EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201936 | Apunts |

La graella

TV3

08.00 Els matins. S’analitza avui el més destacat del

debat previ a les eleccions del 28-A de TV3 i Catalunya Ràdio. Més tard, el corresponsal a Moscou Manel Alias explica quins són els interessos de Rússia a l’Àrtic, una de les zones més fredes del planeta, amb una situació estratègica i molt rica en recursos naturals.

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines . Crespells de bacallà . 15.55 Com si fos ahir. A Adalisa tothom se sorprèn quan

la Marta torna a la feina. Confessa que va mentir i fa les paus amb el Quim. Sembla que tot ha tornat a la normalitat. L’altre front que té obert, el del Juli, l’ha de tancar d’alguna manera.

16.40 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Polònia. El trio de dretes, Casado, Rivera i

Abascal, presenten Arriba el fachito, una paròdia de la mítica cançó de La Trinca. També se saben les difi cultats que va tenir Ada Colau per trobar una mona de Pasqua perfecta que no contradigués els seus principis, i els llibreters de Catalunya s’enfronten a l’excés de llibres sobre el procés que han inundat aquest Sant Jordi. I a la nova entrega de la sèrie Els Marchena.

22.35 Persona infi ltrada. Tomàs Molina és l’encarregat d’estrenar el programa i passar tot un dia amb una família de Ripoll. L’home del temps té 12 hores per visitar la casa familiar, conèixer-ne els components, fer activitats plegats, menjar amb ells i sotmetre’ls a un interrogatori individual. Al fi nal de la jornada, el Tomàs ha de dir qui creu que no és un membre de la família. (Nou en emissió.)

23.35 Quan arribin els marcians. 00.20 Més 324. 01.55 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 0 8.00 En Grizzy i els lèmmings . 08.36 Comptem amb la Paula. 09.00 Oddbods . 09.28 Pirata i Capitano . 10.02 Pat, el gos . 10.32 Yakari . 11.10 Súper 4 . 11.45 Geronimo Stilton . 12.32 En Grizzy i els lèmmings . 13.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 13.23 Els germans Kratt . 14.07 Els pingüins de Madagascar. 14.54 Bola de drac Z . 15.45 Kikoriki . 16.12 Comptem amb la Paula . 16.46 Dino tren . 17.24 El Mic i els seus amics. 17.51 Dot . 18.14 Oddbods . 19.06 Històries dels caçadors de

monstres: A cavalcar! 19.30 Info K. 19.44 La màgica Do-Re-Mi. 20.10 En Grizzy i els lèmmings . 20.40 Un drama total: la gira mundial. 21.08 El detectiu Conan . 22.00 (S)avis. Joana Biarnés. 23.00 Cine. La Xirgu . Barcelona, 1927.

Margarida Xirgu, la gran dama de l’escena, està a punt d’estrenar Mariana Pineda, obra del desconegut Federico García Lorca.

00.30 Quan arribin els marcians. : El futur del treball, la mecànica quàntica en la fi cció i el músic, còmic i polifacètic Pablo Carbonell són els protagonistes d’un nou capítol marcià. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’illa de Robinson. Reemissió. 10.00 Judici a l’1-O. 14.00 De ‘tee’ a ‘green’. 14.30 Viure des de l’essència. Reemissió. 15.00 Món local. Caldes de Malavella. 10a Festa

de La Malavella. Reemissió. 15.30 Notícies locals. 16.00 Judici a l’1-O. 18.00 Gaudeix la festa. De Falles a Gavà i

Benicarló. Les falles són una festa valencianaque ja volta el món sencer. A Catalunya se’nfan a Gavà.

18.30 Notícies locals.

20.30 Notícies locals.

21.30 L’illa de Robinson. Reemissió. 22.30 Notícies locals. Inclou L’informatiu Anoia,

L’informatiu Tarragona, L’informatiu Tortosa,L’informatiu Barcelona i L’informatiu Maresme.

Nota: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament del judici a l’1-O.

La televisió

10.00 / 16.00 JUDICI A L’1-O

Una nova jornada del judici desdel SupremLa sessió del judici al procés es reprèn amb 21 testi-monis, molts d’ells polítics d’ERC. Entre els testimo-nis citats hi ha el primer tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Barcelona, Gerardo Pisarello.

21.00 PROTAGONISTES

Conversa amb Raynald ColomEl periodista Guillem Vidal entrevista el músic, trom-petista i compositor de jazz Raynald Colom, aquestvespre a l’espai Protagonistes.

19.30 L’ILLA DE ROBINSONAnàlisi al judici del procésIgor Llongueres analitza les qüestions tècniques de lasessió del judici d’avui amb Jaume Rovira, advocatpenalista. Agustí Carles i Xavier Ginesta seran a l’es-pai la tertúlia.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1206994L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

SOMNI D’UNANIT D’ESTIU

Els Pirates Teatre

Teatre Municipal de Girona,

diumenge 12 de maig, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 22 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

TODAS LASNOCHES

DE UN DÍAAmb Carmelo Gómez i

Ana Torrent

Teatre de Roses, diumenge 5 de maig,

a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LACIÈNCIA I DELA TÈCNICA

DE CATALUNYARambla d’Ègara, 270

Terrassa

Preu de l’entrada:4,50 €

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

LÁGRIMAS DESANGRE +

RESILIÈNCIA

La Cabra de Vic, dissabte 27 d’abril,a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SÀPIENS De Roc Esquius

Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet,

divendres 3 de maig, a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 16 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

DIJOUS · 25 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14978 - AVUI / Any XLI. Núm. 13848 - EL PUNT

1,20€

1838

43-1

2075

25Q

1215

03-1

1363

83w

Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 10.00 hAvui, a partirde les 10.00 h

“El referèndum és inevitable il’Estat ho sap, però cal ser forts”

ENTREVISTA Oriol Junqueras Cap de llista d’ERC en les eleccions generals del 28-A

ESCENARI · “El pacte PSOE-Cs és igual de negatiu que el tripartit d’ultradreta i nomésERC pot evitar-lo” PAPER · “ERC s’ha convertit en la porta d’entrada a l’independentisme”

P6-8

L’ESPORTIU

Sandro Rosell,

absoltL’expresident del Barça, declarat innocent, vapassar gairebé dos anys en presó preventiva

Els candidats del PP, JxCat, En Comú Podem, ERC, el PSC i Ciutadans, abans de començar el debat ■ JOSEP LOSADA

Els caps de llista segueixen el seu guió i no sorprenen en el debat

Diàleg davant de crispació

Escòcia planteja ferun altre referèndumSturgeon el convocarà abans del maigdel 2021 si no poden frenar el ‘Brexit’

Europa-Món P24,25

Batlle desvincula elmajor Trapero de l’1-O

Nacional P18

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019

aparició tele-màtica dels pre-

sos polítics en cam-panya ha estat unaflor que no ha fet pri-mavera. Va haver-hi

una gran glopada d’intervencions(tant mediàtiques com en actes departit) aprofitant Setmana Santa i arahan anat desapareixent. De fet, sé deprimera mà que la santíssima trinitatde Junta Electoral, Tribunal Suprem iSoto del Real ha començat a tombarpeticions de mitjans de comunicació.Més enllà de qualsevol interpretacióque alimenti la sensació de conspira-ció sobre per què es va permetre unaprofusió d’aparicions i ara no, hi hauna qüestió superior que ho explica.El motiu bàsic és que s’ha reprès eljudici i això va a davant de tot. I aixòs’ha acceptat amb una silenciosanormalitat. A ulls de l’Estat espanyol,Oriol Junqueras i Jordi Sànchez sónuns acusats als qui s’està jutjantabans que candidats a les eleccionspel Congrés d’aquest mateix estat.Però no és una cosa estrictament re-

lacionada amb l’orientació ideològicade tots dos sinó pel pes que té la jus-tícia entre els pilars del poder. Teòri-cament, en un estat de dret, el pes del’executiu, el legislatiu i el judicial hade ser equivalent perquè l’equilibri fa-ci de contrafort entre les diferentspotes d’aquest estat. Per aquestaraó, podria ser motiu de debat plan-tejar-se si en plena campanya electo-ral es pot aturar una vista oral en quèpart dels acusats són candidats. Peròni s’ha discutit: entre les eleccions i eljudici, l’Estat entén que és prioritari eljudici. I això que, en cas d’empat, elcalendari és més inflexible amb elscomicis que amb la vista oral i que–com ha quedat demostrat– no elsve ni d’un dia ni de dues setmanes. Sies pot aturar el judici perquè és di-lluns de Pasqua a Catalunya i Dos deMayo a Madrid, també es pot aturarperquè els candidats facin campanya.Però el pes de la justícia espanyola éssuperior. No només superior respec-te als acusats independentistes, quees pressuposa, sinó respecte als al-tres poders de l’Estat. Significatiu.

L’

Keep calmJofre Llombart

El pes de lajustícia

A ulls de l’Estat espanyol,Oriol Junqueras i JordiSànchez són uns acusats alsqui s’està jutjant abans quecandidats a les eleccions

er Sant Jordi, dia de signaturesa Barcelona. A les onze em tro-bo assegut al costat d’Enrique

Vila-Matas, bona companyia, tots doscom en un pupitre, tots dos agraciatsamb un cap desmesurat: jo per ser deMataró, ell per acumulació de cites ificcions. Plou, i una gotera percudeixsobre el meu barret, talla 59-60. Elslectors s’acosten a Vila-Matas enfervo-rits. Li coneixen i comenten l’obra.Ens intercanviem llibre i signatura.Següent parada, una mica més amuntde la Rambla. Aquí la taula és més llar-ga. A un costat, la Marta Royo, a l’al-tre, en Joaquim Carbó. Més enllà, el fi-lòsof Joan-Carles Mèlich i l’historiadori periodista Enric Calpena. Passa ungrup de nens conduïts pels mestres.En Carbó diu: “Els lectors del futur.”Sap de què parla: tots els que li dema-nen signatures li recorden que havienllegit La casa sota la sorra. Però...“Aquest llibre i d’altres m’han encase-llat en la literatura infantil; m’ha cos-tat molt trobar qui m’edités aquest al-tre, que és per a adults.”

Hora de dinar. Edicions 62, quem’ha publicat Sota el barret, n’orga-

P

nitza un a peu dret per als seus autorsa la terrassa d’un l’hotel. Hi ha en Ra-fael Nadal: “No em puc queixar.” Al fi-nal del dia s’enfilarà com el més venuten català. En Melcior Comes acaba derebre el premi Crítica Serra d’Or perSobre la terra impura. M’explica queels seus referents són Porcel, mallor-quí com ell, Balzac i Roth. Quan li pre-gunto què està escrivint em responque de moment té la ceba al foc, amboli. “Quan la meva mare té la ceba alfoc tant pot sortir un arròs, un estofato una sopa.” Porcel, Balzac, Roth...“però la família és decisiva”, admet.

Hi ha el matí de Sant Jordi i hi ha la

tarda de Sant Jordi. Em reincorporo alperiple. La Lola Garcia i jo no podemfer res davant un exministre del PSOEefímer i un personatge que fa el mal-educat a televisions que no veig. A Ca-naletes, una cua arriba fins a Pelai.Una noia d’uns vint anys firma comuna desesperada. “És una influencerd’Instagram.” Pregunto al llibreter sitindrà prou llibres per cobrir la de-manda. “Se’ls porten de casa, com-prats ves a saber com.” A El Corte In-glés de Francesc Macià, m’entauloamb l’ex-primer ministre de França.Última parada, l’FNAC de la plaça deCatalunya. Tots són “influencer d’Ins-tagram” o aproximacions. Amb el meubarretet, la meva corbateta i el meuaplec d’articles publicats en un diaride paper soc un no ningú. Les miradesde la gent, protegida per guàrdies deseguretat, m’ho confirmen. “Semblal’últim dia de la fira”, expressió mata-ronina per indicar el desordre. En unsol dia, Sant Jordi ha completat el ci-cle firal. Les roses que al matí anavena cinc euros ara van a un. Sembla queels llibreters hagin de llançar a la mul-titud les existències sense sortida.

“La jornada vistades dels taulells deles signatures, ambuna pausa per dinar

Vuits i nous

Sant Jordi, matí i tardaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019

Els brutals atemptats deldiumenge de Pasqua contra

hotels i esglésies cristianes a SriLanka són d’una dimensió esfere-ïdora. Amb almenys 359 víctimesmortals i més de mig miler de ferits.L’autoria gihadista sembla proucontrastada en espera de la confir-mació de la reivindicació que ha fetEstat Islàmic. Però costa de creureque un grup gihadista local –el Na-tional Thowheeth Jamath–, en unpaís d’immensa majoria budista,pugui perpetrar un atac de tan granabast sense ajuda exterior. En totcas, cal assenyalar els evidents fo-rats de seguretat, amb informacióvital neutralitzada per les disputesinternes en el govern del país. Unserrors que ja han provocat destitu-cions d’alts càrrecs. Sri Lanka, quesurt d’una cruenta guerra amb elsseparatistes tàmils, ha de revisar afons tot el seu aparell de seguretatprobablement ara mal orientat.

