la venjança d’en bernatJoan Molina

Primera edició novembre de 2012© Joan Lluís Molina Arrúe

© D’aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Disseny Ramon París PeñarandaMaquetació Paül PeraltaCorrecció lingüística Rosa Maria Camps CardonaPaper interior Editorial os de 100g Torras • Paper coberta Zeta Gofrat Classique 260g 40Marfil

Dipòsit legal CS-363-2012

ISBN-13: 978-84-15221-67-8

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat

Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades

www.pefc.org

la venjança d’en bernat

joan Molina

B e n i c a r l ó , 2 0 1 2

NOTA 9

La venjança d'en Bernat

Primer acte 13

Segon acte 35

Tercer acte 57

Quart acte 83

Per a la meua esposa, Lourdes Sánchez, i per al meu fill, Sergi Molina, amb tot l’amor que sóc capaç de sentir.

[9]

NOTA

Estimades lectores i estimats lectors,

La peça teatral que teniu a les mans és una adaptació lliure al valencià de l’obra La venganza de don Mendo del comediògraf Pedro Muñoz Seca, qui morí assassinat a l’inici de la Guerra Civil Espanyola

A l’hora de fer l’adaptació, s’ha mantingut algun castellanisme. Dos dels motius d’aquesta llicència han estat, d’una banda, respectar de vegades la rima, de vegades la mètrica. De l’altra, intentar arrancar el somriure del lector i, en cas de ser representada, provocar la riallada de l’espectador

Per acabar, desitjo que gaudiu força llegint aquest llibre

L’autor

LA vENjANçA D’EN BErNAT

[12]

adrià

aldana

alença alí ben bufat

arnau

azofaifa

bernat de Castellar, Marquès

blai Manso de betxí, CoMte de la llosa

Clara

delfina don Crespo

don juan

don tirso

duquessa

ernestina esther

fàtiMa

froilà

Gertrudis

Gil del vinalopó

Ginès d’alMansa

Girona

Guerau

joGlar llorenç

lluís d’oliva

MaGdalena Manfred MarCial

Marquesa

Mateu, l’abat MoraiMa

Moro 1Moro 2pep del Maestrat

pere d’alfafar, duC de bou

prudenCi

raquel rei jauMe ii el just

reina isabel

roderiC de MontCada

rui d’alfàs i de forMent

sebastià de torrent

tadeu

viCent solà

personatges

També s’hi pot afegir dames, un parell de patges, un parell d’heralds, un tabaleter, un dolçainer, frares, escuders i, si hi hagueren falcons a bon preu, un falconer

[13]

Primer acte

Sala d’armes del castell d’en Blai Manso de Betxí, comte de la Llosa. A la banda lateral dreta, en primer terme, una porta. En segon terme, i lleugerament al biaix, una xemeneia. Al fons, portes i finestrals que comuniquen amb una terrassa. A la banda lateral esquerra, en primer terme, l’arrancada d’una galeria formant una volta. A l’últim terme, una altra porta. Tapissos, mobles riquíssims, armadures, etc. És de nit. Preciosos canelobres il·luminen l’estança. A la xemeneia, foc alegre. L’acció, a les rodalies de València, cap al segle xiii, durant el regnat d’en JauMe II, anomenat el Just.Quan s’alça el teló estan en escena el comte en Blai, na Magdalena, la seua filla, na delfina, la seua mestressa, n’ernestina, el Joglar, en llorenç, n’aldana, en lluís d’oliva, diferents escuders, totes les dones que estan al servei del castell, dos frares i un parell de xavals. El comte està assegut en una gran butaca, prop del foc, com a president de la festa, i tots els altres formant un grup artístic i escoltant el Joglar que al centre de la sala està recitant una troba.

Blai (al Joglar, molt campanudament): Quins versets, trobador, més collonuts

(Rialletes contingudes de les dones i gest d’en Blai.)Blai: Estic bocabadat, m’has deixat mut

M’ha agradat, bon joglar, la cançoneta Eres bon cantautor i bon poeta, i és curiós que entremig d’eixos versets, no se t’haja escapat ni una espardenyadeta

Magdalena: Efectiu

Blai (al Joglar): Seguiu.Joglar (inclinant-se respectuosament): Maneu.Blai (enèrgic, a uns quants que xiuxiuegen): Calleu!Joglar: Sentiu!(Es fa un gran silenci i recita emfàticament.)

[14]

Joglar: Pere, Vicent, Toni i Pep, germans ells, per part de pare Coneguts pels Pimentons, però això, per part de mare Heretaren de s’agüelo, el marquesat d’Alberic, el comtat de Malferit i un castell molt gran a Aielo Un notari de Torrent va lliurar les escriptures a estes quatre criatures per fer-se càrrec dels béns. I quan els quatre intentaren aposentar-se al castell, es trobaren que dins d’ell els seus cosins habitaven No podien consentir un saqueig tan descarat del castell, que era heretat del comte de Malferit Reclutaren mil soldats, que es prestaren voluntaris per no deixar solitaris els quatre que eren germans Arribaren al castell i Toni, amb veu poderosa, cridà: “ja està bé la cosa. Baixeu prompte eixe rastell; ho dic, perquè si no ho feu, abans que es ponga la lluna, entre les dotze i la una, us arrancarem els lleus” Esperaren la resposta i no sentiren ni un crit fins que va fer-se de nit. Sembla que ho feren a posta “I pot saber-se qui sou?” S’escoltà dins del castell amb veu que eriçà la pell. “Torne a preguntar: Qui sou?”

[15]

La veu de Toni tronà farcida de mala llet Va ser com un espetec que les tropes espantà. “Som els germans Pimentons. I volem este castell, perquè el iaio, que era d’ell, ens l’atorgà, que collons!” “Torneu-vos-en cap a casa”, respongueren. “Quins badocs!” Per assaltar la torrassa quatre Pimentons són pocs. Molts més pimentons fan falta I al mateix temps dispararen un grapat de ballesters, i mira tu si encertaren, que pel terra rodolaren els cavalls i els cavallers Després, quatre-cents foners la tropa apedregaren, i de tal forma encertaren que en quedaren trenta-tres

(Murmuris d’aprovació.) Joglar: Terra els faltà per fugir

dels atacs dels castellans als quatre que eren germans, i els quatre estaven ferits I així s’acaba la història d’aquells quatre Pimentons que perderen els calçons fugint pel camí a Sòria

(Nous murmuris.)Blai: Quines rimes més magnànimes!

Molt dignes del talent vostre! (Se senten unes campanades.)Joglar: Gràcies, gran senyor.Blai (alçant-se solemnement): Les ànimes! (S’alcen tots.)

Pare nostre…