La Veterana 2014 (LLibret de la Falla La Mercè de Borriana)
-
Upload
vicent-blasco-miro -
Category
Documents
-
view
246 -
download
17
description
Transcript of La Veterana 2014 (LLibret de la Falla La Mercè de Borriana)
Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercè.Dipòsit legal: CS 23-2014Imprimeix: Gràfiques Ventura S.L.Delegats del llibret: Vicent Blasco Miró, Jordi Bort Castelló.Disseny i maquetació: El Peludet.Texts: Vicent Blasco, Josep Nos, Jordi Bort.Fotografia: Manolo Navarro, Vicente Manzano, Javier Martí, Roberto Monlleó.Portada: Héctor Borja Sánchez.Agraïments: Roberto Monlleó Valero, Loren Fandos Ayoro, Paco Martínez Heredia, Arxiu Buris-Ana, Arxiu Municipal de Burriana, Diario ABC.El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
A SA
NT
JOSE
P
En la fusteria de Nazaret,
entre llistons i borumballes,
es sentien les rialles
d’un menudet Jesuset
que jugava a fer falles.
Sant Josep amb alegria
deixava fer al xiquet
i mirava molt satisfet
allò que amb goig enllestia
el nostre Salvador inquiet.
Cada març el Sant Patró
a tots ens ve a recordar
que la festa hem de celebrar
sense oblidar la tradició
ni deixar-lo de lloar.
La seua estampa al llibret
no és sols mostra de devoció
si no també una obligació
dels fallers, que amb sentiment,
li demanem sa protecció.
�
Llibret La Mercé 2014.indd 1 10/02/2014 14:56:41
Comissió Falla Barri la Mercé 20�4
Faller d’honor perpetu: Vicente Rios Coria.President: Antonio José Leal Corrales.Vicepresidents: Raúl Blasco Miró, Vicente Manzano Mollar, Maria Guillamón Silvestre.Secretari: Josep Nos García.Vicesecretari: Vicent Blasco MiróTresorera: Eva Sabater Fuster.Comptador: Vicente Manzano Mollar.Delegació de cartilles: Arturo Castelblanque Pérez, Silvia Ferrer Canós, Maria Pilar Chordá Martí.Delegació de rifes: Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez Beltrán.Delegació de loteries: Vicente Manzano Mollar.Delegació d’exaltació i casal: Josep Antoni Durá Vives, Minerva Saura Fausto.Delegada de música: Maria Guillamón Silvestre.Delegació de fotografia: Manolo Navarro Marí, Elisabet Andreu Sánchez.Delegació del llibret i pleitesies: Vicent Blasco Miró, Jordi Bort Castelló.Delegació de protocol: Juan Enrique Vidal Moreno, Laura Bertomeu Company, Paula Vidal del Campillo.Delegació de paiportes: Joaquina Capdevila Tomás, Pepe Guiral Ramos, Silvia Ferrer Canós.Delegació de teatre: Alejandro Montagut Borillo, Raúl Blasco Miró, Maria Rosa del Campillo Arenós.Delegada de flors: Loles Martí Barreda.Delegació Artística: Paco Martínez Heredia, Héctor Borja Sánchez, Raúl Blasco Miró, Vicente Manzano Mollar.Delegat de xarxes socials i comunicació: Vicent Blasco Miró.Portaensenya: Vicente José Rios Abella, Adrián Carreguí Salido.Delegació de bunyols i plantà: Ulpiana Mateo del Olmo, Arturo Castelblanque Pérez.Delegació de falleres: Raúl López López, Jacob Roig
COM
ISSI
ÓBroch, Pablo Ortega del Campillo, Javier Argandoña Haro.Delegació d’infantils: Silvia Ferrer Canós, Joaquina Capdevila Tomás.Delegació de pirotècnia: Pascual Chiva Sanchis, Vicente José Rios Abella.Delegació de parador: Maria Rosa del Campillo Arenós, Raúl López López, Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez Beltrán, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro.Delegació de joventut : Joan Pau Durá Saura, Neus Rufino Isach, Mercé Rufino Isach, Irene Rufino Edo, Maria Guerrero García, Andrea Sanchis Ferrandis, Ana Sanchis Leal, Reyes Bodí Peña.Delegació de cort d’honor i fallera major: Nieves Gallén Hermoso, Núria Sabater Fuster, Gemma Lahuerta Villar, Lorena Martínez Sebastiá, Marta Vidal del Campillo, Mercedes Castelblanque Mateo, Noelia Boluda Boix, Eva Sabater Fuster, Susana Sánchez Beltrán, Miriam García Fernández.Delegat en Junta Local Fallera: Rubén Lahuerta Adsuara.Vocals: Josefina Abella Diago, Miguel Ángel Blasco Guinot, Miguel Ángel Martí Mercé, Joaquín Valcárcel Vargas, Lorenzo Fandos Ayoro, Belén Palomero, Silvia Rodríguez.
Comissió Infantil Falla Barri la Mercé 20�4
Presidenta: Gisela Fuentes Miró.Vocals:Alexia Durá Saura, Maria Borja Chordá, Cristina Rodríguez Chiva, Joan Blasco Martí, Maria Olivas Vidal, Manuel Navarro Andreu, Ainara Caballero Ferrer, Ana Blasco Romero, Lucía Villagrasa Rodríguez, Alicia Fandos Nájera, Anne Alós Palomero, Emma Alós Palomero, Nekane Valcárcel Serra, Teresa Moreno Montagut, Lucía Martí Jiménez,Cristian Ruíz Ferrer, Ángela Gil Ferrer, Núria Delgado Arnau, Adrián Rios Abella, Martina Blasco Romero, Eric Valcárcel Serra, Laia Fuentes Miró, Iker Chiva Rodrigo, Joel Robles Chiva.
2
Llibret La Mercé 2014.indd 2 10/02/2014 14:56:41
PREG
Ó
Ja el temps de les falles
apunta de nou al carrer.
És este el festeig primer
que conjuga les rialles
amb el goig més cridaner.
Que s’entere el món sencer
que les falles de Borriana
en la nostra “Veterana”
es varen començar a fer
i això amb orgull ens ufana.
Ara que toquem la festa
volem mostrar nostre afany,
el treball de tot un any
que al carrer es manifesta
on ningú es sent estrany.
I com be riu el refrany:
Sempre serà benvingut
qui a sa casa ha vingut!
Per això, amic i company,
ací sempre seràs ben rebut.
En la festa de les falles
la música i la pólvora
anunciaran que ha arribat l’hora;
sonaran traques i rondalles
que’ns despertaran a l’aurora.
Uns bons bunyols de figa
amanirem per la plantà
i tot lo mon els tastarà;
(per a que facen bona lliga
mistela també hi haurà.)
Nostres joves falleres,
orgull de la comissió,
mostraran sa il.lusió
i seran les primeres
en reviure la tradició.
Els fallers amb alegria
complirem el ritual
de cremar el cadafal
convertint la nit en dia
per renàixer més si cal.
