CollserolaClub

Diada jove, Joves Vallvidrerapàg. 7

Vitralls

Bandolers a Collserolapàg. 15

Reportatge

La problemàtica dels ailants pàg. 8-9

INFORMATIU MENSUAL VallVidReRa | CollseRola

Núm.213__juny2013

Els ailants tornegen Collserola

gentd’aquíSi voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixe-ments, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a lavall-devidre@yahoo.com, abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

informaciódebarri

tornenelssenglars... de la mà de Carles Garcia

recordsDes de la Residència Betània ens fan saber que Amparo Coll Argente, veïna del Peu del Funicular, ens ha deixat a l’edat de 91 anys. Fem arribar el nostre condol a la família i companys de residència.

Comissió de Festa Major 2013

1r concurs de Fotografies de les Festes Majors de Vallvidrera i de Mas SauróLa convocatòria d’aquest concurs està feta per la Comissió de la Festa Major

Temàtica: Qualsevol fotografia relacionada amb les Festes Majors de Vallvidrera i/o de Mas Sauró. Divertides, atrevides, artístiques, entranyables, descarades, familiars, esbojarrades,

Premi: Fes-nos arribar la fotografia que més t’agradi i podràs veure-la publicada en el programa de Festes Majors de Vallvidrera i Mas Sauró 2013.

Lliurament: Ens les pots fer arribar a la direcció fmvallvidrera@gmail.com amb el teu nom i cognoms.

Termini: Fins al dia 20 de juny.

Format: El format recomanat és de 18*13 i 300dpi.

Participa a la teva festa amb aquest concurs fotogràfic, podràs veure les teves fotos publicades i, a més, entre tots els participants, sortejarem un val per a quatre persones per al sopar de Festa Major de Vallvidrera que tindrà lloc el divendres 13 de setembre.

Nou CAP a Sarrià Nou CAP a Sarrià per a les urgènciesper a les urgències

Amb motiu del trasllat del CAP de Sar-rià al nou edifici de la Via Augusta 366, ens informen que això no afecta per res els centres de les Planes i Vallvidrera, que continuaran atenent amb normalitat de dilluns a divendres als locals habitu-als. Sí que és important de cara a l’assis-tència els dissabtes, en què el centre de la Via Augusta 366 romandrà obert de 9 a 17h. per a les urgències. El telèfon del CAP Sarrià continua sent el mateix,

93 204 22 88.

Els transports per accedir-hi són: Bus V7, Bus 66, Bus del Barri 130 i FGC Sarrià.

Condicionament del

Mercat de VallvidreraA l’últim Consell de Barri del 29 d’abril, ens vam assabentar que l’Ajuntament l’any 2012 va fer obres per valor de 30.614 euros dins el nostre mercat a fi d’adequar l’espai cap a futures actuacions de grups teatrals, musicals o d’altres tipus. De moment, s’utilitza doncs, la “sala gran” com a sala d’assaig. Ens alegrem de la notícia, només ens sap greu haver-ho sabut “via administrativa” i per la via de fets consumats.

A Vallvidrera hi ha tradició teatral i musical, Els Pastorets, la Com-panyia Fontmontina de comèdia, les corals, grups folks i de joves, diverses orquestres en són bons exemples; i aquest any al Centre Cívic s’ha obert un taller de teatre per a nens i nenes sota la di-recció de Vivi Lepori i una coral infantil dirigida per Assumpta Cribillers.

Benvinguda la nova sala del Mercat per a totes aquestes activitats!RoseR ARgemí i JAcqueline JAcquetRoseR ARgemí i JAcqueline JAcquet

L’interior adequat per a fer-hi actuacions

collserolaclub

VI Fira de CollserolaLa fira que es va celebrar el 5 de maig a la Plaça del Centre Cívic de Vázquez Montalbán, ja és tot un referent aquí a Collserola gràcies als esforços de moltes persones, grups i associacions que treballen cada dia per a desenvolupar una vida més sostenible. En aquesta edició vam tenir tallers sobre els forns solars, el bosc comestible, conserves de melmelada, l’hort infantil, i llevat natural amb massa fermentada. També vam tenir una exposició de les abelles autòctones i un cicle de curts: La flor más grande del mundo, La Kosturica, El hombre que plantaba árboles, La Terra per a qui la treballa, i La Voz del viento. Tot era un dia d’intercanviar coneixements de com fer la vida mes sostenible, conèixer els productors de nostres col·laboradors i contribuir a donar suport a l’economia local i la sobirania alimentària.

3

lavalldevidre@yahoo.com

consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia

Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs

col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,

Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara Romaní

Disseny i maquetació: Natàlia Arranz

tancament de l’edició: 22 de maig de 2013

tirada: 500 exemplars

Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments

del barri

Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)

edició

aavallvidreravv@yahoo.eswww.vallvidrera-aavv.blogspot.com

D.L. B-8389-2007

Lavalldevidre és una publicació gratuïta.

El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros.

El cost total de la publicació es finança amb els anuncis

dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació

de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora

de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis.

Passa-la!

