TexT i foTografies: Josep Llusà

excurs i on i sme

San Nicolás de Bujaruelo és un d’aquells racons on sembla que el temps no passi. L’excursionista que es desviï de la caravana estival de la veïna vall d’Ordesa ho descobrirà. Sortirà amb les primeres llums del dia des de l’hostatgeria, creuarà el pont romànic sobre les aigües de l’Ara i enfilarà el camí cap al naixement del riu. A dalt, el paisatge es revelarà amb la força desenfrenada de l’alta muntanya, dels seus contrastos i de la seva bellesa. Tot això sense gairebé ni una ànima. Només la de la muntanya. I la del caminant.

L'ànima de la muntanyaaLta vaLL de L'ara

40 Vèrtex 218 218 Vèrtex 41

qLa vall d’otal vessa les

seves aigües al riu ara. al

fons, el port de Bujaruelo i

els pics de gabieto.

qel corredor

Moskowa dóna accés

a la cresta meridional

del pic de Cerbillona.

L’alta vall de l’Ara és un d’aquells racons màgics que encara queden al Pirineu. Declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco, és el lloc de naixe-ment del riu Ara, un dels més significatius del Pi-rineu aragonès, al peu del vessant S del Vinhama-la. Amb un recorregut de 70 km, aquest és l’únic riu de certa importància de l’Estat espanyol on no s’ha construït cap presa en tot el seu curs.

La vall queda eclipsada per la seva veïna, l’arxico-neguda Ordesa. Potser per això no té el reconei-xement que es mereix i queda una mica oblidada. I potser també per això tindrà un especial interès per a l’excursionista. Per la poca afluència de visi-

tants que pateix, però especialment per les me-ravelles que conté. I és que aquesta vall, estreta i llarga, s’estén des del naixement de l’Ara fins al pont de Los Navarros, on s’uneix amb el riu Ara-zas, provinent d’Ordesa.

Tot i quedar una mica isolada, disposa d’un parell de possibilitats força interessants per instal·lar-nos-hi temporalment: l’antiga hostatgeria de San Nicolás de Bujaruelo, avui reconvertida en alberg-refugi, i el càmping Valle de Bujaruelo; són dues bases excel-lents per realitzar les excursions que proposem. Aquestes pretenen donar a conèixer un territori que combina les valls obertes amb l’alta muntanya,

i fins i tot un dels poquíssims estanys de la zona, l’ivó de Bernatuara, històric lloc de pastura per als ra-mats de la veïna vall de Broto. En tots quatre itine-raris gaudirem de paisatges majestuosos, valls profundes, colls i cims de marcat caràcter alpí. El contacte directe amb la natura en estat pur i salvat-ge hi estarà assegurat i salvat de la interferència de la multitud que de ben segur ens acompanyaria en qualsevol racó de la veïna vall d’Ordesa. Especial-ment a l’ascensió tant del Vinhamala per la via Moskowa com de la penya d’Otal o Arañonera, és molt probable que no hi trobem ni una ànima, fins i tot als mesos de juliol i agost, quan bona part del Pirineu es converteix en un parc temàtic.

40 Vèrtex 218 218 Vèrtex 41

PeNYa D’oTaL o araÑoNera (2.701 m)Situat a l’extrem oriental de la serra de Tendeñe-ra, s’eleva aquest imponent pic de roca calcària modelada per l’acció glacial de milers d’anys. Tot i tenir un aspecte final aparentment inaccessible per a l’excursionista, és possible pujar-hi mitjan-çant una grimpada final sostinguda d’uns 160 m de desnivell, amb bones preses i no excessiva-ment aèria. Això sí, el considerable desnivell ens suposarà una forta exigència física.

Desnivell: 1.450 mHorari: 7.30 hDificultat: fort desnivell i grimpada final. Ascen-sió apta només per a excursionistes experimen-tats. No trobarem aigua en tot el camí.

