La Torre 21, tardor 2006
-
Upload
jove-de-sitges -
Category
Documents
-
view
234 -
download
0
description
Transcript of La Torre 21, tardor 2006
La Torre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES
Núm. 21 Octubre 2006
El4de8 ja és sitgeta! .... -- ....
'IIImllll '" ~~~~ .
2 / Octubre 2006 LA TORRE
Aquesta imatge va servir per il·lustrar els fullets que la Jove va editar a comen9ament de temporada com a reclam promociona!. La preséncia de caso tellers i castelleres de diverses generacions en la Colla es posa de manifest en aquesta fotografia realitzada davant la imatge més emblemática de la vila.
La Torre Revista de la Colla lave de Castellers de Sitges
Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges
Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i Santi Terraza
Hi col·laboren en aquest número: Gerard Coll, Osear Farrerons, Salvador Miret, Helena Palumbo i Ignasi Serrano
Fotografies: Josep Caballé, Jordi Dólera, Esperan~a Fabra, Imma Farreró, Lídia Gázquez i Angie Mirabent
Impressió: L'Eeo de Sitges SL
Tirada: 500 exemplars. Distribueió gratuIta
Adr~: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d'en Boseh, 14. 08870 Sitges (Penedes)
La Colla Jove de Castellers de Sitges reeomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anuneiants
CARTA DEL PRESIDENT
Una colla, un poble, un sentime:nt SANTI TERRAZA
La consecució del 4de8 ha estat, sense cap mena de dubte, el moment més dol~ deIs primers tretze anys de trajectoria de la colla. El 4de8, pel que suposa en termes castellers; pel que ha representat en les aspiracions de la Colla en els darrers deu anys, i pel valor afegit que implica ser la població més petita -juntament amb Valls- en tenir-lo descarregat ha de ser, necessariament, un punt d'inflexió en la, ja de per sí, trajectoria positiva de la Colla.
Pero l'arribada d'aquest 4de8 ha estat, si més no, encara més especial del que mai haguessim pogut somiar. L'esplendida resposta de l'afició sitgetana a la nostra cita amb el carro gros, el passat 24 de setembre al Cap de la Vila, ha constitult un valor afegit a la gesta d'assolir el castell. El suport rebut als assaigs previs (en tres ocasions es va superar el centenar de persones al Palau!) i l'excel·lent complicitat entre la colla i el públic viscut en l'exhibició ha refor~at encara més els solids vincles entre la lave i Sitges. Comprovar que l'emoció, les llagrimes vessades i l'alegria exhultant per fer el 4de8 no eren només de castellers de la love sinó de tants i tants sitgetans que es van concentrar al Cap de la Vila per empenyer en una de les pinyes més grans que s'hagin pogut dibuixar mai, ens omple d'una satisfacció afegida.
La Colla esta orgullosa de Sitges. 1 Sitges ha demostrat que esta orgullos de la seva colla. Les felicitacions rebudes, l'alegria compartida, la Colla com a eix de la notícia... aquestes darreres setmanes resultaran inoblidables per a tots els qui hem tingut la sort de viure aquest moment historic, que, com ja s'ha escrit, passara a la historia no únicament de la Colla, sinó del poble. L'acte organitzat el passat 21 d'octubre per agrair i oferir el 4de8 al poble de Sitges va ser un bon testimoni d'aquesta alian~a entre la lave i el seu entorn, que farem els possibles perque es mantingui en el temps. Camí i feina afer, n'hi ha.
1 de la mateixa manera que la lave refor~ la complicitat amb Sitges, ho fa tambné amb el que és el seu segon poble, Ribes i, de fet, tot el municipi en sí. La Colla ha establert uns acords amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per garantir un calendari fixe d'actuacions anuals al munmicipi, tal com es fa, des deIs inicis, amb Sitges. La bona predisposició del consistori, la gran quantitat de ribetants presents a la Colla i la gran importancia estrategica que la love li dóna a Ribes constitueixen arguments a favor d'aquesta nova alian~a, que l'any vinent haura d'estendre's també al terreny cívic i cultural tant de Ribes com de les Roquetes.
LA TORRE Octubre 2006 / 3
EIs sominis es poden complir LA JOVE DESCARREGA EL PRIMER 4DE8 EN UN CAP DE LA VILA PLE COM MAl
S.T.
En la ment de molts castellers sitgetans la consecució del4de8 ha estat un somni simulat infinitat de vegades. Centenars de components que alllarg deIs anys han llult la camisa de la Jove o, en la seva epoca, deIs Castellers de Sitges, havien somiat en algun moment de la seva trajectoria castellera en fer l'aleta al carro gros, la construcció que marca la frontera i que obre les portes a una altra categoria de castells, la de les colles grans.
El 24 de setembre de 2006 el somni es va complir, i la Colla Jove de Castellers de Sitges va demostrar la seva plena autoritat i categoria per entrar, per merits propis, en el grup de colles que ha descarregat el castell de s. El4deS es va fer, per fi, en versió sitgetana. 1 de quina manera!
A l'entrar al Cap de la Vila, els castellers de la Jove ja intulem que seria una jornada especial. L'excel·lent entrada que registrava la pl8.9a, l'ambient que s'hi respirava, la cara de confianr;a deIs castellers i les mirades de complicitat deIs centenars (milers?) de sitgetans que volíen ser al costat de les camises de color vi en aquest moment tan especial feia preveure que Marina feia l'aleta del 4deS i que es getans havien somiat ansiosament el castell somiat era més a prop que va mantenir fins una estonma llar s'havia rendit, per fi, a la Jove. mai. ga després que els segons haguessin L'actuació, pero no va acabar, ni
El4des va pujar ferm, solid i fort. baixat de la pinya ha esdevingut ja molt menys, amb el 4deS, ja que en 1 rapid, perque a menys d'} minut i un deIs episodis més emotius de la segon ronda es va plantar el sde7 i 20 segons de sonar les gralles ja es historia recent de Sitges. Abrar;a en tercera un 4de7 amb l'agulla, tava dibuixat al Cap de la Vila. La des, crits de rabia, llagrimes que que va demostrar que la colla, quan baixada de la canalla va ser modelí maldaven per sortir i alegria, molta cal, també sap treballar els castells i ca i només a la sortida de dosos es alegria van invair el Cap de la Vila, no cedir ni un pam. Quatre pilars va registrar moments de perill quan no únicamente entre els qui llulem de 4 parats a segons pels quatre heuna rengla es va obrir massa i algun la camisa de color vi, sinó també roles baixos del 4de8 van cloure la peu va marxar de lloc. Pero res va entre altra gent que ha passat per la jornada historica. impedir que el 4de8, tal com havia colla, entre excomponents deIs Cas Al nostre costat, els Capgrossos estat coronat fos també descarre tellers de Sitges o, simplement, en de Mataró van fer Sde7, 3deS i torre gato tre gent del poble. La causa estava de 7, mentre que els Castellers de
L'esclat d'alegria que es va pro més que justificada: el 4deS, el cas Sant Cugat van plantar el 3de7, el duir a la plar;a en el moment que la tell que diverses generacions de sit 4de7 i el sde6.
