Neix La Rusca, una nova publicació a LlagosteraEl Casino impulsa La Rusca per oferir informació

de la vida de Llagostera

PUBLICACIÓ MENSUAL

Editorial

Amb aquest primer nú-

mero de La Rusca us

oferim una eina al ser-

vei del poble de Lla-

gostera. Des del Casino havíem

detectat la necessitat de dis-

posar d'una via àgil per donar a

conèixer les nostres activitats,

les d'altres entitats o persones i

les notícies d'interès local que no

es recullen a la premsa comarcal.

Volíem una publicació que ens

informés de les activitats que es

produiran les properes setmanes,

de les notícies o avisos ofi cials,

de les obres, dels actes culturals,

esdeveniments, activitats comer-

cials... En defi nitiva, una publi-

cació que ens ajudi en la nostra

vida de comunitat i que con-

tribueixi al millor coneixement

entre els llagosterencs i dels lla-

gosterencs respecte de les coses

que passen al poble. És per això

que ens hem inclinat per una pu-

blicació mensual, assequible, de

redacció àgil i que presti servei.

Ens proposem que La Rusca sigui

mensualment referència i recor-

datori, una publicació de caràc-

ter pràctic. Volem, doncs, posar

el nostre gra de sorra per fer po-

ble, per integrar i crear capital

social, bona comunicació i infor-

mació per a tothom. Ha de ser

una publicació per a tothom, que

l'hem de fer entre tots. Estem

oberts a les aportacions de les

associacions esportives, entitats

culturals, Ampes, Casals, Ajunta-

ment, unions de Botiguers, o de

restauradors o colles d'amics...

tothom que tingui alguna cosa a

anunciar, alguna activitat per di-

fondre pot adreçar-se a la Rusca

per tal d'aconseguir fer arribar a

tothom les seves activitats. Així

farem La Rusca entre tots i entre

tots farem més Llagostera.

GENER 2008

L'empremta dels constructors aLlagostera

PROTESTEM | PÀG. 5

Per què els constructors, cada

vegada que fan una obra a Lla-

gostera, es deixen una rasa?

Llei de barris al nucli antic i a les cases barates

NOTÍCIES | PÀG. 6

La proposta inclou també la

rehabilitació del patrimoni

històric. Les nostres entitats | PÀG. 3

Expliquem la història del Casino de Llagostera

El Casino Llagosterenc va néixer d'un grup d'amics que, a fi nals del

segle XIX, es reunien per compartir la conversa i l'amistat.

Nova Ofi cina de Formació i Gestió Cultural

Notícies | PÀG. 2

El Casino de Llagostera ha obert

una ofi cina per dinamitzar

l'entitat.

Defi nició de rusca:

rusca11 f. [LC] [IMI] Escorça de la surera.

2 f. [LC] [IMI] Panna de suro no treballat.

rusca2f. [LC] pop. Gana forta de menjar.

1

0¤

Edita i publica:

CASINO LLAGOSTERENCPl. Catalunya, 6 - 17240 Llagosteraa/e: larusca@casino.cat

Directora: Laura Jaime i Femenia

Consell de Redacció:Eduard Galobardes, Marc Sureda, Marc Peyrecave, Pep Pico, i Laura Jaime

Disseny: Xevi ForroyImpressió: Ducform S.A. DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Per a col·laboracions:larusca@casino.cat

NOTÍCIES LLAGOSTERA

Properament s'iniciaran les obres del

Pla d'Accessibilitat per millorar el cen-

tre urbà. Els treballs començaran al

carrer Cristòfol Colom.

Millores al centre urbà

num.0

Els ciutadans de Llagostera hauran

de pagar l'any vinent a l'Ajuntament

un 2,9 per cent més de mitjana en

concepte de taxes, impostos, xifra

que s´acosta a la prevista per a l'IPC in-

teranual. Així va quedar fi xat en el ple en

què es van aprovar les ordenances fi scals

per al 2008.

L'IBI s'apujarà un 15 per cent, encara que

s´han reduït tant els tipus dels béns ur-

bans com els dels béns rústics. Segons va

afi rmar el regidor d'Hisenda i portaveu de

l´equip de govern, Ramon Soler, el 2008 és

un any «complicat» per fer càlculs, ja que

la pressió urbanística dels últims anys ha

frenat i es preveu que els ingressos mu-

nicipals procedents de les llicències i els

impostos urbanístics disminuiran. Soler

també va explicar que l'augment del 15 per

cent de l´IBI és conseqüència de la revisió

cadastral que es va dur a terme fa dos anys

per actualitzar el valor dels béns immobles

del municipi. Un augment, va dir, que

«hauria pogut ser del doble» si el consis-

tori no hagués rebaixat sis punts els tipus

de béns urbans, del 0,68% al 0,62%.

L'Impost sobre Béns

Immobles augmen-

tarà un 15 per cent

al 2008

GENER 2008

El Casino Llagosterenc va obrir fa

pocs mesos una Ofi cina de For-

mació i Gestió Cultural per tal

d’organitzar cursos, conferències,

activitats culturals, aquesta mateixa pub-

licació, i per dinamitzar, conjuntament

amb les entitats del poble i l’Ajuntament,

qualsevol activitat formativa o cultural que

Llagostera requereixi.

Disposem d’una aula gran, que permet la

cabuda de 12 taules i 12 ordinadors i en-

cara hi queda un espai ampli per poder fer

altres cursos que tenim programats com

ara català, alfabetització, cuina, Patró

d'Embarcacions d’Esbarjo i d’altres que ani-

rem anunciant.

Vam començar, el mes d’octubre, amb els

cursos d’informàtica per a nivells inicials,

és a dir, per a alumnes que parteixin de

zero, perquè vam considerar que el correu

electrònic és un mitjà de comunicació in-

dispensable, ja que facilita la interrelació

amb les persones, amb l’àmbit comercial,

amb l’administració, i que les persones que

el desconeixen han de tenir la possibilitat

d’accedir-hi sense entrebancs.

Vam continuar amb un monogràfi c de Nave-

gar per Internet, en què els alumnes van

aprendre a conèixer els buscadors més

usuals, a consultar la premsa, una enci-

clopèdia, els correctors lingüístics, com ac-

cedir a l’Administració Oberta, com navegar

dins d’un web, la barra de botons, de menú,

la gestió dels preferits i l’historial.

Altres cursos d’informàtica que farem al

Casino Llagosterenc, amb la col·laboració

de l’empresa de Llagostera, Monweb Serveis

són els cursos d’informàtica per a nens i

nenes, i cursos subvencionats per a treba-

lladors en actiu.

Al gener hem començat un curs Patró

d’Embarcacions d’Esbarjo.

Més informació a l'OFGC, del Casino Llagosterenc, oberta al públic de dilluns a divendres de les 17 a les 20 h, tel 972 832 399 o 650 609 841. a/e ljaime@casino.cat per a qualsevol consulta.

