Alejandro Castillo García

Francisca Nicolau Colom

19-03-2012

Història

2

3

Índex

Inici de la democracia 4

Adolfo Suárez 6

23-F Cop d’Estat 10

Felipe González 12

José María Aznar 16

11-M 20

José Luis Rodríguez Zapatero 21

Mariano Rajoy 25

Opinió personal 26

Bibliografia 27

4

El 1975, a la mort de

Franco, complint les pre-

visions successòries, de-

cretades pel mateix Cau-

dillo, es va produir la res-

tauració monàrquica en la

persona del Príncep Joan

Carles de Borbó, nét d'Al-

fons XIII, que va ser pro-

clamat Rei d'Espanya amb

el nom de Joan Carles I.

Inici de la democràcia

El 22 de novembre de 1975 és la data del nomena-

ment del rei Joan Carles davant les Corts. El pri-

mer govern de la monarquia, és el de Carlos Ari-

as Navarro. Entre el rei i Arias Navarro, es negoci-

en, no sempre amb facilitat, la composició final del

gabinet. El rei aconsegueix imposar com a president

de les Corts i Consell del Regne al seu antic tutor

i home de confiança Fernández Miranda.

També aconsegueix situar homes de ta-

lent reformista en l'execu-

tiu, com Areilza, Garrigues, Fraga, i incorporen a diver-

sos representants de l'anomenada "generació del

príncep", entre ells Adolfo Suarez, Rodolfo Mar-

tín Villa i Leopoldo Calvo Sotelo.

Joan Carles I.

Francisco Franco

5

Arias Navarro, mai va tenir

un projecte polític propi, ni va

saber imposar la seva autorita-

tals seus ministres. Home

me escassament carismàtic, an

corat en el pas-

sat, però ambiciós de seguir

protagonitzant el futur la

"esfinx sense secret", com la

va descriure Cabanillas poc va

suposar per a l'avanç de la de-

mocràcia.

Carlos Arias Navarro

Les mesures repressives d'Arias contra l'enfortiment de

l'esquerra i el poc compromís d'aquest primer Govern

amb les reformes convencen al senyor Juan Carlos de la

necessitat d'actuar, però amb cautela: el

'búnquer' franquista encara té molta influència i qualse-

vol pas en fals pot tirar a sobre

als militars. Però Arias tampoc compta amb la simpatia

dels militars, que, en vista dels esdeveniments, el consi-

deren excessivament feble i tolerant. L'1 de juliol de

1976, el Rei rep en privat al seu primer ministre per

agrair-li els serveis a la pàtria i a la Corona. Joan Carles

I té ja en ment qui serà el substitut.

6

Adolfo Suárez

Quan el juliol de 1976 el rei Joan Carles

I li va encarregar la formació del se-

gon govern del seu regnat i el conse-

güent desmuntatge de

les estructures franquistes, Suárez era

un perfecte desconegut per una majo-

ria del poble espanyol. No obstant ai-

xò, als seus 43 anys, amb

no poques dificultats, va ser ca-

paç d'aglutinar a un grup de polítics de

la seva generació que havien arribat a

les conviccions democràtiques per di-

versos camins. Va saber reunir, al cos-

tat de falangistes «conversos» com

ell, a socialdemòcrates, liberals, demo-

cristians, etc. i, entre 1976

i 1979, desarborar el règim franquista

amb la complicitat de

les forces antifranquistes com el

PSOE i, especialment, del Partit Comu-

nista d'Espanya i el seu líder, Santiago

Carrillo, que va denominar

a Suárez com un

"anticomunista intel·ligent".

7

En aquesta tasca va comptar amb l'ajuda

de Torcuato Fernández Miranda, entre altres, que

va aconseguir l'autoliquidació de les

Corts franquistes i tirar endavant el Projecte de

Reforma Política davant una recelosa oposició

democràtica i amb la col·laboració del Tinent Ge-

neral Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat

de tranquil·litzar i controlar, en la mesura possi-

ble, a les altes esferes militars, compostes en la

seva major part per militars que havien partici-

pat en la guerra civil i proclius al règim franquis-

ta.