També cal dir que parlar d’unapossible represàlia pels assassinatsde musulmans a Nova Zelanda elmes passat com han fet les autori-tats locals és un error. Ja que el deSri Lanka és un atemptat que ne-cessita molts mesos de preparació.Tots dos fets s’inspiren en el fana-tisme ideològic –encara que desentit oposat–, però en cap cas espot parlar d’una guerra de religions.No podem oblidar que el principalnombre de víctimes del gihadismeal món són de religió islàmica. I en elcas de Sri Lanka té a veure amb laforta disputa i competició entre lesdues grans multinacionals del ter-ror: ISIS i Al-Qaida. Aquesta és unaguerra extrema i difícil, que nomésguanyarem si entenem que el fana-tisme es combat arreu, indepen-dentment del seu origen i d’on esprodueixen els atacs. Per mitjansmolt diversos –seguretat, preven-ció, educació...–. I que serà llargaperò no podem defallir.

Sri Lanka,fanatisme enestat pur

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La primera ministra escocesa ha posat damunt lataula un nou referèndum d’independència abansdel maig del 2021, abans que acabi la seva legisla-tura, si no aconsegueixen frenar el Brexit. Stur-geon considera que aquesta és l’única manera deprotegir els interessos d’Escòcia.

EXPRESIDENT DEL BARÇA

Un nou referèndum

Ha defensat la seva innocència amb dignitat i con-vicció des del primer moment, però s’ha hagut depassar vint-i-un mesos, 643 dies, en presó pre-ventiva. L’eufòria per la seva absolució, així com ladels altres cinc acusats, entre els quals, la sevaesposa, no amaga la injustícia que ha patit.

-+=

-+=

VergonyaCarmen Lamela

Innocent i eufòricSandro Rosell

-+=

Nicola Sturgeon

Per a vergonya seva i de la justícia espanyola, l’ac-tual magistrada de la sala segona del Tribunal Su-prem és la responsable d’haver mantingut l’expre-sident del Barça empresonat durant gairebé dosanys. L’acarnissament amb què ha tractat Rosellhauria de tenir conseqüències per a la jutgessa.

MAGISTRADA DEL TRIBUNAL SUPREM

PRIMERA MINISTRA D’ESCÒCIA

De reüllAnna Balcells

Mentiders

i, tal com vaticinen totes les enquestes, cap partitobté una majoria suficient el 28-A, és normal que

l’interès d’aquestes eleccions se centri a esbrinarquines aliances es formaran per governar Espanya.Saber si dreta i ultradreta aconseguiran sumar i repetirla fórmula d’Andalusia o si Pedro Sánchez podrà triar iremenar entre possibles socis i continuar a La Moncloa.

Un dels dubtes que més s’han plantejat aquests diesés si el PSOE recorreria als vots de Ciutadans pergovernar. Durant els dos debats a la televisió, Pablo

Iglesias va instar una i altra vegadaSánchez a descartar una hipotèticaaliança amb Rivera. Tot i lainsistència del líder de Podem,Sánchez es va refugiar en silencis iambigüitats per evitar confirmarpúblicament la possibilitat d’unacord que seria aplaudit pelspoders econòmics i per molts

barons socialistes. De fet, semblava més aviat que elpresident lamentava la dificultat del pacte ambCiutadans en retreure a Rivera que hagi imposat uncordó sanitari al PSOE, i no a Vox. Per mi, el debat dedimecres a La Sexta va deixar clar que Sánchez notanca cap porta. Amb tot, tampoc sé si val la pena fercas del que els candidats puguin dir davant les càmeres,des del moment en què ells mateixos es desacreditensense parar. Potser no calia perdre el temps intentantfer càbales a partir de les paraules de tant “mentider”,“pocavergonya” i “triler”.

S

No sé si calcreure’s gaireels candidats,quan són ellsque no deixend’insultar-se

http://epa.cat/c/368ziy

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

om vostè, estic escandalitzat. Jaho estava abans, i ho havia dei-xat dit en aquest mateix espai en

diferents ocasions. I que em satisfacique l’Audiencia Nacional finalmentahir absolgués l’expresident del BarçaSandro Rosell no és contradictori ambel fet que ho consideri un escàndol.Com es pot tenir una persona vint-i-dos mesos en presó preventiva, apli-cant-li unes mesures cautelars despro-porcionades, i que després en surti ab-solta? Ho justificaran tot, i diran quela presó era l’única mesura que garan-tia amb seguretat que Rosell no sen’anés del país i s’assegués al banc delsacusats. Però saben que és mentida.En nombroses ocasions ell havia posattot el seu patrimoni a disposició, s’ha-via ofert a pagar una fiança molt mésalta del que suposadament li reclama-ven per estafa, i la jutgessa Lamela (lafamosa jutgessa Lamela) li ho haviadenegat un cop rere l’altre. Vint-i-un

C “No hi hacompensaciópossible, per aRosell i la sevafamília, per aquestsdos anysmesos de presó preventiva, gairebédos anys, i al carrer només de comen-çar el judici. I ara, absolt. Ho deia ahirl’advocat Pau Molins: “Algú hauria dedemanar disculpes.” No ho faran, Pau,no ho faran. Deia també ahir l’advocatque estan estudiant quines mesuresemprendran i que no descarten dema-nar una compensació econòmica. No-més faltaria. Però jo em pregunto: i elpatiment de Rosell, i el de la seva famí-lia, com voleu que l’esborri cap com-

pensació? És impossible, això. He tin-gut l’ocasió de parlar més d’una vega-da amb la família Rosell, i vaig tenirl’ocasió l’any passat d’enregistrar pera El Punt Avui TV una conversa ambuns quants d’ells: el pare, la mare, undels germans, els seus advocats... Elque han patit tots plegats només hosaben ells. Dos anys de presó injustifi-cada (i ara, corroborat fins i tot peruna sentència), de sofriment, de penai de trasbals familiar, econòmic i logís-tic. Qui ho compensa, això? Qui com-pensa tot el mal fet? Ho reconeixeràmai algú, que el fet de presidir el Bar-ça, alguna cosa hi va tenir a veure?Qui es retractarà, de tot el que s’hadit? No hi ha compensació possible,més enllà de la sentència. I m’estalvio,és clar, totes les comparacions amb al-guns altres que estan en presó preven-tiva i que, com ell, es mereixen l’abso-lució. La sentència ha fet justícia; totala resta, però, ha estat una injustícia.

El patimentXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El ministre Zoido diu que no vadonar cap ordre però defensa laconfiscació de samarretes. ElBarça vol explicacions delgovern espanyol.

10anys

20anys

El nombre de desocupatsgairebé es duplica els últimsdotze mesos. La taxa arriba aun 17,3% i desborda totes lesprevisions.

L’OTAN adopta un nou marcestratègic per afrontar crisiscom la de Kosova. Milosevicarresta un grup de generals perpor d’una rebel·lió.

Persecució del groc Més atur que mai Crisi a KosovaTal diacomavui fa...

andro Rosell és in-nocent. Personal-

ment no el conec ni sési hi havia fonamentsen les acusacions. Pe-rò un tribunal, un alt

tribunal, diu que és innocent. Per tant,si creiem en la justícia no hem de tenirni una ombra de dubte que és inno-cent. Però amb Rosell sí que compar-tim amistats. I aquests mesos n’hemparlat algun cop, de la seva situació.Una situació complicada sobretot pera la seva família. Un patiment que s’haallargat gairebé dos anys per una pre-só preventiva que encara no se sapben bé què protegeix. Després de me-sos i mesos entre reixes, aquesta pre-tesa justícia com compensarà ara aRosell? Després d’haver-te posat a lapresó dos anys i declarar-te innocent,se suposa que has de continuar la tevavida com si res? Com es repara el danyque t’han causat? Evidentment –i ésd’esperar que ho faci–, pot recórrer ala via judicial per intentar que li reparinel mal provocat. Però qui li torna elsdos anys, a ell i a la seva família?

El cas de Rosell manté molts paral-lelismes amb el dels presos polítics.Amb una diferència. Des del primermoment són culpables als ulls dels quiels jutgen. Són culpables d’haver posatunes urnes perquè la població votésperquè així els ho van encomanar enles eleccions al Parlament de Catalu-nya. Si ells són culpables, també hosom tots els que vam optar per unaopció independentista a les urnes. Pe-rò també porten mesos lluny de les se-ves famílies. També estan entre reixesdes de fa més d’un any. I, en el seu cas,el seu delicte és polític. De fet, per amolts no és ni un judici sinó un teatretprotagonitzat per testimonis de partque, tot i anar armats fins a les dents,tenen por que els mirin malament. Lamaquinària de l’Estat ha anat a des-gastar dos dels símbols de Catalunya:el Barça i la Generalitat. La diferènciafonamental entre el cas dels presos i elde Rosell és que la sentència dels pri-mers ja està escrita. I que en cap casserà exculpatòria. Tot el contrari. Vol-dran que serveixi d’exemple.

S

Full de rutaDavid Brugué

Sandro iels presos

El cas de Rosell manté moltsparal·lelismes amb el delspresos polítics. Amb unadiferència. Des del primermoment són culpables alsulls dels qui els jutgen

enim alguns problemes. Vivim enun món tan accelerat i dinàmicque fem coses sense copsar bé en

quina direcció caldria anar. Per això éstan rellevant que qui governa dediquitemps a pensar, tingui la taula lliure de“pendents” i escolti els altres. Per Man-dela, “l’educació és l’arma més podero-sa per canviar el món”. Molts pensemque és l’únic camí. En aquest sentit, di-rigir l’esforç educatiu és clau.

ELS DOCENTS SOM UNA ESPÈCIE profes-sional força obedient. Força treballado-ra. I, generalment, molt vocacional.Ara bé, aquestes qualitats se’n van enorris si qui regeix el centre no està a l’al-tura. Em sembla genial que el Departa-ment d’Educació patrocini un “curs deformació sobre l’exercici de la funciódirectiva” que –almenys a Girona– co-mença justament avui.

JOHN KENNEDY –les citacions d’avui són“elementals”– afirmava que “el liderat-ge i l’aprenentatge són indispensablesl’un a l’altre”. De fet, calen directiusque entenguin, atenguin i vagin al da-

T vant dels docents amb ganes de fer bo-na la intuïció de Mandela.

EN ALTRES PAÏSOS, les direccions d’insti-tut tenen una via laboral diferenciadarespecte al professorat: són gestors,comptables, administratius d’alt ni-vell. No sé què és millor –hi ha parerscontraposats– però de ben segur hi haqualitats que són necessàries arreu.Des del meu punt de vista, les direc-cions han de ser transparents, “aiguaclara”; amb visió de “marca” per al cen-tre educatiu (brandingescolar.com);atentes al projecte vital de cada mem-bre del claustre; amb capacitat per a lacomunicació interna i l’externa (crea-dores d’una “comunitat educativa” queno sigui de cartró pedra); que reduei-xin les reunions a allò útil (lessmee-ting.com); que siguin catalitzadores deconfiança i implicació.

ELS HOMES I DONES que assumeixin ladirecció han de treballar tranquils,acudint on hi hagi alumnes entrema-liats, sent comprensius amb qui estiguicansat, enemics de la burocràcia pres-

cindible, emocionalment estables isords a calúmnies envejoses, amb unamirada somrient i afectuosa, cons-cients que no són “els amos de la guin-gueta” sinó uns servidors públics. Elsdirectius perceben –amb fets– la relle-vància de les famílies, de l’ambient detreball, de la vàlua de cadascú, del futur(pendents dels antics: docents, alum-nes, pares i mares) i que, de fet –i comcosta!–, són un “docent” més.

ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS del curs dedireccions són clars i interessants: ca-len equips responsables i formats, notant per “substituir” com per créixer.Haver de decidir encertadament quihauria d’estar a cada lloc, això sí quepot treure la son, oi? El savi xinès LaoTsu suggeria: “Per dirigir la gent, cami-na al seu costat. Pel que fa als millors lí-ders, la gent no s’adona de la seva exis-tència [...]. La gent diu: «Ho vam fernosaltres mateixos.»”

S’HI ESTÀ BÉ al costat d’un bon directiu:no se’l veu a la foto, se’t veu a tu. Ales-hores?: a aprofitar el curs!

