SOCIOLOGIASociabilitat de l´ésser humà 2

• Diderot i Rousseau foren dos dels més destacats pensadors de la Il·lustració francesa del segle XVIII. L´escriptor Antoni Marí, en la seva novel·la El camí de Vicennes, recrea un suposat diàleg entre tots dos sobre problemàtica dels fonaments i l´origen de la societat humana (pàgs. 180-181):

Jo no li retrec res a l´home. Li ho retrec a la societat i a la civilització, que són els responsables de tots els

mals. La civilització ens ha sotmès a uns principis que atempten contra la natura i

contra la llibertat. La civilització és la forma més

eficaç i perfecta de controlar els homes ...

I fins ara la millor manera d´educar-los i d´instruir-los.

I de dominar-los.

Rousseau Diderot

Les ha controlat tant, aquestes tendències, que

ningú no les pot reconèixer enlloc, ni tan sols en un mateix. L´home natural,

que porto a dintre, es troba en conflicte constant amb l

´home social i amb les regles que la societat m´ha

imposat.

Rousseau

Diderot

Potser sí ... Però sense la civilització

seríem bàrbars moguts per l´instint i per la necessitat, ja que ens permet

racionalitzar i controlar les

tendències naturals.

Hauries pogut comparar el que tens de natural amb el que tens de social si no fossis un home de civilització?

Pensa que és la mateixa civilització la que t´ha permès pensar que en la teva persona hi ha alguna cosa de natural. Paradoxalment és la que

forneix els costums i ha desnaturalitzat la nostra existència, i que és responsable de la infelicitat i

de totes les desgràcies que assoten la humanitat, no t´ho nego... Però

també és cert que la raó, la reflexió i la crítica són producte de la

civilització. Si la crítica que faig és fruit de la civilització, de segur que és una crítica errada. De la

civilització no pot sortir res de bo.

Sociabilitat de l´ésser humà• No ens rebel·lem contra la

societat, sinó contra una societat determinada. No desobeïm perquè no volem obeir a res ni a ningú, sinó perquè volem millor raons per obeir de les que ens ofereixen i caps que ordenin amb una autoritat més respectable.

• Fernando Savater, Política para Amador, pàg. 40

Activitats:

1- Valoració dels arguments de Rousseau i Diderot (Quines són les dues idees més importants de cadascun).2- Amb qui creus que estaria més d´acord Savater? Per què?3- Quines de les idees que han aparegut en aquests tres autors consideres més raonables? Per què?

• Text: Isabel Ferrer, John de la selva, El País, 07/10/1999 • Mowgli y Tarzán, los niños salvajes más famosos de la literatura

universal, tienen un compañero auténtico. Se llama John Ssabunnya, nació en Uganda hace probablemente 15 años y fue adoptado en su infancia por una colonia de monos en plena jungla. Ayer llegó al Reino Unido para cantar con el coro The Pearl of Africa Children Choir, una formación musical que le ha ayudado a recuperar el contacto con la civilización. Según los psicólogos y expertos en comportamiento animal que le han tratado, no hay duda de que ha estado entre primates y es capaz de comunicarse con ellos. (…)

• Cuando tenía 5 o 6 años, John vio como su padre asesinaba a la madre. Horrorizado, escapó a la jungla y allí permaneció escondido sin saber que su progenitor acabó suicidándose.

• Uno o dos años después, un grupo de mujeres recogía leña en un claro de la selva cercano a su aldea. Una familia de monos Vervet les molestaba. Hasta aquí, la escena era de lo más cotidiana. Uno de los simios, no obstante, les llamó la atención. Gritaba y corría como los demás y estaba muy sucio, pero no tenía pelo en el cuerpo. Al acercarse, las mujeres descubrieron que era el niño que desapareció tras la violenta muerte de sus padres. Incapaz de andar erguido y pronunciando extraños sonidos que sólo los monos reconocían, John fue separado de éstos y llevado a un orfanato estatal en Campala.

• Convertido en la prueba viviente de que al menos ciertos primates son capaces de acoger y alimentar a un ser humano, empezó entonces para el chico una aventura todavía más dura. Estaba desnutrido y lleno de parásitos. Había olvidado su lengua y prefería la compañía de los monos a las personas. Paul y Molly Wassuna, los directores del orfanato, le cuidaban y acabaron adoptándole, pero necesitaban ayuda. Si nunca hubiera desaparecido en la selva, el chico sería descrito como un menor con problemas de comportamiento. Un caso difícil o incluso de retraso mental, que no acababa de adaptarse ni de hablar correctamente. Tenía, eso sí, una buena voz y el canto podía ayudarle a vivir en el mundo que abandonó a toda prisa. (…)

• El huérfano se reunió con un grupo de monos cuando ya era un adolescente de 14 años. Llevaba mucho tiempo alejado de los simios. Su primera reacción enmudeció a los expertos: sabía cómo comunicarse con los animales y se encontraba a gusto con ellos. Candland y Cox decidieron tratar de descifrar el lenguaje que compartieron el hombre y el mono. (…)

• Es un niño que padece todavía una depresión y al que le cuesta relacionarse con las personas. Hacia los monos sigue manteniendo una actitud protectora.

• Els casos coneguts de nens criats per animals, sense contacte amb altres éssers humans, són dramàticament convincents: aquests nens no desenvolupen la seva intel·ligència. (...) En 192o foren trobades dues nenes vivint en una cova juntament amb llops. Foren internades en un orfenat, on s´intentà reeducar-les amb molt poc èxit. (...) Les nenes, que tindrien tres i sis anys quan foren rescatades, havien après pautes de comportament dels llops: caminaven i corrien a quatre grapes, no podien mantenir-se en posició erecta, no podien exercir funcions prènsils amb les seves mans i imitaven els llops en la forma de menjar i beure. Una de les nenes va morir aviat. L´altra sobrevisqué nou anys i tan sols aconseguí aprendre unes quaranta paraules monosil·làbiques.

• Text: Juan Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora, pàg. 289

Sociabilitat de l´ésser humà• Comenteu les frases

següents:

1.La sociabilitat és una tendència natural dels humans a viure en comunitats.

2.La conducta social humana és el resultat d´una decisió premeditada i conscient i no la conseqüència de la seva pròpia evolució com a espècie.

3.Fora del grup social no hi ha vida que es pugui anomenar humana.