Quan siga arribat el moment
i l’espurna arribe al cel
confonent-se amb un estel,
tots junts farem present
el nostre millor anhel:
Que la festa no pot acabar
doncs el cor sempre ens demana
amb una força sobrehumana
que tots junts puguem cridar:
Visca les falles! Visca Borriana!
Blai Martí i Romero.
�
Llibret La Mercé 2014.indd 3 10/02/2014 14:56:41
Toni Leal CorralesPresident
Un any més, les pàgines del llibret de La Veterana
m’ofereixen com a president, l’oportunitat de dirigir unes
paraules als fallers i veïnat. És una satisfacció personal el
poder fer-ho per desena vegada consecutiva. Estar una
dècada al front d’este col·lectiu és per a mi un orgull, com
també ho és vore com cada any, amb l’esforç de tots, el
nom de La Mercè arriba a la gent conjugat amb la festa,
el respecte a la tradició i la feina ben feta. Sense l’ajuda
i la col·laboració de tots els fallers i veïns açò no hagués
segut possible. Hem treballat dur i ho seguim fent per
perpetuar la herència que comissions i fallers anteriors
ens deixaren i és per eixe motiu que en la nostra ment no
hi ha altre objectiu que l’enaltiment de la festa i del nom
del Barri de La Mercè. Son ja 86 anys, una veterania que
no ens cansa, al contrari, ens alena a seguir endavant,
a idear nous projectes i a fer present la falla dia a dia
amb la fermesa i la seguretat de saber-nos recolzats per
la nostra gent.
Enguany novament, La Mercè torna a tindre un planter
de falleres i falleretes envejable. Nou xiques i sis xiquetes
que omplen d’alegria i festa cada moment de la falla,
cada desfilada. En el lloc més alt, al tron faller de La
Veterana, Miriam i Ainara sabran representar dignament
a la nostra comissió. Tant jo, com la presidenta infantil,
Gisela estarem en tot moment al seu costat. Poder
compartir tots eixos moments amb les nostres reines
i falleres és una de les satisfaccions més grans que em
reporta el fet de presidir esta falla. A totes elles: Moltes
gràcies.
No tot a la falla son alegries, de vegades la vida ens
recorda que el temps passa inexorablement per a tots. El
passat mes de Desembre ens va deixar una persona molt
estimada a la nostra falla. La seua veterania no suposava
cap problema per a viure intensament la festa i ser un
puntals de la comissió. La alegria era la nota destacada
del seu sentiment faller i esta xicoteta família que som
la falla de La Mercè varem sentir al més profund del cor,
com si ens arrancaren una part de la nostra vida quan
ens varem assabentar que havia faltat. M’estic referint al
nostre estimat Vicente Rios Coria, a qui sempre tindrem
en el record com el gran faller que va ser.
La vida segueix, i quan vostès tinguen a les mans este
llibret, la festa estarà a punt d’eixir al carrer i manifestar-
se plenament, és per això el meu desig que gaudeixen
d’ella, que es deixen invadir pel sentiment festiu i que
compartixquen amb nosaltres tota l’alegria que la falla
ens porta. Els espere a tots.
4
Llibret La Mercé 2014.indd 4 10/02/2014 14:56:41
SALU
DA P
RESI
DEN
TS
Estimats fallers i veïns: Després de pertànyer dos anys a la comissió com a fallereta, enguany tinc l’honor de ser la vostra presidenta infantil, un fet que em té molt il·lusionada.
Des de ben menuda, ma mare sempre ens ha dit que La Mercè és la nostra falla, ja que de xicoteta, ella també va ser fallereta del nostre barri.
És per això que, ara que arriba la festa, des del meu càrrec de presidenta infantil, vull convidar-vos a tots els xiquets i xiquetes, a que vingueu a vore els nostres monuments, ja que cada any ens superem. També m’agradaria que ens visitareu a la nostra carpa, repleta d’activitats tots els dies, cosa que fa que no ens avorrim mai. Per suposat vos espere en la nit de plantà per poder tastar els bunyols tan bons que ens fa Arturo.
Un beset per a tots i espere vore-vos per la falla.
Gisela Fuentes Miró Presidenta Infantil
�
Llibret La Mercé 2014.indd 5 10/02/2014 14:56:42
Benvolguts membres de la Mercè:
Un any més, la festa que per a nosaltres, i per a tots els fallers, ens ompli d’orgull i d’alegria ha arribat. Però per a mi, aquest any és diferent, i és que tinc el gran plaer de representar a la Veterana de Borriana, a la primera falla que va posar de manifest la passió que sentim els borrianencs per aquest món.
Encara recorde amb emoció el dia que em donaren la noticia de que seria la Fallera Major del 2014 i que compartiria el regnat amb la meua estimada Ainara com a Fallera Major Infantil. Eixa xiqueta que des de el primer moment que va formar part de la nostra comissió, va deixar clares les ganes i la il·lusió que tenia de viure les falles. Amb la seua alegria i vitalitat, remou a tota la xicalla i als majors donant-li encara més vida a aquesta falla. Saps que sempre seràs la meua fallereta i que sempre podràs comptar amb mi. Passa-ho molt bé aquest any junt a la teua cort de donetes , elles seran el teu recolzament en tot moment i en les que gaudiràs de
moments únics i meravellosos, en companyia també de Gisela, que més que presidenta infantil és també amiga i confident.
Al igual que Ainara, jo tampoc estic soles. I es que una Fallera Major no es ningú sense la seua Cort d’Honor. Eixe grup de xiques que són la pólvora que t’anima a continuar dia a dia, aquelles que són els teus ulls i que formen part de tu, les que sempre estan amb un somriure a la cara i en les que he estat, estic i estaré compartint moments èpics, històrics i dels que mai m’oblidaré. Sempre sereu les meues dames, les meues nou xiques, les meues amigues. Dir-vos que a pesar de que estem a la meitat del trajecte, encara ens queda molt per viure juntes. Visqueu cada moment d’aquesta experiència amb intensitat, jo així ho faré perquè es una sort compartir-lo amb vosaltres.
Com no, donar-li les gràcies a Toni, el nostre president, per tot el que fa per nosaltres, ja que aconsellant-nos i ajudant-nos, no te comparació. Gràcies per estar sempre acompanyant-me en tot moment, per estar sempre al meu costat i perquè en aquestos cinc anys que duc en la falla, t’has convertit en un gran amic per a mi.
Però tot açò no seria possible sense l’ajuda de tots els membres d’aquesta família que forma la Mercè. Són ells els que lluiten per a continuar amb aquesta festa, la nostra festa, ells els que treballen per tal de que la Veterana regne, any rere any, en la Plaça de la Mercè mantenint l’esperit i la passió per les falles.
M’agradaria convidar a tota la gent, tant del poble com als que veniu de fora, a viure de prop i a gaudir amb nosaltres aquesta festa tan especial.
Arribat aquest punt, soles em queda dir-vos una cosa fallers, gaudiu amb alegria les falles d’aquest any i entoneu amb mi:
VISCA LA MERCÈ, VISCA LA VETERANA I VISCA NOSTRA FESTA!