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán

C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona

Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com

Amb el suport de:

213JUNY 2013

Podeu consultar els números endarrerits de la Vall de Vidre al blog

de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.

blogspot.com

De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h

T. 93 406 9160

Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions

EMERGÈNCIES: 112

BoMBERS: 080

PoLICIA NACIoNAL: 091

MoSSoS I GUÀRDIA URBANA: 088

GUÀRDIA URBANA SARRIÀ: 93 291 43 53

CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53

CAP LES PLANES: 93 280 56 32

oFICINA DE CoLLSERoLA: 93 280 21 07 93 280 65 83

BIBLIoTECA CoLLSERoLA- JoSEP MIRACLE: 93 406 91 11

CENTRE CíVIC VALLVIDRERA- VázqUEz MoNTALBáN: 93 406 90 53

_telèfonsque calrecordar

collserolaclub

Antropologia

Sant Joan, per fi!S’acaba el cole! Ara a gaudir del bon temps, piscina, platja, muntanya... La festa de sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu, un moment significatiu des de temps molt antics. Es relaciona amb el foc, l’aigua, menjar coca, les fogueres, els petards i els coets. En el llibre Les festes populars (1979), Joan Prat i Jesús Contreras ens parlen d’aquesta festa quan encara no es necessitaven permisos per encendre les fogueres, i totes les generacions arreplegaven mobles vells i fustes des de dies abans. Segons els autors, les festes suposen un trencament de la rutina quotidiana, i “les coordenades de l’espai i el temps adquireixen nous significats i valoracions” (Prat & Contreras: 105), tenen un valor catàrtic necessari per a l’equilibri social i la inversió dels valors establerts. Són “camins de desfogament ritualitzat” que contribueixen a l’estabilitat social (ídem:126). El foc i l’aigua es consideren elements de purificació. Per exemple, es creu que saltar sobre la foguera dóna bona sort, així com banyar-se al mar o posar els peus al riu a mitja nit. Es vol, tradicionalment, allunyar perills físics o morals. Moltes de les plantes de la medicina popular han de ser collides aquesta nit si es volen tenir en el punt culminant del poder curatiu. Van Gennep veié en els ritus de pas (1909), per exemple en el

Opera en rutaEl divendres 10 de maig el Centre Cívic i la Biblioteca Collserola-Josep Mira-cle es van vestir de gala dins del Cicle “Opera en Ruta” del Districte de Sarria -Sant Gervasi.

La mezzosoprano Assumpta Cribillers i el baríton German de la Riva acompanyats al piano per Roger Sans varen oferir un recital dirigit al públic infantil. El programa consistí en un recorregut a través de la història de l’òpe-ra des dels inicis fins als nostres dies. Ens oferiren els següents fragments, fent petites explicacions de les àries, dels compositors i de les èpoques: Lament de Dafne d’”Euridice” de Peri; Gluck: “Deh placatevi” de l’”Orfeo”; Handel: “Lascia qu’io pianga” de l’òpera “Rinaldo”; Duet Papageno de “La Flauta Mà-gica” de Mozart; Rossini: largo il factotum” d’Il barbiere de Seville”; Hava-nera, de Carmen, de Bizet; Verdi: “Brindis” de La Traviata; Romanç de l’Avi Castellet, de “Cançó d’amor i de guerra”; Cabaret, de la pel·lícula “Cabaret”; un fragment del musical “Jerónimo Stilton” i el duet “Més enllà”, també de “Jerónimo Stilton”. Totes les peces van ser molt celebrades i fins i tot les dues últimes van ser corejades pels nens assistents.

Seria bo de repetir més sovint aquests tipus de manifestació ja que són una bona manera d’introduir els petits i grans no versats al meravellós món de la música.

montseRRAt ARnAnmontseRRAt ARnAn

pas d’infant a adult de les societats tradicionals, un estat de liminalitat, una fase de transició, on és molt important la unió del grup d’iguals, la comunitas. En festes com aquesta podem veure aquesta liminalitat en els balls i excessos que desafien les normes i valors habituals. Manuel Delgado, en un article publicat a El Periódico el 10 d’octubre de 2001, lamenta la disminució de fogueres pels canvis socials i el creixent control en la seguretat, tot i que defensa que les festes populars “amaguen poderoses formes d’acció social” i els ciutadans obtenen “l’hegemonia sobre l’espai públic”. Poc després vindrà sant Pere, festes majors... Tenim tot l’estiu per endavant.

clARA RomAní,clARA RomAní,

AntropòlogaAntropòloga

5lesnostrespàginesgrogues

collserolaclub collserolaclub

Un grupet hi va pujar a peu des de Vallvidrera

126 Romeria del Ram al Tibidabo

El dia 5 de maig Folkserola va tocar per fer ballar els assistents a la romeria del Ram al Tibidabo.

La ruta de les 5 fontsEstimats veïns de Vallvidrera i Collserola, som un grup d’amants de la muntanya que hem decidit constituir el Grup Muntanyenc de Collserola. Aquest incipient grup pretén aplegar totes aquelles persones interessades en gaudir de la muntanya, ja sigui senderisme, escalada, alpinisme, parapent o tot allò que es desitgi, i tingui ganes de conèixer nova gent amb qui fer-ho. Volem convidar a tots aquells que estigueu interessats a venir el diumenge dia 9 de juny a les 10 del matí al Centre Cívic Vázques Montalbán per fer la nostra primera ex-cursió i començar a conèixer-nos tots. Farem una ruta fantàstica per Collserola coneguda com la ruta de les 5 fonts, us hi esperem!

gRuP muntAnyenc De collseRolAgRuP muntAnyenc De collseRolA

Diada JoveEl passat dissabte 11 de maig el grup de Joves Vallvidrera vam organitzar una diada jove. A part d’organitzar activitats per al jovent de Vallvidrera, volíem aprofitar l’ocasió per presentar-nos com a grup de joves i explicar que comencem a treballar per dinamitzar i fer més viu el poble.

