Núm. 25 Tardor 2008

La TorreREVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

LA TORRE2 / Tardor 2008

CARTA DE LA CANALLA

GGrrààcciieessLA CANALLA

La canalla de la colla hem pensat que també ensagradaria dir la nostra. Per això volem expressar-nos iels dirigim aquesta carta per publicar a La Torre, so-bretot a la Directiva.

Moltes gràcies per tenir-nos present com la part“petita” de la colla.

Gràcies per fer esforços, no tan sols econòmics, sinótambé per esforços participatius, de voluntat.

Gràcies per totes les vegades que heu hagut d'estarhores i hores per nosaltres, perquè sense nosaltres nohi ha castells.

Gràcies a tots els de la colla pels esforços que heu fetperquè nosaltres poguem aixecar la mà i coronar elscastells.

Gràcies per aquells moments de força que heu tin-gut que soportar perquè un castell no caigui i siguemfeliços.

Gràcies per ser de la Jove.

LLaa TToorrrreeRReevviissttaa ddee llaa CCoollllaa JJoovvee ddee CCaasstteelllleerrss ddee SSiittggeess

EEddiittaa:: Colla Jove de Castellers de Sitges

CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó:: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i SantiTerraza

HHii ccooll··llaabboorreenn eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Josep M. Almiñana, NandoBlasco, José A. Carrasco, Dani Farrerons, Òscar Farrerons, Jor-di Figueras, Juanjo Requena i Siscu Rosell

FFoottooggrraaffiieess:: Esperança Fabra, Marta Ferrer, Lídia Gázquez,Angie Mirabent i Judit Paretas

IImmpprreessssiióó:: L’Eco de Sitges SL

TTiirraaddaa:: 500 exemplars. Distribució gratuïta

AAddrreeççaa:: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro.Carrer d’en Bosch, 14. 08870 Sitges (Penedès)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants

El pòster del mig és el 4de7 amb l’agulla de la Diada de Festa Major, el passat 31 de juliol

El llibre de la Jove. La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) ésel titol del llibre que narra els primers quinze anys de trajectòria de la co-lla. Està escrit per Jordi Dólera i Santi Terraza, editat per la pròpia colla iha estat guardonat amb el Premi Folklore de Sitges “Jofre Vilà” 2008. Espot aconseguir a les llibreries de Sitges i al Palau durant els assaigs.El llibre està estructurat en sis capítols, que van des dels precedents cas-tellers a la vila (amb els castells que es van fer ja a finals del segle XIX perpart de les colles dels Xiquets de Valls o la trajectòria que van tenir elsCastellers de Sitges entre 1971 i 1987) fins el moment actual, passant pelsdiferents períodes que al llarg d’aquests quinze anys ha viscut la Jove.Una completa estadística amb totes les actuacions que ha tingut la Jove (iles colles que han actuat amb la Jove) completa el llibre.

L’ASSEMBLEA, EL 13 DE DESEMBRE, A LES 17.30 HL’assemblea anual ordinària d’enguany serà dissabte 13 de desembre,a les 17.30 h en primera convocatòria. Enguany, s’ha optat per fer l’as-semblea unes setmanes més tard del que és habitual per donar mar-ge a la gent a que pugui vendre els números de loteria, així com po-der preparar els equips tècnic i directiu. L’hora d’inici és a les 17.30 hper evitar una possible coincidència amb el FC Barcelona-Real Madridprevist per a aquell cap de setmana.

LA TORRE Tardor 2008 / 3

UUnn aannyy ddee ttrraannssiicciióóLA TEMPORADA ES CLOU SENSE ELS RESULTATS ESPERATS, PERÒ AMB L’ESPERANÇAQUE LA INVERSIÓ FETA EN CANALLA I TRONCS FORGI UN 2009 D’IL·LUSIONS

La temporada del 2008 arriba a laseva fi. A l’espera de la XVI Diada dela Colla no es pot amagar que lacampanya del 2008 s’acomiadaamb un cert gust agredolç. Els ob-jectius tècnics anunciats no s’hanpogut complir i després de dos anysfent castells de 8, tot indica queaquesta temporada, la Jove nopodrà repetir els èxits del 4de8. Tot iaixò, el treball realitzat en canalla ien els troncs pot resultar una granarma per a l’any vinent.

No ha estat una temporada fàcil.Com ja s’havia remarcat en diversesocasions, sovint és més difícil mante-nir-s’hi que no pas arribar-hi. En-guany s’ha posat de manifest, i el4de8 no ha estat una aposta real dela Jove. Bona part de les intencions itreballs tècnics han estat enfocats aobtenir un 3 lleuger, que conduís al3de7 per sota, un castell que desper-ta grans il·lusions a la colla i que tor-nava a ser en l’agenda després de deuanys. Els dos primers intents (SantaTecla i Vilanova) no van donar elfruit del treball a l’assaig i les espe-rances es dipositen ara en l’actuacióde la Diada, que, sens dubte, suposa-ria una gran alegria per a la Jove.

El 2008, de fet, va començar ambimportants problemes de canalla,que minaven les aspiracions de lacolla, no només al més alt nivell, si-nó al nivell més bàsic. La intensa de-dicació dels responsables delsequips de canalla (tècnic i adminis-tratiu) han salvat aquest obstacle iara, junt a altres tasques per alleu-gerir troncs, fan preveure un futurimmediat obert de possibilitats.

El 2008 també ha demostrat unaltre cop que els castells de la gam-ma mitja de 7 no han de ser la fron-tera. L’efectivitat amb el 5de7 i el4de7 amb l’agulla (als quals cal afegirara el 3de7 amb l’agulla) és més queevident i la Jove ha de plantejar-seobjectius superiors, entre els quals latorre resulta imprescindible.

Diumenge, 27 d’abril, SitgesDiada de Sant JordiAmb els Castellers de SantsCastells fets: 3de7, 4de7, tde6, pde5

Diumenge, 11 de maig, EsparregueraAmb els Castellers d’Esparreguera i els Tirallongues de ManresaCastells fets: 4de6a, 3de7c, tde6, 2pde4

Diumenge, 1 de juny, Sant SadurníCongrésCastells fets: 4de6a, 3de6

Diumenge, 15 de juny, VallsAmb la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de TarragonaCastells fets: 3de7, id4de7a, 4de7, 4de7a,pde5, 2pde4

Diumenge, 5 de juliol, RibesAmb els Castellers de VilafrancaCastells fets: 5de7, 4de7a, 4de7, pde5,2pde4

Diumenge, 20 de juliol, CalafellAmb els Nens del Vendrell i els Castellers de BarcelonaCastells fets: 3de7, id4de7, 4de7, pde4

Divendres, 8 d’agost, Vilafranca Amb els Castellers de VilafrancaCastells fets: 3de7, 4de7, tde6

Dissabte 23 d’agost, 18 h Sitges (Festa Major)Festa MajorCastells fets: 3de7, 4de7, 4de6a, 3de6s,3pde4 (un dels quals aixecat per sota)

Diumenge, 24 d’agost, 13 h Sitges (Festa Major)Castells fets: 3de7c, tde6, 4de6a, 2pde4

Diumenge, 31 d’agost, 18.30 h Sitges Exhibició de Festa MajorAmb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de TerrassaCastells fets: 5de7, 4de7a, 4de7, vde5.

Dijous, 11 de setembre, 11 h SitgesOfrena Onze de SetembreCastells fets: pde4

Dijous, 11 de setembre, 18.30 h Les RoquetesAmb els Xicots de VilafrancaCastells fets: 3de7, 3de6s, 4de6a, 3pde4

Dissabte, 27 de setembre, 18.30 h SitgesExhibició de Santa TeclaAmb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de VallsCastells fets: 5de7, i3de7s, 3de7, 4de7a,pde5

Dissabte, 11 d’octubre, 18.30 h VilanovaAmb els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de SabadellCastells fets: 5de7, 4de7a, i3de7s, 3de7,pde5

Diumenge, 19 d’octubre, 12 h Sants (Barcelona)Amb els Castellers de Sants i els Minyons de TerrassaCastells fets: 3de7, 4de7, 3de7a, pde5

Dissabte, 25 d’octubre, 18.30 h Sitges XVI Diada de la CollaAmb els Castellers de Vilafrancai els Castellers de Sants

COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES. TEMPORADA 2008

Peu del 5de7 de Santa Tecla, vist des del balcó de l’Ajuntament

perdurà fins al dia que tot i que l´Esco-la era la colla que acompanyava a la Co-lla a totes les actuacions, en el sopar defi de temporada es convidà a una altracolla de Sitges la qual va fer un ball oconcert. A partir d´aquell dia l´Escolava decidir “plegar” i que fos la colla queparticipà en l´anterior sopar qui com-panyés a la colla; ara bé, el problema fouque el catxet que aquesta colla demanàera exponencialment superior al que co-brava l´Escola. Al final s´arribà a unacord rebaixant el catxet i la colla tinguéun nou grup de gralles oficial, tot i queen aquella mateixa temporada aquestgrup no va poder complir amb totes lessortides i la colla va haver de recórrer al´Escola, la qual acceptà tornar a tocarels castells de color vi. Durant els se-güents anys es buscà una fórmula perrotar les actuacions de la Colla entre elsdiferents grups de grallers de Sitges, fetque s´aconseguí durant un temps limi-tat fins que l´Escola va quedar altre copcom a única colla per tocar amb orgullels castells sitgetans, fet que va unir en-cara més les dues entitats.

