EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201968 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Amb Lídia Heredia. Edició especial

del programa amb motiu de la diada de Sant Jordi, que se celebra des de dos escenaris, el plató de TV3 i la plaça de Catalunya de Barcelona, i també es fan connexions amb altres ciutats catalanes. A més, l’espai fa el seguiment dels actes institucionals i de les vendes de roses i llibres, i es fan recomanacions de llibres i entrevistes a llibreters, editors i autors. Passen pel programa noms com Sergi Pàmies, Marta Orriols, Iolanda Batallé, Montse Ayats, Màrius Serra, Núria Ribó i Mònica Pérez. I, a peu de carrer, també es parla amb autors com Rafel Nadal, Sílvia Soler, Jordi Cabré i Marta Pessarrodona. El programa també està pendent del Tribunal Suprem, on estan citats a declarar, entre d’altres, el vicepresident del govern, Pere Aragonès, i els exconsellers Jordi Jané i Meritxell Ruiz .

13.55 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans.

Esports: Marta Bosch. 15.40 Cuines. . Bisque de musclos 15.55 Com si fos ahir. Farta d’anar de bòlit, la Noe obliga el

Miquel a tenir cura del Guillem tot un dia. I resulta un desastre.

16.35 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Sense fi cció . Pompeu Fabra,

diccionari d’un home sense biografi a. 23.00 Sense fi cció . Miró contra Miró. 00.10 Més 324 . Amb Xavier Grasset. Espai

de debat on es confronten diferents punts de vista sobre temes d’actualitat de Catalunya i del món .

01.50 Gran reserva. Espai que ofereix una selecció dels millors programes de la història de la cadena .Avui: Cultura. El tresor de l’illa: Família i Polifonia.

02.41 Ritmes a l’aula. 03.10 Cava de blues. 03.55 Fusió i swing a l’estudi.

SUPER 3 / 33 06.01 La vaca Connie . 06.42 Les tres bessones . 07.32 Els bons ossos bruns: Ja és

primavera! 08.00 En Grizzy i els lèmmings . 08.36 Comptem amb la Paula. 09.00 Oddbods . 09.28 Pirata i Capitano . 10.02 Pat, el gos . 10.32 Yakari . 11.10 Súper 4 . 11.45 Geronimo Stilton . 12.32 En Grizzy i els lèmmings . 13.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 13.23 Els germans Kratt . 14.07 Els pingüins de Madagascar. 14.54 Bola de drac Z . 15.45 Kikoriki . 16.12 Comptem amb la Paula . 16.46 Dino tren . 17.24 El Mic i els seus amics. 17.51 Dot . 18.14 Oddbods . 19.06 Històries dels caçadors de

monstres: A cavalcar! 19.30 Info K. 19.49 La màgica Do-Re-Mi. 20.13 En Grizzy i els lèmmings . 20.41 Un drama total: la gira mundial. 21.08 El detectiu Conan . 21.55 Cine. La millor opció . El Koto, un

jove saharaui, necessita urgentment un ronyó i la millor opció com a donant és la mare biològica, a qui no veu des que va ser acollit a Espanya quan encara era un nen.

23.20 Cine. Ara o mai . www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.00 Notícies locals. 09.30 Protagonistes. Montse Ayats. El

periodista d’El Punt Avui Miquel Rieraentrevista la presidenta d’Editors.Cat, MontseAyats. Reemissió.

10.00 Judici a l’1-O. 14.00 Protagonistes. Montse Ayats. Reemissió 14.30 Protagonistes. Rafel Nadal. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 Judici a l’1-O. 18.00 Caminant per Catalunya. La Riba.

Excursió per la vall del riu Brugent a la Riba(Alt Camp). Gaudim de gorgs i racons màgics ide cingleres amb bones vistes i coneixemantics molins fariners i papereres.

18.30 Notícies locals.

20.30 Notícies locals. 21.30 L’illa de Robinson. Especial judici a l’1-O.

Reemissió.22.30 Notícies locals. Inclou: L’informatiu

Anoia, L’informatiu Tarragona, L’informatiuTortosa, L’informatiu Barcelona i L’informatiuMaresme.

Nota: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament del judici a l’1-O.

El Punt Avui Televisió retransmet una nova sessió deljudici al procés. Avui, diada de Sant Jordi, estan citatsa declarar el vicepresident i conseller d’Economia iHisenda, Pere Aragonès; Lluís Salvadó, l’exsecretarid’Hisenda, i la intendent dels Mossos d’Esquadra Te-resa Laplana, a més d’un tècnic administratiu del de-partament de Treball, David Badal, i l’exdirector gene-ral de Patrimoni Francesc Sutrias, entre d’altres.

L’onzena setmana del judici

10.00 / 16.00 JUDICI A L’1-O

La televisió

Anàlisi del judici a l’1-O

19.30 L’ILLA DE ROBINSON

Avui, diada de Sant Jordi, el programa conduït perIgor Llongueres farà una anàlisi del que ha estat lasessió del judici als independentistes catalans ambels tertulians Daniel Diéguez i Susanna Oliveira. I totseguit, entrevista a Marc Colomer, periodista i direc-tor de l’ACN.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1206992L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

GIRONA FC –SEVILLA FC

Estadi de Montilivi de Girona,

diumenge 28 d’abril, a les 2 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dia 24 d’abril. Molta sort!

MIND2MODE SIMPLE MINDS / U2 /

DEPECHE MODE

Sala La Mirona de Salt, divendres 26 d’abril, a les 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 25 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ESCAPE ROOM de Joel Joan i

Hèctor Claramunt

Auditori Teatre Espai Ter deTorroella de Montgrí,dissabte 27 d’abril, a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADAPreu i zones

amfiteatre: 19 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

M’ESPERARÀS?Taller de Teatre de Figueres Campanya Teatre Amateur

Espai La Pinedade Sant Gregori,

dissabte 4 de maig, a les 8 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 5 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

1372

77-1

1272

58w

183843-1184181T

DIMARTS · 23 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14976 - AVUI / Any XLI. Núm. 13846 - EL PUNT

2,50€Amb motiu de la Diada de Sant Jordi,

el preu del diari d’avui és de 2,50 euros

Lluís Puig i GordiCandidat de JuntsxCat al Senat per Barcelona P44,46

“És moment dela políticaactivista; totssom necessaris”

NACIONAL P36

Jornada d’altvoltatgepolític en eljudici de l’1-OTres exconsellers i elvicepresidentAragonès, al Supremen plena campanya

El judicide l’1-O,

en directea El PuntAvui TV

Avui a partirde les 10.00 h

Una florista de Mercabarna prepara roses amb tots els detalls per a la diada de Sant Jordi d’avui ■ QUIQUE GARCÍA/EFE

ELECCIONS · La diadatoparà amb una inèdita, peròfluixa, campanya electoral

Llibres, roses i paperetesNACIONAL P6-34

SANT JORDI · Els editorspreveuen vendre un milió imig d’exemplars d’entre els50.000 títols de les parades

SÍMBOL · La rosa grogatornarà a ser protagonistacom a reivindicació per lallibertat dels presos polítics

Montse Ayats Presidenta d’Editors.Cat

“Sant Jordi és unadiada extraordinària”

Catalunya, armallancívola en eldebat a 4 de TVEEl PP i Cs assetgen Pedro Sánchez sobrel’indult als presos polítics i el socialistarebutja pactar cap referèndum P42

EUROPA-MÓN P58,59

Gihadistes localsamb suport extern,rere la massacreEl govern de Sri Lanka culpa el grupNational Thowheed Jamath dels sagnantsatacs, en què van morir dos gallecs

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019

vui és Sant Jordi,el dia dels en-

amorats, de roses i dellibres. Però alhora ésuna setmana plena detristesa: ha mort Neus

Català, la gran defensora de la llibertati que va pagar ben cares les seves opi-nions, engabiada en camps de concen-tració nazis que alguns enyoren.

També ha estat la setmana de lacrema de Notre Dame, la joia parisen-ca del gòtic, una notícia que no pot dei-xar indiferent ningú.

I és sobretot la setmana dels gransdiscursos electorals. Els partits de dre-ta i d’extrema dreta es limiten a insul-tar, perquè el seu programa és impu-blicable: repressió i centralització. Laràbia que acumulen només pot ser de-guda a la seva feblesa i al resultat es-càs que n’obtindran. Ni una engrunade programa polític.

També hem vist el vergonyós espec-tacle de veure mítings que fan inno-cents des de la presó. Una iniquitat comfeia temps que no vèiem i que tant s’as-sembla al franquisme pur i dur.

Perquè la dreta més agressiva te-nyeix tot Europa. És l’ou de la serp; ésl’eslògan sobre Espanya: Una, grande ylibre. Cap de les tres coses: cap ni una.

Que una fatxa s’atreveixi a dir queels catalans independentistes som xe-nòfobs! Es tracta de l’anomenat “me-canisme de projecció” que va utilitzarla psicoanàlisi: quan no t’agrada allòpenses, ho projectes sobre els altrescom a autodefensa. És més comú delque sembla. Són els que utilitzen elseu odi (a una altra cultura, per exem-ple) rebotant-lo en els que pensen demanera diametralment diferent. Ésuna neurosi: necessitem psicòlegs.

Mira que atrevir-se a dir que nosal-tres adoctrinem mentre proposen unaassignatura de La Constitución espa-ñola! Tot i que no s’atreveixen a dir queel que els interessa és només l’article2. Els articles que parlen de llibertat elsla rebufen.

Ja s’ho trobaran. O ens ho troba-rem. El cas és que vull que sigui un diafantàstic i que ens estimem, llibre a lamà i rosa groga al trau.

Visca Sant Jordi!