La diada va començar a la tarda amb diferents activitats a dins el centre cívic. La gent que va venir va poder gaudir amb un parell de consoles, taules de tenis taula i un simulador de vol molt aconseguit.

A la nit va ser l’hora dels concerts. Jerico, Hostis Planta i Random van ser els grups encarregats de fer gran la nit. Malauradament la pluja va fer acte de presència durant el concert de l’últim grup, Random, i la festa va haver d’acabar amb punxadiscs pel perill de la pròpia pluja.

Esperem poder tornar a veure Random a la festa major perquè ens ensenyin tot el que ens tenien preparat.

El grup de Joves Vallvidrera valorem molt positivament la diada jove 2013 amb més de 200 assistents i esperem poder seguir oferint festa i compromís amb Vallvidrera!

JoVes VAllViDReRAJoVes VAllViDReRA

Coses meves

CuinaEls primers temps de casada i mare de família, la cuina que feia era molt senzilla. Després, sempre he tingut la sort de tenir una persona que m’ha es-talviat de posar-m’hi. Tot i que sempre m’ha agradat rodejar-me de llibres i receptes amb l’idea de cuinar-les però, al final,...

Aquests dies, els diaris parlen amb molta satisfacció del premi al millor restaurant del món, que han rebut els germans Roca de Girona. Un premi merescut per la seva feina i pel seu in-terès per fer les coses ben fetes.

Però jo, si hagués d’anar a dinar a Girona, triaria el restaurant de la seva

mare. Penso que la seva cuina em re-cordaria el gust dels bunyols de ba-callà, les croquetes i aquell lluç bullit amb patates i cebes que ens feia l’àvia quan estàvem malalts. I de tants altres plats senzills que recorda el meu pa-ladar!

Desitjo que aquest premi doni, a ells i a tots els cuiners de la província de Girona, i de tot Catalunya, el reco-neixement per a la seva feina ben feta.

Parlant d’una altra cosa, vaig anar a una festa molt simpàtica que es va fer a la Biblioteca Josep Miracle de Va-llvidrera, on es va fer el lliurament del llibre “Converses amb Memòria”. En

la presentació d’aquest acte hi van in-tervenir nens, grans i més grans. Ha estat un dels molt bons moments que he passat a Vallvidrera.

Per acabar, dir-vos que fa uns mo-ments que la Coral Collserola ens ha dedicat als residents del Betània el seu concert de primavera. Un progra-ma molt variat, ple d’emocions, ja que entre cançó i cançó ens recitaven una poesia. El concert l’hem acabat tots junts cantant “el meu avi”.

Un record per tothom.mª louRDesmª louRDes

Memòria Oral a la BibliotecaEl passat dia 10 de maig a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle tingué lloc la presentació del llibre Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes. Llibre publicat per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Dis-tricte de Sarrià – Sant Gervasi i Consorci de Biblioteques.

Aquest llibre va veure la llum per tal de complir així el repte de convertir la biblioteca en un centre creador d’in-formació, un centre on la col·laboració i la implicació de la gent gran del barri ha estat fonamental per assolir l’objectiu final: ampliar la col·lecció local i donar a conèixer part de la història de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. La història de les persones que hi han viscut i la memòria col·lectiva on les vivències i els records són l’eix fonamental que no volem que es perdin.

La presentació de l’acte va ser a càrrec de l’Em-ma Soler, veïna del bar-ri, mare de l’escola Nabí i professional relacionada amb el món dels llibres i de la literatura. Tam-bé vam comptar amb la col·laboració de la Núria Puig, mestra de l’escola Nabí, i d’alguns nens i nenes de 3er ja que tre-ballen el barri de Vallvi-drera a l’escola i reben a la seva classe alguns dels seus avis perquè els expliquin els canvis ocorreguts. Vàrem tam-bé gaudir de l’entrevista que li va fer la Mariona al seu avi Joan Grau tot preguntant-li aspectes

de la seva vida quan era petit. A què jugava? Com es distre-ien sense electricitat?

La Marta Luna, redactora del projecte, i el regidor del Dis-tricte, Joan Puigdollers ens van acompanyar en aquest acte i ens van oferir unes paraules sobretot lligades al fet que la petita història de les persones acaba sent la història en ma-júscules d’un barri, d’un territori.

En definitiva, un acte ple d’emocions on vàrem tenir un petit record per aquells que ja no tenim entre nosaltres i un agraïment molt gran a totes les persones que hi van col-laborar i que esperem poder gaudir d’elles força temps en-cara. Gràcies a tothom que hi va assistir.

núRiA FlònúRiA Flò

6 7

Mercè Fernández, que actualment fa recerques sobre la proliferació i l’eradicació Mercè Fernández, que actualment fa recerques sobre la proliferació i l’eradicació de l’ailant a Collserola, ens ha enviat l’article que publiquem tot seguit.de l’ailant a Collserola, ens ha enviat l’article que publiquem tot seguit.Aquest article, ben segur, ens serà útil per conèixer els costums d’aquest arbre Aquest article, ben segur, ens serà útil per conèixer els costums d’aquest arbre que està envaint el Parc Natural de Collserola.que està envaint el Parc Natural de Collserola.

reportatge

L’arbre Ailanthus altissima (ailant), originari de l’est d’Àsia, va ser plantat a Collserola fa uns cinquanta anys per en-fortir els talussos en alguns camins i carreteres i evitar-ne l’erosió. Després alguns residents el van considerar prou bonic per posar-lo als seus jardins. Ningú no s’imaginava aleshores que, de forma natural, es reproduirien tant i arri-barien a convertir-se en un problema ambiental de primera magnitud, no sols a Collserola sinó a escala planetària.