4 / Octubre 2006 LA TORRE
EL 4DE8 JA ÉS SITGETA
La Jove ofereix el4de8 al poble LA COLLA ORGANITZA UN ACTE D'AGRAIMENT PEL SUPORT ALS ASSAIGS I LACTUACIÓ
La Jove va organitzar el passat 21 d'octubre un acte de commemoració i agralment al poble de Sitges per la consecució del 4de8. La iniciativa tenia com a objectiu ressaltar els vincles entre la colla i el poble, amb la idea d'enfortir aquesta relació, aconseguir noves dosis de penetració social i oferir
una imatge de solidesa com a entitat local. El resultat va ser positiu, ja que l'acte va reunir una gran convocatoria de gent i va presentar un perfil emtiu i festiu, alhora, sense deixar de banda el seu vessant institucional.
Presentat per Lídia Gázquez, a l'escenari va intervenir el president,
Els assaigs del carro gros van donar el seu fruit
EIs assaigs de 4de8 es van plantejar just després de Festa Major. Tot i aixo, ja el 22 d'agost es van pujar els quints damunt la pinya i es va fer el primer 4de7 net fins aixecador, gracies a la gran assistencia registrada al Palau. El día 8 de setembre es va fer un assaig especial, amb convocatoria a través d'sms, on es va fer el4de7 net fins aixecador i es va pujar el peu fins a quints. L'n de setembre, a les Roquetes, després de l'actuació, es va tomar a pujar el peu fins a quints. 1 l'assaig del día 15, un altre cop amb més de cent persones al Palau (amb la col·laboració deIs Matossers) es va fer el 4de7 net sencer i el peu fins a dosos, a més d'un altre fins a quints.
Santi Terraza, que va exposar els motius de la iniciativa i va apostar per solidificar encara més els llar;os entre la Jove i Sitges. A cotinuació es va emetre un esplendid vídeo del 4de8 editat pel Santi Roig i que recoBia imatges de les diverses entregistracions de l'actuació,juntament amb gravacions fetes a la canalla. La castellera Alba Gracia va fer llegir un emotiu text (reprodult a la pagina 5), acompanyada amb el toe de eastells interpretat per l'Escola de Grallers.
Tot seguit, el casteller vilafranquí Eloi Miralles -que va obtenir el primer Guardó de la Jove, l'any 1995- va llegir un pregó del 4de8 de la Jove en el qual resslatava la trajectoria castellera de Sitgtes i el moment historic que es va viure al Cap de la Vila el 24 de setembre. Per cloure l'acte la regidora de Cultura, Ángels Parés, i l'alcalde, Jordi Baijet, van adrer;ar unes paraules. Després. els membresde la canalla van descobrir la placa que ja regna al Cap de la Vila i que, amb la reproducció del castell, diu "En aquest plar;a. la Colla Jove de Castellers de Sitges va descarregar el 24/09/06 el seu primer 4de8. En reconeixement a tots els castellers sitgetans".
LA TORRE Octubre 2006 / 5
Anys d'espera A continuació reprodu'im el text que la castellera Alba Gracia va redactar
i llegir en l'acte de cornmemoració del primer 4de8, celebrat el passat dissabte 21 d'octubre al Cap de la Vila.
El Cap de la Vila és pIe de gom a gom. Que hi ha? És l'Entrada de gralles? No. Són els diables cremant carretilles per Sant Bartomeu? No. És la Rua de l'Extermini? No. Que hi ha? Hi ha la Jove de Sitges en la seva actuació de Santa Tecla; disposada a fer el primer 4deS de la seva historia; disposada a marcar el dia 24 de setembre als calendaris de molts sitgetans; disposada a, no tan soIs fer vibrar tots els racons de la plar,;a, sinó fer cridar d'emoció aquelles persones que amb prou feines havien aplaudit una aleta de color vi anteriorment; pero sobretot, disposada a fer la millor actuació local de la plar,;a on ens trobem ara mateix.
El cap de collafa un gest d'aproximació, de lligam, d'atenció i crida: Oriol, Tito, Siscu, Carrasco, Alba i Claudia. Nando, Santi, Júnior, Carlitos, Sarai i Anna. Joan Marc, Joan, Tuli, Jordi, Ángela i Isham. Caballé, Quique, Ignasi, Rafa, Marina i Marina; "Dos Mmines!", eh! Carrasco.
La pinya es comen¡,;a a tancar. Alguna veu crida "CapgTossos cap aquí, a aquesta banda!". La circurnferencia de caps ja es moldeja i va agafant una pelfecta linia entre ella i el público Pero no tot esta correcte: El quatre pot estar més ben quadrat. "Segons avall!"
Ara sí. La. segona pinya també es comen¡,;a a tancar: "crosses dins, primeres tocant, vents, laterals, tanquem pinya!"
Segons es col·loquen. Els ter¡,;os van darrere seu i es disposen a pujar al seu pis. Quarts i quints ja estan arrenglats a les esquenes de cada pilar. Tothom al seu lloc: tronc, pinya, gTalles i, sobretot, públic impacient.
Uns segons de silenci i... Quarts amunt!
Les gralles comencen a tocar. Les quints, agafant el camal deIs terr,;os, esperen l'ordre de pujar. Mentrestant, eIs quarts ja han 3lTibatal seu pis i eIs ter¡,;os senten el primer pes sobre de les 5e\-es espatlles. El segon pes, pero, s'inicia cap a dalt QUtllS amunt!
Elles 3lTiben al seu lloc i el tronc agafa la fermesa d'un tronc irrunutable: un tronc dret, rigid; pero a la \egada delicat i fr1J.gil.. Tanmateix, aquesta delicadesaés protegida amb "for¡,;a, equilibri, valor i seny". Pero jo encara diria més: il·lusió. 1, qui porta la il·lusió en una gran farnília? La canalla.
Els dosos! L'aixecadora! L'enxaneta! Ja estan tots. Les quatre rengles senten eIs seus nens com ascendeixen per coronm' la construcció. Cada casteller, al sentir-los, incrementa la seva emoció; incrementa la seva alegria; incrementa la seva valentia i incrementa la seva seguretat d'aconseguir l'objectiu.