A

Keep calmIsabel-Clara Simó

Un llibre i unarosa groga

El cas és que vull que sigui undia fantàstic i que ensestimem, llibre a la mà i rosagroga al trau.Visca Sant Jordi!

uan era petit, Barcelona erauna ràdio. Ràdio Barcelona. Po-saven música, explicaven con-

tes, dramatitzaven novel·les i els di-umenges a la nit emetien unes obresde teatre que t’havies d’imaginar, in-terpretades sempre per Isidro Sola iEncarna Sánchez. Quan estava malalt,l’escoltava tot el dia; quan estava bo,sortint de col·legi. Les nits d’insomnisonava l’himne espanyol de comiat ales quatre, es produïa un silenci decinc minuts, i tornaven a començar.Sense ràdio al davant, Barcelona erael lloc hostil on la mare em duia per-què els metges em tractessin les rabi-üdes al·lèrgies primaverals.

Quan em vaig fer grandet i anava aBarcelona sol, em situava al carrerCasp. Mirava els quadrets dels cinesNovedades i Tívoli i després prenia po-sició al portal de Ràdio Barcelona. AlTívoli sempre feien pel·lícules de Ja-mes Bond i al Novedades sempre feienDoctor Zhivago. No esperava que del’un en sortís Sean Connery i de l’altreJulie Christie, però en canvi hi havia lapossibilitat de veure Isidro Sola o Sal-vador Escamilla entrant o sortint de

Q

Ràdio Barcelona. Els hauria recone-gut? Quina cara tenien? Salvador Es-camilla introduïa el català a la ràdio iimpulsava la Nova Cançó: Joan Ma-nuel Serrat, Raimon, Maria del MarBonet... Algunes obres de teatres’obrien al repertori català. Isidre So-la. Ràdio Barcelona seguia el pas delstemps, o el forçava. Els locutors en de-ien “EAJ-1 Ràdio Barcelona”. No he sa-but mai què volia dir EAJ. L’1 indicavaque havia estat la primera d’Espanya.Avui el Dia de la Ràdio se celebra la vi-gília de Sant Valentí, al febrer. A mi nom’enganyen: el Dia de la Ràdio sempreserà el 14 de novembre, quan Ràdio

Barcelona va emetre per primer cop, icom havia estat sempre. Soc més deSant Jordi. Ara de Ràdio Barcelona endiuen La Ser. No m’enganyin: és RàdioBarcelona, de Casp, 6.

Josep Cuní m’hi va convocar dijousper comentar el meu llibre Sota el bar-ret. En Cuní, que en té seixanta de re-picats, sempre comença projectes ireptes en emissores i televisions dife-rents. És un cul d’en Jaumet amb èxit.Ara, un programa matinal havent-hitanta competència. Ell també havia es-coltat el Radioescope i el Tambor. Vacomençar professionalment a RàdioBarcelona. Aquí tanca el cercle. Men-tre parlàvem, va connectar amb la pre-só de Soto del Real per seguir les de-claracions de Jordi Sànchez. Me’n vademanar l’opinió. Li vaig dir: “Josep,ens hauríem imaginat mai comentaruna situació així?” Mai. Molt menysquan érem radioescoltes –paraulad’Escamilla– de Ràdio Barcelona.

Mentre m’esperava per entrar a l’es-tudi em van venir uns estossecs quevan posar en risc la meva intervenció.La floració dels plàtans del carrerCasp, l’eterna al·lèrgia primaveral...

“Amb Josep Cuníentro a l’emissora dela nostra infantesa ijoventut

Vuits i nous

Ràdio BarcelonaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019

om que aquests darrers dies hemvist i hem pogut parlar amb al-guns dels presos polítics (oh,

gràcies, Nostra Santa Senyora JuntaElectoral Central!), correm el risc depensar-nos, de tantes ganes que en te-nen alguns, que això ja està, queaquesta campanya és com les altres,que som a prop de fer vida normal ique avui celebrem un Sant Jordi comsi res. A mi em sembla que avui tocacelebrar-lo; toca passejar per algunade les rambles del país, comprar lli-bres i roses i recordar-nos d’aquellsque estimem. Però, sense ànims d’ai-gualir-los la festa, a mi em sembla quetots tenim clar que hi ha un altre SantJordi. I és el d’aquells que avui no po-dran ramblejar ni estar amb la famíliaperquè s’asseuran, altre cop, al bancdels acusats del Suprem. No el cele-bra, Marchena, Sant Jordi. I els encau-sats no ho podran fer com ho hauriende fer. A alguns els han deixat fer cam-

C “Mentre unsescampen odiafusellant i cremantninots, d’altresrepartim amorregalant-nos llibresi rosespanya aquests darrers dies i, ai las, hiha a qui li ha semblat un gran què. Sivostè és d’aquests, sàpiga que potserpateix d’allò que en diuen la síndromed’Estocolm, i que potser el tenen men-talment segrestat. Si a tots els encau-sats avui els deixessin sortir mitja ho-ra a passejar per la rambla, segrestatsmentalment com estem, encara hoaplaudiríem. Quan en realitat, senyors

meus, avui Sant Jordi l’haurien de ce-lebrar no pas com l’any passat, que al-guns ja eren a la presó, sinó com fa dosanys: en llibertat. Avui és Sant Jordi,el dels llibres i el de les roses. Però hiha un altre Sant Jordi, i és el que cele-braran a Soto del Real i a Alcalá-Meco;i el que celebraran Pere Aragonès o elsexconsellers Baiget, Jané o Ruiz, queavui han d’asseure’s al Suprem. I, ésclar, el Sant Jordi que alguns celebra-ran a Bèlgica, a Escòcia o a Suïssa, llu-ny de les seves famílies. Avui vostè i johem de celebrar Sant Jordi, per tornara ensenyar al món què és Catalunya:un poble que somriu (ves quin remei)fins i tot en l’adversitat. Un país dife-rent. Mentre uns cremen i afusellenninots, uns altres comprem llibres iroses. Veient què i com celebra cadas-cú les festes (uns repartint odi i els al-tres amor) està tot dit. O gairebé. No-més em falta un detall: felicitats, JordiTurull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’altre Sant JordiXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Sant Jordi és una de les dia-des més boniques. Tot i ser

un dia feiner aconsegueix una mo-bilització i participació extraordinà-ries que enamoren. Però la diada deSant Jordi és polièdrica. Té aquestaforça cívica increïble que li dona ungran dinamisme. I per descomptatel component cultural, amb tot allòque té relació amb el món del llibre,n’és un eix central. Tampoc falta elromanticisme a partir de la rosa icom a dia dels enamorats dels ca-talans i les catalanes. Però a bandade tots aquests components imolts altres hi ha la vessant reivin-dicativa. Des del punt de vista na-cional i amb la llengua com a esten-dard. I com l’any passat aquestSant Jordi també serà de reivindi-cació dels drets fonamentals. Entrealtres, el de la llibertat dels presos iles preses polítics i el lliure retorndels exiliats i les exiliades. Aquestserà el segon Sant Jordi privats dellibertat i dels seus drets i cal que ensigui l’últim. Els qui pretenenl’asèpsia de Sant Jordi, com si d’unsimple Dia del Llibre es tractés, des-coneixen quines són les profundesarrels nacionals de la diada.

La d’enguany, a més, té doscondicionants més a afegir. El fetque coincideixi just després de Set-mana Santa, la qual cosa, segonseditors i floristes, fins i tot pot afa-vorir la festa. I també que s’escaiguien plena campanya electoral de lesgenerals. Resultarà lògic que avuiels diversos candidats aprofitin unadiada tan intensa i especial per fercampanya. I no ha de ser cap pro-blema sempre que no s’intenti mo-nopolitzar la jornada. Perquè el queconvé recordar és que Sant Jordi ésde tothom. I si a algun drac ha de ferfront avui el patró de Catalunyaaquest és el de la pobresa, la discri-minació, la intolerància, la repressiói el rebuig a la identitat nacionald’un poble que és sobirà.

Sant Jordielectoral ireivindicatiu

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Aquesta filòloga i mestre és la directora de l’edito-rial Eumo de Vic i des del 2016 presideix l’Associa-ció d’Editors en Llengua Catalana. Editors.Cataplega la pràctica totalitat de les empreses queediten en català arreu dels Països Catalans, uncentenar d’editors d’arreu del país.

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL FESTIVAL TRAPEZI

Impuls editorial

El Festival Trapezi de Reus manté un creixementconstant tant en els recursos disponibles com pelque fa a l’ambició artística. En la tercera edicióque té Leandro Mendoza (Cíclicus Espectacles) alcapdavant de la direcció artística es preveu un in-crement pressupostari i un cartell de primera.

-+=

-+=

Lletres i compromísMia Couto

Creixement constantLeandro Mendoza

-+=

Montse Ayats

Aquest novel·lista, o contador d’històries, com liagrada que li diguin, és l’elegit com a pregoner deSant Jordi per a l’edició d’enguany a Barcelona.L’any passat es va traduir al català el seu llibre Ter-ra somnàmbula, que va escriure enmig d’unaguerra que semblava inacabable a Moçambic.

NOVEL·LISTA I PREGONER DE SANT JORDI

FILÒLOGA

De reüllMarga Moreno

Distorsions

iu Piera Sonnino a La noche de Auschwitz (ArdiciaEd.) que una de les moltes càrregues que va patir la

seva família els dies previs a la seva captura per part delsnazis era –tradueixo lliurement de la versió en castellà–,“la particular atmosfera de deformació de la realitat, unade les característiques del feixisme”. Feixisme. Un motdesgastat que aleshores servia per definir el Mal enmajúscules perpetrat per l’espècie humana, i que ara jano és més que un roc llancívol entre faccions. La paradoxaés que avui els que més usen el terme són just els que

més bé han après aquestaestratègia de distorsió.Ja no hi ha espai per al llirisme enaquesta campanya política perpètuaen què vivim, envoltats de discursosque estrafan la realitat i l’adapten alrelat que més convé. Coneixem béles tesis de la ultradreta sobre elsimmigrants, les dones o els

independentistes, presentats com a delinqüents de facto.Aquests els veiem a venir. Però n’hi ha d’altres, elspresumptament demòcrates, que utilitzen les mateixeseines de distorsió dels fets i que es creen els seus propisescenaris d’enfrontament per poder-se dir víctimes de lamaleïda paraula, sigui a Amer, Tortosa o Torroella, tant seval. Plató deia als seus Diàlegs que l’art dels sofistes noera altre que el de fer diners a través de la discussió, coma part de l’art de controvertir i d’adquirir, en aquest cas,poder. Cal anar alerta amb els nous sofistes, perquè ells hitenen molt a guanyar i nosaltres, molt a perdre.