Es tracta d’una espècie de dificilíssima eradicació un cop s’ha instal·lat en un lloc: rebrota tant com les males herbes,

no té enemics naturals fora de la seva zona d’origen i les femelles adultes fan dues-centes o tres-centes mil llavors de fàcil dispersió. L’arribada d’espècies invasores, entre les quals l’ailant està considerada de les pitjors, és la segona causa d’extinció d’espècies, després de la destrucció dels hàbitats naturals, on sovint també s’instal·la, com està passant a la majoria dels Parcs Naturals de Catalunya. Al Parc de Collserola es duu a terme un programa de con-trol de la plaga des de fa anys i s’eliminen milers i milers d’exemplars en algunes zones cada any a partir del mes d’abril, però és gairebé impossible eradicar-los a causa del cost que suposa el tractament actual. També trobem els ai-lants prop de les carreteres, vies de trens, lleres de rieres o creixent en molts racons de les autopistes. Així s’escampen per tot el territori i colonitzen tots els països. Fins avui de forma irreversible.

Com en el cas dels incendis, amb els ailants és molt més efi-caç prevenir i/o lluitar a l’inici de la invasió que actuar un cop el problema ja pren embranzida i esdevé de molt difícil control, com es pot apreciar en la carretera de Vallvidrera pel ves-sant barceloní, o en molts trams de la popular Carretera de les Aigües, plena dels pals sense fulles dels ailants durant l’hivern.

Els ailants són visibles a tota la serra de Collserola, sobretot a les àrees més humanitzades del vessant barceloní, com als voltants de la carretera de Vallvidrera i les rodalies del cementiri. És difícil precisar quant territori han colonitzat

ja que sovint constitueixen taques aïllades o perifèriques en boscos de roures o pins, però ja ocupen una superfície de Collserola propera als cent camps de fútbol. Al marge de l’estètica, els ailants no tenen cap atractiu ja que ni ali-menten la fauna ni la seva fusta és apreciada en fusteria. Minven el creixement dels arbres autòctons i tenen més facilitat que la nostra flora per colonitzar els terrenys sense vegetació.

La lluita al parc de Collserola

“A Collserola creixen 70 espècies diferents de flora forana, inclo-ent-n’hi algunes molt ubiqües com les robínies, les figues de moro, la canya, les atzavares, les mimoses o els raïms de moro, però cap, excepte l’ailant, és per ara un autèntic problema”, va reconèixer en Marià Martí, gerent del Parc.

Els ailants (Ailanthus altissima) poden mesurar fins a 20 metres d’alt, però el més freqüent a Collserola són els grups de diversos exemplars amb aparença gairebé d’arbust prop de les carreteres i camins. A més d’un creixement rapidís-sim --fins a un metre en un any-- i de la facilitat de les llavors per ser transportades pel vent, el greu problema dels ailants és que tenen una gran facilitat per rebrotar de les arrels amagades. Si es talen, poden tornar a sorgir a uns metres de distància. De fet, hi ha moltes possibilitats que arbres pròxims comparteixin una mateixa arrel.

plantat per carrers i parcs. Destaquen, per la facilitat amb què les llavors poden sortir de Barcelona, les grans femelles d’ailant plantades al carrer d’Aragó entre Nàpols i Passeig de Gràcia o al carrer Antoni Mª Claret en la zona del carrer Marina.

Estan presents a tots els districtes i parcs de la ciutat de Barcelona, incloent els fronterers amb les zones acabades de netejar del Parc de Collserola, que es veuen així rein-festades. Vegeu, per exemple, l’enorme exemplar femella del carrer Carroç, prop del Peu del Funicular, a banda dels centenars de mascles joves.

És clar que van ser plantats en un moment en què no es coneixia la seva problemàtica, però ara la difusió de llavors que fan no s’hauria de permetre i fan perdre molta efecti-vitat a les actuacions contra els ailants que es fan fora de la ciutat. Actuacions que es paguen amb diners públics, que no ens en sobren pas. Estan escampant les llavors per tota la geografia catalana, caient sobre els vehicles que minuts més tard sortiran de la ciutat. Els dies de pluja les llavors que cauen, gràcies a la seva forma, s’enganxen a les carros-series i parabrises dels vehicles, i tenen una difusió òptima durant molts quilòmetres. Això infectarà, com cada any, els municipis veïns, raó per la qual aquesta espècie invaso-ra s’estén sense aturador.

És evident que les entitats ecologistes i la ciutadania en general són conscients de la problemàtica de les espècies invasores, aspecte preocupant que ja ha causat altres pro-blemes tristament coneguts, i que ha estat objecte d’arti-cles en importants diaris i programes de TV en més d’una ocasió. Des de l’Ajuntament de Barcelona no es vol actuar. Com a mínim les femelles, haurien de ser eliminades ur-gentment. ■ meRcè FeRnánDez

Els assajos d’eradicació es fan generalment en taques aïlla-des i s’actua sempre en bloc, és a dir, s’ataquen tots els ar-bres pròxims. Primer es fa un forat al tronc amb un trepant i després s’hi injecta l’herbicida, una barreja desenvolupada pels mateixos tècnics del parc.