Miriam García Fernández Fallera Major 20�4
6
Llibret La Mercé 2014.indd 6 10/02/2014 14:56:42
SALU
DA R
EIN
ES
Benvolguda comissió, veïns del barri i fallers:Després d’un any on vaig poder gaudir com a fallereta, aquest és totalment diferent, aquest 2014 tinc l’honor de ser la vostra fallera major infantil, un fet que m’omple d’orgull. Ser la vostra reineta és molt bonic, però no seria el mateix sense les xiquetes amb les que tinc la sort de compartir este any i que formen la cort infantil. Anne i Nekane, les més xicotetes, Ana i Lucia amb molta il·lusió per compartir la festa i Alicia i Emma unes xiquetes molt divertides. Aquesta és la cort infantil que, com no, es complementa amb la cort major: Gemma i Susana festeres per a tota la vida, Eva i Núria falleres i germanes amb les que compartir la festa, Nieves i Merche, xiques divertides, Lorena i Noelia amb un gran cor faller i Marta una fallera fenomenal.
No em puc oblidar en aquest any tant especial a la meua reina major, Míriam, que és la millor reina que podria haver somniat en la vida. També vull tindre un record especial per als meus presidents, Gisela i Toni. A Gisela
Ainara Caballero Ferrer Fallera Major Infantil 2014
la conec des de l’any passat i ara tinc la sort de tindre-la com a presidenta i de Toni: que puc dir? Doncs que em coneix des de que esta ben xicoteta i és un orgull que siga el nostre president.
Espere, junt a la comissió, passar un any meravellós i des de les pàgines del llibret convide a tots els xiquets i xiquetes del barri a participar de les festes. És el meu desig que vingueu, que us acosteu a la falla per poder gaudir de la millor festa del món i poder dir tots ben fort:
Visca les falles! Visca La
Mercè!!!
�
Llibret La Mercé 2014.indd 7 10/02/2014 14:56:42
Guspires als ulls de mel
que parlen de somnis fallers,
que senten, que escolten,
que fugen per un viure intens,
que, vibrants, al cor s’amunteguen
per arribar als sentiments.
Tu, que eres tan nostra
com nosaltres som de tu mateix,
tan nostra com eixa campana
que marca el quotidià quefer
adreçada en el campanar
que la placeta presideix.
Tu, coronada de majestat,
però propera com la que més,
amb el somriure per senyera
oferint-lo a cada moment.
Sobirana que ens alena
i ens mostra el camí vertader.
Eres triomf de la tendresa
que mira més dolçament,
com una delicada floreta
que amb la seua flaire extasia
i ens recorda la primavera
que ja el temps anuncia.
8
Llibret La Mercé 2014.indd 8 10/02/2014 14:56:42
El somriure de la innocència
no deixa lloc per la tristor
i amb força de llum de l’albada
es manifesta en la teua careta
l’arribada de la il·lusió
que naix per viure la festa.
Els teus ulls son juganers
i ballen plens d’alegria.
La música, sempre present,
és dolça com llepolia,
harmoniosa i complaent,
el teu ésser ens la inspira.
Xiqueta que esdevens regina
contagiant-nos de màgia pura,
ens apropes el firmament
de les nits clares d’estiu
on l’estel amb més lluïssor
ens recorda sempre a tu.
�0
Llibret La Mercé 2014.indd 10 10/02/2014 14:56:42
Eva Sabater Fuster Gemma Lahuerta Villar
Merche Castelblanque Mateo Nieves Gallén Hermoso Noelia Boluda Boix
Nou joves ben falleres
son orgull de la comissió
i la major satisfacció
de qui regna entre elles
com mana la tradició.
Nou xiques molt festeres
que porten la falla al cor,
per a nosaltres, un tresor.
Elles seran les senyeres
de nostra festa millor.
�2
Llibret La Mercé 2014.indd 12 10/02/2014 14:56:45
CORT
MAJ
OR
Lorena Martínez Sebastiá Marta Vidal del Campillo
Núria Sabater Fuster Susana Sánchez Beltrán
��
Llibret La Mercé 2014.indd 13 10/02/2014 14:56:46
Alicia Fandos Nájera
Anne Alós Palomero Lucía Villagrasa Rodríguez
�4
Llibret La Mercé 2014.indd 14 10/02/2014 14:56:48
Ana Blasco Romero
Nekane Valcárcel Serra Emma Alós Palomero
CORT
INFA
NTI
LSis xiquetes hem trobat
i no hi ha dos igual,
cadascuna és cada qual,
i és eixa diversitat
per la falla un gran regal.
Unes miren amb timidesa;
altres no saben això que és,
tant del dret com del revés,
totes ofereixen tendresa
i una alegria per demés.
��
Llibret La Mercé 2014.indd 15 10/02/2014 14:56:49
Falla Barri La Mercè.Lema: Amor, amor, amor...Artista: Loren Fandos
Guió i crítica: Amics del got
Amor, sentiment de vida,
Motiu que espenta i alena
On el cor amb força plena
Riu i content batega.
Amor que naix a la falla,
Morirà amb flames de foc...
Onírica serà la batalla,
Resultat d’un feliç joc.
Amor, amor ardent,
Molts amors ,sense prejudici,
Ordenats al monument
Rodaran en sacrifici.
�6
Llibret La Mercé 2014.indd 16 10/02/2014 14:57:02
FALL
A M
AJO
R
La deessa de l’amor
corona nostre monument
mostrant que sempre és millor
l’amor que el patiment.
Però si l’amor és fa patiment
no hi ha millor solució
que tallar sense mirament
ni demanar explicació.
Els angelets de la deessa
llancen fletxes molt certeres
que arriben al cor a presa
i semblen ser inclús de veres.
Si son fletxes traïdores
que porten dins un verí
més valdrà que te’n adones
abans que et marque el destí.
Doncs el pitjor d’un cor trencat,
per més que tu t’afanyes,
sol donar per resultat
unes plantades banyes.
I diuen que l’amor és cec
quan volen dir que s’acabat
perquè jo ni de lluny em crec
que si et foten t’ha agradat.
Però si em de parlar d’amors
d’eixos que son vertaders
hi ha que semblen tresors
i no es trenquen ni volent:
L’amor del polític al sou
aferrat al càrrec i cadira,
més que li esclafen un ou,
no l’amollarà de per vida.
L’amor per tindre el poder
de qui està a l’oposició
cobrant i sense altre quefer
més que esperar nova votació.
L’amor per eixir als papers,
més que siga a vendre fum,
de qui amb els nostres diners
del malbaratament ha fet costum.
L’amor gorrino per cagar
sense pudor ni orinal
que qualsevol pot observar
al festival de L’Arenal
L’amor que sent per les falles
la nostra federació
que en la festa està fent ratlles
sempre amb ganes i il·lusió.
L’amor de qui es mira el melic
creient-se el més important
i darrere d’un embolic
un altre ja va surant.
L’amor a les processons
de les regidores d’un costat
que van amb mini falda i tacons
i amb el ciri ben plantat.