D

En aquestacampanyaperpètua elsdiscursosestrafan larealitat

http://epa.cat/c/fbvce7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

er què hem arri-bat fins aquí?

Ens hem fet sovintaquesta mateixa pre-gunta i la respostasempre ha estat la

mateixa: per poder defensar millor lanostra identitat, la nostra cultura i lanostra llengua, però, també, i sobretot,per poder construir un país millor. So-cialment, humanament, culturalment iamb unes infraestructures adequadesals nostres temps. Tot allò, o bona partd’allò, que aquest estat corrupte, en-cotillat i, sovint, ancorat en el passaton som, no ens dona; més encara, enspren. El famós tren amb 48 milionsd’euros que marxa cada dia cap a Ma-drid i no torna. Massa sagnia per a unaCatalunya massa necessitada ara ma-teix de diners per fer polítiques socialsmodernes o, simplement, per renovarles seves infraestructures o fer-ne denoves. Només cal recórrer una mica elpaís, per carretera o per via fèrria, opassar per qualsevol hospital per ado-nar-se de la magnitud de la tragèdia.Sort dels professionals!

Per tot això hem arribat fins aquí,oi? O és que les greus vicissituds polí-tiques viscudes aquests dos últimsanys ens ho han fet oblidar? Evident-ment que no, però sí que sovint ens enn’han fet distreure. Davant la injustíciaque manté empresonats o a l’exili elsnostres líders polítics o davant la vilpersecució judicial i policial de què sónvíctimes molts ciutadans es fa difícilpensar en gaire res més.

La reflexió ve a tomb de l’aturada,dissabte, de l’R-16 entre Cambrils iVandellòs, o el que és el mateix, la in-terrupció de les comunicacions ferro-viàries entre Barcelona i València. Eltram afectat és aquell que encara no-més té –oh, vergonya infinita!– una so-la via. En ple segle XXI un tram ferro-viari entre les dues grans ciutats delpaís, una de les zones amb més circu-lació de viatgers i mercaderies, nomésté una via! Ni socialistes, ni populars, algovern espanyol els últims 38 anys,han estat capaços d’arreglar-ho. Aixòsí, l’alta velocitat ha arribat a pobles dela Meseta on no puja cap viatger.

La política espanyola no canvia, nicanviarà. Prefereixen cremar i dispararcontra ninots del nostre president legí-tim o venir a provocar a les nostresplaces i carrers. Aquest és el nivell.

Per cert, diumenge tenim tots ple-gats una nova oportunitat de demos-trar per què hem arribat fins aquí i perquè volem arribar fins al final. I quesom molts més dels que ells voldrien.

P

Full de rutaMiquel Riera

Per què somon som?

1any

El President del Parlament, elrepublicà Roger Torrent,assegura: “No tornaremmai més enrere.” A més, diu quehi haurà acord d’investidura.

10anys

20anys

Seat demana ara més sacrificisa la plantilla. El grup no en téprou amb la congelació salariali vol“mesures addicionals perreduir costos”.

Milosevic accepta un documentque preveu “una presènciainternacional a Kosova sota ellideratge de l’ONU i amb laparticipació de Rússia”.

No tornar enrere Més sacrificis Pau a KosovaTal diacomavui fa...

Catalunya a laBiennal deVenèciab Llegeixo que “la consellerade Cultura, Mariàngela Vila-llonga, va presentar el projec-te To lose your head (idols),amb el qual Catalunya seràpresent a la Biennal de Venè-cia (el pressupost de la qualvoreja el mig milió d’euros)amb entusiasme”, en el quals’hi podran veure les contro-vertides obres: el pas de Set-mana Santa del Sant Enterra-ment del Gremi de Marejantsde Tarragona; el monumentals caiguts creat per GenaroIglesias, desat al dipòsit muni-cipal de l’Ajuntament de Bala-guer; el Record d’un malson(dedicat a l’alcalde Porcioles),de Joan Brossa, que s’exposaal Museu d’Història de la Im-migració, i el monument aLluís Companys, de FranciscoLópez, situat al passeig deSant Joan de Barcelona. Amés, al pavelló hi haurà docu-

mentació d’onze esculturesmés venerades, vandalitzadesi retirades de tot Catalunya.Per amenitzar l’espectacle–en el qual hi haurà un actor iuna “quietista”– està previstque el públic es podrà desfo-gar amb aquest llegat artístic,ja sigui llançant-li ous, pintu-res, piruletes, banderes, espel-mes o rams de flors.

Però cal advertir a tot aixòque tot i que Catalunya ha es-tat un país d’escultors il·lus-tres, és un fet incontrovertibleque en aquests moments nohi ha manera de trobar-ne niun que sigui capaç de confi-gurar –amb les seves pròpiesmans– una figura humana. Ladeshumanització de l’art –po-ca broma!– culturalment re-presenta el més gran dalta-baix –inenarrable i colossal–de la nostra civilització. No-més cal fer un cop d’ull a la Bi-ennal de Venècia per consta-tar-ho...JORDI PAUSASParís

Fe en la veritatb Amb les eleccions gene-rals, les municipals i les eu-ropees, em sento una altravegada “fictíciament ne-cessari” per als polítics,perquè puguin gaudir d’unsvots ciutadans que les ur-nes els faran arribar, men-tre després, tots els quehem participat en això, tor-narem a sentir-nos de nou“no necessaris” fins d’aquía quatre anys, i suportantels problemes socials. EnPedro Sánchez, fa pocsdies, va dir públicamentque a les campanyes esdiuen moltes coses per nocomplir-les, i mirant-ho de-tingudament així és, perquènomés els importa guanyari viure de la política com sifos un ofici, oblidant que ésun servei públic al pobleque els vota.

A hores d’ara a Espanyahi ha problemes molt serio-sos, començant per la seva

territorialitat, perquè Cata-lunya se’n vol anar i hanempresonat i exiliat elsseus polítics, i a Europa,amb el Brexit anglès, un al-tre problema que ens fatrontollar a tots, i veig queBrussel·les no vol eixam-plar-se més.

El dèficit espanyol, demés del 100% del PIB, vacreixent i no hi ha senyalsde disminuir-se agreujatper l’atur, la corrupció delPP, PSOE i CiU i l’ascens dela ultradreta, que vol recen-tralitzar totes les autono-mies començant per la ca-talana.

I jo em pregunto: en sa-brem prou per poder aturaraquest possible retrocés deles llibertats socials quetant ens han costat d’acon-seguir, dialogant política-ment els canvis que Espa-nya, tard o d’hora, hauràd’afrontar?LLUÍS VINUESA SERRATETerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Del grup ambquè viatjaval’Ousman, nomésaconsegueixentravessar el desert 6de 46

caba de publicar-se Viatge al paísdels blancs (Rosa dels Vents,2019), a on Ousman Umar ens ex-

plica la seva experiència com a emigrantdes de la seva Ghana natal, fins a arribar aBarcelona. Un viatge que en avió duraria 6hores, però que a ell li va costar més de 4anys. Ousman ens relata el seu viatge, quefonamentalment està ple de grans dificul-tats i penúries, sense estalviar-nos-en cappart, incloent diversos episodis que són, li-teralment, a vida o mort. Com a lector,hom té la sensació d’estar vivint una novaOdissea, però aquesta real i en ple segleXXI, quan de la mà d’Ousman passem de laseva Ghana natal tropical, al desert del Sà-hara, el qual creua a peu, i d’aquí a la Líbiad’en Gaddafi i Algèria i el Marroc, per des-prés passar a Mauritània i arribar a Lanza-rote després de dos dies a l’oceà.

PEL CAMÍ, OUSMAN es topa amb contra-bandistes de persones, traficants, màfies iexplotadors de tota mena. També ambpersonatges que l’acullen sota la seva ala i lipermeten d’agafar aire, recuperar-se, i es-talviar per poder continuar el seu viatge.Ara que, pràcticament a diari, ens esgarri-

A fem amb les noves de tants i tants emi-grants que moren ofegats al Mediterrani,amb l’Ousman descobrim que això, en rea-litat, només és la punta de l’iceberg i que,de fet, el lloc a on moren la majoria delsemigrants és a la terrible travessia del de-sert del Sàhara, que l’Ousman descriu comun “enorme cementiri”, i durant la qual pe-riòdicament es van trobant grups de cadà-vers momificats, testimonis muts de l’es-cruixidor preu que paguen els emigrants.Del grup amb què viatjava l’Ousman, no-més aconsegueixen travessar el desert 6de 46.

OUSMAN ES DEFINEIX com a afortunat i,

certament, surt il·lès de moltes situacionsa on altres, com Musa, el seu millor amic,moren. En aquest sentit, el moment enquè Ousman coneix la seva futura mareadoptiva a Barcelona resultaria increïble,si no fos que és rigorosament cert. És final-ment aquesta adopció que dona a l’Ous-man un port segur a on arrecerar-se, evo-lucionar i créixer, i passar de ser analfabeta la seva arribada a Barcelona, a dominarl’anglès, el català i el castellà, i a tenir un tí-tol universitari. Però l’Ousman no s’ha atu-rat aquí, i ha fundat Nasco (https://nas-coict.org), una ONG destinada a millorarl’educació dels nens ghanesos, per tal quepuguin millorar el seu futur al seu país na-tal, i no es vegin així abocats a passar permigracions tan dures com la seva.

PERÒ EL QUE EL LLIBRE no pot transmetre, iel que jo trobo més impressionant, és que,quan parles amb l’Ousman, a qui tinc el pri-vilegi de conèixer personalment, sempreté una visió positiva i alegre sobre el futur,la vida i el món en general. Ser capaç de viu-re la vida així, malgrat totes les seves durís-simes vivències, és, crec, un extraordinariexemple vital.

