LA RELACIÓ ENTRE SEGURETATI DIVERSITAT CUITURAL

DES DE LA PERCEPCIÓ DELS CIUTADANIS

JosEP LLUÍS DOMÍNGUEZ

l. El mcrc de lr qüestló: les estratlgles de seguret¡t r I'est¡t del benester

l . l . PlenteJ¡ment

En aquest treball es parla de la relació entre diversitat cultural i seguretat des de laperspectiva dels ciutadans. En afrontar aquest tema I'investigador pot caure en latemptació d'incidir només en un dels extrems del binomi "diversitat-seguretat", ésa dir, estudiar com ha evolucionat en quantitat i qualitat la desviació causada perI'altre (que pot ser un estranger o un membre d'una minoria étnica) en el nostreterritori.

És evident que aquesta evolució és una dada objectiva que, en tant qué mesurable,ha de ser tinguda en compte per una política pública de seguretat responsable.Tanmateix, crec, i hi insistiré més endavant, que aquesta.dada no és l'única (nitant sols la principal) que incideix en la reaccié institucional i en la formació.deI'opinió dels ciutadans davant del fenomen de la convivéncia de cultures diverses,De moment ens queda t'altre extrem de t'esmentat binómi, la seguretat, i a més,ens sembla forassenyat assajar cap explicació sobre la manera com es connectenambdós termes en les dinámiques socials.

És per aquest motiu que comengaré aquestes págines tractant, encara que només siguien les seves llnies mes generals, I'evolució de la idea dc qpguretat en la forma destaten la qual awi es produeix el dcbat sobre el que hem dc fer amb I'alteritat.

I^ ' - |

-

Ilt

La relació entre segurelal i diversitot cultural. Josep Lluís Dominguez

1.2. Seguretrt I policl¡ ¡ I'tist¡t del benest¡r

Com és sabut, des de finals del segle XIX es produeix un increment del paper de

I'estat en les relacions socials a causa de dos factors fonamentals: en primer lloc,

el nostre model socioeconómic necessitava instáncies que adoptessin una pers-

pectiva global i que poguessin, d'aquesta manera, planificar racionalment deter-

minats aspectes económics; en segon lloc, aquest model també necessitava fór-

mules que corregissin els desequilibris socials produits per les seves própies dinál-

miques de funcionament. S' introdueix així en les dinimiques públiques, junta-

ment amb ta intervenció económica, el conjunt de línies correctores própies de

I'anomenat estat social de dret.

Aquest estat es va plantejar tres objectius fonamentals: fer front a les situacions

de marginació, la qual cosa es va afegir a les polítiques de protecció dels drets

dels més desafavorits; fer front als desequilibris i les situacions disfuncionals que

afectaven I'ordre social, ta qual cosa va conduir a la constitució de diverses for-

mes de control i integració social; i desenvolupar mecanismes d'ajustament i com-

pensació dels r iscos socials.

És evident que aquests tres objectius van estar presents en els diversos imbits de

les polítiques públiques i que, en conseqüéncia, també van influir de forma deci-

siva en les estratégies de seguretat.

Com a conseqüéncia d'aquests objectius, les politiques públiques havien de res-

pondre més a la idea d'integració que a la de control, incorporant les preocupaci-

ons i les demandes ciutadanes al ja complex joc d'equi l ibr is pol i t ics. Aquesta vo-

luntat integradora es va manifestar en forma de complexes xarxes institucionals

destinades a I'atenció de les necessitats dels ciutadans. L'estat social va implicar,

per tant, una dinámica de creixement del sector públic i també un esforq de coor-

dinació de les potítiques desenvolupades per les diverses administracions. En ma-

téria de seguretat, era'evident que la filosofia integradora de I'estat social s'en-

tiontava de manera directa als principis de funcionament desenvolupats per I'apa-

rell policial propi del model liberal.rPeraquesta raó s'imposava la necessitat de

realitzar una série de canvis.

I. Sobre la noció d'aparell policial i la seva connexió amb el model liberal de relacions

socials es pot consultar Recasens (1991).

t46

Policia catalana i multiculturalitat

En primer lloc, les polítiques públiques en l'ámbit policial havien d'encaixarconceptualment en el discurs de I'estat social. Amb aquesta finalitat va sorgir elconcepte de seguretat ciutadana, que va ser definit a partir de la idea de la protec,ció dels drets i les llibertats dels ciutadans.

Aquest concepte intenta aportar un sentit integrador a la funció policial situant lapolicia com a garant del sistema social, peró, i aquesta és la gran innovació, assu-mint l'óptica del ciutadá: sense seguretat el ciutadá no pot exercir els drets i lesllibertats preconitzades per I'estat social i sense aquest exercici no té sentit capdiscurs que legitimi democráticament aquesta forma d'estat. (Recasens, 199ó,45-49). Tanmateix, el concepte de seguretat ciutadana presenta diverses dificultats.

Així, des de la perspectiva de la seva connexió i de la seva traducció en termesoperatius -és a dir, en el nivell d'elaboració de concretes estratégies de seguretat-és dificil establir amb claredat els parámetres que serveixin per assenyalar si hi haseguretat o inseguretat. En aquest nivell, reconeguda la impossibilitat (tant perproblemes conceptuals com técnics) de conéixer el grau de seguretat real d'unadeterminada societat a partir d'una quantificació exacta del que atempti contraella,2 els esforgos es van encaminar a conéixer la percepció que els ciutadans te-nen de la seva própia seguretat, és a dir, a determinar el grau de seguretat subjec-t iva de la poblac ió (Recasens, 1996,50-51) . r

Ara bé, i aixd és especialment important en el nostre cas, aquesta seguretat subjectivafa referéncia a qüestions que escapen a la capacitat explicativa de tes definicionsjurídiques i obliga a introduir en l'ánálisi de ta seguretat processos de construcciósocial de riscos, pors i percepcions que es connecten i directament amb et marcsocioeconómic en el qual els ciutadans desenvolupen les seves relacions.

f

En segon lloc, I'adaptació de la policia a I'estat social exigia una manera diferentd'enfrontar-se a la informació i al canvi social. Només si la policia manifestavauna capacitat per traduir a les seves dinámiques de fuñcionament les demandesciutadanes i els canvis socials podria reubicar-se correctament. Per aquest motiu

2. Una análisi d'aquesta problemática es pot trobar a Stangeland (lgg4,1995a i 1995b).3. Utilitzant un instrumental teóric i empíric (enquestes de victimització, d'autodenúncia,etc.) que provenia d'árees de coneixement com la sociologia i la criminolqgia.