Els dosos co].]oquen el peu dret; col·loquen el peu esquerre. Uns primers aplaudiments, i no oon pas tímids; sinó que al contrari, adelanten el que esta a punt d'ocórrer. L'aixecadora s'agafa de les espatlles del dos. Unacama, l'altra; un peu, l'altre. Corre, agafa't! Més aplaudiments, pero aquesta vegada "in crescendo". 1 per fi... Un, Dos Tres. CARREGAT.
On som? Crits, xiulets, aplaudiments... El Cap de laV¡]a és apressat per una alegria desmesurada. Els cors deIs castellers quasi surten del pit; quasi surten de l'escut Més aplaudiments. Esg3lTifances, peIs de punta, tremolors, moviments osciJ.lants, nervis, agitació, palpitacions, excitació, vibracions.... i entremig d'aquest rebombori trobem una serenitat aclaparadora que és el motiu que fa que el castell no quedi només aquí.
Mentre l'enxaneta i l'aixecadora descendeixen peIs pilars, tots eIs alla presents oon conscients que lametaés propera icadavegada se sumen més veus, se sumen més castellers de cor, el públic, a poder descarregar el ClliTO gros. QJ.¡an eIs dosos toquen la pinya, les gralles queden mudes. 1 no pas perque deixin de tocar, sinó perque la clamor sortida de les cordes vocaIs del Cap de laV¡]a apaga un deIs millors sons de Sitges. 1quan les quints es disposen a baixarja no hi ha treva pel silencio Una forta munió de veus crea una gran bombolla de felicitat; cap persona és al món real,
Els quarts, que ja no poden contenir-se l'excitació, exploten d'entusiasme i transmeten el sentiment que vam sentirtots pIegClts: satisfacció.
La jovial bomba ha explotat i, per fi, el castell s'ha DESCARREGAT! Els aplaudiments són incessables i ja es comencen a veure les primeres lla,grimes d'alegria: un quart assenyala a I'infinit; un segon tira la se\Cl gona al cel; un terr,; cau a la pinya estupefacte; una quintjaploraabans de tocar teITa... tota la pla¡,;a esta eurorica. 1 mentre la Jove canta i salta, les gralles finalitzen la seva can(,;Ó tot atribuint a un castell de color vi el implacable nombre vuit.
Deu anys persegui.nt aquest objectiu, pero, per fi, la Jove de Sitges és colla de vuit Nou caigudes del "cmro gros", pero, per fr, la Jove de Sitges és colla de vuit. Desenes de desil·lusions, pero, perfi, laJove de Sitges és collade vuit. Milers de vegades cantant "volem, volem, volem; volem 4deS!", pero, per fr, podem cantar "tenim, tenim, tenim; tenim4deS!".
1des del 1passat diumenge 24 de setembre, perfi, laJove de Sitges i, sobretot, el poble de Sitges esta a la llista de poblaacions de castells de vuit.
1no només aixo, sinó que aquesta petita, pero gran farnília ha demostrat que és cap~ i sera cap~ d'assolir eIs nous objectius que es proposi. Aixo sí, sempre i quan no es perdi aquell vincle invisible pero poderos, que varem sentirtots eIs que estavem aquella tarda de setembre en aquesta mateixa pla¡,;a.
ALUM-METALL
Serralleria metal·lica tancaments d'alumini
Exposició ¡venda Talle Centre Comrcial Oasis - Local 65 C. Comas i Sola, 1 Tc!' i Fax 93 894 07 58 Te!. 93 896 29 3 O 870 SITGES 088\0 SANT PERE DE RIBE
CA(CATS ROSELL
Carrer 1 de Maig, 2-4 Sitges Tel 93 894 4614
6/ Octubre 2006 LA TORRE
"Jo, de la Jove i faré el4de8. Passa-ho!" Un deIs exits deIs assaigs multi ..'
tudinaris previos a Santa Tecla va ser una campanya a través d'sms "Assaig de 4d8, dv 8 a ls 22.30h convocant els castellers i altra gent al palau dl rei moro. Ajuda,ns a del poble al Palau per fer les proves omplir el palau x fer les millors de carro gros. La nova comunica proves i fer realitat el somni!!! ció va ajudar a omplir el pati del Comptem amb tu? Passa-ho" Palau en més d'una ocasió.
> No es un somni,es una realitat.Com quan passa una desgracia no ets conscient del q ha passat fins al cap duns dies,pero avuija podem anar asimilant el q hem fet, jo ara tinc 7 hores davioi per seguir adonantme q despres duns anys dificils on shavia planetjat fins i tot la dissolucio... hem remuntat la situaci' o i hem fet el que tots somiavem,hem fet HISTORIA, ens ho mereixiem. Ara nomes queda no baixar la guardia per seguir fent HISTORIA... Visca la JOVE!! > Unicamente los grandes pueden hacer cosas grandes. Visca lajove! > Aixo es una passada, som historics > Senzillament genial. Ets un crac! Un autentic casteller de coro Enhorabona! > EIs somnis es pdn complir. Tants anys pnsnt en akst moment... i ha stat + gran dI q m,havia imaginat. Sempre joyel > Enhorabuena campeones! sois los mejores! > Impressionant! M'heu fet emocionar com mai! Moltes felicitats. > FELICIIITAAAAATS!!!!!
> Mai hauria pensat que un castells podia fer-me plorar. FELICITATS!!! > Felicitats. ja era hora amic. Us ho mereixieu. Es un gran moment per a la colla, hi ha molts castellers que han treballat molt per auest moment > ENHORABONA CAMPIONS. us estimo! > Impresionante 4 de 8. Se os felicita. Nos vemos en el Janio's. > Gracies per fer-nos felir;os. Ha estat una passada. Us ho mereixieu!! > Depart de la Colla Vella de Diables, enhorabona > Mai havia vist tanta gent plorar d'alegria. Enhorabona! !! > Fins i tot mons pares van pujar a veure eI4d8!!! 1 el meu fill va entrar a casa cantant "1 jove, i jove... ". Enhorabona. > Moltes felicitats. Ens vau fr vibrar molt. Espero q vinguin mes tardes com la d'ahir. .. > Ser de la jove es una de les coses + grans que mha passat en ma vida. Tardes com la dahir valen un tresor. semprejove !!
1 també els sms, reflexe viu de la vida actual, van ser testimoni de les felicitacions rebudes per castellers de la colla un cop fet el 4de8. N'hem aplegat una mostra, que reprodui'm a continuació, mantenint l'anonimat del receptor i l'emissor.