Ofi cina de Formació i Gestió Cultural al Casino de Llagostera

NOTÍCIES DE LLAGOSTERA NOTÍCIES DE LLAGOSTERA

Girona va tancar el 2007 amb un

creixement de l'atur registrat del

2,81 per cent, fi ns a situar el

nombre de desocupats en 25.091,

un total de 686 més que al 2006.

En termes absoluts, la Selva (6.537), el

Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973)

són les comarques amb més aturats, ja

que concentren el 68% del total de deso-

cupats de la demarcació. A més, són les

tres comarques amb una pitjor evolució

del mercat de treball l'any 2007.

El nombre d'aturats al Baix Empordà va

augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6%

i al Gironès un 3,7%.

A Llagostera el nombre d'aturats es va tan-

car al 2007 en 265, 24 persones més que

l'any anterior que va ser de 241. L'anàlisi

territorial permet constatar una gran dis-

paritat del comportament de l'atur en fun-

ció de les comarques i els seus municipis.

Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i

el Gironès registraven creixements supe-

riors a la mitjana, comarques com la Gar-

rotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà

aconseguien reduir la seva taxa d'atur al

llarg del 2007.

Augmenta el nombre d'aturats a Llagostera

NOTÍCIES DE LLAGOSTERA

NOTÍCIES de llagostera

La Fundació Jaume Bofill va pre-

sentar l'informe "L'estat de

l'educació a Catalunya”, on diu

que és una de les comunitats on hi ha

més alumnes que han de repetir quan

arriben a l'ensenyament secundari. Si

voleu veure l’informe sencer, podeu

trobar-lo al web: http://www.fbofill.

cat/. Pel que fa a l’IES de Llagostera

les dades són similars. Els docents

es queixen de falta de recursos i que

Catalunya té més alumnes nouvinguts

que a la resta de l’estat espanyol.

Catalunya suspèn en

educació secundària amb

un 14% de repetidors

NOTÍCIES

L'Ajuntament de Llagostera, mit-

jançant l'alcalde Santamaria i el

regidor d'Urbanisme Eduard Ga-

lobardes, ha iniciat contactes amb

l'empresa Incasol de la Generalitat de

Catalunya per conèixer quines són les

seves intencions sobre els terrenys

que va comprar, de 700.000 m2, du-

rant l'anterior mandat, al sector de Can

Boada, entre can Dobles i la cruïlla de

Tossa. A l'equip de govern li preocupa

que es pugui tirar endavant el projecte

d'esquenes al poble, per l'important im-

pacte que representaria. L'àrea afectada

multiplicaria per deu l'actual zona in-

dustrial de Llagostera.

L'Incasol compra el

sector de Can Boada

Una sentència del Jutjat Con-

tenciós número 2 de Girona ha

resolt, a favor de l'Ajuntament

de Llagostera, el recurs inter-

posat per la Junta de Compensació del

sector residencial de Ganix. Els propie-

taris del sector van interposar un recurs

contenciós contra l'Ajuntament en con-

siderar que el consistori havia de pagar

la pavimentació d'un tram de l'avinguda

de l'Esport, entre el carrer Rafel Mas i

l'Institut d'Ensenyament Secundari.

La sentència resol ara que els costos,

quantifi cats en 29.899 euros, no els ha

de pagar el consistori.

L'Ajuntament de Lla-

gostera guanya un con-

tenciós interposat pels

promotors de Ganix

Marc Sureda, integrant de

l’empresa gironina Wattpic

Energia Intel·ligent, especial-

itzada en sistemes en projectes

d'energia solar fotovoltaica, va participar

en una ponència en el Fòrum de la Inno-

vació.

L'empresa, que

té un centre

d'investigació

al Mas Roig

de Llagostera,

aposta per la

reducció de les

emissions de CO2 gràcies a la generació

d'una energia neta, efi cient i efi caç.

Marc Sureda, un llagos-

terenc compromès amb

el medi ambient

2

Des de llavors, molts llagoste-

rencs han participat en aquest

projecte col·lectiu, com a so-

cis, com a presidents i com a

membres de la junta. El primer ante-

cedent conegut del Casino es remun-

ta a 1856 any en el que un llagoste-

renc, Joan Comas, segons una acta de

l'Ajuntament de LLagostera, demana

autorització per a fer una reunió per

fundar el Casino de Llagostera. Poca

o cap documentació tenim del Casino

des de 1856 a 1888, si bé sembla que

l'entitat es va establir al carrer Sant

Pere. Sí sabem que devia de tenir una

biblioteca ben proveïda, per alguns lli-

bres que encara consten a l'actual fons

del Casino i que són datats aquella

època.

No se sap exactament quins van ser els

presidents capdavanters, però se sap

que cap al 1888 s’aproven uns nous

Estatuts, amb motiu de la primera

Llei espanyola d’Associacions i que al

febrer de 1891 es compren els terrenys

de la Plaça Catalunya per construir-hi

la primera seu pròpia.

Va ser Josep Ametller Barceló qui va

signar l’escriptura pública d’aquella

compra, per tant, hem de considerar

que va ser ell el primer president de

què tenim constància documentada.

L’edifi ci va ser inaugurat el 30 d’abril de

1893 per Enric Dumas Nadal que era un

industrial taper. Havia estat Venerable

Mestre de la Lògia francmaçona

llagosterenca, Luz de la Selva número

140.

A partir de 1895 el llibres d’Actes ja

permeten conèixer la relació dels

posteriors presidents.

Cap al 1897 es produeix el canvi

d’enllumenat del petroli al gas acetilè,

que va permetre connectar l’entitat amb

l’exterior per la instal·lació del telèfon.

Van ser uns anys de modernització. Per

tal d’activar la vida social i cultural

del Casino, la junta de l’etapa que

comprèn del 1903 al 1905 proposa una

ampliació dels locals i la construcció

d’un edifi ci bessó, on s’instal·larà el

nou cafè i el primer es remodelarà per

passar a ser el Teatre de Llagostera,

que va ser inaugurat el 1904. Un cop

es va poder disposar del teatre, també

es va poder adquirir un cinematògraf,

que va permetre dur a terme sessions

cinematogràfi ques estables. Amb

aquell afany de modernització, al 1911

hi va arribar l’electricitat.

Al 1929 l'arquitecte Josep Esteve va

dur a terme la Gran Reforma.

Julià Cutiller i Creus, president del

1930 al 1931, empès per la passió

pel seu país, va catalanitzar l'entitat,

que fi ns aleshores duia el nom de

“Sociedad Llagosterense”. Del 1938 al

1948, els socis no van poder exercir

el seu dret a vot i va passar a dir-se

“Casino España”.

Cap al 1984, uns nous Estatuts van

permetre que les dones poguessin ser-

ne sòcies de ple dret, ja que durant

els 130 anys anteriors havia estat una

entitat només per a homes. Actualment,

el Casino Llagosterenc compta amb un

23% de dones associades.