Un tret diferencial que molts haureupogut notar és el toc de castells que in-terpreta l´Escola, toc diferent al que in-terpreten la majoria de colles d´arreu deCatalunya. Aquest toc va ser recuperatd´una gravació dels grallers antics ano-menats “els Romeas”. És un toc més rà-pid i explosiu, potser com les gralles i elfolklore sitgetà en general. Sota el meuparer l´energia d´aquest toc juntamentamb el so potent i estrident del grallerde l´Escola o sitgetà és la millor combi-nació perquè el graller “s´integri” vir-tualment en el castell i ajudi a carregar-lo i descarregar-lo. La manera de tocarpot transportar al graller a qualsevol fi-gura del tronc o de la pinya fent forçaper complir l´objectiu.

Aquest toc s´enregistrà en el CD Gra-lles i Castells, que va editar l´Escola deGrallers de Sitges l´any 1995 i en el CDde les músiques de Festa Major, ques´enregistrà des de la Comissió de FestaMajor l´any 2000; a través d´aquestesgravacions aquest toc s´ha fet servir endiverses ocasions en programes o talls aTV3 i a diverses ràdios d´àmbit nacio-nal.

Durant aquests 15 anys d´existènciade la colla s´ha tocat en molts escenarisi situacions diferents: puc destacar o re-cordar com a tocs especials per diferentsmotius els següents: els tocs dels pilarsde 4 a la Sortida d´Ofici de Festa Majori Santa Tecla del primer o primers anys

na altra colla. Fet curiós és el que l´Es-cola fou l´encarregada de l´ensenya-ment de la gralla a l´Escola de Grallersde la Colla Joves dels Xiquets de Valls.Com a castells tocats podem destacarque l´Escola va tocar el primer 5de8 delsegle XX amb la colla vallenca per San-ta Úrsula del 1981. També es va tocar elprimer 4de8 dels Castellers de Vilafran-ca a Montserrat, i els intents de castellsde 8 dels Castellers de Sitges.

A partir del boom dels castells delsanys 90 la majoria de colles disposen decolla pròpia, tot i que en moltes ocasionsles colles no tenen el menor interès entocar el Toc de castells amb dignitat, co-sa que suposa una manca de respectecap a l´instrument i el món casteller engeneral. Podríem dir que s´ha acceptatque es perdi una part tant important delcastell com és la música. Per mi, si uncastell sense acotxador no se´l conside-ra castell, un castell “sense” gralles sel´hauria de considerar castell?

Durant aquests anys de boom l´Esco-la únicament és colla oficial de la CollaJove dels Castellers de Sitges, tot i queen ocasions molt puntuals s´acompan-ya a colles com els Xicots de Vilafranca,els Nens del Vendrell, els Bordegassosde Vilanova o els Moixiganguersd´Igualada (en la seva fundació).

A l´inici d´aquest segle i durant elsdarrers anys l´Escola acompanya als Xi-cots de Vilafranca durant els actes de laFesta Major vilafranquina. L´any 2004es toca el seu primer 3de8 descarregat.El 2007, any del 25è aniversari dels Xi-cots, es musica l´ofrena que ha fet la co-lla vilafranquina al patró Sant Fèlix du-rant l´ofici de Festa Major d´de l'anypassat. Una de les peces triades va aserel Toc d´ofertori, composat especial-ment per Blai Fontanals per l´ofrena aSant Bartomeu realitzada pels grallerssitgetans l´any que es commemorà elcinquantè aniversari de la pirmera Es-cola de Grallers a Sitges. L'any passatl´Escola també va participar en la sevadiada del 25è aniversari i en l´ofrena ala patrona Verge del Roser per comme-morar-lo.

Des de l´any 1993 l´Escola és la collaoficial de la Colla Jove de Castellers deSitges, mantenint un vincle molt estret.Durant els primers anys l´Escola acom-panyà la Jove en les nombroses sortidesque es feien abans a cada temporada,l´acompanyament era de franc (noméses cobrava quan la Jove cobrava), es feiauna excepció respecta les altres entitatsque s´acompanyaven. Aquesta situació

LL’’EEssccoollaa ddee GGrraalllleerrss,, eellss ccaasstteellllss ii llaa JJoovveeDANIEL FARRERONS I CASANOVA

Amb aquest article vull fer una micade resum sobre la relació que ha tingutl´Escola de Grallers de Sitges amb elmón dels castells i amb la Jove de Sitges,relació que de ben segur molts membresde la Jove ignoren per ésser novells a lacolla o bé perquè mai han tingut l´opor-tunitat de coneixer-la.

Com a introducció cal dir que l´Esco-la de Grallers de Sitges va ser fundadaper Blai Fontanals i Argenté l´any 1971,tot i que l´origen el podríem trobar en laprimera Escola de Grallers a Sitges quees creà l´any 1952. L´Escola neix performar nous grallers en una època on non´hi havia gaires a Catalunya, i per con-tribuir a la recerca, conservació i difusiótant de la música per a gralla i tabal compel folklore. Aquests objectius ens handeixat l´edició de vuit quaderns sobreballs populars i l´impressionant llibreNosaltres, els Grallers, que va escriurel´incombustible Blai Fontanals.

Pel que fa a l´ensenyament, l´Escolafunciona segons una peculiar i possible-ment única manera de treballar queconsisteix en què els grallers que haginassolit un cert nivell es comprometen aensenyar dins de l´Escola a les personesque vulguin aprendre a tocar la gralla,tal com algun graller va fer amb ells enel seu dia. Aquest ensenyament és total-ment gratuït.

L´Escola de Grallers de Sitges es creael mateix any en què es funda la colladels Castellers de Sitges. Aquest fet faque l´Escola acompanyi als de la camisablava pocs anys després de la seva fun-dació, atès que en els inicis varen seracompanyats per la colla dels “Guiller-mos”. En aquella època les colles del´Escola fan nombroses sortides durantl´any, i el món dels castells no en quedaal marge.

A part d´acompanyar en quasi totesles sortides als Castellers de Sitges, du-rant alguns anys de la dècada dels 70(sobretot cap a finals de la dècada) l´Es-cola va ser la colla de grallers oficial de laColla Joves dels Xiquets de Valls, delsCastellers de Vilafranca, dels Minyonsde Terrassa des de la seva fundació finsque va haver-hi l´escissió dels Castellersde Terrassa, i dels Castellers de Terrassaels primers temps des de la fundació.Tot i no ser la colla oficial també es feiensortides amb colles com els Castellers deBarcelona (amb els quals es va viatjar aAlemanya), la Colla de Mar de Vilanovao els Bordegassos de Vilanova, a partd´alguna sortida esporàdica amb algu-

LA TORRE4 / Tardor 2008

de la colla en què la plaça responia ambuna tancada ovació enmig del xivarrifestamajorenc (fet que crec que s´estàrecuperant...), el toc del 3de7 davant5.000 persones a Vitòria en l´acte inau-gural del pregó a càrrec d´Iñaki Gabi-londo, les entrades a la plaça de braus deTarragona pels concursos, les passades ipassades que es tocaven en els intents de4de8 que es trobaven en perfecte estatperò la canalla es feia enrere i acabavesde tocar “la baixada” amb ganes de re-botir la gralla contra el terra, els tocs del´actuació del 23 d´agost a la tarda o deles sortides d´ofici que en ocasionsl´han interpretat entre 20 i 30 grallers itimbalers. O un dels primers castells de6 de la colla a la plaça de l´Ajuntamenton en Ricard Baqués assignà l´èxit delcastell als grallers perquè amb el nom-bre de grallers i la potència vam aconse-guir silenciar els crits d´un baix i que elcastell no es desmuntés i finalment es vaacabar descarregant. Suposo que ussobtarà que no enumeri els tocs de cas-tells dels principals èxits de la colla:l´explicació és que són castells on els

CLÀUDIA SAURETSer de la canalla és màgic, dife-

rent. Una sensació estranya. Et fasgran amb unes persones que tard od'hora acaben formant part de tu.T'ajuden a créixer com a persona.T'ensenyen com pujar i arribar alscims que nosaltres ens marquem, i aretornar-ne, sempre vigilant nocaure, sempre procurant ser millorpersona, ser única.

SSeerr ddee llaa ccaannaallllaa

nervis només et permeten “defensar” elcastell amb màxima concentració al´hora de tocar però no et permetengaudir del toc ni de l´ambient.