El 15 de juny de 1977, per prime-

ra vegada a Espanya des de

1936, es van celebrar elecci-

ons generals lliures. Adolfo Suáre

z s'alçava com a vencedor de

les mateixes, al capdavant

d'un conglomerat de formaci-

ons de centredre-

ta, aglutinades entorn de la se-

va persona, sota

8

les sigles UCD (Unió de Cen-

tre Democràtic). Les Corts sortides

d'aquelles eleccions, convertides

en constituents, van aprovar la Cons-

titució, que el po-

ble espanyol confirmava el 6 de

desembre de 1978.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava

per segona vegada unes eleccions generals, i

iniciava el seu tercer mandat com a president

del Govern. El seu primer error en aquest perí-

ode va ser evitar la presentació del seu progra-

ma de govern davant el Congrés el que li va po-

sar en contra d'algun grup, com el Par-

tit Socialista Andalús, que pensava donar-li su-

port. D'altra banda, el triomf

a les eleccions generals va quedar molt en se-

gon pla després de l'accés de l'esquerra als

principals ajuntaments del país després de

les primeres eleccions municipals d'abril. L'acor

d entre el PSOE i el PCE va permetre que les

grans ciutats espanyoles fossin governades per

alcaldes de partits de l'oposició.

9

10

23-F Cop d’Estat

El cop d'Estat del 23 de febrer de

1981a Espanya també conegut com

23 F o 23-F, 1 va ser un intent fallit de

cop d'Es-

tat perpetrat fonamentalment per al-

guns comandaments mili-

tars, l'episodi més conegut va

ser l'assalt al Congrés dels Diputats per

un nombrós grup de guàrdies civils al

comandament es trobava el ti-

nent coronel de la Guàrdia Civil Anto-

nio Tejero, durant la sessió de vota-

ció per a la investidura del candidat a

la Presidència

del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo, de

la UCD. Antonio Tejero

11

Com militar de més alta graduació allà present

i com a vicepresident del govern, el tinent gene-

ral Gutiérrez Mellado es va aixecar, es va dirigir al

tinent coronel Tejero, li va ordenar que es po-

sés ferm i li lliurés la seva arma. Després

d'un brevíssim forcejament i per reafirmar la se-

va ordre, Tejero efectua un tret que és seguit per

unes ràfegues del subfusells dels assal-

tants. Sense immutar-se, amb els braços

en guerres, l'ancià general suporta el so de les

armes. Mentre la major part dels diputats

han obeït les ordres de Tejero, el diputat Carrillo

i el president Suárez es mantenen asseguts als

seus escons. Suárez fins i tot fa un gest per aju-

dar a Gutiérrez Mellado.

A les 18:22 hores, quan anava a eme-

tre el seu vot el diputat socialista Ma-

nuel Núñez Encabo, s'inicia l'operació

"Duque de Ahumada", en referència

al fundador de la Guàrdia Ci-

vil. Segons el pla traçat, un grup de

guàrdies civils, subfusell en

mà, irromp a l'hemicicle del Congrés

dels Diputats encapçalats pel ti-

nent coronel Antonio Tejero.

Aquest, des de la tribuna, va cridar

"Quiet tothom!" i va donar ordre

que tots estiressin a terra.

12

Felipe González

Després dels resultats obtinguts per part

del PSOE en les eleccions del 28 d'octu-

bre de 1982, en què Felipe González va ob-

tenir el 48,11% dels sufragis i

202 diputats, sent aquesta la prime-

ra majoria absoluta d'un partit a

la democràcia a Espanya , a més d'ocu-

par la xifra més alta de diputats fins ara, va

ser elegit president del Govern espa-

nyol pel Congrés dels Diputats, i va encap-

çalar un govern amb Alfonso Guerra de vi-

cepresident. Aquest èxit va suposar que

per primera vegada des de les eleccions

generals de 1936, un par-

tit d'esquerres havia de formar govern. A

més, segons molts historiadors, va culmi-

nar el període conegut com la transi-

ció espanyola iniciant-se la II Legislatura.

