La Veterana 2015 (Llibret de la Falla La Mercè)

Edita: Associació Cultural Falla Barri La MercèDipòsit legal: CS 57-2015Coordina: Delegació del llibretRedacció: Vicent Blasco MiróPortada: Héctor Borja SánchezFotografia: Navarro Fotógrafos, Alberto Navarro Cantavella, Belén Palomero Blesa, Vicente Manzano Mollar, Vicent BlascoDisseny i maquetació: El PeludetImprimeix: Gràfiques VenturaDifussió digital: www.issuu.com / www.federaciofallesburriana.comAgraïments: Grup d’Estudis Històrics Fallers, Joan Josep Montoliu AymerichLa comissió és la comissió i el llibret és el llibret i encara que el llibret l’edite la comissió, la comissió no es responsabilitza de les opinions del llibret Que quede clar!El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

Sant Josep al seu taller

cada dia treballava,

posant tot el seu saber,

i amb il·lusió preparava,

un bressol per al seu fill

que del món seria l’espill.

Sant Josep va ser fidel

i tot un exemple d’amor,

doncs va creure en el cel

i ens va oferir son tresor.

Ell fou pare de la salvació

amb orgull i devoció.

Per això és nostre patró

i, com li dediquem la festa,

volem instaurar la tradició

que al llibret es manifesta:

El posem a un lloc preferent

per a veneració de la gent.

�LA MERCÉ 2015

President: Antonio José Leal CorralesVicepresident 1er: Raúl Blasco MiróVicepresidenta 2ª: Maria Guillamón SilvestreVicepresident 3er: Arturo Castelblanque Pérez

Secretari: Josep Nos GarcíaVicesecretari: Vicente Manzano MollarTresorera: Eva Sabater Fuster

Delegació de cartilles: Arturo Castelblanque Pérez, Maria Pilar Chordá MartíDelegació de rifes: Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez BeltránDelegació de loteries: Vicente Manzano MollarDelegació de recompenses: Josep Nos GarcíaDelegació d’exaltació: Josep Antoni Durá Vives, Minerva Saura Fausto, Loles Martí BarredaDelegada de música: Maria Guillamón SilvestreDelegació de fotografia: Manolo Navarro Marí, Elisabet Andreu SánchezDelegació del llibret: Vicent Blasco Miró, Jordi Bort Castelló, Josep Nos GarcíaDelegació de comunicació: Vicent Blasco MiróDelegació de paiportes: Maria Pilar Chordà Martí, Arturo Castelblanque PérezDelegació de teatre: Alejandro Montagut Borillo, Maria Rosa del Campillo Arenós, Eva Sabater FusterDelegada de flors: Loles Martí BarredaDelegació Artística: Paco Martínez Heredia, Héctor Borja Sánchez, Raúl Blasco Miró, Antonio Navarro RomeroDelegació de xarxes socials : Mercé Rufino Isach, Nieves Gallén Hermoso, Miriam García FernándezPortaensenya: Joan Pau Durà Saura, Jacob Roig Broch,

Pascual Chiva SanchisDelegació de bunyols i plantà: Ulpiana Mateo del Olmo, Joaquina Capdevila Tomás, Encarna Ferrer Canós, Carmina Miró CerveraDelegació de falleres: Juan Enrique Vidal Moreno, Raúl López López, Pablo Ortega del Campillo, Vicente Manzano MollarDelegació d’infantils: Silvia Ferrer Canós, Gory Ruiz RequenaDelegació de pirotècnia: Pascual Chiva Sanchis, Jose Guiral Ramos, Joaquín Valcarcel VargasDelegació de parador: Maria Rosa del Campillo Arenós, Susana Sánchez Beltrán, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro, Paula Vidal del CampilloDelegació de comparsa: Gemma Lahuerta Villar, Lorena Martínez Sebastià, Alba García LacuestaDelegació de comparsa infantil: Laura Bertomeu Company, Neus Rufino IsachDelegació de transports: Pascual Chiva Sanchis, Juan Enrique Vidal Moreno, Vicent Blasco MiróDelegació de cort d’honor i fallera major: Marta Vidal del Campillo, Mercedes Castelblanque Mateo, Noelia Boluda Boix, Ana Sánchez Ibáñez, Alicia Felguera Zas, Andrea Galán Sorlí, Laura Usó Mifsud, Marta Torres Chordà

Vocals: Josefina Abella Diago, Miguel Ángel Blasco Guinot, Miguel Ángel Martí Mercé, Belén Palomero Blesa, Silvia Rodríguez Ortega, Vicente José Rios Abella, Lorena Segarra Juan, Liliana Mihaela Ivanovicci, Sergio Porter López

ComissióFalla Barri La Mercè 2015

�COMISSIÓ

Gent del barri de La Mercèque el llibret teniu en la mà,el temps que pareixia llunyàde nou amb força esdevéi amb ell el nostre goig és ple.El temps que a la festa cridai als carrers els dóna vidaarriba ja amb emociófent brotar la sensacióque al cor semblava dormida.

Arriba la festa fallerai per ella fem el pregó,presteu tots molta atenciódoncs, serà gran la quimera,però més gran és la il·lusióque encén Borriana en flamaper que s’escolte la proclamad’este temps de diversióon Sant Josep és el patró que als fallers ens agermana.

Quan març s’asoma al carrerper cridar la primaverahem de treure la senyeraper mostrar al món sencerque ha arribat el temps faller.Ja en el barri i la ciutatamb un orgull ben cobejates va coneixent en la gentque ja ha arribat el momentde fer la falla realitat.

Des de el dia de la plantàquan la falla es fa presenttot el nostre sentimentla música anunciarài el coet acompanyarà.Les joves i les xiquetes,de simpatia repletes,son l’orgull de la comissióper mantindre la tradiciói fer boniques les festes.

El foc, que mai és el fi,si no l’inici renovatper a l’any que és culminat,ens marcarà a tots el camíper unir-nos amb el destí.Iel bronze de la campana,de la placeta sobirana,pregonarà amb un toc seré:visca per sempre La Mercèi les falles de Borriana!

Pregó

Blai Martí i Romero

�LA MERCÉ 2015

PREGÓ

Estimats fallers, amics i veïns del Barri de La Mercè: un any més, les pàgines del llibret de la falla m’ofereixen l’oportunitat de dirigir-vos unes paraules que, lògicament i en primer lloc, deuen ser d’agraïment pel suport que em mostreu i de gratitud per la feina que porteu endavant per que cada 16 de Març la nostra falla s’alce al bell mig de la placeta.

La tasca de portar endavant la falla requereix de molt de sacrifici i és necessari el treball de tots. Eixe treball abnegat és el que cada vegada em fa sentir-me més orgullós de la meua comissió, d’eixe grup de gent que amb il·lusió i entrega no paren en tot l’any per que qualsevol iniciativa es porte a

terme amb la major dignitat i esplendor. Vaja de nou la meua felicitació i agraïment.

Enguany tinc el plaer de comptar amb Marta i Gisela com a Falleres Majors, una jove i una xiqueta que han sabut guanyar-se l’estima i simpatia del tot el col·lectiu amb el seu caràcter obert i ple de dolçor. Sols espere que gaudeixen de les falles amb la major intensitat possible. La responsabilitat de conduir la comissió infantil recau en Ainara, una xiqueta fallera de peus a cap que a bon segur complirà perfectament amb el seu paper i a la que desitge un any ple de felicitat i èxits. A les corts d’honor, tant major com infantil, desitjar que, junt a les reines, passen unes festes on regne l’alegria i que el seu pas per la falla siga l’inici d’una feliç amistat que espere compartir per molt anys.

Per finalitzar, sols em resta convidar a tots, fallers, veïns i col·laboradors a gaudir de la festa fallera en companyia de la nostra comissió. Heu de saber que la falla us espera amb els braços oberts per compatir estos jorns festius pels quals sentim devoció.

Moltes gràcies i molt bones falles!

Saludadel President

Antonio José Leal CorralesPresident

�Saluda dEl PRESIdEnt

Saluda de la Fallera Major

Marta Vidal del CampilloFallera Major 2015

Estimats fallers, amics i veïns de la Falla La Mercè:

Aquest any, que tinc el goig de representar a la nostra benvolguda falla, no vull deixar passar l’oportunitat, i des d’aquestes línies, demanar- vos que gaudiu de la festa, de la música, de les traques, del somriure dels fallerets i falleretes als passacarrers, de les llàgrimes emocionades de les falleres a l’ofrena. Participeu en tot el que pugueu, perquè la falla es la nostra tradició, la nostra senya d’identitat com a valencians, la nostra forma de ser i de sentir i sols depèn de nosaltres mantenir-la.

Jo per la meua part, vos promet que ho faré, que gaudiré fins l’ últim moment d’aquest 2015, i que respondre amb un gran somriure cada un dels vostres aplaudiments al passejar pel nostre barri.

I per si fóra poc la sort que tinc enguany de representar-vos, hi ha que afegir que ho faig acompanyada de set xiquetes meravelloses, que son el futur de la nostra falla, les que ens porten l’alegria i ens transmeten la seua energia, que puc dir que és inesgotable.