Deixarem el vehicle a l’aparcament del càmping Valle de Bujaruelo, 1 km més amunt del pont de Santa Elena, a la pista que puja a Bujaruelo. Cami-narem uns 100 m pista amunt. Al marge esquerre, en una pedra pintada amb una marca vermella,

qPenya d’Otal o Arañonera, un imponent pic de roca calcària.

qProgrés a primera hora del matí per la vall de l’Ara. El Vinhamala queda lluny, però afortunadament el dia és llarg.

42 Vèrtex 218 218 Vèrtex 43

tombarem a l’W per un pla herbat i de seguida trobarem un estret i marcat sender que puja paral-lel al barranc del Turbón, enmig d’un bosc espès. Sobre la cota 1.700 (1 h) l’abandonarem. Al marge orogràfic dret del barranc tenim un pendent pe-dregós amb fites i al marge orogràfic esquerre un pendent herbat empinat, però fàcil, sense mar-ques de cap tipus. Aconsello la 2a opció, menys pesada que la primera tot i la manca de senyals indicatius. Al cap d’unes 3 h arribarem al coll d’Otal o coll Royo, magnífic mirador de la vall d’Otal i del pic de Tendeñera.

En aquest punt farem un canvi de direcció curt cap al S. Seguim un marcat sender per superar un ressalt rocallós i entrar en un petit altiplà de caire lunar. Just davant nostre (direcció SW) s’aixeca el nostre objectiu, aparentment inaccessible (3.45 h). Davant nostre superem un tram de tar-tera descomposta fins a la base de la grimpada final (2.550 m), amb trams de IIº. Tenim davant 4 corredors força evidents. Recomano escollir el segon a l’esquerra de la cresta N. La pujada final combina passos de roca amb pendent herbat. Amb molt de compte i una mitja hora la supera-rem. Sortirem a una bretxa i en un parell de mi-nuts més ens plantarem al cim. Les vistes són majestuoses. Just a tocar, a l’W, el pic de Tendeñe-ra, al NW l’imponent Midi d’Ossau, el vessant S del Vinhamala al N, Gabietos a l’ENE, Tres Sorores a l’E, canó d’Ordesa a l’ESE i serra de Guara al S.

Un altre al·licient d’aquesta zona serà la visió as-segurada de voltors, els reis indiscutibles d’una zona perfecta per a la nidificació d’aquests majes-tuosos carronyaires. Per al descens desfarem l’itinerari de pujada, anant en compte al primer tram de desgrimpada.

VoLTa a Les VaLLs D’oTaL i orDisoRuta circular sense cap tipus de dificultat tècnica amb sortida i arribada a San Nicolás de Bujaruelo. Pretén fer una aproximació a dues de les princi-pals valls de la capçalera del riu Ara: Otal i Ordiso. Tan sols haurem d’estar atents a l’orientació en les proximitats del coll d’Ordiso.

Desnivell: 900 mHorari: 5-6 hDificultat: l’itinerari és apte per a tot excursionis-ta amb una condició física acceptable.

Partirem de San Nicolás de Bujaruelo (1.338 m) per ample camí remuntant el curs del riu Ara. Als 20 min arribem a un primer encreuament on serà aconsellable proveir-nos d’aigua a la font que tro-bem a l’esquerra. A partir d’aquí tenim 2 possibi-litats per endinsar-nos a la vall d’Otal: pujar pel camí principal en contínues llaçades o bé seguir una variant del GR-11 a través de fites i marques de pintura pel mig del bosc per arribar en uns 45 min a l’entrada de la vall, punt d’unió dels dos ca-mins proposats. Resseguirem el curs del riu Otal per arribar en 20 min més a la cabana de pastors d’Otal (1.642 m). A l’W afrontem una pujada forta i sostinguda per terreny herbat però ben marcat fins a la cota 2.200 (1.15 h), on deixarem el GR per

qL’ivó de Bernatuara és un dels poquíssims estanys que es troben a la zona.

42 Vèrtex 218 218 Vèrtex 43

tombar cap a l’E durant uns 10 min. Després de fer un altre canvi de direcció per sender poc marcat ens plantem al coll d’Ordiso (2.232 m), des d’on gaudim d’una vista espectacular: al S la serra de Tendeñera i al NE la marmolera dels pics Central i Montferrat, al vessant aragonès del Vinhamala, el més alpí dels massissos pirenaics.