Finalment, podria enumerar dos tocscom els més emotius, sota el meu puntde vista, que he pogut tocar en el móndels castells, els quals estan també en eltop ten de la meva carrera grallera. Nosón de cap actuació, el primer el tocà-rem en el casament del meu germàÒscar, al costat dels dos nuvis castellersi en un saló dins d´un castell on la con-currència va saber escoltar i llegir eltempo del castell de manera perfecta ge-nerant una comunió entre músic i oïdorsensacional. El mateix succeí en el se-gon, un toc de castells al saló de plens del´Ajuntament a un metre dels 4 caste-llers sitgetans homenatjats per la sevatrajectòria continuada. La cara d´emo-ció i satisfacció de tots el castellers i demolts altres castellers i espectadors vafer que en acabar un graller ja retirat(que sota la meva humil opinió ha estatdels millors grallers sitgetants dels da-rrers temps) em comentés: “Dani, em

LA TORRE Tardor 2008 / 5

Assaig rere assaig, actuació rereactuació, nosaltres, la canalla, deci-dim si volem créixer, si volem supe-rar les pors. Som nosaltres els qui, alcap i a la fi, decidim si el castell escorona. Però toquem de peus a terra.No som els únics que fem possibleaquesta construcció, sabem que sitota la gent que esteu no hi fóssiu,nosaltres no podríem aconseguir lameta que tenim com a colla.

Però els meus anys de canalla jas'han acabat. Ja no em pagaran méssopars ni més viatges a la neu. Mal-grat tot, sé que no em quedaré ambles mans buides. Continuaré crei-xent. I sé que continuaré tenint unacolla que m'estimarà, i que jo els es-timaré a ells.

I ara, seré jo qui podré ajudar acréixer un nen o nena que, com jo, éscanalla.

Membres de l’Escola de Grallers de Sitges tocant un castell de la Jove al Cap de la Vila

sembla que ha estat el toc en el que hedisfrutat més de la meva vida”.Haig de dir que en aquests tocs i en lamajoria de tocs de castells que he intre-pretat, gràcies a Déu he estat acompan-yat de grans grallers, o si més no de gra-llers que s´han esforçat per tocar la gra-lla amb dignitat.

Aquesta dignitat crec que és fruït dela rivalitat i competitivitat que ha existitsempre en el món graller sitgetà. I jo,que sóc un gran defensor de la rivalitat icompetitivitat, sempre sana i ben ente-sa, tant en el món de la gralla com en elfet casteller, crec ens ha portat a què encada actuació intentéssim esmerçar-nosper tocar bé i, a poder ser, tocar millorque les altres colles per deixar el nom del´Escola, de la Jove i de Sitges ben alt.Això haurà provocat que en ocasions hohaguem aconseguit i en d´altres potserno, però almenys en la majoria de tocscrec que sí que s´haurà aconseguit queles gralles de la Jove o les gralles sitgeta-nes toquin amb dignitat, i espero queaquest fet el sàpiguen apreciar les novesgeneracions i perduri en el temps.

La commemoració del 15è aniversari ha permés efectuar un viatge per la trajectòria de la colla. Els castells enlai-rats, els èxits assolits, els esforços realitzats, les decepcions assumides, els camins traçats, les il·lusions construïdes…15 anys en el període d'una colla castellera és un espai de temps extraordinari per viure tot tipus d'emocions. Per aquest motiu. La Torre publica les impressions escrites pels caps de colla que ha tingut la Jove en aquest tempsque, des de la seva experiència personal, ens parlen de les sensacions i emocions viscudes quan van ocupar el mà-xim càrrec de la nostra entitat, en una mostra evident de la continuïtat del projecte iniciat fa 15 anys. Són uns es-crits pensats, inicialment, per al llibre La fàbrica d’il·lusions, però que per raons d’espai no van poder entrar i final-ment es publiquen a la revista de la colla.Silenci, parlen els caps de colla!

LA TORRE6 / Tardor 2008

OOnn hhii hhaa uunnaa ccaammiissaa hhii hhaa uunn ccaasstteelllleerrÒSCAR FARRERONS CASANOVACap de colla els anys 11999944, 11999955, 11999966i 22000000

El president m'ha demanat quatreratlles de les impressions que he tingutdurant els anys en què he estat cap decolla, això és, des de juliol de 1994 a1996 i el 2000. Deixo aquí escrites,doncs, algunes sensacions de càrrec decap de colla. Hi afegeixo, a més, un pa-rell o tres de reflexions en tant que cas-teller que s'ha enfaixat regularment enel transcurs d'aquests quinze anys.

LL''aassssaaiigg,, ééss ttaann iimmppoorrttaanntt ccoommddiiuueenn?? Es diu que allò que no es faci al'assaig no es farà a plaça. Copsar,però, tot el sentit d'aquesta mena desentència castellera costa més que nosembla. En el meu cas, vaig començara entendre la importància, i dificultat,que tenia i té l'assaig des del mateixmoment que vaig haver d'exercir el cà-rrec de cap de colla. Fins aleshores mi-rava les proves com qui mira els qua-dres penjats a les parets d'un museu.Quan ets tu que crides la gent, de se-guida t'adones que no és el mateix mi-rar que veure.

Va ser a mitjan juliol que em vaigdeixar enredar, juntament amb en Jor-di Cazorla de cap de pinyes, en JordiFarrerons de cap de canalla, en SantiPérez, en Joan Padreny, en Juli Selmai en Paco Moreno; val a dir, però, quevaig comptar amb la complicitat de to-ta la colla en general i dels castellersveterans en especial. Vaja, que no par-tia precisament del no res.

Abans havia sovintejat, sobretot l'hi-vern de 1994, les anades als assaigs deVilafranca, endut per la inquietud deconèixer com era per dins una collagran. De fet, vaig seguir fent-hi esca-pades, a cal Figarot, durant bona partde les temporades 2004 i 2005, de ve-gades amb companys de la colla. Lesmeves preguntes, en aquell pati, troba-ven sempre una resposta instructiva.També em vaig deixar caure, de tanten tant, per Tarragona, Terrassa i, finsi tot, Vilanova. Crec que fixar-se en lesaltres colles, en allò de bo que tenien, i

en allò no tan bo, en el que podíemadaptar i en el que havíem d'evitar,tant del punt de vista tècnic com ad-ministratiu, ens va ajudar a créixer enels primers anys.

Ja des dels primers assaigs un cap decolla s'adona per força que assajar unaactivitat en què s'interrelacionen nensdes dels cinc anys amb adults de qual-sevol edat, que requereix d'un exigentnivell tècnic fet d'una mescla de fac-tors diversos com ara la destresa, l'e-quilibri i la força, que requereix assajartres aspectes tant diversos com pinya,tronc i canalla, s'adona, dic, que el queli espera no serà bufar i fer ampolles.El càrrec porta implícit un plus deconcentració que esdevé, sovint, esgo-tador. En aquest sentit, a mi em vaanar bé que de tant en tant algun com-pany cridés i manés alguna prova, per-què alhora descansava i podia consul-tar en Ricard Baqués; mentre parlà-vem, vaig aprendre a mirar de reüll quientrava per la porta. Aquestes provesintercalades en què participen caste-llers no habituals del tronc fan possi-ble, a més d'aquesta treva per al cap decolla, que l'assaig no s'aturi en cap mo-ment. I és que és important que l'as-saig sigui dinàmic, tan entretingutcom sigui possible. Com més proves esfacin durant un assaig, millor que mi-llor. Per moltes raons, una d'elles depes: el temps esperona. Dos dies d'as-saig. Temps limitat que cal aprofitar:en poca estona s'ha de fer molta feina.

Hagués volgut que els minuts pas-sessin a poc a poc, però les agulles delrellotge empenyien més que deu milpinyes juntes. “Què és gaire tard?” pre-guntes, “dos quarts de 12”, et respon elcompany, “renoi”, dius, i et recordesdel senyor Einstein, que deia que eltemps és relatiu. Si més no, ho és enl'àmbit de l'assaig casteller: pot trans-córrer lent per a les mans del primercordó, molt lent per a les mans del se-gon i tercer cordó, lentíssim per als pa-res de la canalla; en canvi, ho fa ràpidper al cap de pinyes, molt ràpid per alcap de canalla i a la velocitat de la llum

per al cap de colla! Apa, doncs, no espot perdre el temps, en un assaig. Dita la manera del Quim Monasterio,amb aquella veu de tro: “anem per fei-na!”.