De cara a un futur immediat, ens

agradaria que les dones fossin el 50%

dels associats.

Informació extreta del núm.1- 2003 de Quaderns

del Casino Llagosterenc.

El Casino Llagosterenc va néixer d’un grup d’amics que es reunien habitualment

per compartir l’amistat, la conversa, del gaudi de l’oci. De l’esperit emprenedor

d’aquestes persones, es va crear la primera directiva i en van ser els fundadors

La història del CasinoLlagosterenc

LES NOSTRES ENTITATS | per Laura JaimeNOTÍCIES

El "Ministerio de Industria, Turismo y

Comercio" ha presentat fa pocs dies una

nova eina de la seva pàgina web que per-

met als consumidors disposar dels preus de la

gasolina en les diferents estacions de servei

del país, entre elles les de Llagostera.

L'aplicació està destinada tant als consumi-

dors de carburants com també als professio-

nals del transport per carretera.

Els consumidors disposaran d'informació sobre

les estacions de servei que hi ha repartides

per tots els municipis de l'estat, així com del

preu de cadascun dels tipus de carburants.

Alhora, el web permet fer una recerca de les

estacions de servei més econòmiques per

zones i en conseqüència estalviar uns diners.

Aplicació web per conèixer

el preu dels carburants

GENER 2008

Façana del Casino Llagosterenc

NOTÍCIES llagostera

Després que s´instal·lés a l’Espai Gironès

el primer punt digital d´informació

turística de la comarca, se n'han inau-

gurat dos més, a Llagostera i a Quart.

Es tracta d'una màquina semblant a un

caixer automàtic. El seu objectiu és posar

gratuïtament a l´abast del visitant una eina

adaptada als nous temps. Ofereix la infor-

mació en quatre idiomes: català, castellà,

anglès i francès. El punt digital que es va

inaugurar a Llagostera es troba situat a

l´Ofi cina d´Informació i Turisme, que tam-

bé es convertirà en un punt d´informació

municipal, i no només turística, va afi rmar

l´alcalde, Fermí Santamaria.

Inauguren a Llagostera i a

Quart dos nous punts digi-

tals d´informació turística

Multes d'aparcament

Segons dades de l'Ajuntament de Lla-

gostera, durant l'any 2007, la Policia

Local ha posat 160 multes directes i

50 de zona blava.

3

Llagostera té una deixalleria mu-

nicipal que és el centre on tots els

ciutadans del poble poden portar els

seus residus particulars que no es

recullen a domicili. La necessitat d’aquest

servei ve donada pel model consumista de

la nostra societat, que s’alimenta amb un

estil de vida que genera cada vegada més

residus. La deixalleria s’encarrega de ges-

tionar-los aplicant la llei de les tres erres:

- Reciclar el màxim de materials possibles:

paper, vidre, plàstics, metalls...,

- Reutilitzar les coses que llencem, que

Pedaç de seguretat obli-

gatori per al Messenger

Obres de restauració al

Casino de Llagostera

Comprar més coses no

vol dir viure millor. El de-

creixement econòmic no

ha de ser cap catàstrofe

La Biblioteca Julià Cutiller celebra 25 anys

noves tecnologies

NOTÍCIES LLAGOSTERA

SALUT

MEDI AMBIENT | LA DEIXALLERIA T'ACONSELLA:

NOTÍCIES LLAGOSTERA

GENER 2008

Fa temps que Microsoft aconsella, a

tots el usuaris del Messenger i Live

Messenger actualitzar el producte

amb l'última versió 8.1 Les versions

anteriors 6.2, 7.0 i 7.5 de MSN Messenger

i la versió 8.0 de Live Messenger tenen un

forat de seguretat de nivell crític que, en

el pitjor dels casos, pot permetre a intru-

sos prendre el control del nostre equip.

Tot i aquesta campanya, a Microsoft li ha

resultat molt difícil convèncer els usuaris

que segueixin les recomanacions fetes i,

per aquest motiu, han pres mesures més

radicals. Aviat tots els usuaris rebran un

missatge en què els preguntaran si volen

actualitzar el programa o bé tancar-lo. És

a dir, ens obliguen a fer aquesta actua-

lització en tots els equips que no siguin

Windows 2000 (que tindran una versió di-

ferenciada).

La propera versió del Messenger, la 8.5, ja

ha estat publicada en proves beta i, segons

el fabricant, no està afectada per aquest

problema de seguretat.

Francesc Artacho / Grup Món Web

Es troben en fase d'execució les obres

de restauració de la façana del Ca-

sino que es trobava en molt mal es-

tat a causa de l'esquarterament general de

l'estuc i el deteriorament dels elements de

pedra i la pintura.

Els treballs consisteixen a refer l'estucat,

pintar amb pintura especial protectora,

refer diversos elements de pedra i fer trac-

taments de petrifi cació i fungicides. El

pressupost es cobreix amb recursos propis

del Casino, una subvenció de la Diputació

de Girona, un ajut de l'Ajuntament i con-

tribucions particulars. Els darrers tres anys

s'ha fet un esforç important d'inversió,

destacant, a part de la façana, el canvi

del tendal, la rehabilitació de les aules de

l'escola de música, la restauració de la sala

del cafè, l'acondicionament de la sala de

ball, la completa reparació dels teulats,

entre d'altres.

encara poden servir, es considera una mi-

llora de la gestió dels residus.

- Reduir el consum, perquè el planeta

és limitat. Comprar més coses no vol dir

viure millor. El decreixement econòmic no

ha de ser cap catàstrofe, al contrari, ens

pot ajudar al creixement personal.

Horari Deixalleria: Dilluns tancat. De dimarts a di-

vendres de 10 a 13h. i de 16 a 19 h. Dissabte de 10

a 13 h. i de 15 a 19 h. Diumenge de 9 a 13 h.

Situació: C/ Migjorn, 7 (Polígon industrial) Tel. 972

83 17 07.

Després dels torrons, la prioritat de tot-

hom és intentar cordar-se el pantaló,

i decidim que hem començar a fer di-

eta. Però, per on hem de començar?

Segur que hem provat, més d'un cop, la die-

ta, "sui generis”, que és la que fa el pacient

que ve a la consulta, i que en sap més que el

metge. Gairebé sempre el resultat fi nal serà

una pèrdua de temps, de ganes, i de poca

pèrdua de pes. La solució més senzilla i més

rendible és anar a un especialista, perquè:

1- Evitarem l'efecte rebot, dit io-io, perquè

quan deixarem a mitges la dieta, recupe-

rarem més pes del pes perdut.

2- Anirem sobre segur, perquè augmentarem

les ganes de continuar fent la dieta quan

veurem els resultats.

3- I la raó més important, necessitem de ter-

ceres persones per controlar una pèrdua de

pes (ni jo mateix puc fer-me la meva dieta),

perquè existeix l'efecte màgic o de vergonya,

quan arriba el dia d'anar a la visita i saps

que has de demostrar, amb la bàscula, les

bones intencions que abans has raonat amb

el metge.