En aquest punt és on hem d’estar més atents al mapa i a la brúixola. Haurem d’anar direcció N per un ampli prat en fort descens sense sender marcat. Al cap d’una estona veurem a la llunyania una ca-bana de pastors (1.800 m) per la qual haurem de passar. És lloc ideal per refrescar-se i contemplar el fons de la vall d’Ordiso. Creuarem el riu per un pont i continuarem baixant per sender ben fressat pel marge esquerre del riu. 30 min més i serem al final del barranc. Passem pel costat de la 3a cabana del dia, la d’Ordiso (1.591 m). En aquest punt enlla-çarem amb el GR-11 principal, que ve de Panticosa, per arribar altra vegada al punt de partida.

iVÓ i PorT De BerNaTUara (2.338 m)L’ivó de Bernatuara és un dels poquíssims estanys que trobarem en aquesta zona dels Pirineus. La seva situació geoestratègica, just a tocar de la frontera francoaragonesa, ha propiciat des de temps immemorials els intercanvis ramaders i altres acords entre els pastors de la vall de Broto i els de la vall d’Osso. Magnífic mirador de les pa-rets N dels Gabietos i el Talhon, l’estany se’ns apa-reix, poc abans d’arribar al coll del mateix nom, amb una forma sorprenentment rodona que ens recordarà moltíssim el cràter d’un volcà.

Desnivell: 1.000 mHorari: 5 hDificultat: cap de significativa. Sender sempre molt ben marcat.Material: bastons de trekking recomanables, especialment per al descens al refugi de San-daruelo.

El punt de sortida tornarà a ser San Nicolás de Bujaruelo. Creuem l’Ara pel pont romànic i iniciem l’ascens per sender marcat direcció N al port de Bujaruelo. El primer tram fins passar sota una enorme torre d’alta tensió (1.620 m) el realitzarem per bosc. A partir d’aquí el camí s’obrirà i deixarem el sender que puja fins al port de Bujaruelo. Tom-bem a l’esquerra fins al barranc de Lapazosa i el creuem per una passarel·la (1.15 h). Continuem per sender evident fins passar pel costat del refugi Plana de Sandaruelo (1.680 m), antic abric de pastors. El deixem a la dreta per iniciar un fort ascens direcció N per sender marcat entre im-mensos prats, paral·lelament al barranc de San-daruelo. De primer pujarem pel marge dret del barranc, però a la cota 1.870 el creuarem i conti-nuarem fins dalt pel marge contrari (2 h). D’aquí al final, la pujada s’intensificarà, per això farem bé de reservar forces i prendre’ns-ho amb calma. Tindrem davant nostre les siluetes dels pics de Bernatuara i Crapera. Continuarem l’ascens rumb NW fins a la cota 2.280, on deixarem un esperó rocós a la dreta i farem un canvi de direcció al NE per tram de sender poc marcat i en lleugeríssima pujada. Al cap de pocs minuts arribarem a una balconada des d’on l’estany se’ns apareixerà just davant nostre a mode de cràter volcànic (3 h).

Valdrà la pena baixar lleugerament fins quasi el nivell de l’aigua (2.275 m) i resseguir l’ivó pel seu marge dret fins al port de Bernatuara, des d’on podrem admirar al N la vall de la Canau. El descens el realitzarem desfent l’itinerari de pujada.

PiCs CeNTraL i CerBiLLoNaSens dubte el massís de Vinhamala és el de més caràcter alpí i el que té més història al seu darrere de tots els Pirineus. La via normal hi puja des de la glacera d’Osso. La nostra proposta, però, serà asso-lir els pics Central i Cerbillona des de la vall de l’Ara per la canal de Cerbillona. Seguirem els passos del prestigiós guia Cazaux i Miss Ann Lister, que l’any 1838 van fer la 1a ascensió de la Pica Longa, sostre del massís. La via, però, prendrà el nom de Moskowa en honor al príncep del mateix nom que va fer cim 4 dies més tard que la intrèpida anglesa.