Tot i que no aguantava cap pes da-munt les espatlles, acabava l'assaig, so-bretot els primers temps, mentalmentfatigat com quan fas un examen dedues hores a la Universitat. I és que enun assaig no es descarrega una provaque ja has de pensar en la propera,combinant tothora alçades i pesos, ex-pertesa dels que ja en saben una micaamb la matusseria dels que comencen(quants pantalons, raaaaaas, no vauestripar, Siscu i Caballé, abans de fergrans castells?); has d'estar atent al'amplària dels cordons que queden abaix abans d'enlairar segons quinesproves; has de saber combinar la re-sistència dels castellers del tronc ambl'agilitat dels menuts; i si parlem delsmenuts, sense cap pretensió d'esgotarun repertori que podria fer-se llarguís-sim, diré almenys que cal estar atentsal seu estat anímic i, a partir de segonsquina hora, al seu cansament, que noés cas haver de fer pujar un xiquetquan te'l trobes amb el cap repenjat enel pedrís, mig adormit. Segueixo: hasde pensar en les proves que aniran aplaça, sense oblidar-te d'anar formantnous castellers; veure qui falta i comse'l pot suplir, escoltar qui faltarà diu-menge, escoltar les opinions dels com-panys, demanar opinió a algun caste-ller de la teva confiança, escoltar la veude qui vol dir-te res, escoltar molt, par-lar poc, cridar encara més poc, que n'-hi ha que de tant cridar queden esgo-lats, i sense veu no vas enlloc. I altrecop mires el rellotge, maleeixes lesagulles i procures fer via amb les pro-ves abans no marxi la canalla, sensedeixar d'intercalar alguna pinya no foscas que et trobis la meïtat de la gent amig badallar, i aleshores et toca, feinaingrata, menar-li pressa al cap de pin-yes, el qual farà el mateix amb la capde crosses. Per damunt de tot, penses,el ritme d'assaig no pot decaure, ha de

ser viu, hi has d'encabir moltes provesde tronc, algunes de pinya, i assajar lacanalla, tot plegat amb el mínim de se-rietat a què obliga tenir gent allà dalt,per la qual cosa no deixes parlar als dedalt però consenteixes a contracor queho facin els de baix, i és que a qui se lipot demanar que estigui en silenci du-rant dues hores? Per acabar-ho de re-matar, quan arriben les proves de méscompromís, aquelles que posen alpunt la colla, has de procurar que nohi hagi nervis encara que tu n'estiguis,de nerviós! I és que cal transmetretranquil.litat, seguretat. Quan desprésd'una anàlisi objectiva es decideixiportar a plaça un castell, caldrà quetothom se'l cregui, aquell castell. Unade les tasques més difícils, i alhora mésimportants, és injectar suficent moti-vació als components de les tres partsdel castell.

Són tantes les variables a què hasd'estar atent, que no acabaria de reci-tar-les sense fer-me pesat. El que emva quedar clar és que no tenia tempsper parlar del cap de setmana ambningú. I per postres, un cop al llit, enaquelles nits dels divendres, sense vo-ler-ho seguia fent combinacions. Comquan jugava a escacs al Casino Prado iamb els ulls tancats, ajagut al llit, veiamoure's els peons i les torres.

A més, a les variables que convé te-nir presents en un assaig cal afegir, en-cara, les específiques del dia de les ac-tuacions. Tot plegat fa que sigui im-prescindible que comparteixis respon-sabilitats amb almenys mitja dotzenade companys. Quatre ulls veuen mésque dos, i vuit més que quatre. L'apar-tat tècnic, del qual només n'ets el capvisible, és tasca d'equip i la primerafeina, i potser la més important, que espot recomanar a un cap de colla quecomença és que s'envolti de companysque l'ajudin a portar la creu del càrrec.

A banda de l'equip tècnic, jo escolta-va qualsevol casteller de la colla. Se-guia el consell que m'havia donat el Ti-to Suàrez poc després d'estrenar el cà-rrec: “escolta tothom, i després ja deci-diràs”. Consell que no vaig perdre maide vista.

Després del meu debut com a cap decolla a Puigmoltó, el 23 de juliol, enquè per fer la torre de 6 vaig haver defer pujar un terç amb pantaló texans,vam anar al cap de poc a Granollers;allà vaig fer desmuntar una torre quesemblava que hagués consumit mitjaampolla d'aiguardent, de tant com re-menava! Segon avís que les coses espoden tòrcer a pesar d'haver fet as-saigs esplèndids. El primer, d'avís, m'-havia arribat cinc dies abans durant la

LA TORRE Tardor 2008 / 7

diada de Festa Major,vull dir a la Sortida d'O-fici, actuació que em vaensenyar les dents. Ditd'una altra manera: nosabia que calia parlaramb segons qui abansd'enlairar segons quinscastells en segons quinesdiades. Impressió amar-ga que la Sortida d'Oficide Santa Tecla em vaconfirmar, per si teniadubtes.

Abans de Santa Teclavam fer un parell de sor-tides. Una d'elles, la deLlinars, ha estat recorda-da manta vegades a lestertúlies castelleres. Allíun parell de castellersbregats en mil batallesem van suggerir de plan-tar el 3de7, encara inèdita la colla, després de lacaiguda inesperada deSant Bartomeu. D'entra-da, vaig pensar en els in-convenients, que n'hi ha-via, com ara les absèn-cies d'alguns castellers,entre les quals la d'unquart, en Joan Ramon, que m'haviademanat de fer festa, i és que era laDiada Nacional, i jo, preveient castellsde 6 li havia respòs “marxa tranquil”.L'equip tècnic, però, va fer una reunióa peu de plaça per debatre la proposta;vam demanar ajut als Xics de Grano-llers, amb qui compartíem actuació, isí, aquell 3 es va enlairar ferm, com sisabés que amb el temps esdevindriamític en la memòria de la colla. Quintres tant rodó que ens va sortir! Quinaalegria! Encara ara recordo en RamonPonce, fill d'un altre guerriller d'upa,d'alt rang, demanant-me de repetir-loal Cap de la Vila!

La Sortida d'Ofici de Santa Tecla,com deia abans, va tornar a treure lescoses de lloc. Ens tornava a caure, enpròpia plaça, el dia de la festa grossa,el 3de7, tot i haver-lo descarregat dot-ze dies abans a Llinars del Vallès. Noqueia per manca d'assaig (ni d'ofici!),sinó per excés de... En fi, que reconecque em vaig acabar enfadant una mi-ca. L'any següent, a l'assaig previ deFesta Major es va sentir allò de “uncasteller que beu no té equilibri, i uncasteller que no dorm no té resistèn-cia”. Encara ara em pregunto si va ser-vir de gaire posar-se tan trascendental.Arran d'aquelles experiències pocafortunades, l'arquitecte de la colla, enSanti Terraza, va idear la diada del

diumenge més proper, amb presència,a més, de colles foranes, i, dit sigui depassada, amb el cos de la tropa sencer,o poc desgastat. De l'ofici, n'ha quedatamb el temps una actuació menor, amés de l'estranya nostàlgia del que enrealitat molts mai vam arribar a conèi-xer, això és, aquelles grans actuacionsdels Castellers de Sitges.

L'octubre tastàvem per primer coples sensacions de trepitjar la sorra dela plaça de braus de Tarragona. Pocdesprés, a Ribes, començàvem a pen-sar que aquella podia ser també casanostra. A Vilanova, el novembre, pre-paràvem la diada, que vam celebrar ala Fragata, amb aquell intent desco-munal de torre de nou dels Castellersde Vilafranca.

LLaa tteemmppoorraaddaa 11999955 va començar dela mateixa manera que havia acabatl'anterior, descarregant els castells bà-sics de 7. El juny, a Santa Coloma no livam dir a l'inefable speaker que haví-em fet el quatre de set sense crosses;tampoc ho hagués entès. El juliol ensbatíem amb la històrica colla del Ven-drell. Pel Vinyet pressumíem d'aixecat,vull dir del 3de6 per sota, que repetí-em l'endemà a la Llacuna, mentre perl'aire ja es mastegaven els castells de 7i mig. El dia 13 d'aquest mes d'agost, alcostat de la colla tarragonina de SantPere i Sant Pau, a molts castellers de la

5de7 (13 d’agost de 1995)

qual el nostre local els va resultaratractiu, la colla va estrenar d'una ta-cada dos castells nous. Una maneracom una altra de demanar un lloc enaquest món dels castells. La resta de latemporada, 5de7 i 4de7 amb l'agullacada dos per tres. Déu n'hi do la gentque arrossegava la colla, que li ho pre-guntin si no a en Jordi Ruiz, cap depinyes, quina feina a cridar noms!Vam rematar la temporada carregantla torre de 7. Tanta progressió responiaen bona part al fet que bona part deltronc estava fonamentat en l'experièn-cia d'alguns castellers. La pinya tambés'alimentava dels coneixements quetransmetien alguns castellers de soca-rel, de vigoria castellera corrent per lesvenes, de trempera encomanadissa.

Aquella torre, que va venir dues set-manes després d'agafar forces en unaesplèndida actuació a Montserrat, es-tava composta per un baix, dos terços idos quarts que havien estat dels Caste-llers de Sitges. La nostra colla, es miriper on es miri, n'és hereva, d'aquellaaltra colla. De vegades em preguntoper què es va fer un bateig on potsern'hi hagués hagut prou amb una con-firmació. I és que, tot i canviar nom,escut i color de camisa, hi va haver desdels inicis continuïtat. Tant se val per-què, al capdavall, tots som castellersde Sitges.

Aquell 2005 ens va deixar també l'a-legria d'un 5de7 a l'Ofici de Sant Bar-tomeu, amb tota la rengla esbufegantestona després d'haver-lo descarregat.I és que la plaça seguia sense donar-nos treva!

““SSoouu llaa ccoollllaa qquuee ffaa mmééss aammbbmmeennyyss””. És el que sempre m'ha dit, ca-da cop que enraonem de castells, enDavid Miret, primera espasa dels Cas-tellers de Vilafranca. No deu ser l'únicque ho pensa, perquè una vegada vaigsentir que deien, en un programa tele-visiu, que som “la colla que milloraprofita els limitats recursos de quèdisposa”. Parlem, que se m'entengui,

no d'un any concret sinó d'una tra-jectòria de colla.

Pocs recursos vol dir, i aclareixo so-bretot per als lectors no castellers, unpoble de pocs habitants que, al da-munt, té una oferta d'oci amplíssima.