Lu relació enlre seguretat i diversilat cultural. Josep Lluís Domínguez

la institució policial va cómengar a acceptar un determinat nivell d'explicació

conflictual de I'entorn i a prendre consci¿ncia de que la seva funció havia d'orien-

tar-se, anant més enllá de les mesures destinades a la reducció de la criminalitat,

cap a la resolució dels problemes socials que preocupaven els ciutadans.{

Els dos canvis citats van fer veure l'ámbit de la seguretat com un espai compartit.

En d'altres paraules, el carácter estructural de bona part dels problemes a qué fa

froht la policia va fer evident, tant en el nivell del seu plantejament teóric com en

el desenvolupament de les seves concretes actuacions, la necessitat de conviure i

de óooperar amb.les altres institucions públiques i amb les iniciatives cíviques. La

institució policial no podia actuar d'esquenes a altres imbits de I'administració

pública ni deixar d'escollar als interlocutors socials ja que si ho feia s'arriscava a

aparéixer més com un destorb que com una ajuda per al desenvolupament efectiu

de,les polít iques de I 'estat social.5

1.3. La incidénci¡ de la crisi de lrest¡t del benest¡r

Peró el model institucional que acabo de descriure es va enfrontar, a partir dels

anys setanta, amb la fallida del principi de creixement económic continuat, i es va

constatar I'existéncia de limits materials per a les funcions redistributives i inte-gradores dels poders públics. És en aquest marc quan comenqa a parlar-se de la

crisi de I'estat social com una crisi de creixement que pot comportar, al seu torn,

una crisi de legit imació en la mesura en qué les inst i tucions públiques no doninresposta a les demandes dels ciutadans (Sánchez, | 996, 251 ).

Aquest nou escenari incorpora a més un element cognoscitiu que afecta claramentla idea de seguretat: deixa al descobert que bona part dels riscos socials que afec-ten els ciutadans (l'atur, la pobresa, la marginació, etc.) i davant dels quals aquests

L L'orientació de la policia cap als problemes socials ha estat teoritzada per Goldstein( rees).5. Com'a conseqüéncia d'aquests canvis es van desenvolupar a partir dels anys seixanta isetanta diverses esfatégies policials que, tot i simplificar un xic la qüestió, poden ser agrupa-des en dos grans grups: aquelles que defensen un model de policia que actua fonamentalmentun cop comesos els fets (policia reactiva) i aquelles que incideixen en el paper preventiu de lestrasques policials (destacant aquí les diverses formulacions del model de policia comunitária).

I4E

Policia catalana i multicultumlitat

exigeixen protecció, no constitueixen una contingéncia purament externa al siste-ma social sinó que han de ser connectats amb les seves dinimiques de funciona-ment.

I no obstant aixó, a partir d'aquest moment van aparéixer discursos qüe pretenienminimitzar aquesta connexió, ubicant els riscos socials a I'exterior det sistemasocieconómic. Aquest és, sens dubte, un dels mecanismes que es mouen darrera lareaparició de les idees racistes i xenófobes en I'actualitat.

Al mateix temps que les dades precedents de les ciéncies socials posaven de ma-nifest la connexió dels moviments migratoris contemporanis amb les coordenadesgeopolítiques i económiques del nostre sistema sociat, es va generar el discurspolític de la invasió i de I'amenaga exterior, discurs que veia en I'immigrant (o enel membre d'una minoria étnica) la personificació d'un risc que amenagava unapromesa de benestar cada vegada, com a mínim en determinats estrats socials.més débil i l lunyana.

Per la seva banda, les polí t iques públiques des de mit jans dels vuitanta van assu-mir en el legislat iu la idea de contenció del f lux d' immigrants -convé no obl idarque la legislació espanyola d'estrangeria es connecta directament amb tes negoci-acions per a I'entrada en la comunitat Europea (case¡ lggg, 32sl- i, en algunscasos, van establir polítiques de control que han ajudat a associat en la mentalitatcol ' lect iva la f igura de I ' immigrant a les idees d' inseguretat i r isc.ó

2. Diversitat cultural i seguretat

;2.1. Un¡ opinió reiter¡da (encara que sigui en veu baixa)

Peró tornem a la qüestió inicial: Com incideix la p'reséncia, en un mateix espai, dediverses cultures sobre la percepció que tenen els ciutadans sobre la seva segure-tat? Formulada d'una manera més senzilla, aquesta qüestió sol aparéixer tant enels diversos ámbits de la vida quotidiana com en fdrums especialitzats, i tóts no-

ó Aquest ha esüat el resultat, segons la meva opinió (Domínguez, 1995), de la Llei Orgá-nica de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

Lu relació e,trre seguretat i diversitat cultural. Josep Lluis Domínguez

saltres hem pogut escoltar -de manera reiterada- una determinada resposta: la di-versitat cultural, especialment quan s'associa al fenomen de la immigració de per-sones provinents de I'anomenat tercer món o a la preséncia en el nostre territorid'algunes minories étniques, constitueix un probtema per a la nostra seguretat.T

És indubtable que aquesta resposta presenti alguna, peró només alguna, base ob-' jectiva. Són coneguts els conflictes que poden anar associats a la divergéncia depautes socioculturals i no sembla raonable negar que els membres de minoriesétniques i els immigrants puguin cometre infraccions (com deuen fer-ne els lam-pistes, i metges, per dir alguna cosa, que també en cometen).