Va seguir una política econòmica liberal,

combinada amb nombroses reformes so-

cials. Entre les seves decisions més critica-

des va estar l'expropiació de Rumasa, un

immens holding industrial amb l’argument

de la seva possible implicació en accions

fraudulentes., de les que es conside-

ren finalment provades diverses falsedats i

impagaments a la Hisenda Pública i a

13

la Seguretat Social. També va

ser molt contestat el "pla d'ocupació ju-

venil" ideat amb l'objectiu que els joves

tinguessin una primera feina

i adquirissin experiència i que va origi-

nar els contractes

"escombraries", anomenats així per la

seva baixa remuneració i perquè la se-

va extinció no donava dret a prestacions

socials. Altres mesu-

res molt controvertides van ser

la legalització de les empreses de tre-

ball temporal amb l'objectiu de cre-

ar ocupació encara que

14

aquest fos precari i en pit-

jors condicions; la retallada de

les prestacions per desocupació, i

el primer "medicamentàs" l'objectiu va

ser estalviar fons públics eliminant

la subvenció que rep la prescripció de

certs medicaments per part de la Segu-

retat Social.10 Com a conseqüèn-

cia d'aquesta política va patir

les primeres vagues generals de la de-

mocràcia, el que va portar al distancia-

ment del seu partit del sindicat Unió Ge-

neral de Treballadors (UGT), també cre-

at pel fundador del PSOE Pablo Iglesi-

as, ia la ruptura de la seva amis-

tat amb el secretari general

del sindicat Nicolás Redondo, el seu va-

ledor en Suresnes.

Els seus governs van dur a terme

una conflictiva reconversió industrial, i la mo-

dernització i universalització tant del siste-

ma educatiu espanyol, com del sistema sani-

tari i de seguretat social, així com

una ampliació i modernització de les infraes-

tructures, finançada mitjançant un controver-

tit *cita requerida] augment de el deute pú-

blic i els Fons de Desenvolupament de la

Unió Europea per al període de 1994-

1999amb els quals la Unió Europea pre-

tén enfortir l'economia dels països més po-

bres (Espanya, Irlanda, Grècia i Portu-

gal). Espanya va percebre mitjançant

aquest fet més de la meitat d'aquests fons, a

més serà el país de la UE que més di-

ners rebi del Fons de Cohesió i, després

de França, de la PAC.

15

1992 és per a Espanya l'any

de les grans celebracions: els Jocs Olímpics de

Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla. Tots

dos esdeveniments, que se saldenamb

un indiscutible èxit, van situar a Espanya

dins del reduït cercle de naci-

ons ambreputació de moderni-

tat, desenvolupament i capaços de gene-

rar orgull intern il'admiració i l'elogi generalitzat

del exterior. Però són també de manera molt

directa el motor de la modernització de les in-

fraestructures de les dues ciutats, la qual co-

sa va aredundar en benefici de tot el país. És el

cas, per exemple, del tren d'Alta Velocitat

(AVE), que va revolucionar el trans-

port ferroviari en unir a Madrid i Sevilla. En

aquesta obra es van invertir més de 400.000

milions de Pesetas. A la qual se suma a leso-

bres de millora de les comunicacions per carre-

tera, que donen un tomb espectacularen

aquests anys amb la construcció

de autoviasque en nom-

bre creixent travessen bona part d'Espanya .

Jocs Olímpics de Barcelona

Exposició Universal de Sevilla

16

José María Aznar

En les eleccions generals del 3 de març de

1996, el PP va esdevenir el principal partit

de l'hemicicle, encara que sen-

se obtenir majoria absoluta a la cam-

bra (156 diputats sobre un total de

350). Després de perllonga-

des negociacions amb les principals forma-

cions nacionalistes de Catalu-

nya (CiU), País Basc (PNB) i Canàries (CC), va

aconseguir el suport de les mateixes en la

sessió d'investidura el 4 de maig de

1996,pel que al dia següent va jurar el càr-

rec com a nou president del Govern d'Espa-

nya.

Jose María Aznar no va aconseguir

la majoria absoluta i es va veure obligat a

pactar amb les minories nacionalistes per

accedir a la presidència del govern. El

gir cap a la dreta es va veu-

re corroborat amb les victòries del PP a

les eleccions autonòmiques i municipals. El

cicle socialista sota el lideratge de Feli-

pe González havia tocat la seva fi.

Aznar va centrar els seus esforços a imple-

mentar una política econòmica ortodoxa

que reduís el dèfi-

17

cit públic i reactivés l'activitat econòmica

privada. El gran objectiu era com-

plir els anomenats criteris de convergèn-

cia (inflació, deute, dèficit ...) establerts en

el Tractat de Maastricht de 1991 i que un

cop assolits permetrien a Espanya unir-se

a la nova divisa europea, l'Euro.

La política econòmica va ser un èxit. L'activitat

econòmica es va reactivar, l'atur va baixar de

manera notable i el sanejament de l'econo-

mia portaria a que Espanya participés en el

naixement de l'Euro el 1999.