I de Gisela, la regina de la xicalla, la meua reineta i la meua companya d’aventures i de Ainara, com a presidenta infantil. També m’acompanyen set amigues, que no cal dir res més...la paraula amiga ja ho diu tot. Nomes puc dir-vos un cosa: Merche, Noelia, Marta, Alicia, Ana, Andrea i Laura, gràcies per acompanyar- me en este somni!!

I per últim Toni, el meu president, el meu acompanyant en tots els actes, en el que comparteixc nervis i rialles. No puc oblidar-me de la meua comissió, de la que forme part quasi des de que vaig nàixer i que son els que fan l’esforç per mantindre viva a esta xicoteta, però gran família.Fallers i falleres, amics, veïns, Borrianers i forasters, obriu els vostres cors per gaudir de la nostra festa!! Perquè ja estem en falles...

Visca La Mercè, Visca Borriana i Visca les Falles!!

�LA MERCÉ 2015

Saluda dE la FallERa MaJOR


Màgia

Alegria

Rialla

Tresor

Amor. Màgia i foc és ta mirada, Alegria de festa plena, Rialla que ens alena, Tresor de matinada Amor i pau serena.

Meravella

Albada

Ramell

Torrent

Amistat

Meravella ets, regina, Albada fresca del nou dia Ramell de flors i simpatia, Torrent de força divina, Amistat i bledania.

�


�LA MERCÉ 2015

FallERa MaJOR 2015

MerxeUn any més, i ja en van tres,ens tornes a acompanyari com el foc que naix a la llarens portes el teu cor encèsque en la falla te que regnar.

Perquè eres fallera primeranascuda al sí de la comissiói ja et ve de tradicióviure la festa falleraamb orgull i devoció.

Alicia Felguera Zas

NoeliaEls teus ulls ho deixen clari ho proclamen cada moment:ser fallera és un sentimentque no deixes mai de gojari està arrelat ben fortament.

Tu, que com estrella en la nit,ens portes la llum més claraque de la foscor ens emparafent brillar ton esperitque dolç es reflexa en ta cara.

MartaEl teu somni es veu compliti així se’ns mostra la il·lusióque demostres amb emociófent brollar ton esperitper complir la tradició.

Ser fallera és per a tu,un desig de benaurançaque amb el cor fa una aliançaper viure-la com ningúplena de goig i esperança.

Merxe Castelblanque Mateo Noelia Boluda Boix Marta Torres Chordá

�

Laura Usó Mifsud Andrea Galán SorlíAna Sánchez Ibáñez

AliciaQuan la llum en l’albadacomença ja a clarejartots els blaus de la mars’uneixen en ta miradaque’ns ajuda a despertar.

Eres tu, dolça fallera,una fada que ens alenaa fer la festa ben plenaquan arriba la primaveraamb el clavell i l’assutzena.

LauraAl caliu de nostra festasempre de falla envoltada,has crescut enamoradasentint com el cor et conquestadia a dia, emocionada.

Tu que tens un sentimentque de família et ve transmèsper viure com la que mésamb eixa alegria latentque a l’ànima es queda després.

AnaL’amistat fins ací t’ha portati la falla amb goig t’ha acollitquedant demostrat aquella nitque va ser ben encertatcreuar-te amb la banda el pit.

Perquè sents amb intensitatcada moment faller viscuti tens el títol merescutde ser fallera radiantamb l’alegria per virtut.

AndreaEn veure’t s’ha confirmatel que era un secret a veusque tens la falla als teus peusamb eixe somriure delicatque enamora a tots els déus.

Tu que vens plena de fallaper portar-nos el sentimentque de tu naix cada momentcom una dolça troballaque ofereixes a tota la gent.

Cort Major2015

�LA MERCÉ 2015

CORt MaJOR 2015

Lema: El futur que esdevéArtista: Loren Fandos Ayoro Guió i versos: Amics del Got

FallaBarri La Mercè

�0

Cavallers de la ciutat,Senyores que hi conviviu:El moment és arribatde contar al veïnatallò que la falla diu.

Un any més a la placetaplantarem el monument,donem gràcies de bestretaperquè la falla esta fetaamb el donatiu de la gent.

Per entrar en la qüestiód’allò que conta el cadafalno farà falta fer pregó,doncs ja sap la poblacióque enguany és any electoral.

I com passa cada quatre,les promeses i els projectesper mantindre ells el catre,ens contaran l’un i l’altrefins que estiguen electes.

I una vegada les eleccionshagen estat celebrades,ens passaran amb cançonsmentre es toquen els collonsfins les pròximes votades.

Açò és sols una reflexióque deixem ací d’entrada.Ja que les falles són tradició,nosaltres ens fem ressòd’esta història ja passada.

Perquè tots sabem ben béel que ens espera al futurmane el PSOE o el PP,el Compromís de no se quèo Mariola amb el CIBUR:

Una vegada assegutsa la poltrona d’alcaldia,ells ben menjats i begutsi nosaltres igual de fotutsque estàvem el primer dia!

A pesar de lo evidentvolem vore més enllàper això en el monumenttrobem de coronamentesta bruixa tant “templà”.

Ella mira l’endemàper tractar d’endevinarde quina manera seràla Borriana que vindràamb qui tinga que manar.

El futur no el té molt clar,encara queda molt per ferper més que el PP borrianeres pense que ho pot arreglar posant només a un Fuster.

Que la cosa està molt lletjai per tots és bén sabutque tenim el poble venuti sense forats a la corretjatot nafrat i secallut.

Que és el que passarà demàamb el terme abandonati la industria en un forat?Tots esperant el “manà”que el govern ha pregonat.

I la nostra endevinadorasols fa que calfar-se el perolper vore amb qui alça el volesta ciutat treballadoraque llueix més que el sol.

Doncs allò que per vindre estàintenta vore i no veuperquè qui mana es creuque tota la vida seràBorriana el corralet seu.

I aquells que volen manar,cansats de ser oposició,sols ofereixen per solucióde una vegada acabaramb els que ara porten el timó.

I si en Borriana hi ha algúque l’assumpte te molt clarés el que es pot aprofitarde, en el mes més oportú,muntar un festival a la mar.

I posa la platja a rebentarde xiquillos tots mamatsamb un grapat de destorbatsque no paren de “punxar”els sorolls més infernals.

��LA MERCÉ 2015

Falla MaJOR

Digue’m, bruixo, sense presa:Algun dia seré alcaldessa?

Amb 20 anys a l’oposicióel PSOE es desesperai sols busca la manerade trobar la solucióper agafar de nou cartera.

Ja no sap on acudirper tornar a governari no para de buscara algú que es puga aclariramb un partit “destartalat”

Es va llançar a la aventuraun mestre ficat a cuinerperò l’home no va saberarrimar-se a qui procuraen el PSOE el galliner.

I en açò que va tornar,després de fer la fugida,un altra mestra en estampidaque si es va saber arrimarper ser ella la elegida.

I a la candidata ací trobemque al bruixo ve a consultarsi algun dia podrà arribar,si no es clava pel mig Podem,en Borriana a governar.

PrimeraEscena

De posar la clau al panyte Mariola molt d’afany!

Diu la dita castellana:Quan el riu baixa marejatel pescador ha guanyat!Per això ací a Borrianate CIBUR el cabàs preparat.

I Mariola que ja es veula nova Rita Barberàamb la clau del poble en la ma.(Per suposat posant-li preua qui la vullga comprar).

Bona oferta li farà Fusteral que li han passat l’embolàd’arreglar la “caguerà”de vint anys en el podergastant com si no hi hagués demà.

Això si, demanant permísa aquells que en el seu momental PP donaren l’ajuntamenti ara diuen tindre el Compromísde governar per a la gent.

Han buscat un candidatque tingués molt bona premsai ell espera la recompensadesprés de canviar de costati sense dret a dispensa.

SegonaEscena

��

La fama del festivalArriba al món espacial.

La solució a tots els malsd’esta Borriana enfonsadasembla ser que ve donadapel turisme de festivalsple de gent emborratxada.

Per si no tinguèrem prousense platja quasi un meshem de sentir “ademés “que el festival “mola un ou”perquè ens fa guanyar diners.

Quan tot el món sap ací que qui en fa de diners un fumson Mercadona i Consumi un xicot amb bon padríque a Madrid viu de costum.

Ací veiem com serà el demàamb estos “sounders” marciansamb polsereta a les manspreparats per a beure’s jafins l’aigua de la mar.

I és que el turisme de llandetaamb motxila i botellóha causat tanta sensacióque fins d’un altre planetaen vindran més d’un milió.

TerceraEscena

Sant Gregori té un futurcada dia més obscur.

Tot el que havia de serluxe i prosperitaten fum de canyes s’ha quedati allò ara sembla serun desert abandonat.

Paradís de la sargantanade la serp i el ratolíi per a dir-ho ben fi:De la ètnia gitanaque acampa per allí.

El pobre sant va eixir fugitde l’ermita i l’alqueriaperquè es va trobar un diaque l’havien envaïti ni casa ja tenia.

I ara observa amb indignaciócom els horts s’han perdutdesprés d’haver-los venutper fomentar l’especulacióque a la ciutat tant ha fotut.

Si els quatre maneguetesque han provocat açòestigueren en presó,no hi haurien més malifetesni ploraríem esta situació.

QuartaEscena

Fins ací arriba l’oracle de la nostra endevinadoraja vorem si aplega l’hora i es produeix el miracle

que tot el poble implora: Treure a Borriana d’este pou que tant ens pica i tant ens cou!!!