S'esdevé, peró, i aquestes idees també apareixen en els debats sobre seguretat idivprsitat cultural, que no tota persona int€grant d'aquests col. lect ius comet in-fraccions, que no totes les infraccions comeses són sempre del mateix tipus i gra-Vetat, ni generen la mateixa reacció social (a sigui en el nivel l de la ciutadania, ¡asiguien el nivel l inst i tucional) ique la visibi l i tat social dels autors i els fets no éssempre la mateixa' En definit iva, res.ulta que la qüestió de la desviació associadaal factor de la diversitat cultural presenta una complexitat ineludible per a qualse-vol anál isi minimament seriosa.s

En matéria de seguretat i diversitat cultural resulta curiosa la convivéncia d'aquestaconsciéncia de complexitat, de dificuttat de trobar respostes clares i segures per ala pregunta que acabo de formular, juntament amb una definició social i una pol i-t ica públ ica estatal -molt l l igada a les estratégies de seguretat interior de la UnióEuropea- que veu en la preséncia de <l i ferents cultures dins d'un mateix terr i tor iuna font de problemes per a la seguretat.

7. No vull fer un ús simplista de la preséncia i difusió d'aquesta irlea pel teixit sociat, pcraixÓ em sembla necessari subratttar que tes opinions i actituds manringudes pels ciuta-dans davant de les diverses manifestacions de l'alteritat són plurals. Un bon exempte d'ai-xó ens el proporciona el Colectiu Ioé ( 1995) en la seva anátisi dels discursos mantingutspels espanyols sobre els estrangers.E' Un bon exemple de la preséncia d'aquesta complexitat en un acre delictiu ran simptecom una estrebada a un turista ens I'ofereix Reverte ( 1999). Un treball de Duva ( 1999i, aI'altre extrem, pot servir per resumir I'actual preocupació en els mitjans policials per lbr-relament del crim organitzat amb connexions internacionals a I'Estat espanyol.

Is0

Policia catalana i multiculturulitat

2.2.Una erplicació: conflicte versus problemr

Ja he assenyalat que no crec que sigui possible negar I'existéncia d'una conflictivitat,que en ocasions s'expressa en forma d'infraccions, lligada a la preséncia i a laconvivéncia de cultures diferents.e peró passar d'aquí a afirmar que.aquesta pre-séncia constitueix un problema social implica fer un salt en el buit. vegem elsmotius d'aquesta afirmació.

Ja fa molts anys que la doctrina socioldgica i, per translació, la criminologia co-neixen i utilitzen la diferenciació entre les nocions de problema i de qüestió soci-al ' r0 Una qüestió social podria definir-se com un ámbit temátic ( les drogues, lavioléncia juvenil, la prostitució, ra immigració, etc.) en er quar es concentren de-terminades manifestacions d'un o diversos conflictes socials. L'important en aquestcas és que una qüestió sociar pot ser definida, al seu torn, com a problema en lesdinámiques comunicatives que s'estabreixen en els sistemes sociats.r l

El fet de definir una qüestió com a problema sociat implica realitzardues opera-cions argumentatives: al mateix temps que són destacats els aspectes o els efectessocials més negatius d'aquesta qüestió social (en el cas de la immigració aquestaimatge social negativa s'identifica amb la idea d'invasió i es trasllada a ámbitscom el laboral i el delictiu amb gran facilitat), es col.loquen en segon terme _diluint-se- aquells conflictes que hi estan retacionats i que afecten I'esséncia delsistema social ( i que manifesten, habitualment, algun element disfuncional ja si-gui en I 'estructura ja sigui en el.seu funcionament).

La conseqüéncia d'aquestes operacions en la percepció social, si s,arr iba a impo-sar la definició problematitzada d'una qüestió social, consisteix en qué els con-flictes estructurals als quals fa referéncia perden centralitat en els debats socials,

e. et-ril;t;;;j., ñ.irr,arr",¡ip;i;J".h ¡nrtiru.¡onui, p"r¿, (resq-io-rói_/0' Aquesta diferenciació té el seu origen en la teoria sociológica construccionista. Sobrela categoria de construcció sociar de la realitat, veure Berger i Luckmann ( l9g6).II' En la construcció social d'un problema entren en joc óomplexos processos cognitiusen els quals es mouen una varietat d'imatges culturals,-una pluálitat dinteressos 1pólitics,económics, etc.) i diversos actors (des dels mitjans de comunicació fins.lr p.rlüü;;,passant per les institucions públiques).

l5 t

La relació enlre seguretat i diversitat cuhural. Josep Lluis Dominguez

i adquireix relleváncia pública una visió parcial i/o desenfocada de la realitat. I

aquesta visió parcial i/o desenfocada estará present tant en les demandes dels ciu-

tadans per tal que se solucioni el problema construit com en la resposta instituci-

onal davant d'aquestes demandes. Per cert, és freqüent que la criminalització del

problema, és a dir, donar-hi una resposta des del conjunt de mecanismes que con-

formen el sistema de justicia criminal, es trobi entre aquestes demandes i entre

aquestes respostes inst i tucionals.

2.3. lmmigració i actuació pol icial: el que manifesten els immigrants

Des d'una perspectiv4 práctica és important subratllar que aquesta construcció

social genera una demanda social que pot acabar inf luint en I 'actuació pol icial.

.Per comprendre aquesta actuació pot ser útil acudir a una investigació ( Manzanos,

1999) que anali tza aquesta actuació des de la perspectiva dels afectats.

Dues són les crít iques generals que os fan a part ir dels test imonis dels afectats. En

primer l loc, es denuncia I 'existéncia de situacions general i tzades d'encalqament

pol icial, sovint injust i f icades. A més, se subratl la com aquestes estratégies pol icials

es connecten clarament amb processos de criminal i tzació, és a dir, amb la deter-

minació des de la práctica pol icial dels subjectes que són objecte d'una major

atenció per part del sistema penal.