El terrorisme d'ETA va arribar a la seva expres-

sió més sagnant a l'estiu de 1997 amb l'assas-

sinat del regidor del PP a l'ajunta-

ment basc d'Ermua, Miguel Ángel Blanco. La

crueltat de la banda terrorista i la tasca

dels col·lectius que portaven anys enfrontant-

se a la violència al País Basc va desencade-

nar una important reacció popular que es va

anomenar l '"esperit d'Ermua".

El govern d'Aznar, amb el suport de l'oposi-

ció socialista, es va llançar decididament a una

política de duresa amb ETA i amb l'en-

torn nacionalista. La reacció al camp o albert-

zale va ser el Pacte de Lizarra-Estella de

1998, un acord de totes les forces nacionalis-

tes, des del PNB a ETA, per avançar cap a la

18

independència. Uns dies després ETA va de-

clarar una treva indefinida i sense condici-

ons.

Els contactes entre el govern d'Aznar i el

grup terrorista no van donar cap resultat i un

any després ETA va tornar a l'activi-

tat armada. El president Aznar, que havia

estat víctima d'un atemptat frustrat el

1995, va reforçar la seva políti-

ca d'enfrontament amb el nacionalis-

me basc en totes les se-

ves tendències. Les eleccions convocades l'

any 2000 van marcar el mo-

ment d'apogeu del PP i Aznar. El

nou segle es va iniciar amb una majoria ab-

soluta del PP a les Corts.

El 1996 Aznar hereta els Fons Estructurals

per al període de 1994-1999 amb els quals la

Unió Europea pretén enfortir l'economia dels

països més pobres (Espanya, Irlanda, Grècia

i Portugal). Espanya percebrà més de la mei-

tat d'aquests fons, a més serà el país de la

UE que més diners rebi del Fons de Cohesió

i, després de França, de la PAC.8 En aques-

ta legislatura el PIB d'Espanya viu un creixe-

ment un 1.1% superior a la mitjana de la

Unió Europea, 9 tendència que es va mante-

nir en els anys posteriores.10

La desocupació es va reduir 7 punts percen-

tuals en 4 anys. Mentre que els beneficis em-

presarials creixien per sobre del 30%, els sa-

laris van augmentar per sota del 3% .11 El

augment dels salaris era menor al dels preus

fent que durant el mandat d'Aznar el poder

adquisitiu dels treballadors es reduís abril

1 %, sent Espanya l'únic país de tota la

Unió Europea on es produís un retroce-

so.12 Els sectors que van liderar el creixe-

ment de l'activitat laboral (construcció,

hostaleria, servei domèstic ...) van generar

llocs de treball poc productius i conse-

qüentment baixos salaris. Els contractes

temporals van augmentar fins arribar a re-

presentar 1 de cada 3 llocs de treball, sent

aquesta xifra un 250% superior a la mitja-

na europea. Malgrat l'entrada en vigor de

la Llei de prevenció de riscos laborals al

febrer de 1996 els accidents laborals s'in-

crementen un 42% entre 1996 i

1999. L'índex de sinistralitat va passar de

19

61 a 73 accidents per cada 1000 trabajadores.13 La UE recomana a La Carta Social Europea

que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui igual o major al 60% del salari mitjà del país, a

Espanya aconseguia el 34 % l'any 2000,14 situant-se en 424 € mensuales15 (742 € serien ne-

cessaris per complir amb la recomanació de la UE).

Una de les primeres mesures del Govern d'Aznar va ser aprovar el «Programa de modernització

del sector públic empresarial de l'Estat», és a dir, la sistematització de les privatitzaci-

ons. Algunes de les empreses que van deixar de ser propietat de l'Estat en aquest període van

ser Telefónica, Endesa, Aceralia, Argentaria, Tabacalera, Repsol i Gas Natural. Els ingressos

procedents de les privatitzacions van contribuir a reduir ràpidament el deute públic del 68 al 63%

16 Els sindicats es van mostrar contraris a una mesura que consideraven «pa per avui i fam per

demà» .17

En aquesta legislatura la pressió fiscal va augmentar més d'un 10% .18 En 1999 es porta a ter-

me la reforma de l'IRPF, elevant els tipus mitjans efectius del 14,91% al 14,94%. Es redistribueix

la càrrega, augmentant-la en un 2% a les rendes més baixes, mentre la càrrega a les rendes

més elevades es redueix un 6% 19 Es va reduir la despesa en protecció social (educació, pensi-

ons, sanitat pública, seguretat ciutadana ...) un 9%, 18 sent en l'últim exercici de la legislatura

del 20% del PIB enfront del 27% de la mitjana europea.