Xavier Serra Besalú. Professor de filosofia

Directius d’institutTribuna

Avui sortirem alcarrer pel DEFCb Serà el quart any que a Ca-talunya sortim pel Dia del’Educació Física al Carrer(DEFC). Volem fer una classed’educació física (EF) perquèla ciutadania vegi què és l’EFen el marc de l’escola del se-gle XXI. Encara hem de reivin-dicar que no som els de gim-nasia, com alguns per inèrciespassades s’hi refereixen, ni elsde gimnàstica, que és un es-port específic. En el contexteducatiu, nosaltres, els pro-fessors i mestres, juntamentamb el Col·legi de Professio-nals de l’Activitat Física i del’Esport de Catalunya (Co-plefc) que jo represento com apresident, defensem l’educa-ció física amb tots els seusatributs, fonamentats en unsconeixements científics uni-versitaris. Una educació físicaque vol facilitar als alumnes,futurs ciutadans, estils de vidaactiva i saludables, unes pràc-

tiques físiques que siguin elpòsit necessari per gaudird’un cos sa per a tota la vida.Per això sortim al carrer mésde 220 centres educatius detot Catalunya, des d’Ulldeco-na a Roses i des del Segrià i elrerepaís fins a la costa. Engua-ny donarem veu a més de21.000 alumnes participants.Jo, de vostès, també elsacompanyaria per donar-hisuport.PERE MANUEL I GUTIÉRREZ,president del CoplefcBarcelona

Junta ElectoralCentralb La Junta Electoral Centralestà formada per tretze mem-bres, dels quals vuit són ma-gistrats designats pel CGPJ, icinc catedràtics de dret ociències polítiques i sociolo-gia, designats pel Congrés deDiputats. Sense valorar noms,atribucions o decisions, unaqüestió contradictòria és la

manca de representants pro-vinents de l’àmbit de la comu-nicació. Tenint en compte quemoltes decisions afecten te-mes relacionats amb la comu-nicació, és impensable nocomptar amb experts enaquest camp. La societat haevolucionat d’un ecosistemadominat per pocs mitjans ra-diotelevisius i escrits, a unamultitud de mitjans tradicio-nals junt amb una infinitat depossibilitats digitals d’infor-mació. Si qui decideix no en-tén a la perfecció els mecanis-mes influents a la societat, di-fícilment podrà decidir encer-tadament.

JORDI SEGURA SAMONBarcelona

El discurs delsenyor Cayo Larab El senyor Cayo Lara va dir:“Cuando escucho a repre-sentantes de los jornaleros ylas jornaleras en Andalucíadecir que defienden la inde-

pendencia de Catalunya,¿con qué piensan pagar elPER?” Li recomanaria, al se-nyor Lara, que llegís l’obrad’Antonio Pérez Henares Losnuevos señores feudales, enquè a la pàgina 195 hi ha elcapítol dedicat a Andalusiaon hi descriu la quantitat demilers i milers d’hectàreesque estan acaparades perunes poques famílies i quesón el motiu que els andalu-sos hagin d’emigrar per po-der guanyar-se la vida. L’au-tor escriu: “Las fincas de Sa-muel Flores son famosas yestan de moda, sobre todoporque en ellas el Rey [el reiemèrit] está batiendo todoslos récords de España de ca-za de venados.” No seria mi-llor, senyor Lara, preocupar-se per fer una reforma depropietats de les terres?Amb la lectura del llibre dePérez Henares n’hi ha peresgarrifar-se.MARTÍ GUERRERO COTSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019

SísifJordiSoler

Pau Molins, ADVOCAT DE SANDRO ROSELL

“S’ha abusat de la presó preventiva. Algú haurà dedemanar disculpes. Demanarem responsabilitats”

La frase del dia

“La disrupcióinclou una dimensiódestructiva i alhoracreadora

ntenem per disrupció un canviradical, dràstic, brusc, profund otraumàtic capaç de produir una

ruptura imprevista, inesperada, noconvencional i accelerada d’un entorno situació donats. La disrupció inclouuna dimensió destructiva i alhora crea-dora (de la realitat). Altera l’ordre i elritme dels esdeveniments i estableixun estadi nou i diferent que converteixen obsolet l’anterior. La disrupció, perla seva pròpia naturalesa, pot compor-tar riscos, però també oportunitats.Creiem que té sentit parlar de la nova“dècada disruptiva”, perquè hom pres-suposa –tot i no ser capaços de preveu-re’ls o concretar-los– una acumulaciósobtada i rapidíssima de canvis que viu-rem d’aquí al 2030. La propera dècadavindrà determinada, almenys, per qua-tre àmbits de naturalesa disruptiva:l’economia, la tecnologia, la geopolíticai el medi ambient. En tots ells, la novarealitat implicarà també un nou ritmetemporal i vital.

EN EL CAMP DE LA TECNOCIÈNCIA ja no esparla de canvis lineals o incrementals,sinó de canvis exponencials. Això pas-sa quan constatem que les variacionsde ritme, desenvolupament o creixe-ment temporal de la tecnologia i la in-novació augmenten cada vegada mésràpidament i de manera menys gra-dual. En el cas exponencial, la magni-tud del canvi no suma sinó que multi-plica. Igualment, en els nous estudismediambientals sobre l’antropocè, esparla de “la gran acceleració” planetà-ria, perquè finalment hem fet conver-gir el temps socioeconòmic de la mo-dernitat amb el temps geològic (provo-cant, per exemple, el canvi climàtic). Apartir de mitjans del segle XX, es vaproduir una “gran acceleració” en l’ac-tivitat humana que va provocar canvisfonamentals en l’estat i el funciona-ment de la Terra que ja no poden atri-buir-se a la variabilitat natural. “És difí-

E cil –diu Will Steffen– sobreestimar lamagnitud i la velocitat del canvi. Enuna sola vida la humanitat s’ha conver-tit en una força geològica a escala pla-netària”, i ha provocat que els compo-nents biofísics clau del sistema Terras’hagin transformat rapidíssimamentmés enllà de la variabilitat naturalexhibida en els darrers dotze mil anys.

DE MANERA SEMBLANT, en els entornsgeopolítics, geoeconòmics i empresa-rials, des de començaments del nou se-gle, hom parla d’entorns VUCA (volà-tils, incerts, complexos i ambigus) onles turbulències i la inestabilitat s’ac-centuen i on la predicció és substituïdaper la reacció. S’ha dibuixat un nou es-cenari en constant transformació ambnous reptes de seguretat, econòmics iempresarials que qüestionen el clàssicmodel de planificació estratègica i lesvelles rutines professionals. Aquestesdiverses disrupcions no tenen en comútan sols la intensitat i acceleració delscanvis, sinó també importants grausd’interconnexió entre elles. I totes qua-tre plegades provocaran al mateixtemps noves disrupcions de naturalesasociològica i antropològica. La nova re-volució industrial 4.0 ens durà inevita-blement a una nova societat 5.0, quepot deixar enrere els models de socie-tat anteriors (caçadora / recol·lectora,agrària, industrial i informacional). I lanova convergència tecnològica entreneurones, gens, àtoms i bits, aplicada

als éssers humans, podria donar lloc auna etapa que hom anomena posthu-mana o de transhumanisme.

ESTEM VOREJANT ELS LÍMITS. Els límitsdel coneixement, els límits planetaris,els límits del model econòmic clàssic,els límits de la naturalesa humana. Enalguns casos, la superació d’aquests lí-mits ens podria permetre entrar enuna millor condició; en uns altres, lasuperació dels límits ens apropa a esce-naris distòpics. En aquest context, tresidees emergents haurien de ser ateses:1) en quines situacions ens convé“mantenir-nos dins dels límits”; 2) enquines situacions ens cal “iniciar unatransició”, i 3) en quines situacionshaurem d’“intentar el desacoblament”.Per exemple, si no limitem l’escalfa-ment global, segons Hans JoachimSchellnhuber, director de l’InstitutPotsdam per a la Investigació de l’Im-pacte Climàtic a Alemanya, amb unaugment de 3 graus, el sud d’Espanyaes convertiria en part del Sàhara, fins itot amb 2 graus no podria garantir-seque això no passés. Però la limitació del’augment de les temperatures serà im-possible sense accelerar la posada enmarxa d’una transició energètica des-carbonitzada. I això requerirà alhoradesacoblar el creixement econòmicsostingut separant-lo de l’extracció derecursos naturals i de la contaminacióque produeix (sense desplaçar la càrre-ga material i ambiental cap als païsosen desenvolupament). Es tractarà defer possible que el creixement econò-mic vagi acompanyat d’un decreixe-ment físic en consum de recursos i enles pressions ambientals associades(contaminació, residus). A primeravista sembla la quadratura del cercle.Ara, la presa de decisions ens obligaràcom mai a tenir clars els límits, lestransicions i els moments crítics dedesacoblament. Si ens equivoquem, di-fícilment hi haurà marxa enrere.

Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano. Professors d’Esade

Temps disruptiusTribuna

s una pel·lícula del2014, però és ara

que he vist El llibre dela vida, un film d’ani-mació que s’acomia-da amb una lliçó final:

morir és senzill, el que hem de procu-rar és tenir el valor per viure.

Just unes hores més tard, el presi-dent d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixarti la seva parella, Txell Bonet, anuncia-ven que malgrat el captiveri han deci-dit celebrar la bellesa de la vida sentpares per segona vegada. Una apostatan admirable com la que en la matei-xa setmana ha fet una família moltamiga, d’aquelles amb qui has com-partit lluites populars i celebracions,

que s’ha acomiadat d’un membre deforma sobtada, però que ha tingut lacapacitat de plorar la pèrdua alhoraque celebrava les vides que ha salvatgràcies a la donació d’òrgans. En untemps en què la societat està massaimpregnada d’odi i en què alguns s’en-testen a alimentar aquest sentimenttan pervers, missatges com el de lapel·lícula, o la parella catalana, o la fa-mília amiga, són un raig de llum enmigde tanta foscor. Exemples comaquests, amb la càrrega emocional ihumana que injecten, ens hauriend’ajudar a gaudir l’existència, a calibraren la justa mesura allò que pensemque ens fa infeliços i vulnerables. Elpsicòleg de Harvard Daniel Gilbert par-la sovint de com el nostre cervell es de-fensa força bé quan les coses ens vanmalament. Igual que aprenem a practi-car un esport, a fer un pastís o tècni-ques de comunicació, també es potaprendre a viure i celebrar la vida.

É

De set en setSara Muñoz

Celebrar lavida

Igual que s’aprèn a fer unpastís, es pot aprendre aviure i celebrar la vida

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 20196 |

El 26-M presenta 807candidatures, mésque mai i que ningú, ies proposa superarles alcaldies de CiU

L’exdirector de lapolicia afirma alSuprem que vadimitir en “nosentir-se còmode”

ERC busca el‘sorpasso’ enl’hegemoniamunicipalista

Albert Batlledesvinculaels Mossos iTrapero de l’1-ONacional

Ferran EspadaBARCELONA

riol Junqueras respon les pre-guntes d’aquest diari com a can-didat per ERC a les eleccions ge-nerals des de la presó de Soto del

Real. Està en presó sense condemna desdel 2 de novembre del 2017 pel referèn-dum de l’1-O que va impulsar com a vice-president de la Generalitat i consellerd’Economia i Hisenda. El líder d’Esquer-ra Republicana de Catalunya destaca enaquesta entrevista la importància del votper ERC, que pot assolir la victòria enunes generals per primer cop per a l’in-dependentisme, i la necessitat d’impossi-bilitar un acord entre PSOE i Ciudada-nos.

Per què ha decidit encapçalar la candi-datura d’ERC a les eleccions generals?Perquè hem de plantar cara a la repres-sió. Hem considerat que presentar-me aaquestes eleccions és la millor manera delluitar-hi, de denunciar la regressió de-mocràtica de l’Estat espanyol, de posar-liun mirall. Ser el candidat és la millor ma-nera de defensar els drets i la democrà-cia. Ens volen silenciats i callats, però elsvots i la democràcia es tornaran a fersentir aquest diumenge.

De què van aquestes eleccions a Catalu-nya? De frenar la dreta o de lluita per laindependència?Tornen a ser un plebiscit entre repressióo democràcia. Evidentment, també hi

Oentra el fenomen de l’extrema dreta, pe-rò no només. Després de gairebé un any imig a la presó i centenars de causes ober-tes contra l’independentisme, no podemfer com si no passés res. En aquesteseleccions, ens volen fer triar entre re-núncia o repressió i nosaltres els diemque triem la democràcia i la defensa delsdrets fonamentals. Ens hi va la llibertat,però no només la dels presos, sinó totes.La del país, la llibertat d’expressió, demanifestació, els drets més fonamentals.Siguem-ne conscients, aquestes elec-cions són una nova cita amb la història inomés ens val la victòria.