Cesc Batlle. Enginyer industrial. MBA

Viatge al país dels blancsTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019

Antonio Pérez Yázquez, ALCALDE DE CORIPE (SEVILLA)

“A les Falles cremen tot de personatges, i no passa res. Notenim res contra Puigdemont, també cremem àrabs”

La frase del dia

ots els catalanssabem que, al

nostre país, res no se-rà mai més com abansde l’1-O. Ni tan sols siajupíssim el cap sub-misament per a ac-

ceptar que la nostra determinació sobi-ranista s’hagués estavellat contra elmur d’una Espanya més unida contraCatalunya que a favor de la democràcia.El referèndum d’autodeterminació i, so-bretot, l’arrelament popular que va ferpossible portar-lo a terme i sumar mésde dos milions de vots favorables, hadeixat una petja indeleble. En tots elsque tenim la seguretat d’haver iniciat uncamí de no retorn i també en aquellsque es consideren investits per preser-vat la unitat de l’Estat espanyol: el rei,les forces armades i de seguretat, la ju-dicatura i la casta política que sap queaquest manament és el més irrefutablede tots si vol continuar compartint elpoder amb qui realment l’administraPels primers, l’autonomisme és unapantalla passada; pels segons, un excésd’autogovern que ara convé retrocedirperquè el brot perenne de sobiranismeque duem a dins els catalans no con-servi instruments ni institucions on ar-rapar-se. Vox, el Partit Popular i Ciuta-dans no es conformen amb les sentèn-cies severes d’una judicatura en sinto-nia ideològica i volen que el càstig siguimés devastador i més exemplar. L’apli-cació de l’article 155 de la ConstitucióEspanyola els serveix de pont d’armesper a assaltar les institucions, els mit-jans de comunicació públics, l’escola iels Mossos d’Esquadra. Però per donarcarta cabal a aquesta ocupació i per co-accionar les temptacions del PSOE i dePodem, els cal estendre la conviccióque Catalunya és un escenari apocalíp-tic. Per això menteixen compulsivamenti propicien provocacions. Aquesteseleccions, per tant, també són un refe-rèndum: o endavant o endarrere.

T

De set en setEnric Serra

O endavanto endarrere

“En ple segleXXI, en espais coml’europeu,l’alliberamentnacional només espot assolir per la viaeconòmica: no hi hacap més solució

a temps que políticament tinc lasensació que vivim dins d’unloop, que ens porta sempre d’un

punt a l’altre i que no permet cap des-viació del camí. Vaja, que ens hem que-dat encallats com una agulla en un discde vinil i, a mesura que passen els dies,el disc es va ratllant i per poc que ensdistraguem se’ns farà malbé del tot. Vi-vim dins d’una república que no exis-teix, incrustada en una monarquia queno funciona, per on desfilen els vellsfantasmes de la ultradreta que han ad-quirit capacitat corporal i que cada copsón més forts. Mentrestant, Europas’ho mira de lluny estant com ha fet enels darrers 300 anys, de fet, en els afersque afecten Catalunya.

LA SITUACIÓ ÉS DE DELIRI: mítings per vi-deoconferència des de la presó; candi-dats exiliats; paraules prohibides alsmitjans públics; ninos de presidents es-collits democràticament afusellats icremats com si això fos l’Afganistandels talibans i Najibullah; partits d’ex-trema dreta que exigeixen interveniren debats perquè “això és una demo-cràcia” però que no volen que els inde-pendentistes hi participin; més de dosmilions de persones acusades de colpis-tes per una candidata arribada a Cata-lunya amb paracaigudes; i, fins i tot, unpolicia que declara que un manifestantpotser va relliscar i va caure sobre laporra... I això és només una mostra...

EL 2017 VAM FER un torcebraç a l’Estat ivam perdre. I a dia d’avui ningú ha do-nat explicacions raonables de per quèvam arribar fins on vam arribar. No éscreïble que persones amb el coneixe-ment històric de Junqueras o Puigde-mont no sabessin que no era possibleindependitzar-se d’Espanya nomésamb somriures i floretes. Ja tenim unaedat per saber que Espanya mai ha per-dut cap territori sense clavar abansuns quants mastegots (per dir-ho fina-

F ment) i que encara menys està disposa-da a acceptar una independència quepodria obrir la caixa de pandora deldesmembrament de l’Estat. No cola. Oens van enganyar o no en sabien més.Les dues coses, en qualsevol cas, resul-ten preocupants. Des d’aleshores, el go-vern s’ha embolicat en una estelada is’ha camuflat entre llaços i pots de pin-tura de color groc en lloc de governar demanera efectiva. El discurs colorista ésun recurs fàcil que no demana gaire fei-na ni imaginació. A més a més, ha con-tribuït a generar un camp de joc on ta-ronges, rojos, blaus i els legionaris deVox se senten com a casa. En aquestcas no és que els arbres no ens hagindeixat veure el bosc, és que el bosc i elsarbres no ens han deixat veure l’únicarbre que ens queda: l’economia com aeina per fer possible la independència.

POSSIBLEMENT AIXÒ està succeint –ambla complicitat de l’ANC i Òmnium, quehan estat políticament intervingudesper les forces polítiques catalanes–perquè els partits que ens van prome-tre Ítaca han renunciat a la indepen-dència com a fita. Sí, encara forma part

de la seva retòrica, però un cop barratel camí ningú no en té ni idea de com ferpossible el dret d’autodeterminació delpoble de Catalunya. La sort és que a l’al-tre cantó de la taula els que estan dispo-sats a escoltar tampoc tenen cap pro-posta i la de tots els altres és tan salvat-ge que difícilment la podran aplicar enel marc de la Unió Europea.

EN EL SEGLE XXI, els conflictes no es reso-len –en espais com l’europeu– amb pa-rament militar. La solució per l’allibe-rament nacional està en l’economia,que va des de no necessitar els dinersdel Fons de Liquiditat Autonòmica finsa obrir les portes a la tecnologia que potpermetre l’autoabastament energètic.Catalunya ha de cercar les complicitatsen l’àmbit de l’Europa de les regions, nopas en la dels estats nació. El país had’apostar per generar sinergies en l’arcmediterrani i més enllà; a partir de laposició geoestratègica que ens ha rega-lat el planeta. Per fer això no necessi-tem Espanya; necessitem complicitatsi marcs legals europeus que permetinla creació d’aquests espais de riquesa.Si no tenim empreses que vulguin fer-ho (que n’hi ha) anem a buscar-les a fo-ra o, si més no, escoltem aquelles quecreuen el marc de la porta per oferir so-lucions que van en aquesta línia. Perexperiència pròpia puc explicar quedins d’aquests despatxos, amb honro-ses excepcions, només hi he trobat càr-recs de confiança sense prou formaciótècnica, molt preocupats per no pren-dre una decisió equivocada, per no cór-rer un risc que els pugui costar el seucòmode lloc de treball. I he trobat polí-tics que no volen feina, perquè ja en te-nen prou amb el discurs del martiri, aveure si d’aquesta manera guanyen leseleccions (les que siguin) per poder ta-llar el pastís solets. A la independèncianomés hi arribarem per la butxaca. Laresta és parafernàlia i ja la podem em-bolicar del color que vulguem.

Andreu Mas. Periodista, escriptor i assessor en comunicació

Els arbres i el boscTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201934 | Nacional |

olts catalans veuen enSant Jordi la segonagran diada nacional, pe-rò amb un caràcter més

cívic i menys reivindicatiu que l’11de setembre. Potser per això, i per-què mai en temps recents ha caiguten campanya electoral, el debat i elsactors polítics han quedat tradicio-nalment relegats en una jornada enquè la ciutadania és la gran protago-nista en prendre en massa les pla-ces i carrers de Catalunya. Respec-tant aquest caràcter, i malgrat ques’està a tot just cinc dies d’uneseleccions bàsiques, els partits hanpreparat per avui una jornada deperfil baix –de fet, en una campa-nya atípica per les dates, ni Diven-dres Sant ni ahir tampoc van abun-dar les convocatòries públiques–,una mena de treva enmig de la ba-talla en què no hi ha programatsgairebé mítings electorals –nomésel PP n’ha anunciat un al vespre enun hotel de Girona– i en canvi elscandidats aprofitaran més que maiper barrejar-se amb la gent. De fet,res que no hagin fet sempre...

I és que igualment tradicional ésque totes les forces polítiques mun-tin, sovint desapercebudes entre lamultitud, paradetes als centres de

M

les principals ciutats per donar visi-bilitat a les seves cares i projectes,vendre llibres que defensen les se-ves tesis i fins i tot regalar elementsde marxandatge. A Barcelona, elsestands polítics es distribueixen so-bretot al llarg de la Rambla, del mara la Diagonal, i en algun cas tambéal passeig de Gràcia. I aquest any nofaran cap excepció, és clar. Si la plu-ja no ho estronca, tots els candidatscatalans han convocat els mitjansal matí per repassar breument l’ac-

tualitat del dia a la seva paradeta–com qualsevol altre Sant Jordi– idonar-se després un bany de multi-tuds, això sí, més interessat quemai, per repartir díptics, saluta-cions i fer-se selfies, i entrar en unintercanvi més proper amb ciuta-dans que són potencials votants. Ono... Més enllà del judici a l’1-O quetot just avui durà diversos conse-llers a Madrid, i dels actes institu-cionals tradicionals en què partici-paran el president de la Generali-

tat, Quim Torra, i el del Parlament,Roger Torrent, han anunciat passe-jades populars la candidata socialis-ta, Meritxell Batet –al matí per laRambla i a la tarda per l’Hospitalet,amb els alcaldables Jaume Collbonii Núria Marín respectivament: nocal oblidar que falta un mes per a lesmunicipals–, el comú Jaume Asens–pel Poblenou, amb l’alcaldessaAda Colau–, la ciutadana Inés Arri-madas –no ha aclarit si amb Ma-nuel Valls– i la popular Cayetana Ál-varez de Toledo, que a més partici-parà en una tertúlia amb escrip-tors. Per JxCat, l’exconsellera deCultura Laura Borràs intervindrà almatí en un acte cultural, i desprésserà al mural de roses grogues queÒmnium munta a la plaça de Cata-lunya per demanar el retorn de pre-sos i exiliats polítics. Com a únic ac-te públic del dia, ERC ajuntarà alpasseig de Gràcia els candidats alCongrés, Gabriel Rufián, i a les mu-nicipals, Ernest Maragall.

