SOCIOLOGIASociabilitat de l

´ésser humà

Dimensió social de l´ésser humà

Activitats:Viculeu aquests conceptes amb els termes solitud i companyia.

• Angoixa• Por• Felicitat• Llibertat• Avorriment• Incomoditat• Plaer• Amenaça• Seguretat• Opressió• Equilibri

solitud companyia

Sociabilitat de l´ésser humà

• El filòsof alemany Arthur Schopenhauer defensà una opinió força negativa sobre el gènere humà (misantropia). Afirmà que les relacions humanes haurien de seguir el model de comportament dels porcs espins: ni massa lluny dels altres per no passar massa fred, ni massa a prop per no ferir-se amb les seves punxes. Aquest caràcter esquerp es mantingué fins al dia de la seva mort quan deixà tota la seva fortuna al seu gos.

Sociabilitat de l´ésser humà

• En toda sociedad, sus miembros poseen un sentimiento de pertenencia y sienten la necesidad de ser aceptados. La habilidad y la tendencia a crear semejantes asociaciones y a buscar seguridad en ellas resultan de una selección natural existente en miembros de especies que tienen más probabilidades de sobrevivir si viven en grupo que en soledad. Las ventajas de la vida en grupo son numerosas, siendo la más importantes la mayor facilidad para encontrar comida, la defensa ante los depredadores y la fuerza numérica frente a los competidores. Por ejemplo, en una sequía la presencia de individuos de mayor edad, capaces de conducir al grupo a un abrevadero que nadie más recordaba, puede ser de vital importancia. O bien, en un periodo de frecuentes depredaciones, cuantos más ojos y más oídos tanto mejor, sobre todo cuando se combinan con un sistema de alarma eficaz. Cada miembro contribuye y se beneficia del grupo, aunque no todos lo hagan por igual o al mismo tiempo.

• Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997, pàg. 18

Sociabilitat de l´ésser humà• Activitats:2.Segons el text, quina és la raó que

explica que determinades espècies animals adoptin formes grupals d´existència mentre que d´altres segueixen formes amb contactes socials més esporàdics?

3.Quina teoria biològica hi ha darrera d´aquesta explicació? Com s´anomena el científic que la va formular? Quins són els seus principis bàsics?

Frans de Waal

Sociabilitat de l´ésser humà• Concloem que, errant pels boscos, sense indústria, sense paraula,

sense domicili, sense guerra i sense lligam, sense cap necessitat dels seus semblants com sense cap desig de perjudicar-los, potser fins i tot sense mai reconèixer-ne cap individualment, l´home salvatge, sotmès a poques passions i bastant-se a si mateix, només tenia els sentiments i els talents propis d´aquest estat, només sentia les seves necessitats, només mirava allò que creia que tenia interès de veure, i la seva intel·ligència no feia més progressos que la seva vanitat. Si per atzar feia alguna troballa, podia tant menys comunicar-la com no reconeixia ni fins i tot els seus fills. L´art moria amb l´inventor. No hi havia ni educació, ni progés: les generacions es multiplicaven inútilment; i, partint sempre cadascú del mateix punt, els segles s´escolaven amb tota la rusticitat dels primers temps; l´espècie era ja vella, i l´home es conservava encara infant.

• Jean-Jacques Rousseau, Discurs sobre l´origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, pàg. 118

Sociabilitat de l´ésser humà

• Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), filòsof francès, no estava d´acord amb la sociabilitat natural de l´ésser humà.

• Com altres pensadors , era defensor del contractualisme, una teoria segons la qual la societat és un estat artificial, una construcció fruit de l´acord o pacte entre individus.

Jean-Jacques Rousseau

Sociabilitat de l´ésser humà

• Activitats:• Quines eren les característiques

bàsiques de la vida de l´ésser humà en un estat de naturalesa?

• Creieu que hi havien més inconvenients o més avantatges vivim d´aquella manera?

• Per què creieu que finalment la humanitat deixà l´estat natural per viure en un estat civil?

Sociabilitat de l´ésser humà

• Si la vida en grupo se basa en un contrato social, quien lo redacta y firma no son las partes individuales, sino la Madre Naturaleza. Y solo lo hace si los individuos sociales se reproducen más que los solitarios. Estamos viendo cómo surgieron las tendencias sociales: a través de un cálculo genético más que de una elección racional. Incluso en nuestra especie, que tanto se enorgullece del libre albedrío, encontramos algún que otro eremita que ha optado por la reclusión; pero nunca hemos visto a nadie que haya decidido de un modo consciente volverse social. Uno no puede elegir lo que ya se es.

• Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997pàg. 220

Sociabilitat de l´ésser humà

Com sorgeixen les tendències socials?

Rousseau Frans de Waal

• Diderot i Rousseau foren dos dels més destacats pensadors de la Il·lustració francesa del segle XVIII. L´escriptor Antoni Marí, en la seva novel·la El camí de Vicennes, recrea un suposat diàleg entre tots dos sobre problemàtica dels fonaments i l´origen de la societat humana (pàgs. 180-181):

Jo no li retrec res a l´home. Li ho retrec a la societat i a la civilització, que són els

responsables de tots els mals. La civilització ens ha sotmès a uns

principis que atempten contra la natura i contra la llibertat. La

civilització és la forma més eficaç i perfecta de controlar els

homes ...

I fins ara la millor manera d´educar-los i d´instruir-los.

I de dominar-los.