> Heu stat gnials! El kp de la vila fins la bndera i totom sha emocionat amb aquest kstell inmenso Felicitats! > "Si, si, si, tenim el 4/8. Si, si, sija som colla de 8. 4/8, 5/7, 4/7a 4p/4 tot descarregat : millor actuació de la Historia . Colla Jove de Castellers de Sitges > Moltes felicitats per aquesta important fita. Estic molt felir; per vosaltres. Enhorabona. > FELICITATS JOVE! > Estem a Bcn a la trobada de gegants i ja ens hem assabentat de la gran noticia. Estem moltents per vosaltres. Felicitats. > Moltes felicitats de part de l'Agrupa. Compartim un espai i tbé comprtim ilusions. > Sitges colla de 8? era un somni? collons, els somnis tmbé es podn fr realitat > Nen, ha sigut increible. Moltes felicitats. Aixo sha de celebrar. Por todo lo alto! > Enkra que sigui amb retard, felicitats.va ser fantastic! > Felicitats i un petonet. No us passeu aksta nit, eh! :-)
LA TORRE Octubre 2006 / 7
OSCAR F. C.
A pla<;a alguns castellers de recent incorporació van veure el que per ells eren moltes cares noves. Devien sentir-se sorpresos. Pels que portem més anys, simplement ens vam retrobar amb molts companys. Diguem que a pla<;a érem unes cent-trenta camises, aproximadament. Per tant, el doble que en molts assajos (exceptuant els assajos especials de 4de8). Aixo no ens havia passat gairebé mai. 1 és molt positiu.
M'explico. En els primers anys, la manca d'experitmcia en algunes coses ens va portar a tots plegats a exigir un compromís considerable als membres de la pinya. Després
vam veure que aquesta decisió era poc encertada, i durant els següents anys vam anar rectificant. PodrÍem dir que, d'una banda, seguim considerant que els membres del tronc tenen un compromÍs gran, intens, pel que fa a assajos i actuacions; d'una altra, pero, entenem que a aquells que ocupen posicions de pinya no se'ls pot exigir gaire més del que ells propiament han volgut assumir. Dones bé, el fet de ser tan exigents els primers anys va fer que molts deIs que desconnectaven de la colla (moment que a tothom li arriba, tard o d'hora, ja se sap, altres prioritats, família, treball, estudis, altres formes d'oci) ja no tornaven a
vestir la camisa... ni per Festa Majoro No volien sentir-se pressionats.
Ara les coses, coro heu pogut veure i comprovar, han canviat. Mortunadament. No solament tothom és benvingut a la colla, sinó que a més tothom és benvingut encara que vingui un o dos cops l'any. No solamentja ningú se sent pressionat, sinó que a més pot venir tant il·lusionat com qualsevol altre. És una nova forma d'implicació que, per cert, resulta altament positiva per a la colla. Dit amb altres paraules: comptar amb trenta o quaranta d'aquestes camises a pla<;a, o les que siguin, és a dir, amb un gruix de castellers que no vénen a cap assaig, fa possible que: a) la colla ofereixi al poble una bona imatge; b) la canalla agafi confian<;a; e) la resta de la colla s'engresqui, es transmeti il.lusió i optimisme; d) es puguin provar construccions amb una bona base propia; e) totes les posicions claus de la pinya estiguin ocupades per castellers experimentats. Per ferho encara més explícit: mentre que abans es podien sentir comentaris com ara 'Ja era hora que vinguessis" o "quina barra, eh, només véns per Festa Major", ara es rep al casteller(insisteixo, al casteller que ha decidit no venir als assajos) amb altres comentaris ben diferents, de l'estil de "ep, benvingut", "com estas, que fas? ens va d'allo més bé que tbagis enfaixat" o simplement "gracies per venir".
EIs que hem rondat poc o molt per les places hem comprovat que els verds o els rosats, per posar un exemple, si no tinguessin a pla<;a tres-cents d'aquests castellers que no van a cap assaig no podrien ni tan soIs pensar a proval' mai un castell de deu. Tant de bo en les diades importants deIs propers anys nosaltres també puguem seguir experimentant aquest fenomen que es dóna basicament en les colles tradicionals. Que aixo sigui possible, depen de nosaltres.
Enhorabona a tothom pel4de8.
8 / Octubre 2006 LA TORRE
Collita del 2006
SANT JORDI (23 d'abril) L'actuació d'inici de temporada
va suposar, com ja és habitual en el calendari de la Jove, els primers castells de 7, tot i havert realitzat només quatre assajos fins al momento EIs castells de set van permetre l'estrena d'algunes posicions noves per a components de la colla.
3de7, 4de7, 5de6 idos p4
SANTS (7 de maig) A Sants, la Jove va plantar un
castell de 7, fent bona la intencioó del cap de colla de fer castells de 7 a totes les exhibicions amb altres colles. A més, en aquest tres es van estrenar un segon i un quart.
3de7, tde6, 4de6a idos p4
TERRASSA (10 de juny) La Jove va tornar, per segon any
consecutiu a Terrassa i hi van plantar la c1assica de set, tot i ser el tram de la temporada que la colla té més dificultats per arrossegar camises.
4de7, 3de7, tde6 idos p4
LOURDES (25 de juny) No podia faltar una cita a l'exte
rior, i aquest any va ser la població francesa de Lourdes on la colla hi va anal' els dies 24 i 25 de juny convidats per l'Hospitalitat de la
Mare de Déu de Lourdes. 3de6, 4de6 ¡diversos p4
RIBES (2 de juliol) L'altra Festa Major de la Jove va
veure els primers castells de set de gamma alta. El5 es va plantar amb autoritat, pero el 4 amb l'agulla va presentar massa problemes de mides i no es va poder executar. Bona imatge, gran nombre de camises i bons castells, que certifiquen que Ribes és Jove.
5de7, id4de7a, 3de7 i pde5
CALAFElL (16 de juliol) El 4de7 amb l'agulla que va que
dar pendent a Ribes no va trigal' a arribar: ho va fer en una de les places on la colla hi ha anat més vegades i que enguany va ser la primera on va fer tres castells de 7
3de7, 4de7a, 4de7 i tres p4
El MORELL (30 de juliol) En aquesta petita localitat del
Tarragones -una plac;a nova per a la Jove- la colla va fer castells de 6 de rodatge, que també van permetre fer pujar a nous castellers
3de6,3de6a,4de6,p4i p4s
FESTA MAJOR L'actuació del 23 va ser un bon
inici de Festa Major (el millor rea
litzat mai), que va culminar amb l'exhibició del 27 on es va posar de manifest que el 5 i el 4 amb l'agulla demanaven ja nous companys de viatge
Dia 23: 4de7, 3de7, 5de6 idos p4 Dia 24: 3de6n, 4de6, tde6 i p4 Dia 27: 5de7, 4de7a, 4de7 i v5
LES ROQUETES (11 de setembre) La Jove va estrenar una altra ac
tuació que es pretén que sigui fixe en el calendari, amb bons castells i grans proves per al 4deS
3de6a, 3de7, 4de7 idos p4
SANTA TECLA Santa Tecla del 2006 mai es
podra esborrar deIs nostres records per ser la primera exhibició on vam fer el 4deS, a més de la millor de la nostra trajectoria. Amb lletres d'or. (El dia 23 l'atuació es va suspendre per la pluja). Dia 24: 4de8, 5de7, 4de7a i quatre p4
MONTSERRAT (15 d'octubre) En aquest marc incomparable i
en una sortida d'allo més agradable, la Jove va plantar castells de 7, malgrat haver d'aparcar el 5.