Quin és l’objectiu d’ERC al Congrés enaquesta nova legislatura?Ho hem defensat sempre, volem ser a totarreu on es parla i es decideix sobre Ca-talunya. No podem cedir ni un espai aaquells que ens voldrien reduir a unasimple autonomia sotmesa, a qui ens volaplicar un 155 indefinit. Si no hi som i sino hi tenim una representació destaca-da, prendran les decisions per nosaltres.No volem aconseguir una competènciamés, aquest no és el nostre model. Anema Madrid a construir una resposta demo-cràtica a una demanda política i ciutada-na i a treballar per la República. Hem es-tat decisius per fer caure dos governs iho podem tornar a fer si se’ns segueix ne-gant una resposta democràtica. Serem elsoci més fidel al poble de Catalunya, queningú en tingui cap dubte, i farem que elsciutadans tornin a votar.

Creu que hi ha una amenaça d’involució

feixista real amb una possible victòriadel tripartit de dretes?Cap de les enquestes els dona la possibili-tat del tripartit d’ultradreta, però és evi-dent que si sumessin seria desastrós pera Catalunya i també per a la societat es-panyola. En tot cas, Esquerra Republica-na, com qualsevol demòcrata europeu,no facilitarà que hi hagi un governd’aquestes característiques. Som un par-tit antifeixista pràcticament en essènciai hem patit la repressió feixista des de lanostra fundació.

I com afectaria les aspiracions majorità-ries a Catalunya un pacte entre PSOE iCs?Seria probablement igual de negatiu iaquest, en canvi, és molt més possible.És el pacte que desitja l’Íbex i totes lesgrans empreses i elits. I només hi ha unamanera d’evitar-ho que és votant ERC ievitant que sumin entre ells. Cada vot alPSC és un vot directe cap a Cs i, en canvi,un vot a ERC és un vot per Catalunya, elreferèndum i la República.

Li ha faltat valentia al PSOE de Sánchezdesprés de la moció de censura?Crec que ha estat la definició de la covar-dia. Pràcticament no havia començat eldiàleg i ja es va aixecar de la taula peruna manifestació ultra. Però no és nou,viu acomplexat per les dretes. Ja va ferpresident Rajoy per por, quan hi haviauna alternativa, i va convocar eleccionstambé per por. Li ha faltat valentia i sen-tit de la responsabilitat. Nosaltres, mal-grat la situació, seguim asseguts a la tau-

la del diàleg, però sempre trobem la cadi-ra del davant buida.

Per què ERC va tombar els pressupostosgenerals de Pedro Sánchez?Qui malauradament es va aixecar de lataula va ser el PSOE per una manifesta-ció ultra a Colón i per les pressions delsbarons socialistes. Veurem si ara sónmés valents, però necessitem una granrepresentació, perquè el PSOE no fa, alPSOE se l’obliga a fer.

Què vol dir que ERC no posarà línies ver-melles ni donarà xecs en blanc a Pedro

VICTÒRIA · “El més important és que l’independentisme guanyi perquè és enviar elmissatge al món que Catalunya vol ser lliure i continua lluitant pels seus drets” PUGNA · “Elpacte PSOE-Cs seria igual de negatiu que el tripartit d’ultradreta i només ERC pot evitar-ho”

Cap de llista d’ERC a les eleccions generals del 28-A

Oriol Junqueras

“El 28-A és un altreplebiscit, repressióo democràcia”

ACN

Pedro Sánchez ha estat ladefinició de la covardia. Esva aixecar de la taula peruna manifestació ultra. Viuacomplexat per les dretes

❝

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

AnomaliesL’APUNT interactuar, tot i que no sabrem mai què va enten-

dre realment i què no, suposant que ho volgués en-tendre. Però potser l’anomalia més rellevant, a partde l’absència de dos caps de llista perquè són a lapresó, va ser que la socialista Meritxell Batet fos in-capaç de respondre què li sembla l’empresonamentdel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.Emili Bella

Si TV3 hagués fet el mateix que TVE dilluns, esporgantdel debat els candidats de les forces petites, ahir nohauríem sentit ni Cayetana Álvarez de Toledo –la ques’envolta de salutacions feixistes– ni Inés Arrimadas,però totes dues van aprofitar l’oportunitat per criticarigualment la televisió pública catalana. La candidatadel PP, que no sap català, déu n’hi do el que va poder

Sánchez?No es poden posar unes línies vermelles iunes condicions que siguin una excusaperquè el PSOE pacti amb Cs o es facilitiun govern de l’extrema dreta. I, a la vega-da, ERC no regalarà els seus vots i no re-nunciarà a les seves conviccions. En totcas, el més important és que l’indepen-dentisme aconsegueixi la victòria perquèés enviar el missatge al món que Catalu-nya vol ser lliure i continua lluitant pelsseus drets.

Creu que el debat sobre els percentat-ges obert per Miquel Iceta amb el 65%

indica que en realitat el problema no ésfer un referèndum sinó en quines condi-cions celebrar-lo?El problema és ser demòcrata o no ser-ho. La diferència entre el PSOE, el PP, Csi ERC és que nosaltres som capaçosd’anar a la presó per defensar que ells pu-guin votar i votar que no i, en canvi, ellssón capaços de posar-nos a la presó perimpedir que votem.

Veient la posició de Pedro Sánchez el re-ferèndum acordat sembla impossible.Com s’hi pot arribar? I si no és possiblequines alternatives hi ha?És fonamental que l’independentisme si-gui molt fort al Congrés dels Diputats, i atot arreu, per ser més a prop de l’objec-tiu. Sempre hem dit que la millor opcióés un referèndum acordat, com s’ha feten altres democràcies consolidades,aquesta ha estat sempre la prioritat. Ésun consens bàsic a Catalunya. Però sil’Estat s’enroca, la ciutadania trobarà lamanera d’expressar-se, com va fer l’1d’Octubre. Però insisteixo, sempre és mi-llor l’acord i si aquest acord no es pro-dueix no serà pas per falta de voluntatnostra.

El referèndum és un anatema fora deCatalunya?Cada vegada hi ha més ciutadans espa-nyols que consideren que aquesta seriala millor opció per resoldre el conflicte del’Estat amb Catalunya. El referèndum ésinevitable i això ho sap Catalunya, peròtambé l’Estat. Com més fort sigui l’inde-pendentisme elecció rere elecció, més aprop hi serem.

Què persegueix ERC amb el protocold’actuació conjunta amb EHBildu?Aprofundir en les complicitats que te-nim a àmbit dels diferents pobles de l’Es-tat, en aquest cas amb el País Basc, ambqui compartim lluita i reptes.

Aquestes eleccions generals suposen laretirada de Joan Tardà del front de Ma-drid. Què representa Tardà per a ERC?Joan Tardà és Esquerra Republicana, elrepublicà per excel·lència. És un dels po-lítics més importants del país, sens dub-te, amb una trajectòria de lluita constantper Catalunya i la seva gent. Però el mi-llor de Joan Tardà és ell com a persona,honrat com ningú, bo, preocupat per tot-hom, visionari i treballador incansable.

Gabriel Rufián serà la seva veu fora de lapresó i al Congrés? S’ha consolidat coma icona d’ERC...El Gabriel és un actiu inqüestionable,consolidat i que està fent una feina moltbona des que va sortir escollit el 2015.L’altre dia li vaig poder dir personal-ment, em sento molt orgullós que em re-presenti i de la campanya que està fent.

Què suposa per a ERC el pacte amb So-biranistes per a aquestes generals quesitua Joan Josep Nuet com a número 4?Esquerra Republicana treballa per acon-seguir la República Catalana, com ha fetsempre. I fent allò que ha fet els últimsanys, fer-nos més grans i majoritaris. En-fortir-nos. Parlant amb altres espais i ar-ribant a acords i sumant. Esquerra s’haconvertit en la porta d’entrada a l’inde-pendentisme, un espai plural i d’acollidades d’on poder caminar cap a la Repúbli-ca. Cada vegada hi ha més gent que fa elpas de sumar-se a la família republicana.

La candidatura de Raül Romeva al Senatconsolida un tàndem que va més enllàde la política entre vostès?El Raül és un gran amic, una persona ex-traordinària que m’ajuda moltíssim a So-to del Real. Tinc molta sort de podercomptar amb una persona com ell. Arabé, no és a la llista per això, hi és perquèés un gran actiu i perquè té ganes de po-der continuar participant en la políticaactiva i plantant cara a la repressió.

Malgrat les intervencions telemàtiques

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és presi-dent d’ERC des del 2011. Es va fer càrrec delpartit en un moment crític i l’ha portat a lesquotes de representació més altes des delsanys 30. Historiador de formació, tambéconrea diverses disciplines científiques ieconòmiques. És difícil tenir una conversaamb ell sense que surti pel mig la mecànicaquàntica. És el que es considera un intel·lec-tual amb grans dots divulgatives. Professoruniversitari de professió, ha estat vicepresi-dent del govern i conseller d’Economia i Hi-senda. Però va començar en política des debaix, com a regidor primer i alcalde desprésde Sant Vicenç dels Horts, poble on la sevaesposa, Neus, i els seus fills, Lluc i Joana –iuna bona colla de fidels amics–, n’esperenla tornada des que va ser empresonat perl’Estat espanyol. Parla català, castellà, italià,anglès i una mica de xinès. I és autor de mésd’una desena de llibres.

Un intel·lectual lliurata la política i al país

El referèndum ésinevitable i això ho sapl’Estat. Com més fort siguil’independentisme més aprop hi serem

❝

aprovades l’empresonament de candi-dats suposa una anomalia democràtica?És un greuge comparatiu. Algú creu queestem en igualtat de condicions amb elsaltres candidats per poder fer campanyaelectoral? Fa gairebé un any i mig quesom a la presó sense una condemna i ensvulneren una vegada i una altra els nos-tres drets de representació política. Peròho vaig dir en començar la campanya, enaquestes eleccions només ens val la vic-tòria i no valen les excuses. Som a la pre-só, ens volen silenciats i apartats, peròseguim lluitant, estem fent campanya imalgrat tots els malgrats estem en dispo-sició de guanyar aquestes eleccions.

Quin impacte creu que té el judici en lacampanya electoral?Ara mateix crec que té poca incidènciaen la campanya, sí que en té tot el procésjudicial. És evident que ens volen silen-ciar, volen fer que renunciem, però no hofarem mai. Sempre he defensat el quedefenso, la diferència és que ara podemguanyar i per això ens empresonen.

Com veu el judici? Respon a la seva vo-luntat de capgirar-lo per convertir-lo enun judici a l’Estat?No podem valorar el judici només teninten compte el que està passant dins de lasala, es tracta d’una causa general con-tra l’independentisme amb moltes deri-vades i, sobretot, una indefensió gairebésistemàtica, la més gran evidentment ésla presó preventiva. Però a la vegadaaquest judici és també un examen sobre-tot per a la democràcia espanyola. Lapresó és una eina política més que ajudaa conscienciar i a desmuntar l’Estat i quedemostra el nostre compromís absolutamb les nostres conviccions. Ho he diten alguna ocasió, si la presó és el preuper defensar la democràcia i la llibertat,el pagaré, però no ens aturem ni renun-ciem a cap de les nostres conviccions, se-rà l’Estat qui haurà d’acabar responent.

Quina opció veu a la sortida al conflictepolític?El diàleg i la negociació per fer possible elreferèndum inevitable. I llavors caldràguanyar-lo. Cal tornar a la política el ques’ha volgut afrontar des dels tribunals ijutjats i, per tant, que s’acabi la repressiói criminalització del moviment indepen-dentista. Amb tot, crec que el procés capa la independència és irreversible.

La repressió i el judici són un fre a la ne-gociació?Sembla una contradicció absoluta defen-sar el diàleg i mantenir presos políticstancats sense una condemna. En tot cas,l’Estat hauria de saber que no ens atura-rem ni renunciarem als nostres objecti-us encara que ens empresonin. Ha de te-nir clar que si no ens hem mogut ni unmil·límetre després d’estar un any i miga la presó i amb una petició de 25 anys depresó, no ho farem. Per tant, més val quecanviïn d’estratègia. Fins ara la cadirasempre l’hem trobat buida.

Què vol dir eixamplar la base?Em sorprèn que es continuï parlantd’aquesta expressió i que sovint es faciamb certa mofa. Hi ha algun projecte po-lític al món que prefereixi ser menys?Evidentment, que volem ser més, tantscom siguem capaços de ser, i cal fer unamajoria absolutament imbatible.

Cal seduir la part de catalans que no es-tan per la independència?L’objectiu és molt clar, seguir sumant,enfortir-nos i fer del projecte republicàel més majoritari. Ho vam fer amb gentde l’òrbita socialista i ara de l’esquerraque representa l’espai dels Comuns.També ho hem fet amb d’altres espais.La gent veu en Esquerra la casa comu-na, probablement pels valors que repre-senta el partit i perquè l’Estat no els hadeixat cap altra alternativa que fer elpas per defensar la República Catalana.Nosaltres sempre hem considerat queés l’única manera d’aconseguir cons-truir un país més just, més net i méslliure.

