdicción,amparándose en la sujeción al principio de legali-dad que proclama el artículo 9 de la ConstituciónEspañola, impidieron durante muchos años la efi-cacia de las mencionadas cotizaciones.

A pesar de haber instado a los poderes públicos abuscar los medios normativos para posibilitar que larealidad se acercase a los principios rectores del capí-tulo III del título I de la Constitución, no fue hasta el1993 que la disposición adicional décima de la Ley22/1993, de 29 de diciembre, de Medidas Fiscales, deReforma del Régimen Jurídico de la Función Pública yde Protección por Desempleo, previó su validez parapercibir las prestaciones correspondientes.

En 1988 el Síndic solicitó al Defensor del Puebloque, de acuerdo con la legitimación que le atribuyela Constitución española, interpusiese un recursode amparo.

El pleno del Tribunal Constitucional dictó la senten-cia núm. 189/87, de 24 de noviembre, por la que sedesestimó el recurso de amparo núm. 862/86, ya queel tratamiento que origina el art. 28.3.d) se consideróque no era discriminatorio y que no violaba el art. 41de la Constitución. Esta sentencia, a pesar de que noconsideraba discriminatoria la norma, sí la calificóde “severa, discutible y preconstitucional” e instó alos poderes públicos a buscar los medios normativospara posibilitar que la realidad se acercase a los prin-cipios rectores del capítulo III del título I de la Cons-titución y a promover las condiciones que faciliten laigualdad real y efectiva en esta materia.

Esta situación quedó resuelta parcialmente a par-tir de enero de 1994, cuando la Ley 22/1993, de 29

de diciembre, de Medidas Fiscales de Reforma delRégimen Jurídico de la Función Pública y de la Pro-tección por Desempleo, previó la validez de lascuotas anteriores al alta en el régimen especial dela Seguridad Social de trabajadores por cuenta pro-pia o autónomos, para percibir las prestacionescorrespondientes. Aun así, esta situación aún nose extendía a otros regímenes especiales, como porejemplo el agrario ni ha afectado a los trabajadoresautónomos que habían pagado las cuotas y sehabían dado de alta antes del 1º de enero de 1994.

La mencionada eficacia fue reproducida primeropor la disposición adicional novena del RealDecreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, despuéspor el Real decreto 2110/1994, de 28 de octubre, ycon posterioridad, por la disposición adicionalsegunda de la Ley 66/1997, de 30 de diciembre, quereiteró que sólo era aplicable a las altas en el RETAde a partir del 1º de enero de 1994.

En los informes anuales del Síndic siguientes, se haido insistiendo en que se han seguido recibiendoquejas que muestran la injusticia que supone lafalta de retroactividad de estos beneficios.

b) ELEVACIÓN DEL TIPO DE COTIZACIÓNSIN QUE SUPONGA UNACONTRAPRESTACIÓN MEJOR


110/85 161/85 168/85 543/85689/85 802/85 1226/85 274/86351/86 1179/86 31/87 504/8739/88 387/88 1129/88 218/8983/90 319/90 1446/91 2465/9553/95 1761/96 2047/00 1637/0379/04 3100/05 8200/05

La Ley 26/85, de 31 de julio, de Reforma de Pensio-nes, supuso un inicio del cambio de modelo que elartículo 41 de la Constitución prescribe. El Síndicya manifestó que, pese a haberse conseguido unmodelo más universalista y unitario, en cuanto aobligaciones y cotizaciones, éste no implicaba unaprotección mayor. La reforma se llevó a cabo sintener en cuenta la exigencia social y la ética de sal-vaguardar los intereses de los pensionistas ni de lajusticia social, ya que se elevaron los periodosmínimos de cotización exigidos para tener dere-cho a prestaciones.

Las quejas por la elevación del tipo de cotización(equiparada al régimen general) sin que supongauna contraprestación mejor por parte de la Seguri-dad Social evidenciaban una desigualdad de tratoentre los trabajadores del régimen general y el deautónomos. El Síndic afirmaba que la desprotec-


ción de los trabajadores autónomos ya no teníarazón de ser, ya que se había aumentado y equipa-rado el tipo de cotización de ambos regímenes; poreste motivo, se hizo una recomendación, en coor-dinación con el Defensor del Pueblo, para conse-guir una equiparación del régimen especial con elgeneral en la acción protectora, la cual no fueaceptada por el Ministerio.

El Informe de 1990 remarcaba que la denuncia porparte de la institución del trato discriminatoriohacia el régimen especial de trabajadores porcuenta propia, o autónomos, había sido constante,pese a la modificación del tipo de cotización.

El Síndic, en el Informe de 1993, llamaba de nuevo laatención, a raíz de las denuncias recibidas de losciudadanos a causa de actuaciones de los poderespúblicos calificadas de discriminatorias o de enri-quecimiento injusto de la Administración. Y seejemplificó con la situación del régimen especial detrabajadores autónomos, a los cuales no les corres-ponden determinadas prestaciones que el régimengeneral sí reconoce –como es el caso de la invalidezprovisional– a pesar de tener una cotización prácti-camente igual que en el régimen general.

El Síndic ya denuncióen 1990 el tratodiscriminatorio hacialos trabajadoresautónomos pesea la equiparaciónde cotizaciones

El Informe de 1998 destacaba que el régimen espe-cial de trabajadores autónomos seguía careciendode una mejora de su acción protectora. De lamisma forma, los informes de los ejercicios 2000 y2001 reiteraban que estaban pendientes de acepta-ción las recomendaciones del Síndic y del Defen-sor del Pueblo, en relación a la necesidad de homo-geneizar las prestaciones de los diferentesregímenes del sistema de la Seguridad Social.Sobre estas recomendaciones, es preciso decir queel Tribunal Constitucional se había pronunciado endiferentes sentencias, en el sentido de que la exis-tencia de regímenes jurídicos diferentes para dife-rentes colectivos de trabajadores y tipos de trabajono atentaba contra el principio de igualdad.

Finalmente, a pesar de que la Ley 30/2005, de 29 dediciembre, de Presupuestos Generales del Estadopara el año 2006, prevé bonificaciones al régimen

especial de trabajadores por cuenta propia o autó-nomos (reducciones de la edad de jubilación paradeterminados trabajos penosos, compromiso delGobierno de presentar un Estatuto del trabajadorautónomo) el Síndic expone en el Informe de 2005la falta de carácter retroactivo de muchas de lasnuevas prestaciones del régimen especial y elhecho de que aún no se haya regulado un estatuto.Así, los derechos de sindicación, negociacióncolectiva, desempleo, asociación y la equiparaciónde prestaciones sociales con el régimen general,etc. deberían ser una realidad.

El Síndic especifica como necesario el abordaje de laprotección social de los trabajadores autónomos engeneral como régimen especial del sistema dela Seguridad Social al que, pese a la tendencia a lahomogeneización con el régimen general de la Segu-ridad Social, cabe establecer mecanismos correctoresy cambios sustantivos para lograr equipararlo.

c) LA INCAPACIDAD PERMANENTE EN EL GRADO DE INCAPACIDADPERMANENTE TOTAL

QUEJAS RECIBIDAS: 3286/86 500/91 2476/02

Ya durante el 1986 se recibieron quejas que apun-taban el problema del requisito de la edad de cua-renta y cinco años exigida a los trabajadores autó-nomos para poder tener derecho a la prestacióneconómica de invalidez en el grado de incapacidadpermanente total.

En el Informe de 1988 se reiteró esta cuestión y seconsideró que confirmaba la desigualdad en laacción protectora.

En 1990 se redujo la cuota que se debía ingresarpara disminuir la discriminación, mediante un coe-ficiente reductor, por no poder percibir la pensiónpor invalidez provisional, y también el requisito deque el beneficiario tuviese cuarenta y cinco añospara poder tener derecho a la pensión de invalidezpermanente en el grado de incapacidad total.

La exigencia de tener cuarenta y cinco años paraacceder a la prestación de invalidez, actualmentede incapacidad, en el grado de incapacidad perma-nente total, motivó al Síndic a recomendar alentonces Ministerio de Trabajo y Seguridad Socialla modificación y equiparación con el régimengeneral, y la supresión del requisito discriminato-rio de tener los cuarenta y cinco años para poderacceder a la prestación. Así fue reglamentado porel Real Decreto 9/1991, de 11 de enero, que supri-mió el requisito de edad, y así se aceptó la reite-rada recomendación del Síndic.


d) PAGAS EXTRAORDINARIAS DE LOS PENSIONISTAS

QUEJAS RECIBIDAS: 5831/86 40/87 981/87 550/8888/91

En 1986 el Síndic puso de relieve en el Informe anualla situación en la que unos trabajadores autónomosjubilados no tenían derecho a dos pagas extraordina-rias a las que sí tenían derecho otros jubilados, tantodel régimen especial de autónomos como del régi-men general, que se habían acogido a la Ley 26/1985,de 31 de julio, que modificaba la estructura y laacción protectora de la Seguridad Social. Antes deésta, se exigían diez años de cotización para tenerderecho a la pensión de jubilación; después se exigie-ron quince para los dos regímenes, general y especialde autónomos, con derecho a dos pagas extras, lascuales no se cobraban antes de la reforma.

Hasta 1991 lostrabajadores autónomosjubilados no tenían derecho a dos pagasextraordinarias

Ante el agravio que ocasionaba a los jubilados queno cobraban estas dos pagas extraordinarias, elSíndic consideró oportuno resaltar ante los pode-res públicos esta falta de homogeneización entrelos dos regímenes de la Seguridad Social. Y adqui-rió el compromiso de continuar insistiendo paraque se adecuase la legislación y se equiparase laacción protectora de los diferentes regímenes de laSeguridad Social, cumpliendo con el mandatoconstitucional de la garantía de pensiones adecua-das con suficiencia económica durante la vejez.

Finalmente, en el Informe de 1991, se destacaba laconcesión de una paga adicional a los pensionistasde los regímenes especiales de trabajadores porcuenta propia o autónomos y de trabajadores delhogar, que anteriormente aún percibían trece pagasanuales. Con esta medida todos los pensionistas dela Seguridad Social perciben catorce pagas anuales.

e) LA FALTA DE REGULACIÓN DE LA PRES-TACIÓN DE INVALIDEZ PROVISIONALPARA LOS TRABAJADORES AUTÓNOMOS


5790/05

Otro de los problemas derivados de la falta dehomogeneización y de la desprotección del colec-tivo de los trabajadores autónomos fue no podergozar de la prestación por invalidez provisional(IPr), pese a que, en las épocas en las que se reco-nocía esta prestación, se aceptó rebajar las cuotasque debían pagar los autónomos.

Numerosas quejas denunciaban el hecho de que,cuando se agotaba la incapacidad laboral transito-ria (ILT) del trabajador autónomo, la entidad ges-tora del Instituto Nacional de la Seguridad Socialno declaraba la invalidez permanente en el gradoque le pudiese corresponder al trabajador autó-nomo, y lo dejaba sin prestación mientras perma-necía inválido. Eso motivó al Síndic a recomendarque las entidades gestoras declarasen la invalidezpermanente cuando se agotase la ILT de los traba-jadores autónomos y éstos permanecieran inváli-dos.

El Síndic invocó una sentencia del TribunalSupremo, de 20 de mayo de 1991, que indicaba queel Instituto Nacional de Seguridad Social (INSS), encuanto al problema de la falta de invalidez provi-sional de los trabajadores autónomos, tiene el deberde declarar la invalidez permanente, en el gradoque pueda corresponder, cuando el trabajadorautónomo haya agotado el subsidio de Incapaci-dad Laboral Transitoria y permanezca inválido. Erapreciso que la entidad gestora del INSS ajustase laactuación administrativa a la sentencia.

Finalmente, se aceptó tácitamente la recomenda-ción del Síndic, cuando la Ley 42/1994, de 30 dediciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas yde Orden Social, introdujo algunas innovacionesen la reforma laboral y modificó positivamente elrégimen jurídico de la Seguridad Social.

La Ley general 42/1994introdujo algunas innovacionesrecomendadas porel Síndic sobre lasprestaciones deincapacidad laboral

Así, en lo que concierne a la acción protectora, sesimplificaron y se unieron las prestaciones deincapacidad laboral transitoria y de invalidez pro-visional en una única prestación denominada Inca-pacidad temporal, a la vez que se separó la materni-dad de la incapacidad laboral transitoria y se


configuró como una contingencia específica. Tam-bién se unificaron los procedimientos de declara-ción y reconocimiento de la invalidez permanente,al regular las revisiones y crear el Registro de Pres-taciones Sociales Públicas, entre otras reformasoperadas en el texto refundido de la Ley General dela Seguridad Social, aprobado por el Real DecretoLegislativo 1/1994, de 20 de junio.

La acumulación del subsidio de la ILT con el de laIPr comportó una reducción de la duración de lanueva incapacidad temporal, ya que antes se alar-gaba hasta casi los seis años, mientras que actual-mente la incapacidad temporal sólo se puede pro-rrogar en seis meses a partir de los doce previstoslegalmente y, en el supuesto de que el trabajadorcontinúe necesitando tratamiento médico y sedemore la calificación de la incapacidad, se puedeprorrogar hasta un máximo de treinta mesesdesde el inicio de la incapacidad temporal.

Otra novedad destacada en el Informe del Síndicde 2002 fue la extensión de la acción protectorapor contingencias profesionales a los trabajadoresincluidos en el régimen especial por cuenta propia,o autónomos, incorporando la protección por acci-dentes de trabajo y enfermedades profesionalessiempre y cuando tuviesen incluida la prestaciónde incapacidad temporal.

La Ley 53/2002, de 30 de diciembre, de Medidas Fis-cales, Administrativas y de Orden Social, a fin depoder mejorar de forma voluntaria la acción pro-tectora, incorporó la protección por accidenteslaborales y enfermedades profesionales, siempre ycuando se tuviese cubierta la incapacidad tempo-ral por contingencias comunes, de acuerdo con lodispuesto por el Real Decreto 1273/2003, de 10 dede octubre, que modifica también la efectividad delas prestaciones a partir del cuarto día de baja, envez del decimoquinto.

f) LA NO PERCEPCIÓN POR PARTE DE LOSTRABAJADORES AUTÓNOMOS CONINCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL DEL 20% DE AUMENTO DE LA BASEREGULADORA CUANDO TENÍAN MÁS DE CINCUENTA Y CINCO AÑOS

QUEJAS RECIBIDAS: 383/90 1761/96 3956/03

Los trabajadores autónomos con invalidez perma-nente, en el grado de incapacidad permanentetotal, cuando cumplían los cincuenta y cinco añosno podían percibir la prestación total calificada,con el aumento correspondiente del 20% de laprestación, tal y como ocurría en el régimen gene-ral.

El Informe anual de 1990 lo destacaba como una delas cuestiones pendientes de modificación paralograr una homogeneización del régimen de autó-nomos con el régimen general.

En 1996 el Síndic destacó el que continuase pen-diente de resolver la posibilidad de incrementar el20% de la base reguladora de la pensión de la inca-pacidad total cuando el trabajador inválido habíacumplido los cincuenta y cinco años, o bien laposibilidad, prevista en la Orden de 31 de julio de1972, de Prestaciones del régimen General de laSeguridad Social, que permitía la sustitución dela pensión vitalicia por la indemnización a tantoalzado, cuando el beneficiario fuera menor desesenta años, el cual, al cumplir esta edad, pasabaa percibir la pensión reconocida, que se revalori-zaba con los incrementos previstos desde que seautorizó su sustitución por la indemnización.

Por ello, el Síndic recomendó, bastamente, la sub-sanación de esta discriminación respecto a los tra-bajadores afiliados al régimen general, hasta queel problema se resolvió con la publicación de la Ley53/2002, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales,Administrativas y de Orden Social. A pesar de eso,esta ley sólo fue aplicable a las situaciones de inca-pacidad permanente producidas a partir del 1º deenero de 2003.

El informe del Síndic presentado al Parlamentosobre el ejercicio 2003 menciona la aceptación delas recomendaciones del Síndic en el Real Decreto1273/03, de 10 de octubre, y en el Real Decreto463/03, de 25 de abril. Estas normas prevén que lostrabajadores afiliados a los regímenes especialesdel mar y agrario puedan percibir también el 20%de aumento de la prestación económica de incapa-cidad permanente total cuando cumplen los cin-cuenta y cinco años. Aunque, la disposición adicio-nal única del Real Decreto 463/03, de 25 de abril,especifica que este beneficio es aplicable sólo apartir del 1º de enero de 2003.

g) LA IMPOSIBILIDAD, HASTA EL AÑO 1995,DE LOS PROFESIONALES COLEGIADOS DEAFILIARSE AL RETA

QUEJAS RECIBIDAS: 6823/86 2127/94 2232/94 1038/95448/04 751/04

Diversas fueron las quejas que presentaban el pro-blema de la exclusión de los profesionales colegia-dos (médicos, abogados, arquitectos, etc.) del régi-men especial y de su necesidad de integración sólomediante la solicitud de los órganos de represen-tación de estas entidades y por reglamento minis-terial, tal y como lo habían hecho los farmacéuti-


cos, los agentes de la propiedad inmobiliaria, losveterinarios, entre otros colectivos, los cualessiguieron la imposición del Decreto 2530/1970, de20 de agosto.

La dicha afiliación en el RETA se liberalizómediante la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, deOrdenación y Supervisión de los Seguros Privados,cuya disposición adicional quincena permite a laspersonas que ejerzan una actividad por cuentapropia, en los términos del artículo 10.2.c) del RealDecreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio y del artí-culo 3 del Decreto 2530/1970, la opción del profe-sional de solicitar la afiliación o el alta en este régi-men especial, o incorporarse a la mutualidad quetenga establecida el colegio profesional correspon-diente.

Los profesionales acogidos en las mutualidades deprevisión social, de carácter voluntario y comple-mentarias al sistema de Seguridad Social obligato-ria, podían optar por continuar perteneciendo a lamutualidad, o debían solicitar la afiliación al régi-men especial de la Seguridad Social de los trabaja-dores por cuenta propia o autónomos, en el plazode cinco años, en caso de ejercer la actividad en lostérminos que prevé el artículo 3 del Decreto2530/70, de 20 de septiembre.

Finalmente, la Resolución de 23 de febrero de 1996aclaró algunas dudas sobre la incorporación de losprofesionales colegiados, para aplicar lo que prevéla disposición adicional 15 y transitoria 5 de la Ley30/1995, de 8 de noviembre, de Ordenación ySupervisión de los Seguros Privados.

h) LA DOBLE COTIZACIÓN, POR ASISTENCIASANITARIA, CUANDO EL TRABAJADORAUTÓNOMO COTIZA SIMULTÁNEAMENTEEN EL RETA Y EN EL RÉGIMEN GENERAL

QUEJAS RECIBIDAS: 2345/90 687/04

Cuando un trabajador autónomo cotizaba simultá-neamente en ambos regímenes sólo podía recibiruna sola asistencia sanitaria, por lo que era unadoble cotización no justificada. Sí que tenía justifi-cación cotizar en ambos regímenes por otras con-tingencias, ya que se podía acceder a las prestacio-nes correspondientes de los regímenes en los quese hubiese cotizado.