Algunes de les manifestacions real i tzades pels immigrants entrevistats (Manzanos,

1999, 158-ló3) sobre I 'esmentat encalqament pol icial són les següents: f ins i tot

les persones que es troben en situació legal en el país reben una forta pressió

pol icial, de forma que la pol icia és viscuda com una amenaga permanent: hi ha un

temor davant de determinades práctiques irregulars i/o de dubtosa legalitat per

part de la pol icia; es denuncia I 'estat del centres de detenció per a immigrants i la

manca d'informació que reben les persones que van a ser expulsades; la pressió

pol icial genera estrátégies defensives a I ' interior dels mateixos col ' lect ius d' im-

migrants; s'observa la preséncia d'estereotips en I'actuació policial; i es denuncia

la dependéncia de la práctica policial en relació a les directrius politiques rebudes

segons conjuntures polítiques concretes.

En segon lloc, s'assenyala que la forma de tractar els immigrants compleix un

paper d'etiquetament que permet reproduir els prejudicis racials en la nostra soci-

/ , 52

Policia catolana i multiculturalitat

etat i s'emmarca dins de les formes de I'anomenat racisme institucional (Wieviorka,t992,146-148).

3. La incidéncie de I 'element mult icultur¡ l en la percepció ciútadan¡ de laseguretat: el que pensen les víctimes

3.1. In t roducc ió

Tanmateix crec que alguna cosa está canviant. Hi ha propostes de reforma de lanormativa en matéria d'estrangeria -tant en el nivel l estatal com en I 'europeu- i ,malgrat els brots de violéncia racista que amenacen la nostra convivéncia, es potobservar un estat d'opinió en la ciutadania més favorable a la idea d' integració quea la de contenció.

Per intentar plasmar aquest canvi en el terreny de la seguretat faré referéncia aaquef ls apartats de I'enquesta de victimitzacióde I'Area Metropolitana de Barcelona(Sabaté, Aragay iTorrel les, 1999), en els quals aquesta qüestió apareix esmenta-d a . r 2

3.2. E ls índexs de l ic t ius a t íp ics

La qüestió de la diversitat cultural apareix, en primer l loc, en I 'apartat destinat alsíndexs del ict ius atípics que s' inclou, al seu torn, en la part de I ' informe sobreI 'enquesta destinada a I 'anál isi dels fets que afecten la seguretat dels ciutadans.

Aquesta part estudia I 'extensió de la del ingüéncia convencional des del punt devista de la victima, i realitza un recompte de cada un dels fets delictius que esprodueixen en relació amb els vehicles, els comergos i la seguretat personal de lesvictimes individuals. Perd I'informe recorda I'exiSténcia d'altres agressions no con-vencionals que també preocupen a la població.

12. Aquesta enquesta ens assegura una série temporal prou llarga com per obtenir alguneslinies interpretatives d'interés, encara que no prou consolidades. Cal destacar que dis delDepartament de Governació de la Generalitat de Catalunya ja s'han fet els primers passosper aplicar el mecanisme de les enquestes de victimització (les Enquestes de Seguretat deCatalunya) a tot el territori de la comunitat autónoma catalana.

t 5 3

Lu relació enlre segurelol i diversitat cultural. Josep Lluís Dominguez

L'enquesta aborda I'estudi d'aquestes agressions no convencionals des de l'edició

de 1995 amb un doble objectiu: conéixer I'extensió real d'aquest fets i analitzar la

percepció social de la seva gravetat (Sabaté, Aragay iTorrelles, 1999, 36).

En primer lloc, es pregunta als entrevistats si durant I'any a qué es refereix I'en-

questa han viscut alguna de les situacions plantejades en el qüestionari;r3 a conti-

nuació, se'ls pregunta si quan les van viure van creure que eren delictes (avaluant-

ne el carácter delictiu en una escala de 0 -gens delictives- a l0 {otalment delictives);

i finalment, a partir d'aquesta doble informació, es construeix I'index delictiu atí-

pic de cada situaoió.

Els re¡ultats posen de.manifest que les situacions que es relacionen amb els joves

han estat les més freqüents al llarg dels cinc anys de la série, que els maltracta-

ments a infants i els problemes amb immigrants han estat les menys freqüents, i

que queden en un nivell intermedi les situacions relacionades amb la seguretat

personal i els béns dels entrevistats.

Concretament manifesten haver tingut algun incident desagradable amb un immi-

grant un 3,9o/o el1994, un 3,3Yo el1995, un 2,8Vo el 1996, un 3,2o/o el 1997, i un

2,8o/o el1998. Les xifres són clarament inferiors a les que sorgeixen en relació a,

per exemple, els actes juveni ls vandálics o agressius (un ó0% el 1994, un 48,4%

el 1995 -convé indicar que en aquests dos anys encara no es preguntava sobre le

destrosses en el mobiliari urbá-, un 58,4% el | 996, un 60,20/o el 1997, i un 59,60/o

el 1998) o, per exemple, als maltractaments ocasionats per algun funcionari (un

lJ. No totes les ,¡t..¡on, ,obr" ,"" quut, ,, pr.gunt. ,U" rnr",irr.t.", ¿.1¡.,¡nm n¡pertanyen als mateixos ámbits de la seguretat. Dos tenen relació amb els béns dels entre-vistats ("Ha estat victima d'alguna estafa?". "Li han venut un producte caducat o en malestat?"); cinc es refereixen a la seguretat personal dels entrevistats ("Ha estat insultat omolestat per alguna per5ona amb símptomes d'anar begut o drogat?". "Li han demanatdiners de mala manera o amb violéncia?". "S'ha trobat amb un grup de joves que es com-portaven de forma que li han fet por?". "S'ha espantat o enfadat davant d'algun immigrantd'altres paisos?n. "S'ha sentit maltractat per un policia o per qualsevol altre funcionari?");una altra es refereix a la seguretat dels infants ("Ha vist que algú maltractés algun in-fant?"); i dues més apunten als comportaments assignats a col.lectius juvenils ("Ha vistjoves pintant graffittis en una paret?". "Ha vist algú destruint un banc, una paperera, unaparada d'autobús o alguna altra cosa del mobiliari urbá?").