Com es refà la majoria social que va sor-tir al carrer el 3 d’octubre?Treballant, sumant, parlant amb tot-hom, teixint ponts i construint majoriesinapel·lables sobre els grans consensosdel país.

La prohibició dels llaços grocs per laJEC és una censura electoral?És una censura a la llibertat d’expressió,una més. En aquest Estat el retrocés dedrets i llibertats és imparable. Es prohi-beixen actes, colors, símbols, paraules,s’empresonen i es silencien candidats,però també es prohibeixen llibres, tuits orevistes. Estan establint un estat d’ex-cepció encobert. ■

EFE

Esquerra s’ha convertit enla porta d’entrada al’independentisme per amolta gent que vol sumarper assolir la República

❝ El nostre judici és unexamen per a la democràciaespanyola. Amb tot, crecirreversible el procés cap ala independència

❝

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

140230-1209052Q

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

Sense haver aportat gransarguments nous, el debatd’ahir a la nit a TV3 entreels candidats dels partitsamb representació al Con-grés –tret dels empreso-nats Oriol Junqueras(ERC) i Jordi Sànchez(JxCat)– va confirmar laformació de dos gransblocs: el de la crispació, for-mat per Cs i el PP, i el deldiàleg, que formen tots elsaltres, tot i que amb evi-dents matisos. Així, si InésArrimadas i Cayetana Ál-varez de Toledo van com-petir per veure qui inter-rompia més els contrin-cants, qui atacava més fortel PSOE i qui parlava mésvegades de cops d’estat illaços grocs, Meritxell Ba-tet va voler-se presentarcom a equidistant entredos bàndols i va dibuixarun diàleg amb nul·les con-crecions com a via de solu-ció, mentre que els partitssobiranistes van recordarconstantment les gransmajories del 80% de la so-cietat catalana pel referèn-dum i la fi de la repressió,de les quals el PSC s’ha des-marcat fins ara, i van bus-car també el vot frontererentre si, sobretot ERC i elcomuns. Gabriel Rufián varetreure als de JaumeAsens que al Congrés nodefensin el referèndum, iaquest va contestar reivin-dicant fins i tot la figura de

Lluís Companys per defen-sar canvis en el conjunt del’Estat com a motor per feravançar Catalunya. “Sem-bla que molesti a l’indepen-dentisme que hi hagi unaEspanya alternativa”, etzi-bava, i l’acusava de “can-viar de posició constant-ment”.

TV3 entra en el debatEl debat ja va començarfort quan les candidates dedretes van dedicar el blocinicial a atacar TV3 i el seudirector, Vicenç Sanchis,ahir moderador, a qui fins itot Arrimadas va lliuraruna carta de renúncia per-què només li calgués sig-

nar-la. Rufián i Laura Bor-ràs, de JxCat, van ser elsúnics que van sortir en laseva defensa; el primer,constatant irònicamentcom pot ser que “a Catalu-nya es vegin totes les televi-sions, i només TV3 adoc-trini”. La segona, retraientque en el debat de TVE “nohi van convidar la cinque-na i sisena forces” de l’Es-tat, ERC i JxCat. En canvi,ahir sí que hi eren les queocupen aquest lloc a Cata-lunya (el PP i Cs).

També en el primerbloc, Rufián va haver dematisar les seves paraulesdel 2015 dient que deixa-rien el Congrés quan s’a-

provessin les lleis de des-connexió: “Mantenim quemarxarem quan la inde-pendència estigui culmi-nada”, deia ahir, abans derecordar: “Quan érem el14% érem simpàtics, totanava bé fins que vam gua-nyar.” Batet de seguida vavoler situar el 28-A com unaltre plebiscit: “Ens hi ju-guem si mantenir l’autogo-vern o si hi ha una suspen-sió que destrueix de factol’Estat de les autonomies”.Ben poc o gens en canvi vaparlar de cap proposta so-cialista per a Catalunyaque anés més enllà, a dife-rència del que havia fet fatres anys, i es va limitar a

parlar de diàleg dins la le-galitat. “Som els únics quedefensem la Constitució”,va arribar a dir, mentre pa-rafrasejava Pedro Sánchezen reconèixer només unproblema de “convivència”a Catalunya, i apostar ge-nèricament per “refer con-sensos”.

Aquí, Borràs li va haverde recordar uns quants in-compliments de la llei delgovern espanyol, i li va re-treure que el seu programano fa ni una proposta espe-cífica sobre el país, mentreque Asens també va lamen-tar que el PSOE hagi tretfins i tot cap referència alfederalisme, que els co-

muns encara defensen, ique no hagi descartat unnou 155. “El diàleg que ofe-reix el PSC i res és el ma-teix”, destacava. Tant ellcom Rufián van recordar aBatet, sense tenir respos-ta, que una majoria de vo-tants del PSC són favora-bles a un referèndum quela socialista va negar denou amb contundència.

En l’àmbit totalmentoposat, Álvarez de Toledova demanar un “apodera-ment dels constitucionalis-tes” a Catalunya, i va de-nunciar “el victimisme”dels independentistes. Iquan Rufián li va ensenyarels cops de porra de l’1-O, vacridar un “bravo” a la Guàr-dia Civil, el va compararamb Tejero i va dir que “aqui peguen aquí és als cons-titucionalistes”. Tant ellacom Arrimadas, en tot cas,van dedicar bona part de lacrítica a denunciar la supo-sada connivència delPSOE, al qual van acusar detenir a punt l’indult, amb elsobiranisme. Batet va con-testar apel·lant a la divisióde poders i recordant que“els dos referèndums il·le-gals es van fer amb el PP algovern”.

Des de l’independentis-me, Borràs va apostar perconvertir la sentència al ju-dici “en un nou 1-O”, i Ru-fián va concretar una micamés la proposta, i va esbos-sar un full de ruta en quèaposta per una mesa de dià-leg “amb totes les sensibili-tats”, un referèndum i l’ai-xecament de totes les cau-ses “per treure togues i por-res de la política”. “O ensdeixem de negar entre nos-altres o no avançarem”, de-ia en to conciliador, mentrenomés rebia improperis dePP i Cs com a resposta, quea sobre acusaven l’indepen-dentisme de no voler par-lar. “Com vol que dialo-guem si no són capaços defer-ho aquí?”, els deia. ■

a Els candidats sobiranistes, que busquen el vot fronterer, retreuen a Batet el bloqueig a unreferèndum a El PP i Cs competeixen entre si en l’atac al PSOE, a TV3 i a l’independentisme

Òscar PalauBARCELONA

El debat confronta el blocdel diàleg i el de la crispació

El debat es va fer ahir a la nit en directe als estudis de TV3 ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Som els que hemcontribuït a trencar eltabú a Espanya deldret a decidir”

Jaume AsensCAP DE LLISTA D’EN COMÚ PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“[A Asens:] Sou moltvalents en campanya,no sou tan valentsquan arribeu alCongrés”Gabriel RufiánCANDIDAT NÚMERO 2 D’ERC

“TV3 és una televisiótan plural que permetque vinguin personesa criticar el seufuncionamentdes de dins”

“El que ens hi estemjugant és si manteniml’autogovern o sesuspèn l’autonomia is’aplica un 155perpetu”

“Està en joc lacontinuïtat de l’estatdemocràtic o l’entradaamb Sánchez en unaetapa d’enorme divisiói confrontació”

“És clar que va ser uncop d’estat, el quepassa és que Espanyaés molt més forta delque es pensavenaquests senyors”

“Nosaltres marxaremdel Congrés delsDiputats quan laindependència il’alliberament d’aquestpaís estigui culminat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vostès diuen que hiha un conflicte entreCatalunya i la restad’Espanya, però ésentre catalans”Inés ArrimadasCAP DE LLISTA DE CIUTADANS

“M’ofèn sentir parlarde xenofòbia el partitd’Albiol, dels Cies, quees manifesta a Colónamb el partit mesxenòfob d’Espanya”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens hem posatd’acord, els que estemaquí reunits, quel’autonomia és inútil”

Laura BorràsCANDIDATA NÚMERO 2 DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“A qui ens peguen ésals constitucionalistes,vol que li tregui fotosde la UAB?”

Cayetana Álvarez de ToledoCAP DE LLISTA DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Amb un governsocialista nohi haurà dret al’autodeterminació niindependència”Meritxell BatetCAP DE LLISTA DEL PSC

a primera d’arribar als estudis va serla candidata de JxCat i exconselleraLaura Borràs. Un cotxe de la segure-

tat privada de TV3 precedia el VW Touranque va aturar-se davant mateix de la porta,on Borràs va ser rebuda per la presidentade la Corporació Catalana de Mitjans Au-

L diovisuals (CCMA), Núria Llorach, i pel di-rector de TV3 i moderador del debat, Vi-cent Sanchis. Amb un vestit faldilla grocque ressaltava sobre les mitges i l’abric ne-gres, Borràs va entrar acompanyada del di-putat del Parlament i candidat al CongrésFrancesc de Dalmases. Sempre riallera,

Borràs va fer broma sobre la seva arribadaprimerenca: “Soc la primera? Això és denovato, no?”.

La candidata de Ciutadans, Inés Arrima-das, va pujar caminant la costa acompa-nyada en tot moment del diputat CarlosCarrizosa. La segona a fer cap a TV3, la finsara líder de l’oposició a Catalunya duia unaamericana blanca. Llorach i Sanchis convi-daven també Carrizosa, que no havia go-sat, a afegir-se a la foto de benvinguda.Mentrestant, el diputat de JxCat, AlbertBatet, també pujava la costa enrajoladaper reunir-se amb assessors i responsablesde premsa de Borràs.

D’una furgoneta VW de vidres negresaparcada al peu de la costa d’accés saltavala candidata popular, Cayetana Álvarez deToledo, i els periodistes –els d’altres mit-jans convidats, no de TV3– comentaven lasorpresa de veure-la també vestida amb unjersei groc llampant –sí, el color que sim-bolitza la solidaritat amb els presos políticscatalans –sobre el pantaló negre i les saba-tes de taló alt–. Fins i tot hi havia qui espe-culava que era un accident i que probable-ment no vestiria la peça superior groga du-rant el debat. Posteriorment, quan la popu-lar va fer l’entrada al plató, es va confirmarque no, que havia triat precisament aquestcolor per afrontar el debat, encara que eraprevisible que Borràs el dugués com ha fetaltres cops. Assessorada, segur, Álvarez deToledo però genio y figura de la provocació,també.

Poc abans que arribés la ministra i candi-data del PSC, Meritxell Batet, també venia apeu tot sol el diputat de Ciutadans NachoMartín Blanco. La socialista Batet i el secre-tari d’organització del PSC i cap de campa-nya, Salvador Illa, deixaven a baix una furgo-

neta també de vidres opacs. Amb america-na cenyida i texans, Batet duia els poemarisque per la diada de Sant Jordi va anunciarque regalaria als seus rivals en acabar el de-bat.

El republicà Gabriel Rufián també va arri-bar a l’entrada a peu, amb vestit blau iacompanyat de responsables de comunica-ció. Posteriorment, un vehicle Toyota eraconduït a l’aparcament pel cotxe dels ser-veis de seguretat. A diferència dels seuspredecessors, el candidat d’En Comú Po-dem, Jaume Asens, va accedir als estudisde TV3 per l’accés principal del públic i elsvisitants després de deixar també el vehiclea l’aparcament general exterior. Asens vapujar caminant amb l’habitual gavardinallarga i acompanyat del seu responsable depremsa. Al cap d’un moment també el vehi-cle de seguretat privada de la televisió cata-lana acompanyava un vehicle KIA a l’apar-cament.

Finalment, però, el jersei groc llampantde la candidata popular va ser una anècdo-ta menor perquè en el debat ni se’n va par-lar. Potser l’estratègia comunicativa de lapopular pretenia deixar l’espectador per-plex. Almenys això es pot interpretar del’entrada cavalcant i a galop que va fer en eldebat en directe acusant el director i mode-rador de còmplice i partícip del cop d’estatdel qual el PP i Ciutadans sempre acusenels independentistes. Però la líder taronja,Arrimadas, aviat va demostrar que Álvarezde Toledo no podia ser l’única a actuar comun cavall desbocat de propaganda i dema-gògia si Ciutadans havia de competir-li envots. A més d’acusar de colpista Sanchis, iTV3, de ser un infern per als bons ciuta-dans, va oferir des de bon començament lacarta de dimissió al moderador. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

El groc va ser el menys importantÁlvarez de Toledo vestida de groc al plató del debat; Borràs arribant la primera i en cotxe fins a l’entrada mateix. I Arrimadas i Carrizosa, a punt de saludar Llorach i Sanchis ■ JOSEP LOSADA

Xavier Miró

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

FEM PATRIMONI, EN FLOR.Elaborada per 20 catifaires de: l’Assoc. de Catifaires d’Arbúcies, Acció Cívica Calderina deCaldes, el Casal de Mollet, Cultura i Tradició de Ripollet i elFoment de Sitges.