L’amor d’un regidor
a pilons i jardinera.
Quin perill te, Senyor!
Lliura’ns d’esta “lumbrera” .
L’amor que té per manar
Mariola i el seu CIBUR
que sols saben criticar
sense fer plans de futur.
L’amor pur i de xiquets
al PSOE d’Aparisi
tots clavant-se ganivets
fent del partit un desperdici.
L’amor del Partit Popular
que governa la ciutat
sols pensant en cobrar
i fotent al veïnat.
L’amor sense “Compromís”
dels qui al PP van fer manar
i ara clamen penedits
dient que els volen tirar.
L’amor per privatitzar
dels que manen a l’ajuntament
ja que així poden col·locar
a tota la seua gent.
L’amor pel be comú
que deuria d’imperar
ja no se’l creu ningú
perquè tots van a robar!
��
Llibret La Mercé 2014.indd 17 10/02/2014 14:57:03
Escena �ª El primer amorEixe amor tant celestial...
que sempre sol acabar mal!
Si fem cas a la història
que conta el llibre més sagrat,
el primer enamorat,
si no em falla la memòria,
fou Adan, d’Eva, penjat.
Però coses del destí,
poc va durar l’alegria
i prompte arribà el dia
en que’ls tiraren del jardí
per tastar el que no es devia.
Amb la serp entre les cames
tement l’enverinament
Adan se’n adona de repent
quant roïns son les flames
que naixen del foc etern.
Però la cosa ja està feta
i tornar arrere no es pot,
per ser un tros de borinot
pagarà la malifeta
despatxa’t amb un carxot.
I és que Adan no volia
però Eva, temptadora,
li oferia a tota hora
el fruit que intens lluïa
de la pomera pecadora.
La història de la temptació
començà en eixe moment
i temptats hem seguit sent
per aquells que amb ambició
s’aprofiten de la gent.
Escena 2ª L’amor cec.L’amor sense coneixement...
també son acabar malament!
Jo no se si és bogeria
o realment és veritat.
El que hi ha ací representat
no admet molta poesia
per la falta de trellat.
L’amor cec, sense mesura,
d’este jove ben plantat
que dins del llit s’ha ficat
i amb una “aguela” procura
mantindre el ciri empalmat.
Ella sense dentadura
afectuosa el vol besar,
ell no la deixa de mirar
sense vore la tortura
que això li pot suposar.
Ai quan cec és l’amor!
Tant com per vendre cupons!
Perquè te la cosa collons
que sent l’aguela un horror
ell li trobe atraccions.
No és qüestió de criticar
si l’amor no és vertader,
que tire la pedra primer
aquell que puga provar
que sempre sap el que ha de fer.
Qui no ha comés bogeria,
trista vida haurà portat
perquè si no s’ha equivocat
més prompte li valdria
eixir d’on està amagat.
Escena �ª AmorfaAmb el físic ens hem topat!
Però amb amor: Tot superat!
Amb un ull cap Mascarell
i l’altre mirant a Almassora
ens trobem a esta senyora,
que’s més lletja que el rovell,
esperant la seua hora.
L’amor no li ha arribat
doncs te cara de gripau
però espera al príncep blau
que d’un bes enamorat
se l’emporte al seu palau.
El príncep que li arribarà,
potser lleig o ben plantat,
a ulls d’ella, de veritat,
el millor segur serà
doncs l’amor haurà trobat.
Amorfa o amorf, dona igual
doncs el físic en realitat
en el cor no fa forat
i a la fi el que realment val
és l’amor i l’amistat.
Eixe amor tan especial
que de l’ànima ha nascut
els dos tenen merescut
i durarà fins el final
amb la força per virtut.
Si vols trobar un paregut
amb una història reial
et resultarà perjudicial
i coent per a la salut
per criticar i posar mal.
�8
Llibret La Mercé 2014.indd 18 10/02/2014 14:57:03
Escena 4ª L’amor trencatDe cagar els dos en un poal...
a acabar més que fatal!
Quan l’amor ja no és amor,
i els sentiments se’n van volant
perquè s’ha perdut l’encant,
ja tot sembla el pitjor
i res et tira endavant.
Ací ho veus representat
pel botxí que amb la destral
el cor parteix de forma brutal
donant així per acabat
el que pareixia immortal
Eixe amor apegalós
que totes hores es manifesta
a la fi sempre indigesta
perquè sent un tant melós
fins l’aire et segresta.
I es que de l’amor al desamor
sols hi ha un pas que’s ben curtet
i es traspassa rapidet
sense cap tipus de rubor
ni el mirament més xicotet.
Quan l’amor arriba a la fi,
perquè al concert hi ha dos batutes,
és el temps de les disputes
on s’amolla tot el verí
i els dos les passen ben putes.
Amor trencat i xafat,
sols té com a solució
tirar per sempre el teló
i cadascú per un costat
buscar una nova il·lusió.
Escena �ª Amor als animals.Els animals, com les persones...
també tenen coses bones.
Al monument podem observar
a un pastor amb dos ovelles,
l’home es desviu per elles
i les treu a pasturar
fins que eixen les estrelles.
És tant gran l’amor que sent
cap a tot el seu ramat,
que quan el dia ja ha passat
i la nit ja és present,
a ell segueix dedicat.
Hi haurà qui podrà pensar
que’s tracta d’una exageració
i que en lloc d’amor és devoció
quan algú parla d’estimar
a un animal en qüestió.
Però els puc assegurar
que al món hi ha molta gent
que no li pareix sorprenent
que eixe afecte cap al bestiar
siga més que un sentiment.
I no és que estiguen malament
dels assumptes del terrat,
simplement han observat
que no hi ha cap inconvenient
en voler a un gos o a un gat.
L’avantatge és evident
respecte a un ésser humà
doncs discutir no podrà
i enviar-lo a prendre vent
segur que més ràpid serà.
Escena �ª AmorfaAmb el físic ens hem topat!
Però amb amor: Tot superat!
Amb un ull cap Mascarell
i l’altre mirant a Almassora
ens trobem a esta senyora,
que’s més lletja que el rovell,
esperant la seua hora.
L’amor no li ha arribat
doncs te cara de gripau
però espera al príncep blau
que d’un bes enamorat
se l’emporte al seu palau.
El príncep que li arribarà,
potser lleig o ben plantat,
a ulls d’ella, de veritat,
el millor segur serà
doncs l’amor haurà trobat.
Amorfa o amorf, dona igual
doncs el físic en realitat
en el cor no fa forat
i a la fi el que realment val
és l’amor i l’amistat.
Eixe amor tan especial
que de l’ànima ha nascut
els dos tenen merescut
i durarà fins el final
amb la força per virtut.
Si vols trobar un paregut
amb una història reial
et resultarà perjudicial
i coent per a la salut
per criticar i posar mal.��
Llibret La Mercé 2014.indd 19 10/02/2014 14:57:05
La falleta el que vol contar
és que els artistes del demà
hui es dediquen a jugar,
que el seu art: ja vindrà!