El sobrepès no és un problema estètic, sinó

de salut, i mai no és ni massa car ni massa

tard per perdre els quilets que sobren. Millor

pocs i segurs.

Dr. Jordi Lázaro Especialista en nutrició i medicina estètica

L'Ajuntament també ha esta-

blert contactes amb l'Agència

catalana de l'aigua per saber qui-

na planifi cació hi ha per resoldre les

inundacions al nucli urbà, i hem pogut saber

que es preveu aixecar els ponts del Carril i

can Gotarra i eixamplar la llera. Aquesta obra

ha estat catalogada de "prioritat alta" i, per

tant, s'hauria d'executar abans del 2012.

S'ha iniciat un grup de Cant Coral al Ca-

sino. Està format per únicament per a

adults i és obert a noves incorpora-

cions. És una bona notícia, després de la de-

saparició, l'any passat, del Cor Parroquial.

Inundacions del nucli urbà

Cant Coral al Casino

Parlem de sobrepès

la meteorologia de llagostera | per Rafael Balaguer

CULTURA

En aquesta secció trobareu deta-

llats els principals paràmetres me-

teorològics mesurats a Llagostera

de manera mensual. Malgrat tot,

aquest espai no pretén ser únicament un

arxiu de la meteorologia de Llagostera,

sinó que, ben al contrari, aspira a ser una

secció dinàmica oberta als lectors.

Amb els canvis climàtics actuals, hem

gosat intentar caracteritzar el clima de

Llagostera. Tasca difícil, perquè requereix

mesurar el màxim de dades diàriament du-

rant 30 anys. Aquest intent va començar al

1999 i, en efecte, ja tenim prou dades que

ens confi rmen que el clima “tradicional” al

nostre poble està canviant ràpidament. Les

dades que tenim actualment s’han obtingut

a la Urbanització Mont-Rei, i la meteorolo-

gia està associada a cada lloc d’observació.

Per tant, per donar un pas més, volem

animar a tots els que, d’una o altra ma-

nera, disposeu de dades meteorològiques,

i que ens les feu arribar per centralitzar la

informació.

Totes les dades seran benvingudes i, es-

pecialment, aquelles mesures que puguin

registrar-se diàriament. També us animem

a enviar-nos les vostres fotografi es de fenò-

mens meteorològics i/o astronòmics per tal

de publicar-los al web www.tel·lurium.cat i

a La Rusca larusca@casino.cat. La recopi-

lació de dades meteorològiques, a part de

complir un objectiu científi c, també re-

sulta de gran utilitat com a eina de servei

públic ja que, per exemple, resulten im-

prescindibles a l’hora de peritar danys per

les companyies d’assegurances en casos de

sinistres deguts a meteorologia adversa.

La Biblioteca Julià Cutiller va com-

plir el passat mes de novembre el

seu 25è aniversari.

La Biblioteca disposa de llibres de coneixe-

ment, de creació literària, d’assaig, tant per

a adults com per a infants, DVD’s, vídeos,

CD’s i CD-Roms, cinc diaris que rep diària-

ment (La Vanguardia, El País, El Mundo De-

portivo, El Diari de Girona i El Punt) i 53

revistes de temàtica diversa.

Segons dades extretes de la memòria de la

Biblioteca de l’any 2006, van rebre 17.380

visitants, van utilitzar els ordinadors

d’accés públic 1.983 persones, van fer 322

carnets nous, van deixar en préstec 17.806

del fons de la biblioteca i 799 del fons in-

terbibliotecari.

Periòdicament aquest fons s’incrementa

amb l’adquisició de noves obres. Aquest

any es continua amb un procés d’esporgada

que es va iniciar l’any passat i que té com a

objecte la revisió i l’actualització del fons.

4

Res més idiota que la supèrbia* dels polítics

Donem ressóDonem ressóa les vostres a les vostres queixes!! queixes!!

Donem ressò a les vostres queixes!!

OPINIÓ | per Laura Jaime i Femenia

GENER 2008

PROTESTEM

L'empremta dels constructors a Llagostera (per L. Boher)

Per què els constructors, quan fan una obra a Llagostera, es deixen una

rasa al mig del carrer? No pensen que la via pública és un patrimoni

del poble i de la gent que hi viu, i quan circules amb cotxe, t'hi deixes

els amortidors. Deu ser que és una mena de fi rma o d'empremta del cons-

tructor. N'hi ha d'amples, d'estretes, de fondes.... però sempre travessant el

carrer, de banda a banda de la vorera. I, amb tanta construcció, ens ha que-

dat un poble ple de pegats asfàltics. Sense anar més lluny, al carrer Mas

Sec, davant del número 21, al carrer Fivaller, davant de la fusteria, al car-

rer Rafael Mas, al carrer Cadí, dues més, una del gas i una de construcció.

Però en recordo moltes més, que a força de trucar a l'ajuntament per quei-

xar-m'hi, fi nalment les han tapat (davant del Carril, davant de cal Guapo...).

Això, diguin el que diguin, no és fer la feina ben feta.

El soroll de certes motos (per Marc Peyrecave)

Tot i els esforços que es fan per limitar el soroll que fan certes motos, el

cert és que és habitual trobar-se pel poble amb un bon nombre de con-

ductors que troben una especial satisfacció a fer petar la seva màquina.

Pregunta: Algú es pren aquest problema seriosament?

El poble de les enveges (per Sant Cristo Petit)

Quin goig tenir al fi nal una publicació així, i amb això no vull dir

que d'altres, com El Butlletí, no ho facin bé, ni molt menys. Tots

sabem el que costa tirar endavant qualsevol iniciativa, sobretot en

aquest poble.

I d'això és del que vull parlar. No ens "carreguem" de seguida tot el que fan

els altres, només perquè és fet aquí. Siusplau, una mica de paciència.

Som, i m' incloc el primer, una mica desastres. Tot ens costa molt d'acceptar.

I som, sense cap dubte, el poble de les enveges, o potser tots els pobles

són així, però jo visc aquí i sé de què parlo, o no?

NOTÍCIES

Ajuntaments demanen eli-

minar la prostitució de les

carreteres

Els ajunta-

ments vo-

len prendre

mesures per evi-

tar que s'exerceixi

la prostitució a

les carreteres,

sobretot en comarques com l'Alt Empordà,

la Selva i el Gironès. Per això una desena

d'ajuntaments de la comarca de l'Alt Empordà

han demanat a la Delegació del Govern a

Girona que els assessori per redactar orde-

nances municipals que els permetin sancio-

nar tant els clients com les prostitutes, ja

que els camins on se sol exercir la prostitució

són competència municipal.