La lluita legal?

Caldria aplicar les lleis vigents i el sentit comú per prevenir que en els propers anys els ailants ocupin encara més els nostres espais naturals. Lamentablement l’Ajuntament de Barcelona no vol fer res per evitar la dispersió involuntà-ria de diversos milions de llavors des dels arbres que han

Les arrels, la clau del seu èxit

La problemàtica dels ailants

300.000 llavors...

L’ailant femella del carrer Carroç

8 9

Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h

Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)

Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57

T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29

naa@natarranz.comwww.natarranz.com

Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17

Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99

l.r.vallvidrera@gmail.com

Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,

pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com,

o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

agendajuny

Thaïs de las Heras i Adrià MejiasPl. Vallvidrera, 6thadflors@gmail.comTels. 676 50 88 92 - 680 83 31 54

(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán Tel.93 406 90 53 / (2) Biblioteca Collserola-josep Miracle Tel. 93 406 91 11 / (3) Teatre de sarrià. C. Pare Miquel de Sarrià, 8 - 08034 Barcelona. Reserves al contestador: 93 203 97 72

Dog Walking Vallvidrera

Cuidem i passegem a la teva mascota des de 6€

Demaneu informació i tarifes sense cap compromís

669 06 59 07 Marcdogvallvi@gmail.com

MaRGaRiTa ToRRaPsicòloga Clínica. Col. nº 217

PsicoteRAPeutA

… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…

t. 933 021 428

En defensa de la Sanitat PúblicaDavant de les retallades i privatitzacions que està patint la sanitat pública catalana, fruit de la política neoliberal dels governs català i central, un grup d’entitats, partits, assemblees i associacions del barri ens hem organitzat en la plataforma Sarrià–Sant Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública amb la in-tenció d’informar sobre la situació real de la sanitat pública.

Estem preparant paradetes informatives itinerants pel districte amb materials informatius comuns. Volem parlar amb els veïns i veïnes i escoltar-los perquè expressin les seves preguntes o suggeriments, i alhora volem recollir les queixes dels usuaris i del personal sanitari. A les paradetes repartirem fullets informatius sobre la medicalització, l’exclusió sanitària i les privatitzacions, i també tindrem a la venda el llibre de Cafèambllet, Artur Mas: on són els meus diners?, que descriu molt clarament el mecanisme que permet que fons públics destinats a sanitat es gestionin fraudulentament d’esquena a la ciutadania.

L’inici de la campanya informativa va ser el passat dia 4 de maig a la Fira del Comerç Just i la Banca Ètica de Sarrià, i en aquest moment tenim ja un calendari de paradetes pel maig i juny; igualment, estem preparant una xerrada-debat a Sarrià per al dia 8 de juliol amb el doctor Ramon Espasa i en Lluís Camprubí.

Dit això, desitgem també que tothom qui estigui preocupat per la deriva de la sanitat pública catalana s’incorpori a la plataforma i aporti el seu gra de sorra. La propera trobada de la plataforma serà el 3 de juny a les 19.30 hores a la Casa Orlandai, a Sarrià.

sARRià - sAnt geRVAsi en DeFensA De lA sAnitAt PúblicAsARRià - sAnt geRVAsi en DeFensA De lA sAnitAt PúblicA

Per a més informació http://tinyurl.com/crlpafh i http://espaicoordinacio.net/sanitat/

Dissabte 1, 22h i diumenge 2, 18hTeatre: MaGnòlies d’aCeR (de Robert Harling). Per la Bambolina Negra (3)

Del 3 al 30, exposició daniel MaRsinyaCh (1)

Divendres 7, 17:30h Taller infantil de modelisme naval. “ConsTRueix el Teu llaüT MalloRquí”. A càrrec de Carles Garcia (1)

Dissabte 8, 10h Caminada de Vil·la joana a Can BoRni (1)

Dissabte 8 MosTRa d’enTiTaTs al CaRReROrganitza la Taula d’Entitats de Sarrià. Plaça de Sarrià.

Diumenge, 9, 10h la RuTa de les 5 fonTs a CollseRolaOrganitza Grup Muntanyenc de Collerola (2)

Diumenge 9, 12h espectacle de música i dansa mexicanes: al son de MéxiCo. Grupo Folclórico Son de Mexico i Mariachi México Folclórico (3)

Dimecres 12, divendres 14, 17:30h TalleR infanTil de CòMiC (1)

Divendres 14, 17:30h Taller infantil natura: els oCeans (1)

Dissabte 15, 11 a 20h 1er MeRCaT solidaRiAAVV Vallvidrera-Plaça del Pi

Dissabte 15, 13h Música al Parc: jules (1)

Dissabte 15, 18h final de curs de l’esBaRT infanTil i l’oRfeó saRRianenC (3)

Dissabte 15, 20h sopar concert amb el GRuP de jazz inTeMPoRal sexTeT (al pati del Centre) (3)

Dilluns 17, 19h Reunió oberta la Vall de VidRe Tancament núm. juliol (1)

Dimecres 19, 17:30h sac de rondalles: ConTes a la VoRa del foC (a càrrec de Victòria Lepori) A partir de 3 anys (2)

Divendres 21, 17:30 fesTa Cloenda TalleRs (1)

Dijous 27, 21h TiRa-li l’alè. Recital de poesia teixida amb música Presentació del nou disc del grup instrumental Triulet i del poeta Enric Casasses (3)

Divendres 28, 20h Pujada a sanT PeRe MàRTiRCelebració de la revetlla de Sant Pere amb coca i cava. Tornada a les 12h de la nit. Plaça de SarriàOrganitzada conjuntament amb el Centre Excursionista els Blaus.