En tot cas, si acceptem que hi hagutuna bona gestió (això ho han de dir elsaltres) dels pocs recursos, o el que és elmateix, uns resultats que fan el pes,hem de dir que no ha estat pas cap ca-sualitat, vull dir que no ha estat mèritúnicament dels que han integratequips tècnic i directiu. És, més aviat,la conseqüència d'haver remat tots enla mateixa direcció, unes vegades ambforça i d'altres amb més força encara.Quantes vegades no hem vist que al-tres colles malbarataven en un sol anyde disputes internes la bona feina fetadurant els anys anteriors i, en algunscasos, acabaven amb un tururut!. I ésque en un grup de tantes persones noés impensable que algú, per les raonsque sigui, remi... en la direcció oposa-da. Afortunadament, nosaltres no hemhagut de passar per una experiènciasimilar. Tots els caps de colla han rebutdels companys recolzament i críticaconstructiva, suport moral i tècnic, ne-cessari l'un i imprescindible l'altre. Al-trament, no hauríem arribat tantlluny.

Si parlo per mi, haig de dir que allàon jo no arribava ho feia algú altre.“Òscar, aquell està enfadat, no t'hodirà, però està enfadat; Per què?; Peraixò o per allò; Ah!”… eren conversesque de tant en tant podia tenir, perexemple, amb en Juli, que em feia so-vint d'àngel de la guarda. Com a cap decolla, incapaç de controlar tantes va-riables, he agraït sempre les veus quem'han ajudat, les mirades aprovado-res, les encaixades de mans, la com-prensió en les espifiades, el suport des-prés de les caigudes. Sense haver d'es-mentar més noms, no oblides aquellsque han estat al teu costat, especial-ment en els moments més durs que,

LA TORRE8 / Tardor 2008

per desgràcia, també els he viscut.Tant de bo, en els anys que han de

venir, estigui el carro més ple o mésbuit, els castellers de la Jove l'arrosse-guin sempre cap endavant, cap amunt.Tant de bo ningú no li posi pals a lesrodes. Això mai. L'esperit casteller noho entendria pas, car és un esperit queconvida a sumar esforços, a empènyerfort amb el pit, espatlla contra espat-lla, costat per costat, regalim de suor alfront, crits d'ànims arreu per al com-pany que defalleix, fent avançar el ca-rro pels camins costeruts, apretant sical les dents, fins que l'ascenció quedacompletada. Aleshores, assolit l'objec-tiu, pots mirar enrere i contemplaramb satisfacció el camí recorregut, re-posar sota l'ombra d'un arbre i beurede l'aigua fresca de la font, abans decontinuar endavant fins a la properapujada, fins a la propera fita.

L'esforç comú primer i el repòscol.lectiu després, ben avingut, permetpoder encarar el futur amb optimismede manera que, quan sonin gralles, espugui mirar ben amunt. Si, com diuen,la unitat fa la força, en una colla caste-llera la unitat és, més que virtut, ne-cessitat.

LL''aammiicc PPeeppee. El 1996 era un carroque anava ple de bons castells, bastíemconstruccions de 7 en totes les actua-cions, el 5 ja era el nostre castell insíg-nia. En Josep Maria Almiñana s'haviaincorporat a l'equip de pinyes, en DaniVillanueva ajudava en Jordi amb la ca-nalla, i la Blanca, cap de crosses, haviade fer mans i mànigues de tantes mos-ses com hi havia per ocupar aquestaposició. El correu electrònic encarahavia de venir, però la colla es podiamobilitzar d'un dia per l'altre a travésd'un sistema de trucades d'estructurapiramidal. El carro anava sobre rodesfins que una caiguda aparentmentinofensiva de pilar de 5 va provocar unaccident greu. El cel d'aquella tardad'agost tarragonina ens va caure al da-munt com una llosa. Llosa feixuga,

LA TORRE Tardor 2008 / 9

d'un pes excessiu. El costat fosc delscastells, d'un dolor aclaparador, em vadoblegar.

La colla, sotragada, va treure el bo imillor del que tenia a dins per intentarredreçar el carro i, amb el cor encon-git, seguir endavant. De fet, en Pepe,que és qui en va sortir malparat, va seri encara és un dels referents d'aquestacolla. Encara ara quan parles amb ellet contagia el seu esperit casteller, laseva rotunda estimació per aquestanoble activitat. Persones com ell, ama-gades en l'anonimat, sense afany deprotagonisme ni de recompensa, fanpossible el fet casteller a Sitges.

És des d'aquest punt de vista de llui-ta davant l'adversitat que es comprènque a l'assaig del dimarts següent s'a-pleguessin fins a 120 persones al pati,més que mai, que van arribar a ser 150en les tres grans diades de la colla d'a-quell any, o que plantéssim fins a siscincs de set en el que quedava de tem-porada; lluita davant l'adversitat queens va dur a assajar per primer cop elcarro gros, amb un intent meritori a laplaça més castellera, plena de gom agom per aplaudir el nostre esforç, unintent que encara ara no sé per on vapetar, de tant parat que pujava.

II ddeell nniivveellll ddee ccaasstteellllss,, qquuèè?? L'any2000 vam estrenar la xarxa perma-nent als assaigs. Per dos motius: el pri-mer, perquè érem pocs i, no obstantaixò, no volíem renunciar als castellsd'alçada, de manera que la xarxa enspodia permetre seguir assajant totesles estructures de set. El segon, per se-guretat. Totes les colles, en aquellstemps, van fer passos endavant enaquest sentit. Els castells cada cop esportaven, i es porten, a plaça més pre-parats. Xarxes als assajos de molts lo-cals, proteccions pels menuts, superfí-cies d'assaig esponjades... Canvis ine-vitables que fa anys que es veuen oque, penso, es veuran. Avui dia es co-mença a parlar fins i tot de valorar no-més els castells carregats, cosa que m'-ha fet recordar que, curiosament, lanostra colla mai ha celebrat un castellcarregat. Ni tan sols aquella primeratorre de set del 95, que es va trencarinstants després de dibuixar-se l'aleta.Tampoc no es va celebrar el carro groscarregat del 2007.

Si per una banda sempre resultacomplicat fer rutllar una colla, en elnostre cas, que com deia és de poblepetit, encara més. Dit en altres parau-les, i sense voler posar cap sostre al'alçada dels nostres castells, tinc clarque poder fer el 5de7 any sí any tambéja constitueix per si sol un repte, unobjectiu que si acomplim ens pot fer

estar ben contents. I això és el que vamentendre en la celebració del cinc deset de la festa major de 2000, desprésde tot un any sense poder-lo fer. Hovam entendre els qui formàvem la tèc-nica (en Jordi Figueras com a sots-capde colla, Jordi Ruiz amb la canalla jun-tament amb Jordi Farrerons i SantiTerraza, Joan Mas amb les pinyes, Jor-di Dòlera, Joan Puig, Ramon Ponce,Íñigo Cilleruelo, i Rosa Buldó com acap de crosses) i també el gruix de lacolla, gruix que ja no era tan gruixut.

No hem d'oblidar, ara que celebremquinze anys, que algunes temporadesles hem passades amb penes i fatics,anys en els quals ha costat d'allò mésplantar castells de set i mig. Més d'un,en moments d'especial poca afluènciade gent, havia pensat en vendre la casai anar a lloguer, que concretant vol dirplegar. Com que el Palau no era nostre,no el vam poder vendre. I, amb eltemps, els moments foscos van anarquedant enrere.

Tot i així, penso que la colla no estàplenament consolidada, possiblementtampoc ho estigui el fet casteller a Sit-ges, tot i el camí recorregut. Se m'acu-deixen almenys dos aspectes que hoimpossibiliten: l'un, que mai hemaconseguit aplegar un gruix de gentd'una edat que depassés els quarantaanys; l'altre, que no tenim un localpropi i d'ús exclusiu, amb vestuaris,bar, sala de reunions, un espai d'assaigadaptat a les nostres necessitats, nogaire allunyat del centre. Potser haarribat l'hora de demanar-lo.

De l'any 2000 recordo també el su-port incondicional que vam rebre delsCastellers de Vilafranca, suport que,de fet, la colla ha rebut al llarg de totala seva trajectòria. Ajut massiu en lespinyes i un bon grapat d'actuacionsconjuntes, tant a Sitges com a Vila-franca. Em vénen al cap tot un seguitde noms, camises verdes que, arraïma-des a les nostres pinyes, han fet possi-ble molts dels nostres castells. No cal,però, que els esmenti. Grandesa decastells.