La Federació Catalana d’Entitats

Catifaires ha participaten el XX aniversari del

nomenament de Dalt Vila(Eivissa) com a Bé Material del

Patrimoni Cultural de la Unesco.

1767

36-1

2092

83Q

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

El candidat d’Unidas Po-demos, Pablo Iglesias, vaaterrar ahir a l’acte cen-tral d’En Comu Podem a laplaça de Can Fabra de Bar-celona i va tirar l’ham perintentar pescar vots entremilitants d’esquerra d’al-tres formacions. Primerho va fer amb els del PSCalertant-los que en els de-bats televisius va pregun-tar diversos cops a PedroSánchez si descartava unacord amb Cs i que “eratan fàcil com dir sí, i no hodescarten”, per afegir-hiimmediatament que si elsnúmeros ho fan possible“els poders econòmicspressionaran” perquè hihagi un govern de Rivera iSànchez i que “això no esun govern d’esquerra, nigarantirà els drets socials

ni apostarà per un diàleg aCatalunya”.

Precisament l’esquerdel diàleg també va servir-li per intentar convèncervotants de la CUP i d’ERCque no els van donar su-port a les eleccions catala-nes del 21-D perquè ara hotornin a fer perquè “el con-flicte polític a Catalunyano se solucionarà ni amb lapresó ni amb els jutges, si-nó negociant”. Malgrattot, es va mostrar conven-çut que molts ja tenien

previst votar el candidatper Barcelona, JaumeAsens, perquè “és una ga-rantia per a Catalunya”per la seva capacitat d’ar-ribar a acords amb els seusconeixements de dret id’encarar “un diàleg ne-cessari entre Catalunya iEspanya”. PrecisamentAsens no va assistir a l’ac-te com estava previst peròel mateix líder de Pode-mos el va disculpar perquèestava preparant el debattelevisiu d’anit.

Un Iglesias més contin-gut i menys loquaç que enanteriors ocasions va de-fensar la gestió d’Ada Co-lau al capdavant de l’Ajun-tament de Barcelona coma exemple que “es pot go-vernar d’una altra mane-ra”. I això li va servir perlloar aquelles accions queha desenvolupat a la capi-tal que vol traslladar arreu

de l’Estat: l’augment de lainversió social, la creaciód’una empresa d’energianeta pública i el dentistagratuït. Iglesias es va com-prometre també a recupe-rar els 60.000 milions queels bancs deuen a l’Estatespanyol i a aplicar l’arti-cle 47 de la Constitucióperquè la població tinguidret a un habitatge digneintervenint “en les pràcti-ques especulatives i bai-xant el preu dels lloguers”.

L’alcaldessa de Barcelo-na va ser la darrera a inter-

venir, després de la candi-data al Senat, Noelia Bail;la candidata a les eleccionseuropees, Maria EugeniaPalop; Aina Vidal i Gerar-do Pisarello, números tresi cinc al congrés per Barce-lona, i el també aspirant asenador, Joan Mena. ElPSOE va ser, a banda deles formacions de dreta,l’ase dels cops de la majo-ria d’intervencions, que espoden resumir en el parla-ment de Colau en què qua-lifica la formació de Sán-chez com un jonc que “es

mou a esquerra i dreta se-gons bufa el vent”. Va qua-lificar de vergonya que“sistemàticament enviïsenyals” que prefereixpactar amb Cs. Però Colauva ser especialment bel·li-gerant amb ERC, amb laqual va tenir una “decep-ció” perquè no són aliatsen l’aplicació de polítiquesprogressistes i, en canvi,“pacten amb la dreta cor-rupta catalana” retalla-des, concerts econòmicsescoles privades i no per-seguir el frau fiscal. ■

Iglesias festeja elPSC per evitar elpacte PSOE-Csa Fa una crida a votants de la CUP i ERC i garanteix diàleg ambCatalunya a Colau se sent “decebuda” amb els republicans

Jordi AlemanyBARCELONA

Ada Colau i Pablo Iglesias saluden a l’inici de l’acte d’ahir a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“Tenim l’oportunitatde garantir que hihaurà un governd’esquerra queapostarà pel diàleg”Pablo IglesiasCANDIDAT D’UNIDAS PODEMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

i Florentino Pérez va edificarl’era galàctica al Real Madridel 2000 amb el lema zidanes

y pavones per combinar els cracs–Zidane– i els noms del planter–Francisco Pavón–, Albert Rivera–l’únic aficionat del Barça ques’alegra si el Madrid guanya laChampions– vol fer un Ciutadansde corbachos i garridos. Desprésde fitxar l’executiu de Coca ColaMarcos de Quinto i els suplentssocialistes Celestino Corbacho iSoraya Rodríguez, Rivera va as-saltar Pablo Casado amb una opamadrilenya a Ángel Garrido quedeixa el PP en xoc.

Després d’un primer debat aTVE en què la premsa editada a lavilla y corte va entronitzar el líderde Cs com a guanyador, l’endemà

s Rivera va acabar el segon debat aAtresmedia amb l’esbufec propide qui s’examinava i cridant un“¡vamos!” al plató i enfortint elspunys en un gest d’autoafirmacióinsòlit. De retorn a la seu de Cs aVentas, l’afició local li va regalarun esclat de globus propi del queguanya eleccions i un cartell ambell vestit de la selecció espanyola.

Si bé l’eufòria hauria de portarl’equip de Cs a paladejar el teòrictriomf i a no sepultar-lo amb copsd’efecte, els estrategues tarongesvan fer el cop a Madrid anunciantahir al matí que Garrido serà elnúmero tretze de Cs a la regió deMadrid amb Ignacio Aguado eldia que el BOE publicava el nomde Garrido com a número quatrede Dolors Montserrat a les euro-

pees del 26 de maig. El xoc deCasado, que no en sabia res, eraevidenciat pel secretari generaldel PP, Teodoro García Egea: “Hetrucat a Garrido dos cops en veu-re la notícia però no tinc respos-ta.” El PP ho fia tot a vorejar els95-100 escons perquè entre Cs iVox sumin els 81-76 que faltenfins als 176 de la majoria absolu-ta. I Rivera fitxa sense rancor:Garrido salta a Cs “per principis”,però sent la mà dreta de CristinaCifuentes veia Cs com a “populis-me pop” i sent ja president ma-drileny alertava que votar Cs “ésno saber per què s’aposta”. Unesparaules que ja no estan en vigor,com tampoc el BOE d’ahir, quehaurà de ser corregit ara per cul-pa del fitxatge de Rivera. ■

Rivera i l’opa a ‘corbachos’ i ‘garridos’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANÀLISI

Garrido sorprenia ahir plantant el PP i fitxant per Cs amb Aguado ■ EFE

David Portabella

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019

8412

67-1

2085

16L

ERC presentarà un totalde 807 candidatures a leseleccions del 26-M, mésque mai i que cap altra for-ça política, segons les llis-tes provisionals publicadesahir en els butlletins pro-vincials. Així ho va anun-ciar l’alcaldable per Barce-lona, Ernest Maragall, queva explicitar que tenen“molt més que expectati-ves” de rellevar CiU, que el2015 va tornar a guanyarde llarg en regidories i alcal-dies, com a força hegemò-nica en l’àmbit municipal.

ERC, que hi concorre denou aliada amb la marcaAcord Municipal, havia ar-

ribat llavors a 715 llistes, iCiU, a les 858. Ara JxCat,que hereta aquell espai, noarriba a les 800, i la resta departits es queden lluny. ElPSC hi concorre amb pocmés de 500, com el 2015.Si bé les dobla, a costa enmolts casos d’un PP quecau a la meitat, Cs, prime-ra força al Parlament, amb

prou feines supera les 200.La CUP creix fins a prop de200, xifra que mantenenl’espai dels comuns i Po-dem, que es fragmenta, ai-xò sí. Vox i Primàries, a

més, s’estrenen amb unaquarantena.

“No veig cap raó perquèaquestes xifres no es tra-dueixin en les alcaldies”, as-severava Maragall en un ac-

te al Turó de la Peira, se-cundat per una desena d’al-caldables republicans. “Es-tem en condicions de ser lagran força municipal”, re-blava, mentre remarcava

que ERC concorrerà als137 municipis metropoli-tans de Barcelona, i que enconjunt arribarà al 99% dela població. A més, assenya-lava que més de la meitat decandidats a l’alcaldia i d’in-tegrants de les llistes, uns12.000 en total, són nous.

L’alcaldable, que va cri-ticar el rebuig del PSOE aparlar de la voluntat majo-ritària dels catalans, confiaque ERC arribarà a les mu-nicipals “reforçada” pel28-A, i va demanar que lasuma de vots a forces repu-blicanes “segueixi creixenti ampliant-se en percentat-ge”. A més, va apostar perla unitat estratègica del so-biranisme, sobretot ambJxCat i la CUP, a qui oferiràun acord específic a Barce-lona, si bé no hi descartaformes de govern “que in-cloguin altres forces repu-blicanes”, en al·lusió als co-muns. Arran de l’anuncique l’exconsellera Ponsatítanca la llista de Primàries,Maragall va constatar les“dificultats del centredre-ta per trobar una formula-ció que els representi”, sibé confiava que “les vagintrobant”. ■

a Presenta 807 candidatures el 26-M, més que mai i que cap altra formació, i es proposa rellevar CiU coma força amb més alcaldies a Confia que el partit i el conjunt del sobiranisme surtin reforçats del 28-A

Òscar PalauBARCELONA

ERC busca el ‘sorpasso’ enl’hegemonia municipalista

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És espectacular iinacceptable que lluirel rebuig i el no diàlegsigui un valor per a unpartit progressista”

Ernest MaragallALCALDABLE D’ERC A BARCELONA

Maragall i altres alcaldables republicans, ahir al barri del Carmel de Barcelona ■ G.R. / ACN

Virtudes PérezTARRAGONA

s fill del convergent Joan MiquelNadal, que va ser alcalde de Tarra-gona durant 18 anys. Advocat deprofessió, es presenta per “provo-

car un canvi generacional” i “retornarl’autoestima” als tarragonins. Se sent cò-mode amb la marca Junts per Tarrago-na, de la qual destaca la transversalitat.

En les eleccions del 2011 van treure setregidors i en canvi en les del 2015 vanbaixar fins a tres. Amb quins ànims espresenta ara que el partit no passa undels millors moments?Amb tots els ànims i amb energies mésque renovades. Jo vaig entrar en políticael febrer del 2018 i abans no havia anat acap llista ni havia tingut cap càrrec pú-blic. Vaig entrar en política per la des-afortunada mort de l’Albert Abelló i haestat el fet d’estar a l’Ajuntament aquestúltim any i veure la situació de la ciutatque he vist la possibilitat de fer cosesmolt grans, per això em presento.

Vostè sabia que seria candidat moltabans de saber com es diria el partit querepresentaria. PDeCAT, Junts per Tarra-gona, La Crida… No creu que aquesta in-certesa pot acabar perjudicant la sevacandidatura?En el congrés que es va fer del PDeCAT aCastelldefels a mitjans de l’any passat jaes va dir que els candidats podrien con-córrer a les municipals sota la marca queconsideressin més convenient. Van do-nar llibertat absoluta. De totes maneres,com que jo no soc una persona compro-mesa per estructures de partit, em trobomolt còmode amb la marca de Junts perTarragona perquè és transversal i superal’espai dels partits polítics.

Per què no ha estat possible fer una llis-ta unitària tal com demanava l’ANC?La resposta d’ERC i crec que també de laCUP a la proposta de llista unitària va sernegativa. Jo en tot moment m’he mos-trat partidari d’una llista unitària rigoro-sa i solvent i que ens la creguéssim. Notenia cap problema per formar-ne part,però també veia que, en vista de l’absèn-cia de dos partits com són ERC i la CUP,qualificar-ho de llista unitària perdia unamica el sentit.

Quina és la seva relació amb ERC i ambla CUP de Tarragona? Esteu disposats a

É

CANVI · “Ha arribat l’hora d’un canvi més profund que un canvi d’alcalde, cal un canvi dementalitat, un canvi generacional” DEMOCRÀCIA · “La participació ciutadana ha de sernecessàriament el pilar de la política a Tarragona, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a tot arreu”

Dídac Nadal (42 anys) és llicenciat en dret iadvocat de professió. Casat i pare de dosfills, de 19 i 12 anys, té una participació acti-va en diferents entitats i associacions tarra-gonines. També és un apassionat de l’esporti participa habitualment en triatlons, qua-dratlons, maratons, travessies de natació,així com en curses a peu i en caiac. És el por-taveu del grup municipal del PDeCAT al’Ajuntament de Tarragona, un càrrec queocupa des de la defunció del regidor AlbertAbelló.