NOTÍCIES

Recollida de signatures per

demanar millores en els

serveis sanitaris

Des de fa un mes, podem trobar als

establiments, també al Casino de Lla-

gostera, els fulls de recollida de fi rmes

per demanar una millora dels serveis sanita-

ris. Concretament, els llagosterencs demanen

reforços en les especialitats de medicina

general, de pediatria i en les urgències, es-

pecialment durant les nits i els caps de set-

mana, que és quan aquests serveis queden

desatesos. Es queixen que els organismes

competents no han tingut en compte

el creixement demogràfi c de Llagostera.

És especialment d'agrair el

pensament crític de Terry Ea-

gleton que, sense mossegar-

se la llengua, planteja op-

cions de renovació teòrica útils per

a la gent. Terry Eagleton és avui

un dels professors més prestigiosos

de la crítica literària i un estudiós de

la cultura i de l'anàlisi social del fet

cultural. Ell diu que, en els temps

que corren, res sembla més idiota

que la supèrbia intel·lectual. I jo hi

afegiria que, encara més idiota que

la dels intel·lectuals és la supèrbia

dels polítics.

Per a Eagleton, el moviment post-

modern ha fet la societat més feble i

denuncia la incapacitat de les doc-

trines davant de qüestions cabdals.

Les seves propostes són que els

teòrics tornin a estudiar la vida real

de les persones i la seva quotidiani-

tat. Proposa que la teoria se cen-

tri en esbrinar de quina manera la

vida podria ser millor i més agrada-

ble per al major nombre possible de

persones. Aquest i no cap altre ha

de ser l'assumpte més seriós de la

teoria. Proposa que la teoria es posi

al servei de la pràctica per cons-

truir accions polítiques col·lectives

més efi caces per a la gent. I que,

per tant, aquest i no cap altre sigui

també l'assumpte més seriós de la

política.

La teoria feta al servei dels pro-

blemes reals de la gent i per fer front

a la realitat que no ens agrada.

Recomano el llibre "Después de la

Teoria", de l'Editorial Debate, 2005,

als polítics en general i als de Lla-

gostera en particular, perquè, per a

la gent del carrer, no hi ha res més

fatu, més inútil i més decebedor que

tenir un alcalde i uns regidors que

no escoltin, que no mirin, que no

pensin en el poble, que no es comu-

niquin cada dia amb la gent, que no

voltin pels carrers, que no visitin

mai els veïnats i les urbanitzacions,

que no tinguin dedicació plena, que

no informin de res i que no comptin

amb la gent quan elaboren projectes.

És tristament mesquí que només ho

facin en època d'eleccions.

*El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut

d’Estudis Catalans és l’obra de referència norma-

tiva pel que fa al lèxic de la llengua catalana. En

la segona edició defi neix la supèrbia:

1 f. [LC] Excessiva estima de si mateix amb

menyspreu dels altres.

2 f. [LC] Desig immoderat de la pròpia exaltació.

5

aportar informació, històries, notícies i pro-

postes sobre dos temes de gran interès per a

mi, Llagostera i el món del motor.

A la vegada, m’agradaria transmetre les ex-

periències i vivències de gent del poble que

ha participat i ha col·laborat en esdeveni-

ments del món del motor a Llagostera.

Per començar-nos a engrescar, voldria fer es-

ment d’una festa coneguda per tots, que té

lloc cada any a Llagostera, i que cada any

ha anat a menys. Seria bo que, entre tots,

la poguéssim recuperar, ja sigui per la seva

importància històrica o per no perdre els

costums del nostre entorn. Em refereixo a la

diada de Sant Cristòfol, patró dels conduc-

tors, que se celebra el dia 10 de juliol.

L'últim any, la festa va rebre la col·laboració

de l’escuderia Peuabaix, que es van encar-

regar d’organitzar els ‘roadbooks’, llibres de

carretera destinats als 4x4, per realitzar rutes

per terra i així conèixer, des d’un altre punt

de vista, i a partir d’un 4x4, les rodalies de

Llagostera.

La festa de Sant Cristòfol

àmbit Culturalàmbit Cultural

Motor | per Jordi Llinàs*

GENER 2008

Com ja coneix la gent de Llagostera,

sóc un gran amant dels esports del

món del motor, entre els quals, em

dedico a la competició de quads.

Al Casino Llagosterenc em van proposar es-

criure a La Rusca per parlar sobre el món

del motor i la relació que s'hi estableix amb

Llagostera. Representa un gran repte poder

També es van dissenyar ‘roadbooks’ d’asfalt,

per poder anar amb cotxes clàssics, de ra-

lly... per les carreteres secundàries del poble,

tenint sempre present la idea que no anàvem

a competir, sinó a divertir-nos, a fer turisme,

a conèixer Llagostera i a acabar la diada fent

una gran festa, amb un sopar de cloenda, on

ens vam retrobar i ens vam explicar les anèc-

dotes.

Hi van participar un total de 70 cotxes, a part

de tota la gent que va portar els seus cotxes

i camions engalanats a beneir.

L’espectacle va ser tot un èxit i, tant

l’escuderia Peuabaix com l’Ajuntament de Lla-

gostera, en van quedar molt satisfets. Espe-

rem que aquest any la fem encara més grossa

i sorollosa, gràcies a la participació de tots.

*Jordi Llinàs ha participat en diferents campionats i ha obtingut classifi cacions com a subcampió d'Espanya 2003, 2n lloc de quads al pròleg i 6è de la general de motos en la competició de Baja Alcañiz (2006), 5è lloc en el Mundial de Quads a Pont de Vaux (2005), subcampió d’Espanya de Rally TT (2005) i subcampió d’Espanya de Resistència (2005). També ha obtingut la qualifi cació de campió de la Baja España Aragón en categoria quads i 6è en categoria general de motos (2005).

Mon Musics és un web que s’ha

creat amb la fi nalitat de ser un

portal musical de referència a

Catalunya. Hi poden accedir

els grups musicals i les orquestres per

deixar-hi les seves dades a fi que pugui

ser d’utilitat tant als propis músics com

als promotors, a les comissions de festes,

als ajuntaments, a les entitats i al públic

en general. S’ha creat aquesta plataforma

gratuïta d’informació perquè estigui a

l’abast de tothom i, sobretot, per divulgar

la nostra música a tot arreu.

El Grup Excursionista

Bell Matí ja té web

àmbit Cultural

El grup excursionista Bell Matí ha po-

sat en marxa un web on es penjaran

les sortides i activitats organitzades

per l'entitat. El bloc es pot visitar des de

l'adreça www.bellmati.blogspot.com

www.monmusics.comBalanç de les ac-tivitats esportives de l'estiu

Suspenen el rally Lisboa-Dakar per rebre amenaces terroristes

ESPORTS llagostera | per Francesc Noell

Motor

El Patronat Municipal d’Esports ha or-

ganitzat, durant l'estiu 2007, amb

les respectives entitats esportives de

Llagostera el IXè Torneig d’estiu 3 x

3 de bàsquet, el VIIè Obert de tennis “Mas

Tarré”, el XXIVè Torneig d’estiu de futbol

sala, Campus esportiu, patinatge d’estiu i

cursos de natació. En total hi han participat

470 persones.