Falla MaJOR

Estimats fallers i veïns de La Mercè, després de l’inoblidable experiència del passat any on vaig poder gaudir de la festa com a Fallera Major Infantil, enguany em torne a dirigir a vosaltres des de el meu càrrec de presidenta infantil. Vull en primer lloc agrair a la comissió la seua confiança en mi i desitjar a tots unes molt bones festes.

A Gisela, fallera major infantil, que l’any passat va exercir de presidenta, dir-li que espere que passe unes falles meravelloses i que jo estaré en tot moment al seu costat per gaudir de la festa juntes perquè l’amistat que va sorgir l’any passat és cada vegada més gran i estic molt orgullosa de poder tornar a compartir aquest any amb ella, ara amb els papers canviats. A Ana, Emma, Anne, Ainhoa, Melani, Nekane i Rebeca m’agradaria dir-los que m’ho passe molt bé amb elles i que son un xiquetes molt falleres i divertides.

A Marta, la fallera major, i a les seues dames, desitjar-los unes falles plenes d’alegria i festa, que segur que així ho seran perquè elles són molt gracioses i festeres.

A Toni, el president agrair-li que estiga sempre al meu costat i ajudant-me a desenvolupar be les meues funcions.

Sols em resta desitjar a tots, fallers, veïns del barri i visitants unes magnífiques festes falleres.

Visca la Falla La Mercè!!!

Saludade la Presidenta Infantil

Ainara Caballero FerrerPresidenta Infantil

Comissió InfantilFalla Barri La Mercè 2015

Presidenta: Ainara Caballero Ferrer.Vocals: Alexia Durá Saura, Maria Borja Chordá, Cristina Rodríguez Chiva, Joan Blasco Martí, Maria Olivas Vidal,Ana Olivas Vidal, Manuel Navarro Andreu, José Navarro Andreu, Candela Argandoña Sánchez, Vera Ramón Martínez, Gisela Fuentes Miró, Laia Fuentes Miró,Ana Blasco Romero, Martina Blasco Romero, Ainhoa Doñate Segarra, Miguel Doñate Segarra, Lucía Villagrasa Rodríguez, Diego Villagrasa Rodríguez,Anne Alós Palomero, Emma Alós Palomero, Nekane Valcárcel Serra, Eric Valcárcel Serra, Melani Porter Cabedo,Sofia Porter Cabedo, Rebeca Estefania Ivanovicci, Kevin Andrés Ivanovicci, Teresa Moreno Montagut, Lucía Martí Jiménez,Cristian Ruíz Ferrer, Ángela Gil Ferrer, Núria Delgado Arnau, Adrián Abella Rios, Iker Chiva Rodrigo, Joel Robles Chiva.

��Saluda dE la PRESIdEnta InFantIl - COMISSIÓ InFantIl

Saluda de la Fallera Major Infantil

Ainara Caballero FerrerPresidenta Infantil

Gisela Fuentes MiróFallera Major Infantil 2015

Estimats fallers i veïns de La Mercè: després de tres anys com a fallera i un de presidenta, enguany tinc el plaer de ser la màxima representant infantil d’un barri que sempre ha segut com meu, ja que, encara que no he viscut en ell, si hi viu la meua àvia i en sa casa és on jo he passat la major part de ma vida.

Bé, estic molt contenta de compartir este any junt a Marta i de tindre-la com a companya, ja que és molt carinyosa amb mi i també perquè ja fa dos anys que són falleres juntes i ens coneixem molt. No em puc oblidar tampoc dels meus presidents : Toni, un faller de cap a peus i Ainara, la meua amiga. L’any passat Ainara i jo ocupàvem els mateixos càrrecs però a l’inrevés i és ella qui ara em dóna consells i jo li’n done uns altres. Aquest any no seria igual sense eixes xiquetes que m’acompanyen sempre formant la meua cort i amb les que m’ho passe fenomenal, al igual que amb les joves de la cort major.

Per finalitzar, des del meu lloc de fallera major infantil, vull convidar a tots els xiquets del barri La Mercè a que passen en mi la setmana de falles, que gaudeixen de la plantà, dels coets, de la música, de les nits de balls a la carpa, de les disfresses i de tantes coses més!

Molt bones falles a tots! Visca la Falla La Mercè!


Saluda dE la FallERa MaJOR InFantIl


Gràcia

Il·lusió

Soroll

Encant

Llum

Afecte Gràcia per viure la vida Il·lusió com riu desbordant Soroll que a la festa crida Encant que als ulls va vibrant Llum que naix amorosida Afecte d’un cor radiant.

Galania

Infinit

Saviesa

Enamorament

Llampec

Alegria Galania, sobirana, Infinit mantell de flors Saviesa que agermana Enamorament dels nostres cors Llampec que en la nit proclama Alegria dels records millors.

��



FallERa MaJOR InFantIl

AnaAmb tu la nit pareix ser diadoncs les estrelles del firmamentt’ofereixen l’aplaudimentque és el fruit de l’alegriaper vore’t tan dolçament.

I és que amb el teu desfilaren la mirada s’endevinaque el teu cor ben fort caminaamb un somni per arribar;un desig que ens il·lumina.

Nekane Valcárcel Serra

EmmaSi a la festa hem de posar nom,el teu li ve de meravellaperquè eres tu l’estrellaque’ns alena a tothomcom una dolça campanella.

Duus la falla ben a dinsi com l’aigua de la rosadade frescor inusitada,escampes per els jardinsl’alegria de ta mirada.

AnneEncisadora com la que mésel cor ens toques amb la varetaper ser la fada xicotetaque té el sentiment encèsi de festa està repleta.

Com el ball de la papallona,amb mil i una tombarella,sembles fràgil com la rosellaque en el camp dolça pregonaque eres tu la flor més bella.

Ana Blasco Romero Emma Alós Palomero Anne Alós Palomero

��

Ainhoa Doñate Segarra Mélani Porter CabedoRebeca Estefanía Ivanovici

NekaneDe família amb forta arrelet ve el desig de la fallai has segut com la troballaque caiguda des del celnostra festa embolcalla.

Tens tu la mirada inquietade qui camina amb timidesai és eixa la teua bellesaque és reflexa en ta caretaamb un sentiment de noblesa.

AinhoaEl teu amor per La Mercèva quedar ben demostratdoncs al cor el tens arrelati és ell el teu alèque de casa has heretat.

Amb Miguel vingueres al móni com si fora el teu cavalleren este màgic somni fallert’acompanya fins el tronon la falla és lo primer.

RebecaDe bell nou has arribatperquè tens cor de fallerai als teus ulls, la primaveraes reflexa en majestati per la festa s’accelera.

Amb els teus cabells dauratsllueixes la pinta d’ori es per tots un gran tresor,del que estem sempre pagats,tenir-te en la cort d’honor.

MelaniEn poc temps ja eres de casaal ser tota simpatiai amb un somriure nit i diaeres tu com la carcassa un esclat ple d’alegria.

La comissió de tu s’ufanaperquè vius amb intensitatun desig fet realitati amb orgull La Veteranaestarà sempre al teu costat.

Cort infantil2015


CORt InFantIl

Lema: Un món de dansesArtista: Paco Martínez HerediaGuió i versos: La calavera Coquis

Falla infantilBarri La Mercè

�0

La música és sentiment,expressió del nostre viureque’ns fa gaudir cada momentdeixant l’esperit lliure.

La música naix del cordel mestre que la composai ens arriba com un tresorenvoltat de pètals de rosa.

La música ens ajuda a viurellançant les notes al ventella ens fa plorar i riurei dia a dia està present.

La música incita a ballari és això precisamentdel que anem a parlaren el nostre monument.

Son les danses l’expressióde la música més vibrantla que’ns fa aflorar l’emociói ens acaba enamorant.

Per això en esta falletaHem volgut representarTot allò que es manifestaQuan ens posem a ballar

En ella podrem trobar el merescut homenatgea un mestre espectaculard’universal llinatge.

Beethoven està envoltatde les notes musicalsque ens deixà per la posteritaten partitures genials.

Fou el mestre de la simfoniaamb obres per a la històriacom l’Himne de l’alegriaque tots ens sona a glòria.

Un simpàtic arlequíva dirigint la funciói és qui indica el camíamb molta il·lusió.

La dansa clàssica trobemamb dos gracioses ballarinesque amb un posat supremsemblen ser delicades nines.

La seua passió és ballari posen tot el sentitper a poder captivarel públic més exquisit.

Una rateta les miramentre assaja il·lusionadaja que en la vida aspiraa ser ballarina afamada.

Els cignes venen a representareixe colossal i gran balletque Txaikovski va composar,de fades i màgia replet.

La ballarina balinesatant exòtica i orientalens captiva amb sa bellesai amb una mestria sense igual.

Les seues mans compassadesresulten ser fonamentalsamb soltesa i emparadesper uns moviments sensuals.

Des de la Rússia més fredaeste ballador bigotutens balla la kalinkaamb passió i rectitud.

Ell balla tant concentratque qualsevol podria pensarque ha segut entrenaten un campament militar.

Una simpàtica jovenetaens duu la dansa del focque requereix molta destresa i que no és ningun joc.

De les terres de l’orientfins la nostra placetaperquè el foc és l’elementque ací també es manifesta.