4de7, 3de7, 3de6s idos p4
TERRASSA (23 d'octubre) Un congrés a la Masia Egara de
Terrassa -fonamental per a l'economia de la colla- que es va saldar amb castells de 6 nets ¡diversos pilars de 4.
3de6n,4de6n,p4si2p4
LA TORRE Octubre 2006 / 9
F. CAZORlA Treballs de pintura
Telf. 666 44 24 90
• Pintures plástiques • Terres Florentines • Velatures d'interior i exterior • Estucs en general • Eliminadó d'estucats
• Esmalts i vernissos • Murs d'antan • Airless
"Jtf''l,¿6te'l,¿a
11t¿'e~4e"t Des de I'any 1935
Sant Francesc, 27 Telefon 93 894 38 09
10 / Octubre 2006 LA TORRE
LA TORRE Octubre 2006 / 11
12 / Octubre 2006 LA TORRE
••11:11. SITGES
P,<a Ajuntament, 7
Te!. 93 894 01 07/ Fax 93 811 15 35
Carrer Majar, 1. Tel 649759033
Carrer Majar, 3 (Júnior)
Ángel Vidal, 4. Tel 938940408
Ángel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 1210
Cap de la Vilo, 3
08870 Sitges
Te!. 93 81022 11
LA TORRE Octubre 2006/13
El Palau, la seu de la colla A comenc;;ament d'any va apa utilització d'aquesta instal·lació,
reixer la preocupant notícia que el tal com hem des deIs primers asPalau del Rei Moro es venia a uns saigs l'any 1992, a l'espera que es particulars. Després d'un llarg reguli el nou regim d'usos i funprocés de converses i negocia cions. En aquest sentit, l'Ajuntacions, el Palau va passar a titulari ment ja ha fet saber que el Palau tat muncipal. La Colla, juntament tindra una orientació dedicada a amb l'Agrupació de Balls Populars la cultura popular, de la qualla Jova signar un convenir amb l'Ajun ve és, precisament, una de les matament per a garantir la nostra ximes exponents a Sitges.
La Jove és pop LA IMATGE I LES ACCIONS DE COMUNICACIÓ
D'ENGUANY BEUEN DE LA MODA 'SIXTIES'
NI. CAIlINYI.•IVEN.IlES NI 'UC. IUE TINC ASSAIG
.E LA JIVE AL 'ALAU.
ASSAIGS CASTELLEIlS
Cram live in Sitges
art de l'artista Roy Lichtenstein), la samanoeta de superman i supergirl lluint, al mateix temps, una altra samarreta amb la inscripció "Jo de la Jove de Sitges" o el cartell del concert amb el grup Cram han estat els elements grafics on la Jove ha posat de manifest aquesta campanya.
La imatge gTafica de la colla ha estat de marcada tendencia pop, utilitzant recursos d'influencia sixties, que actualment tenen un component de modernitat entre segments de la població jove. La colla ha aplicat aquesta línia, amb la idea de renovar la imatge utilitzada -amb
molt bon criteri- en les temporades anteriors. La finalitat d'aquesta imatge de tendencia pop és arribar a altres segments de població més enlla de l'area d'influencia deIs castells o la cultura popular.
El cartell promocionant els assaigs (que utilitza un retrat de pop
14 / Octubre 2006 LA TORRE
ENTREVISTA José Antonio Carrasco, Cap de Colla
"Un cap de colla ha de saber transmetre tranquil-litat" LÍDIA GÁZQUEZ
La seva figura és d'una mida castellera envejable. 1 no cal que parlem del seu somriure, sempre present. El seu pare és de Caceres i la seva mare de Madrid. Té una filIa de 19 mesos que potser no tardara gaire en debutar també a la Jove. Té 38 anys, va néixer a Barcelona i és sitgeta com ell diu "de tota la vida, més que molts que en presumeixen" Era un fet que José Antonio Carrasco, "el Carrasco" per a tots els companys de la Jove, acabaria posant-se al al capdavant de la tecnica de la colla. Tot un repte que ha encetat enguany amb moltes ganes... i els millors resultats!
LaTorre: A la fi cap de colla, era un fet, tants anys d'experiencia castellera... Quants anys portes a la colla?
Carrasco: Ja porto més de 10 anys, vaig entrar l'any 1995, o sigui que ja porto una decada...
LT: Pero aixo deIs castells et ve d'abans...
Carrasco: Vaig comenc;ar afer castells l'any 1973 amb els Castellers de Sitges.
LT: Quina creus que és la diferencia entre una colla i l'altra, tu que has viscut les dues?
C: Bé, la perspectiva és molt diferent, jo a l'altra colla era canalla, enxaneta, acotxador i vaig acabar fent de dosos. 1 ara és molt diferent, com a adult ara tinc més cap i veig coses que abans no veia: els problemes economics, les sortides, etc... és molt diferent, quan era canalla ens mimaven molt i quan ets petit estas al marge de tot aixo, érem les estrelles!
LT: Del panorama casteller actual, quina és la colla que més admires?
C: La Jove per sobre de totes!!!! (riu) Pero bé, que no siguem nosaltres, m'agraden molt els Minyons
pel poc temps que porten i les fites que han aconseguit i també en aquesta línia els Capgrossos.
LT: Quina creus que té la millor tecnica?
C: Minyons LT: Creus en la rivalitat entre
colles i que pot ser positiva per superar-se?
C: Sí, crec que que aixo pot ajudar a assolir noves fites.
LT: Quina creus que és la millor motivació per a un casteller?
C: Que t'agradi fer castells, la millor motivació és un mateix.
LT: Quina va ser i com va ser la teya primera experiencia castellera?
C: 33 anys enrera, mon germa feia castells, em van venir a buscar i em vaig apuntar. La meya primera actuació va ser per la Festa Major de Sitges, per sant Bartomeu. Aleshores era canalla. EIs enxanetes i aixecadors són els mimats de les colles. Era l' "amo", era el rei. Tenia molta empenta, no em tallava gens.
LT: Te'n recordes de la primera vegada que vas veure un castell? Quan? On? Que vas sentir?