1 5 4

Policia cstalana i multiculturalitat

i,2% "l1996

-la pregunta s'inclou des d'aquest exercici-, un 5,9olo el 1997, iun6,6Yo el 1998).

Pel que fa a la percepció de la situació com a delictiva cal destacar que els com-portaments previsiblement violents són considerats els més delictius. Les duessituacions que han rebut les avaluacions mitjanes més altes l'any t998 són elsmaltractaments a infants (7,28) i les destrosses del mobiliari urbá (7,03). Ets mal-tractaments per part d'un policia o per part d'un altre funcionari (6,00) i les estafes(5,86) també semblen forga delictius.

En canvi, les agressions personals atípiques semblen no tenir un carácter delictiumassa elevat per als entrevistats. S'avaluen per damunt dels cinc punts únicamentles peticions de diner amb males maneres (5,10) i els problemes amb immigrants(5,02),14 mentre que reben una valoració per sota de cinc la resta dels comporta-ments.

L'índex delictiu atípic de cada situació es construeix a partir de les dades relativesa la seva freqüéncia i al seu carácter delictiu. Fa referéncia, per tant, al percentat-ge d'entrevistats que han vist o viscut aquestes situacions i les han definides coma realment del ict ives (puntuant- les entre 7 i l0).

Efs tres índexs més elevats són els relatius als joves (l'll,4yodels entrevistats hanvist com a molt del ict ius els deterioraments del mobil iar i urbá, un 8,2%o les pinta-des i el 7o/oles trobades amb joves que es comportaven amenagadorament), a con-tinuació se situen sis situacions al voltan t del 3o/o i, finalment, només un I % delsque han viscut una situació problemática amb algun immigrant les han avaluadescom a molt del ict iva.r j

;

3.3. Le construcció soci¡l de la seguretat

La qüestió multicultural torna a aparéixer quan I'informe encara la informació

Iy'. L'evolució de I'avaluació del caricter delictiu dels problemes amb immigrants h¿ estatla següent: un 4,40 el l 994, un 5,0 | el 1995, un 4,82 el I 996, un 5,35 el 1997 , i un 5,02 elt998.15. Aquest darrer aspecte es manté forga estable al llarg de la série: un l,2o/o el 1994, unl,2o/oel l995,un l ,0o/oel l996,un l ,3o/oel1997,iun 1,0%oel 1998.

r55

La relació entre segurelat i diversital cultural. Josep Lluls Domínguez

relativa a la construcció social de la seguretat i de la por (Sabaté, Aragay i Torre-

l les, 1999, l20ss.).

L'enquesta valora tres qüestions diverses en aquest sentit. En primer lloc, analitza

les manifestacions de la seguretat ciutadana en les opinions i actituds dels entre-

vistats. En segon lloc, es tracten les opinions relatives a les institucions polítiques

i.socials. Finalment, s'estudia I'avaluació del nivell de seguretat en el barri on viu

cada entrevistat i en la resta de la ciutat.

Amb carácter general pot afirmar-se que la seguretat és un valor preuat, que en la

definició que realitza la gent ocupen un lloc destacat les accions que afecten a la

integritat fisica (la v.iolé.ncia en les seves múltiples manifestacions, una de les

qual's.és la delinqüéncia) i que en les preocupacions per la seguretat predominen

les qüestions relatives a la seguretat ciutadana.

Pel que fa als fets concrets, I'informe afirma que la llista ha anat variant al llarg

dels anys, peró la constant és que la por es concentra en els fets que poden afectar

de forma violent la intimitat personal o la integritat.

El més important en el nostre cas és que, segons les dades de I'enquesta, la gent té

por de les persones o dels grups a qui associa amb els comportaments violents, és

a dir, els subjectes que identifica amb els estereotips de I'agressió irracional.

Per tal d'estudiar aquest aspecte, I'enquesta presenta un llistat de grups de gent

convencionalment considerada com a problemática (i amb la denominació popu-

lar habitual), en els quals apareixen els que generalment s'associen als comporta-

ments irracionalment violents.

La llista comprén els següents grups o situacions: prostitució al carrer, caps ra-pats, gitanos, vagabunds i pidolaires, drogoaddictes, joves amb imatge agressiva,joves sense feina, immigrants europeus i americans, immigrants marroquins i

argelins, immigrants de I'Africa negra i infants o adolescents sols al carrer.

En aque'st cas se sol.licita a I'entrevistat que avalui la preséncia d'aquests grups o

situacions en el barri de I'entrevistat i en la resta de la ciutat (en I'escala de 0 -no

n'hi ha cap- a l0 -está pleníssim, n'hi ha molts-; a continuació se li formula lapregunta següent: "Davant d'aquests grups, la gent pot tenir diverses reaccions:

t5ó

Policia catalana i multicultumlitat

por, compassió, etc. Voldríem conéixer el que vosté experimenta davant d'ells. Potvalorar la por que li fan i la compassió que li desperten en una escala de 0 (gens)a l0 (moltíssima)?".

L'informe destaca (Sabate, Aragay i Torrelles, 1999, l42l que la percepció delsentrevistats de I'Area Metropolitana de Barcelona sobre la preséncia d'aquestespersones o situacions és una evident constatació de com es construeix socialmentla inseguretat.