Desnivell: 2.100 mHorari: 11 hDificultat: alta. Al desnivell a superar, s’hi ha d’afe-gir que cal bones nocions d’orientació i una grim-pada de IIº (corredor Moskowa) per terreny aeri.

Sortirem de San Nicolás de Bujaruelo i seguirem la pista que remunta l’Ara (GR-11) direcció WNW. En 1.30 h passarem pel costat de la cabana d’Or-diso (1.570 m) i continuarem pel sender marcat seguint el curs de l’Ara. Tenim les enormes parets del vessant S del Vinhamala a la nostra dreta. A la cota 1.800, després de 2.30 h de marxa, trobarem la cabana del Cerbillonar o de Labaza. Serà una mica més endavant on abandonarem el camí mar-cat i tombarem direcció NNE seguint alguna fita.

44 Vèrtex 218

D a D e s P r À C T i q U e s

siTUaCiÓ i aCCÉsLa vall de l’Ara es troba al bell mig del Piri-neu aragonès i al sud del massís de Vinha-mala. L’accés des de Catalunya, i en parti-cular des de Lleida, passa per Barbastre i Aïnsa. Aquí s’agafa la N-260 fins passat Broto, on cal tombar a la dreta cap a Torla i continuar en direcció a Ordesa. Al pont de Los Navarros es pren la pista sense as-faltar, però apta per a tot tipus de vehicles, fins a San Nicolás de Bujaruelo.

MaTeriaLEl lògic de l’alta muntanya estival. Si en l’as-censió al Vinhamala s’opta per anar a dor-mir al refugi Bayssellance, necessitarem el material per progressar per glacera.

aLLoTJaMeNT● Alberg-refugi de San Nicolás de Buja-ruelo: situat al final de la pista. Tot tipus de serveis (tel. 974 48 64 12). També hi ha servei de càmping (pocs serveis).● Càmping Valle de Bujaruelo: a 3 km de començar la pista. Tot tipus de serveis (974 48 61 61). ● Refugi Bayssellance: a l’entrada de la glacera d’Osso, al massís de Vinhamala (tel. 00 33 562 92 40 25 / http://refuge.bayssellance.free.fr). ● Refugis lliures: Ordiso, Otal i Cerbillonar (cabanes de pastors força precàries).

BiBLiografia i CarTografia● Miguel Angulo. Pirineos. 1.000 ascen-siones. Volum II. Ed. Elkar.● Vignemale-Bujaruelo. Esc. 1:30.000. Ed. Alpina.

qArribats al coll, la vista s’eixampla davant la glacera d’Osso, el Cerbillona i la Pica Longa.

Remuntem el marge dret del barranc de Labaza en forta pujada. A la cota 2.700 arribarem a la base de les marmoleras de Labaza, que tota l’es-tona les haurem tingudes davant nostre. Aquí ens desviarem a l’esquerra per abordar un tram de tartera descomposta. Seguint les fites anirem a trobar l’entrada del corredor Moskowa (2.920 m; 5 h). És una grimpada de IIº amb bones preses i molt espectacular per l’ambient d’alta muntanya que ens envolta. Sortirem a l’aèria però senzilla cresta meridional del Cerbillona. En 30 min, rumb NE, arribarem al coll de Lady Lister. Just davant nostre se’ns obre amb tota la seva esplendor la glacera d’Osso i la Pica Longa. Des del coll, en mitja hora d’ampla cresta és possible assolir tant el pic Central a l’E com el Cerbillona a l’W. També podríem continuar carenejant cap al pic del Clot de la Hount i la Pica Longa en unes 2 h, però cal-dria allargar un dia l’excursió dormint a la cabana del Cerbillonar o al refugi Bayssellance.

En definitiva, magnífica ascensió en un recorre-gut espectacular i solitari que segueix els passos dels primers conqueridors del Vinhamala ara farà 170 anys. V

MOLAGRAF