SSiittggeess,, ééss ppllaaççaa ccaasstteelllleerraa?? Si algunacosa hem aconseguit, o estem aconse-guint, és desmuntar els tòpics absurdsque circulaven per Sitges els primersanys, i que a mí, com a cap de colla, emvan tocar de ple. En aquests momentspodem dir amb el cap ben alt que Sit-ges ha estat i és plaça castellera, entred'altres coses perquè la nostra vila ma-ma de la mamella castellera de la ve-gueria que li és pròpia, la del Penedès.Podem dir que a casa nostra i per Fes-ta Major es dóna un fet inusual al móncasteller, que és que els vilatans s'acos-

ten a les pinyes a donar-nos un cop demà, fet potser habitual en el món cas-teller dels anys 60 o 70, però que ac-tualment només s'esdevé en placestradicionals. Podem dir que aquellsbalcons consistorials de pedra feta isense una ànima han estan avui diasubstituïts per balcons plens d'autori-tats, expectants com ho està la plaça,també sempre plena. Podem dir que elpoble festamajorenc ha entès final-ment que nosaltres no tallàvem la pro-cessó (l'any següent de no anar-hi, lameva mare encara va haver de sentird'una dona que els castellers amb elsseus pilars l'havien tallada!), ha entèsque la colla pot aixoplugar el joventque voldria participar en els balls i nopot fer-ho, ha entès que una Festa Ma-jor que es predica de primer ordre nopot prescindir de tenir colla castellerani diada de castells. Podem dir que elsvilatans s'han adonat que els castellscauen poques vegades. Ho podem dirara; en aquells anys 94, 95 i 96, però,costava Déu i ajut fer-ho entendre!

QQuuii ééss ccaasstteelllleerr?? En els primers anyses va cometre una relliscada que va te-nir conseqüències a mig i llarg termi-ni; eren anys de pinyes grasses, gros-ses, afartades de castellers, els quals,enduts per l'empenta de qui comença,envalentonats per la il·lusió del fet pri-merenc, no van entendre que l'opciócastellera és només això, una opciócastellera. Ens vam equivocar, tal icom jo ho veig ara, amb la perspectivaque dóna el pas del temps, ens vamequivocar exigint presència als assajos,presència a les actuacions a molts cas-tellers de pinya, fins i tot a aquells quea poc a poc havien anat deixant de ve-nir-hi. Havien deixat de venir-hi per-què se n'havien cansat, sense més. Esva estirar massa la corda i la corda esva trencar. Vull dir que es va trencar ellligam amb molts castellers que, si nose'ls hagués pressionat tant, potser en-cara ens farien pinya per festa major ila diada.

Ha costat molt redreçar aquest malús. La colla amb el temps ha adoptatuna altra filosofia pel que fa als caste-llers: ara diem que tothom que ha ves-tit la camisa, ni que sigui un dia, es potconsiderar casteller; ara diem que allàon hi hagi una camisa, ni que estiguimig oblidada en un racó de l'armari, hiha un casteller, ni que faci molts anysque no ve.

Ara, quan veiem a plaça un com-pany d'aquells que ha optat per altresalternatives d'oci i que, aquell dia, no-més aquell dia, ha vingut a fer-nosmans, ens n'alegrem. Benvingut. Benretrobat.

LA TORRE10 / Tardor 2008

5de7 a Vilanova (11 d’octubre)

4de7a per Sta Tecla (27 de setembre) 3de7 a Les Roquetes (11 de setembre)

4de7a a Vilanova (11 d’octubre)

LA TORRE Tardor 2008 / 11

5de7 per Santa Tecla (27 de setembre)

Tel. 666 442 490 • Mail: info@pintallar.com

LA TORRE14 / Tardor 2008

3de7a a Sants (19 d’octubre)

Pça Ajuntament, 7

Tel. 93 894 01 07 / Fax 93 811 15 35

Carrer Major, 1. Tel 649 759 033

Carrer Major, 3 (Júnior)

Àngel Vidal, 4. Tel 93 894 04 08

Àngel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 12 10

Cap de la Vila, 3

08870 Sitges

Tel. 93 810 22 11

LA TORRE Tardor 2008 / 15

4de7 a Sants (19 d’octubre)

Vano de 5 per Festa Major (31 d’agost) 5de7 per Festa Major (31 d’agost)

3de7 Vilafranca (8 d’agost)

SSeerr ccaapp ddee ccoollllaa ddee llaa JJoovvee vvaa sseerr uunn ggrraann hhoonnoorr!!!!!!

va voler que un dels de la secciónocturna, aquella nit quedés retra-tat!

Al dia següent ell va venir i el certés que ell, al matí, també va fer unabona actuació.

Hi ha també satisfaccions que esfan difícils d'imaginar. Un dia en elque vàrem tenir una caiguda, una deles nenes del pom de dalt es va em-portar un bon cop i un ensurt enca-ra més gran. Tant bon punt va tocara la pinya, li va començar a sortirsang del nas i es va posar a plorardesesperadament. Jo la vaig agafaren braços, no sols per treure-la d'enmig de la gent, sinó per tractar deconsolar-la. Al mateix moment quejo l'agafava, va venir la seva mare i,en veure que el cap de colla la teniaen braços, va fer-me un gest que jovaig interpretar que volia dir quel-com com: “Ara et toca a tu aquestafeina, la meva filla és a les tevesmans!”.

Per a mi va ser un gest de unaconfiança impressionant, veure queels pares, fins i tot en situacions denervis i tensió com aquella, em ce-dien momentàniament la responsa-bilitat sobre els seus fills. Realmentés el paper que ens tocava interpre-tar als dos, ja que mentre tots somdins la colla, el qui dirigeix és el capi és qui l'encerta i de tant en tants'equivoca. Aquell gest em va ferveure amb molta claredat com degran és la responsabilitat, però quequeda molt més que compensadaper la satisfacció que et dona tenirla oportunitat i l'honor de ser cap decolla de la Jove.

Gràcies a tots!

JOSEP MARIA ALMIÑANACap de colla l’any 11999977

Corria el final de 1993, quan undia, al Cap de la Vila, vaig tenir lasort de viure en directe el primer4de7 de La Jove. Fins aquell dia, laveritat és que els castells no m'ha-vien interessat gaire, però en veurel'alegria de tota aquella munió degent tot celebrant l'aleta de l'enxa-neta, vaig pensar que jo també voliatenir la sort de compartir aquellessensacions.

Fins aquell moment, per a mi elscastells ( jo aquí ho escriuria en mi-núscules, no sé...) no eren gaire mésque una gentada, apilada i suada ique conseqüentment, desprenia unabarreja de fortor a suor, peus, i unllarg etcètera d'olors. És a dir, queper mi no era gens atractiu. Peròuna vegada vaig anar descobrintaquest “nou món”, la meva visió vaanar canviant.

Vaig descobrir que els castells nosón precisament una pila de gent,posada de qualsevol manera, sinó alcontrari, ja que és una petita obrad'enginyeria, una estructura que de-gudament calculada, mesurada i so-bre tot, assajada, fa que una sobrel'altra, totes aquells persones en for-ma de peces de mecano, construei-xin torres que, pel seu caràcter efí-mer, tenen un valor molt especial, jaque en moltes ocasions, sols les po-dem conservar en el nostre record.

Un castell posat en una fotografia,no ens permet veure el moviment dela estructura, ni escoltar els aplau-diments de la plaça, ni sentir els re-necs dels baixos. Els vídeos no sóncapaços de gravar els nervis de lagent, les atentes mirades dels espec-tadors, i molt menys la calor que faque els castells pugin.

Per a mi va ser impressionant des-cobrir les diferents motivacions isensacions que es viuen dins un ma-teix castell. Com de dura és la tascaque fa la pinya, un element clau eimprescindible per tal què l'anxane-ta pugui fer l'aleta. La feina de lescroces, cordons, baixos, vents, pri-meres mans, laterals, agulles i laresta de les mans, moltes vegadespoc valorada, ja que qui s'emportaels aplaudiments acostuma a ser

aquell que precisament els està tre-pitjant. Això encara els dona mésvalor, patir de manera anònima,suar i esforçar-se per tal que els mè-rits se'ls endugui un altre. Per a miser cap de pinyes va ser un gran ho-nor, ja que em va permetre ser el ca-pità de les “Galeres” i em ve de gustdir, que aquelles pinyes van ser unsbons peus, per uns grans castells.

Ser cap de colla comporta no solsla responsabilitat de fer que un cas-tell es descarregui, sinó que, a més,exigeix l'habilitat de dirigir a tot ti-pus de persones i edats. Has de par-lar de manera diferent a aquell nende 5 anyets al qui li fa por pujar, alterç veterà que té les seves manies ino vol anar amb un segon determi-nat i per escoltar a aquella mare quepateix en veure el seu fill enfilant-secastell amunt.

Si bé és una responsabilitat que,en ocasions, es va fer molt difícil deportar, em va donar unes satisfac-cions molt íntimes que sincerament,em va fer sentir molt orgullós de po-der dirigir un grup com aquest.