Qui en la vida ha triomfat
passant després a la història
primer també ha jugat
sense pensar en cap victòria.
Per que tots hem segut menudets
i hem gaudit de la infantesa,
els genis també foren xiquets
plens d’alegria i tendresa.
Les muses de la inspiració
rematen el nostre monument
i observen amb atenció
als artistes que es van fent.
Elles seran les que demà
amb la seua màgia genial,
als genis donaran la mà
per que puguen triomfar com cal.
La pintura ens transmet
des del llenç, pel pinzell,
allò que l’ull inquiet
considera que és bell.
Podem trobar al cos central
a tot un Goya menudet
que ja pinta fenomenal
i te un art molt complet
Les “majes” estan posant
per al geni d’Aragó
que posa tot el seu encant
i bona dosi d’il.lusió
Falla Infantil Barri La Mercè.Lema: Els genis també foren xiquetsArtista: Paco Martínez
Versos: La calavera Coquis
20
Llibret La Mercé 2014.indd 20 10/02/2014 14:57:06
FALL
A IN
FAN
TILEl xiquet mai hauria pensat
que estant ací dalt del gos
acabaria retratat
i sent un quadre molt famós.
La música és una de les arts
d’on Beethoven és clar exponent
i, ni volent, quedarem farts
de gaudir-la tant dolçament.
El trobem al monument
fent l’orgue sonar
i ho fa tant dolçament
que a tots ens te que enamorar.
El trobador amb alegria
a la jove li canta extasiat
sense pensar en l’harmonia
ni tindre l’instrument afinat.
El cant requereix bona veu
i també interpretació
i l’èxit és el trofeu
de qui destaca en la cançó.
La jove al cant es vol dedicar
i ser demà una gran soprano.
Molt haurà de treballar
i a més aprendre piano.
L’escultura té en les mans
el valor més destacat
per això son sempre grans
els qui en este art han triomfat.
El món dels contes, en realitat,
també forma part de l’art
doncs hi ha darrere un literat
que les lletres no deixa apart.
Hansel i Gretel a la falleta
els trobem representats.
Esta simpàtica parelleta
dels contes son convidats.
El teatre sempre ha segut
un dels pilars de la cultura
i per això s’ha merescut
un homenatge d’altura.
Com si foren Romeu i Julieta
mostrant al món el seu amor,
trobem ara a la falleta
a esta parella que és un primor.
És molt barroca l’escena
fruit de l’enamorament
que viscut amb gràcia plena
s’observa tant dolçament.
La cultura valenciana
té en la dolçaina i el tabal
una mostra ben clara
de fer les coses com cal.
Per això des de ben xicotets
fan la música sonar
esta parella de xiquets
que en la música vol triomfar.
I fins ací l’explicació
del que en la falla pots trobar,
els genis que amb il.lusió
de menuts van començar.
Si vols vore’ls ben lluïts
a la falla disposats,
t’esperem com tots els anys
quan arribe el mes de Març.
2�
Llibret La Mercé 2014.indd 21 10/02/2014 14:57:06
LA B
RUSA
SUPL
EMEN
T G
RÀFI
C D
’UN
AN
Y FA
LLER
22
Llibret La Mercé 2014.indd 22 10/02/2014 14:57:07
Ninot Indultat de Borriana 2013
Falla
Gra
n, L
ema:
Des
cobr
int B
orria
na 6
é Pr
emi
Falla
Infa
ntil,
Lem
a: L
a ru
ta d
e le
s esp
ècie
s. 5
é Pr
emi.
2�
Llibret La Mercé 2014.indd 23 10/02/2014 14:57:11
Creu de Maig Infantil 8é Premi
Cava
lcad
a de
l Nin
ot. S
egon
Pre
mi
Presentació del llibret
Creu
de
Mai
g �é
pre
mi
24
Llibret La Mercé 2014.indd 24 10/02/2014 14:57:15
Fogueres d’Alacant
La “Traca”
Batalla de Flors
Presentació del llibretProclamació
2�
Llibret La Mercé 2014.indd 25 10/02/2014 14:57:21
L’exportació fallera de Borriana.
ELS MONUMENTS FALLERS INSPIRATS PER BORRIANENCS AL LLARG DEL MÓN.
Vicent Blasco Miró
Josep Nos García
Jordi Bort Castelló.
De vegades el pas del temps posa en contacte persones
que pareixen destinades a trobar-se. Si observem
qualsevol punt de la història des de la nostra posició
present pareix que, de vegades, la sort i els fets conspiren
per fer de tots els futurs possibles una única realitat
tangible que quedarà fixada per sempre com a un pilar
de la nostra memòria personal. I la memòria col·lectiva
sol funcionar de la mateixa manera, observant el passat
i fixant en ell unes fites que seran contemplades com
boies en una mar de fets, com nexes d’unió d’un teixit
històric complex i bast. Ens agafem a estes fites per fer
d’elles la columna vertebral de qualsevol relat històric,
les destriem d’una enorme quantitat de fets per la seua
importància, per explicar el nostre present. I el present
de Borriana ha esdevingut hui, en part, un present faller.
Les falles formen part de la realitat de qualsevol persona
de Borriana des que van quedar empeltades a esta terra
a inicis del segle XX. La mar dels fets de la nostra ciutat
està cada vegada més poblada de fets fallers, fets sense
els quals no podríem explicar la totalitat de la Borriana
de hui. Així, si pugem a la muntanya dels observadors
de la història i mirem tot allò que s’escampa als seus
peus, ens pareixerà un somni que el destí posara en
contacte a aquells primers fallers de La Mercé en algun
moment de ��28, que els posara al cap a tots ells a
la vegada la idea d’encendre la flama de les falles a la
seua terra. Des dels nostres ulls, pareix un miracle que
les coses pogueren passar així, creuar-se així. Per ells,
per eixe caòtic i meravellós desordre de les coses, hui
som fallers a Borriana; per una casualitat que esdevé la
causa que explica la nostra realitat present. Eixe esperit
2�
Llibret La Mercé 2014.indd 29 10/02/2014 14:57:25
donat a conèixer al llarg del món. Si el que volguérem
és escriure sobre l’exportació, en el referent al comerç
de la taronja, molt probablement necessitaríem milers
de fulles per explicar eixe fet que tant famosa va fer a
la ciutat durant el segle XX. Però resulta que no només
taronges ha sabut exportar Borriana, i com que aquest
n’és un llibre faller ens hem proposat contar la història
de les falles que la nostra ciutat, per mig d’algun fill seu,
ha exportat per tot arreu. El nombre de les mateixes és
infinitament inferior al de les taronges, lògicament, però
no per això menys important ja que cada història porta
darrere la mateixa il·lusió i el mateix esforç com el que
tingueren aquelles persones que ara fa 86 anys decidiren
plantar la primera falla a Borriana.