El preu de l'habitatge va augmentar més d'un 28% en tan sols 4 anys. El preu mitjà va passar de

62.500 euros a 80.500, al que cal sumar l'augment de les hipoteques del 45%, passant de

47.500 euros a 69.000.20 L'esforç per adquirir un habitatge va augmentar, passant d'una relació

preu / salari de 4 , 1 anys el 1996 a 4,9 en 2000.

20

11-M

Els atemptats de l'11 de març de 2004

(coneguts també pel numerónimo 11-

M) van ser

una sèrie d'atacs terroristes en qua-

tre trens de la xarxa de Rodalies de

Madrid duts a terme per terroristes gi-

hadistes.

Es tracta del major atemptat comès a

Europa fins ara, amb

10 explosions gairebé simultànies en

quatre trens a l'hora punta del ma-

tí (entre les 07:36 i les 07:40). Més

tard, després d'un intent de desactiva-

ció, la policia detonaria, de manera

controlada, dos artefactes que no ha-

vien esclatat, desactivant un tercer

que permetria, gràcies al seu contin-

gut, iniciar les primeres indagacions

que conduirien a la identificació

dels autors. Van morir 191 persones, i

1.858 van resultar ferides.

El 3 d'abril de 2004, la policia va loca-

litzar i va envoltar a diversos membres

del comando terrorista a Lega-

nés. Al veure acorralats, els seus

membres es van suïcidarfent esclatar

el pis on s'havien atrinxerat-sent ai-

xò el primer atemptat suicida d'Europa

-quan els Geos iniciaven l'assalt. En

aquesta acció va morir un agent del

grup policial, a més de tots

els membres de la

cèl·lula islamista allà presents.

21

José Luis Rodríguez Zapatero

Durant la presidència de Rodrí-

guez Zapatero, s'han abor-

dat especialment les polítiques soci-

als. S'ha legalitzat el matrimoni entre per-

sones del mateix sexe, la Llei contra la vi-

olència de gènere, la Llei de

la Dependència (ajudes per a famílies amb

persones dependents al seu càrrec), s'ha

modificat la llei del divorci per elimi-

nar traves, s'han modificat dife-

rents estatuts d'autonomia, entre

ells l'andalús i el català, sent aquest úl-

tim probablement el que més polèmica va

suscitar. També s'ha realitzat la regulació

dels estudis universitaris per adequar-los

al procés de Bolonya. Cal destacar que

s'ha incrementat el sala-

ri mínim, s'ha establert la Llei per a

la igualtat efectiva entre dones i homes, la

Llei antitabac, ha hagut una gran regula-

rització dels immigrants, i s'ha pretèsla re-

forma de la Constitució en quatre punts.

22

El 17 d'abril de 2004 el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre el seu

càrrec davant SM el Rei. A finals del mateix mes Rodríguez Zapatero, va comparèixer davant el

Ple del Congrés dels Diputats per informar de les raons i l'abast de la seva decisió d'adopció de

les mesures necessàries per al retorn a Espanya de les tropes espanyoles destinades a l'Iraq. A

més de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq, una altra de les promeses electorals

del PSOE durant la campanya, i que més tard va dur a terme, va ser la pujada del salari mínim

interprofessional. El 2004 el salari mínim a Espanya era de 460,5 € per mes, sent un

dels més baixos de tota la Unió Europea. Durant la VIII Legislatura va passar a ser de 600 € per

mes. Pocs mesos després que es donés començament a la legislatura, el 4 de juli-

ol Rodríguez Zapatero és reelegit com a secretari general amb el 95% dels vots en el

XXXVI Congrés Federal del Partido Socialista Obrer Espanyol. En els mesos següents, el Con-

sell de Ministres va decidir renovar i ampliar el contingent militar espanyol a l'Afganistan i desta-

car una missió humanitària a Haití. Destaca també la reunió a Moncloa el 26 de juliol entre el Pre-

sident del Govern i el Lehendakari basc, Juan José Ibarretxe.