També la música modernaa la falleta podem trobar;el Hip-hop ens enlluernai ens convida a ballar.

Per als xiquets de Borrianael Rap és música que’ls sonadoncs Mc.Alberto la proclamaper les ones i en persona.

I és així com junts hem feteste rítmic recorregut,ara és arribat el momentdel descans ben merescut.

I fins ací l’explicaciód’allò que la falla conté;ara esperem amb il·lusióque vingueu a La Mercè.


Falla InFantIl

Les Rosesde la Fallereta

No recordava com va aplegar fins al seu jardí, potser la portara sa mare del mercat o la va plantar el jardiner. La qüestió és que aquella planta tenia fascinada a Empar. Tots el matins abans d’anar a l’escola li pegava una miradeta. L’havia vist créixer, havia estat al seu costat des de que era sols una branqueta amb quatre minúscules fulles i unes xicotetes punxes que emergia solitària al bell mig del seu jardí. Empar mimava la seua planta i era feliç observant els seus avanços. La menuda branca poc a poc va anar agafant força i les fulles començaren a lluir un verd intens que amb la rosada dels matins es feia encara més bonic. La primavera estava a punt d’arribar i aquell roser mostrava la seua cara més espectacular.

El mes de febrer havia segut d’una calidesa extraordinària, inclús el dia de Sant Blai, que tradicionalment era un dia molt gelat, eixe any havia lluït un sol molt agradable. Seguint una de les costums més arrelades de Borriana, Empar es va desplaçar fins a València en tren el dia del patró. Eixe any era fallereta i va aprofitar el dia festiu per a realitzar una compra molt important. Prompte vindrien les falles i necessitava una mantellina amb la que poder eixir a l’ofrena del dia de Sant Josep. Empar i sa

mare, Isabel, recorregueren moltes tendes fins que per fi varen trobar el que anaven buscant. La vella botiguera va alabar el gust de les seues clientes. Varen comprar una mantellina blanca d’encaix realment preciosa.

-Mira filla –va dir Isabel a Empar- esta és just la que anàvem buscant. Té un dibuix molt encertat i segur que et quedarà molt be.

- A mi també m’agrada moltíssim, mare, ja tinc ganes de que aplegue Sant Josep per a posar-me –la .

En eixir de la tenda, tot i que feia un dia radiant, no pogueren evitar anar a fer-se un xocolate calentet amb xurros a la Plaça de Santa Catalina. El viatge de tornada va transcórrer entre rialles i comentaris fallers i veient el paisatge que en forma d’accelerades imatges s’obria davant els ulls d’Empar. En arribar a casa, la fallereta no va poder passar sense pegar una ullada a la seua planteta preferida. La benevolència de l’oratge mostrava els seus fruits en aquell roser que ja sobrepassava el metre d’altura i havia multiplicat les seues branques i fulles.

��

En arribar el mes de març, un matí quan Empar venia de l’escola va observar una cosa estranya en la seua estimada planta. En acostar-se va vore com a la punta de les branques brotaven unes xicotetes boletes d’un color entre verd i roig. L’alegria va desbordar Empar. La planta estava començant a florir. Per fi podria saber com eren les flors d’aquell roser. Des d’aquell moment la menuda fallereta va seguir amb més atenció encara les evolucions de la planta.

Les falles eren ja presents a la ciutat, les banderetes penjaven dels carrers anunciant a propis i estranys que la festa havia pres Borriana. Empar era una enamorada de la festa fallera, des de ben menudeta s’havia vestit amb el tratge de llauradora i recorria amb la banda de música tots els racons de la ciutat. La Mercè era la seua comissió, i ella estava ben orgullosa de la seua Veterana.

Abans d’anar-se’n a la falla la nit de la plantà, Empar va eixir al seu jardí per vore el roser. Havia estat molt ocupada en els preparatius de la festa i feia tres dies que no parava atenció de la seua planta. La sorpresa va ser màxima, aquell roser havia esclatat i lluïa sis meravellosos capolls blancs. Empar va entrar corrents a casa i va cridar a sa mare:

-Mare, mare, el roser està en flor!! Vine i ho voràs – Empar va agafar a Isabel de la mà obligant-la a deixar el que estava fent per a anar al jardí.


lES ROSES dE la FallEREta

La nit era estelada i el lloc privilegiat on estava plantat el roser al mig del jardí destacava amb la llum que la lluna plena de març irradiava. Els tendres capolls que s’alçaven per damunt de les fulles lluitaven per alcançar el cel. Empar estava meravellada, la suau flaire de les roses alegrava encara mes la careta d’aquella fallereta. Observant amb sa mare el roser de repent va notar com li corria pel cos una sensació de tristesa. Les roses eren molt boniques però sabia que sols durarien uns dies. Encara que, a bon segur, el roser li donaria més flors, estes tenien per Empar un encant especial. Pensant en açò no va poder reprimir-se i es va posar a plorar. Isabel se la va mirar estranyada:

-Es pot saber que et passa Empar? Ara per què plores?- No passa res mare. És que he pensat que les flors prompte es mustiaran i ja no podré gaudir d’elles. Son tant boniques que voldria que romangueren sempre al roser.-Però això no pot ser filla- va respondre la mare-. Saps què? Si tant t’agraden podem fer una cosa per a que estiguen amb tu en un moment que tu esperes molt.-Ah sí! Què penses fer amb elles mare?-Molt senzill. El matí de Sant Josep les collirem i li les portarem a Lolita, la nostra florista, ella et prepararà amb elles el ram més bonic que pugues ofrenar a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

En sentir açò, Empar es va posar molt contenta, la idea de sa mare era genial. Ella esperava amb molta il·lusió el dia de l’ofrena, era l’acte faller que més li agradava.

En arribar el 19 de Març, la música va sonar ben matinera a casa d’Empar. El soroll de la traca era anunciador del dia gran. La fallereta va eixir de casa amb el seu millor vestit i lluint la mantellina com era obligació, però el que més feliç feia a Empar era el seu ram de flors amb les roses blanques que amb molt de gust li havia amanit, Lolita la florista. La desfilada des de el col·legi Salesià fins el tapis era d’una gran solemnitat i els carrers eren sempre plens de gent per vore a totes les falleres que desfilaven. Empar estava radiant, en passar pel carrer Sardina va vore als seus iaios que quasi es trencaven les mans aplaudint.

En arribar a la Plaça Major, Empar no va poder contenir l’emoció, el seu cor de fallera li bategava ben fort i en oferir el seu ram a la patrona va sentir que aquelles roses blanques estarien sempre presents a la seua memòria doncs s’havien guanyat un lloquet de privilegi en la llar dels seus sentiments.

Exemple:

24

Pinta, retalla i muntala teua falleta

Exemple:


Llibret La Mercé 2015.indd 25 09/02/2015 8:45:05

Pinta, retalla i plantala teua falla

tall

a p

er a

cí

��

Llibret La Mercé 2015.indd 26 09/02/2015 8:45:05

talla

per a

cí

��

Suplement gràfic d’un any faller


la bRuSa - SuPlEMEnt GRàFIC d’un any FallER

Entrega de premis a les falles

Creus de maig

Cavalcades del Ninot

�0

Teatre

La traca Batalla de flors


la bRuSa - SuPlEMEnt GRàFIC d’un any FallER

Visita de “la pelegrina” Dia de La Mercè

Vestits Exaltació de la falla

32

33LA MERCÉ 2015

De llibretsi literatura fallera

La història de les falles va íntimament lligada a la literatura. Una afirmació d’este calibre podria parèixer exagerada si no fóra perquè és plenament demostrable la seua certesa.

La festa, vista des de fora, pot parèixer sols una manifestació d’alegria amb el soroll de la música i les traques o una tradició evolucionada dels antics rituals del foc de l’equinocci primaveral, uns elements que si be ja son també cultura a més de ser els més visuals i coneguts, són sols una important part d’una celebració que abasta molts més aspectes i on la literatura té un lloc destacat i, almenys al meu parer, principal. Avuí en dia hi ha moltes comissions que conscients d’esta importància treballen per promocionar al màxim la nostra cultura i sobre tot la nostra llengua, tant al sí dels seus col.lectius com oferint al públic en general magnífics treballs en forma de llibrets i publicacions que posen en valor les tradicions de les falles i també dels pobles i ciutats on es publiquen.

I és que la literatura fallera no sols es circumscriu a aspectes relacionats amb la festa com poden ser la indumentària, la música, pirotècnia, els artesans fallers o altres aspectes lligats a la falla, ja que dins d’ella podem incloure també els treballs d’història local o investigació que molts llibrets publiquen i en la majoria de les ocasions són la única constància que després queda d’allò que forma part de la cultura del nostre poble. Açò, evidentment, ha estat possible degut a l’evolució que els llibrets de falla han sofert al llarg del temps des de que a mitjans del segle XVIII s’iniciara este camí.

Per: Vicent Blasco Miró

Versos i il·lustració del primerllibret faller.

Falla Plaça de l’Almudí 1855

��

Els primigenis cadafals que s’alçaven per honorar a Sant Josep i que varen tindre els seus primers exponents en la ciutat de València, prompte necessitaren d’una explicació que fes més fàcil la seua interpretació, fent també que, a més, aportara el punt satíric que de vegades, per la senzillesa del monument, era imprescindible per transmetre allò que es volia purificar amb les flames del foc la nit del sant patró. L’any 1855 va marcar l’inici de la literatura fallera ja que va ser aleshores quan per primera vegada es te constància de l’ el·laboració d’un llibret explicació d’una falla, concretament a la de la Plaça de l’Almudí de València i escrit pel poeta festiu Josep Bernat i Baldoví que portava per títol: “ El conill, Vicenteta i Don Facundo”.