Dissabte 29, 20:30h ConCeRT de l’oRquesTRa de CaMBRa d’aCoRdions de BaRCelona (3)

Dissabte 29, 21h Ballada de saRdanes. Cobla Baix Llobregat. Plaça de SarriàOrganitzada per la Taula d’Entitats de Sarrià.

avançjuliolDimecres 3, 20 a 21hConCeRT de l’oRquesTRa de CaMBRa del CeMB Dirigida per X. Jofre. Esplanada de la Casa del Guarda del Pantà de Vallvidrera

11lesnostrespàginesgrogues

Resposta a

“Un apassionat de Collserola”A La Vall de Vidre núm. 212, maig 2013, a la secció Bústia Oberta hi ha una carta firmada “Un apassionat de Collserola” que fa referència a un article de la secció Vitralls que vaig escriure sobre el nom del carrer Reis Catòlics del nostre barri, on es demana el per què l’actual plaça de Vallvidrera no es canvia el nom per l’anterior de Carlos Llar. La citada carta acaba dient: “De totes maneres sembla que tot el que tingui a veure amb el nostre país Espanya és dolent o molesta ... o potser no li sembla bé que siguem espanyols”.

Trobo estrany que, pel caire de l’últim paràgraf, demani que torni el nom de Carlos de Llar a la plaça de Vallvidrera quan Carles Llar va ser un patriota català que va lluitar i morir per defensar que l’actual Catalunya nord conti-nués sent catalana. El 7 de novembre de 1659 es va firmar el trist tractat dels Pirineus, entre Felip IV i Lluís XIV de França. Amb aquest tractat es va cedir, o regalar, a França el comtat del Rosselló (amb el Conflent, Vallespir i Capcir) i la meitat del comtat de Cerdanya. Aquesta cessió fou feta sense consultar les Corts Catalanes ni els organismes catalans de govern, ni tan sols notificar-ho, demostrant un menyspreu total pel caràcter d’unitat nacional i lingüística de les terres desmembrades de Catalunya. Aquesta manera de procedir va do-nar lloc a moltes conspiracions, una d’elles coneguda per la de Vilafranca de Conflent. Va ser un complot organitzat el 1674 per patriotes catalans de l’altre costat dels Pirineus, entre ells Carles Llar i el seu fill Francesc, i Joan i Manuel Buixó entre d’altres. No se sap on va néixer Carles Llar però sí que va morir a Perpinyà el 1674. La lluita d’aquells catalans fou inútil. Carles Llar, el seu cosí Manuel Descatllar i altres van ser torturats, però en cap moment no van con-fessar res. Van ser executats al garrot vil a la plaça de la Llotja de Perpinyà i els foren confiscats tots els seus béns.

És així doncs que, pel que es veu Carles Llar, va defensar la seva catalanitat fins a la mort.

cisco tomàscisco tomàs

Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes

Servei ràpid a domiciliCtra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81

Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona

T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991

jardineriaharomar@gmail.com

Venda de BiCiCleTes, TalleR i PaRkinG

Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49

DTE. 10%

lectors de la revista

bústiaobertaPodeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de la Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. la Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. la Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com,

o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...

Daniel Mil699 848 123

(Trabajador autónomo)

Una plaça que ha tingut molts noms

1er Mercat Solidari de la Plaça del Pi de Vallvidrera

La AAVV Vallvidrera-Plaça del Pi té, entre d’altres objectius, promoure activitats que afavoreixin la participació, la convivència i també la solidaritat ja que pensem que són valors que majoritàriament compartim.

Entre els nostres associats hi ha membres molt actius en organitzacions de cooperació com: “La Fundació Èxit” que ajuda a la integració de joves marginats (www.fundacioexit.org), “La Fundació per la lluita contra la SIDA” (www.flsida.org) o “La Associació Misión y Desarrollo para Guondi” que treballa per formar metges al Txat (www.misionydesarrolloparagoundi.com).

Amb aquest motiu el dissabte 15 de juny, entre 11 i 20 hores, celebrarem, a la Plaça del Pi, el 1er Mercat Solidari, on es vendrà tot allò que els nostres veïns hagin aportat o preparat per tal de ser venut en aquest dia.

També disposarem d’un servei de bar amb begudes i on podreu tastar pizzes, botifarres, coques preparades pels nostres veïns.

US HI ESPEREM

Informació: vallvidrerapdelpi@gmail.com

AAVV VAllViDReRA-PlAçA Del PiAAVV VAllViDReRA-PlAçA Del Pi

13lesnostrespàginesgrogueslesnostrespàginesgrogues

vitralls

Bandolers a CollserolaDurant la guerra del francès (1808-1814), hi va haver un caldo de cultiu que facilità l’aparició de guerrillers al marge o paral·lels a l’exèrcit espanyol. Molts d’ells van jugar un paper important. Alguns estaven a mig camí entre el pa-triota i el malfactor. Acabada la guerra algunes d’aquestes partides d’exguerrillers van continuar fent la guerra pel seu compte, i es van dedicar al pillatge i al robatori.