C: Va ser la Festa Major del
1972, Sant Bartomeu, a I'Ajuntamento Vaig "flipar" molt. Jo només tenia 4 anys, gairebé 5. Vaig veure pujar molts nens, que eren la canalla de la colla: el Rodolfo, el Dani Brull. Ja quan em vaig apuntar vaig tenir de companys de canalla al Ricardito, el Miguel Perea, el "Fitxi", el Xavi, el Damian, un altre noi que era estranger...
LT: 1 de la primera vegada que vas fer-ne un?
C: És una sensació indescriptible. Vaig comenc;ar fent pilars, i el meu primer castell va ser un 4de7 amb l'agulla a I'Ajuntament d'aixecador.
LT: Vas tenir por? C: Sí que vaig tenir una mica de
por, pero pot més la sensació de veure la plac;a, et sents molt bé, erem una colla "vacilona", érem nens! Jo em deia: "sóc el noi més "xulo" de la Festa Major! Quan baixaves de la pinya les dones t'agafaven i et donaven petons... Fer castells era el millor que podies fer per Festa Major. És tot un repte per a un nen!
LT: Creus que és positiu per a un nen fer castells?
C: Sí,jo crec que et pot ajudar en el teu dia a dia. T'ajuda a véncer la por i a crear i cercar objectius, reptes...
LT: Encara ara conserves aquest sentiment en fer un castell?
C: Bé, com tot, res no és igual com la primera vegada... Pero sí, es manté aquest sentiment dintre, aquestes papallones... A més, a mi m'encanta pujar a un castell, pujaria a tots, ara no puc perque soc el cap de colla pero pujaria a tots els castells...
LT: Que s'ha de tenir per ser un bon casteller?
C: Tant és ser un casteller de la pinya com del tronc, si ho portes a dins, aixo es porta a la sango Mira Ronaldinho.... És amb l'exemple del futbol pero és el mateix, ho porta dins, és el millor pero perque li agrada el que fa.
LT: Que li diries a la gent perque s'animés a venir afer castells?
C. Que és una cosa incre"ible, un gran treball en equipo
LT: T'agrada anal' a veure les
LA TORRE Octubre 2006 / 15
ve de la pagina anterior
diades? C: Sí. Sant Felix és la meya preferi
da. També anava als concursos. Amb l'antiga colla anavem sempre a Tarragona, perque aleshores només m havia 18 colles a Catalunya. Estic entrenat per aguantar diades. Pero cal pensar que llavors era més rapid, ara s'han de muntar 3delO amb foIre i manilles!
LT: Com creus que ha de ser un bon cap de colla?
C: Ha de saber molt de castells, saber tractar la gent, tenir el cap al seu lloc i donar tranquil·litat a la parroquia. Sobretot saber tractar la gent. Cal obrir-se molt al grup...
LT: Com, quan i per que vas decidir ser cap de colla?
C: Em van "tirar els trastos" el Santi i uns quants més de la colla fa dues temporades. El Nando ho volia deixar, pero jo acabava de tenir la nena
i tenia ganes de disfrutar-Ia... Així que vaig dir-li al ando que es quedés un an més i que després ja podrien comptar amb mi. É.s un repte perque és molt diferent ser casteller
que ser cap de colla. Mai no estas conven~ut, pero per la colla faig el que faci falta!
LT: EIs companys van veure la teva llarga experiencia, tota lavida fent castells!
C: Pero no tot és l'experiencia, has de tenir molta responsabilitat amb la gent isaber tractar-Ia. Perojo encantat de ser cap de colla. 1 m és després del que hem aconseguit aquest any.
LT: Et vs marcar un repte molt clar: aconseguir el4de8. El somni s'ha fet possible, pero ha estat dur arribar-m: quina valoració en fas?
C: Haver descarregat el 4de8 era un somni per a mi i molta altra gent de la colla. Altres vegades havíem tingut mala sort, pero ara l'hem fet perque el podíem fer. Estava al nostre abasto
LT: 1 ara que? C: Dones, a tomar-lo afer. 1 per a
l'any que ve: la torre de 7 i el 3de8.
Gent de la Jove... gent guai HELENA PALUMBO
Enquestem alguns castellers de la love, que, amb preguntes i respostes breus, parlen de la seva relació amb la colla.
Preguntes: l. Temps que portes a la colla 2. Castell preferit 3. Adjectiu que definex millor la colla 4. Quina edat tens? 5. Que es el que més t'agrada de la colla? 6. La festa que més t'agrada 7. Fes-nos algun suggeriment
ENRIQUE VILLANUEVA una colla més gran i saludable. 1. Des de el primer ensayo 2. 3de7 per sota 3. Amistat 4. 31 recien cumplidos MONICA 5. La tranquil·litat i la seguretat MARTIN de la colla 1. Un any
6. Sant Te 2.3de7 cla! Sem 3. Divertipre! da 7. Que pon 4.17 anys gan whisky 5. Lagent bueno en la 6. Festa barra! Que Major tots pen 7. Fer castells de 8 sem i fem
MARC ESTRADA l. Cinc anys 2.4de8 3. Talent 4.24 anys 5. Fer castells 6. La diada 7. Fer la torre de 7 i el 3de7 per sota
CL.AUDIA SAURET 1. 7 anys 2. Pilar de 8 3. Estranya 4.13 anys 5. Les ganes de fer coses que té la gent 6. Sant Tecla 7. Confiar més en el que podem fer, ja que tenim moltes possibilitats, com s'ha vist aquest any
16/ Octubre 2006 LA TORRE
LA JOVE TAMBÉ ÉS DE RIBES
l'epoca, succela un fet estranyíssim en la historia castellera: les dues coRibes i Sitges, lles vallenques s'aplaudien mútuamento
Així dones, amb aquest rerafons i castellers i velns sense perdre de vista aquest context,
IGNASI SERRANO
L'any 1981 un grup de ribetans va fundar una nova colla castellera. Des d'aleshores ha plogut forc;a, ja que estem parlant de 25 anys enrera i durant aquest temps han passat moltes coses importants, tant dintre del món casteller com fora, i potser alguns de vosaltres ni tan soIs havíeu nascut.
L'any 1981 Ribes era poc més que un poble de comarca. El gran volum de gent procedent de l'area metropolitana de Barcelona encara no havia arribat. La zona deIs Costarets amb prou feines comenc;ava a urbanitzar-se, poca gent imaginava que eren les col·leccions de xalets adossats que més tard van proliferar ben rapidament per la zona que tothom coneix com "els anees". On ara hi ha el centre cívic El Local hi havia un camp de terra amb porteries i cada tarda jugavem uns impressionants partidets de futbol de poble, deIs de tota la vida.