Bernat i Baldoví va seguir escrivint llibrets durant els anys següents i així va iniciar un camí que arriba fins als nostres dies. L’èxit d’estos llibrets va fer que anaren eixint nous poetes i que l’el·laboració de llibrets anés generalitzant-se entre les comissions del Cap i Casal fins el punt que l’associació cultural Lo Rat Penat va instaurar el seu concurs per premiar els llibrets a l’any 1903. El premi que va recaure en el llibret de la falla del carrer Sant Gil va estar escrit pel poeta Rafael Azopardo i el seu guardó va consistir en “ deu lliures en diners i un plat de glòria”.

Posteriorment i amb el pas del temps, la festa va anar adornant-se amb més actes i protocols que, sens lloc a dubte, la van anar enriquint fins a com la coneixem en l’actualitat. Al mateix moment, també les explicacions poc a poc varen anar fent-se més extenses i elaborades. Amb el desenvolupament dels monuments i la seua evolució progressiva cap a la falla més artística i preciosista, cert és que la literatura fallera va anar perdent moltes vegades el seu sentit crític, no obstant ha perdurat en el temps aplegant a convertir-se, en els anys obscurs de la dictadura franquista, en el principal exponent de la producció literària en valencià. Malgrat els entrebancs i les absurdes discussions normatives, el que queda clar i del que devem sentir-nos orgullosos els fallers és el fet d’haver lligat, des de l’inici de la festa, el monument faller amb el bé més preuat que tenim com a poble: la nostra llengua.

Josep Bernat i Baldoví


dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

Pel que respecta a la ciutat de Borriana, la festa fallera que va nàixer al nostre barri de La Mercè l’any 1928, ho va fer des del primer moment formant un tàndem entre el monument i el llibret. El mestre Pere Ferrer va ser qui encetà a la nostra ciutat la literatura fallera i ho va fer amb el nom de la mateixa com a primera paraula fallera:

Burriana, que a valencianaPer el modo de pensarI ser castissa i galana

En el racó de La Plana,Poble no es pot igualar...

La literatura fallera té com a màxim exponent a la poesia. Ja se que aquesta és una afirmació categòrica que avui en dia potser no siga del tot certa, ja que cada vegada més els llibrets inclouen extensos treballs que fan repàs de la història fallera i local o investiguen qualsevol aspecte de la festa. Però és cert que en la primera època que arriba fins la Guerra Civil al 1936 i en la segona que abasta fins el 1950 en que comencen a desaparèixer els llibrets, estos són únicament explicacions en vers de la falla i algun que altre poema dedicat a les falleres que apareixen en la segona època. Ara, el que si és ben cert i evident, i espere que per molts anys continue així, és que els versos han segut i son sempre els fidels companys dels ninots i per lo tant els que han emplenat més planes als llibrets de les comissions falleres. La importància de la literatura fallera radica en el fet de que es converteix en la memòria de la festa, en la constància de que el monument va ser una realitat engolida pel foc en el moment del clímax faller. Les explicacions en vers de les falles als inicis de la festa a Borriana eren summament importants per al públic faller i bona prova d’això és el fet de que ja al 1929 junt al concurs de

La literatura falleraa Borriana

Primera falla a Borriana,any 1928

��

falles es convoca també un concurs de llibrets. La festa fallera a Borriana, com era lògic, es mirava en l’espill de València i allí ja feia més de 20 anys que els llibrets tenien un concurs propi, la qual cosa, amb seguretat, va alenar les autoritats de la ciutat per celebrar-ne també un a Borriana. Açò, que per a les comissions deuria d’haver segut un al·licient, la veritat és que amb el pas del temps va anar deixant-se de costat fins al punt de que durant molts anys la majoria de les falles deixaren de publicar les seues explicacions en llibrets quedant sols com a constància d’allò que la falla volia criticar en alguna estrofa solta o xicoteta explicació al llibre faller editat per l’ajuntament i que a partir de 1947 esdevé en la publicació fallera per excel·lència de la ciutat. Una anècdota que palesa la importància dels llibrets en la seua primera època és el fet ocorregut l’any 1931 quan el jurat encapçalat per En Manuel Peris Fuentes, pareix ser que excusant-se en la suposada petició d’un rector de la ciutat, va desqualificar tots els treballs presentats al concurs per criticar en excés a l’església, el qual va provocar la publicació d’un manifest faller signat pels “poetes fallers” , l’autoria del qual s’atribueix a Pere Echevarria, on posaven de volta i mitja l’artífex de tan excepcional veredicto. Hem de tenir en compte que les falles sempre hem tingut una sana rivalitat pels guardons i en aquells temps sols hi havia dos: els premis als monuments i els premis als llibrets. Esta circumstància posa en evidència el interès que entre els fallers d’aleshores hi havia a l’hora de buscar poeta per a la falla i la importància que es donava al llibret. Estes paraules son sols una xicoteta reflexió per mostrar la importància de la literatura en el món de les falles, un apartat que molts reconeixem fonamental i que moltes vegades es perd entre la multitud d’activitats i ofertes que en la actualitat envolten la nostra festa. Al cap i a la fi, les flames acaben amb el monument i el vent s’emporta les notes de la música i la flaire de la pólvora; les flors de l’ofrena i de les creus acaben mustiant-se i els papers de les carrosses descolorint-se, sols el llibre, el que queda escrit i retratat, perdura per deixar constància d’allò que fa de les falles una de les millors festes del món.



La primera època1928-1936 Els inicis de la literatura fallera a la nostra falla.

Avui en dia i amb la festa tal i com la coneguem, el llibret de la falla ha passat a ser una part més de les activitats que organitza el col·lectiu faller. La festa ha evolucionat i ha anat incorporant cada vegada més actes que la fan més lluïda si cap, però sempre és bo girar la vista enrere per treure a la llum i posar en valor tot allò que ha anat bastint-la al llarg del temps.

Com deia abans, el llibret a La Mercè naix junt a la falla al 1928 de la mà del mestre Pere Ferrer que seria també l’encarregat d’escriure’l els següents tres anys, l’últim d’ells al 1931 amb el pseudònim de “Plauto” i sent també l’encarregat eixe any del llibret de la falla de la “Plaza de Benavente”. Pere Ferrer, segons va relatar el primer president de la nostra falla Manuel Martí “va ser un Mestre Nacional que es va dedicar a l’ensenyança privada gratis a la seua acadèmia del carrer Sant Gaetà”, sense cap lloc a dubte una persona altruista al que li quedà l’honor d’haver segut el primer poeta faller de Borriana. Els seus versos eren el fruit del guió o temàtica escollida per al monument que en aquell temps era idea de Manuel Martí, amb el que podríem afirmar que des de l’inici de la festa la figura del guionista i el poeta ha estat present a les falles de la nostra ciutat com a col·laboradors de l’artista faller.

El 1932, aterra a la nostra falla el poeta més conegut i admirat de la Borriana del passat segle XX. Estic parlant de Juan Bautista Tejedo Beltrán, “El Bessó” que en aquesta primera etapa de la falla, serà l’encarregat dels versos del nostre monument durant tres exercicis: 1932, 1934 i 1936. Abans de la parada obligada per la Guerra Civil espanyola, l’altre poeta que va deixar els seus versos per a la història fallera de la Mercè va ser el rector

Els llibretsde la Falla La Mercè

Pere Ferrer Bonet

Llibret 1933

��

Agustín Rodríguez Serra, conegut pel poble com el “Capellà Serra” que, a més, era veí del barri doncs vivia al Carrer Lepanto en el tram comprés entre els carrers Serafín de Asís i Virgen del Amor Hermoso, actuals carrers Els Furs i Guillem de Vinatea. Els llibrets eres publicacions senzilles sense cap tipus de concessió artística llevat en alguns casos de l’esbós del monument a plantar. En ells estava la explicació en vers de la falla i uns pocs anuncis publicitaris que suposadament s’inseririen per costejar l’edició a l’igual que es fa en l’actualitat i que amb el pas del temps resulten també un document magnífic per conèixer el tipus de comerç que hi havia aleshores i els productes que s’ofertaven a la població. Cal assenyalar que durant aquest quinquenni (1932-1936) els llibrets de la nostra falla varen aconseguir sempre el primer premi del concurs que aleshores s’organitzava. La importància de les explicacions de les falles i dels versos dels llibrets en eixa primera època de les falles a Borriana està ben documentada al llibre “Burriana en sus fallas (1928-1936)” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers i on el seu autor Pepe Aymerich relata tots els fets fallers d’eixe temps posant especial interès en les explicacions de les falles.

La segona època 1941-1950

Com per tots és ben sabut, la Guerra Civil espanyola va suposar un parada en la trajectòria ascendent que les falles de Borriana havien tingut des del seu inici al 1928. No serà fins el 1941, després de 5 anys sense falles, que la ciutat, de la mà novament del nostre barri i esta vegada junt a La Vila, reprèn l’activitat fallera. La festa torna als seus inicis i d’una manera modesta, obligada per les circumstàncies, les falles es planten a Borriana tenint com a única companyia el llibret amb la seua explicació. En el cas de la nostra falla el llibret és d’una senzillesa tal que sols ocupa una humil quartilla que va ser redactada per un poeta anònim. No obstant açò, el que resulta evident de nou és la importància que els fallers de l’època li donaven a l’explicació de la falla.