Esta anomalía se resolvió, en parte, con la deslabo-ralización de la asistencia sanitaria y con la casiuniversalización de la sanidad, pues se dejó definanciarla mediante las cotizaciones sociales y sepasó a hacerlo mediante los presupuestos genera-les del Estado.

i) LAS CONSECUENCIAS DE LA FALTA DEPRESENTACIÓN DE LA BAJA EN EL RETA

QUEJAS RECIBIDAS: 361131/87 55/93 127/93 227/932158/93 2276/93 758/94 1254/941703/94 340/95 433/95 533/95817/95 993/95 1043/95 1228/95

1609/95 1941/95 1965/95 1980/952353/95 26/96 113/96 852/961302/96 2185/96 2667/96 1895/97400/98 3990/01 344/03 555/04

1667/04 3494/05 4139/05 7652/05

Las consecuencias de la falta de presentación de labaja del RETA en la Tesorería General de la Seguri-dad Social, de acuerdo con lo que preveía el artí-culo 13.2 del Decreto 2530/1970, de 20 de agosto,del Real Decreto 497/1986, de 10 de febrero, com-portaban graves perjuicios para los trabajadoresautónomos, ya que éstos tenían que seguirpagando las cuotas a pesar de haber cesado en suactividad.

En 1992 el Síndicalarmó sobre el elevadonúmero de trabajadoresautónomos que no sedaba de baja del RETAcuando dejaba el trabajo

Ya el 1992 el Síndic anunciaba el elevado númerode trabajadores autónomos que no se daban debaja de este régimen especial cuando cambiabande trabajo o dejaban la actividad por la que esta-ban incluidos en este régimen especial, y los pro-blemas que este hecho les conllevaba.

Al investigar esta situación, el Síndic detectó unadisfunción en la actuación de la Tesorería de laSeguridad Social, ya que la lentitud de advertir aldeudor del impago obligaba al interesado a tenerque pagar cantidades muy elevadas, correspon-dientes a largo tiempo, hasta los límites de la pres-cripción, en algunos casos al cabo de cinco años(actualmente cuatro años).

Tanto el Síndic como el Defensor del Pueblo enten-dían que un requisito formal, como por ejemplotener que comunicar la baja, no podía comportarunas consecuencias tan perjudiciales para losinteresados. Por ello, se recomendó al Ministeriode Trabajo y Seguridad Social la adopción de medi-das que aliviaran la situación del deudor, medianteel control en la recaudación de las cuotas con


mayor celeridad e informando a los afectados delas cuotas pendientes de pago en el plazo de tiempomás breve posible. Esta recomendación se aceptóparcialmente, ya que se divulgaron unos folletosinformativos a los trabajadores autónomos, y seredujeron los periodos de control de las cuotas quese dejaban de pagar.

Aun así, no fue hasta la publicación del RealDecreto 2110/1994, de 28 de octubre, que se aceptóla recomendación del Síndic y se modificó el régi-men jurídico de la baja en el RETA, por lo que eltrabajador autónomo podía probar el cese de laactividad y por lo tanto la baja en el RETA, concualquier medio de prueba admitido en derecho, locual se pudo hacer efectivo a partir del 11 dediciembre de 1994, sin poderlo aplicar con carácterretroactivo.

El 1996 el Síndic destacó que, pese a la aceptaciónde las recomendaciones y una cierta tendencia ahomogeneizar los diferentes regímenes, se habíanseguido recibiendo quejas sobre el problema de labaja en el régimen especial, sobre todo por nopoder aplicar con carácter retroactivo el RealDecreto 2110/94, de 28 de octubre.

j) LA AFILIACIÓN DE LOS SOCIOS QUEPRESTAN SERVICIOS EN LOS DIFERENTESTIPOS DE SOCIEDADES MERCANTILES


En lo que concierne al encuadre en el régimenespecial de los administradores de sociedadesmercantiles, el Síndic apuntó en 1996 que habíanaparecido sentencias contradictorias en relación aesta cuestión, y la normativa aplicable seguíasiendo confusa y objeto de interpretación de lostribunales.

Así, la Ley de acompañamiento de los presupues-tos para el año 1998 (Ley 66/1997, de 30 de diciem-bre, de Medidas Fiscales, Administrativas y deOrden Social) creó más incertidumbres al incluiren el régimen especial de autónomos los directivosnombrados consejeros de las sociedades en lasque prestaban su actividad.

A partir del 1º de enero de 1999, la Ley 50/1998, de30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administra-tivas y de Orden Social, volvió a modificar la LeyGeneral de la Seguridad Social (LGSS), y aclaró queserían incluidos en el RETA los consejeros revesti-dos del control efectivo y directo de la sociedad(mediante acciones o participaciones de la mitaddel capital social). También que se encuadran en elrégimen general los trabajadores socios que, pesea formar parte de la administración de la sociedad,

no tienen funciones de dirección y gerencia nitampoco el control.

Con la nueva normativa, los miembros de los con-sejos de administración que no tuviesen el controlde la sociedad volvían a encuadrarse en el régimengeneral, excluidos de la protección por desempleoy de los fondos de garantía salarial, porque la doc-trina jurisprudencial entendía que la remunera-ción que percibían no encajaba en el concepto desalario. Los consejeros que no tenían control de lasociedad, ni ejercían funciones de dirección ni degerencia tenían derecho a las prestaciones pordesempleo y del fondo de garantía salarial.

La Ley 66/1997 dispuso que los cambios de encua-dre se debieran efectuar en el plazo de un año, afin de comunicar y regularizar la situación con laAdministración. En cambio, la Ley 50/1998 conce-dió un plazo de tres meses si persistían las cir-cunstancias de cambio de encuadre y dispuso quelos efectos se retrotrajeran al 1º de enero de 1998.

Pese a la claridad y la mejora del encuadre de losconsejeros de las sociedades mercantiles de capi-tal, mediante la Ley 50/1998, de 30 de diciembre,persistían los problemas de las personas afecta-das, ya que se les exigía el encuadre en el régimengeneral y la retroactividad al 1º de enero de 1998, loque significaba para los afectados el tener queingresar una cantidad muy elevada de dinero,hecho que los hacía sentir indefensos y decepcio-nados, porque consideraban que los errores no leseran imputables.

A pesar de eso, se trató de beneficiar a los trabaja-dores afectados, lo que implicó que la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social adoptase las medi-das necesarias para causar el mínimo de dificulta-des administrativas y perjuicios económicos a losinteresados.

k) LA IMPOSIBILIDAD DE INCLUIR A LASAMAS DE CASA EN EL RÉGIMEN ESPECIAL


El Informe del Síndic al Parlamento del ejercicio1997, pese a las restricciones en las prestaciones ylas medidas racionalizadoras de la gestión de laSeguridad Social, valoró como positivas las dispo-siciones adicionales primera y segunda de la Ley24/1997, de 15 de julio, de Consolidación y Raciona-lización del Sistema de Seguridad Social.

Las medidas adoptadas se consideraron como unintento de resolver los problemas, con la posibleinclusión, en su campo de aplicación, de las perso-nas trabajadoras al cuidado del hogar: el Gobierno


debía presentar un estudio técnico y económicosobre este régimen especial que incluyera lamejora de las prestaciones y su aproximación a lasdel régimen general.

En el Informe del 1998 el Síndic consideró unincumplimiento del Gobierno del Estado el noestablecer la posibilidad de incluir en el régimenespecial de autónomos a los que trabajan al cui-dado del propio hogar y que no están amparadospor otras prestaciones contributivas.

Un informe del gobiernoestatal indicó quemuchas amas de casano podrían asumirla obligatoriedad de cotización a la Seguridad Socialen el RETA

El Síndic consideraba que no se debían olvidar lasconsideraciones en relación a las amas de casa ysu libertad de opción por el tipo de trabajo, remu-nerado o no, y de protección más primaria y básicaen el medio familiar y del hogar.

Si bien se reconoció este trabajo y la protecciónsocial de estos trabajadores por cuenta ajena, noha sido así en el caso del colectivo de amas decasa, a pesar de los intentos de proteger y conciliarla vida familiar y laboral de los trabajadores, inicia-dos con la Ley 39/1999, de 5 de noviembre, y el RealDecreto 1251/2001, de 16 de noviembre.

El estudio del gobierno estatal analizó el régimenjurídico del sistema de la Seguridad Social, el cualse fundamenta en la contribución, la proporciona-lidad, la obligatoriedad y la profesionalidad, quecondiciona la incorporación en el ejercicio de unaactividad remunerada. En este contexto, a pesar dela desnaturalización total del sistema de SeguridadSocial actual, la inclusión de los trabajan al cui-dado del propio hogar requeriría trasladar lasmencionadas características a la situación con-creta de este colectivo.

El informe concluye que la obligatoriedad del asegu-ramiento no podría ser asumida por una parteimportante del colectivo afectado. Si, por el contra-rio, la afiliación se previese con carácter voluntario,fundamentalmente se procuraría una protección alas personas con más recursos económicos, y con-secuentemente, menos necesitadas de protección,sin perjuicio de las condiciones subjetivas de lasamas de casa, las cuales pueden percibir la pensióncontributiva a la que tengan derecho según su coti-zación, o bien la pensión no contributiva, en caso deno haber cotizado lo suficiente a la Seguridad Socialy no disponer de rentas económicas suficientes.


Tal y como se recoge en el Informe de la Comisiónde Expertos, designada por el Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales para la elaboración de un esta-tuto del trabajador autónomo (octubre de 2005)1, apartir de la década de los años ochenta, se ha pro-ducido un proceso de acercamiento progresivoentre el Régimen Especial de la Seguridad Social delos trabajadores por cuenta propia o autónomos2 yel Régimen General de la Seguridad Social. Lasmetas más significativas de este proceso de acer-camiento son las siguientes:

a) la incorporación de la incapacidad laboral transi-toria y de la asistencia sanitaria, que se configura,la primera, inicialmente con carácter obligatorio3,y posteriormente, con carácter voluntario4;

b) la eliminación del requisito de edad (cuarenta ycinco o más años) para acceder a la incapacidadpermanente total, la supresión del periodo decarencia en caso de accidente para la incapaci-dad permanente y la equiparación de los por-centajes aplicables para determinar las cuantíasde las prestaciones por muerte y supervivencia5;

c) el otorgamiento de la protección por materni-dad en los mismos términos que en el caso delRégimen General6;

d) el reconocimiento a las trabajadoras autónomasde la prestación por riesgo durante el embarazo7;

e) la inclusión de la protección de las contingen-cias de accidentes de trabajo y enfermedadesprofesionales8;

f) el reconocimiento del incremento de la pensiónpor incapacidad permanente total para la profe-sión habitual;9

g) la ampliación de la prestación por incapacidadtemporal10.

El objetivo de este informe es poner de manifiesto las diferencias entreel RETA y el régimengeneral de la SeguridadSocial y elaborar recomendaciones

Sin embargo, pese al largo proceso de equipara-ción entre el RETA y el régimen general siguenhabiendo diferencias entre los dos regímenes de


IV. LA PROTECCIÓN SOCIAL

1 Pág. 1602 En lo sucesivo RETA3 Real Decreto 43/1984, de 4 de enero (BOE de 11 de enero)4 Ley 21/1993, de 29 de diciembre, de Presupuestos Generales del

Estado para el año 1994 (BOE de 30 de diciembre) y Real Decreto211/1994, de 28 de octubre (BOE de 10 de diciembre).

5 Disposición adicional 13ª del Real Decreto 9/1991, de 11 deenero, por el que se prevén las normas de cotización en laSeguridad Social, desempleo, Fondo de Garantía Salarial y for-mación profesional (BOE de 16 de enero).

6 Ley 42/1994, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Adminis-trativas y de Orden Social (BOE de 31 de diciembre).

7 Ley 39/1999, de 5 de noviembre, para promover la conciliaciónde la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras (BOEde 6 de noviembre) y Real Decreto 1251/2001, de 16 de noviem-bre, por el que se regulan las prestaciones económicas del sis-tema de la Seguridad Social por maternidad y riesgo durante elembarazo (BOE de 17 de noviembre).

8 Artículo 40.2 de la Ley 53/2002, de 30 de diciembre, de MedidasFiscales, Administrativas y de Orden Social (BOE de 31 dediciembre) y Real Decreto 1273/2003, de 10 de octubre, por elque se regula la cobertura de las contingencias profesionales delos trabajadores que incluye el régimen especial de la SeguridadSocial de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, y laampliación de la prestación por incapacidad temporal para lostrabajadores por cuenta propia (BOE de 22 de octubre).

9 Real Decreto 463/2003, de 25 de abril, sobre reconocimiento delincremento de la pensión de incapacidad permanente totalpara la profesión habitual para los trabajadores por cuenta pro-pia (BOE de 26 de abril).

10 Real decreto– Ley 2/2003, de 25 de abril, de Medidas de ReformaEconómica (BOE de 26 de abril); Ley 36/2003, de 11 de noviem-bre, de medidas de reforma económica (BOE del 12 de noviem-bre) y Real Decreto 1273/2003, de 10 de octubre, por el que seregula la cobertura de las contingencias profesionales de lostrabajadores que incluye el régimen especial de la SeguridadSocial de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, y laampliación de la prestación por incapacidad temporal para lostrabajadores por cuenta propia (BOE de 22 de octubre).

la Seguridad Social, en relación a las contingen-cias protegidas, el contenido y el alcance de lasprestaciones. Tanto el Acuerdo sobre la consolida-ción y la racionalización de la Seguridad Social de1996, como el Acuerdo para la mejora y el desarro-llo del sistema de protección social de abril de2001 (suscrito por el Gobierno, la CEOE, la CEPYMEy CCOO) establecen la conveniencia “introducir lasmedidas que mejoren su marco de acción protectora, deforma que la misma vaya acercándose a la dispensadaen el régimen general, ante supuestos homogéneos”. Enel mismo sentido, la renovación del Pacto deToledo de octubre de 2003 pone de relieve la nece-sidad de“establecer una protección social equiparableentre los diferentes regímenes […] teniendo en cuentalas peculiaridades de los colectivos a quienes va diri-gida.”

El objetivo de este informe es poner de manifiestolas mencionadas diferencias, principalmente, en el

marco específico de la acción protectora y elaborarrecomendaciones y propuestas de actuación enrelación a éstas.

Cabe destacar que este informe jurídico se limita aanalizar el RETA y el colectivo de trabajadoresautónomos que están afiliados en él. A tal efecto,es preciso recordar que el régimen mencionadoafecta a quienes llevan a cabo, de forma habitual,personal y directa, una actividad económica atítulo lucrativo en los sectores de la industria o delos servicios, sin estar sujetos a un contrato de tra-bajo, aunque se utilice el servicio remunerado deotras personas11. No se puede olvidar, en defini-tiva, que no se tratarán las situaciones de los tra-bajadores autónomos que recogen los regímenesespeciales agrario y de trabajadores del mar.

Finalmente, desde una perspectiva cuantitativa, espreciso tener en cuenta los siguientes datos:

• En enero de 2006 el número de trabajadores dealta en el RETA era de 2.963.764. Los sectores deactividad con un número mayor de trabajadoresafiliados eran: comercio y reparación de vehícu-los (891.355 trabajadores), construcción (476.655trabajadores), hostelería (306.930 trabajadores),industria manufacturera (272.126 trabajadores) ytransportes (226.157 trabajadores).


11 Artículo 2.1 del Decreto 2530/1970

Situación de los afiliados en alta

� Régimen general 14.434.169 76,53%� Régimen especial Autónomos 3.041.647 16,13%� Otros regímenes especiales 1.385.680 7,35%

Total 18.861.496 100,00%

Fuente: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, última actualización de octubre de 2006. Elaboración propia.

77 %

16 %

7 %

• En febrero de 2006 había 148.222 extranjeros enalta en el RETA. De éstos, 78.021 provenían de lospaíses de la Unión Europea y el resto, de paísesextracomunitarios.

• De los trabajadores de alta en el RETA, en febrerode 2006 (2.975.833), los hombres eran mayorita-rios (2.032.453).

• En abril de 2006, los trabajadores de alta en elRETA ya eran 3.006.054 frente a 14.109.192, en elrégimen general. Cabe indicar que el RETA es elsegundo régimen de la Seguridad Social ennúmero de trabajadores afiliados. El total de tra-bajadores en alta en el conjunto del sistema deSeguridad Social era de 18.559.178.


Situación de extranjeros según origen y regímenes

� UE � No UE TotalRégimen general 244.153 1.076.920 1.321.073Régimen autónomos 83.455 77.101 160.556Otros regímenes 17.191 349.674 366.865Total 344.799 1.503.695 1.848.494

Fuente: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, última actualización de agosto de 2006. Elaboración propia.

Proporción de la afiliación según sexo y regímenes

� Hombres � Mujeres TotalRégimen general 44,65% 31,59% 76,24%Régimen especial de autónomos 11,12% 5,18% 16,30%Otros regímenes 3,33% 4,13% 7,46%Total 59,09% 40,91% 100,00%

Fuente: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, última actualización de agosto de 2006. Elaboración propia.

Régimen general

Régimen autónomos

Otros regímenes

20

40

Régimen general Régimen autónomos Otros regímenes

30

10

50

0

a) EL REQUISITO ESPECIAL DE ESTAR AL CORRIENTE EN EL PAGO DE LAS CUOTAS Y EL REQUISITO DE ALTA O ASIMILACIÓN AL ALTA

Para poder acceder a las prestaciones del RETA espreciso estar al corriente en el pago de las cuotasde la Seguridad Social en el momento de produ-cirse el hecho causante, a diferencia de lo quesucede en el caso de los trabajadores por cuentaajena, incluidos en el régimen general.

Este requisito especial está previsto, a todos losefectos, por la disposición adicional 39ª del RealDecreto legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el quese aprueba el texto refundido de la Ley General de laSeguridad Social12 y los artículos 5 del Real Decreto1273/2003, de 10 de octubre, 28.2 del Decreto 2530/1970, y 57 de la orden de 24-09-1970. Asimismo, lanormativa reguladora de las diferentes prestacioneso contingencias protegidas lo reitera.

Es importante señalar que todos los preceptos men-cionados establecen que, cuando el trabajador autó-nomo cumpla con todos los requisitos necesariospara acceder a una prestación, abarcando, en sucaso, el periodo de carencia correspondiente, laentidad gestora “la Entidad gestora invitará al intere-sado para que en el plazo improrrogable de treinta díasnaturales a partir de la invitación ingrese las cuotas debi-das.”. Se ofrece al trabajador, por lo tanto, la posibi-lidad de subsanar la falta de cotización, cualquieraque sea su importe, con lo que se le facilita el accesoa las prestaciones. Este pago fuera de plazo tieneefectos diferentes según el momento en el que seproduzca, habiendo matizado la jurisprudenciadiferentes aspectos sobre el aplazamiento de pagosy sobre la inactividad de la Tesorería General de laSeguridad Social, la cual no puede perjudicar, enningún caso, al solicitante de la prestación13.

La exigencia de este requisito especial constituyeuna primera diferencia respecto a los trabajadoresdel Régimen General de la Seguridad Social, yaque, estos últimos pueden acceder, como regla

general, a las prestaciones aunque no estén alcorriente en el pago de las cuotas correspondien-tes de la Seguridad Social, como consecuencia deque el empresario no haya cumplido con la obliga-ción de cotizar adecuadamente.

Asimismo, otro requisito general –y compartidocon los sujetos que incluye el régimen general–exigido para tener derecho a las prestaciones en elRETA es estar en situación de alta o asimilada enel momento del hecho causante. Así lo prevén losartículos 28.1 del Decreto 2530/1970 y 68.1 de laOrden de 24-09-1970.