RousseauDiderot

Les ha controlat tant, aquestes tendències, que ningú no les pot reconèixer enlloc, ni tan sols en un mateix. L´home natural, que

porto a dintre, es troba en conflicte constant amb l´home

social i amb les regles que la societat m´ha imposat.

Rousseau Diderot

Potser sí ... Però sense la civilització seríem bàrbars moguts per l

´instint i per la necessitat, ja que ens permet racionalitzar i

controlar les tendències naturals.

Hauries pogut comparar el que tens de natural amb el que tens de social si no

fossis un home de civilització? Pensa que és la mateixa civilització la que t´ha permès

pensar que en la teva persona hi ha alguna cosa de natural. Paradoxalment és la que forneix els costums i ha desnaturalitzat la

nostra existència, i que és responsable de la infelicitat i de totes les desgràcies que

assoten la humanitat, no t´ho nego... Però també és cert que la raó, la reflexió i la crítica són producte de la civilització.

Si la crítica que faig és fruit de la civilització, de segur que és una crítica errada. De la civilització no pot

sortir res de bo.

Sociabilitat de l´ésser humà• No ens rebel·lem contra la societat,

sinó contra una societat determinada. No desobeïm perquè no volem obeir a res ni a ningú, sinó perquè volem millor raons per obeir de les que ens ofereixen i caps que ordenin amb una autoritat més respectable.

• Fernando Savater, Política para Amador, pàg. 40

Activitats:

1- Valoració dels arguments de Rousseau i Diderot (Quines són les dues idees més importants de cadascun).2- Amb qui creus que estaria més d´acord Savater? Per què?3- Quines de les idees que han aparegut en aquests tres autors consideres més raonables? Per què?

• Text: Isabel Ferrer, John de la selva, El País, 07/10/1999 • Mowgli y Tarzán, los niños salvajes más famosos de la literatura universal,

tienen un compañero auténtico. Se llama John Ssabunnya, nació en Uganda hace probablemente 15 años y fue adoptado en su infancia por una colonia de monos en plena jungla. Ayer llegó al Reino Unido para cantar con el coro The Pearl of Africa Children Choir, una formación musical que le ha ayudado a recuperar el contacto con la civilización. Según los psicólogos y expertos en comportamiento animal que le han tratado, no hay duda de que ha estado entre primates y es capaz de comunicarse con ellos. (…)

• Cuando tenía 5 o 6 años, John vio como su padre asesinaba a la madre. Horrorizado, escapó a la jungla y allí permaneció escondido sin saber que su progenitor acabó suicidándose.

• Uno o dos años después, un grupo de mujeres recogía leña en un claro de la selva cercano a su aldea. Una familia de monos Vervet les molestaba. Hasta aquí, la escena era de lo más cotidiana. Uno de los simios, no obstante, les llamó la atención. Gritaba y corría como los demás y estaba muy sucio, pero no tenía pelo en el cuerpo. Al acercarse, las mujeres descubrieron que era el niño que desapareció tras la violenta muerte de sus padres. Incapaz de andar erguido y pronunciando extraños sonidos que sólo los monos reconocían, John fue separado de éstos y llevado a un orfanato estatal en Campala.

• Convertido en la prueba viviente de que al menos ciertos primates son capaces de acoger y alimentar a un ser humano, empezó entonces para el chico una aventura todavía más dura. Estaba desnutrido y lleno de parásitos. Había olvidado su lengua y prefería la compañía de los monos a las personas. Paul y Molly Wassuna, los directores del orfanato, le cuidaban y acabaron adoptándole, pero necesitaban ayuda. Si nunca hubiera desaparecido en la selva, el chico sería descrito como un menor con problemas de comportamiento. Un caso difícil o incluso de retraso mental, que no acababa de adaptarse ni de hablar correctamente. Tenía, eso sí, una buena voz y el canto podía ayudarle a vivir en el mundo que abandonó a toda prisa. (…)

• El huérfano se reunió con un grupo de monos cuando ya era un adolescente de 14 años. Llevaba mucho tiempo alejado de los simios. Su primera reacción enmudeció a los expertos: sabía cómo comunicarse con los animales y se encontraba a gusto con ellos. Candland y Cox decidieron tratar de descifrar el lenguaje que compartieron el hombre y el mono. (…)

• Es un niño que padece todavía una depresión y al que le cuesta relacionarse con las personas. Hacia los monos sigue manteniendo una actitud protectora.

• Els casos coneguts de nens criats per animals, sense contacte amb altres éssers humans, són dramàticament convincents: aquests nens no desenvolupen la seva intel·ligència. (...) En 192o foren trobades dues nenes vivint en una cova juntament amb llops. Foren internades en un orfenat, on s´intentà reeducar-les amb molt poc èxit. (...) Les nenes, que tindrien tres i sis anys quan foren rescatades, havien après pautes de comportament dels llops: caminaven i corrien a quatre grapes, no podien mantenir-se en posició erecta, no podien exercir funcions prènsils amb les seves mans i imitaven els llops en la forma de menjar i beure. Una de les nenes va morir aviat. L´altra sobrevisqué nou anys i tan sols aconseguí aprendre unes quaranta paraules monosil·làbiques.

• Text: Juan Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora, pàg. 289

Sociabilitat de l´ésser humà• Comenteu les frases següents:

4. La sociabilitat és una tendència natural dels humans a viure en comunitats.

5. La conducta social humana és el resultat d´una decisió premeditada i conscient i no la conseqüència de la seva pròpia evolució com a espècie.

6. Fora del grup social no hi ha vida que es pugui anomenar humana.