Juan Bautista Tejedo BeltránEl Bessó

Llibret 1944



Durant la dècada dels anys 40 del segle passat, la nostra falla sols deixa de plantar monument, de manera confirmada, el 1946 degut a la nevada del més Gener i la posterior ruïna dels camps, i hi ha dubtes sobre si a l’any 1942 es planten finalment les falles, ja que per una part s’afirma que La Mercè i La Vila si ho varen fer i de fet varen presentar la documentació obligatòria a l’ajuntament, però per altra no hi cap constància documental, fins al moment, de que finalment els monuments es arribaren a plantar. Durant estos anys el protagonista indiscutible del llibret de La Mercè és el poeta Juan Bautista Tejedo “El Bessó” que reprèn la feina començada en la primera època de les falles i novament és a la nostra comissió on deixa volar tota la seua imaginació i mestressa a l’hora de enllestir els versos per al monument. Sabem amb certesa que “El Bessó” és l’autor dels llibrets dels anys 1944, 1945 i 1947 obtenint sempre el màxim guardó. El poeta i escriptor, Julián Arribas en el seu magistral llibre “Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers, atribueix també a Tejedo Beltrán l’autoria del llibret de La Mercè de l’any 1943 que també va obtindre el primer premi. D’esta manera podem afirmar que Batiste “El Bessó” va ser l’autor que més glòries en forma de premis va aconseguir per a la nostra falla en els seus 87 anys d’història, doncs en les set ocasions que tenim documentades en les que va enllestir els versos de la falla, en totes va aconseguir el primer premi de llibret, una fita de la que els fallers de La Veterana devem sentir-nos orgullosos i no sols pels guardons si no també pel fet de que el poeta més admirat de Borriana fora l’autor del llibret de la nostra falla durant tot aquell temps.

El seu testimoni a La Mercè el va recollir al 1949 un altre insigne i reconegut poeta i crític faller de la ciutat, José Aymerich Tormo, un aleshores jove practicant que s’havia iniciat amb els versos fallers al 1945 en la falla del Camí d’Onda. Aymerich és l’autor dels llibrets dels anys 1949 i 1950 on obté el primer premi. D’aquesta manera es tanca un dècada gloriosa per als llibrets de la nostra falla i se’n enceta una totalment oposada ja que des d’aleshores no tenim constància de cap llibret editat per la nostra falla fins,

Llibret 1945

José Aymerich Tormo

�0

ni més ni menys, que l’any 1995 en que es torna a reprendre l’activitat llibretera a la nostra comissió. Esta circumstància va ser generalitzada en la majoria de les falles de la ciutat i en bona mesura va vindre donada per l’aparició, primer molt modesta al 1945 i després ja amb força al 1947, del llibre faller de Borriana, el conegut popularment com “El Fallero” on es fa un recull d’esbossos, explicacions, fotografies de les falleres, salutacions oficials de les autoritats i programació de festejos de cada any junt a algunes col·laboracions literàries. En certa manera podem afirmar que el llibre faller de Borriana es va engolir els llibrets de les comissions falleres de la ciutat a partir del 1950. La manca de documentació referent a eixa època de les falles és, sens lloc a dubte, un seriós obstacle per saber si la producció literària de les falles de Borriana d’eixos anys es circumspecta sols al llibre faller editat per l’ajuntament o si, pel contrari, hi alguna comissió fallera que segueix editant el seu propi llibret amb continuïtat, encara que tenim constància de que esporàdicament alguna comissió si que va el·laborar un llibret propi, fet que es pot considerar aïllat i testimonial, en bona mesura com dèiem abans, per la falta de proves documentals que ho corroboren. Pel que respecta a La Mercè i almenys amb la documentació que tenim fins al moment, la nostra falla roman sense llibret propi la fredorosa xifra de 44 anys! Si tenim en compte que en tot este temps la falla sols deixa de plantar-se els anys 1974 i 1975, ens trobem amb 42 anys de la nostra història sense una publicació pròpia. Massa anys.

La tercera època 1995...

Enguany es compleixen 20 anys des de que la nostra comissió va reprendre la tasca de l’edició d’un llibret faller propi. 20 anys no en són molts, certament, però si fixem la vista enrere vorem que es tracta del període més llarg en la història de la nostra falla en el que s’ha portat a terme l’edició del llibret. Com totes les coses, el fet de retornar a l’edició del llibret va tindre un principi i eixe va vindre de la ma de Joan Josep Montoliu Aymerich, un aleshores faller de la nostra comissió, apassionat de la literatura fallera,

Joan Josep Montoliu

“Fallero” de 1945



mestre de professió i vocació, que no va parar fins aconseguir el seu objectiu de vore novament imprès el llibret de La Veterana.La producció llibretera a la ciutat de Borriana ja feia un bon grapat d’anys que s’havia reprès per part d’algunes comissions falleres, especialment entre les de societat, mentre que els barris en aquest aspecte anaven una mica més enrere. Podem afirmar que des de les acaballes dels anys 70 i inicis dels 80 del segle passat, els llibrets de falla havien tornat a estar presents en certa manera dins de la festa. La Mercè no podia ser menys i així ho justifica el propi Joan Montoliu en la introducció que a mode d’editorial apareix al llibret de 1995. La feina, com es lògic, no va ser fàcil, i el primer entrebanc va ser superar les reticències de moltes persones de la pròpia comissió que veien en la confecció del llibret una despesa més. Finalment, Montoliu, va aconseguir posar en marxa el projecte i encendre de nou la flama llibretera a la nostra comissió, una flama que arriba fins a hui i que esperem continue tants anys com la falla.

Si hi ha alguna cosa que cal destacar de Joan Josep Montoliu és la il·lusió que posa o contagia en tots els projectes que encapçala i eixa va ser precisament la força motora que va engegar tota la maquinària per portar endavant la tasca de fer el llibret. Havia de ser un llibret “a lo gran” i així va ser. A l’hora de anar enllestint-lo, lògicament ja no es podia fer a la manera dels anteriors, és a dir, no era suficient sols amb els versos i explicació de la falla, calia fer un llibret acorde als nous temps i amb un contingut més extens. Per este motiu, Montoliu, a més de comptar amb els membres de la comissió va buscar fora d’ella gent de renom que pogués ajudar a fer el llibret el més lluït possible. D’esta manera ens trobem amb un pregó del mestre i estimat amic, Joan Gumbau i articles de lletraferits borrianencs de la talla de Roberto Roselló Gasch i José Aymerich Tormo qui d’esta manera torna a col·laborar amb La Mercè 44 anys després de ser l’autor de l’últim llibret editat fins aleshores per la comissió. En el apartat poètic a més del propi Montoliu col·laboren José Aymerich i Vte. Ramón Cardet amb els versos de les falles i Javier Gual i un servidor en els poemes per a les falleres majors i corts d’honor. La direcció artística, com no podia ser d’altra forma, va vindre de la ma del genial

Llibret 1999Portada: Héctor Borja Sánchez

Llibret 1995Portada: Joaquín Ortells

��

Joaquín Ortells, aleshores membre de la comissió. El resultat va ser un llibret digníssim editat als tallers de l’empresa Art-Graf baix la coordinació del mestre impressor Juan Vicente Sanchis, membre també de la nostra falla. A criteri del jurat va merèixer el tercer premi. Com anècdota cal ressenyar que durant els dies de falles, el propi Joan Montoliu va instal·lar una paradeta dins del recinte de la falla on es podien adquirir exemplars del llibret. L’èxit aconseguit amb el llibret d’aquell any va acabar de convèncer als fallers més reticents de la importància del mateix i de la necessitat de que el llibret forme part indissoluble de la falla. D’esta manera al 1996 el llibret va eixir al carrer sense cap tipus d’entrebanc però certament sense la mateixa força amb la que va nàixer l’any anterior.

La producció literària que apareix als llibrets de la nostra falla des de que s’enceta esta tercera època és veritablement per a sentir-se orgullosos, potser els semble esta una asseveració molt subjectiva i probablement ho siga, però cal destacar que les pàgines del nostre llibret varen ser el germen del posterior llibre sobre la història del Mercat Municipal gràcies al treball portat a terme pel nostre faller Josep Nos junt als seus companys també historiadors, Mónica Claramonte i Quico Sorolla. També la fita de l’il·lustre fill de Borriana, Amado Granell, militar que entraria encapçalant l’alliberament de Paris a la Segona Guerra Mundial, va aparèixer ressenyada al nostre llibret al 2002 quan Granell era pràcticament un desconegut per a la història i tot gràcies a l’empeny de Manuel Corell i la seua neboda Isabel Corell.

La història de la nostra falla, contada amb pèls i senyals des dels seus inicis fins a l’any 1952 va ser també el contingut de la nostra publicació, concretament els anys 2003 i 2004 de la mà del nostre faller Josep Nos. Articles sobre història local, indumentària, biografies de fallers i artistes, recopilació de poemes i treballs d’investigació com el del passat any on varem mostrar totes les falles que a iniciativa de borrianencs s’han plantat arreu del món han emplenat les pàgines del llibret de La Veterana en estos 20 anys.