Los trabajadores del régimen general pueden accedera prestaciones sin estar de alta en la Seguridad Social

Es preciso tener presente que a efectos de cumplirel periodo de cotización exigido para tener derechoa determinadas prestaciones del RETA, se aplicanlas siguientes reglas:

a) No producen efectos las cotizaciones que hayansido ingresadas indebidamente, al igual que lascuotas ingresadas fuera de plazo en respuesta ala invitación al pago, que los artículos 28.2 delDecreto 2530/1970 y 57.2 de la Orden de 24-09-1970 obligan a efectuar a la Tesorería General dela Seguridad Social, para ponerse al corriente enel pago de las cotizaciones.

b) En caso de aplazamiento del pago de las cuotasconcedido con anterioridad al hecho causante,se computan como cotizadas las cuotas siemprey cuando el trabajador esté cumpliendo loscompromisos adquiridos14.


V. ELEMENTOS PREVIOS QUE CONDICIONAN ELALCANCE DE LA ACCIÓN PROTECTORA DEL RETA

14 Sentencia del Tribunal Supremo de 23 de diciembre de 2002 (RJ2003/2474).

12 En lo sucesivo LGSS.13 Sentencia del Tribunal Supremo de 26 de enero de 1994 (RJ 379).

c) Se computan los días cuotas –correspondientesa la cotización por pagas extraordinarias– poste-riores al 1º de enero de 198615.

d) De acuerdo con la disposición adicional 9ª de laLGSS, las cotizaciones exigibles correspondien-tes a periodos anteriores a la formalización delalta producen efectos respecto a las prestacio-nes, una vez hayan sido ingresadas con losrecargos que procedan legalmente. Esta reglasólo es aplicable en los casos en los que el altaen el RETA se haya formalizado con posteriori-dad al 1º de enero de 199416.

En definitiva, como se ha podido constatar, existenalgunas diferencias entre el RETA y el régimengeneral a la hora de configurar los requisitos gene-rales exigidos para poder acceder a la acción pro-tectora correspondiente, aunque éstas respondena las particularidades propias del tipo de trabajodesarrollado por los trabajadores incluidos cadarégimen.

b) LA PROBLEMÁTICA SURGIDA EN TORNOA LA FORMA DE COTIZACIÓN

El modelo de cotización presente actualmente en elRETA se fundamenta en la voluntariedad en elmomento de elegir la base de cotización correspon-diente, pero no sobre la posibilidad de cotizar o no.

Los trabajadores autónomos incluidos en el RETAestán obligados a cotizar, a pesar de que puedenelegir libremente –aunque con alguna restricción,una vez lleguen a una determinada edad– la basede cotización por la que quieren cotizar17. A talefecto, el Informe de la Comisión de Expertosseñala que “los datos estadísticos disponibles mues-

tran que el 95% de los trabajadores autónomos, inclui-dos en el ámbito del RETA, han optado por elegir, comobase de cotización, la base mínima, elección ésta que, engran medida, explica el por qué el importe medio de laspensiones de este régimen se encuentra en los nivelesmás inferiores, muy por debajo del que arroja el Régi-men General…”18.

Esta forma de cotización merece algunas conside-raciones:

El 95 % delos trabajadoresautónomos incluidosen el RETA ha escogidola base mínimade cotización

En primer lugar, cabe señalar que el Informe de laComisión de Expertos propone una reforma delsistema de cotización, con las correcciones nece-sarias encaminadas a equiparar los regímenes decotización del RETA y del régimen general.

En efecto, y sin perjuicio de las medidas transito-rias correspondientes, la forma de cotización delRETA se debería modificar, según la opinión delInforme, de acuerdo con los siguientes parámetros:

1) La supresión de la libertad de elección de lasbases de cotización.

2) La fijación, como base de cotización, de losingresos brutos del trabajador autónomo.

3) El establecimiento de una base mínima y de unabase máxima que coincidan con las bases decotización del régimen general.

4) El establecimiento de bonificaciones en la basemínima para fomentar la ocupación o, en sucaso, facilitar los inicios de la actividad profesio-nal o empresarial.

5) La fijación de un control público más exigente yde una coordinación más eficiente entre lasadministraciones públicas.

6) El establecimiento de reglas especiales para loscolaboradores familiares, porque no tienen unosingresos que se puedan imputar, de forma segre-gada, diferentes de los del núcleo familiar19.


15 Sentencia del Tribunal Supremo de 20 de junio de 2002 (RJ 7500)16 Al respecto, sentencias del Tribunal Supremo de 27 de marzo de

2001 (RJ 3407) y de 23 de marzo de 2002 (RJ 7525).17 Para el año 2006, la base máxima de cotización es de 2.897,70

euros mensuales y la base mínima de 785,70 euros mensuales.La base de cotización de los trabajadores autónomos que, a pri-mero de enero de 2006, tengan 50 o más años cumplidos, estarácomprendida entre las cuantías de 809,40 y 1.509,60 euros men-suales, salvo que se trate del cónyuge supérstite del titular delnegocio que, como consecuencia del fallecimiento de éste, hayatenido que ponerse al frente del mismo y darse de alta en elRETA con 45 o más años de edad, en cuyo caso, la elección debases estará comprendida entre las cuantías de 785,70 y1.509,60 euros mensuales. No obstante, los trabajadores autó-nomos que con anterioridad a los 50 años hubieran cotizado encualquiera de los regímenes del sistema de la Seguridad Socialcinco o más años podrán mantener durante 2006 la base decotización del año 2005 incrementada en un porcentaje com-prendido entre los que haya aumentado la base mínima y lamáxima de cotización al RETA (artículo 110 de la Ley de Presu-puestos Generales del Estado para el año 2006). La elección dela base es revisable antes del día 1 de octubre de cada año, sur-tiendo efectos a partir del 1 de enero del año siguiente. 18 Pág. 151

7) Finalmente, también dispone el establecimientode reglas específicas para el caso concreto de lostrabajadores autónomos con rentas bajas20.

Asimismo, el Informe de la Comisión de Expertosrecoge las ventajas que comportaría este cambiode modelo y la propuesta del texto articulado delEstatuto del trabajador autónomo señala que:

“1. La cotización es obligatoria en el Régimen de Seguri-dad Social de Trabajadores Autónomos. La obliga-ción de cotizar nace desde el momento de iniciaciónde la actividad correspondiente.

2. Dentro del plazo de dos años a partir del inicio de laactividad profesional que hubiere determinado su afi-liación a la Seguridad Social, los trabajadores autóno-mos que acrediten la obtención de unos ingresos bru-tos anuales inferiores a la cuantía anualizada delSalario Mínimo Profesional podrán quedar temporal-mente exentos de la obligación de cotizar, en los térmi-nos y con las condiciones que legalmente se establez-can.

3. La Ley podrá establecer reducciones o bonificacionesen las bases de cotización o en las cuotas de Seguri-dad Social de los trabajadores autónomos jóvenes,de edad madura, mujeres y con discapacidad asícomo de aquellos otros colectivos en función de lascaracterísticas personales o profesionales del trabajoo de la actividad ejercida”.

En segundo lugar, hay que tener muy presente queel modelo de cotización vigente en el RETA no esdemasiado habitual en los países de nuestroentorno. Así, en el caso de Italia los trabajadoresautónomos se deben inscribir obligatoriamente ycotizar para poder obtener las prestaciones corres-pondientes. Sin embargo, estas obligaciones seestructuran de forma diferente según el régimen(de artesanos, comerciantes, trabajadores autóno-mos agrícolas) en el que esté incorporado el traba-jador autónomo; igualmente, en el caso de que setrate de un trabajador parasubordinado (parecido alque en nuestro ámbito se conoce como trabajadorautónomo dependiente).

En el régimen de los artesanos, la cotización se cal-cula en función de los ingresos del trabajadorautónomo, constituidos por la totalidad de las ren-tas de la empresa declaradas a efectos del im-puesto sobre la renta de las personas físicas delaño anterior al que se refieren las cuotas.

Asimismo, cabe destacar que para pagar las cotiza-ciones existe un límite mínimo y máximo de rentas,variable anualmente, y la cuota se calcula aplicandoun porcentaje sobre los ingresos en función de unaescala predeterminada, que tiene como elementosrelevantes la edad del trabajador y sus familiares.

Finalmente, los trabajadores autónomos artesanosy comerciantes de edad inferior a los treinta y dosaños que se dan de alta por primera vez en el régi-men pagan sus cotizaciones reducidas al 50%durante los tres siguientes años. Asimismo, los tra-bajadores mayores de sesenta y cinco años, titula-res de la empresa o sus familiares ya jubiladospueden pedir que la cuota sea reducida al 50 %,pero sólo respecto a la cotización por jubilación21.

En Italia las cotizacionesse estructuran segúnel régimen en que seencuentre el trabajadorautónomo (de artesanos,comerciantes, agrícolas)

En lo que concierne a los trabajadores parasubordi-nados (parecidos a los TRADE), en Italia tienen unrégimen propio de seguridad social y de su cotiza-ción cabe destacar el hecho de que se clasifican endiferentes grupos (año 2006):

• Cotización sobre un 18,20% (que aumenta pro-gresivamente hasta alcanzar el 19,20% en fun-ción de los ingresos) para el caso de los trabaja-dores parasubordinados no inscritos en otrorégimen.

• Cotización sobre un porcentaje del 10% cuandoel trabajador está inscrito en otro régimen, comotambién los trabajadores que efectúan contribu-ciones voluntarias y los titulares de pensiones dereversibilidad.

• Una cotización del 15% en el caso de los titularesde pensiones directas.


19 En este ámbito, el Informe de la Comisión de Expertos señalaque: “… el problema de determinación de las bases de cotiza-ción en las empresas familiares admite muy variadas solucio-nes; al menos, las siguientes. La primera consiste en atribuir acada miembro del núcleo familiar, incluido el titular, una basede cotización equivalente al cociente de dividir los ingresostotales por el número de integrantes de la propia empresa fami-liar. La segunda, variante de la anterior, se sustancia en estable-cer unas bases de cotización irregulares, en función del tiempode dedicación de cada uno de los integrantes del grupo familiar.La tercera, de aplicación técnica más sencilla pero acaso menosequitativa, reside en fijar a los colaboradores una base de coti-zación coincidente con la base mínima legalmente establecida”.

20 Pág. 154

21 En este caso se reduce el suplemento de pensión en la mitad.Están excluidos los titulares de las pensiones de reversibilidad.

Los trabajadores tienen la posibilidad de rescatarhasta cinco años de cotización anteriores al inicio delseguro. La cotización se calcula sobre la base vigenteen el momento de la solicitud y el pago es asumidopor el trabajador. Con ello se pretende mejorar la pro-tección ofrecida al trabajador parasubordinado.

En los casos de colaboración coordinada y conti-nuada,22 dos terceras partes de la cotización correna cargo del comitente y una tercera parte, a cargodel trabajador parasubordinado. En el caso de losprofesionales, la cuota corre a cargo totalmente deltrabajador.

En Portugal el régimen es parecido al que existe en nuestrosistema de seguridad social

A efectos de cotizar, existe un límite máximo derentas, que se actualiza anualmente siguiendo elíndice del coste de la vida.

En Portugal, el régimen es parecido al que existeen nuestro sistema de seguridad social: se prevéuna escala de niveles –que toma como referenciael salario mínimo nacional– de la que el trabajadorautónomo puede elegir el nivel que estime másconveniente para sus intereses.

Resulta interesante la existencia de regímenesespeciales de cotización, algunos de los cuales per-fectamente trasladables al ámbito de nuestro sis-tema de seguridad social:

a) Trabajadores autónomos con rendimientos infe-riores a una cuantía determinada que optanvoluntariamente por quedar protegidos por elrégimen de seguridad social: la base de cotiza-ción es del 50% del salario mínimo nacional.

Cabe destacar también que los trabajadoresautónomos en Portugal, en la primera alta en elrégimen y durante los doce primeros meses deactividad, no tienen la obligación de inscribirseen el sistema ni de cotizar con el objetivo defomentar la ocupación de autónomos. Se tratade una medida que cabría estudiar para implan-tarla efectivamente en nuestro sistema.

b) Trabajadores con unos ingresos anuales que nosuperen un límite determinado fijado legalmente

(cuando tengan ingresos superiores a seis vecesel salario mínimo, e inferiores a doce veces elsalario mínimo): se les permite abonar, duranteel plazo de un año, una cotización inferior. Estamedida también ayudaría a los trabajadores denuestro país incluidos en el RETA a hacer frente asituaciones temporales en las que sus ingresossean inferiores, cualquiera que sea la razón.

c) En el supuesto de los cónyuges de los trabajado-res autónomos, la elección de la base de cotiza-ción es limitada, ya que no puede ser superior ala que se prevé para el cónyuge.

d) Existen determinados supuestos en los que eltrabajador autónomo está exento de cotizar:

1. cuando el trabajador también lleva a cabo untrabajo por cuenta ajena que determina suinclusión obligatoria en otro régimen deseguridad social;

2. cuando el trabajador sea un pensionista deinvalidez o jubilación y el trabajo sea compa-tible con las mencionadas pensiones;

3. cuando el trabajador perciba una pensiónderivada de una incapacidad para el trabajoigual o superior al 70%.

En el régimen de seguridad social de Bélgica, lacotización de los trabajadores autónomos se arti-cula al igual que el caso de Italia, o sea, sobre labase de los ingresos profesionales determinadosde conformidad con la normativa del impuestosobre la renta.

En Bélgica la cotización se establece como en Italia, sobre la basede los ingresos profesionalesdeterminados con elimpuesto sobre la renta

Cabe destacar que existen supuestos especiales decotización, como por ejemplo trabajadores autóno-mos de carácter complementario, cónyuges o pare-jas que tengan la condición de auxiliar y los traba-jadores autónomos que hayan alcanzado la edad dejubilación. Asimismo, el tipo de cotización dependede las características del trabajador autónomo. Sedistinguen diferentes categorías de cotizantes y seles permite solicitar la exoneración de cotizacionescuando estén en un estado de necesidad. Esta exo-neración de cotizaciones no repercute negativa-


22 Es preciso tener en cuenta que, en este régimen, se incluyen pro-fesionales y supuestos de colaboración coordinada y continuada.

mente sobre la protección social y se considera aefectos de las prestaciones, exceptuando los casosde jubilación, y de muerte y supervivencia.

El Síndic considera que este tipo de exoneración sedebería incluir, con todos los mecanismos de con-trol que se estimen necesarios, en el marco denuestro sistema de seguridad social.

Aunque es preciso concluir que se comparte ple-namente el modelo de cotización que propone elInforme de la Comisión de Expertos del Ministeriode Trabajo y Asuntos Sociales. El modelo propuestoes mayoritario en los países de nuestro entorno.Asimismo, se trata de un modelo que facilita laadaptación a las características particulares de losdiferentes colectivos de trabajadores autónomospresentes actualmente en nuestro sistema econó-mico y que servirá para adecuar el importe de lasprestaciones a los ingresos y las cotizaciones efec-tuadas con anterioridad. Por lo tanto, el Síndic con-sidera que se debería modificar el sistema actualde cotización del RETA e incorporar el modelo decotización que toma como base los ingresos profe-sionales obtenidos por cada trabajador autónomo.

El Síndic comparte elmodelo de cotización quepropone el Informe dela Comisión de Expertosdel Ministerio de Trabajo

Sin embargo, es preciso añadir las siguientes con-sideraciones:

• Cabría estudiar la posibilidad de implantar unsistema, como por ejemplo el belga, que distin-gue el tipo de cotización aplicable en función delnivel de ingresos obtenido por el trabajador yque prevé la aplicación de un tipo hasta a undeterminado nivel de ingresos, y de otro adicio-nal, cuando el trabajador supere el límite.

• Se comparte la idea del Informe de prever unabase mínima de cotización, a la que se deberíanacoger los trabajadores autónomos que obten-gan ingresos profesionales inferiores a ésta.

• El Síndic también comparte la idea del Informesobre la necesidad de tratar de forma especial lasituación del trabajador que inicia su actividad pro-fesional como autónomo, con la bonificación decuotas durante el primer o los dos primeros años.Sin embargo, en este punto también es preciso pre-ver que esta exoneración no puede comportar un

perjuicio en el momento de percibir las correspon-dientes prestaciones del sistema de la SeguridadSocial y que, en consecuencia, éste se debe tenerpor cotizado respecto a la totalidad de las prestacio-nes del sistema, o al menos, respecto a una parte.

• Esta institución considera que es preciso tener encuenta el modelo belga según el cual, ante unasituación de necesidad (crisis del mercado, nece-sidad de reorganización de la actividad, etc.), eltrabajador autónomo puede solicitar una exone-ración temporal del pago de cotizaciones. Se tratade una medida necesaria y plenamente viable,mientras se prevean los requisitos correspon-dientes y los mecanismos de control necesarios.De nuevo, esta exoneración no debería repercutirnegativamente sobre futuras prestaciones.

• Se debería continuar y mejorar la política de boni-ficación de cuotas en el marco del trabajo autó-nomo y prever bonificaciones temporales –pero decuantía importante– respecto a los colectivos quelo requieran (jóvenes, mujeres, discapacidades,personas en situación de exclusión social, etc.).

• Y finalmente, cabe insistir en que continuar conel modelo de cotización actual supondría perpe-tuar el hecho de que la gran mayoría de los tra-bajadores del RETA –el 95% actualmente– escojala base mínima de cotización (unos porque notienen otro remedio y otros porque es lo máseconómico) y que, independientemente de cuálsea su situación en el momento de cotizar, pos-teriormente perciban prestaciones de una cuan-tía baja, y en consecuencia, no sientan que el sis-tema de seguridad social los está protegiendo.

c) LA PROTECCIÓN DE LOS RIESGOSPROFESIONALES

Cabe señalar que la protección en el marco de losaccidentes de trabajo y las enfermedades profesio-


23 Artículo 47.3 del Reglamento General sobre Inscripción deEmpresas y Afiliación, Altas, Bajas y Variaciones de Datos deTrabajadores en la Seguridad Social: “Los trabajadores incluidosen este régimen especial que hayan optado voluntariamentepor la inclusión de la prestación económica por incapacidadtemporal en el ámbito de la acción protectora de este régimenpodrán optar por mejorar asimismo voluntariamente la acciónprotectora que dicho régimen les dispensa, incorporando laprotección por las contingencias de accidentes de trabajo yenfermedades profesionales[…] La opción de estos trabajadoresen favor de la protección por contingencias profesionalesdeberá formalizarse con la misma entidad gestora o colabora-dora con la que se haya formalizado o se formalice dicha cober-tura de la incapacidad temporal. La renuncia a la cobertura dela prestación por incapacidad temporal implicará en todo casola renuncia a la protección por contingencias profesionales, sinque la renuncia a esta última conlleve la renuncia a la coberturapor incapacidad temporal, salvo que así se solicite expresa-mente […]”. También artículo 3 del Real Decreto 1273/2003.

nales es relativamente reciente en el ámbito delRETA, por haberla incorporado en 2003. Está regu-lada por la disposición adicional 34ª de la LGSS ylos artículos 4 y siguientes del Real Decreto1273/2003.