Així, solen afirmar que en el seu barri (lloc conegut i segur) no hi ha gairebépreséncia d'aquests grups: totes les avaluacions estan per sota dels tres punts,excepte els drogoaddictes (3,08) iels joves sense feina, que reben l'única valora-ció superior als sis punts (6,23); mentre que en la resta de la seva ciutat (llocmenys conegut i més insegur) gairebé totes les avaluacions són superiors als qua-tre punts: la preséncia de joves sense feina és notable (7,35); també cal destacar ladels drogaoaddictes (5,56). Les úniques avaluacions inferiors a quatre són: la delsinfants o adolescents sols al carrer (3.01) i la prosti tució al carrer (3,83).

Aquesta avaluació demostra, segons els autors de I'informe, com la percepció tra-dueix la realitat i la reconstrueix socialment: expulsem els problemes (més aviatles persones que convencionalment es considera que poden crear problemes), enel sentit d'afirmar que la gent problemática no forma part del grup material isimbólic que signif ica el barr i on viu.ró Els grups previsiblement portadors devioléncia són els que tenen més preséncia (pel darrera dels joves sense feina) notant en el barri com en la resta de la ciutat. Es tracta dels grups de joves ambimatge agressiva, els drogoaddictes i els cap rapats.

Per altra banda, en relació a la pregunt, ,obrá l'actitud dels ciutadans, s'observacom, en general, la compassió és el sentiment predominant davant d'aquests grupsde persones amb problemes. Peró hi ha tres grups o situacions on la por predomi-na pel davant de la compassió: són els grups o situacions preferenlment protago-

Ió Les categories relacionades amb la immigració mantenen aquesta mateixa tendéncia:gitanos un2,43 en el barri i un 4,60 a la ciutat; immigrants europeus i americans u¡ 2,00al barri i un 4,00 a la ciutat; immigrants marroquins i argelins un 2,54 en el bani i un 4,71 .a la ciutat, i immigrants de I'Africa negra un 2,00 i un 4,09.

La relació enlre seguretut i diversitat cultural. Josep Lluis Dominguez

nitzades per joves als quals tánt la real¡tat com la imaginació col'lectiva atribuei-

xen comportaments violents i agressius com a resultat d'una aparent irracionalitat

(ioves amb imatge agressiva amb un 4,85, caps rapats amb un 5,92,i vandalisme

urbá amb un 4,39).r7

Una altra dada rellevant prové d'una pregunta, feta els anys anteriors (1993, 1994

i 199ó), en la qual es proposen diverses parelles d'opinions totalment contraposa-

des, demanant als entrevistats que se situin. En un extrem se situa la posició més

emotiva i crispada, i en I'altre la més racional, barrejant-se enunciats predomi-

nantment emotius amb enunciats básicament racionals: en els primers es realitza

una manifestació crispada i en els segons una manifestació forga racional.

) ,L'enuirciat relatiu als immigrants és el següent: "El problema dels immigrants

estrangers s'ha de resoldre no deixant-los entrar" vetsus "El problema dels immi-

graáts estrangers s'ha de resoldre donant-los feina".

Els resultats s'ordenen de major a menor crispació. No hi ha simetria entre els

resultats dels enunciats emocionals i racionals. El 199ó la major cr ispació (7,141

la va meréixer I'enunciat "Tots els drogoaddictes són delinqüents" versus "Els

drogoaddictes són persones amb problemes", a continuació venia (ó,90) I'enunci-

at "La del inqüéncia no té solució" versus " la del inqüéncia es pot resoldre" i en

tercer l loc apareixia I 'enunciat relat iu a la immigració (5,4ó).

3.4. Les causes de I ' rugment de la del inqüéncia

Un altre element important en el nostre cas está representat per la pregunta sobre

les causes de I'augment de la delinqüéncia. Aquesta pregunta es fa en l'Area Me-

tropolitana de Barcelona des del primer any de I'enquesta en forma d'escala (s'ava-

luen totes les causes d'un llistat)rt. L'escala va ser fins el 199ó de l'l al 9, en els

dos darrers anys ha estbt millorada i s'ha utilitzat una escala de 0 a 10.

_ . : . .___ . . .17. Els immigrants europeus i americans provoquen por en un 0,81 i compassió en un2;62; els immigrants marroquins i argelins en un 1,27 i en un 2,93; els immigrants deI'Africa negra en un 0,99 i en un 3,00; i els gitanos en un l,8l i en un 2,07 respectivament.It En el llistat es fa esment del consum de drogues, l'atur, la manca d'educació, la inefi-

I 5 E

Policia catalunu i multiculturalitot

En general s'observa que el consum de drogues ha estat tots els anys la causa mésesmentada i avaluada, i la manca de treball per als immigrants és I'avantpenúltimaen els dos darrers anys (6,58 el 1997 i 6,72 el 1998).

;

Peró I'avaluació més significativa (Sabaté, Aragay i Torretles, 1999, 150) consis-teix en qué les causes estructurals han anat igualant i superant les repressives. Enaquest an¡ i en referéncia a les causes estructurals, s'observa un augment en laimportáncia concedida a I'existéncia d'una estructura social injusta, a la manca detreball per als immigrants d'altres paisos, i a la situació económica.

Per la seva banda, I'opció presa per I'entrevistat en relació a les mesures que serianecessari prendre per resoldre I'increment de la delinqüéncia es pot prendre a par-tir d'una pregunta oberta (de resposta espontánia) d'una altra que demani avaluarI'eficácia d'una llista de mesures. Aquestes dues preguntes no s'han fet tots elsanys, ni juntes ni per separat.

En referéncia a la pregunta oberta, les mesures estructurals i preventives són mésesmentades que les mesures immediates i repressives. El 1996 la creació de llocsde treball representava un 33,7o/o de les respostes.

En referéncia a la tancada, la mesura considerada menys bona per resoldre la de-f inqüéncia ha estat l imitar la immigració d'altres paisos (5,43 el 1996: 5,77 el1997 , i 5,ó9 el 199ó), mentre que les mil lors són que tot el món pugui tenir feina(8,71 el 1998) i la persecució dels traf icants de droga (8,62 el 1998).