Llibret 2001Portada: Víctor González

Llibret 2003Portada: Héctor Borja Sánchez

i Víctor González



Una menció a part mereixen els versos de les falles apareguts als llibrets en tot este temps. Tractaré de fer un relat el més objectiu possible, però espere em perdonen els estimats lectors per ser qui signa part implicada durant la gran majoria de tots estos anys. Al 1996 els crítics de la nostra falla varen ser el tàndem format per Quino Puig i Pepe Esteban, fallers aleshores de Chicharro que acceptaren la petició feta per l’artista de la falla Sergio Cabedo. Al 1997 la falla canvia d’artesà i el nou encarregat de la construcció de la falla, Pepe Soro, encomana la tasca de versar el monument al poeta valencià Anfós Ramón. És al 1998 quan s’inicia una etapa que ens porta fins als nostres dies. Eixe any entren a formar part de la comissió un grup d’amics que s’uneixen a un servidor que portava com a faller des de l’any 1991. Estes persones son: Josep Nos, Joan Esteve Palomar, David Miralles, Raúl Rosell, Victor González, Manolo Navarro, Antoni Marín, Jose Manuel Oliver i Josele Chaparro. Tots junts decidim encarregar-nos dels versos i la crítica dels nostres monuments fallers i és així com naixen els “Amics del got”, nom que apareix en una sobretaula després d’un dinar preparat amb l’únic objectiu de trobar la inspiració per enllestir els versos de la falla del 1998 i que com vostès podran imaginar va acabar amb un gran nombre de gots (buits) damunt la taula. Els versos varen eixir i així es varen publicar al llibret i al monument. La crítica àcida, fins i tot sulfúrica com ens varen arribar a dir, la senzillesa en la comprensió de les escenes i versos i les ganes de cremar tot allò que és un destorb per a la societat, unit a la nostra joventut idealista, varen ser els trets característics d’un grup que va estimar la festa fallera i es va comprometre amb les seues arrels. Poc a poc aquell grup primigeni va anar fent-se més reduït , ja que les circumstàncies de treball i estudis d’alguns dels membres varen fer que amb el temps la gran majoria anaren abandonant la falla en els exercicis següents. No obstant això, el nom ha seguit durant tots estos anys com homenatge i també com a record d’un temps no massa llunyà, però ple d’alegria, diversió i compromís faller i per suposat perquè els “Amics del Got” supervivents hem seguit versant els nostres monuments igual que el primer dia.

Llibret 2011Manolo Navarro

44

45LA MERCÉ 2015

L’homenatge poètica la creu de maig

Quan el foc fa desaparèixer el monument en la nit de Sant Josep, els fallers ja sabem que comença un nou any, que el cercle és tancat i novament tenim que tornar-lo a rodar, que la fi és el principi, que, amb les últimes guspires, el que s’enlaira cap al cel és tot allò que representa al passat i és moment de renàixer, de tornar a bastir la festa, de posar en marxa tot l’engranatge que fa de les falles una celebració única. Les Creus de Maig, com és ben sabut, son la primera activitat que les comissions falleres desenvolupem cada nou exercici faller. És esta una festa que les falles adopten a mitjans dels anys 40 del segle passat i que amb el pas del temps ha anat evolucionant fins convertir-se en tota una referència dins de les activitats que les falles porten a terme. Malgrat que no són tot el conegudes que mereixen, els fallers any rere any treballem per portar endavant esta celebració i fer-la, en la mesura de lo possible, el més lluïda que podem. L’empeny de les comissions ha fet que les creus hagen anat adquirint rellevància al llarg dels seus 70 anys d’història a Borriana. Queda pendent, i això és quelcom que els fallers deuríem de tenir més en compte, una promoció adequada per poder ressaltar la gran feina que es fa i, dins de les nostres possibilitats, fer-la el més rendible que es puga per poder seguir avançant. La evolució de les Creus Maig i tota la seua història a la nostra ciutat està àmpliament documentada al llibre “Les Creus de Maig” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers i escrit per Julián Arribas.

La innovació en el camp artístic de les creus de maig, és des de fa anys una constant al sí de la nostra comissió. La confecció de la creu de maig dona als fallers la possibilitat de desenvolupar les inquietuds artístiques dels membres de la falla i, al igual que en les carrosses, poder dur a terme allò que la imaginació ha volgut fer present en la nostra ment. La elaboració de la creu

46

Creu Falla Barri La Mercè 2014

47LA MERCÉ 2015

és una feina artesanal a la que hui en dia s’han afegit també les noves tecnologies com poden ser l’escanejat i el tall de les peces de poliestirè. Amb el desig de pegar un pas endavant en la festa i també fruit de la passió d’alguns fallers per la literatura i en especial per la poesia, enguany vàrem voler dedicar a este gènere tant lligat a la festa de les falles, la nostra creu de maig.

Per començar, la mateixa creu tenia un disseny amb lletres que formaven les paraules “La Creu” en un joc simbòlic que ja posava de manifest tot allò que podíem vore en el jardí que la complementava. En la base de la creu es va situar l’homenatge al poeta més universal de la nostra llengua:

Ausiàs March. Com no podia ser d’altra forma el seu poema “Veles e vents” va ser l’escollit per a ser representat en la creu. Unes veles amb versos del poema pintades sobre elles, emergien de dintre de unes fonts que venien a simbolitzar la mar, tota rodejava de lletres.

Joan Rois de Corella, un altre dels nostres clàssics, va ser també l’escollit per a estar representat a la creu. Joan Rois de Corella va nàixer a Gandia al 1435 i va ser el fill major d’un noble cavaller que estava emparentat amb el Comte de Cocentaina i tingué una intima amistat amb el també poeta Ausiàs March. Segons les tradicions de l’època al ser el primogènit de la família devia dedicar-se a la diplomàcia o a la carrera militar, no obstant açò, Rois de Corella va decidir dedicar-se a la vida religiosa En este cas es va triar la “Balada de la garsa i l’esmerla”, un poema on Rois de Corella presenta a dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Per tant, una història de desamor; un mal que no cura a l’amat si la dama no gira els seus ulls cap a ell i li diu que no li agrada que es mori pel desamor d’ella. A la creu varem simbolitzar el poema amb les figures de la garsa i l’esmerla damunt d’un cor.

48

Balada de la garsa i l’esmerla

Rois de Corella

Veles e ventsAusiàs March

49LA MERCÉ 2015

Pegant un salt considerable en el temps, varem voler retre també homenatge a tres poetes més actuals. Els dos primers, Bernat Artola i Carles Salvador foren a més, col·laboradors de les falles de Borriana ja que el primer fou l’autor dels versos del llibret de la falla de La Ravalera al 1945 i el segon va publicar un poema al llibre faller de la ciutat, el popular “Fallero” a l’any 1951.

Bernat Artola i Tomás va ser un poeta nascut a Castelló, ciutat en la que va desenvolupar bona part de la seua carrera literària que també s’exten a València, Barcelona, Madrid i Salamanca, ciutats a les que va residir al llarg de la seua vida. Artola va ser, a més, un dels principals impulsors de les festes de la Magdalena. El poema escollit de Bernat Artola per a ser representat a la creu va ser “Dedicatòria” que com el seu títol indica és això mateix, una dedicatòria per a un llibre on el poeta castellonenc fa un paral·lelisme entre el llibre i l’amistat per acabar ofrenant-lo “a l’atzar infinit de l’esperança”. La composició poètica de Bernat Artola va estar representada per unes branques seques de taronger d’on sorgia un llibre obert amb els versos finals del poema escollit i una base feta tota amb llibres en blanc i negre.

Carles Salvador va ser sense lloc a dubte, el gran valedor de la llengua valenciana en els temps més durs de la dictadura. Mestre abnegat i amb un profund sentiment valencianista, Salvador va exercir la docència a Benassal i a Benimaclet. Va ser un gran difusor de les “Normes de Castelló” i va impulsar els cursos de valencià de Lo Rat Penat a més de publicar la “Gramàtica Valenciana” que s’utilitzava com a llibre de text. Un curiós poema seu titulat “La cançó de la lluerna” va ser l’escollit per a ser representat a la creu. En este poema, Carles Salvador, d’una forma melòdica juga amb este menut insecte lluminós, la cadència en mètrica i rima fan d’aquest poema una joia per a la seua recitació. A la creu de maig es va simbolitzar “La cançó de la lluerna” amb un arbre del qual penjaven espelmes de colors que romanien enceses dintre d’uns recipients de vidre, com a contrast i per tal de donar força a la composició, al sòl es va rodejar l’arbre amb gespa.

50

DedicatòriaBernat Artola

La cançó de la lluernaCarles Salvador

51LA MERCÉ 2015

Vicent Andrés Estellés, fou l’últim poeta escollit com no podia ser d’altra forma. El poeta de Burjassot, el referent de la poesia valenciana del segle XX, el poeta compromès amb la terra. De la seua amplíssima obra literària es va escollir el poema “Primavera popular” per tot el simbolisme que conté i per tot allò que representa de la festa i les tradicions valencianes. Per tal de portar el poema a la creu de maig es va decidir que per la seua rellevància havia de ser representat amb elements que tingueren la força del color, per intentar simbolitzar tots els colors que formen part de la primavera valenciana, amb la llum com a símbol preeminent. D’esta manera, sobre una base de pedra blanca (llum) es va instal·lar una mascletà de colors amb les carcasses disparant. Unes mans de cartró de falla amb el foc entre elles representaven la passió per la festa.