Si un trabajador autónomo quiere estarprotegido ante los accidentes de trabajoy las enfermedadesprofesionales tiene que asumir una doble cotización

Esta protección tiene un carácter voluntario parael trabajador y además sólo pueden acceder a lamisma los trabajadores autónomos que tambiénhayan optado por proteger la incapacidad tempo-ral23. Eso comporta que si un trabajador autónomoquiere estar protegido ante los accidentes de tra-bajo y las enfermedades profesionales debe asu-mir una doble cotización adicional: la derivada dela incapacidad temporal y la prevista para la pro-tección ante los accidentes de trabajo y las enfer-medades profesionales. Eso le obligaría a incre-mentar la cuota en un porcentaje doble: elprimero, la diferencia que resulta entre el 26,50%–tipo que se aplica si el trabajador no se acoge a laincapacidad temporal– y el 29,80% –tipo que seaplica al trabajador autónomo que percibe la inca-pacidad temporal (un 3,3%)– y otro porcentaje quese debe añadir, que varía en función de la peligro-sidad de la actividad que desarrolla el trabajadorautónomo y que puede llegar al 8,95%24.

En total, el porcentaje mínimo por el que deberíacotizar el trabajador autónomo que obtiene la pro-tección por accidentes de trabajo y enfermedadesprofesionales es del 31% (29,80% + 1,20% = 31%) yel porcentaje máximo es del 38,75%, que, aplicadoa la base de cotización del trabajador, supone unacantidad mensual importante; lo que condicio-

nará, lógicamente, la decisión de optar por la men-cionada cobertura o no. En la práctica, el númerode trabajadores que ha optado por esta protecciónes muy bajo (según los datos aparecidos en 2005,no superaba el 3% de los trabajadores autónomos).

Respecto al elemento de “voluntariedad” en la pro-tección, el Informe de la Comisión de Expertos delMinisterio recomienda la recuperación gradual delprincipio de obligatoriedad, que debería comenzarde forma inmediata con la incapacidad temporal, yposteriormente, esta obligatoriedad se podríaextender a la protección de los accidentes de tra-bajo y las enfermedades profesionales25.

Asimismo, cabe enfatizar el que la disposición adi-cional 34a de la LGSS y el artículo 3 del Real Decreto1273/2003 recojan un concepto específico de acci-dente de trabajo y de enfermedad profesional. Estosconceptos, si bien son bastante similares a los queprevé el régimen general en el artículo 115 de laLGSS, presentan algunas importantes diferencias.

No tienen la consideración de accidente de trabajoen el RETA:

1. los que sufra el trabajador de ida y vuelta alpuesto de trabajo;

2. los que sean consecuencia de una fuerza mayorextraña al trabajo;

3. los que sean consecuencia de dolo o de laimprudencia temeraria del trabajador.

4. La concurrencia de la culpabilidad civil o crimi-nal de un tercero no impide la calificación de unaccidente como accidente de trabajo, salvo queno tenga relación alguna con el trabajo.

En el marco del RETA se usa un concepto de accidente de trabajomás restrictivo que en el régimen general

La diferencia esencial existente en este ámbitorespecto al régimen general es que en el caso delRETA siempre se exige que el accidente hayatenido como causa directa e inmediata la ejecu-ción del trabajo que determina su inclusión dentrodel régimen mencionado.

Por el contrario, en el ámbito del trabajo por cuentaajena, la regulación es más abierta y existe,incluso, una presunción iuris tantum –artículo 115.3de la LGSS– según la cual se presume que son pro-ducidas por un accidente de trabajo “las lesiones


24 Artículo 1º y anexo 2 del Real Decreto 2930/1979, de 29 dediciembre, por el que se revisa la tarifa de primas para la cotiza-ción a la Seguridad Social por accidentes de trabajo y enferme-dades profesionales. Conforme al artículo 110 de la Ley de Pre-supuestos Generales del Estado para el año 2006: “para lascontingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profe-sionales se aplicarán los porcentajes de la tarifa de primasincluida en el Anexo 2 del Real Decreto 2930/1979, de 29 dediciembre, sobre la base de cotización elegida por el interesado”.

25 Pág. 161

que sufra el trabajador durante el tiempo y en el lugardel trabajo”26.

En definitiva, en el marco del RETA se utiliza unconcepto de accidente de trabajo más riguroso orestrictivo que en el caso del régimen general. ElSíndic considera que se debería dispensar un tratosemejante a los dos colectivos de trabajadores.

Asimismo, en cuanto a los requisitos que debencumplirse para tener derecho a las prestacionesderivadas de accidentes de trabajo o enfermeda-des profesionales, el artículo 5 del Real Decreto1273/2003 prevé, tal y como ocurre en todos losefectos, que: “será requisito imprescindible para elreconocimiento y abono de las prestaciones que los inte-resados estén afiliados y en situación de alta o asimi-lada, así como que, con excepción del auxilio por defun-ción, se hallen al corriente en el pago de las cuotas a laSeguridad Social.

Finalmente, en este ámbito, cabe tener en cuenta quetambién existen diferencias en la forma de calcularla base reguladora de las prestaciones correspon-dientes, respecto a lo que prevé el régimen general.

d) EL TRABAJO AUTÓNOMO A TIEMPOPARCIAL

Tal y como ha puesto en relieve el Informe de laComisión de Expertos, el problema principal eneste ámbito es que, a diferencia del trabajo porcuenta ajena, el trabajo autónomo no está jurídica-mente sujeto a limitaciones objetivas de jornada,lo que dificulta enormemente el poder fijar unajornada a tiempo parcial o un trabajo a tiempo parcial;y añade que “por estas razones, el trabajo a tiempoparcial a efectos de Seguridad Social se encuentra enpermanente estado de sospecha. Los poderes públicostemen que su aceptación sea una vía fácil bien paraacceder a los derechos y prestaciones dispensados por elsistema de protección social bien para burlar las obliga-ciones de cotización…”27.

Sin embargo, el mencionado Informe propone queen un futuro se reconozca el derecho de los trabaja-dores autónomos a tiempo parcial a afiliarse y darsede alta en el RETA, lo que comparte la institución.

El Síndic considera que cabe recomendar la regula-ción de la figura del trabajador autónomo a tiempoparcial, ya que la sospecha de un posible fraude olas dificultades de control no pueden continuarsiendo un impedimento al regular una clara reali-dad práctica: el hecho de que son cada vez más lostrabajadores autónomos que sólo dedican a suactividad empresarial o profesional una parte limi-tada de su tiempo (compaginándola con otro tipode actividad o no). Asimismo, esta regulación faci-litaría la puesta en marcha efectiva de figuras rele-vantes, como por ejemplo las de la jubilación par-cial o la jubilación flexible en el marco del trabajoautónomo.

Es preciso regularla figura del trabajadorautónomo a tiempo parcial

Cabría definir al trabajador autónomo a tiempoparcial como aquél cuya jornada de trabajo es infe-rior al 75% de la jornada de trabajo comparable. Larazón de fijar un porcentaje fijo es garantizar unaseguridad jurídica en este ámbito; el porcentaje del75% garantiza un mínimo de actividad y permitecontinuar considerando como trabajador autó-nomo a tiempo completo al que, por su nivel deactividad (un 80%, 85%), es muy próximo a esteconcepto. Aun así, no es conveniente fijar un por-centaje mínimo de dedicación que determine laexclusión del concepto de trabajador autónomo atiempo parcial, ya que otros factores necesarios,como la habitualidad, ya contribuirán, en su caso,a excluirlo.

Es preciso que la actividad autónoma a tiempoparcial se desarrolle con habitualidad, excluyendola actividad ocasional.

Finalmente, cabría modificar el marco de la cotiza-ción en el RETA y las normas que regulan las pres-taciones correspondientes, ya que la normativavigente en este ámbito no resulta aplicable, puesse basa en el trabajo por cuenta ajena.


26 E incluso la definición del concepto de accidente de trabajorecogida en el artículo 115.1 de la LGSS es más genérica que laprevista para el trabajador autónomo: “Se entiende por acci-dente de trabajo toda lesión corporal que el trabajador sufracon ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute porcuenta ajena”.

27 Pàg. 158

a) LA PRESTACIÓN POR INCAPACIDADTEMPORAL

Una de las prestaciones que ha sido objeto de másmodificaciones legales en el marco del RETA hasido precisamente la incapacidad temporal y algu-nas de estas modificaciones han estado destina-das a mejorar la protección otorgada y aproxi-marla a la que prevé el régimen general.

Actualmente, la disposición adicional 11a.2 de laLGSS prevé que los trabajadores incorporados en elRETA podrán optar entre acogerse a la coberturade la protección del subsidio por incapacidad tem-poral o no. Se trata, por lo tanto, de una prestaciónde carácter voluntario28, ante el carácter obligato-rio que ésta tiene en el marco del régimen generalde la Seguridad Social.

Asimismo, la mencionada disposición adicionalprevé que los trabajadores que elijan quedar prote-gidos por esta prestación puedan optar entre for-malizar la cobertura con el Instituto Nacional de laSeguridad Social o con una mutua de accidentes detrabajo y enfermedades profesionales de la Seguri-dad Social, en los términos previstos reglamenta-riamente. Sin embargo, los trabajadores que hayansolicitado o soliciten el alta en el RETA a partir del1º de enero de 1998 deberán formalizar la mencio-nada cobertura necesariamente con una mutua.Igualmente, los trabajadores autónomos que, en lafecha señalada anteriormente, hayan optado porformalizar su cobertura con una mutua sólo pue-den modificar su opción en favor de otra mutua.

En este punto, es preciso resaltar la rigidez de lanormativa al regular el procedimiento de formali-zación de la cobertura de la incapacidad temporal.En efecto, se prevé que es en el momento de darsede alta en el RETA cuando el trabajador autónomodebe decidir si quiere acogerse a la mencionadacobertura o no, y esta decisión tendrá efectos

durante un mínimo de tres años naturales. Unavez transcurrido este periodo, el trabajador autó-nomo puede cambiar su opción y elegir la cober-tura de la prestación, si la había excluido, o renun-ciar a ella si se había acogido a la misma. Tanto enun caso como en otro, la solicitud se debe formulardurante el último de los tres años de cada periodoy antes del 1º de octubre, con efectos desde el 1º deenero del año siguiente. Efectivamente se trata deun sistema poco flexible.

También resulta rígida la forma de elegir la entidadque asumirá la protección de la incapacidad tem-poral. Esta institución considera que cabe reco-mendar una regulación más flexible y adaptada alas circunstancias que se pueden presentar en elmarco del trabajo autónomo, y reducir el plazo pre-visto actualmente para optar o modificar la opciónpara la protección de la incapacidad temporal.

Es preciso tener en cuenta, además, que si el traba-jador opta por la cobertura de la incapacidad tem-poral debe asumir una cotización adicional, que,para el 2006, es del 29’80% y que cuando no seacoja a ella, será del 26,50%29.

Asimismo, cabe tener presente que si se opta porproteger la incapacidad temporal, la disposiciónadicional 34a.1 de la LGSS prevé que el trabajadorautónomo también pueda voluntariamente mejo-rar el ámbito de la acción protectora incorporandola protección correspondiente en las contingenciasde accidentes de trabajo y enfermedades profesio-nales. Esta cobertura también implica una cotiza-ción adicional a cargo del trabajador.

La diferencia con el régimen general es que losrequisitos previstos consisten en la incorporaciónde un nivel de rigor más elevado en comparacióncon los trabajadores por cuenta ajena.

Respecto a la duración de la prestación, el artículo10 del Real Decreto 1273/2003 prevé que el derechonace, a todos los efectos, el cuarto día inclusive debaja médica o el día siguiente de la baja si el traba-jador autónomo ha optado por la cobertura de las


VI. EL ALCANCE DE LA ACCIÓN PROTECTORA

28 Es preciso recordar que esta prestación fue incluida en el RETAcon carácter voluntario mediante el Real Decreto 1774/1978, de23 junio. Posteriormente, el Real Decreto 43/1984, de 4 de enero,le atribuyó un carácter obligatorio, que se mantuvo hasta que laLey 21/1993, de 29 de diciembre, de Presupuestos Generales delEstado para el 1994, volvió a otorgarle el carácter voluntario.

29 Artículo 110 de la Ley de Presupuestos Generales del Estadopara el 2006

contingencias profesionales y el origen de la pres-tación es un accidente de trabajo o una enferme-dad profesional.

La duración total de la prestación es la misma pre-vista para el caso del régimen general (artículo128.1.a de la LGSS).

La normativa es demasiado rígida a la hora de regular el procedimiento de formalización de la cobertura de incapacidad temporal

Finalmente, cabe señalar que el trabajador autó-nomo incluido en el RETA continúa teniendo laobligación de cotizar durante la situación de inca-pacidad temporal, tal y como ocurre en el régimengeneral, aunque las situaciones son claramentediferentes.

La única medida correctora que contempla esteámbito consiste en reconocer al trabajador autó-nomo la posibilidad de solicitar un aplazamiento yun fraccionamiento del pago de las cuotas durantela situación de incapacidad temporal, excluyendolas correspondientes al mes en el que se inicia laprestación.

Por lo tanto, en este ámbito, es preciso poner derelieve las mejoras importantes incorporadasdurante los últimos años, y recomendar, que si sequiere garantizar la máxima protección de todoslos trabajadores autónomos, la protección de laincapacidad temporal debería ser obligatoria, aun-que eso comporte también un incremento de lascotizaciones a cargo del trabajador.

b) LA PROTECCIÓN POR MATERNIDAD

En este ámbito cabe tener presente lo que prevé ladisposición adicional 11ª bis de la LGSS, en la quese dispone que los trabajadores por cuenta ajena “ylos trabajadores por cuenta propia incluidos en los dis-tintos Regímenes Especiales del sistema tendrán derechoa la prestación por maternidad con la misma extensión yen los mismos términos y condiciones que los previstospara los trabajadores del Régimen General en el capítuloIV bis del Título II de la presente Ley…”. En el mismosentido, el artículo 1º del Real Decreto 1251/2001, de16 de noviembre, por el que se regulan las presta-

ciones económicas del sistema de la SeguridadSocial por maternidad y riesgo durante el emba-razo, declara aplicable al RETA lo que disponen loscapítulos II e III del mencionado Real Decreto.

Existe, por lo tanto, una equiparación entre la pro-tección otorgada por el régimen general y por elRETA. Una equiparación que, como ocurre en elmarco de otras prestaciones, no es total, ya quepara reconocer y abonar la prestación es precisoque el trabajador esté al corriente en el pago de lascuotas a la Seguridad Social, entre otros requisitoscomunes con el régimen general.

Pese a la regla de equiparación entre el RETA y elrégimen general, existe una diferencia importante,que prevén los artículos 2.3 y 4 del Real Decreto1251/2001: los trabajadores autónomos tienenvedado el acceso a la prestación por maternidad atiempo parcial, introducida en nuestro sistema deseguridad social por la Ley 39/1999, de 5 denoviembre, de conciliación de la vida laboral yfamiliar de las personas trabajadoras. Esta institu-ción considera que la imposibilidad de los trabaja-dores autónomos de acceder a la prestación pormaternidad a tiempo parcial es criticable por dife-rentes motivos:

• Se sitúa en peor posición a los trabajadores autó-nomos, sin que para ello exista una causa obje-tiva que lo justifique. Y a la vez, pueden resultarperjudicados los derechos de los hijos o menoresque deben ser objeto de cuidado.

• Es plenamente posible que una actividad autó-noma se pueda desarrollar a tiempo parcial ycompaginarla con la prestación correspondiente.Se trata de una opción que debe tomar el traba-jador autónomo y no el legislador.

• Existen suficientes mecanismos para evitar posi-bles situaciones fraudulentas.

• Es contraria al que prevé la misma disposiciónadicional 11ª bis, que reconoce a los trabajadoresautónomos el derecho a acceder a las prestacio-nes por maternidad en las mismas condicionesque los trabajadores por cuenta ajena. Por lotanto, esta equiparación debería comprendertambién la fórmula de goce de la prestación atiempo parcial.

Cabe recomendar que se modifique la normativareglamentaria de desarrollo de la prestación pormaternidad con el objetivo de reconocer también,en el caso de los trabajadores autónomos, el posiblegoce de la prestación mencionada a tiempo parcial.

Durante el tiempo de percepción de la prestaciónpor maternidad persiste la obligación de cotizar en


la Seguridad Social (artículo 106 de la LGSS), y asi-mismo, el trabajador autónomo puede solicitar a laTesorería General de la Seguridad Social un apla-zamiento y un fraccionamiento del pago en lascondiciones previstas legalmente.

Los trabajadores autónomos tienen vedado el acceso a la prestación por maternidada tiempo parcial

En este ámbito, cabe recomendar que se exonere altrabajador autónomo del pago de las cotizacionesdurante la situación de maternidad por diferentesmotivos:

• La duración delimitada y corta de la prestación,a diferencia de lo que ocurre, por ejemplo, en elcaso de la incapacidad temporal.

• El hecho de que esta situación –vinculada a laspolíticas familiares y de conciliación de la vidalaboral y familiar– exige una especial protección.

• No se debe olvidar que, en la misma situación, sifuese un trabajador por cuenta ajena y si elempresario contratase a otro trabajador parasustituirlo, recibiría una bonificación del 100% delas cuotas empresariales de la Seguridad Social.Y además las cuotas empresariales correspon-dientes al trabajador sustituido también se boni-ficarían al 100%. Eso comporta que, para elempresario, la baja por maternidad y la sustitu-ción del trabajador por otro tenga un “coste cero”desde la perspectiva de la seguridad social.

Por lo tanto, cabe recomendar que se dé el mismotrato a los trabajadores autónomos incluidos en elRETA que a los incluidos en el régimen general;que durante la prestación por maternidad se lesexima de cotizar en la Seguridad Social; y que seconsidere este tiempo como cotizado a la Seguri-dad Social a efectos de las prestaciones futuras.

c) LA PRESTACIÓN POR RIESGO DURANTEEL EMBARAZO

La regulación general de la prestación por riesgodurante el embarazo –incorporada en nuestro sis-tema de seguridad social en 1999– está en los artí-culos 134 y 135 de la LGSS. La disposición adicional8a.4 de la LGSS prevé que lo que disponen los men-

cionados artículos es aplicable a los trabajadoresautónomos “en los términos y las condiciones que sereglamentariamente se establezcan”.

Este desarrollo reglamentario está contemplado enlos artículos 22 a 28 del Real Decreto 1251/2001, de 16de noviembre, por el que se regulan las prestacioneseconómicas del sistema de la Seguridad Social pormaternidad y riesgo durante el embarazo. Esta regu-lación es parecida a la prevista para los trabajadorespor cuenta ajena incluidos en el régimen general.

A tal efecto, cabe señalar que la situación protegidaconsiste en que la trabajadora autónoma embara-zada interrumpa la actividad profesional o empresa-rial en los casos en los que el desarrollo de la men-cionada actividad “influya negativamente en la salud dela trabajadora embarazada o del feto, y así se certifiquepor los servicios médicos de la Entidad gestora correspon-diente” (artículo 22 del Real decreto 1251/2001).

Pese a que el nivel de protección es parecido al delos trabajadores por cuenta ajena incluidos en elrégimen general, existe alguna diferencia. En pri-mer lugar, durante el tiempo que transcurre entrela solicitud de la prestación y la emisión del certi-ficado acreditativo de la existencia de la situaciónprotegida antes señalada (que pueden ser días oincluso semanas), la trabajadora autónoma o biencontinúa con su actividad profesional (con elriesgo que implica riesgo para su salud o la de suhijo) o bien deja de trabajar, sin percibir los ingre-sos correspondientes y sin percibir ninguna pres-tación a cargo de la Seguridad Social30.