Advocat, esportista inou en la política

Candidat de Junts per Tarragona a l’alcaldia

Dídac Nadal

“Una llista unitàriasense ERC i la CUPperdia el sentit”

ARXIU

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

participar en un pacte postelectoral perdesbancar Ballesteros?Sí. No cal enganyar a ningú. Amb quimés còmodes ens podem trobar és ambERC. A més portem molt de temps treba-llant en diferents espais de manera con-junta. Jo no tindria cap inconvenientque, sent nosaltres la llista guanyadora,ERC formés part del govern local ambnosaltres.

Vostè és fill de Joan Miquel Nadal, queva ser durant divuit anys alcalde. Això elbeneficia o el perjudica?El meu pare té un perfil de polític amb elqual m’identifico perquè va ser valent, vaser capaç de prendre decisions i decidir. Iquan fas això pel camí deixes algú ambun cert disgust. Així, hi ha gent que pottenir un bon record del meu pare peròtambé altres persones que ni tan solsvulguin escoltar-me. Però amb indepen-dència d’això i pensant que el meu avitambé va ser polític, del Partit Socialista,a mi no em genera cap problema. Esticorgullós de tots dos, és la meva motxilla ila portaré sempre.

Quin model de ciutat proposa?La primera proposta és la dignificació dela ciutat, amb tres matèries molt relle-vants: més neteja, més seguretat i la re-activació de la ciutat com a tal, tant encultura com en esport i festes. Amb totaixò el que volem és recuperar l’autoesti-ma dels tarragonins, recuperar la Tarra-gona que volem.

Molts altres candidats parlen d’una ciu-tat en decadència, molt fragmentada,amb deficiències en matèria de partici-pació, sense impuls cultural… Com s’haarribat a aquest extrem? I aquí no s’hival a donar la culpa a Ballesteros perquèCiU va governar durant divuit anys...En els últims anys l’alcalde s’ha centratmés en projectes megalòmans que en eldia a dia de la ciutat. Aquest ha estat elprincipal problema. A més, en momentsclau, com ara l’octubre del 2017, on no hi

era ni se l’esperava, s’ha col·locat de per-fil i això ha generat desil·lusió a tots elstarragonins. I això ha repercutit en l’au-toestima.

Vostè insisteix que cal un canvi genera-cional...En els últims vint anys han canviat mol-tes coses i, en canvi, la generació que di-

rigeix la ciutat forma part encara de lavella política, mot distanciada de les xar-xes, de la modernitat de la ciutat. Ara hade fer un acte bondadós i entregar lesclaus a la generació següent. A Tarrago-na ha arribat el moment d’un canvi mésprofund que no pas un canvi d’alcalde.Necessitem un canvi de mentalitat, quepassa per un canvi generacional.

Creu que el context nacional acabaràafectant els resultats electorals de les

municipals a Tarragona?Tot el que estem vivint afectarà els resul-tats, és impossible separar la situació na-cional de la situació local, però sense per-dre de vista la situació de Catalunya, elsnostres presos i la recuperació de la de-mocràcia a l’Estat espanyol, a Tarragonatenim tants dèficits que o posem el focusen els temes locals i prenem decisions rà-

pid o tindrem un problema greu de futur.

Per fer coses es necessiten diners i vostèel que planteja també és rebaixar la pres-sió fiscal als tarragonins. Fins i tot parlade reduir l’IBI. No és contradictori?Les famílies de Tarragona estan pagantun dels IBIs més alts de tot Espanya. I siTarragona té una política de gran impac-te fiscal i tributari i no veiem que hi hagiun trasllat en mesures directes per millo-rar la ciutat, és que alguna cosa estemfent malament. Les famílies han de pa-gar menys IBI i el que cal és una gestiómolt més eficient del pressupost.

Com va viure l’1 d’octubre?Vaig estar a tots els col·legis de Tarrago-na i ho vaig viure de manera directa. Noestic d’acord amb el que va passar. No es-tic d’acord amb la gestió del problemaque l’Estat espanyol ha posat al damuntde la taula i com a advocat estic absoluta-ment inquiet pel que està passant amb lajustícia. Ho visc amb sorpresa i amb an-goixa.

Veu eficient la batalla del president Tor-ra amb els símbols?Malgrat que he viscut allunyat dels sím-bols en general, entenc que el presidentTorra, atesa la manca d’altaveus viables ieficients, ha d’utilitzar qualsevol elementque pugui estar en debat o discussió perpoder fer d’altaveu. Ha cregut conve-nient exagerar el debat per tenir un alta-veu sobretot d’abast internacional. ■

❝Les famílies de Tarragonaestan pagant un dels IBIsmés alts de tot Espanya ino veuen els resultatsd’aquesta pressió fiscal

Un dels meus reptes siaconsegueixo l’alcaldia ésrecuperar l’autoestimadels tarragonins, que estàmolt malmesa

❝

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019

1180

29-1

2090

36Q

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

197415-1184971T

Amb el mateix to prudentdels exconsellers Jordi Ja-né i Meritxell Ruiz en lasessió anterior, l’exdirec-tor general dels Mossosd’Esquadra Albert Batlleva assegurar ahir a la saladel Tribunal Suprem quejutja els independentistescatalans que “diversosmotius polítics, personalsi familiars” van decidir-lo apresentar la dimissió, eljuliol del 2017, al nou con-seller d’Interior, QuimForn. Entre els motius po-lítics, Batlle va manifestarque “no se sentia còmode”amb l’evolució dels fets iamb els “socis del govern”:“La CUP havia demanatdiversos cops la meva di-missió per actuacions poli-cials.” L’exdirector va sermés contundent en defen-sar la professionalitat delcos dels Mossos i de JosepLluís Trapero, a qui ell vaproposar per al càrrec demajor el 2016, i a desvin-cular-los de l’1-O. “Vaig dirque els Mossos semprecomplirien amb la llei, i ai-xí ha estat”, va sostenir.

Davant la insistència dela fiscal Consuelo Madrigalper qüestionar el major,Batlle li va respondre:“Trapero era molt gelós deles actuacions de policiajudicial i mai hauria accep-tat una ordre política.”

Abans, va declarar JoanIgnasi Elena, que va expli-car l’origen del Pacte Na-cional pel Referèndum,aprovat pel Parlament a fi-nals del 2016 i que va obte-nir el suport de més de4.000 entitats de Catalu-nya per impulsar que elsgoverns català i espanyolarribessin a un acord peldret a decidir, i que juris-tes de renom veien “viableen l’àmbit constitucional”.Els fiscals no van fer cappregunta a Elena tot i in-cloure el pacte en el relatcriminal. L’alcaldessa deVilanova i la Geltrú, NeusLloveras, també va ser in-

terrogada com a presiden-ta de l’Associació de Muni-cipis per la Independència(AMI). “Els plens munici-pals van donar suport polí-tic al govern pel referèn-dum, però no van organit-zar res”, va aclarir Llove-ras, que va detallar que el20-S va anar a declarar a lafiscalia superior de Catalu-nya com a investigada peraquest suport, com altres700 batlles dels 900 que hiha a Catalunya, que al finalvan ser 70 i dels quals sishan estat denunciat perhaver cedit locals l’1-O.

A la tarda, la cap de pro-tocol de vicepresidència,

Anna Teixidó, va explicarque el 20 de setembre del2017, en els escorcolls dela Guàrdia Civil a la seud’Economia, van atendre“en tot moment” els res-ponsables del cos armat, ique aquests es reunien so-vint amb caps dels Mos-sos, al vestíbul. Hi va afegirque, gràcies al cordó de vo-luntaris de l’ANC, ella vasortir fins a quatre cops del’edifici, i que l’expresi-dent de l’ANC Jordi Sàn-chez, i l’exdiputat LluísLlach es van oferir a acom-panyar la lletrada de l’ad-ministració de Justícia i lacomitiva judicial per sor-tir-ne, que no van accep-tar. I tres excaps d’Uni-post no van poder aclarirqui va emetre una profor-ma per intentar cobrar aTreball cartes per als inte-grants de meses de l’1-O.

El judici al TSJCD’altra banda, el TSJC hacomunicat a la fiscalia,l’advocacia de l’Estat i Voxque tenen 10 dies per pre-sentar els escrits d’acusa-ció i la prova que volen peljudici contra els exmem-bres de la mesa del Parla-ment Anna Simó, LluísCorominas, Ramona Bar-rufet, Lluís Guinó, i JoanJosep Nuet, i l’exdiputadade la CUP Mireia Boya. No-més els poden acusar peldelicte de desobediència,pel qual els va processar elSuprem, que a darrera ho-ra els va separar de la cau-sa principal. Llavors la fis-calia va demanar per a ellsun any i vuit mesos d’inha-bilitació per a càrrec pú-blic i una multa de 30.000euros. Després, les defen-ses hauran de presentarels seus escrits i el tribu-nal, format per Jesús Ma-ría Barrientos, Jordi Seguíi Carlos Ramos (ponent),fixarà la data de la vista. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Batlle desvincula els Mossosi el major Trapero de l’1-Oa L’exdirector de la policia afirma al Suprem que va dimitir en “no sentir-se còmode” a Sànchez iLlach es van oferir per acompanyar la secretària judicial a sortir d’Economia, segons una testimoni

L’Audiència de Barcelona hadonat la raó a l’Ajuntament ila Generalitat i ordena al titu-lar del jutjat d’instrucció 7 deBarcelona que reobri la inves-tigació de les càrregues de lapolicia espanyola que es vandenunciar al centre TriniJovel’1-O.El magistrat consideraque l’acció dels agents “noera desproporcionada” ja quetreien els concentrats, tot ique set persones van resultarferides lleument. Les acusa-cions mantenen, però, que noera un centre públic i que, per

Albert Batlle, en la seva declaració com a exdirector general dels Mossos, ahir en el judici al Suprem ■ EFE

tant, els policies “es van exce-dir del mandat judicial”.

De les càrregues, el jutgeen va obrir una causa central i26 peces per cada escola onhi ha denúncies, que sumen41 agents investigats. Va arxi-var 18 peces en no veure de-licte o en no poder identificarpolicies. L’Audiència, que persegon cop li fa reobrir una pe-ça, indica al jutge que ha de fi-xar si les ordres policials i l’ex-ecució van ser correctes “englobal” en la causa centralper aclarir la de les peces.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més càrregues policials, al jutjat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201920 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Mercat del ram, mercat de CalafCada mitjà va veure el que va voler alsegon debat electoral televisat. Medi-terráneo diu a l’editorial: “Sánchezresisteix la pinça Casado-Rivera.” Li-bertadigital.com, en canvi, assegura:“La dreta demostra la seva superiori-tat.” Però Ignacio Varela, a Elconfi-dencial.com, escriu: “Tots hi guanyenquelcom, tret de Casado.” Raúl delPozo, inclement, diu a El Mundo: “Vaser un programa de Gran Hermanoamb tres maniquins i un milhomes deVallecas que va ser el més moderat.”A Huelva Información, Dimas Habaendevina la tecla: “El repte no ha deser posar fi a l’independentisme sinóa la pobresa i la desigualtat.”

Sobretot, no comencema parlar gruixutAndrés Chaves escriu: “Torra nonomés és idiota, sinó que creu queCatalunya és el cul de la humani-tat i ho està aconseguint. Un culque fa pesta d’irracionalitat, in-justícia i sectarisme.”

Carmen Ferreras afirma: “Als su-premacistes catalans cal respon-dre’ls per la via de la tradició, elque ha fet la localitat de Coripe,davant l’alcalde de la qual em trecel barret.”

Si són dels nostres,llavors està bé

L’interès amagatdels socialistesPregunta retòrica d’Antonio Bur-gos de per què el PSOE ha condem-nat el cas Coripe: “No se’ls ha de po-sar malament, si gràcies al que orde-ni el que ha estat Judes a Coripe potSánchez seguir sent president?”

Sort en tenim de Cayetana Álvarez de To-ledo (PP), que ens revela la veritat als cata-lans. Resulta que Girona “és el lloc on la de-mocràcia és més fràgil” de tot Espanya. Ide passada, ens il·lustra, l’actuació de laGuàrdia Civil a Sant Julià de Ramis va ser“absolutament impecable, admirable igentil.” Gràcies, senyora marquesa.

Álvarez de Toledo trobal’epicentre de l’amenaça

Miki Duarte, als diaris del Grup Joly, a Andalusia, veu així el re-sultat dels dos debats polítics de dilluns i dimarts passat a les tele-visions. Les baralles internes i les divisions fan que qui està callati com absent en surti guanyant. És a dir, el franquisme.