El nostre particular homenatge a la poesia valenciana, visualitzat i materialitzat en una creu de maig, va ser visitat durant el cap de setmana que va romandre instal·lat per una gran quantitat de persones. Moltes fóren les que s’interessaren del “per què” de la creu i ens mostraren el seu recolzament a una proposta diferent però que enllaçava la tradició d’esta particular festa amb les figures més destacades d’un gènere literari plenament integrat en les festes i tradicions dels nostres pobles i ciutats com és la poesia. Per acabar d’arrodonir el cercle, i per això, en bona mesura, el motiu del present article, el fotògraf borrianenc, Alberto Navarro Cantavella, va fer un reportatge d’este homenatge poètic en la creu de maig, amb la seua particular visió a través de la càmera. Una selecció d’eixes imatges d’este “free lance” que en l’últim any ha aconseguit un bon nombre de guardons a importants certàmens fotogràfics com poden ser el concurs del “Camino del Cid”, on es va alçar amb el primer premi, són les que acompanyen estes ratlles.

52

Primavera PopularVicent Andrés Estellés Alberto Navarro Cantavella

53LA MERCÉ 2015

Fotografies d’Alberto Navarro amb poemes de Vicent BlascoUna altra mirada a la festa

55LA MERCÉ 2015

PregóEl caminar agafa força i es fa present,enfila la fi de la sublim culminacióon el foc serà l’esperat i màgic elementque fins el cel enlairarà nostra tradició.

Les paraules sonen altives i amb emocióen el convit que pregona l’advenimenti les places i els carrers, tots se’n fan ressòde que ja és arribat el més somniat moment.

Ensenyes al vent manifesten l’alegria,la dolçaina llança notes amb solemnitati el repic de tabal fa emmudir la bogeria.

Ciutadans i forasters,fallers tots del veïnat:Escolteu al pregoner que hui vos anunciaque el temps de la falla i del foc és ja realitat.

56

57LA MERCÉ 2015

PlantàLa llavor precisa i estimada,la que perpetua i dona sentites palesa ja potent i germinadaper donar al poble son millor fruit.

I en honor a allò on roman l’esperit,junt l’essència més benaurada,menjarem i beurem en la nitaixí farem la festa ben sonada.

Arrapant-se cap al cel amb gallardia la falla es manifesta colossal,escenes i ninots li fan companyia,

i els versos, amants del cadafal,mostren a tot el món la rebel•liad’una festa com no hi ha altra igual.

58

59LA MERCÉ 2015

MúsicaImpetuoses notes dintre la melodia,es diverteixen i ressonen amb fragilitati els sentiments que brollen de l’anarquiaixen d’una ment on retrona el goig alliberat.

És el so que naix d’una harmònica utopia,d’un to vibrant que recull el sentir més estimati és, la màgia del moment, la gosadiaque ens permet eixir amb l’esperit immaculat.

Un èxtasi profund, fort, arrabassador,penetra sense permís ni miramentprovocant un terratrèmol al més amagat del cor.

Aleshores naix l’instant precís i evidentd’allò pel qual la música és un gran tresor:Expandir l’harmonia i el be per tot l’ambient.

60

61LA MERCÉ 2015

FalleraVoldria, junt a tu, recórrer cada instant que brolla de l’anima quan t’abilles fallerai recollir la flaire que sura de ton encantamb els colors alegres de la primavera.

I amb eixa mirada que proclama palpitantla història d’esta tradició senyeraque habita al teu cor amb emoció vibranti al caliu dels sentiments, dolça s’arrecera.

Eres tu el puntal festiu de la il•lusió,la força necessària i encisadoraque engega el motor de la nostra admiració.

Tu, que manifestes la falla amb ta solerai llueixes de llauradora amb devoció;de l’ona de la festa, nacrada bromera.

62

63LA MERCÉ 2015

NinotExpressió latent i essencial del cadafalque recull amb ironia allò que es vol cremar,fidel acompanyant de la festa fins el finalquan la cendra és l’inici d’un nou despertar.

Roba, palla i cera al principi del caminar.Fang, cartró i fusta per convertir-se en genial;el suro vingué per ajudar-li a enlairaren la nit màgica on es compleix el ritual.

Sarcàstics somriures, la llum a les mirades,detalls que exalten i li donen contingutjunt a les paraules amb gràcia versades.

Eres, ninot, de la falla la millor virtutdes dels inicis has omplit carrers i placesconvertint-te en el veterà ple de joventut.

64

65LA MERCÉ 2015

FalletaEls infants també volien ser fallers,participar de la música i els coetsanunciar pel veïnat ben cridanersque per la falla, ells també estan fets.

Amb delicadesa, com entre bolquers,els artesans a l’obrador ben distretstreballen fent els ninots més riallers,els que tenen que plantar tots els xiquets.

Quan arriba la data assenyaladaal carrer llueix amb esplendor i tots els menuts de la contornada

canten i juguen fent festa amb dolçorperquè veuen que tenen plantadala seua falleta, el seu tresor.

66

67LA MERCÉ 2015

XicallaElles son com menudes floretesque destaquen en el camp primaveraldelicades, rialleres, coquetes,lluint amb gràcia el vestit regional.

Ells son els pirotècnics del demàamb la brusa, saragüells o torrentípensant com la falleta es cremarà;acompanyant a les xiquetes pel camí.

Xiquetes i xiquets son la xicalla,el futur que des de menuts espentai el motor que posa en marxa a la falla.

Com la sofisticada ferramentaque el nostre sentiment embolcallai en records del passat es representa.

68

69LA MERCÉ 2015

Nit del focEspurnes lluminàries resplendeixen en la nit, giravolten milers de vegades capricioses per arribar fins el més profund de l’esperiti començar així el ritual de les noces.

La unió de la pólvora i el foc beneitrecull les flaires i les llums més amorosesque en el cel aspiren a arribar fins l’infiniten milions de tombarelles vaporoses.

El so retrona en la tenebra de l’espai obertproclamant al món l’alegria de la festaque culminarà en l’instant potent i cert

on el silenci amb sa presència manifestaque l’orgia de colors, el cel ha deixat cobertrubricant així a el poble la seua gran gesta.

70

71LA MERCÉ 2015

OfrenaPuix que sou de Déu custòdia, mare, milers de flors,als vostres peus faran la catifa més preciosa i en ella estaran, ben juntets, el nostres corsdemostrant així l’amor que el poble en vos posa.

Sentiments a flor de pell i sentides oracionsfins el tapis on vostra imatge reposaarribaran per fer presents les emocionsd’una ciutat que vos te com mare amorosa.

Roses, clavells i les més tendres margaridesvos portaran en rams, piques i cistelles,ja que per Vos han segut tallades i escollides.

Rep-les,Mare, perquè en elles van nostres videsfràgils en la fe, com en les flors son les roselles,que la primavera anuncien, al camp florides.

72

73LA MERCÉ 2015

CremàEl renou va en augment, la gent amuntegadaconverteix el mussitar en unànime criti la falla sap que la seua hora és arribadaquan els estels més brillen en el cel de la nit.

La pólvora és, del sacrifici, l’aliada,abraçant el cadafal amb el deure compliti és la flama, amb una força desbordada,qui ompli l’espai de llum entre esclafit i esclafit.

S’enlaira la falla, pel foc envoltada,i als ulls de la gent es reflexa la flamaque serà ja l’inici d’una nova albirada.

Cruixits de la fusta que a l’interior brama convertint-se en cendra de falla prenyadaper renàixer de nou,com la més bella dama.

74

75LA MERCÉ 2015

��


COl·labORadORS

��

LOS MEJORES PRECIOSDE BURRIANA

ENCARNACIÓ, 15BORRIANA

TELF. 964 51 20 56


COl·labORadORS


COl·labORadORS

��


COl·labORadORS

��

C/ Ausiàs March, 3 • T. 964 57 16 05 • [email protected] • www.alexestilista.com


COl·labORadORS

��


COl·labORadORS

��


COl·labORadORS

Únete a la ONG si quieres compartir con los necesitados y tienes mucho amor que dar.

Calle Sueras número 212530 Burriana

Telf.:629952334 de lunes a sábado de 16:00 a 20:00 h

ONG Amor en Accio pel món

Donatius per al Hospital de Laye: B. Santander Burriana: ONG Amor en Acció pel mon

0049 3459 882614027553.

��

Centro de Ocio, Puerto Azahar, Local 212100 Grao de Castellón

Teléfono 608 182 [email protected]

www.ahkaramba.com

C/ Federico García Lorca, 21 Bajo A112530 Burriana

Teléfono 964 83 93 23

��


COL·LABORADORS

��

Carrer Nou, 12 • 12530 BURRIANA964 51 16 88 • 691 50 60 [email protected]@graficasventura.com

Impressió digital i de gran format

Impressos comercials i publicitaris

LLibres - Revistes

Cartells • Targetes …

des de 1969

La Veterana 2015 (Llibret de la Falla La Mercè)

Documents

Transcript of La Veterana 2015 (Llibret de la Falla La Mercè)