Es preciso que se eximaa las trabajadoras autónomas de cotizar en la Seguridad Social durante la prestación por riesgo durante el embarazo

En este ámbito y con el objetivo de ofrecer lamáxima cobertura posible a la trabajadora autó-noma, los efectos económicos de la prestación sedeberían retrotraer a la fecha de la presentación dela solicitud.


30 Es cierto, no obstante, que podría acceder, de haber optado porella, a la prestación por incapacidad temporal, pero considera-mos tal situación como inadecuada e incluso fraudulenta, yaque a través de la citada prestación se estaría cubriendo unacontingencia que corresponde realmente cubrir a la prestaciónpor riesgo durante el embarazo.

Y en segundo lugar, se mantiene la obligación decotizar durante la situación de riesgo durante elembarazo. En este punto, se considera convenienterecomendar que se exima a la trabajadora de coti-zar durante este periodo, pero que éste se consi-dere como cotizado a efectos de las prestacionesfuturas, atendiendo la duración limitada de la pres-tación en sí, el hecho de que se trata de una situa-ción –vinculada con las políticas de seguridad ysalud laboral– que exige una especial proteccióny el hecho de que si fuese un trabajador por cuentaajena y el empresario contratase a otro trabajadorpara sustituirlo, recibiría una bonificación del 100%de las cuotas empresariales de la Seguridad Social,y las cuotas empresariales correspondientes al tra-bajador sustituido también se bonificarían al 100%.

En definitiva, es preciso recomendar que se dé elmismo trato a las trabajadoras autónomas inclui-das en el RETA y que, por lo tanto, durante la pres-tación por riesgo durante el embarazo se las eximade cotizar a la Seguridad Social, y que se considereeste tiempo como cotizado a los efectos de lasprestaciones futuras.

d) EL ALCANCE DE LA PROTECCIÓN EN ELMARCO DE LA INCAPACIDAD PERMANENTE

La regulación básica de esta importante prestaciónestá en los artículos del 36 al 41 del Decreto2530/1970 y del 74 a al 87 de la Orden de 24-09-1970, y en diferentes preceptos de la LGSS, que ladisposición adicional 8a.1 de la LGSS declaraexpresamente aplicables a este ámbito. En con-creto, en el marco del RETA se pueden aplicar losartículos 137.2 y 3, 138 (salvo el último párrafo delapartado 2 y el apartado 5), 140.1, 140.2, 140.3 y 143.

Como en otras prestaciones, en este caso se haproducido durante los últimos años un procesoimportante de homogeneización con el régimengeneral, a pesar de que aún persisten diferenciasentre los dos regímenes.

En primer lugar, en cuanto a los requisitos exigidospara tener derecho a la prestación, cabe señalar lossiguientes:

a) Estar de alta o en una situación asimilada al alta.Es preciso tener presente, sin embargo, que el artí-culo 138.3 de la LGSS prevé que las pensiones deinvalidez permanente, en los grados de incapaci-dad permanente absoluta para todos los trabajos,o las situaciones de gran invalidez derivadas decontingencias comunes se pueden solicitar, aun-que los interesados no se estén de alta o en unasituación asimilada al alta en el momento delhecho causante. En tales supuestos, el periodomínimo de cotización exigible es, en todo caso, de

quince años de los que como mínimo tres debenestar comprendidos dentro de los diez años inme-diatamente anteriores al hecho causante.

b) Estar al corriente en el pago de las cotizaciones.

c) En el caso de enfermedad común, cumplir conun determinado periodo de cotización, quedepende esencialmente de la edad que tenga elsolicitante de la prestación31. En los casos deaccidente no laboral, de accidente de trabajo yde enfermedad profesional no se requiere nin-gún periodo previo de cotización (cabe recordarque la protección por accidente de trabajo yenfermedad profesional tiene un caráctervoluntario, y en el supuesto de que no se prote-jan, todas las situaciones se consideran comoderivadas de riesgos comunes).

En segundo lugar, en cuanto a las prestaciones,cabe formular diferentes consideraciones:

a) Actualmente los trabajadores incluidos en elRETA tienen derecho a la prestación de incapa-cidad permanente parcial, de conformidad conlo previsto por el artículo 4 del Real Decreto1273/2003, de 10 de diciembre, aunque ésta nose reconoce en los mismos términos que en elcaso de los trabajadores incluidos en el régimengeneral. En efecto, el artículo mencionadoseñala que “en el Régimen Especial de trabajadorespor cuenta propia o autónomos, se entenderá porincapacidad permanente parcial para la profesiónhabitual la que, sin alcanzar el grado de total, oca-sione al trabajador una disminución no inferior al50% en su rendimiento normal para dicha profesión,sin impedirle la realización de las tareas fundamen-tales de aquélla”; la diferencia es que la disminu-ción de rendimiento, en el caso de los trabajado-res del régimen general, es sólo del 33%.Cabe recomendar, en este ámbito, que se exija elmismo trato para los dos tipos de trabajadores.

b) Las prestaciones recuperadoras se reconocen enlos mismos términos previstos para el régimengeneral, de conformidad con lo que prevén losartículos 3932 del Decreto 2530/1970 y 83 de laOrden de 24-09-1970.


31 Si tiene menos de 26 años se exige la mitad del tiempo trans-currido entre la fecha en que cumplió los 16 años y la del hechocausante, mientras que de tener cumplidos los 26 años se exigeuna cuarta parte del tiempo transcurrido entre la fecha en quehubiese cumplido los 20 años y el día del hecho causante, conun mínimo de 5 años. Asimismo, una quinta parte del períodode cotización exigible debe estar comprendido dentro de los 10años inmediatamente anteriores al hecho causante.

32 “En las situaciones de invalidez protegidas por este régimenespecial, los beneficiarios tendrán derecho a las prestacionesrecuperadoras en los mismos supuestos, términos y con elalcance determinado para éstas en el régimen general de laSeguridad Social”.

c) Se tiene derecho a la prestación por lesionespermanentes no invalidantes, en los casos enlos que el trabajador autónomo haya protegidolos riesgos de accidentes de trabajo y enferme-dades profesionales. Y eso en los mismos térmi-nos que en el caso del régimen general.

d) También se tiene derecho a las prestacionesderivadas de incapacidad permanente total,total calificada, absoluta y gran invalidez. Eneste punto, es preciso recordar que la incapaci-dad permanente total calificada fue instauradamediante el Real Decreto 463/2003, de 25 deabril, sobre el reconocimiento del incremento dela pensión de incapacidad permanente totalpara la profesión habitual para los trabajadorespor cuenta propia. Con ello se recoge otra reco-mendación del Síndic, y también, una larga rei-vindicación del colectivo de trabajadores autó-nomos. Sin embargo, es preciso tener en cuentaque el reconocimiento de esta incapacidad per-manente total calificada sólo es aplicable en lassituaciones de incapacidad permanente que sehayan declarado a partir del 1º de enero de200333. Eso implica excluir, situación muy discu-tible, todas las pensiones causadas con anterio-ridad a la fecha mencionada.

e) En el caso de la enfermedad común, las presta-ciones por incapacidad permanente total, totalcalificada, absoluta y gran invalidez se calculanal igual que en el régimen general. Existe, aunasí, una diferencia importante: a diferencia delrégimen general, en el caso del RETA no se inte-gran las denominadas lagunas de cotización, osea, si en el periodo tenido en cuenta para cal-cular la base reguladora existen meses durantelos que no ha existido la obligación de cotizar,estos meses computan como cero, lo que reper-cute negativamente sobre el cálculo de la pen-sión. Obviamente, en este ámbito cabe reco-mendar que se modifique la situación actual yque, en consecuencia, también se integren laslagunas de cotización en el caso de los trabaja-dores incluidos en el RETA.

Asimismo, cabe destacar que existen diferencias res-pecto al régimen general, en el ámbito de la indem-nización a tanto alzado prevista para el caso de laincapacidad permanente total, las cuales es precisoque se equiparen a lo que prevé el régimen general.

e) LA PENSIÓN DE JUBILACIÓNCONTRIBUTIVA

La regulación de la pensión de jubilación (presta-ción de vejez) en el marco del RETA está en los artí-

culos del 42 al 45 del Decreto 2530/1970 y del 88 al95, de la Orden de 24-09-1970. Este marco legal, apesar de que aún es formalmente vigente, ha sidosustituido en la práctica, como consecuencia de loque prevé la disposición adicional 8a.1 de la LGSS,por la normativa aplicable en el marco del régimengeneral de la Seguridad Social, ya que la mencio-nada disposición adicional señala que tambiénson aplicables en el ámbito del RETA los artículos161.1.b), 161.4, 161.5, 162.1.1, 162.2, 162.3, 162.4,162.5, 163 y 165 de la LGSS. Estos preceptos regulanlos requisitos exigibles para tener derecho a lapensión de jubilación contributiva, las reglas paracalcular su cuantía y el régimen de incompatibili-dades. Se trata, pues, de cuestiones que son actual-mente comunes al RETA y al régimen general de laSeguridad Social.

Este hecho constituye un ejemplo más del procesode homogeneización de los últimos años entre elRETA y el régimen general, aunque el mencionadoproceso no impide afirmar que aún se mantienenalgunas diferencias importantes entre los dos regí-menes.

Asimismo, desde una perspectiva cuantitativa, el1º de febrero de 2006 había 594.594 pensionistas dejubilación en el RETA y la pensión media era de523’09 €. En el régimen general, en la misma fecha,había 2.606.557 pensionistas y la pensión media sesituaba en 902,70 €.

Es preciso señalar que los requisitos que debecumplir actualmente una persona incluida en elRETA para tener derecho a la pensión de jubilacióncontributiva son los siguientes:

1) Estar al corriente en el pago de las cotizaciones:la exigencia de este requisito se deriva de laremisión que el artículo 43 del Decreto2530/1970 efectúa a las “condiciones genera-les”34 exigidas para tener derecho a las presta-ciones que prevé el artículo 2835 del mismoDecreto. En el mismo sentido se manifiesta el


33 Disposición adicional única del Real Decreto 463/2003

34 “Serán beneficiarios de la pensión de vejez las personas incluidasen el campo de aplicación de este régimen especial que, en lafecha en que se entienda causada la prestación, tengan cumplidala edad de sesenta y cinco años, reúnan las condiciones generalesexigidas en el artículo 28 de este Decreto y cumplido el períodomínimo de cotización establecido en el artículo 30 del mismo”.

35 “1. Las personas incluidas en el campo de aplicación de esterégimen especial causarán derecho a las prestaciones delmismo cuando, sin perjuicio de las particulares exigidas parauna de éstas, reúnan la condición general de estar afiliadas y enalta en este régimen o en situaciones asimiladas al alta en lafecha en que se entienda causada la prestación. 2. Es asimismocondición indispensable para tener derecho a las prestaciones(…), con excepción del subsidio de defunción, que las personasincluidas en el campo de aplicación de este régimen se hallenal corriente en el pago de sus cuotas exigibles en la fecha en quese entienda causada la correspondiente prestación…”

artículo 89 de la Orden 24-09-1970 en relación alartículo 57 de ésta.

Como se puede apreciar, es una primera diferen-cia respecto a los trabajadores incluidos en elrégimen general, ya que mientras éstos puedenacceder, como regla general, a la prestación aun-que no se encuentren al corriente en el pago delas cuotas de la Seguridad Social correspondien-tes –como consecuencia de que su empresario nohaya cumplido con la obligación de cotizar ade-cuadamente y teniendo en cuenta lo que disponeel régimen de responsabilidad empresarial queprevé el artículo 126.2 de la LGSS– un trabajadorautónomo incluido en el RETA debe cumplir nece-sariamente con este requisito para poder tenerderecho a la pensión de jubilación.

2) Estar en situación de alta o situación asimiladaal alta en el momento de sobrevenir la contin-gencia protegida (arte. 161.1 de la LGSS).

Aun así, es preciso tener en cuenta que, al igualque ocurre en el caso del régimen general, untrabajador autónomo puede acceder a la pen-sión de jubilación desde la situación de no alta,siempre y cuando tenga cubierto un periodo decotización de quince años, de los que al menosdos deben estar comprendidos dentro de losquince años inmediatamente anteriores almomento de causar la pensión, de acuerdo conlo previsto por el artículo 161.5 de la LGSS, pre-cepto aplicable en el ámbito del RETA según loque prevé la disposición adicional 8a.1 de lamencionada LGSS.

3) Haber cumplido sesenta y cinco años en la fechaen que se entienda causada la prestación, deacuerdo con los artículos 4336 del Decreto 2530/1970 y 89 de la Orden de 24-09-197037.

Eso implica, como una segunda diferencia res-pecto al régimen general, que no se recoge lafigura de la jubilación anticipada. Y eso se debea que ni la normativa que regula el RETA prevéesta posibilidad, ni las normas del régimengeneral que la regulan38 resultan aplicables en elcaso de los sujetos incluidos en el RETA.

Existe, aun así, una excepción en la que un tra-bajador autónomo sí se podría jubilar anticipa-

damente: la contiene la Ley 47/1998, de 23 dediciembre39, que permite a los trabajadoresautónomos anticipar su edad de jubilacióncuando hayan cotizado también en otro u otrosregímenes del sistema de la Seguridad Social enlos que se admita esta posibilidad y siempre ycuando, además, reúnan unos requisitos deter-minados.

En conclusión, a diferencia del régimen general,en el que incluso a principios de 2002 se amplia-ron las posibilidades de acceder a la pensión dejubilación anticipada (por ampliarla expresa-mente a los trabajadores no mutualistas, o sea,a los que no habían cotizado en el sistema de laSeguridad Social antes del 1º de enero de 1967),esta posibilidad no está actualmente prevista deforma expresa y generalizada en el caso de lossujetos incluidos en el RETA.

En febrero de 2006 había 595.000 pensionistas dejubilación en el RETAy la pensión mediaera de 523 €, 400 €menos que en elrégimen general

Cabe recomendar que esta medida también seprevea legalmente para el caso de los trabajado-res autónomos, ya que no existe ninguna razónobjetiva que justifique esta diferencia de trato.

Finalmente, en este ámbito, cabe destacar que elInforme de la Comisión de Expertos del Ministe-rio de Trabajo propone modificar la disposiciónadicional 8ª de la LGSS, con el objetivo de preverla reducción de la edad mínima de jubilación por


36 “Serán beneficiarios de la pensión de vejez las personas inclui-das en el campo de aplicación de este régimen especial que, enla fecha en que se entienda causada la prestación, tengan cum-plida la edad de sesenta y cinco años…”.

37 Se trata de la misma edad prevista para el régimen general enel artículo 161.1.a) de la LGSS, precepto, que conforme a ladisposición adicional 8ª.1 de la LGSS no resulta directamenteaplicable en el marco del RETA.

38 Artículo 161.3 y disposición transitoria 3a.2 de la LGSS.

39 Por la que se dictan normas de reconocimiento de la jubilaciónanticipada del sistema de seguridad social en determinadoscasos especiales (BOE de 29 de diciembre).

40 “La edad mínima a que se refiere el apartado a) anterior podráser rebajada por Real Decreto a propuesta del Ministro de Tra-bajo y Seguridad Social, en aquellos grupos o actividades pro-fesionales cuyos trabajos sean de naturaleza excepcional-mente penosa, tóxica, peligrosa o insalubre y acusen elevadosíndices de morbilidad o mortalidad, siempre que los trabajado-res afectados acrediten en la respectiva profesión o trabajo elmínimo de actividad que se establezca. De igual modo, la edadmínima a que se refiere el párrafo a) del apartado anteriorpodrá ser reducida en el caso de personas minusválidas en ungrado de minusvalía igual o superior al 65% en los términoscontenidos en el correspondiente Real Decreto acordado a pro-puesta del Ministro de Trabajo y Asuntos Sociales”.

razones de peligrosidad, penosidad, toxicidad oinsalubridad en el caso de los trabajadores autó-nomos; de forma parecida a la medida que prevéel artículo 161.2 de la LGSS40. Esta instituciónconsidera que se trata de una recomendaciónmuy acertada.

4) Tener cubierto un periodo mínimo de cotizaciónde quince años, de los que al menos dos tienenque estar comprendidos dentro de los quinceaños inmediatamente anteriores al momentoen el que se produzca el hecho causante de lapensión41.

Existe una diferencia respecto a los trabajadoresincluidos en el régimen general: las lagunas de coti-zación correspondientes a meses durante los cualesno ha existido la obligación de cotizar no se inte-gran con otras cotizaciones. En cambio, en el casodel régimen general estas lagunas se cubren con labase mínima de cotización entre las existentes encada momento para los trabajadores mayores dedieciocho años. Esta diferencia implica que, en elcaso del RETA, si existen lagunas de cotización, aefectos de calcular la base reguladora correspon-diente de la pensión de jubilación, estos meses, oincluso años, no se computan, lo que tiene efectosclaramente negativos sobre la cuantía de la pen-sión, pues reduce cuantitativamente su importe.

Esta situación tiene una excepción muy particular:los casos que, de conformidad con la disposiciónadicional 32a de la LGSS, el trabajador autónomoque tiene sesenta y cinco o más años decide conti-nuar en activo y acredita, además, treinta y cincoaños o más de cotización en la Seguridad Social,sin que se computen a tal efecto las partes propor-cionales de pagas extraordinarias.

Dadas las importantes consecuencias negativasque la no integración de las lagunas de cotizacióntiene para el cálculo de la pensión de jubilación delos trabajadores autónomos incluidos en el RETA,cabe recomendar la modificación de la normativaaplicable, con el objetivo de prever expresamentela integración de lagunas, tal y como ya ocurre enel marco del régimen general. La razón que justi-fica esta recomendación es tanto la diferencia detrato entre los dos colectivos de trabajadores y losclaros efectos negativos que se derivan, como elhecho de que las lagunas de cotización se deben auna situación en la que no existe la obligación decotizar y, por lo tanto, no son imputables a lavoluntad del trabajador autónomo.

Actualmente, también es posible superar el por-centaje del 100% de la base reguladora en el caso

de que el trabajador autónomo continúe traba-jando más allá de los sesenta y cinco años y tengaentonces ya cotizados treinta y cinco o más años.En este último supuesto, para cada año completoque continúe trabajando más allá de los sesenta ycinco años, se le añade un 2% al porcentaje aplica-ble a la base reguladora42.

Para calcular el porcentaje se tienen en cuenta lassiguientes reglas especiales:

a) se computan las cotizaciones efectuadas, en sucaso, a las mutualidades de trabajadores autó-nomos43;

b) no se aplica la bonificación de cuotas por edadel día 1 de enero de 1967, que prevé la disposi-ción transitoria 2a.3.b) de la Orden de 18 deenero de 1967;

c) no se computan las cotizaciones efectuadas, ensu caso, al Retiro Obrero44, ni tampoco las coti-zaciones correspondientes a los denominadosdías cuota45.

Finalmente, cabe destacar que el beneficiario de lapensión de jubilación puede compatibilizar la per-cepción de la pensión con el ejercicio de funcionesinherentes a la titularidad de un negocio46.

Asimismo, en este ámbito cabe plantearse quéefectos producen en el marco del trabajo autó-nomo dos figuras claramente vinculadas con ladenominada jubilación gradual y flexible: la jubila-ción parcial y a la jubilación flexible.