Fora d’algunes entrevistes, totsells i els seus equips de campanyatindran més temps lliure i aprofita-ran per veure a la nit el segon debatde candidats per Madrid. I tambépodran preparar amb calma el queells protagonitzaran demà a TV3,cita que pot marcar la recta final decampanya. En tot cas avui es (i ens)donaran un merescut respir. ■

Sant Jordi no fa campanya

Bona part delslíders del procésvan fer per SantJordi del 2016 unbrindis informal perla República al’estand de l’ANC.Avui la majoria d’ellssón a la presó o al’exili, però d’altresfaran avui una micade campanya perells ■ E. MAGRE

TREVA · Els partits, tret del PP, eviten programar actes electorals per la diada i es prenen un respir a tot just cinc dies del 28-AFEINA · Els candidats, això sí, tindran més presència que mai al carrer i aprofitaran per preparar el debat de demà a TV3

Òscar PalauBARCELONA

121027-1208910Q

Una delegació de l’Oficinad’Institucions Democràti-ques i Drets Humans(ODIHR) de l’Organitza-ció per a la Seguretat i laCooperació a Europa (OS-CE) considera un fet “in-usual” que hi hagi a la pre-só caps de llista a uneseleccions, segons va infor-mar ahir el mateix secre-tari general d’InstitucionsPenitenciàries, Ángel Luis

Ortiz, després de reunir-seal matí amb els enviats del’oficina, l’armeni TigranKarapetayan i la britànicaSasha Pajevic. Ortiz va de-fensar la gestió dels acteselectorals dels presos polí-tics. La trobada tenia llocen el marc d’una visita delsobservadors a l’Estat perrecollir informació sobrela campanya i els dretselectorals dels interns. Se-gons Institucions Peniten-ciàries, s’han fet deu acteselectorals a Soto del Realentre mítings, entrevistesi rodes de premsa, i “elsmajors esforços” s’han duta terme per fer-los compa-tibles amb els mandats dela Junta Electoral. ■

RedaccióBARCELONA

a Una delegacióinternacionaldemana informacióal govern espanyol

Observadors de l’OSCEveuen “inusual” que hihagi candidats presos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201936 | Nacional |

8294

30-1

2078

63Q

El magistrat Manuel Mar-chena i els sis jutges queformen la sala que des delmarç jutja els independen-tistes catalans va respec-tar que dilluns de Pasquaés festiu a Catalunya perno assenyalar una novasessió del judici, a Madrid.Avui, però, ignoren la dia-da de Sant Jordi i es re-prèn la vista amb el retornde l’interrogatori a polí-tics, després de tres set-

manes en què han desfilatprop de 200 agents de laGuàrdia Civil i de la policiaespanyola que van actuarl’1-O per descriure el re-buig social a Catalunya i lasuposada violència, en unalçament que encara cer-ca la fiscalia per mantenirl’acusació de rebel·lió.

Dels tretze testimoniscitats avui, la majoria sóna petició de l’acusació po-pular exercida per Vox, jaque gran part dels testi-monis de la fiscalia i del’advocacia de l’Estat ja

han declarat. No obstantaixò, res se sap del testi-moni protegit de la fisca-lia: un agent dels Mossosque en un jutjat a Lleida varevelar que per l’emissorapolicial es demanava sa-ber on eren els altres cos-sos policials l’1-O.

El partit d’ultradeta haescollit tres exconsellers idos excàrrecs de la Gene-ralitat perquè expressinels seus dubtes de seguirendavant amb la convoca-tòria del referèndum d’au-todeterminació, suspès

pel TC, i si per això van de-manar el seu relleu al pre-sident Puigdemont. Sónl’exconseller d’EmpresaJordi Baiget, forçat a dimi-tir a principi de juliol del2017 en opinar que no espodria fer l’1-O amb totesles garanties pel setge delgovern espanyol; a més del’exconseller d’Interior,Jordi Jané, substituït el 14de juliol del 2017 per QuimForn, en presó preventivades del 2 de novembre de2017, i de l’exconsellerad’Ensenyament, Meritxell

Ruiz, rellevada per ClaraPonsatí, exiliada a Escòciadesprés de la declaraciód’independència del 27-D.Per burxar més la nafra,Vox interrogarà l’exdirec-tor dels Mossos, AlbertBatlle, que va deixar el càr-rec en marxar Jané, i l’ex-secretari del govern JoanVidal de Ciurana.

Abans dels exconse-llers, està citat a declararel vicepresident del go-vern, Pere Aragonès(ERC), a qui Vox vol pre-guntar per la seva gestió

com a exsecretari d’Eco-nomia. Aragonès haurà decontestar a totes les pre-guntes, ja que la fiscaliadel TSJC no va veure indi-cis per imputar-li cap de-licte com volia el jutjat deBarcelona que investigal’1-O. Per la fiscalia, el res-ponsable de muntar l’1-Oera el seu superior: el se-cretari general d’Econo-mia, Josep Maria Jové, ac-tual diputat per ERC, i enser aforat la seva investi-gació s’ha elevat al TSJC.

Sutrias i Laplana, foraTambé està citat a decla-rar avui el director generalde Patrimoni de la Gene-ralitat, Francesc Sutrias,que en haver estat proces-

sat pel jutjat d’instrucció13 de Barcelona per haverorganitzat l’1-O s’ha aco-llit al seu dret a no declarari no anirà a Madrid, segonsel seu advocat MarianoBergés. El mateix farà laintendent dels Mossos Te-resa Laplana, citada avui iprocessada per sedició al’Audiencia Nacional. Eldiputat d’ERC Lluís Salva-dó també ha de declararavui com a exsecretarid’Hisenda. En principi, noés investigat pel TSJC, toti que el seu nom no ha sor-tit en la llista d’imputatsarxivats i la seva situacióés estranya. Salvadó va serde la vintena de càrrecsdetinguts el 20-S i a qui esva intervenir el telèfon. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El vicepresident Aragonès itres exconsellers, al Suprema El judici contra els independentistes catalans es reprèn avui, diada de Sant Jordi, amb interrogatorisa polítics a Vox vol que Baiget, Jané i Ruiz exposin la seva decisió de deixar el govern abans de l’1-O

El vicepresident i el director general de Patrimoni, PereAragonès i Francesc Sutrias. A la dreta, els exconsellers Jané, Ruizi Baiget, L’exdirector dels Mossos Albert Batlle, l’exsecretari degovern Joan Vidal i el diputat Lluís Salvadó ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

30.04.19Veïns lesionats l’1-O perpolicies espanyols comen-cen a declarar al Suprem,sol·licitats per les defenses.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201938 | Nacional |

Emotiu retrobament adistància entre CarlesPuigdemont i Jordi Sàn-chez, entre l’exili i la presó.Una connexió per video-conferència entre Soto delReal (Espanya) i Waterloo(Bèlgica) va fer possibleahir que els caps de llistade Junts per Catalunya enles eleccions espanyoles ieuropees poguessin en-raonar de tu a tu en un ac-te electoral a la seu de laformació. Feia 553 diesdes de l’última conversaen persona. L’eloqüentimatge del que significa larepressió amb els dos diri-gents fent campanya decostat en una pantalla vatenir un marcat compo-nent emocional que Puig-demont no va poder repri-mir quan Sánchez, des-prés de la mitja hora es-

tricta amb què la JuntaElectoral Central li va per-metre intervenir-hi, es vahaver d’acomiadar: “Emvenen a buscar, em recor-den que estic a la presó i eltemps que ens havien do-nat s’ha acabat.”

Sànchez, amb el llaçgroc a la solapa, que tambéllueix durant l’intermina-ble judici al Tribunal Su-prem, va fer una crida a“anar a votar sense por” i“amb la dignitat de l’1-O”:“No hi ha res pitjor queanar a un col·legi electoralamb por de si guanyaranels uns o els altres.” Enaquest sentit, Puigde-mont va insistir que el28-A no és un plebiscit en-tre Pedro Sánchez o lestres dretes, sinó entre el155 o l’esperit de l’1-O, queJxCat vol “continuar” alCongrés.

El candidat va demanarel vot per contribuir a fer

que els presos polítics i elsexiliats tornin a casa en lli-bertat. “No hi ha vot queens pugui ajudar més asortir de la presó i tornarde l’exili que el vot per nos-altres”, va reclamar.

“L’esperit de l’1-O ga-rantirà que el nostre desigd’abraçar-nos sigui reali-tat”, va correspondre-liPuigdemont. “Et vull veu-re pujant a la tribuna delCongrés dels Diputatsamb tota la teva dignitatamb els companys, adre-çant-hi com a home lliu-re”, va desitjar-li el presi-dent legítim.

D’altra banda, el candi-dat al 28-A va advertir queno renunciarà a la reivin-dicació del dret a l’autode-terminació. “Potser noguanyarem demà passat oa l’abril o al maig, però norenunciarem a ser-hi finsque el guanyem. Altres ba-talles que semblaven im-possibles en aquella Espa-nya de fa vint o trenta anyses van guanyar gràcies a lapersistència i a la lluita pa-cífica de molta gent”, va re-cordar Sànchez, que va re-memorar l’objecció deconsciència que ell mateixva practicar. “Tothom cre-ia que el servei militar erainamovible i al final va des-aparèixer”, va comparar.

El cap de cartell de laformació va posar en re-lleu la incongruència queen l’última campanyaelectoral, del 21-D, no tansols no va poder partici-par en actes de JxCat, si-nó que va ser castigat dinsla presó amb la incomuni-cació temporal per haverdeixat enregistrat un mis-satge per telèfon adre-çant-se als votants.