Joan Rodríguez i Jordi Llinàs, que

havien de participar al Ralli Lisboa-

Dakar amb un Nissan Navara de

l'equip Alupu Team, no van poder

complir el seu somni. Els Serveis de Se-

guretat francesos van alertar de la possibi-

litat d’un atemptat d’Al Qaeda a la caravana

de la competició per territori de Mauritània

i van decidir donar prioritat a la seguretat

dels participants.

Els protagonistes llagosterencs es van mos-

trar entristits per la decisió presa, tot i que

entenien que el primer de tot era la se-

guretat. Els integrants de l’Alupu Team van

expressar l’agraïment a tots els patrocina-

dors i col·laboradors que van confi ar en la

seva participació al Dakar del 2008 i espe-

ren poder-ho tornar a provar en una altra

edició.

Stickcovers, la formació

musical de Llagostera

Llagostera compta amb un grup mu-

sical de primera categoria. En Jordi,

en David, l’Eduard i en Carles són

els músics qualifi cats i els compo-

nents del grup musical Stickcovers.

Es van iniciar el 2005 i el seu repertori

està basat en temes de U2, Marillion, Po-

lice, Sting, Pink Floyd, REM...

Podeu visitar el seu web: http://www.

stickcovers.com, on podreu trobar tota la

informació.

Ha tornat "El Butlletí"

NOTÍCIES LLAGOSTERA

El nou

col·-

lectiu

de redacció

del Butlle-tí

de Llagos-

tera va treu-

re el número 1 de la seva quarta etapa.

Les persones que treballen en el projecte

són l’Anna Ramírez, la Cristina Mir, l’Olga

Sánchez, en Robert Montiel, en Ferran Pé-

rez, l’Eduard Carreras, la Mireia Collell, en

Jordi Mir, la Júlia Turon i en Sergi Miquel,

que n'és el director.

Des del Consell de Redacció de La Rusca

volem felicitar l’equip de la revista perquè

el relleu és de gent molt jove, per la il·lusió

que hi han posat i per l’esforç que repre-

senta fer una publicació d’aquesta mena.

L'Ajuntament de Llagostera va aprovar

per unanimitat de tots els grups un

dictamen que proposava que el consis-

tori es presentés a la convocatòria d'ajuts de

la llei del Pla de Barris de 2008.

El regidor d'urbanisme, Eduard Galobardes,

va manifestar que s'estava treballant en la

preparació del dossier, que era molt complex

per la documentació que s'hi ha de presen-

tar, i que era una llàstima que no s'hagués

presentat en cap de les anteriors convo-

catòries.

La proposta inclou actuacions diverses, com

ara la remodelació del nucli antic, la rehabi-

litació del patrimoni històric i arquitectònic

–com per exemple el castell, la muralla i Can

Caciques–, a més de l'adquisició de solars per

a zones verdes i millores generals a les cases

barates, i actuacions de tipus social, cultural

i de dinamització comercial del sector.

Llagostera vol que la llei

de barris actuï al nucli

antic i les cases barates

6

PREPARACIÓ

Talleu el pollastre a talls petits,

saleu-lo i empebreu-lo. Sofregiu un

tall del fetge de pollastre i reserveu-

lo. Sofregiu el pollastre fi ns que estigui

daurat. Tireu-hi un rajolí de vi o conyac.

Tapeu-ho i que faci xup xup.

Prepareu la picada amb el pa remullat, l’all,

les ametlles, un tomàquet petit escalivat

i el fetge, que ja heu sofregit. Afegiu-hi

un got d’aigua i aboqueu-ho tot junt a la

cassola amb el pollastre i, després de 10

minuts, ja es pot servir.

A la picada també hi podeu posar un bocí

de xocolata negra. Aquesta recepta també

es pot fer amb conill o ànec.

No costa imaginar, però, que això

ha passat sempre, amb els ma-

tisos de cada moment històric,

generació rere generació.

Potser aquesta necessitat urgent de tras-

passar a la descendència les nostres

responsabilitats individuals i sobretot

col∙lectives respongui, simplement, a

una feblesa més de la condició humana.

Per tant, d’aquí a unes quantes dècades,

els joves d’avui, un cop sobrepassada la

cúspide del cicle vital, segurament cedi-

rem a la mateixa comoditat i reproduirem

aquestes pràctiques endevinatòries als

nostres successors. Precisament a l’entorn

de la paraula successors podríem encetar

un altre debat: les relacions intergenera-

cionals cal entendre-les com una successió

de rols o com un sumatori de forces?

Des d’aquest modest apartat, procurarem

donar cabuda a temes que afectin, d’una o

altra manera, els joves i les joves de Lla-

gostera. Intentarem parlar, doncs, de les

nostres inquietuds i maldecaps, posant un

èmfasi especial a experiències reals, vis-

cudes per persones amb noms i cognoms,

de carn i ossos.

QUÈ DIUEN ELS JOVES | per Eduard Comas

INGREDIENTS

· 1 pollastre· 2 grans d’all· 50 grs. d’ametlles· 1 tomàquet

· sal i pebre· 1 got d’aigua· oli, vi o conyac, molla de pa.

A vegades el món sembla

ple de futuròlegs obsti-

nats a carregar damunt

les espatlles dels més

joves el pes del demà.

Se’ns dóna el futur, però

se’ns nega el present

i s’oblida que JA SOM

societat

GENER 2008

Catxofi no del'Enemorina

LJ- A què es dedica aquesta entitat?ER- El Gram treballa en l’ambit de la inte-

gració dels immigrants i Llagostera Solidària

té diversos projectes pel món

LJ-Des de quan hi col·labores?ER- Vaig participar pràcticament des dels seus

inicis amb la creació de l’Assemblea local, ara

fa uns 13 o 14 anys. Aquells eren uns moments

en què la immigració no superava el 2% de la

població del nostre poble. En l’actualitat la

cosa deu anar pel 17%.

LJ- I què és el que et mou a col·laborar-hi. Quina és la teva motivació? ER- El motiu? La preocupació pel futur, per

la convivència. Des de l’entitat no podem

modifi car les desigualtats i les profundes in-

justícies que estimulen el fet migratori, però

podem actuar per evitar que aquest fenomen,

consubstancial amb la nostra naturalesa,

present en tota la història de la humanitat,

i absolutament legítim i inevitable, no tran-

storni la convivència.

LJ- Quines amenaces creus que té la immi-gració, si en té? ER- Les amenaces són, en essència, dues: el

rebuig de la societat d’acollida i el tancament

de la comunitat d’arribada. Són dos amenaces

poderosíssimes, que es nodreixen de forces

molt profundes, que segurament sorgeixen de

la nostra pròpia condició humana i que difi -

culten enormement la integració. Una inte-

gració que ha de ser social.