Com més maror, més peix

QÜESTIONS TÈCNIQUES

“És lògic respondre primer ala defensa que t’ha proposat”

l Suprem van començar a declarar ahir els testimonis ci-tats per les defenses. L’advocat Jordi Pina va demanar

que primer fossin interrogats per la defensa que els ha re-querit; després, per les acusacions, i, finalment, per la restade defenses. La lletrada Natàlia Frigola veu “lògica” la petició.“Que responguin primer a qui els ha citat serveix per enten-dre millor per què han estat proposats. En aquest judici nos’havia sol·licitat expressament, però Marchena pot variarl’ordre seguit fins ara”. A banda d’això, l’Audien-cia Nacional ha absolt Sandro Rosell, que haestat 21 mesos en presó preventiva. “Quanla sentència sigui ferma, té dret a demanaruna responsabilitat patrimonial a l’Estat.”

A

Natàlia Frigola

LA TERTÚLIA

“Si després de les conclusionsno deixen anar tots els presos,preparem-nos, perquè lasentència serà claríssima”

CARLES RIBERAPERIODISTA

“A les instàncies judicials esdenota incomprensió respecteal fet que a Catalunya hi haorganitzacions i un gran teixitsocial a favor del dret a decidir”

FERRAN ESPADAPERIODISTA

L’ANÀLISI

“L’Estat mira de mantenir ensilenci una realitat”

portaveu jurídic d’ERC, l’advocat Joan Ignasi Elena,va declarar ahir al Suprem com a testimoni. Relata

que es va sentir “bé” i “còmode”; i subratlla que va poderexplicar en seu judicial el Pacte Nacional pel Referèndum,del qual va ser coordinador. “El Pacte va ser un gran desco-negut. Aquesta va ser la voluntat de l’Estat, que mira demantenir en silenci una realitat: la majoria del poble de Ca-talunya, sigui o no sigui independentista, creu que la sortidaal conflicte polític es resol per mitjà d’un referèndum. Haestat interessant exposar que sindicats, patronals, clubs defutbol, ONG i partits estan a favor, majoritàriament,d’aquesta solució. Sempre hi ha hagut una voluntat moltmalintencionada d’identificar independentisme amb refe-rèndum, quan hi ha gent no independentista que és parti-dària que se celebri.” A banda, el lletrat Francesc Homs, queés el coordinador de les defenses dels encausats del PDe-

CAT, considera que els testimonis deles acusacions “han anat moltbé” a les defenses: “No s’ha

acreditat res que vagi vincu-lat a la rebel·lió, a la sedició nia la malversació.”

El

Francesc HomsJoan Ignasi Elena

GISELA PLADEVEYAL’ILLA DE ROBINSON

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 21

825316-1202318Q

Crònica d’unaempresa ensituació crítica

LA CARA I LA CREU

“Si hagués rebut unencàrrec d’un miliód’euros hauria estat eltresorer més feliç delmón”

XAVIER BARRAGANEXDIRECTOR FINANCERD’UNIPOST

“A mi em sembla que aUnipost els dissabtes i elsdiumenges no estreballava, però no ho pucassegurar”

ANTON RAVENTÓSEXPRESIDENT DEL CONSELLD’ADMINISTRACIÓ D’UNIPOST

“Els empleats cobraventard. Si haguessin enviatverí l’empresa l’hauriaagafat”

RAFAEL RAMÍREZEXCAP DE ZONA D’UNIPOST

“El Pacte Nacional pelReferèndum va néixerd’una iniciativaparlamentària que maiha estat recorreguda encontrai que continua vigent”

JOAN IGNASI ELENAEXPRESIDENT DEL PACTENACIONAL PEL REFERÈNDUM

“Set-cents alcaldes vanser citats per la fiscaliaper un documentd’intencionalitatpolítica”

NEUS LLOVERASEXPRESIDENTA DE L’AMI

“El major Trapero eramolt gelós de les sevescompetències. Mai hauriaacceptat cap ingerènciapolítica”

ALBERT BATLLEEXDIRECTOR GENERAL DELSMOSSOS D’ESQUADRA

Els extreballadors d’Unipost queahir van desfilar pel Tribunal Su-prem van parlar de conceptes molttècnics com ara “contracte marc”,“notes de lliurament”, “facturesproformes”... i van confirmar la de-licada situació de l’empresa, que el2017 tenia relacions comercialsamb la Generalitat. El 2017 Uni-post, que les acusacions fan servirinfructuosament per intentar de-mostrar el pagament de fons pú-blics per a material electoral, esta-va en concurs de creditors, els tre-balladors no cobraven al dia i s’ha-via buscat personal extern a travésd’empreses de treball temporal.

LES DECLARACIONS

Rafael Ramírez, excap de zona del’Eixample de Barcelona, va des-criure un ambient laboral compli-cat, amb empleats a favor i en con-tra del procés, i amb el temor queacceptar el darrer encàrrec de laGeneralitat posés en perill altresencàrrecs amb clients espanyols.Ni rastre de factures, però.

La llenguacatalana escola al judici

Ignorància dela realitatcatalana

La declaració del mos-so número 17130, quela mateixa sala va citarahir amb el nom d’Al-bert Donaire, va servirper escoltar la llengua

catalana al judici, un fet excepcio-nal d’ençà que va descartar-se latraducció simultània. Donaire vaenervar especialment l’advocat del’acusació particular, el vicepresi-dent de Vox, Javier Ortega Smith,que va fer veure que era incapaçd’entendre mots com “agent” o “co-ordinador”. Donaire va queixar-setambé que ell no era objecte de judi-ci i el president de la sala, ManuelMarchena, va manar-li que no es“confongués d’escenari”.

El contrast entre elque expliquen els tes-timonis citats per lesdefenses i les pregun-tes que van fent lesacusacions deixa ben

clar el seu desconeixement del fun-cionament de les institucions cata-lanes i de la mateixa societat civil.L’existència d’una unitat de media-ció als Mossos els provoca sorpresa;la Plataforma per la Llengua els so-na a associació marciana; ignorenque el Pacte Nacional pel Referèn-dum continua vigent perquè ningúhi ha recorregut en contra, i desco-neixen que la figura del major jaexistia abans que fos nomenat Jo-sep Lluís Trapero.

Rafael Ramírez, ahir ■ EFE

LES FRASES

Una galledad’aigua fredaper a Lamela

El testimoni de l’exdi-rector general delsMossos d’Esquadra Al-bert Batlle, que vaabandonar el càrrecquan Joaquim Forn vaser nomenat consellerd’Interior, demostra lagran irresponsabilitatque va representar blo-quejar la compra d’ar-mes llargues per alsMossos amb l’aplicacióde l’article 155. Erenarmes previstes perafrontar la situaciód’alt risc per alerta ter-rorista.

El bloqueig al’armamentdels Mossos

La notícia es va saberahir en plena sessió alTribunal Suprem i vaprovocar alegria entreels presos polítics:l’Audiencia Nacionalacordava l’absolucióde Sandro Rosell des-prés de gairebé dosanys de presó preven-tiva. Carmen Lamela,que va negar reitera-dament la llibertat aRosell, és la mateixamagistrada que va dic-tar presó per als inde-pendentistes catalansque són jutjats.

Dos titulars van ator-gar ahir protagonismea l’exconseller d’Em-presa Santi Vila. D’unabanda El independien-te anunciava que la fis-calia s’oposa que li si-gui retornada la fiançade 50.000 euros. El se-gon titular el propor-cionava el mateix Vilaen un article a La Van-guardia on escriviaque “la identitat nacio-nal hauria d’estar cir-cumscrita a l’esfera es-trictament privada dela vida”.

Dos titularscridaners per aSanti Vila

L’ALTRA CARA DEL JUDICIXEVI SALA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 201922 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

El govern va acordar ahirdenunciar davant la fisca-lia especialitzada en delic-tes d’odi i discriminació lacrema i afusellament d’unninot que representava elpresident Carles Puigde-mont diumenge a Coripe,Sevilla, perquè entén queels fets podrien ser consti-tutius d’un delicte d’inci-tació a l’odi. Així ho vaanunciar la consellera dela Presidència i portaveude l’executiu, MeritxellBudó, que va retreure a lafiscalia i a la policia espa-nyola que no hagin actuatd’ofici en aquest cas, a di-ferència de la persecuciódels cantants Valtònyc iPablo Hassel, dels actorsWilly Toledo i Toni Albà,dels titellaires de Madridinvestigats per enalti-ment del terrorisme, delregidor del nas de pallassoJordi Pessarrodona, de lespiulades d’Albert Donaire iHèctor López Bofill, de l’al-calde de Verges o del me-cànic de Reus denunciatper un delicte d’incitació al’odi per haver-se negat areparar el cotxe particulard’una agent de la PolicíaNacional.

El govern va prendre ladecisió de manera “unàni-

me”, inclosos els conse-llers d’ERC. Es dona la cir-cumstància que el númerodos de la formació per a leseleccions de diumenge,Gabriel Rufián, va afirmardilluns que li semblaria“una salvatjada que algúacabés davant d’un jutge”per aquests fets, pels quals

sí que demana responsabi-litats polítiques.

En qualsevol cas, Budótambé ha trobat a faltaruna denúncia contundentdel PSOE i el PSC dels fetsde Coripe, un municipi go-vernat pels socialistes, en-cara que no espera en capcas que arribi una con-demna seva abans de leseleccions, “perquè tot elque és anticatalà els dona-rà vots”.

El govern tampoc no es-pera gestos del presidentespanyol i candidat delPSOE, Pedro Sánchez,cap a Catalunya abans del28-A, però confia quel’executiu que surti de leseleccions reprendrà el dià-

leg amb la Generalitat perparlar també d’autodeter-minació. “Esperem que lespersones responsables delgovern d’Espanya tambéentenguin que el diàleg ésnecessari, deixin de fercampanya electoral, pas-sin a governar i que, quangovernin, obrin aquestdiàleg”, va augurar Budó.

D’altra banda, la porta-veu va qualificar d’“escàn-dol majúscul” l’abús que fala justícia a l’Estat espa-nyol de la presó preventi-va, tant en el cas de l’ex-president del FC Barcelo-na Sandro Rosell, que haestat absolt després de 21mesos tancat, com en eldels presos polítics. ■

El govern porta a la fiscalial’afusellament del ninotde Puigdemont a Coripea Budó retreu al ministeri fiscal i a la policia espanyola que no hagin actuat d’oficia L’executiu creu que l’absolució de Rosell demostra l’abús de la presó preventiva

Emili BellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Un moment de la reunió del govern d’ahir ■ ACN

“Ens sorprèn que fins adia d’avui ni la fiscalia nila policia hagin actuatd’ofici quan sí que hovan fer en casos comara el de Valtònyc”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN

SOCIETAT

Un estudi de l’Institut de SalutGlobal de Barcelona ha calcu-lat que l’exposició anual a lespartícules en suspensió demenys de 10 micrograms dediàmetre i de menys de 2,5micrograms roba 125.000anys de vida saludable a la jo-ventut europea. L’anàlisi, pu-blicat a la revista InternationalJournal of Environmental Re-search and Public Health, haavaluat la càrrega de malaltiade la població infantil dels 28països de la UE per a set fac-tors de risc ambientals: con-

Presentada l’obramagna dels castells

SOCIETAT

Calculat l’efecte de lacontaminació en nens

Els castells, una activitat bi-centenària i declarada patri-moni cultural immaterial perla Unesco, havia de tenir la se-va obra magna. I ja la té. L’En-ciclopèdia castellera va tenir laseva presentació més solem-ne, tot coincidint amb la publi-cació del tercer volum delsnou de què es compon l’obra,que vol ser un referent en labibliografia especialitzada.L’acte va tenir lloc ahir al mig-dia al Saló Sant Jordi del Pa-lau de la Generalitat i el va

taminació de l’aire –partículesPM10, PM2,5 i ozó– fum de ta-bac passiu, humitat, plom iformaldehid. Totes aquestesexposicions ambientals robencada any 211.000 anys de vi-da saludable a la població eu-ropea de menys de 18 anys,però les partícules en suspen-sió són les que hi tenen unaincidència més clara (59%). Elfum de tabac passiu és res-ponsable de la pèrdua de42.500 de salut en generarmalalties, discapacitats omorts prematures. ■ X.A.

obrir la consellera de Cultura,Mariàngela Vilallonga, que vaposar èmfasi en els valors quetransmet l’activitat castellera.Tot seguit van intervenir el co-ordinador de l’obra, XavierBrotons; l’editor, Jordi Ferré, iel president de la Coordinado-ra de Colles Castelleres deCatalunya, Roger Gispert, quevan justificar l’oportunitat detreure al mercat una obra en-ciclopèdica dedicada als cas-tells i escrita pels millors es-pecialistes. ■ JOAN BEUMALA

L’‘Enciclopèdia castellera’ es va presentar ahir al Palau dela Generalitat ■ JORDI BEDMAR