Un dels principals exguerrillers que es movien pel Baix Llo-bregat i per Collserola va ser el que per malnom es coneixia com “el Sagarra”. Les seves actuacions foren durant molts anys motiu de converses entre la gent dels pobles. Es va arribar a crear una mena d’ambient llegendari al seu vol-tant. El Sagarra es deia Benet Petit Hugas i sembla que va néixer a Sant Boi del Llobregat. Al començament dels seus actes tenia només disset anys. Era barbamec, el seu aspecte era d’un jovenet inofensiu. En canvi era d’una audàcia que escapava a la imaginació. Ràpidament es va fer famós pels seus fets i especialment pel seu odi als invasors. Pecava gai-rebé sempre d’una crueltat extrema. Els seus fets, que han arribat als nostres dies per tradició oral, s’han de prendre amb algunes reserves. El Sagarra era capità d’una partida de set o vuit homes.

Entre els molts fets de l’escamot citarem, per proximitat a Vallvidrera, un d’esdevingut al sector de Valldonzella, antic monestir situat a la vall del seu nom, a prop de San-ta Creu d’Olorde. Es diu que el Sagarra trobà dos soldats napoleònics que collien figues; els soldats no varen donar cap importància a aquell jovenet d’aspecte insignificant que s’apropava. En arribar al costat dels que collien figues, tragué tot d’una un ganivet de la butxaca i d’una coltellada matà el que estava al peu de la figuera, i a pedrades obligà a baixar el que estava enfilat a l’ar-bre i després d’una lluita, també el va matar. Va ser perseguit per un escamot francès que hi havia a prop, però ell com a bon conei-xedor del territori, es va endinsar pels boscos de Collserola i es va fer fonedís.

Pels dos bàndols era considerat com un lladre i malfactor. En aquells temps els que jugaven amb dues cartes se’ls coneixia per “embrollers”; eren nomenats així els paisans que actuaven fora de tota llei i es trobaven per-seguits pels dos bàndols. També la veu popular explica que el Sa-garra va ser fet presoner i tancat a la Ciutadella de Barcelona i que una nit de pluja s’escapà despen-jant-se amb una manta feta a tires i lligades pels caps, però en no ser prou llarga hagué de dei-xar-se caure fins a terra on quedà

estabornit; el va fer tornar en si l’aigua de la pluja, va poder arribar al barri de la Ribera, prop de la Ciutadella i ajudat per alguns veïns va fugir de la ciutat disfressat de dona, dis-fressa a la qual el seu físic ajudava. Però aquí no va acabar l’aventura perquè per fugir de la ciutat emmurallada, va matar un guàrdia del portal.

És molt possible que en tots aquests fets transmesos al llarg del temps, hi hagi alguna exageració, però també hi de-uen haver fets que s’acosten a la realitat. Mai no s’ha pogut saber el fi d’aquest “embroller”, tal com es deia en aquell temps. Possiblement caigué en qualsevol de les seves llui-tes. El que sí es pot assegurar és que es va moure pel Baix Llobregat i pels boscos de Collserola, on més d’una vegada en va aprofitar la boscúria perquè li servís d’aixopluc.

Quan ja feia anys que l’invasor francès s’havia retirat, tro-bem una carta del 5 de juliol de 1867, que diu “La partida levantada en Vallvidrera dispersada ya, es posible que in-tenten sus individuos penetrar en ese pueblo para ocultar-se o volver a sus hogares.

Si tal sucede exijo a V. que con todo celo y actividad proceda a la prisión de los citados sublevados o dispersos avisándome inmediatamente; previniéndole al propio ti-empo que el menor descuido o tolerancia, será castigado con todo rigor y sin género alguno de consideraciones. Dios guarde a V. muchos años. Barcelona 5 de julio de 1867”.

Firmat per “Cayetano Bonafos, alcalde de San Bau-dilio de Llobregat”. La carta no diu si anava dirigida a l’alcalde de Vallvidrera. Però és una prova que a la se-gona meitat del segle XIX encara hi havia bandolers a Collserola. ■ cisco tomàscisco tomàs

El monestir de Valldonzella, prop d’on actuava el Sagarra

collserolaclub

14 d’abril de 1931.

Des d’aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia RepúblicaEl passat diumenge 14 d’abril, coincidint amb el vuitanta-dosè aniversari de la inauguració de l’edifici existent al peu de l’antena de Ràdio Barcelona del Tibidabo, es va fer un acte popular i d’homenatge en motiu de la restitució de la placa original mutilada durant el franquisme.

Aquest edifici, obra de l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, té un relleu de bronze de l’escultor Àngel Tarrac, que va ser mutilat durant el franquisme i ara s’hi ha restituït la frase de la inscrip-ció original “14 d’abril de 1931. Des d’aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República”.

La restitució de la inscripció original ha estat possible grà-cies a unes fotografies dels anys 30 trobades per casualitat i que la Comissió de la Dignitat va poder adquirir amb la soli-

daritat dels seus socis. Aquest fons fotogràfic de gran va-lor històric sobre la Guerra Civil a Catalunya, anomenat fons d’Argelers, havia sortit a subhasta a internet.

L’edifici de Ràdio Barcelona es troba al Camí del Cel (abans Cota 500), que formava part dels jardins de l’Ho-tel La Florida dissenyats per Rubió i Tudurí. S’hi pot ac-cedir gratuïtament a les hores d’obertura del parc.