23

El setembre de 2004 Rodríguez Zapate-

ro compareix en la 59a Assemblea Gene-

ral de Nacions Unides en la qual proposa

una aliança entre el món occidental i

el món àrab. El mateix mes el Consell de

Ministres aprova l'avantprojecte de Llei

de Reforma del Divorci, que suprimeix la

separació com a pas previ obligatori i elimi-

na la necessitat d'al·legar causes per obte-

nir la dissolució del matrimoni.

En matèria exterior, la Constitu-

ció Europea també va tenir

un pes important durant la VIII legislatura.

El 29 d'octubre, els 25 caps d'Estat i de

Govern de la Unió Europea signen a Roma

el Tractat pel qual s'estableix

una Constitució per a Europa. Per a això

es convocarien més

tard diversos referèndums pels paï-

sos europeos. Antes de finalitzar

l'any 2004, durant el mes de desembre es

van aprovar les mesures de protecció inte-

gral contra la violència de gènere. El dia

31 del mateix mes va concloure el mandat

d'Espanya com a membre no perma-

nent del Consell de Seguretat de Naci-

ons Unides.

24

Des del 1 de gener de 2010, Espanya va gover-

nar durant 6 mesos fins al 30 de juny, la Presi-

dència de la Unió Europea de torn, el presi-

dent de torn va ser Rodríguez Zapatero junta-

ment amb el president permanent de la

UE, Herman Van Rompuy.

L'any 2010 es va iniciar amb la cri-

si econòmica i la polèmica sobre la pujada de

l'IVA. Així mateix, el Govern va propo-

sar l'augment de l'edat de jubilació fins als

67 anys. La mesura va comportar un fort rebuig

social, tant per part de la totalitat dels partits de

l'oposició com per part dels sindicats, que van

convocar mobilitzacions per al dia 23 de fe-

brer, qualificant la pujada

com "innecessària", "injustificada" o fins i tot

com "estafa alsciutadans". Fins i tot persones en

el si del PSOE la van qualificar com

"inassumible" . D'altra banda, també es va pro-

posar per part del Govern augmentar a 25

anys el període per calcular

les pensions, encara que aquesta proposició va

ser retirada poc después. Finalment, va deci-

dir no continuar en el seu intent d'augmentar l'e-

dat de jubilació, tot i no retirar oficialment la pro-

posta, deixant el pla al pròxim Go-

vern a causa de la forta pressió

social i al rebuig majoritari per

part de la població.

25

En les eleccions generals del 20 de

novembre de 2011 per

al Parlament de la X Legislatura, el

Partit Popular va resul-

tar vencedor amb una majoria absolu-

ta de 186escons (escrutat el 100%

dels vots) . El resultat va convertir a

Rajoy, candidat apresident del Go-

vern com a cap de llista per Madrid, en

virtual president del Govern d'Espa-

nya, el sisè del perío-

de democràtic començat el 1977.

Va ser designat president pel Congrés

dels Diputats el dia 20 de desem-

bre de 2011 iva prendre possessió del

càr-

rec l'endemà. Immediatament després

de jurar el càrrec davant el rei Joan

Carles I, el president va anunciar la

composició del gabinet, els mem-

bres van jurar o van prometre els seus

càrrecs al dia siguiente. El 30 de

desembre, el nou Govern va apro-

var les primeres mesures anticrisi i va

anunciar undèficit públic del 8%

o superior a aquest. De les mesu-

res anticrisi, cal destacar, lapujada de

l'IRPF (d'una manera temporal, 2012-

2013) entre un 0,75% i un 7% i la de

l'IBI, entre el 4% i el 10%. A

més, també es mantin-

dria l'increment del pagament fraccio-

nat de l'Impost de Societats per a

grans empreses.

Mariano Rajoy

26

Opinió personal

Aquest treball m’ha parescut difícil de fer-lo perquè mai haviem fet una

revista digital . El que més m’ha agradat del treball ha estat cercar infor-

mació de n'Adolfo Suárez, perquè no sabia que aquest home va fer tant

per el nostre país. El que menys m’ha agradat ha estat haver de cercar

anuncis per el treball ja que no hi havia moltes fotografies.

27

Bibliografia

http://www.elmundo.es/especiales/2007/06/espana/30aniversario_democracia/historia/

historia_suarez.html (10-03-2012)

http://html.rincondelvago.com/transicion-espanola_1.html (13-03-2012)

http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez (16-03-2012)

http://www.historiasiglo20.org/HE/16b.htm (16-03-2012)

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar ( 17-03-2012)