Sobre la jubilación parcial, es preciso señalar que seencuentra regulada en los artículos 12.6 del Esta-tuto de los trabajadores y 166 de la LGSS, y desarro-llada reglamentariamente en los artículos 9 a 18 yen las disposiciones adicionales 1ª y 2ª del Realdecreto 1131/2002, de 31 de octubre, por el que seregula la Seguridad Social de los trabajadores con-tratados a tiempo parcial y la jubilación parcial.

A esta jubilación parcial pueden acudir dos tiposde trabajadores:

1) Los que ya han alcanzado la edad ordinaria dejubilación y reúnen los requisitos para tener


41 Artículo 161.1.b) de la LGSS, declarado aplicable en el marco delRETA por la disposición adicional 8a.1 de la LGSS.

42 Artículo 163.2 de la LGSS.43 Disposición transitoria 4a.1 del Decreto 2530/1970 y disposi-

ción transitoria 5a.1 de la Orden de 24-09-1970.44 Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de 22

de diciembre de 1987.45 Sobre la base de lo que prevé la disposición adicional 10a de la

LGSS –que se refiere exclusivamente a periodos de cotizaciónefectivos. En cuanto a la jurisprudencia, la sentencia del Tribu-nal Supremo de 24 de enero de 1995 (RJ 405), entre otros.

46 Artículo 93 de la Orden de 24-09-1970 y la Resolución de la Teso-rería General de la Seguridad Social de 14 de octubre de 1999.

derecho a la pensión de jubilación contributiva.En este caso, no es preciso formalizar un con-trato de relieve.

2) Los trabajadores que reúnen las condiciones exi-gidas para tener derecho a la pensión de jubila-ción con excepción de la edad, que debe serinferior en cinco años, como máximo, a la exi-gida a todos los efectos. En este supuesto, es unrequisito necesario formalizar un contrato derelieve con un trabajador relevista.

En este ámbito concreto, existe una nueva dife-rencia en el marco de la pensión de jubilaciónentre los trabajadores incluidos en el régimengeneral –que pueden acudir sin ningún límite,salvo los que prevé la Ley a esta figura– y los tra-bajadores autónomos incluidos en el RETA.

Se debería adecuar la jubilación alas característicasespecíficas del trabajador autónomo

En efecto, respecto a los trabajadores incluidos enel RETA, la disposición adicional 8a.4 de la LGSSprevé que pueden acudir a la mencionada figura“en los términos y las condiciones que se reglamentaria-mente establezcan”. El problema es que este desarro-llo reglamentario específico –que no es lo que prevéel mencionado Real decreto 1131/2002, que noresulta aplicable a los trabajadores autónomos–aún no se ha realizado y por lo tanto la jubilaciónparcial de los trabajadores autónomos incluidos enel RETA aún no es posible y no puede reducir suactividad laboral y compatibilizarla con la pensiónde jubilación, ya que aún no existe legalmente lafigura del trabajador autónomo a tiempo parcial.

Obviamente, en este ámbito cabe recomendar queeste desarrollo reglamentario específico se lleve acabo a la mayor brevedad posible. En este mismosentido se manifiesta el Informe de la Comisión deExpertos, en el que se propone regular la jubilación

parcial de acuerdo con la figura del trabajo autó-nomo a tiempo parcial y señala que “la posibilidadde que el autónomo mayor de sesenta y un años puedacompatibilizar una pensión parcial de jubilación con untrabajo a tiempo parcial, vinculado a razones defomento de empleo, asalariado o por cuenta propia, nodebe descartarse”47

La denominada jubilación flexible está regulada enlos artículos 165.1, párrafo 2º de la LGSS y 4 a 9 delReal decreto 1132/2002, de 31 de octubre, por el quese desarrollan determinados preceptos de la Ley35/2002, de 12 de julio, de medidas para establecerun sistema de jubilación gradual y flexible.

Esta figura, de acuerdo con lo previsto por la dispo-sición adicional 8a.1 de la LGSS y el artículo 1º delReal decreto 1132/2002, también resulta aplicableen el caso de los trabajadores autónomos. Fue ins-taurada en nuestro sistema de seguridad social en2002, e implica que una persona ya jubilada –yasea una jubilación ordinaria, anticipada o especiala los sesenta y cuatro años– reinicia su actividadlaboral, pero a tiempo parcial. La jornada realizadapor el jubilado flexible debe ser como mínimo deun 15% y como máximo de un 75% respecto a laque realiza un trabajador a tiempo completo com-parable, en los términos que establece el artículo12.1 del Estatuto de los Trabajadores48. Eso implica,de nuevo, la compatibilidad entre la pensión dejubilación –que se reducirá proporcionalmenteteniendo en cuenta el tiempo trabajado– y el tra-bajo a tiempo parcial y el salario correspondiente.

Por lo tanto, nuevamente, un trabajador incluidoen el régimen general ya jubilado puede acudir aesta fórmula mediante la formalización de unnuevo contrato de trabajo a tiempo parcial; encambio, un trabajador autónomo no puede acudira esta figura reiniciando o reanudando una activi-dad profesional autónoma a tiempo parcial (puesno existe legalmente la figura del trabajador autó-nomo a tiempo parcial), sino que necesariamentese debe recurrir a una actividad laboral por cuentaajena a tiempo parcial.

En este ámbito se debería recomendar la adapta-ción de la figura de la jubilación flexible a lascaracterísticas específicas del trabajador autó-nomo.

Asimismo, también cabe destacar, como unanueva diferencia, que la figura de la jubilación


47 Asimismo, en la propuesta de Texto Articulado del Estatuto delTrabajador Autónomo se señala que, art. 23.2: “Los poderespúblicos promoverán políticas que incentiven la continuidad enel ejercicio de la profesión, trabajo o actividad económica de lostrabajadores por cuenta propia, una vez cumplida la edad ordi-naria de jubilación. No obstante, los trabajadores autónomosque reúnan las condiciones establecidas para causar derecho ala pensión de jubilación, con excepción de la relativa a la edad,podrán acceder a la jubilación anticipada en los términos y conlas condiciones que reglamentariamente se establezcan”.

48 Se entiende por tal “un trabajador a tiempo completo de lamisma empresa y centro de trabajo, con el mismo tipo de con-trato y que realice un trabajo idéntico o similar. Si en laempresa no hubiera ningún trabajador comparable a tiempocompleto, se considerará la jornada a tiempo completo pre-vista en el convenio colectivo de aplicación o, en su defecto, lajornada máxima legal”.

especial a los sesenta y cuatro años –sin menguade derechos– no es posible en el marco de los tra-bajadores autónomos, porque se vincula la figuramencionada a la sustitución del trabajador jubi-lado por otro trabajador desocupado contratadobajo la modalidad del contrato de sustitución. Estafigura se circunscribe, pues, en el marco del trabajopor cuenta ajena y está regulada por la disposiciónfinal 4ª de la LGSS y el Real decreto 1194/1985, de17 de julio. En este ámbito, cabe recomendar laadaptación de dicho tipo de figura o la previsión deuna medida semejante para el caso de los trabaja-dores autónomos.

Finalmente, una última diferencia en el marco dela jubilación, y de naturaleza diferente de las ante-riores, está en la forma en la que se regulan legal-mente las medidas de bonificación destinadas afomentar el alargamiento de la vida laboral de lostrabajadores, en relación a los contratos de trabajoindefinidos suscritos con trabajadores de sesenta omás años que acrediten una antigüedad mínima ala empresa de cinco años49.

La bonificación es del 50% para los trabajadoresque cumplan con estos requisitos por primera vezel año 2006 y del 60% para a los que ya los cum-plían en el ejercicio anterior. Se prevé un incre-mento progresivo del 10% por año hasta alcanzarel máximo del 100% de bonificación.

La diferencia se concreta en el hecho de que estetipo de bonificaciones no se aplica en el caso de lostrabajadores autónomos incluidos en el ámbito delRETA. Obviamente, si la finalidad es alargar la vidalaboral de los trabajadores autónomos, este tipo demedidas de bonificación también se les deberíanaplicar.

f) LAS PRESTACIONES POR MUERTE Y SUPERVIVENCIA

Estos tipos de prestaciones (auxilio por defuncióny las pensiones de viudedad, orfandad, en favor defamiliares) están reguladas en los artículos del 46al 51 del Decreto 2530/1970 y del 96 al 103 de laOrden de 24-09-1970. La mayoría de estos precep-tos actualmente se ha sustituido por el que pre-

vén, respecto al régimen general, los artículos 171a 179 de la LGSS y su normativa reglamentaria, deacuerdo con lo previsto por la disposición adicio-nal 13a.3 del Real decreto 9/1991, de 11 de enero50,y la misma disposición adicional 8a.1 de la LGSS51.

De eso se deduce que el régimen jurídico aplicabley el alcance de las prestaciones por muerte ysupervivencia en el marco del RETA son los mis-mos que en el caso del régimen general, pero contres excepciones:

1a) Al igual que en otras prestaciones, es un requi-sito necesario que el trabajador autónomo seencuentre al corriente en el pago de las cotiza-ciones, excepto en el caso de auxilio por defun-ción52. Esta situación distingue, como se havisto en otras prestaciones, al trabajador porcuenta ajena del trabajador autónomo incluidoen el RETA.

2a) Al igual que en otras prestaciones, la protec-ción derivada de accidente de trabajo y enfer-medad profesional, y las especialidades corres-pondientes en cuanto a los requisitos exigibles(no se exige un periodo de cotización) y el cál-culo de las prestaciones (más favorable que enel caso de los riesgos comunes y asimismo setiene derecho a la indemnización a tantoalzado que prevé el artículo 177 de la LGSS)sólo se aplican en los supuestos en los que eltrabajador autónomo haya decidido volunta-riamente cubrir este tipo de riesgos, mediantela cotización adicional correspondiente.

La protección en este ámbito de los accidentes detrabajo y enfermedades profesionales deberíatener carácter obligatorio, aunque eso comportaseun incremento de las cotizaciones.

Cabe destacar que el 1º de febrero de 2006 había265.647 pensionistas de viudedad en el marco delRETA y la pensión media era de 363,71 €. En el casodel régimen general, el número de pensionistas erade 1.299.368 y la pensión media era de 534,53 €.


49 Se prevé también que “si al cumplir los sesenta años de edadel trabajador no tuviere una antigüedad en la empresa de cincoaños, la bonificación a que se refiere el párrafo anterior seráaplicable a partir de la fecha en que alcance la citada antigüe-dad”. Esta bonificación se prevé también para el caso de lascooperativas respecto a sus socios trabajadores o de trabajo,con vínculo de carácter indefinido, mayores de 60 años y conuna antigüedad de 5 años, siempre que la cooperativa hayaoptado por un régimen de Seguridad Social propio de trabaja-dores por cuenta ajena.

50 Según el cual este tipo de prestaciones se reconocerán en elámbito del RETA “… en los mismos términos que en el RégimenGeneral, en lo relativo a sujetos causantes, beneficiarios, períodosprevios de cotización, cálculo de la base reguladora y porcentajea aplicar sobre ésta para hallar la cuantía de la prestación”.

51 En la que, de forma expresa, se determina la aplicación, entodos los regímenes especiales de la Seguridad Social, de losartículos 174.1 párrafo 2º, 174.2, 174.3, 175.1 párrafo 2º, 175.2,176.4, 177.1 párrafo 2º y disposición adicional 7ª bis de la LGSS.

52 Artículos 28.2 y 47 del Decreto 2530/1970. También, entre otras,sentencia del Tribunal Supremo de 16 de enero de 2001 (RJ 771).No obstante, el incumplimiento de este requisito puede subsa-narse, como es regla general, a través del pago extemporáneoefectuado como consecuencia de la invitación al pago reali-zada por la Tesorería General de la Seguridad Social.

Asimismo, el número de pensionistas de orfandaden el RETA era de 32.499 (pensión media de199,61 €) y de pensionistas en favor de familiaresde 2.457 (pensión media 311,35 €).

g) EL CASO DE LAS PRESTACIONESFAMILIARES

La regulación de las prestaciones familiares incor-poradas en el ámbito del sistema de la SeguridadSocial, y por lo tanto, de ámbito estatal, estáactualmente en el artículo 180 y siguientes de laLGSS y en el Real Decreto 1335/2005, de 11 denoviembre, por el que se regulan las prestacionesfamiliares de la Seguridad Social.

En el marco del RETA, la disposición adicional 8a.1de la LGSS prevé que “igualmente, serán de aplicaciónlas normas sobre las prestaciones familiares contenidasen el capítulo IX del título II de esta Ley”, lo queimplica que, en principio, se parte de la equipara-ción con la protección prevista para el caso delrégimen general, aunque, en la práctica, existenalgunas diferencias.

Es preciso ajustar la modalidad contributiva de las prestacionesfamiliares al casode los autónomos

La modalidad contributiva de las prestacionesfamiliares consiste (artículo 180 de la LGSS) enconsiderar como cotizado el primer año de exce-dencia, con reserva de puesto de trabajo delperiodo de excedencia que los trabajadores gocenpor el cuidado de cada hijo, natural o adoptado, ode cada menor acogido, en los supuestos de aco-gida familiar permanente o preadoptivo, o por elcuidado de otros familiares, a efectos de las corres-pondientes prestaciones de la Seguridad Social porjubilación, incapacidad permanente, muerte osupervivencia y maternidad. Este periodo conside-rado como de cotización efectiva tiene una dura-ción de quince meses, si la unidad familiar de laque forma parte el menor, para cuyo cuidado sesolicita la excedencia, tiene la consideración defamilia numerosa de categoría general, o de diecio-cho meses, si tiene la de categoría especial. Desdela perspectiva laboral la excedencia se regula en elartículo 46 del Estatuto de los Trabajadores.

Obviamente, la diferencia en este ámbito consisteen que, mientras que los trabajadores del régimen

general pueden acudir, cumpliendo con los requi-sitos previstos legalmente, a esta modalidad con-tributiva, los trabajadores autónomos incluidos enel RETA nunca no tendrán derecho a la misma, yaque, por la propia naturaleza de su actividad (porcuenta propia), no se prevé legalmente la posibili-dad de acudir a la figura de la excedencia, reguladaúnicamente para los casos de los trabajadores porcuenta ajena.

En este ámbito, cabe recomendar que se modifiquela LGSS y se adapte la modalidad contributiva delas prestaciones familiares en el caso de los traba-jadores autónomos, con el objetivo que el tiempoen el que cesen en su actividad profesional oempresarial para cuidar a sus familiares se com-pute, aunque sea parcialmente, a efectos de acce-der a las prestaciones futuras del sistema de segu-ridad social, en los mismos términos previstospara el caso del régimen general.

h) LA PROTECCIÓN POR DESEMPLEO

Una de las reivindicaciones tradicionales del colec-tivo de trabajadores autónomos (por ejemplo,UPTA53) es poder acceder a la cobertura de la pres-tación por desempleo o por cese de actividad. Yeso es consecuencia de que, de acuerdo con la nor-mativa vigente, el mencionado colectivo quedatotalmente excluido del marco de las prestacionespor desempleo, ya que no puede acceder ni a laprestación contributiva por desempleo ni a lossubsidios por desempleo, de acuerdo con lo queprevén los artículos (del 203 al 233) de la LGSS y elReal decreto 625/1985, de 2 de abril.

La exclusión de la protección por desempleo no sepuede justificar sobre la base de que este tipo deprestación no se requiere en el caso de los trabaja-dores autónomos, ya que es plenamente posibleque, al igual que un trabajador por cuenta ajenapuede perder la ocupación, la actividad empresa-rial o profesional desarrollada por un trabajadorautónomo también puede verse reducida o fraca-sar, y el mencionado trabajador puede verse enuna situación de desempleo o de falta de ocupa-ción y con plena disponibilidad para encontrarlo.

Como es sabido, la razón fundamental que ha lle-vado, hasta ahora, a negar este tipo de prestaciónen el marco del RETA ha sido la dificultad de con-trolar los posibles fraudes, ante los graves obstácu-los que surgen en el momento de poder controlarsi realmente el trabajador autónomo ha fracasadoo ha visto reducida enormemente su actividadprofesional o empresarial. El Síndic considera


53 Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos, www.upta.es.

insuficiente esta razón, ya que se pueden y sedeben preparar mecanismos para poder controlarefectivamente la actividad del trabajador autó-nomo y además el artículo 41 de la Constitucióndispone el establecimiento de un régimen públicode seguridad social para todos los ciudadanos queproteja ante las situaciones de necesidad, entre lasque está el desempleo; única contingencia quemenciona de forma expresa este precepto.

Desde la perspectiva de derecho comparado, setrata de una prestación que sólo en muy pocos paí-ses se ha regulado en favor de los trabajadoresautónomos, y en algunos casos de forma muy par-cial (por ejemplo, los casos de Austria54 y el ReinoUnido55).

En el caso de Bélgica56, una protección de dichotipo se incorporó en 1996, teniendo como benefi-ciarios a los trabajadores autónomos que cesan ensu actividad por una situación de quiebra formal-mente declarada o de insolvencia manifiesta.

En Islandia y Suecia la prestación por desempleo tiene una cobertura obligatoria parecida a la de los trabajadores por cuenta ajena

En el caso de Dinamarca57, la protección fueimplantada a mediados de de los años setenta delsiglo XX, tiene carácter voluntario y se otorga lamisma protección que en el caso de los trabajado-res por cuenta ajena, aunque se prevé un periodode espera de cuatro semanas.

En el caso de Finlandia58, la protección también esvoluntaria y la protección depende de las cotiza-ciones efectuadas.

En Islandia59 y en Suecia se prevé una coberturaobligatoria y parecida a la prevista para los traba-jadores por cuenta ajena.

En la Propuesta de texto articulado del Estatuto deltrabajador autónomo, se recoge una prestaciónconcreta denominada prestación por cese de activi-dad, cuyo reconocimiento se prevé en dos casos:por razones objetivas que impidan el desarrollopermanente de la actividad económica y por razo-nes de conciliación de la vida laboral y familiar.Esta prestación debería responder a los principiosde contributividad, solidaridad, sostenibilidadfinanciera y obligatoriedad. La gestión de la presta-ción correspondería a un fondo específico, deno-minado Fondo de Garantía por Cese de Actividad.

Esta institución considera que cabe recomendarque se incluya en el RETA, con carácter obligatorio,una prestación por cese de actividad, vinculada auna cotización adicional a cargo del mismo traba-jador autónomo, y a la que se accedería en loscasos que su actividad empresarial cesase total-mente por causas objetivas –o sea, causas vincula-das a circunstancias empresariales o de mercado-.

Finalmente, desde una perspectiva muy diferente,aunque también vinculada a las prestaciones pordesempleo, cabe señalar que, con el objetivo defomentar el desarrollo del trabajo autónomo, sedebería modificar la regulación de la posibilidadactualmente existente de capitalizar el importe deuna prestación por desempleo con el objetivo deiniciar una actividad por cuenta propia o autónoma.

En efecto, la capitalización en un pago único de laprestación por desempleo o el abono de ésta enpagos parciales con el objetivo de subvencionar lacotización correspondiente a la Seguridad Socialse limita actualmente al 20% de la prestación pen-diente de recibir (sin límite de cuantía cuando setrata de una persona discapacitada en grado igualo superior al 33%).