Compartim taula amb Nefertiti

Nefertiti, reina d’Egipte en el 1.350 a.C., esposa del faraó Akenaton, va contribuir a la revolució total de la vida d’Egipte en substituir el politeisme tradicional (adoració a molts déus) per un culte monoteista al déu solar Aton. Va tenir sis filles i va ser sogra de Tu-tankamon. D’una bellesa molt personal, va ser una dona de molt caràcter que es va en-frontar al poder dels sacerdots adoradors d’Amón.

A l’Egipte antic, en ser una societat amb jerarquia piramidal, hi havia una gran dife-rència entre l’alimentació de la classe benestant i la menys afavorida (el 90%) Probable-ment aquesta última mengés dues vegades al dia, un esmorzar de pa i cebes dolces, i un menjar a mitja tarda compost bàsicament de pa, cervesa, verdures, llegums, llet i peix. El pa, aliment bàsic, era de blat o ordi i arrossegava partícules de pedra de la mòlta, que causava trastorns en la dentadura al pas del temps. Les classes benestants menjaven carn (bou, antílops, eriçons, llebres i hienes), aus, peixos (mújol i els seus ous) i fruites (dàtils, raïm i figues), tres o més vegades al dia.

Van inventar la cervesa i tenien tres tècniques de conservació: la salmorra (anxoves) l’assecat i el confitat.

La recepta escollida és de rebosteria, molt escassa en la iconografia egípcia i pertany a la representació trobada a la tom-ba del visir Rekhmire, durant el regnat d’Amenofis II per al culte d’Amón.

Galetes-shayt o Galetes de xufes

Ingredients: Ingredients: 150 g de xufes 150 g de xufes 50 g. dàtils desossats 50 g. dàtils desossats 1 got gran d’aigua 1 got gran d’aigua 50 g de mel 50 g de mel oli olivaoli oliva

Moldre les xufes fins Moldre les xufes fins deixar-les com una pols deixar-les com una pols fina, afegir-hi el got fina, afegir-hi el got d’aigua i pastar. d’aigua i pastar. Triturar els dàtils i Triturar els dàtils i barrejar-los amb la mel. barrejar-los amb la mel.

Incorporar la pasta Incorporar la pasta de xufes i de la massa de xufes i de la massa resultant, modelar formes resultant, modelar formes triangulars. triangulars. Seguidament fregir en l’oli Seguidament fregir en l’oli fins que es daurin. fins que es daurin.

Servir fredes.Servir fredes.Podem trobar les xufes en Podem trobar les xufes en botigues de fruita seca.botigues de fruita seca.

BON PROFITBON PROFIT

JoRDi coll esmelJoRDi coll esmel

Un passeig pel Camí del Cel

14 15

Pa

pe

r C

yclu

s O

ffse

t 10

0%

re

cicl

at

lacolumna lafotodelmes

La supressióL’home que fa la lectura del comptador de gas truca a la porta. Hola! Entra, baixa les escales. Hola! A la dreta, sisplau, aquí ho té. Para davant del comptador, vint segons, grava amb una maquineta. Gràcies, adéu. Mentre puja les escales li dic que s’està es-tudiant un sistema de lectura electrònica que estalviaria... “Y ya no tengo trabajo”, em contesta.El carter del meu barri, el trobo davant de la bústia de recollida. N’ha tret el sac on van les cartes i el buida. “Hola Joaquin! Hola Gertrudis, mira, una sola carta!” Aquest hivern, en Joaquin va estar de baixa, tres mesos, i Correus no va agafar cap substitut. Es van arreglar. Sóc davant de la màquina compra- bitllets de l’estació, premo una zona, poso diners i amb un soroll inidentificable em surt una targeta per deu viatges. Recordo una taqui-llera de cabells blancs i macos. “Hola! Hola!. Una targeta per a Barcelona, un anar i tor-nar per ... Gràcies, Adéu! Adéu!”. Era ama-ble i tranquil·la.Pujo al funi, premo el botó Carretera de les Aigües i el funi para a la carretera de les Aigües. Recordo el conductor que s’havia d’avisar “Sisplau, pararà a la carretera de les Aigües?”. No li feia gràcia.

Sóc dalt d’un TGV (Train Grande Vitesse). He comprat i he imprès el bitllet des de casa. A l’estació, una màquina me l’ha validat. He trobat el meu vagó, el meu seient. Ningú no s’ha interposat. El tren surt, una veu suau comença una cantilena “...Toute l’équipe vous souhaite un bon voyage, En nombre de la SNCF y de la RENFE el equipo os desea un agradable viaje”.Obro un diari: Le Monde. Llegeixo: “Paris achète des drones pour récupérer son retard” Els drons, hi ha una foto maca, són aquests avions espies o atacants, sense pilots. A sota dels avions encara hi ha homes, muts.Sento una veu: “Bonjour! Bon voyage! Bon-jour! Bon voyage! Bon...” Una dona amb una gorra i una maquineta arriba al meu costat. Li dono el bitllet. “Bonjour! Bon vo-yage!”. Se’n va. “S’il vous plaît, madame...” Es tomba. És de veritat!

geRtRuDisgeRtRuDis

Pa

pe

r C

yclu

s O

ffse

t 10

0%

re

cicl

at

La campanya d’estiu de prevenció d’incendis d’estiu ha començat bé

Les peces (racor barcelona), pendents de canviar des del 2011 en el camí de la plaça de les Basses d’en Barral fins a Mas Sauró, han estat ajustades per a les mànegues actuals