La festa té un component extravertit, humorístic, rialler
i cridaner per on desfilen els ninots de les sarcàstiques
falles. Celebrat a la plaça pública on l’amo és el carrer,
l’exportació de la festa ha estat sempre en mans dels
fallers. Tant és així, que hi ha constància que per una
creatiu, faller i valent dels homes de 1928, ha fet que
moltes persones durant la història hagen replegat el
seu testimoni i el seu afany per fer més gran la flama
fallera. Les iniciatives no han parat de brotar fins a fer
que hui a Borriana es compte amb divuit comissions
en actiu, a banda de moltes altres que han vist la llum
durant el passat segle i que, malauradament, han
acabat desapareixent en algun moment. Però a més a
més, algunes persones han esdevingut dignes hereus
d’aquells primers fallers i no s’han conformat amb crear
o mantenir iniciatives a la seua localitat, sinó que han
volgut mostrar a noves terres, com ací va ser mostrada,
la bellesa de la festa. I en algunes màgiques ocasions el
destí les ha posat en contacte miraculosament per a fer
realitat el seu somni.
Si tinguérem que parlar de la tradició exportadora de
la ciutat de Borriana, està clar que en primer lloc, el
primer que ens vindria al cap, seria la taronja. La nostra
particular fruita daurada ha segut la que més ens ha
�0
Llibret La Mercé 2014.indd 30 10/02/2014 14:57:25
relació directa o indirecta dels borrianencs, s’han plantat
monuments fallers en altres localitats fora de Borriana i
inclús s’han traspassant les fronteres valencianes.
La festa fallera a Borriana, com és ben sabut, naix de
l’ímpetu d’un grup d’homes del nostre barri de La Mercè
que mig a “jugarota” es proposen alçar el monument.
L’èxit va ser tant notori que al següent any ja en foren
tres les falles plantades. La Borriana d’aleshores es
mirava en l’espill de València i tot que uns anys abans,
els nostres veïns de Castelló també plantaren falles, la
festa a Borriana va quallar mirant-se a València. El que
la festa fallera fora importada a la ciutat, no va suposar
ningun tipus d’entrebanc per a la seua consolidació
i posterior expansió. Moltes vegades, he pensat que
Borriana estava esperant la festa fallera, ja que la força
que agafa en els primers anys de la seua existència és
tant gran que prompte s’arrela en la vida de la ciutat
d’una manera molt intensa, cosa que contràriament
no va passar a la ciutat de Castelló on com comentava
abans, a principis del segle XX i posteriorment als anys
20 va haver un tímid intent de plantar falles que prompte
va quedar oblidat. Sols el període bèl·lic de la Guerra
Civil Espanyola paralitza la festa a la ciutat. Ni tant sols
moments delicadíssims com la intensa gelada de ��46
aconsegueixen fer desaparèixer per complet les falles
a Borriana. Açò és de sobra conegut per tots, però la
referència és precisa per fer notar la importància de
la festa fallera a Borriana, que en pocs anys des de la
seua implantació esdevé la festa principal de la ciutat.
La manera en que es vivia el dia a dia faller a Borriana
durant aquells anys on l’ implicació del barri en la falla
era total, fa pensar en la forta presència que la falla tenia
en la vida dels ciutadans i el protagonisme adquirit en
l’àmbit social com a eix vertebrador de les relacions
entre el veïnat. En poques paraules, les falles impregnen
una ciutat que s’entrega a elles amb els braços oberts.
Tota esta força de les falles fa que els que eren xiquets i
joves en eixa època tinguen un percepció de la festa des
del punt de vista de la intensitat, del orgull per les falles
��
Llibret La Mercé 2014.indd 31 10/02/2014 14:57:25
i l’ambició per fer la festa cada vegada més gran. Sols
d’eixa manera s’entén el que posteriorment hi hagen
fallers que empreguen la gran tasca d’exportar la festa
fallera fins els llocs més inimaginables. El present treball
no és més que un xicotet reconeixement cap a eixes
persones que al llarg de la història tingueren la il·lusió de
fer la festa més gran i donar-la a conèixer per tot arreu.
�2
Llibret La Mercé 2014.indd 32 10/02/2014 14:57:25
La falla de Sevilla
Si seguim un ordre cronològic dels esdeveniments
la primera parada tenim que fer-la a Sevilla en plena
Guerra Civil, concretament a l’any ���8. La història que
a continuació referirem hem volgut destacar-la a pesar
que no hem pogut documentar-la més que pels articles
que un dels seus impulsors li dedica. Qui ens reporta
la història és l’il·lustre borrianenc Roberto Roselló en
primer lloc i posteriorment, Manuel Roselló Gasch,
mestre de generacions de borrianencs i el qual va haver
de formar part de la anomenada Bandera Valenciana, un
regiment de soldats que varen lluitar a la Guerra Civil.
La importància d’esta falla radica en el fet de la data en
la que es planta, ja que a l’any ���8 no hi constància de
que es plante cap falla, per suposat a Borriana ni tampoc
a la ciutat de València, bressol de la festa. El contenciós
bèl·lic va acabar amb la festa fallera i encara que durant
la guerra a la ciutat de València es va fer l’intent de
plantar unes falles a l’any ����, (les anomenades falles
antifeixistes organitzades per un comitè d’artistes) la
realitat és que davant les amenaces del bàndol franquista
de bombardejar la ciutat, finalment estes
falles no varen arribar a plantar-se i sols
es va celebrar a la Llotja de València una
exposició amb els ninots més destacats que
havien d’haver-se plantat. La festa fallera
no torna a recuperar-se fins l’any 1940 una
vegada finalitzada la guerra. És per eixe
motiu que el fet de que s’alçara una falla
a Sevilla l’any ���8 té una gran rellevància
doncs no hi ha documentada cap més en
eixe any.
LA FA
LLA
DE S
EVIL
LA��
Llibret La Mercé 2014.indd 33 10/02/2014 14:57:26
La primera referència que tenim de la falla plantada a
Sevilla l’any ���8 la trobem a la pàgina �� del Buris-Ana
Nº 87 de març de 1965. És una ressenya menuda firmada
per Roberto Roselló conscient de la importància del fet,
en un exercici magistral de síntesi i deixant ben clar el
que és un titular de premsa, va resumir en set paraules
una noticia que si be durant tot este temps ha passat
desapercebuda per a la història fallera, no deixa de tindre
una gran rellevància. En el primer paràgraf, el periodista
deixa clar que amb el seu article pretén omplir una pàgina
en blanc de la història de les falles. Posteriorment relata
els fets tot i lamentant que és un simple transcriptor i
no testimoni del que relata. Segons l’article, a l’any 1938
a Sevilla estava portant-se a terme una reagrupació de
soldats valencians procedents del bàndol republicà que
havien segut fets presos en diferents fronts de batalla i
amb els que es pretenia formar una nova unitat especial
que va ser anomenada Bandera Valenciana. Els efectius
venien a ser uns ��0 homes, entre els que es trobaven
una vintena de borrianencs. En arribar la data de la
�4
Llibret La Mercé 2014.indd 34 10/02/2014 14:57:26
festivitat de Sant Josep, la melangia s’apoderava de estes
persones que de manera espontània varen decidir plantar
una falla. Eixe pensat i fet tant faller, no obstant, es va
trobar amb la mancança de mitjans per a poder realitzar
el cadafal. Finalment varen rebre l’autorització pertinent
i amb la col·laboració d’un artesà d’imatges religioses de
la ciutat de Camas que va realitzar amb cera el cap de
tres ninots, la falla es va poder portar a terme. La falla,
segons conta Roselló va ser molt modesta d’acord amb
les circumstàncies del moment, però això no va suposar
cap problema per a que suposara un gran èxit no només
entre els valencians d’aquell regiment si no també entre
la ciutadania sevillana que va acudir en gran nombre a
visitar-la. Tant gran va ser el rebombori creat per la falla
que fins i tot el diari local “La Unión” se’n va fer ressò
dedicant-li un reportatge gràfic. Este fet va estar en
bona mesura motivat perquè el director de l’esmentada
publicació era el castellonenc Manuel Bellido, que per
motius de la guerra es trobava també refugiat a la ciutat
del Guadalquivir. La crònica continua amb els festejos
que es varen dur a terme el �� de març, dia de Sant
Josep, i on el general colpista, Gonzalo Queipo de LLano,
va posar a disposició dels organitzadors de la falla una
banda de música militar i es va oferir un dinar a tots
els components de la Bandera Valenciana. El dinar va
ser sufragat per diversos refugiats civils valencians com
el matador de bous, Vicente Barrera. Per finalitzar amb
l’article, Roberto Roselló es pregunta “¿Fue la única falla
que se plantó en aquel azaroso ���8? Posiblemente”.