LJ- Ets pessimista amb la solució? ER- Observant el món, la utilització mes-

quina que es fa del fet migratori, els mites

Entrevista a Enric Ramionet | Per Laura Jaime

L’Associació de Restaurants de Lla-

gostera prepara per als propers mesos

de gener i febrer una nova campanya

gastronòmica que, sota el nom del “Menú

de l’Escurat”, pretén recuperar plats i ti-

beris de tota la vida a un preu que no su-

perarà els 20 euros. Segons el president de

l’Associació de Restaurants de Llagostera,

Jordi Rissech, del Restaurant Mas Roure,

“es tracta d’oferir un menú de qualitat a un

preu molt competitiu, recuperant plats que

amb el temps han anat desapareixent de les

cartes de la majoria dels restaurants”.

El "Menú de l'Escurat"

NOTÍCIES LLAGOSTERA

Pressupostos per al 2008

L'Ajuntament de Llagostera està elabo-

rant els pressupostos per aquest any i

com a projecte prioritari hi ha les obres

d'urbanització del nucli antic, amb un pres-

supost de 2.153.095 €. Està previst un in-

crement de les partides de serveis socials i

també s'hi inclou el mobiliari per equipar la

nova biblioteca i la col·locació de la gespa

artifi cial del camp de futbol.

Fecsa Endesa treu les torres elèctriques delpasseig Pompeu Fabra

Les bones relacions existents actualment

entre l'Ajuntament de Llagostera i la

companyia Fecsa Endesa, han propiciat

que s'hagi arribat a un acord per treure del

nucli antic les torres elèctriques que porten

corrent a la població i que es connecten en

un transformador que hi ha en el mateix

sector.

Dins del Pla de remodelació del casc antic,

l’Ajuntament té en projecte, conjuntament

amb Fecsa Endesa, la retirada de la línia de

mitjana tensió que arriba al poble des de

l'exterior i soterrar-la, així com un arranja-

ment de tot el sector, des del carrer del Fred

fi ns les escales que van a la zona inferior i

arriben a la carretera.

Quan Fecsa Endesa cedeixi l'estació trans-

formadora, que hi ha al costat de la plaça

de l´Ajuntament i l'església, serà enderro-

cada i, en el seu lloc, s’hi farà un aparca-

ment dissuasori perquè l´actual que hi ha

davant de l´edifi ci municipal ha quedat

petit. Aquest aparcament també servirà per

descongestionar l'afl uència de vehicles al

Barri Vell.

Fecsa Endesa ha començat per les torres que

hi ha al passeig de Pompeu Fabra. L’obra és

a càrrec de l’empresa i sense cap cost per

al poble.

i llegendes que la nostra societat sembla que

està interioritzant i el context internacional,

no pessimista del tot, però m’arrapo a allò de

l’optimisme de la voluntat, perquè crec que

aquest és el repte més important de futur al

qual hem de fer front.

LJ- Què feu al GRAMC per ajudar?ER- Cursos de català, de suport per treure el

carnet de conduir, parelles d’acollida, activi-

tats per a dones i nens, per estimular i facilitar

la seva integració i relació social.

LJ- I a Llagostera Solidària? ER- Llagostera Solidària manté projectes a

Nicaragua “grano bàsico”, construcció d’uns

dipòsits per guardar el gra, a San Nicolás de

Oriente, una de les zones més deprimides de

Nicaragua, beques d’alimentació de nens de

les comunitats, vinculades a la seva assistèn-

cia a l’escola, cooperació amb els camps sa-

harauis, i un projecte de codesenvolupament,

impulsat pels propis immigrants, amb Gàmbia.

La construcció d’un centre sanitari, amb recur-

sos que aporta, fonamentalment, la partida

de cooperació municipal, els propis fons de la

nostra entitat i el Fons Català de Cooperació.

LJ- Enric, com et presentaries al públic lector que no et coneix?ER- Suposo que m’hauria de defi nir com a una

persona compromesa, amb la societat i amb

el meu poble.

LJ-Explica'ns la teva trajectòria participativa.ER- He format part del G.E. Bell Matí, una

entitat que durant els anys 70 i 80 es reu-

nia i feia vida al Casino Llagosterenc, que

agrupava moltes inquietuds diverses i que

va procurar no limitar el seu camp d’acció a

l’excursionisme, conferències, allò que abans

s’anomenava cine-fòrum, cursos, recitals, ac-

tivitats infantils, la publicació del Programa

de la Festa Major...

Vaig formar part, durant uns anys, del

col·lectiu de redacció del primer Butlletí du-

rant l’excitadíssim període de la transició.

He estat, també, durant uns 6 anys, membre

de la Junta del Casino Llagosterenc.

LJ- I actualment?ER- En l’actualitat sóc membre més o menys

actiu de l’Assemblea Local del Gramc i de Lla-

gostera Solidària. Com és natural amb alts i

baixos, amb moments de més compromís i

moments de menys, he format part d’això que

anomenen societat civil llagosterenca, amb

unes o altres entitats i sempre, em penso, per

les mateixes raons. Per allò tan solemne de

la responsabilitat cívica, pel compromís amb

la pròpia comunitat i per intentar infl uir-hi,

és clar.

LJ- Què vol dir GRAMC?ER- Grup de Recerca i Activació amb Minories

Culturals.

LA CUINA DE LLAGOSTERA | per Dolors Deu

7

CLASSIFICATS

TELÈFONS D'INTERÈS

GENER 2008

ENTRETENIMENTS HISTÒRIES DE BLEPS

AGENDA D'ACTIVITATS DEL CASINO

ACTIVITATS DE L'AJUNTAMENT | FEBRER 2008

AULA D’ART

Escola de Teatre / Escola de Màgia

Classes i horaris a nens, joves i adults

Per a més informació: Quim Planella 606 13 36 70www.universitart.com - a/e: kim@universitart.com

09/02/08

Carnaval Infantil a l'Edifi ci Polivalent

Sortida a Barcelona a veure l'espectacle Mamma Mia!

10/02/08

Gran Rua de Carnaval

L'inventor d'il·lusions, teatre infantil al Teatre Casino

23/02/08

Còmica Vida, espectacle teatral dins el cicle Escenaris 2008

ESCOLA DE DANSA

Iniciació i nivell elemental / Dansa contemporània /Manteniment per a joves i adults

ALTRES ACTIVITATS

Els dimarts de 18 a 21h. Balls de Saló amb música en directe.

Per a més informació: Secretaria del Casino Llagosterenc.T. 972 80 51 65 o al 649 94 60 51 de 9 a 13h. i de 16 a 20h.

ESCOLA DE MÚSICA

Concertada amb l’Escola de Música del Consell Comarcal del Gironèsamb el suport de l’Ajuntament de Llagostera.

Música clàssica i de cobla.