Per un altre costat hi ha la part di-vertida, els milers d'anècdotes i desatisfaccions. La millor, però, es vadonar una nit d'un dissabte previ auna actuació que teníem a “La Plaçamés Castellera”. Divendres, desprésd'assaig, vaig demanar explícita-ment a tots els de la colla, que anes-sin a dormir aviadet i a poder ser,que per sopar beguessin aigua.Doncs bé, la nit, o millor dit, la ma-tinada del diumenge, jo estava dor-mint tranquil·lament, quant de sob-te va sonar el telèfon de casa. Jo, en-tre dormit i preocupat, vaig contes-tar i la meva sorpresa va venir quanta l'altre costat del telèfon, una veuconeguda, amb alè a cervesa empreguntar “Què són els taxis de Sit-ges? Immediatament vaig adonar-me que el missatge del divendres nohavia quedat clar. La meva respostacurta però clara va ser: “Peco, niaquest és telèfon dels taxis, ni sónhores de que estiguis donant voltes,vés a dormir que estàs trucant al capde colla!” El millor de tot és que niell tenia el meu número gravat, nimolt menys és similar al dels taxisde la nostra vila, però la casualitat

3de7 per sota (Santa Tecla, 1997)

LA TORRE16 / Tardor 2008

venir a assaig vam mantenir el progra-ma amb un substitut que baixava dedalt (l'Ignasi) i el resultat va ser igual-ment satisfactori: quan la dinàmica éspositiva, els canvis acostumen a sortirbé. Tampoc em puc estar de pensarcom passejàvem el 5 i el 4 amb l'agullaper bona part de les places, sense per-dre'ls-hi el respecte, però sí sometent-los plenament al nostre control.

I, de la mateixa manera, tampoc emtrec del cap, l'any següent, quan unamaleïda casualitat va fer que quatrequarts haguessin de deixar la colla perdiferents motius en el període d'unmes, hipotencant en aquest sentitqualsevol projecció. O inevitablementmai se m'esborrarà la crisi viscuda alpom de dalt en aquella segona tempo-rada, que va tenir la seva màxima ex-pressió en l'actuació de Calafell, enquè vam ser incapaços de fer cap cas-tell en desmuntar les quatre provesque vam enlairar.

Emmagatzemo en la meva memòriainfinites sensacions i en el meu cortinc sota protecció alguns momentsfantàstics viscuts aquells dos anys -òb-viament, compartits amb d'altres en-cara més excepcionals al llarg d'a-quests quinze-. Castells fets, conver-ses, comentaris, consells, mirades…una experiència sensacional de la qualen vaig aprendre gairebé més que elsanys de la Universitat.

M'agrada implicar-me en les cosesen les quals hi crec i estimo. I peraquest motiu he intentat ser actiusempre en la colla al llarg d'aquestsquinze anys. Però del que estic plena-ment convençut és que el que la collam'ha aportat a mi -en satisfaccions,emocions, il·lusions, esforços, amis-tats…- en tot aquest temps és infinita-ment més gran del que jo li hagi pogutdonar.

Els dos anys de cap de colla van serun cúmul d'experiències en tots elssentits. Va ser una cosa similar a unamuntanya russa: capaç de passar delmoment de màxima satisfacció a unaltre de profunda decepció. Ara, ambel pas dels anys, amb la capacitat perveure i analitzar els processos i les de-cisions preses amb la perspectiva sufi-cient, mantinc les mateixes i curiosessensacions viscudes deu anys enrere. Recordo sortir d'alguns assaigs abso-lutament extasiat pels fantàstics resul-tats obtinguts en les proves, que enspermetien encarar els grans castellsamb plena convicció i la garantia deltreball fet. Em ve al cap, en aquestsentit, la feina feta amb la torre de 7 elprimer any i, en aquest senti, recordoespecialment un dimarts de finals dejuliol del 98, que teníem previst fer-laneta a l'assaig. Tot i que una dos (la Sa-rai) es va posar malalta i no va poder

QQuuèè vvaall uunnaa sseennssaacciióó úúnniiccaa??SANTI TERRAZACap de colla dels anys 11999988 i 11999999

En més d'una ocasió m'he preguntatcom hagués estat la meva vida senseels castells i, especialment, sense la Jo-ve. Si més no, com haguessin estat elsdarrers quinze anys de la meva vida.Òbviament, no hi ha resposta possibledavant un exercici d'invenció de la re-alitat com aquest, però no és cap aven-tura afirmar que moltes de les millorscoses que he tingut la sort de viure isentir en tot aquest temps han estatamb la camisa de color vi.

La colla i els castells han estat i sónquelcom més que una simple afició i,si això sumem el fet que bona part delsmeus millors amics en formin part, es-devé una part essencial de la meva vi-da i la meva manera de ser. És el que,en una ocasió, en Jordi Figueras, vabatejar molt encertadament com “lasegona família”.

Fa onze anys, quan en portava tresde president -exactament els mateixosque porto ara un altre cop- vaig deci-dir postular-me com a cap de colla.L'Almiñana -per a mi sempre serà enJúsep- no podia culminar, per raonsde feina, l'any que li quedava de man-dat i vaig optar per canviar la meva re-ponsabilitat a la Directiva per la Tèc-nica. En tenia moltes ganes, perquè,tot i haver estat molt vinculat a l'as-pecte organitzatiu i social de la collades dels orígens, el que realment m'a-passionava -i m'apassiona- és fer cas-tells. De fet, aquest era pròpiament elprincipal obstacle que inicialment m'-ho va fer repensar, ja que el fet de ferde cap de colla m'impossibilitava fercastells, fos en la posició que fos. Però,finalment, en poder reunir un equipfantàstic de gent que tenia moltes co-ses positives a aportar vaig decidir-mea fer el salt.

LA TORRE Tardor 2008 / 17

Torre de 7 (Festa Major 1998)

JORDI FIGUERASCap de colla l’any 22000011

Probablement no tingui massa coneixements tècnics. Menysencara el carisma per ser el líder que tot grup necessita. No hotinc ara, així que imagineu-vos l'any 2001. Tot i això, em van pro-posar ser cap de colla. Quina bestiesa!. La resposta va ser clara:NO!. Després de llargues reunions amb els responsables de lacolla vaig acceptar. Ho vaig fer sota dues grans premises: Per laresponsabilitat de completar la feina que vam iniciar la junta tèc-nica la temporada anterior. I pels companys de viatge que com-pensarien les meves mancances.

El que sí tenia molt clar són els valors amb els que m'identifi-co amb la Jove de Sitges. Vaig intentar aplicar-los. No he trobatmillor manera de mostrar-vos-els que amb els versos d'un grancompositor que els il·lustren a la perfecció.

UUnn ccaasstteelllleerr mmééss“Som actors a voltes,espectadors a voltes,senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.”

PPaassssiióó ppeerr aapprreennddrree“Aprendre per saber-se desprendre, heus aquí el vell secret.”

CCoommppaannyyeerriissmmee“Jo hi sóc si també vols ser-hi,tant sols per fer un camí junts,pel goig de seguir petjades que ens han dut de molt lluny.”

FFeeiinnaa“Aprendre que l'esperança és mentidasi no hi ha cada dia un esforç per al demà.”

EEssffoorrçç“Si véns amb mino demanis un camí planer,ni estels d'argentni un demà ple de promeses,sols un poc de sort,i que la vida ens doni un camíben llarg.”

VViiaattggee“Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca

4de7 amb l’agulla a Vilafranca (2001)

QQuuee ttiinngguueemm ssoorrtt

LA TORRE18 / Tardor 2008

C/ Prubelles, 26-28. Pol. Industrial Mas Alba (Sitges)Tel. 93 894 23 45 / Fax 93 811 03 30

Ctra. de Ribes, 40-44 •08870 Sitges

Tel. 93 811 06 72

has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades,que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.”

FFuuttuurr“Quan el temps és l'antic amic que et fa ric en records i pobre en el que vindrà,...”

Que fos cap de colla no es pot entendre sense la participacióde la junta tècnica que va estar al capdavant de la Jove de Sit-ges durant les temporades 2000 i 2001. Una tècnica molt plu-ral. Els estic profundament agraït per la feina feta, per tot el quevaig aprendre i per tenir la inconsciència de proposar-me el càrrec.

Els versos estan extrets de cançons de Lluís Llach.“Un núvol blanc” de l'àlbum Maremar de l'any 1985.“Aprendre” de l'àlbum T'estimo de l'any 1984.“Jo hi sóc si tu vols ser-hi”de l'àlbum Temps de revoltes de l'any 2000.“Que tinguem sort” de l'àlbum I si canto trist de l'any 1974.“Ítaca” de l'àlbum Viatge a Ítaca de l'any 1975.“Els meus ulls aquí” de l'àlbum Verges 50 de l'any 1980.

treball a l'assaig és la clau de l'èxit, elmoment en què et sents realitzat, onintentes quecolm més que fer pujarla canalla. Treballant a l'assaig ésquan aprecies la qualitat o les man-cances de la colla, és on exprimeixesal màxim al col·lectiu, on pots trobarel somriure dels companys, i tambéels “enfados” i la diversió. Però, so-bretot, és a l'assaig on cuines l'àpatque després portaràs a taula, on in-tentes posar els millor ingredientsperquè tot surti a la perfecció, oncuides la matèria prima, la mimes,l'escoltes i la tractes amb delicadesa.És allà on del teu saber fer dependràque es puguin assolir diades memo-rables; però també cal tenir presenten tot moment que aquest plat tanexquisit pot sortir salat pels nervisdel cuiner, amarg per la indecisió dela canalla, cru per la deformació d'u-na rengla; o bé pot cremar per lamanca d'efectius.

Ser cap de colla és un experienciarecomanable que s'ha de prendreamb molta il·lusió, amb paciència,però amb molt coratge per a poderliderar els teus, fins la consecusiód'aquella aleta; que per uns intants,en alçar la mà, s'hi pugui veure re-flectit tot el treball de molts i moltsdies d'assaig i de molta gent que maisurt a la foto.