L’última vegada que elsdos líders de la Crida esvan veure en persona l’unera president de la Gene-ralitat i l’altre, de l’Assem-blea Nacional Catalana.Moltes coses van quedar altinter ahir, començantperquè tots dos haurienvolgut comentar la visitaque Oriol Sànchez, fill delcandidat, va fer a Puigde-mont a la Casa de la Repú-blica de Bèlgica.

A primera fila hi haviauna nodrida representa-ció de JxCat, entre elsquals, el tàndem de Sàn-chez, Laura Borràs. Elcandidat va finalitzar laintervenció recordant queacte seguit es retrobariaamb els companys presos.Fins ahir havia pogut par-ticipar en dues rodes depremsa, sempre en diesque no hi havia judici. Avuies reprèn. ■

Emili BellaBARCELONA

a Els dos candidats lliguen la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats amb el vot per Junts perCatalunya el 28-A a El cap de llista fa una crida a no tenir por de les dretes espanyoles a l’hora de votar

Puigdemont i Sànchez esretroben per videoconferència

“L’esperit de l’1-Ogarantirà que el nostredesig d’abraçar-nossigui realitat”

Carles Puigdemont130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Sànchez i Puigdemont conversant per videoconferència des de Waterloo i Soto del Real, seguits per dirigents de JxCat a la seu de la formació ■ JUANMA RAMOS

“Tothom creia queel servei militar erainamovible i al finalva desaparèixer”

Jordi SànchezCANDIDAT DE JXCAT EL 28-A

“No hi ha votque ens pugui ajudarmés a sortir de lapresó i tornar del’exili que el votper nosaltres”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Coripe es va colar ahir de pleen la campanya electoral perl’afusellament i la crema d’unninot de Carles Puigdemont.El número dos d’ERC, GabrielRufián, va demanar responsa-bilitats polítiques als socialis-tes, ja que l’alcalde de la locali-tat sevillana és del PSOE, peròno és partidari que la polèmicaacabi a la justícia. “Ens sem-blaria una barbaritat que algúestigui davant d’un jutge per

això”, va afirmar Rufián, encontrast amb l’anunci del pre-sident, Quim Torra, de portarel cas a la fiscalia per un pre-sumpte delicte d’odi. “Siaquest ninot hagués estatpenjat a Catalunya amb la ca-ra de Pablo Casado i la col·la-boració dels Mossos tots esta-ríem camí cap a l’AudienciaNacional”, va lamentar Rufián.

El president exiliat va asse-gurar que no es tractava d’un

atac contra ell, sinó “contra elque representa el llaç groc, labandera, el desig de llibertat ila idea de la independència i laRepública”.

L’alcalde de Coripe, Anto-nio Pérez, es va disculpar, peròva insistir que es tracta d’unatradició com una altra en for-ma de sàtira i no creu que des-prengui odi. En una entrevistaa Catalunya Ràdio, la va com-parar amb les falles.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC es desmarca de Torra per la polèmica de Coripe

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201940 | Nacional |

ERC presentarà una pro-posició de llei “d’emergèn-cia democràtica” al Con-grés amb una dotzena depunts per posar fi a tot elque entén que són abusosemparats per la legislacióactual contra drets civils,socials i polítics fonamen-tals. Així ho va anunciarahir Gabriel Rufián, nú-mero 2 de la llista el 28-A,en un simbòlic acte decampanya davant la seude la conselleria d’Econo-mia a Barcelona, el primerque hi munta el partit desde la mobilització del 20-Sque fan servir d’excusa pertenir els Jordis a la presó.

Després d’haver avan-çat ja la setmana passadaque presentarà una pro-posta similar només ini-ciar-se la legislatura per ai-xecar totes les causes ober-tes contra el procés, ERCsitua l’anunci d’ahir, ambquè busca altre cop pres-sionar el PSOE malgratque admet que té “poquesesperances” que s’hi avin-gui, en un segon esglaó del’escala de prioritats, a fi dedefensar “llibertats indivi-duals i col·lectives” davantun Estat “policial i de dub-tosa qualitat democràtica”en què, segons Rufián,s’han fet servir canvis le-gislatius “per normalitzarregressions de drets” i faci-

litar la “lògica repressiva”dels poders estatals, en es-pecial el judicial. L’anunciva coincidir amb el dia quees feia a Madrid la vistaoral, a la qual no li va caldreassistir, prèvia a un judici aquè Rufián està sotmès ar-ran de la demanda que elfill del ministre franquistaJosé Utrera Molina, que vasignar la pena de mort aSalvador Puigantich el1974, va interposar contraell per haver-ho denunciaten una piulada. En con-cret, li demana 30.000 eu-

ros d’indemnització per unsuposat atemptat contral’honor.

Entre l’àmplia bateriade mesures que volen in-cloure al text legislatiu, elsrepublicans reclamen ques’incorpori al Codi Penalun delicte d’apologia i enal-timent del franquisme, elfeixisme i el nazisme, amés de la seva banalitza-ció, i també la reforma par-cial de la llei d’amnistia del1977 “per treure’n els tor-turadors feixistes”. Enaquest sentit, també recla-

men una recuperació delconcepte de “justícia uni-versal” per “revertir la ten-dència restrictiva de les úl-times reformes”, segons

Rufián, que ha impedit quetribunals de l’exterior ha-gin pogut jutjar els crimsdel franquisme.

ERC proposarà igual-

ment la despenalitzaciódels delictes d’injúries a lacorona i ultratge a Espa-nya per garantir que es pu-guin expressar “idees sen-se censura”. A més, recla-ma que es derogui la refor-ma del TC impulsada el2015 pel PP, que li atorgacompetències executivesper sancionar i qüestionael paper del Consell d’Es-tat. També exigirà, enaquest sentit, la derogacióde la reforma del ConsellGeneral del Poder Judicial,per evitar que el PSOE i elPP es puguin continuar re-partint els nomenaments.

Contra la persecucióEntre els textos legals queproposa suprimir, això sí,destaca la coneguda com a“llei mordassa”, que enténque dona cobertura legal ala persecució policial de laprotesta. A més, ERC volque la policia no pugui dura terme les funcions de jut-ge que ara li atorga el CodiPenal. En el mateix sentit,reclama que es derogui lallei de seguretat nacionalque “de facto legitima l’es-tat d’excepció” i permetque el govern espanyol pu-gui tenir el comandamentde tots els cossos policialsde l’Estat sense que ho ha-gi de ratificar el Congrés. Amés, reclama la derogacióde la presó permanent re-visable introduïda el 2015pel PP, que “amaga de fac-to la recuperació de la ca-dena perpètua”. Altresmesures que proposa elpartit són l’eliminació delsretorns en calent d’immi-grants, la despenalitzaciódel dret de fer vaga, per-què ara es pot dur els pi-quets als tribunals, i la mo-dificació de la llei d’enjudi-ciament criminal per evi-tar limitar amb terminis lainvestigació de casos decorrupció. ■

ERC reclamarà una “lleid’emergència democràtica”a Es proposa eliminar tota l’empara legal a la persecució de drets bàsics a Presentarà una dotzenade mesures, com ara despenalitzar les injúries a la corona i castigar l’enaltiment del franquisme

Òscar PalauBARCELONA

“Presentem unaalerta antifeixista, unallei que devem a lesgeneracions anteriors,que es van jugar lavida per les llibertats”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Gabriel Rufián

“El PSOE ens diu queno som de fiar... Doncsté una oportunitatenorme per dignificarla democràcia i ser unpartit d’esquerra”

Gabriel Rufián, amb altres membres de les llistes d’ERC, ahir davant la seu del departament d’Economia ■ JUANMA RAMOS

està acabant l’estranyacampanya electoral –pre-sos i exiliats havent de fer

mítings i rodes de premsa des dela presó, la Setmana Santa i SantJordi pel mig i el judici del procésa tota màquina–. A pocs dies deles eleccions només queden elsdarrers debats televisius, que mais’havien fet tan a tocar del diaelectoral i sense que hi pugui ha-

S’ ver-hi l’opinió de les enquestes,que a hores d’ara ja no es podenpublicar.

A la pràctica s’ha acabat lacampanya electoral del 28-A. Fal-ta el darrer debat televisat i PedroSánchez, que va al davant en lesenquestes, pot esdevenir aquestanit a la televisió privada l’ase delscops. Tots li tenen ganes, fins i totel Podem de Pablo Iglesias, que el

voldrà tenir sota control. Finsavui, Ciutadans, el PP i Vox ho hanposat molt fàcil al PSOE i en eldebat d’aquesta nit tindran unaoportunitat única per donar lavolta a les enquestes perquè elressò dels debats arribarà pràcti-cament en el tancament de cam-panya.

No és d’estranyar que continuïmés o menys el gran nombre

d’indecisos. Només cal esperar elresultat final. Heus aquí la gràciaque el vot sigui secret i intransfe-rible. A la campanya no hi ha ha-gut grans sorpreses i l’interèsd’aquestes eleccions tan deter-minants està en el resultat i so-bretot en les posteleccions.

Quan s’acaben les campanyeselectorals, hom té enveja sana depaïsos amb més tradició demo-

cràtica. A França hi ha un únic de-bat televisat de candidats, queofereixen totes les televisions, amés d’un únic cara a cara entreels dos que tenen possibilitats degovernar. Els debats d’aquí esde-venen taules rodones i conferèn-cies de candidats que difícilmentarriben a contrastar opinions. Hiha gesticulacions en què qui témés a perdre és Sánchez, que vaal davant. De tota manera, és mi-llor veure com pot sortir-se’n queno pas que hagués deixat una ca-dira buida.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Debats

Lluís Falgàs

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201942 | Nacional |

Després d’una setmanaconsagrada al debat sobreel debat, els candidats delsquatre partits estatals esvan entregar al cos a costelevisiu en el primer delsdos debats programats aTVE i avui a Atresmedia.Amb el valor afegit del 30%d’indecisos que detectenles enquestes, el partit aquatre entre Pedro Sán-chez (PSOE), Pablo Casa-do (PP), Pablo Iglesias(Unides Podem) i AlbertRivera (Cs) va ser un trescontra Sánchez amb unduel soterrat a la dreta en-tre Casado i Rivera per quidels dos seria el més pre-coç a l’hora d’etzibar-li alpresident espanyol la pa-raula “indult”, una insídiaque implica donar per fetque els presos polítics jut-jats al Tribunal Supremseran condemnats sí o sí.“No hi ha ningú que digui

abans d’una sentència quèfarà. No hi pot haver indultabans d’una sentència enferm”, va esquivar Sán-chez en ser acorralat.