En este punto, tal y como manifiesta la Comisiónde Expertos del Ministerio de Trabajo, cabe reco-mendar que desaparezca la limitación cuantitativaactual, ya que resta operatividad a una medida detránsito desde las políticas pasivas de protección alas políticas activas de ocupación. Por ello, se debe-ría garantizar el abono íntegro de la protección pordesempleo, para financiar proyectos de inversión oreducir costes de funcionamiento de quienes deci-den desarrollar una actividad económica o profe-sional autónoma60.


54 Desde 1998, los trabajadores por cuenta ajena que pasan a rea-lizar una actividad por cuenta propia pueden obtener, si lo soli-citan, una prestación por cese de actividad.

55 Los trabajadores autónomos que se inscriben como deman-dantes de empleo pueden tener derecho a una prestación cal-culada teniendo en cuenta sus ingresos.

56 www.cass.be.57 MISSOC, “La Protection Sociale dans els États Membres de l'UE

et de l'Espace économique européen.”, www.europa.eu.int/employement-social/missoc/index-fr.html.



60 Pág. 186 del Informe

Una de las cuestiones que más debate –doctrinal yjudicial– ha suscitado en los últimos años en elmarco del trabajo autónomo ha sido la necesidadde regular o no –y si procede hasta qué punto– lasituación de los denominados trabajadores autóno-mos dependientes (TRADE). A este tipo de trabajadorya han aludido algunas normas, como por ejemplola disposición final 6ª de la Ley 53/2002, de 30 dediciembre, de Medidas Administrativas, Fiscales yde Orden Social.

Este debate se fundamenta, como se ha indicado alprincipio, en el hecho constatado que son cada vezmás los trabajadores que son autónomos desdela perspectiva jurídica y profesional, pero que, a lavez, son dependientes, con más o menos intensi-dad, bajo el punto de vista económico, ya que pres-tan los servicios para un solo empresario o contra-tante, o preferentemente para un solo empresarioo contratante; o con otros términos, destinan susservicios, de forma continuada y coordinada, a unsolo cliente o preferentemente a un solo cliente. Setrata, en efecto, de una figura cada vez más habi-tual en sectores como el transporte –de acuerdocon lo previsto por el artículo 1.3.g) del Estatuto delos trabajadores– editoriales, traducción, perio-dismo, etc.

Además, el TRADE es una figura situada en unaposición intermedia entre el trabajador autónomoy el trabajador por cuenta ajena; a pesar de que nose debe olvidar que desarrolla un trabajo autó-nomo, lo que significa que:

a) dispone de los medios materiales o de cualquierotro tipo necesarios para prestar su actividadempresarial o profesional;

b) ejerce una actividad propia, concreta y especí-fica;

c) organiza, dirige y controla, efectivamente, deforma independiente el desarrollo de su propiaactividad;

d) asume las responsabilidades eventuales y losriesgos derivados de su actividad profesional oempresarial.

A eso cabe añadir que lo que lo caracteriza y lo dis-tingue del trabajador autónomo no dependiente (otipo) es que:

a) presta sus servicios preferentemente para unsolo cliente, de forma continuada y coordinada,en un grado más o menos elevado;

b) el trabajador autónomo dependiente no tienetrabajadores por cuenta ajena a su servicio.

Eso implica también que se deben distinguir, conuna claridad total, las figuras del falso autónomo(trabajador autónomo, que, en realidad, es un tra-bajador por cuenta ajena) y del trabajador autó-nomo dependiente o trade, ya que este últimopresta su actividad fuera de los parámetros queconfiguran una relación como laboral.

El TRADE (trabajador autónomo dependiente)se encuentra entreel trabajador autónomoy el trabajador por cuenta ajena

A la figura del trabajador autónomo dependiente lefalta una regulación expresa y rigurosa –dejando almargen las referencias puntuales apuntadas conanterioridad– que resulta totalmente necesaria, yaque el hecho de que se sitúe en la posición interme-dia apuntada requiere precisamente de una protec-ción específica que le garantice un mínimo de dere-chos. Eso comporta que, actualmente, no le seanaplicables las normas laborales y se rige, al igual quelos trabajadores autónomos no dependientes, porlas normas civiles y mercantiles correspondientes.

Así, tal y como señala el Informe de la Comisión deExpertos del Ministerio de Trabajo: “… el trabajadorautónomo constituye un universo muy diverso y hetero-géneo, formando parte de esta categoría desde los profe-sionales autónomos, en la concepción más clásica de la


VII. LA SITUACIÓN ESPECÍFICA DE LOS TRABAJADORESAUTÓNOMOS DEPENDIENTES (TRADE)

independencia plena frente a terceros, hasta los trabaja-dores por cuenta propia que desarrollan su actividadprofesional predominantemente para un solo cliente, entérminos de intensa dependencia económica de estaempresa para la que se trabaja y, por ende, fuertementecondicionado a la aceptación de las condiciones de ejecu-ción de su trabajo propuestas por esta última. En estetipo de profesionales, el desequilibrio contractual puedepresumirse más acentuado. La invocación de la realidadsocial de los autónomos dependientes tiene como la demarcar la necesidad de que la LETA les dedique unaespecial atención, en la medida en que la autoorganiza-ción de su trabajo queda mediatizada por la propia de laempresa para la que prestan servicios. La situación deesta figura de trabajador autónomo mantiene ciertasconcomitancias con la del trabajador subordinado. Porello, requiere una tutela algo más intensa por parte de lalegislación estatal, tanto en su vertiente individual comoen lo que refiere a su tutela colectiva…”.61.

La propuesta de esta-tuto de los trabajadores pretende regular lafigura del TRADE, tanto desde las condiciones laborales como desde la protección social

Es por ello que la propuesta de texto articulado delEstatuto del trabajador autónomo regula la figuradel trabajador autónomo dependiente y establecelo siguiente:

1r) Se define la figura del trabajador autónomodependiente en los términos siguientes: “Sedeclaran expresamente comprendidos en el ámbitode aplicación de esta Ley, siempre que cumplan losrequisitos a los que se refiere el apartado anterior:a) Quienes no teniendo trabajadores a su servicio,desarrollan su actividad de forma continuada, coor-dinada y predominantemente para un solo cliente,del que dependen económicamente. Se presumiráque existe dependencia económica cuando el traba-jador reciba de manera regular de un mismo clienteremuneraciones que supongan su principal fuentede ingresos…. b) Las personas prestadoras del ser-vicio de transporte al amparo de autorizacionesadministrativas de las que sean titulares, realizado,mediante el correspondiente precio, con vehículoscomerciales de servicio público cuya propiedad opoder directo de disposición ostenten, aun cuandodichos servicios se realicen de forma continuada

para un mismo cargador o comercializador.” Artícu-los 1.2 y 10 de la Propuesta.

2n) El régimen profesional del trabajador autó-nomo dependiente se rige por:

• Las disposiciones que contiene la propuestade texto articulado y el resto de las normaslegales y reglamentarias complementariasque sean aplicables.

• La normativa común relativa a la contratacióncivil, mercantil o administrativa reguladora dela correspondiente relación jurídica del traba-jador autónomo dependiente, aplicable suple-toriamente en defecto de una normativa espe-cífica aplicable a su relación contractual.

• Los pactos colectivos formalizados entre lasasociaciones representativas de estos traba-jadores y las empresas o las asociacionesempresariales representativas para las cua-les ejercen su actividad profesional62.

• Los pactos establecidos individualmentemediante contrato entre el trabajador autó-nomo y la empresa para a la que desarrolla laactividad profesional. Se entienden nulas ysin efecto las cláusulas de un contrato indivi-dual contrarias a las disposiciones legales dederecho necesario y a las cláusulas de lospactos colectivos de carácter indisponible.

• Y los usos y las costumbres locales o profe-sionales.

3r) El texto articulado del Estatuto del trabajadorautónomo regula los aspectos esenciales de larelación que une al trabajador autónomo depen-diente con su cliente: jornada, cobro de cantida-des debidas, prevención de riesgos laborales, etc.

El Síndic considera que es absolutamente nece-sario regular, tanto desde la perspectiva de lascondiciones de trabajo, como desde la vertientede la protección social la figura de los trabaja-dores autónomos dependientes, lo cual se hahecho en el Capítulo III del Título II del Pro-yecto de Ley del Estatuto del trabajo Autónomo.


61 Pág. 112

62 De acuerdo con la propuesta de Texto Articulado “estos pactoscolectivos determinarán su eficacia jurídica, precisando, en sucaso, si vinculan exclusivamente a los firmantes de los mismoso a los trabajadores autónomos y empresas a ellos afiliados, asícomo el carácter indisponible o no de sus cláusulas; eventual-mente podrá pactarse una eficacia diferenciada de las cláusu-las del pacto según materias o contenidos. En el caso de que elpacto colectivo no especifique su eficacia jurídica, se enten-derá que sus cláusulas son vinculantes y de obligado respetopara los trabajadores y empresas afiliados a los firmantes delreferido pacto colectivo”.

Primera

En el marco de una reforma profunda del régimende seguridad social de los trabajadores autónomosdebería llevarse a la práctica la recomendación, yarecogida en el Pacto de Toledo de 199563, consis-tente en la integración en el RETA, de los trabaja-dores por cuenta propia incluidos actualmente enel marco del régimen especial agrario y del régi-men especial de trabajadores del mar.

Cabría, también, poner en marcha la recomenda-ción, que establece el Pacto de Toledo de 1995 y losacuerdos posteriores, de simplificar la estructuradel sistema, estableciendo dos únicos regímenes:“de manera que a medio o largo plazo todos los traba-jadores y empleados queden encuadrados o bien en elrégimen de trabajadores por cuenta ajena o bien en el régimen de trabajadores por cuenta propia”, con-templando, no obstante, las peculiaridades deciertos colectivos.

Cabe indicar que el 10 de noviembre de 2006 sepublicó en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, elProyecto de ley de integración de los trabajadorespor cuenta propia del régimen especial agrario dela Seguridad Social en el régimen especial de laSeguridad Social de los trabajadores por cuentapropia o autónomos.

Segunda

Resulta absolutamente necesario actualizar la nor-mativa que regula el RETA, situada esencialmenteen el Decreto 2530/1970, de 20 de agosto, parcial-mente derogado, y, como consecuencia de los añostranscurridos desde su fecha de aprobación, pocoadaptado a las necesidades y exigencias actualesdel colectivo de trabajadores autónomos. Asi-mismo, debería otorgarse un rango legal –y noreglamentario– a la normativa que regula el RETAy, junto a ello, debería reducirse, sistematizarse y

aclararse la normativa que debe regular dicho régi-men, muy numerosa y compleja en la actualidad.

El Proyecto de la ley del estatuto del trabajo autó-nomo indica que, con carácter progresivo, se debenadoptar las medidas necesarias para conseguir laconvergencia en aportaciones y derechos de lostrabajadores autónomos, en relación a los previs-tos para los trabajadores por cuenta ajena inclui-dos en el régimen general de la Seguridad Social.

Tercera

Debería prestarse una mayor atención, en el marcode la regulación legal del RETA, a los diferentescolectivos de trabajadores y a sus diversas catego-rías, debiéndose distinguir tres situaciones distin-tas (SAGARDOY): a) el trabajador autónomo depen-diente económicamente respecto de quien recibesu trabajo; b) el trabajador por cuenta propia quetrabaja sin una relación con terceros, o si la tiene,es con muchos y de forma indiferenciada (trabaja-dor autónomo agrícola o comerciante, o profesio-nal liberal, en el segundo caso); y, c) el pequeñoempresario, que trabaja personalmente, pero, ade-más, tiene a su cargo trabajadores tradicionales.

Cuarta

Cabría implantar medidas (caso de Portugal) parael fomento de la ocupación autónoma, por las quese retrasara la obligación de cotizar hasta elmomento en el que la actividad empresarial o pro-fesional se hubiere consolidado y se reduzcan lascargas para iniciar la actividad; cabria estudiarla eimplantarla efectivamente en nuestro sistema deseguridad social.

Quinta

Una medida que permite, como sucede en Portu-gal, que los trabajadores autónomos los trabajado-res autónomos cuyos ingresos anuales no superen


VIII. RECOMENDACIONES Y PROPUESTAS

63 Se conoce como tal el informe de la Ponencia constituida en elCongreso de los Diputados “para el análisis de los problemasestructurales del sistema de la Seguridad Social y de las prin-cipales reformas que debieran acometerse”.

un determinado límite fijado legalmente (cuandotengan ingresos superiores a seis veces el salariomínimo nacional e inferiores a doce veces el sala-rio mínimo nacional) puedan abonar, durante elplazo de un año, una cotización inferior (una doce-ava parte de sus ingresos anuales, con el límitemínimo del 50% del salario mínimo nacional),podría trasladarse a nuestro sistema de seguridadsocial, ya que ayudaría a los trabajadores incluidosen el RETA a hacer frente a situaciones temporalesen las que sus ingresos son inferiores, cualquieraque sea la razón de ello.

Cabe decir que el Proyecto de la ley del estatuto deltrabajo autónomo prevé en la Disposición adicio-nal segunda que la ley establezca reducciones ybonificaciones en las cotizaciones.

Sexta

Esta institución comparte plenamente el modelode cotización propuesto por el reciente Informe dela Comisión de Expertos del Ministerio de Trabajo;modelo que servirá para adecuar el importe de lasprestaciones a los ingresos y las cotizaciones reali-zadas con anterioridad. Debería modificarse el sis-tema actual de cotización del RETA, incorporandoel modelo de cotización sobre la base de los ingre-sos profesionales obtenidos por cada trabajadorautónomo. Sin embargo, a lo anterior cabe añadirotras consideraciones:

• Cabría diferenciar el tipo de cotización aplicableen función del nivel de ingresos y establecer laaplicación de un tipo adicional cuando se exce-dan determinados límites.

• Cabría establecer, como indica el Informe, una basemínima de cotización y considerar la necesidad detratar de forma especial la situación del trabajadorque inicia su actividad profesional como autó-nomo, procediendo a la bonificación de cuotasdurante el primero o los dos primeros años. Sinembargo, en este punto es esencial prever tambiénque esa exoneración no suponga un perjuicio a lahora de percibir las correspondientes prestacionesdel sistema de seguridad social y que, en conse-cuencia, ese tiempo deberá considerarse cotizadorespecto de la totalidad de las prestaciones del sis-tema, o al menos, respecto de una parte.

• El trabajador autónomo debe poder solicitar unaexoneración temporal del pago de cotizaciones,sin que repercuta negativamente sobre futurasprestaciones, en el caso de estar ante una situa-ción de necesidad (crisis del mercado, necesidadde reorganización de la actividad), tal y como loprevé el modelo belga.

• Debería continuarse y mejorarse la política debonificación de cuotas en el marco del trabajoautónomo, estableciéndose bonificaciones tem-porales –pero de cuantía importante– respectode aquellos colectivos que lo requieran (jóvenes,mujeres, discapacitados, personas en situaciónde exclusión social, etc.).

• Y finalmente, cabe insistir en que continuar conel modelo de cotización actual supondría perpe-tuar el hecho de que la gran mayoría de los tra-bajadores del RETA –el 95% actualmente– esco-jan la base mínima de cotización

Séptima

En el marco concreto de la protección de los ries-gos de accidente de trabajo y enfermedad profesio-nal, cabe señalar lo siguiente:

a) En el Informe de la Comisión de Expertos delMinisterio de Trabajo para la elaboración de unEstatuto del Trabajador Autónomo se reco-mienda la gradual recuperación del principio deobligatoriedad, que debería empezar de formainmediata con la incapacidad temporal y poste-riormente esa obligatoriedad podría extendersea la protección de los accidentes de trabajo yenfermedades profesionales. Si realmente sequiere mejorar el grado de protección de los tra-bajadores autónomos, la protección por acci-dentes de trabajo y enfermedades profesionalesdebería tener carácter obligatorio, aunque ellosuponga un incremento de la cotización a reali-zar por el trabajador. Y, en cuanto a la coberturade las contingencias de accidentes de trabajo yenfermedades profesionales de la SeguridadSocial, se prevé que el Gobierno determine laobligatoriedad por aquellas actividades profe-sionales que presenten un mayor riesgo desiniestralidad.

b) Es preciso mejorar la situación del RETA res-pecto al régimen general, ya que en el marco delRETA se utiliza un concepto de accidente de tra-bajo más riguroso o restrictivo que en el caso delrégimen general. En el caso del RETA, se exigesiempre que el accidente haya tenido comocausa directa e inmediata la ejecución del tra-bajo que determina la inclusión dentro de dichorégimen; previéndose, asimismo, que para quelas lesiones sufridas durante el tiempo y en ellugar de trabajo tengan la consideración de acci-dente de trabajo, el trabajador deberá probar laconexión con el trabajo realizado por cuentapropia. Por tanto, el trabajador siempre tendráque probar esa causa directa e inmediata o esaconexión con el trabajo realizado.


c) Por el contrario, en el ámbito del trabajo porcuenta ajena la regulación es más abierta, aljugar incluso una presunción iuris tantum –artí-culo 115.3 de la LGSS–, según la cual se presu-men producidas por un accidente de trabajo “laslesiones que sufra el trabajador durante el tiempo yen el lugar del trabajo”.

d) También se recomienda el mismo trato para losdos regímenes, en el caso de accidentes sufridosdurante los desplazamientos al puesto de tra-bajo, ya que en el RETA no se considera acci-dente de trabajo el accidente que pueda sufrirun trabajador autónomo al ir o volver de sudomicilio al puesto de trabajo, a diferencia delrégimen general.

e) Existen diferencias en la forma de cálculo de lascorrespondientes prestaciones, respecto de loprevisto para el régimen general. En efecto, sibien los tipos o porcentajes aplicables en amboscasos son los mismos, sí difiere, sin embargo, laforma de calcular la base reguladora sobrela que se aplican los citados tipos o porcentajes.

Octava

Cabe recomendar la regulación de la figura del tra-bajador autónomo a tiempo parcial, ya que la sos-pecha de un posible fraude o las dificultades decontrol, no pueden seguir siendo un impedimentoa la hora de regular una clara realidad práctica.Dicha regulación facilitaría la puesta en marchaefectiva de figuras relevantes, como son las de lajubilación parcial o la jubilación flexible en elmarco del trabajo autónomo.

En este punto, compartiendo algunas de las reco-mendaciones del Informe de la Comisión deExpertos, se propone lo siguiente:

• La regulación debería tomar como parámetro lafigura de una jornada de trabajo comparable; jor-nada que debería ser la máxima legal prevista enel artículo 34 del Estatuto de los Trabajadores,esto es, 40 horas semanales en cómputo anual. Elfijar ésta y no la prevista en el correspondienteconvenio colectivo facilita las tareas de control yevita la dispersión, al existir un parámetrocomún para el conjunto de los sectores o ramasde actividad. No cabe olvidar, tampoco, que eltrabajo autónomo es ajeno a la figura del conve-nio colectivo.

• El trabajador autónomo a tiempo parcial seríaaquél cuya jornada de trabajo fuera inferior al75% de la jornada de trabajo comparable. Consti-tuye un elemento necesario el que la actividad

autónoma a tiempo parcial se desarrolle conhabitualidad. Si se trata de una actividad ocasio-nal deberá quedar excluida del RETA, ya que nopuede olvidarse que una de las notas que deter-minan la inclusión en el marco subjetivo delRETA es el desarrollo de una actividad profesio-nal o empresarial de forma habitual y directa.