En el meu cas vaig tenir un regustagredolç, ja que vam complir els ob-jetius només a mitges, i les mitgestemporades mai s'escriuen amb lle-tres d'or en la història dels castells.Em queda, però, el consol de la feinaben feta, que vam lluitar per uns ob-jectius; de saber que els castells quevam portar a plaça estaven a l'abastde la Jove.

En tot moment vam ser conscientsdel que fèiem, diada a diada, fos aSitges o plaça forania, semprecrèiem amb les nostres possiblitats.

Sempre he estat convençut que sies vol, es pot portar tot aquell castellque un es proposi a plaça, una cre-ença, que al cap dels anys s'ha pogutdemostrar.

Aquesta és la meva petita valora-ció. Els castells es fan a l'assaig, lesconstruccions mai estan prou cosoli-dades, ja que en no res es poden per-dre, els castells són més que terçosamunt.

Els castells són una manera deviure; ni millor, ni pitjor, diferent.

i per sobre de tot, una entitat querespecta la feina de totes aquellespersones que en un moment o altrehan tingut la valentia d'encapçalarun projecte en el qual hi ha hagutgent que ha hagut de posar els seusconeixements davant una munió depersones per a poder explicar d'unaforma acurada el com i el per què deles seves desicions a l'hora de prepa-rar un castell.

L'experiència m'ha dit que mai ésprou el que puguis fer per la colla. El

UUnnaa mmaanneerraa ddee vviiuurreeSISCU ROSELLCap de colla els anys 22000022 i 22000033

Després d'aquests 15 anys com amembre actiu en una activitat comsón els castells, puc assegurar queaquest és el clar exemple que enstrobem davant d'una entitat vivadins d'un marc on les entitats sitge-tanes no passen per un bon moment,ja que l'esperit d'associacionisme noés el que està més de moda en aques-ta societat. La Jove és una entitatamb valors: compayarisme, reptes…

LA TORRE Tardor 2008 / 19

Torre de 7 (Festa Major 2003)

a persona, m'ha donat més satisfac-cions tant personals com col·lectives,i de la que guardo un millor record.

Per tot això, i venint-me a lamemòria tots aquests nous castellersde totes les edats que s'han incorpo-rat i han enriquit l'entitat durant elsdarrers anys; només em queda ani-mar a tots aquells castellers i castelle-res, que com jo ens estimem la Jove,que sentim aquelles inquietuds quejo vaig notar ara fa ja 7 anys enrrera ique continuo sentint actualment, acontinuar amb el projecte que ara fa15 anys es va iniciar. Per tot això:

Ahir, avui i demà, Sempre Jove deSitges!

pendre certes decisions per les qualsnomés disposes de qüestió de segons.

D'altra banda, i contràriament ad'altres opinions, considero que per aser cap de colla no cal haver ocupatpunts rellevants del tronc d'un cas-tell, sinó simplement haver demos-trat la teva vàlua castellera sigui qui-na sigui la teva funció. Clars exem-ples en podem trobar al llarg de lahistòria de l'entitat.

Ara bé, haver pogut tenir l'honor dedirigir la Colla Jove de Castellers deSitges durant les temporades 2004 i2005, tot i la feinada que recordo quevam realitzar, és segurament l'ex-perìencia que més m'ha omplert com

UUnnaa eexxppeerriièènncciiaa aappaassssiioonnaanntt

NANDO BLASCO ROMEUCap de colla els anys 22000044 i 22000055

Inquietuds, aquesta és la premisaprimordial que qualsevol persona hade sentir si vol dirigir un grup humàde la magnitud d'una colla castellera.Inquietud per apendre la tècnica cas-tellera abans de poder donar ordres oconsells. Inquietud per conèxier lahistòria i filosofia de l'entitat, i valo-rar així els encerts o els possibleserrors del present o del passat. In-quietuds per relacionar-te amb l'am-pli col·lectiu que conforma la massasocial de la colla, divers en tots elssentits. O simplement, l'inquietud devoler aportar el teu petit gra de sorraa un projecte amb el qual et sentsidentificat i implicat.

Un cop aquestes inquietuds lessents teves, encara que potser no lestens prou interioritzades, arriba elmoment en què un cert grup de gentet comunica que creu que ets la per-sona més indicada per a dirigir la co-lla. Aquest grup de gent pot ser quesigui el teu futur equip de treball osimplement castellers o castelleresque, per la raó que sigui, volen donar-te la seva vital confiança.

Molts cops he sentit dir, i compar-teixo, que “un cap de colla no és ressense un gran equip al darrera”. I ésque cal destacar que la feina adminis-trativa o tècnica sempre desinteressa-da, fosca, i tans cops poc reconegudaés simplement el pa de cada dia, i no-més es pot soportar amb un bonequip humà al darrera.

Per aquest motiu és vital que uncap de colla sigui conscient, no tansols de la importància de dissenyarun bon grup de treball, sinó també,més tard, reconèixer la feinada realit-zada pel teu equip, aspecte que comen molts d'altres, i entre ells hauriade destacar la meva manca en moltsmoments de diplomàcia, no vaig sa-ber arrodonir.

Tot i això, no és menys cert quecom a cap de colla molts cops et sentssol davant les adversitats (caigudes,discussions, falta de gent a plaça o as-saigs, problemes de coordinació, etc)i per aquesta raó és imprescindible,sota el meu modest punt de vista, queun bon cap de colla ha de ser una per-sona amb caràcter. Aquesta caracte-rística considero que es bàsica perpoder afrontar les moltes dificultats ales quals t'has d'oposar per tal de

LA TORRE20 / Tardor 2008

5de7 (Festa Major 2005)

la colla des de primera línia, malgrat lespressions, els nervis i els interrogantsque puguin sorgir, és una de les millorscoses que m'ha pogut passar i per aixòvull agrair a tota la gent de la colla, es-pecialment als qui estan i han estat ambmi a l'equip tècnic.No puc oblidar-me de cap de les mane-

res de la canalla. Johe estat canalla i séel pà que es dónaallà dalt i per tantpuc afirmar que te-nim una canallaesplèndida. Una ca-nalla valenta, entre-gada amb els reptesde la colla i que ésde la millor que n'hiha.Ser de la Jove deSitges és una cosameravellosa, unaaventura que t'om-ple i et dóna, per da-munt de tot, una sa-tisfacció immensa.

saltres són episodis que no crec que maise m'oblidin. La fita del 4de8 va ser ungran èxit de tots, que la colla perseguiaaquesta il·lusió des de feia anys i tots l'-havíem somiat. Ja mai ningú no enspodrà treure aquell gran moment, queconservarem com un dels millors de lesnostres vides, i que espero i desitjo quees torni a repetir en unfutur proper.

Però ser cap de collatambé et fa viure altresmoments més dificils.Un castell que queda enintent, un castell quevoldries fer a plaça peròpel qual et falta peu,gent que et causa baixa al'assaig per raons diver-ses… Aquests momentssón els de desencís per-què les coses no surtencom les havies previst isón els moments mésdurs: canvi de plans, re-baixar les previsions…

Sigui com sigui, viure

LLaa ccoollllaa ddeess dd''uunn aallttrree ppuunntt ddee vviissttaaJOSÉ A. CARRASCOCap de colla els anys 22000066, 22000077 i 22000088

Fa tres anys vaig assumir el repte deser el cap de colla de la Jove. Vaig entrara la colla l'any 1995 i abans ja havia estatcanalla dels Castellers de Sitges. Duranttots aquests anys he tingut l'oportunitatde pujar a molts castells i veure els cas-tells des de molts punts de vista, però es-pecialment des de dalt.

Ara, aquests tres anys de cap de collam'han permès veure els castells des d'unaltre punt de vista molt diferent, el decap de colla. La complexitat que té unacolla, encara que no sigui una colla gran,però sí una gran colla com la nostra; elfet d'estar atent a tot el que succeeix altronc, a la canalla i a les pinyes; asasajarels objectius que ens proposem; anarpreparant nous castellers; aconseguirpetites fites en el dia a dia… ser cap decolla és una experiència fantàstica, per-què et permet viure una deles tevesgrans aficions des de ben endins.

Les satisfaccions pels èxits assolits, lesalegries per veure la gent de la colla feliç,els grans moments viscuts amb tots vo-

LA TORRE Tardor 2008 / 21

València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · sickstal@sickstal.com · www.sickstal.com

4de8 (Santa Tecla 2006)

EEssttaaddííssttiiqquueess

LA TORRE22 / Tardor 2008

Dades fins el juliol 2008

LA TORRE Tardor 2008 / 23

Plans i estratègies de comunicació / Imatge corporativa / Campanyes de publicitat

Disseny / Relació amb mitjans / Publicacions / Marketing on-line

Solucions multimèdia / Creacions audiovisuals

redaccio@hydramedia.info • t. 93 894 53 75 • f. 93 811 14 12

carrer sant honorat, 32-34 baixos • 08870 sitges (bcn)

Ctra. de les Costes, 46

08870 Sitges

Tel. 93 894 53 15

amb la

Jove!