Rivera li va guanyar aCasado el trofeu de la pre-cocitat perquè tenia el pri-mer torn per sorteig i no vadesaprofitar l’ocasió als 45segons de l’inici. “El se-

nyor Sánchez vol indultar.Porta al front la paraulaindult per indultar els seussocis separatistes que hanfet un cop d’estat. Jo novull indult, jo vull justícia ique es compleixin les sen-tències si són condem-nats”, va dir el líder de Cs.

Rivera, que tenia el rolmés difícil ja que s’ha casat

electoralment amb Casa-do per tapar la fuga de votsa la dreta –al PP i a Vox– iara es juga posar en relleuel valor del perquè votar Cssi l’aposta és investir elcandidat del PP, va copiarUnamuno i va exhibir unafoto de Sánchez ambQuim Torra a La Moncloaque duia emmarcada. “El

dia de la DUI il·legal em sal-taven les llàgrimes. A miem dol Espanya i que estrenqui Catalunya”, va dirRivera. I Casado va elevarl’aposta: “Em fa vergonyaaliena veure Junquerasdes de la presó dient quedonarà suport a Sánchez acanvi d’indults i Sànchezde JxCat dient sí a Sán-

chez a canvi d’un referèn-dum”, se sumava Casado.“A mi em dol Espanyaquan veig que som al cap-davant en estadístiques depobresa infantil”, rebatiaIglesias a les dretes.

Si Sánchez va esquivarel sí o no a l’indult, el silen-ci també va ser la respostaa la insistent preguntad’Iglesias de si descarta unpacte amb Cs. “Prenc notadel silenci”, li va dir el capde llista d’Unides Podemper foradar-li l’electorat.

Sánchez acudia ahir alprimer debat de TVE ambl’estigma d’anar-hi arros-segat pels tres rivals, per-què la predilecció inicial–ideada pel seu estrateg iguru electoral Iván Redon-do– era ignorar la cita de latelevisió pública i anar arefugiar-se al debat a cincamb l’ultradretà i extra-parlamentari SantiagoAbascal (Vox) que li oferiaAtresmedia en contra delscriteris de la Junta Electo-ral Central. “Quin remei!”,va arribar a exclamar Sán-chez quan ell va voler rec-tificar i va decidir acudir ala cita de TVE i a lad’Atresmedia aquesta nit.“Estem aquí de miracle!Sánchez fa una setmanaque intenta no fer aquestdebat i tant ell com RosaMaría Mateo haurien dedimitir”, va dir Rivera.Sense tenir al davant la fo-to dels tres líders dretansde Colón per exclusiód’Abascal, Sánchez es vaindignar pel to exageratque escoltava. “Més queun detector de mentideshaurem de posar un detec-tor a veure si Casado i Ri-vera diuen alguna veritat.”

A l’hora de recitar el seufull de serveis de deu me-sos de govern, Sánchez vanecessitar llegir un full es-crit per citar la recupera-ció de la universalitat de lasanitat pública, l’alça deles pensions amb l’IPC o lamajor oferta pública. “Iamb 84 escons i amb PP iCs en contra i bloquejant-ho tot”, va rematar.

Xoc sobre el feminismeSánchez va tenir un delsxocs àlgids sobre el femi-nisme arran del “vostèsdiuen sí, sí, sí fins al final?”de Cayetana Álvarez deToledo. “Casado, digui alsseus candidats i a les sevescandidates que no és no.Perquè tenim les Mana-das. I Rivera: digui als seusamics que el ventre d’unadona no és un taxi i no eslloga.” “Que decideix vostèper les dones? No siguicarca!”, rebatia Rivera. ■

David PortabellaMADRID

Sánchez és acorralat ambl’indult en un tres contra unaEl president es nega a dir sí o no a una futura mesura de gràcia als presos i renova el no a laconsulta aCasado i Rivera pugnen en espanyolisme i Iglesias obté el silenci sobre un pacte PSOE-Cs

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Casado, Sánchez, Rivera i Iglesias, ahir, al primer debat presidencial a TVE ■ JUANJO MARTÍN / EFE

“Fa vergonya alienaveure Junqueras desde la presó dient sí aSánchez pels indults iSànchez dient-li sí perun referèndum”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Més que un detectorde mentides cal posarun detector a veure siCasado i Rivera diuenalguna veritat”Pedro SánchezPRESIDENT I CANDIDAT DEL PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El dia de la DUIil·legal em saltaven lesllàgrimes. A mi em dolEspanya i que estrenqui Catalunya”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sánchez segueixsense dir si indultaràqui pot ser condemnatper rebel·lió o sedició,i els indultarà”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“A mi em dolEspanya quan veigque som al capdavanten estadístiques depobresa infantil”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

“Sánchez va apujarl’SMI a 900 euros i ensva costar Déu i ajudaarrencar-ho. Si no ésper nosaltres nol’apuja a 900 euros”

“Sánchez duu al frontla paraula indult perindultar els seus socisseparatistes que hanfet el cop d’estat, vulljustícia i no indult”

“Jo soc conegut pelfamós no és no. I ambun govern del PSOEno hi haurà nireferèndum niindependència”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201944 | Nacional |

Exiliat a Brussel·les des de l’octubre del2017, Lluís Puig, conseller de Cultura delgovern del president Carles Puigdemont,es presenta com a cap de llista de Juntsper Catalunya al Senat i com a alcaldablea la seva ciutat, Terrassa, on va néixerl’any 1959.

Fa més d’un any que va marxar de Cata-lunya, com hi viu, lluny de casa?Estem bé, però no negaré que és trist nopoder veure créixer els fills de prop oacompanyar els pares en el final de la vi-da. No obstant això, l’exili no és un temapersonal ni tracta de com ens sentim: ésuna fatalitat en una societat que se supo-sava democràtica i lliure davant la qualno podem restar impassibles. La bona no-tícia és que la gent és molt conscient i re-alment la lluita és constant i compartida.La societat catalana és única al món.

L’independentisme està desunit com fanveure des d’alguns sectors?Molts líders europeus ens han confessatque senten molta enveja de la cohesióamb què actua el poble català. Està clarque ho hem de fer millor en l’àmbit polí-tic. Ara bé: diversitat d’opinions? És clar!En algunes ocasions no expressades enel millor moment o de la millor manera?Segurament! Però som conscients de totel que ens ha passat i de les condicionsen què estem? És un miracle! Només queposéssim una mica més d’accent en to-tes les coses extraordinàries que tant po-líticament com socialment hem assoliten aquest viatge, ens aniria molt millor. Iles discrepàncies, lluny d’amagar-les, leshem de treballar amb normalitat, valen-tia i generositat: és el que més ens ajuda-rà a progressar i a fer-nos forts. La uni-formitat és estàtica!

Com segueix el judici dels presos polí-tics al Suprem? Quina valoració en fa?No és diferent de la que fem tots: és unafarsa plena d’irregularitats, com tot elprocés. No poden deixar de sorpren-dre’m les mentides sota jurament que esposen públicament de manifest per partdels testimonis de l’acusació. Tota l’esti-ma als companys i companyes que ho pa-

Eva G. PagánBARCELONA

Continua a la pàgina següent

UNITAT · “Les discrepàncies, lluny d’amagar-les, les hem de treballar amb normalitat,valentia i generositat” OBJECTIUS · “Volem garantir que ningú suspengui mai mésCatalunya, demostrar que la nostra lluita és democràtica, fer present la vergonya de l’exili”

Puig considera que la proposta de Fem Va-llès de fer una àrea metropolitana més enllàde Barcelona té sentit. “L’estructura actualde la regió metropolitana té més de trentaanys i ha quedat obsoleta. Ja no dona res-postes a moltes de les poblacions que laconfiguren, en matèries com ara la mobili-tat o el creixement econòmic. L’àrea metro-politana del Vallès és una bona idea que calque treballem entre tots per donar-li la for-ma apropiada i poder generar més recursossocials i econòmics dels que l’actual confi-guració dona a una zona creadora de rique-sa i d’exportacions de primer nivell.”

L’àrea metropolitanadel Vallès

Candidat de JxCat al Senat i a l’alcaldia de Terrassa

Lluís Puig i Gordi

“És el moment dela política activista;tots som necessaris”

ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201946 | Nacional |

1130

18-1

2086

38Q

teixen en primera persona.

Vostè manté el compromís polític intac-te? Què l’ha portat a ser el cap de llistade JxCat al Senat?Soc a l’exili fent política: és clar que elmeu compromís està intacte! Seré allàon em demanin els meus companys icompanyes de partit i la ciutadania deci-deixi, exercint aquest compromís de lamillor manera que em sigui possible.

Recentment també ha estat nomenat al-caldable de la formació a Terrassa. Creuque podrà exercir també la política mu-nicipal? Podrà compatibilitzar els doscàrrecs des de la distància, o hi veu unretorn en el curt o el mitjà termini?Catalunya viu moments excepcionals,amb els representants polítics i liders so-cials empresonats, exiliats i milers de per-sones d’àmbits ben diversos represalia-des i amenaçades per la seva ideologia,sense que hi hagi hagut ni un bri de vio-lència. La nostra acció política no es potexplicar, doncs, en termes ordinaris. És elmoment de la política activista i de l’acti-visme polític, cadascú des del seu espai iel seu llenguatge, però tots som necessa-ris. Ens manca encara més organització,però tothom va interpretant bé on som iquè toca. Estem aprenent molt com a co-munitat i això ens mena irremeiable-ment a construir una societat millor. Elque és rellevant no és si tornar o no, sinóel que pugui representar que acabi l’exili.Volem reparar tots els danys i volemconstruir un país nou –i millor!– en lliber-tat. Això ho hem de fer a Europa, a Ma-drid, a la Generalitat i als municipis; tam-bé en tots els espais civils, que és on anemmés avançats. D’ençà que som a l’exili, totel meu temps i energies es destinen aaquesta causa. I és reconfortant saberque hi ha tanta gent que també ho fa.