En relació al l99|totes les.uuluur¡on, han disminuit excepte tes de tres mesures:que tot el món pugui tenir feina (8,ó4 el lgg7, i8,71 el 1998), el major rigor perpart de la justícia (7,83 el 1997 i 8,08 el 1998i i donar feina als immigranrs d'al-tres paisos (6,32 el 1997, a 6,42 el | 998). Com es pot observar, es tracta de mesu-res directament associades a les dues causes d'inseguretat que més han augmen-tat: per una banda, la poca duresa de les penes i lá ineficácia de la justícia, i peraltra la manca de treball dels immigrants estrangers.

cácia de les lleis i de la justícia, la manca de preocupació dels poders públics, t'estructurasocial injusta, la manca de feina per als immigrants d'altres paisos, la ineficácia de lapolicia i la situació económica/augment dels preus.

159

Lu relució enlre seguretat i diversitat cultural. Josep Lluís Domínguez

Finalment, la comparació per parelles contraposades és clara: donar feina als im-

migrants és mil lor que l imitar-ne I 'entrada.

4. Conclusions

Nq es pot negar que la preséncia de I'altre, també en la seva variant étnico-cultu-

ral, pot generar determinats nivel ls de confl ict ivi tat social que en ocasions s'ex-

pressen en forma d'infracció normativa. En bona part aquesta conflictivitat cons-

t i tueix una manifestació de qüestions que afecten I 'estructura social i , cada vega-

da més, dinámiques socioeconómiques de carácter global. Reconéixer la presén-

cia en la nostra societat de confl ictes relacionats amb la immigració o amb les

minorles no és el mateix Que afirmar que la preséncia de I'altre constitueix un

problema per a la nostra seguretat. En aquest sentit, I'opinió dels ciutadans sembla

manifestar una actitud fonamentalment tolerant.

De I 'opinió dels ciutadans també se'n dedueix la consciéncia que el sistema penal

consti tueix un instrument poc adequat pér resoldre aquesta confl ict ivi tat estructu-

ral.re No podem esperar de la pol icia que resolgui els confl ictes vinculats a la

preséncia de I 'al tre en les nostres societats; únicament que desenvolupi la seva

funció de protecció de seguretat ciutadana d'acord amb els parámetres derivats de

la legal i tat vigent.

Aquestes l ínies interpretat ives, si es confirmen, manifesten un cl ima social poc

crispat en relació a la diversitat cultural. Atés aquest cl ima social, la idea d'un

canvi normatiu que afavoreixi la integració dels immigrants no sembla inoportu-

na. Tampoc ho sembla posar en marxa iniciat ives que permetin introduir la sensi-

bi l i tat envers la diversitat cultural en les práctiques inst i tucionals.

Finalment, no podem oblidar que la seguretat també és qüestió dels immigrants i

dels membres de les minories que viuen en el nostre territori. Seria oportú, en

aquest sentit, desenvolupar metodologies -probablement de carácter qualitatiu-

I9. Sobre la necessitat de relativitzar el paper del sistema penal davant de les manifestaci-ons del racisme i la xenofobia, veure Escolar ( 1999).

160

Polic'ia catalana i multiculturalitat

que permetin conéixer millor tant la seva posició davant la normativa imperantcom les seves sensacions de seguretat.20

Bibliografía

- Be t ' x , U . (1993) : "De la soc iedad indus t r i a l a l a soc iedad de l r i esgo . Cues t iones desupervivencia, estruclura social e i lustración ecológica". Ret'ists de Occidente 150: l9-40.

- Bunr;rn, P. L. r Lutxrrrrr.¡x, T. (198ó): Lu L'onstru<'<'ión socisl de lu Reulidu¡l. Madrid:Amorrortu-Murguia.

- Bt.¡tx, D. J. (1980): The lvlunners und Custonts ofthe Rtlice. NovaYork: Academic press.

- Brrnr¡, J. I Cnsrrlls, M. ( | 997): Locul v Global. La Gestión de las Ciudades en la Era de loInJitrnución. Madrid: Grupo Santil lana de Ediciones.

- Cnt.vo, M. (1994): Los Funduntentos del lvlétodo Jurídit 'o: l.Jnu Revisión Crítics. Madrid.Tecnos.

- C¡snv, J. ( 1998): Las pol í t icas de inmigración: la regulación de admisión y la acción inregra-dora. A R. (lomá iJ. Subirats (Coords.), R¡lít i<'as Públi<'as en Espuña. C'ontenidos, Redes de,4t ' tores . t , Niveles de Gobierno. Barcelona: Edi tor ia l Ar ie l , 317-340.

- C<¡t-tt 'rtvrr l<rÉ (1995): Dis<'ursos de los Espuñoles sobre los Extranjeros. Paradojas de la,4 lteridud. Madrid: Centro de Invcstigaciones Sociológicas.

z¿. óor rorius aconseli.n .l ¿.r.nuotuparenr otlu.ri aparell met;doló;ic ,rpJ.lii-zat. En primer lloc, I'elevada xifra d'immigrants que roman fora de les estadistiques ofici-als, en situació d'il ' legalitat. En segon lloc, les pautes socioeconómiques iculturats d'im-migrants i membres de minories no asseguren que estiguin correctament representats enles mostres establertes en les enquestes de victimització, especialment si tenim en compteque les entrevistes als ciutadants es fan per via telefónica.

I 6 I

\

La relució enlre segurelal i diversitst cultural. Josep Lluis DomínguezPolicia catalana i multiculturalitot

D o x | N o U E 2 , J . L . ( | 9 9 5 ) : D f o 8 s y ' u b j . t i v i d ¡ d . s ¡ G r v o r , d r o ¡ e d o r y a p a l c a d o r u o t f ¡ r h i í o t i ¡ ¡ d e B o ¡ c e t o ¡ a ' t o ' 1 | , | ' t ' , E n q | . ¿ ' | e r y i c(p¡ra Ío rLornir-sc). A ¿¿ Protecc¡ór d. la Squr¡da¿ Ci¡¿odat¿, cditrl PG¡ l. Muñ¡torri. t¡n¡ dc Brrcclon¡.