Per als castells, l'any 1981 seria un any importantíssim. Aquell1981, va produir-se un fet cabdal al món casteller que va posar fi a la Renaixenc;a i va donar lloc al que amb posterioritat s'ha coincidit a anomenar la segona Edat d'Or deIs castells. El 25 d'octubre de 1981, a la plac;a del Blat de Valls i durant la diada de Santa Úrsula, es van descarregar el primer cinc de vuit i el primer quatre de
Heura taller floral
nou fülrat, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella deIs Xiquets de Valls, respectivament.
Encara se'm posa la pell de gallina si recordo quan a la canalla deIs Castellers de Ribes ens projectaven el vídeo l'aquella memorable diada a la sala de plens de l'Ajuntament de Ribes. Quan el folre comenc;ava a muntar-se el locutor deia: "...heu de pensar, estimats oldors. que ja no queda ningú viu que hagi presenciat un fet com aquest i que sapiga realment que i com s'ha de fer un folre d'aquestes característiques, no vull ni pensar que passaria si tan soIs s'aconseguís carregar un castell com aguest". Moments després de la coronació d'aquell castell enorme per
ens podem fer una petita idea del context que va ajudar a que un grup de ribetans, a una població petita com era Ribes, decidissin iniciar el repte d'endegar una nova colla castellera.
Hem d'afegir que els castells no eren ni molt menys estranys a les nostres contrades, formaven part de les festes majors de Ribes des de mitjans de segle XX, quan els Castellers de Vilafranca venien a fer les seves demostracions. Les primeres actuacions documentades a Sitges es remunten a la darreria del segle XIX. Encara més, tota la zona de Sitges i Ribes ha estat sempre molt lligada a l'area castellera tradicional, compresa pel Penedes i el Camp de Tarragona.
Després de les primeres actuacions castelleres a Ribes per part de la colla vilafranquina, de mitjans del segle XX, l'any 1972 es va contractar la colla de Sitges per primer cop. Tot just feia un any que existien els Casteller de Sitges i ja van actuar durant la festa major de St. Pere.
L'estimació i identificació com a propia de la plac;a de Ribes per part deIs castellers sitgetans i també per part de la gent de Ribes, ja es remunta a les primeres actuacions. L'any 1972 L'Eco de Sitges anunciava pocs dies abans l'actuació i ressaltava que els Castellers de Sitges hi anirien amb el major nombre
-Tapes variades. -Esmorzars calents i entrepans.
Susag na Guimera -Barbacoa ( dissabtes). -Xató i bulJ de tonyina (temporada d'hjvern).
Avinguda Torre Valles, 51 . Te!. 93 815 98 31 CI Antoni CataJa. 3. Tel. 938942895. 08870 srTGES. Vilanova i la Geltrú
www.heurataller.com
LA TORRE Octubre 2006/ 17
~®~~~~:rs' OIFiIJ/J\ lP~@©@~ U L,:;11.0r 0[r@O
~!%~~l~tFi(O f~J®
Santiago Rusillol, IX 08870 SITGl~S
Tel 93 811 I () X6
d'efectius possibles. La intenció era millorar l'actuació que haúen fet a Vilanova poes díes abans carregar el quatre de set i prO\'ar el tr d set per primera vegada a la eva historia, tot i que ja advertien que seria una tasca dificil La colla van patir baixes i contratemp d'última hora, pero l'actuació va el' forc;a meritoria, van descarre!!ar el 2de6, 4de6n, pS i van aconseguir carregar per segona vegada e14de7.
D de les primeres actuacions, les colles de Sitges -tant els Castellers de Sitges com la Jove- sempre han vingut a Ribes a defensar amb epica i valor els colors de la camisa i 1escut que duen al pito Per aquesta raó, i no per cap altre, a Ribes s'estima els castellers sitgetans i se1s sent com a propis.
La col·laboració i complicitat van continuar amb la creació, l'any 1981, deIs Castellers de Ribes. Alguns insignes castellers de l'experimentada colla Castellers de Sitges van ajudar d'una forma entusiasta el grup de ribetans dísposats a fundar una nova colla. Des deIs inicis d'aquesta nova aventura, es van fer palesos els llac;;os d'unió entre ambdues poblacions.
La poca o nul·la experiencia tecnica deIs Castellers de Ribes, va fer que des del comenc;;ament fos necessana la participació i assessorament de destacats castellers sitgetans. El cap de la colla de Sitges, Ricard Baqués, entre d'altres, n'és una clar exemple: va col·laborar tant com va fer falta i mai va tenir un no per resposta. El suport de Ricard Baqués va arribar fins al punt que, en la primera aparició pública deIs Castellers de Ribes, el 26 d'abril de
1981, ell va ser qui realment va guiar la colla de Castellers de Ribes des de l'ombra. Per aquesta raó, podríem dír que, un sol día a la historia, les colles de Ribes i Sitges van tenir un mateix cap. Els Castellers de Ribes van mostrar l'agralment cap al Ricard Baqués amb ellliurament d'una placa, tal i com s'aprecia a la foto, (Foto del Món Casteller, vol. II)
Les fites assolides pels Castellers de Ribes durant la seva curta pero intensa historia van ser el 3de7 i el 4de7, la torre de 6, el pilar de S i un intent de sde7 que va fer llenya quan es col·locaven els dosos, tal i com s'aprecia a la foto. (Foto)
Desgraciadament, la falta d'efectius i la poca tradíció de fer castells a Ribes van desembocar en la seva desaparició, quatre anys més tard, el 1985. Els Castellers de Sitges, per la seva banda, també van desapareixer l'any 1987.
Pero no van haver de passar gaire anys perque Sitges fos bressol d'una nova colla castellera. A principis deIs anys noranta a aquesta condi
ció srn afegeL\: la gran explosió que viu el món casteller, tan a nivell de qualitat de construccions, com en nombre d'efectius. Potser aquest dos fets són el brou de cultiu idoni perque l'any 1993 neixi la Colla Jove de Castellers de Sitges.
Des del comene;ament} la Colla Jove de Castellers de Sitges a comptar amb membres procedents de l'antiga colla de Sitges, Pero no perdem de vista que la colla Jove sempre ha tingut un nombre molt important d'efectius procedents de Ribes.
Quan es funda la Jove de Sitges, Ribes havia quedat orfe de castellers gairebé una decada abans, tot i que tenia fortament arrelat el fet casteHer. L'empremta que havia deixat l'antiga colla de Ribes, junt a l'estimació i vinculació cap als Castellers de Sitges, va suscitar una reacció deIs ribetans que es van apropar en gran nombre a la nova colla, com continua passant en l'actualitat. Com no podía ser de cap altra manera, per la complicitat i estretíssims vincles que ja s'havien fet palesos en d'altres epoques, els ribetans sentim el color vi i l'escut com a propis.