Han de passar 14 anys per a que trobem una nova
referència a esta falla sevillana. És al llibre faller de ����
i on baix el títol de Una falla en Sevilla, Manuel Roselló
Gasch relata en primera persona els fets. Manuel Roselló
amplia les dades que apareixien en el primer article
del Buris-Ana i entre d’altres comenta que la comissió
encarregada de portar a terme la falla estava formada
per José Miguel Matutano, natural de Sant Mateu i molt
conegut a Borriana, Vicente Asensio; un tal Garrido de
València que vivia al carrer Alboraia i que formava part
��
Llibret La Mercé 2014.indd 35 10/02/2014 14:57:26
d’un diari desaparegut , és el que afirma Roberto Roselló
de que va ser al periòdic “La Unión” on va ser referenciat
el fet faller de Sevilla.
La tercera referència a la falla de Sevilla del ���8 la
torna a fer el mateix Manuel Roselló Gasch a les seues
Contalles de Borriana una sèrie de quatre menuts volums
editats per la Caixa Rural Sant Josep, on Roselló amb
il·lustracions del també borrianenc Pepe Luis Granell, fa
un recorregut pels personatges i tradicions de Borriana
de les primeres dècades del Segle XX. En el primer dels
volums editat al ��8�, Roselló torna a contar la història
de la falla de Sevilla en les mateixes paraules que al
llibre faller de 1979, curiosament l’article que segueix al
que fa referència a la falla es titola “Burriana, la Sevilla
de Levante” unes paraules que l’autor conta que va dir
el general Primo de Rivera per a descriure a la nostra
ciutat i que ell mateix utilitza per a fer una comparació
de Borriana amb Sevilla amb la qual ens uneix també la
festa de les Creus de Maig.
del trio Aloha de guitarres hawaianes, molt conegut a
l’època, i ell mateix. Un altra de les dades que destaca és l’
ubicació del quarter on residien al pavelló Hispano Cubano
que en va construir per a l’exposició Iberoamericana de
Sevilla al ��2�, situat fora del que actualment és el parc
de Maria Luisa i a la vora del Guadalquivir ,en el mateix
barri de Triana. Aprofitant este lloc tant destacat, Roselló
fa un paral·lelisme en la ciutat de Valencia al comparar
el Guadalquivir amb el riu Túria i la Torre del Oro amb el
Miquelet de la Seu.
En aquest article de Manuel Roselló, no obstant, trobem
una contradicció amb l’esmentat abans de Roberto
Roselló i n’és que Manuel Roselló diu que la noticia de la
plantada de la falla va ser portada del diari ABC de Sevilla
que dirigia el castellonenc Manuel Bellido. Humilment
creiem que Manuel Roselló es va equivocar ja que a
la magnífica hemeroteca del diari ABC no apareix cap
referència a esta falla en cap exemplar del mes de març
de ���8, el que no hem pogut comprovar per tractar-se
�6
Llibret La Mercé 2014.indd 36 10/02/2014 14:57:26
La falla del Sàhara
Hem de pegar un salt de prop de 30 anys per trobar
una nova referència documental a una falla exportada
per un borrianenc. Esta vegada, no obstant, la proesa
d’un il·lusionat faller de la nostra ciutat sobrepassa els
límits continentals i s’endinsa, ni més ni menys, que en
el desert del Sàhara a l’Àfrica occidental, territori que
al ��6�, quan es desenvolupa esta història, pertanyia a
l’Estat Espanyol.
Una vegada més, és el tant faller pensat i fet el que inspira
la construcció d’esta falla, a més amb la particularitat de
ser la més efímera de quantes hem pogut documentar en
el present treball ja que va ser confeccionada, plantada i
cremada el mateix dia de Sant Josep. I una vegada més és
la revista Buris-Ana, butlletí de l’Agrupació Borrianenca
de Cultura i font inesgotable de història de la ciutat,
la que en el seu Nº �02 de l’any ��6� se’n fa resó. El
protagonista borrianenc de la falla del Sàhara és Miguel
Bataller Piera, un aleshores jove, que es trobava fent
el servei militar en aquell indret de l’Àfrica. Com es pot
comprovar en la fotografia que acompanya el
treball, el monument era de factura modesta,
més si tenim en compte no sols la mancança
de materials amb els que portar endavant
el projecte si no també el temps mínim en
que es va portar a terme la seua construcció.
Sobre una base quadrada es disposa el cos
central de la falla que es rematada per un
ninot que sembla ser retallat en fusta i que
representa a una xica, en un dels laterals de
la falla, una altra figura en este cas la d’un
soldat als peus del qual hi ha un gran rètol
amb la inscripció “Vixca Valencia”.
Malgrat tot açò, el realment important, la
festa i l’orgull de celebrar-la tant lluny de
la nostra terra va ser el principal motiu de
satisfacció dels improvisats fallers que es
feren càrrec de la falla. Conta el propi Miguel
Bataller en el seu article del Buris-Ana la
LA FA
LLA
DEL
SÀHA
RA��
Llibret La Mercé 2014.indd 37 10/02/2014 14:57:26
il·lusió que va despertar entre tots els soldats valencians
la seua idea de plantar una falla. En comentar-ho varen
sorgir de seguida fusters i pintors que’s varen oferir a
col·laborar en la construcció del monument. Cançons
valencianes, embotits típics i vi foren els elements que
ajudaren a enllestir la falla durant tot el matí. Com a
bona falla, el monument pel que pareix comptava amb
una bona dosi de critica i en aquest cas ho era dels
superiors dels soldats allí destacats. La gràcia amb que
foren confeccionats els versos va fer que els mateixos
al·ludits s’ho agafaren a broma i els autors no reberen
cap tipus de càstig ni sanció. La festa fallera va continuar
eixe dia amb més vi, cants i un sopar que es va prolongar
fins el toc de retreta.