Música per a joves (baix, guitarra elèctrica, piano, teclats, saxofon, bateria,...)

Música per a adults (contrabaix, fl auta de bec i travessera, guitarra, piano, saxofon, violí, violoncel, tible, tenora, baix,

clarinet, guitarra elèctrica, teclats, bateria,...

Cant Coral i educació de la veu per a adults

Inici 10 de gener

Per a més informació: Àngels Batllosera T. 972 83 17 32

OFICINA DE FORMACIÓ I GESTIÓ CULTURAL

Curs de Nàutica (PER) Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (comença el 8 de gener i acaba el 18 de març. Dimarts de 20 a 22h.)

Cursos d'Informàtica

Català Inicial per a catalanoparlants

Cuina

Maquillatge per a Carnaval

Els dimecres últims de cada mes, trobada de col·leccionistes de xapes de cava, de 17 a 21h.

El Casino Llagosterenc disposa d'un Servei de Català de correccions i traduccions.

Per a més informació: Laura Jaime de 17 a 20h.T. 972 832 399 / M. 650 609 841

CURSOS DE BALLS

Balls de saló / Country line dance / Country / Batuka, Funky, Hip-Hop i Jazz / Dansa oriental / Sevillanes

SUDOKU:Nivell baix / mitjà / alt

Una població costanera de la Selva

JEROGLÍFIC | per Jordi Esteban i Calmper Joan Frigola

Aquesta secció la tenim a disposició

de tots els lectors que la necessitin.

Podeu enviar-nos els vostres anun-

cis de Compra, Venda, Canvi, Regalo,

Col·lecciono... a l'Ofi cina de La Rusca.

Casino Llagosterenc, de dilluns a di-

vendres de 17 a 20. També ens els po-

deu fer arribar a ljaime@casino.cat

Venc Nokia N-95 impecable. Preu a

convenir. Tel. 667 732 409

Venc MP4, 2Gb, com nou.

T. 667 732 409

Venc iPod 3a generació, 10Gb amb

accessoris (carregador, cable fi re-

wire, emissor ràdio) caixa i software

originals. Preu 100€. T. 616 078 662

Regalo cactus en bon estat. Pocs

kilòmetres... T. 609 758 145

Venc bicicleta estàtica, en bon estat.

Preu a convenir. T. 667 458 833

Venc matalassos, llit de 80 cm. nous.

Preu a convenir. T. 678 294 463

Venc model radiocontrol Bycmo es-

cala 1/7 amb motor de 3,5cc i trac-

ció permanent. S'inclou l'emissora i

dues carrosseries. Preu a convenir.

T. 616 078 662

Els bleps, uns individus escollits pels Déus i assenyalats per la fortuna.

Durant molts anys, una conjunció de compulsions i successos, d’acudits i d’angoixes, de grans misteris i de grans al cul; han conformat les peripècies vitals d’un grapat de caminants, una colla de tipus petits, gens desagradables, però tampoc especialment divertits, als que ni un home, ni una dona es giraria a mirar-los dues vegades. No és gens estrany ensopegar-hi en qualsevol ciutat, davant d’un aparador, situat en qualsevol punt d’un carrer de voreres estretes i transitades. I, el que és més curiós, és que qualsevol de nosaltres, som sos-pitosos d’ésser un ésser anomenat bleps.

Presentarem les històries en un format de minúscula obra de teatre de l'absurd, amb una pregunta fi nal, més absurda si s’escau. Si voleu contestar les preguntes; de forma breu i poc seriosa, i enviar-nos-les, al fi nal de la sèrie, el Casino Llagosterenc editarà en petit format l’obra co-escrita, personalitzada per a cada una de les persones del públic que hagi contestat les preguntes.

I Interrogants inútils?

Una fi la de bleps que comença davant d'una taula enorme, on hi ha asseguda la vaca.

- Pregunta- diu la vaca.- Quant de temps s'ha de coure un peu de porc? - diu el primer bleps.- La porta del fons a l'esquerra- contesta la vaca. Al següent bleps, li diu:-Pregunta.- Existeix Déu?- Al fons a l'esquerra.- Quan s'acabarà la funció?- Al fons a l'esquerra.- Seré feliç durant la meva vida?- Al fons a l'esquerra.- Aniré de vacances a l'Hotel Los Mirlos de Palma de Mallorca?- Al fons a l'esquerra.- Què hi ha al fons a l'esquerra?- El lavabo!! Quina pregunta més estúpida!

Què preguntaries a la vaca?

TOVES

Si voleu fer arribar Cartes al Director, podeu

fer-ho a l'adreça de correu electrònic: larus-

ca@casino.cat, sense oblidar-vos d’incloure

les vostres dades, nom, cognom i DNI, si vo-

leu que la informació es publiqui.

Si voleu enviar comentaris sobre les notícies,

o voleu fer consultes sobre l'edició, els punts

de distribució, ho podeu a l’adreça de correu

electrònic: larusca@casino.cat

També si voleu contractar publicitat o organ-

itzar una promoció de màrqueting, oferir o

sol·licitar un servei, contacteu amb nosal-

tres mitjançant: larusca@casino.cat

CARTES AL DIRECTOR

Ajuntament de Llagostera 972 83 03 75

Arxiu Municipal 972 80 54 36

Biblioteca Julià Cutiller 972 830 008

Bombers 080

CAP Cassà de la Selva 972 463 882 / 83

Casal Parroquial Llagosterenc 972 830 533

Casino Llagosterenc 972 830 019

Casino Llagosterenc Bar 972 830 019

Casino Llagosterenc Formació

i Gestió Cultural 650 609 841

Casino Llagosterenc Secretaria 972 830 165

CEIP Lacustària 972 830 339

Centre Atenció Primària 972 831 203

Col·legi N. Sra. del Carme 972 830 252

Correus 972 830 111

Creu Roja Llagostera 972 830 254

Deixalleria 972 831 707

Emergències 112

Emergències Sanitàries 061

Farmàcia Berta 972 832 185

Farmàcia Saurí Masgrau 972 832 918

Fecsa Endesa Avaries 902 536 536

Germandat Donadors de Sang 972 830 044

Grups de Recerca i Actuació

Sobre Minories Culturals 972 219 600

Info Generalitat de Catalunya 012

Jutjat de Pau 972 805 756

Llagostera Ràdio 105.7 FM 972 830 212

Llar del Pensionista 972 805 213

Mossos d’Esquadra 088

Ofi cina de Turisme 972 832 322

Penya Barcelonista Llagostera 972 805 397

Policia Local Llagostera 972 805 580

RACC 902 307 307

Repsol YPF 972 831 516

Residència Josep Baulida 972 805 134

Servei Català de Trànsit 972 413 200

Serveis Socials 972 805 558

Taxi 619 883 035

Teisa 972 204 868

Sarfa 972 301 293

Renfe 902 240 202

Telefònica Avaries 1002

Telefònica Informació 098

8