Amb quins objectius es marca la sevacandidatura al Senat?

Volem garantir que ningú suspengui maimés Catalunya, volem que sigui un argu-ment més de cara al món per demostrarque la nostra lluita és democràtica i quesom molts, volem fer present la vergonyade l’exili i la presó a les institucions espa-nyoles. En definitiva: anem a plantar cara

a la precarietat civil i política de l’Estat,mentre construïm la República catalana.

En el cas de Terrassa, tot indica que deles eleccions del 26 de maig en sortiràun ajuntament molt atomitzat. Quinaseria la seva opció de govern?

Amb tots i tothom els que estem al costatde la llibertat d’expressió, el respecte alsdrets fonamentals i el respecte a les nos-tres institucions democràtiques i la sobi-rania del poble. O sia: amb tots els que novan signar l’article 155. A l’altra banda dela línia roja, amb amplada d’una autopistade tres carrils per banda, hi ha el PSOE, elPP, Ciudadanos i les bandes feixistes pa-ramilitars.

Elimina el PSC de les equacions?Mentre continuïn aferrats a l’aplicaciódel passat i futur 155 no hi tenim res aparlar. No tenen cap altra proposta posi-tiva que aplicar l’estratègia fallida delPP? Ensenyar els presos polítics com abotí de guerra, i parlar en nom de tots elscatalans sense atrevir-se a preguntar-hoals ciutadans directament són part delsseus discursos de campanya que no por-ten enlloc… estan en mode autodestruc-ció. Seria senzill pensar a poder rectifi-car i demanar a les persones de Catalu-nya què en pensen de tot plegat, oi?

Terrassa s’ha convertit en la tercera ciu-tat de Catalunya en aquest mandat. Potcréixer encara més?El creixement demogràfic no és una bonadada per si mateixa, ha d’anar acompa-nyada d’un creixement proporcional dequalitat de vida de les persones. En el casde Terrassa, el “portes obertes” que hapromogut el PSC durant dècades ha estatnegatiu perquè tan sols ha considerat elcreixement quantitatiu oblidant comple-tament el qualitatiu. És justament aquestcreixement desordenat el que explica,per exemple, que la taxa d’atur a Terras-sa sempre sigui percentualment superiora la de les ciutats amb contextos socioe-conòmics similars que ens envolten. Nos-altres el que hem de fer créixer és la quali-tat de vida de tots els terrassencs i terras-senques millorant les seves condicions la-borals; reduir al màxim la segregació es-colar, fomentar una sòlida educació perals nostres infants, potenciant les pràcti-ques esportives saludables des de ben pe-tits i incentivant el seu interès pel món dela cultura; vetllar encaridament perquèels nostres avis tinguin la més còmoda deles velleses, etc. Així és com ha de créixerTerrassa i no en nombre d’habitants. Defet, el creixement demogràfic promogutpel PSC ha estat paral·lel a una clara da-vallada de la qualitat de vida de les perso-nes. Cal invertir aquesta tendència. ■

Ve de la pàgina anterior

Lluís Puigi Gordi

D’ençà que som a l’exili, totel meu temps es destina aaquesta causa. I reconfortasaber que hi ha tanta gentque també ho fa

❝Molts líders europeus enshan confessat que sentenenveja de la cohesió ambquè actua el poble català,però ho hem de fer millor

❝ARXIU / JxCat

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 201948 | Nacional |

es darreres dues dècades elfeminisme ha estat absentdels debats electorals. La pa-raula feminista no tenia gaire

bona premsa en amplis sectors so-cials i semblava vetada pels asses-sors de la gran majoria de candi-dats, amb l’única excepció –i maicom a qüestió destacada– dels par-tits més petits de l’esquerra. Lamassiva resposta popular a la mani-festació del 8 de març de l’any pas-sat va agafar per sorpresa els par-tits polítics. Amb la mirada posadaen l’any electoral, que estrenen elscomicis del pròxim 28 d’abril, i en elqual tot el poder institucional que-darà repartit, el passat Dia de la Do-na Treballadora els partits es vanembolcallar amb la bandera lila. I nol’han deixat anar.

La igualtat de gènere s’ha afegit ala campanya, en una direcció o enuna altra, però ha deixat de ser invi-sible i aquestes eleccions la majoriade partits aposten per propostesque directament o de retruc prete-nen afavorir la igualtat de gènere,amb l’excepció de Vox. El qüestio-nament obert fins i tot de les lleiscontra la violència masclista de l’ex-trema dreta, a més de la posicióideològica, intenta monopolitzar elvot de sectors més conservadors ipatriarcals, que veuen com la bata-lla per la igualtat ja ha conquerit elcarrer. Ara, la batalla social comen-ça a instal·lar-se en la intimitat deles llars i de l’empresa, i reclama elsuport d’una majoria legisladora.

El 88% de la població consideraque la igualtat és una assignaturapendent, segons el baròmetre delCIS. Dels més de 36,8 milionsd’electors cridats a les pròximeseleccions, les dones són un miliómés que els homes. Les enquestesavalen que la igualtat de gènere s’hasituat, per fi, en la llista de qües-tions que preocupen la societat. I enconseqüència, la batalla pel vot fe-mení és més aferrissada que mai.Els partits de la dreta que fins arano havien situat la igualtat com unaprioritat s’han espavilat a incorpo-rar propostes que pretenen afavo-rir-la. Quan era al govern, el PP noconsiderava necessari prendre capmesura per posar fi a les diferènciesde salari entre gèneres, mentre queara defensa un pacte d’Estat sobreaquesta qüestió. Els populars, però,no volen deixar cap zona per cobrir,i van participar amb Vox en la ma-

L

nifestació contra l’avortament aMadrid el mes passat, tot i que elcandidat Pablo Casado no hi vaanar. Evitant que se’ls percebi comun partit contra les dones, AlbertRivera (Ciutadans) es va desmarcarvisiblement incòmode del debat so-bre “l’avortament i el franquisme”.Per contra, aquest partit va cele-brar el 8 de març presentant un“manifest feminista”, però “liberal”,en el qual s’ha posicionat en vells te-mes polèmics pel feminisme tradi-cional, com ara la regulació de laprostitució, i d’altres de nous, comels anomenats “ventres de lloguer”.

Els socialistes lideren les enques-tes i tradicionalment tenen més vo-tants dones que homes. Amb un pa-norama polític fragmentat i en elqual el multipartidisme s’ha obertpas, cada vot compta. En la forma-ció del govern, Pedro Sánchez ja vadeixar clar que ara el gènere impor-ta, i va nomenar un govern ambmajoria femenina. La recent apro-vació de l’ampliació progressiva del

permís de paternitat –que tambéha de facilitar la conciliació fami-liar– és una de les mesures estel-lars dirigides al vot femení. La restade partits s’hi han sumat, i sols elPP l’ha criticat amb la boca petita,al·legant que costa uns cent milionsmensuals. Els socialistes també han

defensat la tan complicada –per al-tres coses– reforma de la Constitu-ció, perquè inclogui un principi “ro-tund” a favor de la igualtat, i prome-ten llançar un pla d’ocupació feme-nina. I la instauració de plansd’igualtat a les empreses, avalatsper la dada que sis de cada deu atu-rats són dones. Al Congrés dels Di-putats, Units Podem ha trobat a fal-tar els consells d’administració pa-

ritaris, les oficines de lluita contrala discriminació i un consell inter-ministerial que tracti la desigualtatde gènere. Això sí, a la dreta, al cen-tre o a l’esquerra, tots els candidatspels principals partits continuensent homes, i solament homes.

DesencantatsAquestes eleccions sumen mig mi-lió de joves que han fet els 18 anys, iamb els que arriben als 24 anys, sóntres milions els vots provinents delcol·lectiu tradicionalment més abs-tencionista. Segons el CIS, sols te-nen pensat anar a les urnes el 68%,i d’aquests el 57% encara no s’handecidit. Ara bé, entre els joves que sího han fet i s’estrenen guanyen elssocialistes (12,4%), que els han pro-mès un pla d’ocupació juvenil perdonar feina a 170.000 joves. Res-pecte al 2015, el PSOE rebrà partdel vot jove que fa quatre anys asse-gurava que preferia Podem en un21%, i que ara es queda amb un4,4% d’intenció de vot juvenil. ■

Urnes feministes

Caixa buidaEls quatre partitsestatals han pro-mès que vincula-ran les pensions“com a mínim” a larevaloració del’IPC. Els socialistestambé s’han com-promès a eliminarel dèficit de la caixade la Seguretat So-cial: el PP l’ha bui-dat, retallant-ladels 68.000 als7.000 milions. Tot idefinir-se com a“conservadors”, elsmés grans de 65anys passaranmassivament delPP (16% d’intencióde vot) al PSOE(24%), segons elCIS.

VISIBLE · La igualtat de gènere aterra a la campanya d’unes eleccions en què el 60% dels votants són dones, però tots elscaps de llista, homes JOVES · Al conjunt estatal, la meitat s’abstindran i la intenció de vot és majoritàriament per alssocialistes, en perjudici de Podem PENSIONISTES · Fuga electoral del PP al PSOE per la revisió de les pensions amb l’IPC

RedaccióMADRID

Els socialistes, amb Pedro Sánchez al capdavant, són l’únic partit que ha situat menys dones que el 2016 a les llistes electorals ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En unes eleccions ambun 41% d’indecisos, elsqui menys saben quivotaran són dones i joves