• La regulación de esta figura supone también lanecesidad de introducir las correspondientesmodificaciones en el marco de la cotización en elRETA, así como en las normas que regulan lascorrespondientes prestaciones, ya que la norma-tiva actualmente vigente en materia de trabajo atiempo parcial no resultaría aplicable, al estarfijada sobre la base del trabajo por cuenta ajena.

Novena

Esta institución recomienda que la protección porincapacidad temporal sea obligatoria. Cabe resal-tar la rigidez de la normativa a la hora de regular elprocedimiento de formalización de la cobertura: esen el momento de causar alta en el RETA cuando eltrabajador autónomo debe decidir si quiere aco-gerse o no a dicha cobertura y la decisión queadopte en ese momento tendrá efectos durante unmínimo de 3 años naturales. La Disposición adicio-nal tercera del Proyecto de la ley del estatuto deltrabajo autónomo prevé la obligatoriedad de lacobertura de la incapacidad temporal, a partir delprimero de enero del ejercicio siguiente a laentrada en vigor de la ley.

Décima

En el marco de la prestación por maternidad, caberecomendar lo siguiente:

a) Que se modifique la normativa con el objetivode reconocer también para el caso de los traba-jadores autónomos el posible goce de la presta-ción por maternidad a tiempo parcial. Pese a laregla de equiparación entre el RETA y el régimengeneral, los trabajadores autónomos tienenvedado el acceso a la prestación por maternidada tiempo parcial, introducida en nuestro sis-tema de seguridad social por la Ley 39/1999, de 5de noviembre, de conciliación de la vida laboraly familiar de las personas trabajadoras, inclui-das en el régimen general. Dicha exclusiónresulta contraria a lo dispuesto en la propia dis-posición adicional 11ª bis de la LGSS, donde sereconoce a los trabajadores autónomos el dere-cho a acceder a las prestaciones por maternidaden las mismas condiciones que los trabajadores


por cuenta ajena, equiparación que debería, portanto, abarcar también la fórmula de disfrute dela prestación a tiempo parcial.

b) Que se exonere del pago de las cotizaciones altrabajador autónomo durante la situación dematernidad, atendiendo a lo siguiente:

• La delimitada y corta duración de la presta-ción en sí, a diferencia de lo que ocurre, porejemplo, en el caso de la incapacidad tempo-ral.

• El que se trata de una situación –vinculadacon las políticas familiares y de conciliaciónde la vida laboral y familiar– que exige unaespecial protección.

• El hecho de que la normativa excluye la posi-bilidad de solicitar el aplazamiento y fraccio-namiento del pago de las cuotas cuando eltrabajador autónomo que inicia un descansopor maternidad decide contratar a otra per-sona para que le sustituya; sustitución quepuede ser imprescindible en determinadossupuestos para garantizar la continuidad de laactividad empresarial o profesional.

Undécima

En el marco de la prestación por riesgo durante elembarazo cabe recomendar:

a) Que los efectos económicos de la prestación seretrotraigan a la fecha de la presentación de lasolicitud, con el objetivo de ofrecer la máximacobertura posible a la trabajadora autónoma.Actualmente, durante el tiempo que transcurreentre la solicitud de la prestación y la emisióndel certificado acreditativo de la existencia dela situación protegida (que pueden ser díaso incluso semanas), la trabajadora autónoma obien continúa con su actividad profesional (conlo que eso implica de riesgo para su salud o lade su hijo) o bien deja de trabajar, sin percibirlos ingresos correspondientes y sin percibirninguna prestación a cargo de la SeguridadSocial.

b) Que se dé el mismo trato a las trabajadorasautónomas que a las del régimen general, y espor ello que se recomienda que se exima a latrabajadora autónoma de cotizar durante elperiodo de percepción de esta prestación, peroque éste se considere como cotizado a efectosde las prestaciones futuras, dada la limitadaduración de la prestación, la especial proteccióny el hecho de que la normativa excluya la posi-

bilidad de solicitar el aplazamiento y el fraccio-namiento del pago de las cuotas cuando la tra-bajadora autónoma decida contratar a otra per-sona para que la sustituya.

Duodécima

En el ámbito de la prestación por incapacidad per-manente cabe recomendar:

a) Que se exija el mismo trato para los dos tipos detrabajadores, ya que actualmente los trabajado-res incluidos en el RETA tienen derecho a laprestación de incapacidad permanente parcialen el caso de que sufran una “una disminución noinferior al 50% en su rendimiento normal para dichaprofesión, sin impedirle la realización de las tareasfundamentales de aquélla” a diferencia de los tra-bajadores del régimen general, que tienen elumbral de la disminución de rendimiento noinferior al 33%.

b) Que se reconozca la incapacidad permanentetotal calificada con efectos retroactivos para lasque se hayan declarado antes del 1º de enero de2003. A raíz de sucesivas recomendaciones delSíndic, la incapacidad permanente total califi-cada fue instaurada por el Real decreto463/2003, de 25 de abril, sobre el reconocimientodel incremento de la pensión de incapacidadpermanente total para la profesión habitualpara los trabajadores por cuenta propia.

c) Que se modifique, en el caso de la enfermedadcomún, la forma de calcular la base reguladorade la prestación, y en consecuencia, se compu-ten con las bases mínimas las lagunas de cotiza-ción en el caso de los trabajadores incluidos enel RETA. A diferencia del régimen general, en elcaso del RETA no se integran las denominadaslagunas de cotización, o sea si en el periodotenido en cuenta para calcular la base regula-dora existen meses durante los que no ha exis-tido la obligación de cotizar, estos meses no secomputan, lo que repercute negativamentesobre el cálculo de la pensión. No se puede olvi-dar que se trata de meses en los cuales no exis-tió la obligación de cotizar, por lo que no debe-rían repercutir de forma negativa en el cálculode la pensión.

d) Que el régimen aplicable para la indemnizacióna tanto alzado de la incapacidad permanentetotal en el RETA se equipare al que se prevé parael régimen general, ya que existen diferenciasrespecto a la edad y mensualidades que se per-ciben, las cuales resultan desfavorables para lostrabajadores autónomos.


Decimotercera

En el marco de la pensión de jubilación, cabe reco-mendar lo siguiente:

a) Que la jubilación anticipada la jubilación antici-pada se prevea también legalmente para el casode los trabajadores autónomos, ya que no existeuna razón objetiva que justifique esa diferenciade trato. Ni la normativa que regula el RETAprevé la mencionada posibilidad, ni las normasdel régimen general que la regulan resultanaplicables en el caso de los sujetos incluidos enel RETA. Existe, sin embargo, una excepciónque prevé la Ley 47/1998, de 23 de diciembre, quepermite a los trabajadores autónomos anticiparsu edad de jubilación cuando hayan cotizadotambién en otro u otros regímenes del sistemade la Seguridad Social en los que se admita talposibilidad, y siempre y cuando se cumplan,además, con determinados requisitos. El hechode que actualmente la jubilación anticipadapara trabajadores por cuenta ajena no mutualis-tas se vincule a la pérdida involuntaria de laocupación se podría sustituir, en el caso de lostrabajadores autónomos, por la existencia deuna crisis en la actividad empresarial o profe-sional correspondiente. La institución no reco-mienda, sin embargo, el establecimiento de unajubilación anticipada voluntaria para los traba-jadores autónomos, ya que eso comportaría unimportante coste añadido para el sistema deseguridad social y sería contrario a las directri-ces de las instituciones comunitarias.

b) Tal y como recomienda el Informe de la Comi-sión, el Síndic también considera que es precisomodificar la disposición la LGSS, con el objetivode prever la reducción de la edad mínima dejubilación por razones de peligrosidad, penosi-dad, toxicidad o insalubridad en el caso de lostrabajadores autónomos; de forma parecida a lamedida prevista por artículo 161.2 de la LGSS.

c) Que se equiparen o sustituyan por otras mejoraslas diferencias actuales respecto al régimengeneral a la hora de computar el periodo de coti-zación completado por el trabajador, como porejemplo que en el caso del RETA no se aplique labonificación de cuotas por edad.

d) Dadas las consecuencias negativas importantesque la no integración de las lagunas de cotiza-ción supone para el cálculo de la pensión dejubilación de los trabajadores autónomos inclui-dos en el RETA, cabe recomendar la mencionadamodificación de la normativa aplicable, con elobjetivo de prever expresamente la integraciónde lagunas, tal y como ya ocurre en el marco delrégimen general. Las lagunas de cotización

correspondientes a meses durante los que no haexistido la obligación de cotizar no se cubren,como ocurre en el régimen general, con la basemínima de cotización entre todas las existentesen cada momento para los trabajadores mayo-res de dieciocho años. Esta situación tiene unaexcepción: los casos en los que, de acuerdo conla disposición adicional 32a de la LGSS, el traba-jador autónomo que tiene sesenta y cinco o másaños decide continuar en activo y acredita, ade-más, treinta y cinco o más años de cotización ala Seguridad Social, hecho que implicará unincremento en las bases de cotización, pese aque exista la exoneración del pago de cotizacio-nes. La razón que justifica esta recomendaciónno es sólo la diferencia de trato entre los doscolectivos de trabajadores y los claros efectosnegativos que se derivan, sino también el hechode que las lagunas de cotización son debidas auna situación en la que no existe la obligaciónde cotizar, y por lo tanto, no resultan imputablesa la voluntad del trabajador autónomo.

e) En el ámbito concreto de la jubilación parcial,respecto a los trabajadores incluidos en el RETA,la disposición adicional 8a.4 de la LGSS prevéque pueden acceder a la mencionada figurapero “en los términos y las condiciones que se esta-blezcan reglamentariamente”. El problema es queeste desarrollo reglamentario específico aún nose ha efectuado, y por lo tanto, la jubilación par-cial de los trabajadores autónomos incluidos enel RETA no es aún posible. Eso implica que sibien un trabajador incluido en el régimen gene-ral puede –después de acordarlo con su empre-sario– reducir su jornada de trabajo y compati-bilizar el trabajo y la pensión de jubilación yacceder a la jubilación total de una forma gra-dual, un trabajador autónomo no tiene la opciónequivalente, y por lo tanto, no puede reducir suactividad laboral compatibilizándola con la pen-sión de jubilación, pues no existe aún legal-mente la figura del trabajador autónomo atiempo parcial. Obviamente, cabe recomendarque este desarrollo reglamentario específico selleve a cabo a la mayor brevedad.

f) Es precisa la adaptación de la figura de la jubila-ción flexible a las características específicas deltrabajador autónomo. Esta figura está cons-truida sobre el hecho de que el jubilado reiniciasu actividad laboral necesariamente medianteun trabajo a tiempo parcial, o sea, mediante uncontrato de trabajo a tiempo parcial, y nomediante un trabajo autónomo a tiempo par-cial. Por lo tanto, un trabajador incluido en elrégimen general ya jubilado puede acceder aesta fórmula mediante la formalización de unnuevo contrato de trabajo a tiempo parcial; encambio un trabajador autónomo no puede acce-


der a esta figura reiniciando o reanudando unaactividad profesional autónoma a tiempo par-cial (pues no existe legalmente la figura del tra-bajador autónomo a tiempo parcial). De nuevo,el legislador al instaurar la nueva figura de lajubilación flexible ha tomado como modelo,única y exclusivamente, el trabajador porcuenta ajena.

g) La figura de la jubilación especial a los sesenta ycuatro años –sin mengua de derechos– no esposible en el marco de los trabajadores autóno-mos, ya que la mencionada figura se vincula a lasustitución del trabajador jubilado por otro tra-bajador desocupado contratado bajo la modali-dad del contrato de sustitución. Esta figura secircunscribe, pues, al marco del trabajo porcuenta ajena y está regulada en la disposiciónfinal 4ª de la LGSS y el Real decreto 1194/1985, de17 de julio. Cabe recomendar la adaptación dedicho tipo de figura o la previsión de unamedida semejante para el caso de los trabajado-res autónomos.

h) Finalmente, una última diferencia en el marcode la jubilación, de naturaleza diferente de lasanteriores, se sitúa en la forma en la que seregulan legalmente las medidas de bonificacióndestinadas a fomentar el alargamiento de lavida laboral de los trabajadores. En efecto, tal ycomo es habitual en los últimos años, y así loindican los informes que presenta el Síndic alParlamento anualmente, la disposición adicio-nal 50ª de la Ley 30/2005, de Presupuestos Gene-rales del Estado, dentro marco del programa defomento de la ocupación para el año 2006,recoge reducciones de la cotización empresariala la Seguridad Social por contingencias comu-nes, excepto por incapacidad temporal, en rela-ción a los contratos de trabajo indefinidos sus-critos con trabajadores de sesenta o más años yque acrediten una antigüedad mínima en laempresa de cinco años.

La bonificación es del 50% para los trabajadoresque cumplan con estos requisitos por primeravez en 2006 y del 60% para los que ya los cum-plían en el ejercicio anterior. Se prevé un incre-mento progresivo del 10% por año hasta alcan-zar el máximo del 100% de bonificación. Ladiferencia se concreta en que este tipo de boni-ficaciones no se aplica en el caso de los trabaja-dores autónomos incluidos en el ámbito delRETA. Obviamente, si la finalidad es alargar lavida laboral de los trabajadores autónomos, estetipo de medidas de bonificación también se lesdebería aplicar.

El Título IV del Proyecto de la ley del estatuto deltrabajo autónomo (artículos 23 a 26) regula la

protección social del trabajo autónomo y obligaa los poderes públicos a promover políticas queincentiven la continuidad en el ejercicio de laprofesión, trabajo o actividad económica del tra-bajador autónomo, una vez cumplida la edadordinaria de jubilación. Sin embargo, el mencio-nado proyecto de ley prevé la jubilación antici-pada para determinados trabajadores autóno-mos, atendiendo a la naturaleza tóxica,peligrosa o penosa de la actividad ejercida y enlos términos que reglamentariamente se esta-blezcan.

Decimocuarta

La modalidad contributiva de las prestacionesfamiliares consiste en considerar como cotizado elprimer año de excedencia, con reserva del puestode trabajo, que los trabajadores disfruten a razóndel cuidado de cada hijo, natural o adoptado, o demenor acogido, en los supuestos de acogida fami-liar permanente o preadoptivo, o para el cuidadode otros familiares, a efectos de las correspondien-tes prestaciones de la Seguridad Social por jubila-ción, incapacidad permanente, muerte o supervi-vencia y maternidad. Este periodo considerado decotización efectiva tiene una duración de quincemeses si la unidad familiar de la que forma parteel menor para cuyo cuidado se solicita la exceden-cia tiene la consideración de familia numerosa decategoría general, o de dieciocho meses, si tiene lade categoría especial.

Así, mientras que los trabajadores del régimengeneral se pueden acoger, si cumplen con losrequisitos legalmente previstos, a esta modali-dad contributiva, los trabajadores autónomosincluidos en el RETA nunca tendrán derecho aella, ya que por la naturaleza de su actividad –porcuenta propia– no se prevé legalmente la posibi-lidad de acceder a la figura de la excedencia,regulada únicamente para los casos de los traba-jadores por cuenta ajena. Esta diferencia de tratoes contraria a la disposición adicional 8a.1 de laLGSS y dificulta las posibilidades de conciliaciónde la vida laboral y familiar de los trabajadoresautónomos.

Cabe recomendar, pues, la modificación de la legis-lación, para adaptar la modalidad contributiva delas prestaciones familiares en el caso de los traba-jadores autónomos, con el objetivo que también eltiempo en el que cesen en su actividad profesionalo empresarial para cuidar a sus familiares se com-pute, aunque sea parcialmente, a efectos de acce-der a las prestaciones futuras del sistema de segu-ridad social, en los mismos términos previstospara el caso del régimen general.


Decimoquinta

El Síndic considera que la exclusión de la protec-ción por desempleo en el marco del RETA es injus-tificable, ya que, al igual que un trabajador porcuenta ajena, un trabajador autónomo puede per-der la ocupación, su actividad empresarial o profe-sional se puede reducir o dicho trabajador puedefracasar y encontrarse en una situación de falta deocupación y con plena disponibilidad para encon-trarla.

Tampoco se puede justificar la exclusión por lasdificultades de controlar los posibles fraudes sobreel fracaso o la reducción de la actividad profesionalo empresarial, teniendo en cuenta, además, queúltimamente se ha ido suavizando enormementela exigencia de la prueba de la involuntariedadde la pérdida de la ocupación en el caso de los tra-bajadores por cuenta ajena. En 2002 hubo tambiénun compromiso del Gobierno del Estado, que con-tenía la disposición final 6ª de la Ley 53/2002, de 30de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativasy de Orden Social, de emitir un informe “relativo ala situación de los trabajadores autónomos que depen-den económicamente de uno o varios empresarios, estu-diando el establecimiento de un fondo de garantía encaso de cese por causas objetivas”. Finalmente, es pre-ciso poner de manifiesto lo que indica el principiorector del artículo 41 de la Constitución, sobre elestablecimiento de un régimen público de seguri-dad social para todos los ciudadanos que garanticeprestaciones sociales suficientes en las situacio-nes de necesidad, especialmente, en el caso defalta de trabajo.

Cabe, pues, recomendar que se incluya en el RETA,con carácter obligatorio, una prestación por cesede actividad, vinculada a una cotización adicionala cargo del mismo trabajador autónomo, y a la quese accedería en los casos en los que su actividadempresarial cesase totalmente por causas objeti-vas –o sea, vinculadas a circunstancias empresa-riales o de mercado-.

Finalmente, desde una perspectiva muy diferente,aunque también vinculada a las prestaciones por

desempleo, cabe señalar que, con el objetivo defomentar el desarrollo del trabajo autónomo, sedebería modificar la regulación de la posibilidadactualmente existente de capitalizar el importe deuna prestación por desempleo para iniciar unaactividad por cuenta propia o autónoma. En efecto,la capitalización en pago único de la prestación selimita actualmente al 20% de la prestación pen-diente de recibir (sin límite de cuantía cuando setrata de una persona discapacitada en grado igualal 33 %).

En este punto, tal y como hace la Comisión deExpertos, cabe recomendar que desaparezca lalimitación cuantitativa actual, ya que resta opera-tividad a una medida de tránsito desde las políti-cas pasivas de protección a las políticas activas deocupación. Por ello, cabe recomendar el abonoíntegro de la protección por desempleo para finan-ciar proyectos de inversión o reducir costes de fun-cionamiento de quienes deciden desarrollar unaactividad económica o profesional autónoma.

Asimismo, cabe indicar que la Disposición adicio-nal cuarta del Proyecto de la ley del Estatuto deltrabajo autónomo obliga al Gobierno, siempre ycuando estén garantizados los principios de con-tributividad, solidaridad y sostenibilidad finan-ciera, a estab

lecer un sistema específico de protección por cesede actividad de los trabajadores autónomos, enfunción de las características personales o de lanaturaleza de la actividad ejercida.

Decimosexta

Tal y como el Síndic ha ido advirtiendo durante losúltimos años, es absolutamente necesario regular,tanto desde la perspectiva de las condiciones detrabajo, como desde la vertiente de la protecciónsocial, la figura de los trabajadores autónomosdependientes (TRADE), lo cual se realiza, con máso menos acierto, en el Proyecto de la ley del Esta-tuto del trabajo autónomo.


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC




EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

78

84

39

37

48

62

Coberta Autonoms 25/5/07 11:30 Página 1

LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS LA ... · AUTÓNOMOS INFORME EXTRAORDINARI...

Documents

Transcript of LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS LA ... · AUTÓNOMOS INFORME EXTRAORDINARI...