- Oñ¡ti: Instiiuto Intc¡nrcio¡.| dc Sociolotl. Juridic¡, l6l-1t3.

S^¡cttEz, r, (199ó): El Estsdo dc bicí.sl¡t A /lt¿rtat.re C¡e,tc¡t hl¡tica, coordinrr pcr lr.i.. (196): Tra$fo¡m¡cioncr (hl dcrccho, .alac¡otcs dc podc. y ristcm¡ pat¡l: plantc¡ñicltto! C¡ninst. M¡drid: Trcrios. 236-259.robrc ls cucrt¡ó¡ dc la di¡c.cc¡oÍ¡fidrd. A Divanoa arrtota., Me orias ¿el Cong2to InE¡na-

ciowl tt¿ Dencho Públlco, F osoÍo y Eociología.It úücas: Pe¡srct¡vas pam et Próxitno

Mr:krio. s.nrlfé dc Bogot¡i univcr¡id¡d Extcrn¡do dc colonb¡¡. 875-t95. c.iñirofu¡co 2.

D u v ^ , ' J . ( | 9 9 9 ) : . ' E | c . f i n c n o l g t n i z ¡ d o G c h s r ¡ | c c ¡ , . 8 , P d í r , | d . n o v G m b r G ' 2 4 . . ( t 9 9 5 ¡ ) : , L ¡ d c t i n c u . n c i a c n E ¡ p ¡ ñ a ' U [ ¡ n l | i 6 i 3 c r i l i c o d G | ¡ e r d | . | i c ! 3 j u d ¡ c i ¡ | c ! y

. _ policitlct", Reeista ¿e Derccho tunal f Cññinologio 5: tO5-819.EscoB^r, G. ( 1999): Contr¡ cl r¡c¡smo y l¡ ¡.mfobis, ¿todo vslc'l Los llmitct da la intcrvcnción

peírl.A s.os R¡cismo, rrtb le /lnuol 1999 sobft el Racisrno en el Esndo E plñol. Btrcclom: - |ggsbt The crirp pun¿e, Migucl cómez public¡cioncs, Má¡¡g¡.lcrria cdilori¡I.

To¡¡ENrE, D (l997ri La Soticda¿ fuli¿al. Mea tmbajo ! Cntturu en una OrganizacióncoLDsrErN, H. (l9tt): Añéliorcr 16 politiqod dc al,¿t Cahiers ¿¿ lo S.cuñ¡¿ Inté¡ieu¡¿ 3l:259-285.

WlEvrcnK^, M. (1992): El Espscio del R¡c¡smo. B¡rcclona: Edicioncs Pridós lbéric¡.M^LcEsfNr, G. r GfMÉr{Ez, C. (19971. Gui¿ de Concep¡os sobt¿ MiSmcio¡es, &acisño e

Intercutttnlidad, M^dnd: Ls Cuev¡ d.l O.o.

M^r,¡¿^Nos, C. ( 1999): El Gñ¡o del otrc: Aryueologío de la MaryiÁación Rac¡al. Mzó.idl

Trcnoa.

PoM¿s, X. (1999): ¿brrñr SqgrrrE ¿t. B¡rcalon¡: ccncrslitst dc Cstalunys.

REcesexs, A. (1991): Enfoques histórico-ideológicos sobre elconcepto de aparato policial. A

SociologyofPenalControl withintheFrameworkol'theSociologyofLaw,editatperR.Bergalli.

Oñati: lnstituto Internacional de Sociologia Juridica, l ó I - I 7ó.

- (199ó): La seguridad y el modelo policial español. En Xll Seminario Duque de Ahumada.

"Seguridad y Estado Autonómico", Autors diversos. Madrid: Ministerio de Justicia e Interior,

45-ó3.

Rrvetre, J. M. (1999): "Vivir de un tirón". El País. diumenge, l0 d'octubre, l-3.

S^s,nÉ. J., J. M. Anrc,ry ¡ E. Tornerles (t999): I99E: La Delinqüéncia a l'Área Metropolitana

162t 63

' :

@Policia catalana i multiculturalitat

Editat pel

Centre UNESCO de CrtrlunyrMallorca, 28508037 Barcelona

Barcelona, febrer del 2000

lmprés r Estudi6

lsBN s4-93t054-3-0

Dipórit lcgrt B44 2ü199

Prpcr ccológic

22

3t

50

Policia catalana i multicultumlitat

fnunx

lntroducció.Les policies, entre el passat i el futurFü¡"¡x Mrnrl (dircctor del Cente UNESCO de Catalunya)

Immigració i Islam.El reconeixement de I'altre en la seva identitati la seva alteritatTsnnsr Losror (rcsponsable de l'associació Bayt al-Thaqafa)

Policia de servei a la comunitat.Treball conjunt entre la policia i els immigrantsInuxpYru¡A Jom (presidenta de la Fedemció de Col.lectiusd' I mmigmnts a Catalunya)

Experiéncies internacionals del servei de policiaen societats multiétniques

'

JoHx Crsev @scob )ustmliana de Policia. lJniversitat Charles Sun¡f

La policia a Catalunya i els drets humans.Antecedents, present i ñ¡turJo¡n Gomn (prcsident de Justícia i Pau)

Folicia" clandestinitat i integracióCrnupVrnromgALlou Dno, Pru Lrn¡o (Assrciació GRAMC)

La policia Gn un¡ societ¡t multicultu¡al.Nor¡es ¡dentitats, nous conflict$?Mrn¡r HEl.rlu Bmwr i crtmircloga. ffiS Racisme)

' t

60

68