D'aquesta manera, l'esperit casteller que van plantar aquells primers castellers ribetant de l'any 1981 va tomar brotar i continua fent-se gran a la Colla Jove de Sitges. La colla sent com a seva la festa major de Ribes i se sent com a casa a la plac;a de la Vila. La Jove de Sitges és volguda i estimada a Ribes, agraint-ho any rera any, despla<;ant gran nombre de castellers i posant tot el COI' i l'esperit en els castells que realitza.
Dilluns festa setmanal
d. Sant Pau, 35 - Tel 93 811 04 19
18 / Octubre 2006 LA TORRE
LA JOVE TAMBÉ ÉS DE RIBES ,
bIes i que enforteix aquesta relació. No obstant, es important fer notarFent castells a Sitges que la presencia de la gent de Ribes
SALVADOR MIRET
La simple visió de la fotografia del 4de8 de Santa Tecla d'engany, o de qualsevol altre castell de la colla permet observar la notable presencia de gent de Ribes. En tot cas, en alguns deIs escrits de diferents caps de colla en l'edició de L'Eco de Sitges del divendres següent ho deixant ben ressenyat per les hemeroteques i alhora n'es un reconeixement a la presencia de gent de Ribes a la colla ben present des de l'iníci de la mateixa colla. Es logic creure que en molt pobles on no tenen colla castellera, els afeccionats es depla<;in a altres pobles. Com a aproximació podriem parlar dos models ben diferenciat; un podria ser la relació bilateral entre la gent castellera de Uoren<; del Penedes envers els Nens del Vendrell. Per altre costat el model comarcal deIs Capgrossos de Mataró, que va saber traspassar l'esperit de la colla més enlla de Mataró fentse molt present en el conjunt del Maresme, essent, sens dubte, un deIs arguments de l'exit deIs Capgrossos.
La relació de Ribes i el fet casteller sorgeix a partir deIs finals deIs anys quaranta amb la contractació per part de l'Ajuntament deIs Castellers de Vilafranca per la festa major de Sant Pere de 1949. Des de llavors les actuacions castelleres van sovintejar a Ribes i a recer de l'existencia de colles sitgetanes i vilanovines va fer possible disposar de colla propia en el període 1980-84. Des de llavors la
flama castellera a Ribes va ser escassa amb la presencia testimonial de ribetants al pinya deIs groc terros o de Vilafranca, pero no podem parlar un ressorgiment d'afecció de castellers i castelleres ribetants fins a la important participació en la Colla lave deIs Castellers de Sitges a partir 1993, essent, ara per ara, el senyal d'identitat del Ribes dins la tradició castellistica; de més de cinquanta anys i que no s'hauria de ser limitada a la breu existencia d'una colla propia. Fins i tot, a principis de segle i durant un parells anys la gent de Ribes varem fer castells per la Festa Major de Sant Pau sense conformar colla.
L'afluencia deIs ribetans i ribetanes a la pinya de la love de Sitges no es produeix com a lobby, ni com un bloc compacte, sinó com un flux natural a partir del moviment associatiu, els balls populars lligats al folklore, per relacions d'amistats i a títol personal. Aquests són els mateixos mecanismes d'aproximació a la colla propis de Sitges.
Un altre element objectiu és la pressió immobiliaria que promou canvis de domicili entre els dos po
és, en percentatge, molt elevat a nivell de tronc, reduint-se a nivell de pinya. Aquesta constatació, cal considerar-la logica entenen que la colla pertany principalment dins el teixit associatiu de Sitges i que sempre sera complicar tenir les anomenades camises de festa major, gent que s'aproxima puntualment en diades assenyalades, provinent de Ribes. Aixi mateix l'esfon; de la gent de Ribes en anar afer castells a Sitges també suposa un major grau de compromís.
La presidencia per part d'un ribeta de la colla va ser un fet tant natural com inapreciable, com també pot ser-ho el dia que ho sigui d'un cap de colla, tot i que pot donar-se el cas d'un sitgeta que visqui a Ribes. En tot, el matís ribeta a la love de Sitges va tenir un translació amb el parell de diades de la colla a Ribes i amb la encertada pancarta Ribes es love.
Pero potser el fet més carismatic es la posició com a colla local en la diada de Festa Major de Sant Pere. Sigui ara un bon moment per recordar que en una comissió de festes de Ribes sota el mandat d'un regidor poc afeccionat al fet casteller i on perillava la continu'itat de la diada, l'argument de la presencia de molts ribetans i ribetanes a la lave de Sitges va justificar el manteniment de la diada. Cal, dones, treballar per normalitzar, a nivell institucional, aquesta relació entre la Colla lave de Castellers de Sitges i la gent castellera de Ribes.
Ctra. de les Costes, 16 • Te!. 93 SIl 01 20 • 08870 SITGES
H Y D R A M E D lA
Plans i estrategies de comunicació I Imatge corporativa
Campanyes de publicitat I Disseny I Relació amb mitjans
Publicacions I Marketing on-line I Solucions multimedia
t. 938945375/ f. 93 811 1412
pg. vilafranea, 2. 20n / 08870 sitges (ben)
LA TORRE Octubre 2006/19
Castells... i més FESTES, EXCURSIONS, ESPORl: CONCERTS I MOLTES
ALTRES ACTIVITATS PALESEN LA FOR<;A DE LA COLLA
El programa d'activitats socials ha tingut sempre una atenció especial per part de les diferents juntes que ha tingut la love. La Colla complementa la seva essencia com a agrupació castellera amb altres iniciatives destinades a, d'una banda, a refon;ar els lligams interns i, de l'altra, a projectar la seva imatge exterior engre el conjunt del poble, amb l'objectiu de cons
truir una entitat forta i socialment arrelada.
Enguany, la lave ha dut a terme un extens programa d'activitats, que van comen~ar ja el mes de desembre amb una sortida a patinar, va continuar el gener amb una altra a esquiar i que ha mantingut la constancia amb iniciatives diverses com festes al Club Nautic, el concert amb els Cram al Portal de
Santa Caterina, sortida de la canalla a navegar i tradicionals cites com el partit entre culers i pericos, la partucupació al torneig de futbol de colles castelleres, cal~otades, excursions en bici... festes, més festes i algunes festes més.
I~
restaurant
Ossos í peíxos de lels arr , . q
Deixa 't sornrendre P a' nía t de qualltat, r d'terr . b l110st . a me t ts vtstes so re e 112 ra cut n 'onan qJ"
erz l 'resst . . lJo tat d 'unes tmp
•
Crup
. Matas Arnalot www.matasarnalot.com
.. ..... 1:: I . : ....... . . . . . .. .. . . .. .. .