Una vegada finalitzada la jornada militar, conta Miguel
Bataller, que es va cremar la falla en presència de tots els
soldats, entre ells els quasi seixanta valencians que en
quell moment es trobaven fent allí el servei militar.
�8
Llibret La Mercé 2014.indd 38 10/02/2014 14:57:26
La falla d’Oviedo
La relació entre Oviedo i Borriana ve de lluny, amarada
de relacions diplomàtiques i sempre cordials. Sembla
que han estat dos poblacions unides per la providència
o la casualitat, gràcies a les quals es van començar a
establir llaços d’unió. Dos eclesiàstics fills del nostre
poble, van ser nomenats arquebisbes d’Oviedo. M’estic
referint al bisbe Juan Bautista Luis Pérez i a Vicent
Enrique i Tarancón. El primer va prendre possessió de la
diòcesi asturiana, el febrer de ��22 i va estar en esta seu
fins a la seua mort, el novembre de 1934. Anys després,
el qui seria el cardenal del canvi i de la Transició, el
cardenal de Borriana Vicent Enrique i Tarancón, va ser
també arquebisbe d’Oviedo, d’on prengué possessió de
l’arquebisbat asturià, en 1965 i on s’estigué fins el 1969
que va ser nomenat arquebisbe de Toledo.
Són les cròniques que trobem al Buris-ana els anys ��6�,
��66 i ��6�, les que ens reporten la història fallera que
uneix a la nostra ciutat amb Oviedo.
En ��6� una representació de tres regidors
de l’ajuntament d’Oviedo van visitar Borriana.
En este cas, la corporació asturiana va assistir
als actes que va organitzar la falla del Club
Ortega. Esta falla tenia la intenció de portar
a Borriana als alcaldes de París i Londres. Ja
podem imaginar sobradament per què!!! Però
la utopia no es va acabar de realitzar, ja que no
va poder assistir l’alcalde de París. Només van
aconseguir l’assistència del propietari d’una
LA FA
LLA
D’O
VIED
O��
Llibret La Mercé 2014.indd 39 10/02/2014 14:57:27
afamada marca de licor francès que portava el seu nom,
el Sr. Ricard. D’esta manera, va estar present a Borriana
la representació municipal de Londres, juntament amb
els Ducs d’Alba.
L’any 1966 l’alcalde d’Oviedo, amb els dos tinents
d’alcaldes, formava la representació municipal que va
visitar la Borriana fallera.
I entre visita i visita trobem una crònica al diari ABC del
23 de setembre de 1966, que ens explica que amb motiu
de les festes de Sant Mateu, es plantà una falla en la
Plaça del Carbayón. No cal dir que una representació de
l’ajuntament de Borriana va ser rebuda pels asturians,
que els van acollir amb agraïment.
Entre la representació borrianenca destacava la reina
fallera d’aquell any, la senyoreta Mercedes Tomás
Verdegal que posteriorment es va cassar amb un dels
regidors d’Oviedo i va acabar vivint a la capital del
Principat d’Asturies. Els representants de Borriana
tornaren al nostre poble ben satisfets de l’acolliment de
la ciutat d’Oviedo.
L’any 1967 l’alcalde d’Oviedo tornà a repetir i visità
Borriana per les festes de Sant Josep.
40
Llibret La Mercé 2014.indd 40 10/02/2014 14:57:27
guionista faller, a més de Alma mater de la
falla d’Alcúdia de Veo, Vicent R. Cardet fa en
un article que es titola “Cuando los pinos
huelen a falla” i que apareix al llibre faller de
����. Cardet fa menció d’una falla plantada
junt a la popular Font de Fosques i al mateix
temps menciona també que hi ocupà el
càrrec de fallera major una jove borrianenca.
El que no apareixen, per voluntat expressa de
l’autor del text, son els noms de les persones
que varen encapçalar el projecte i és que
Vicent Cardet considera que el realment
important son les obres fetes pels homes,
per això conclou el seu article afirmant:
“Por tanto no hacen falta nombres, porque
indudablemente ha sido “cosa de hombres”
y donde hay hombres, creo que sobran
nombres.”
El cas de les falles d’Artana resulta si cap un
Les falles de la Serra Espadà
Molt més pròximes que les anteriors en quant a la
distancia geogràfica, encara que ja llunyanes en el
temps, mereixen un lloc destacat les falles de la Serra
Espadà, uns monuments que lluïren als pobles d’Artana,
Eslida i Alcúdia de Veo a principis de la dècada dels anys
�0 del segle passat. Tots estos monuments tenen el mes
d’agost com a protagonista i son fruit del sentiment faller
de borrianencs que estiuejaven en estos pobles. Durant
els mesos de l’estiu moltes eren les famílies de Borriana
que fugien de la calor de La Plana per a refugiar-se en
les muntanyes de L’Espadà, com és lògic entre ells molts
fallers que no varen deixar passar l’oportunitat de fer
constància de la seua condició en els pobles que els
adoptaven al llarg de l’estiu. Sense cap lloc a dubte, les
falles que més rellevància varen adquirir foren les que
durant els anys ����-�2-��-�4 i ���� es varen plantar a
l’Alcúdia de Veo que va arribar a comptar amb comissió
fallera i que rebé el nom de la Falla de la muntanya.
Altres com de la plantada a Eslida a l’any ���4 sols tenim
constància d’ella gràcies a una ressenya que el crític i
LA FA
LLES
DE
LA S
ERRA
ESP
ADÀ
4�
Llibret La Mercé 2014.indd 41 10/02/2014 14:57:27
poc més dificil d’explicar degut a la falta d’informació.
És l’artanenc de naixement i borrianenc d’adopció, Joan
LLidó qui ens posa sobre la pista. Els fets es desenvolupen
a l’ermita de Santa Cristina d’Artana que en eixa època
de finals del anys 60 funcionava també com el que hui
podríem denominar hotel rural i aleshores s’anomenava
fonda. Fins a eixe idíl·lic paratge de l’Espadà, a vora del
riu, es desplaçaven moltes persones a passar els dies
més calorosos de l’estiu. Bautista Bodí era un borrianenc
que tenia com a costum estiuejar allí i durant un parell
d’anys va ser l’impulsor de la falleta que es va plantar
en aquell lloc d’Artana. La seua neta, Elvira Bodí i la
seua neboda Suni Bodí que aleshores eren menudes ho
recorden vagament. Pels seus testimonis sabem que es
va tractar de dos falletes improvisades i confeccionades
amb “els trastos vells que per allí trobava el meu iaio”.
Eren ninots vestits amb roba vella i no recorden que
tingueren cap tipus de crítica, és més tant Elvira com
Suni consideren que allò sols era una diversió més del
seu avi amb la que passar algunes vesprades de l’estiu
enllestint el monument i després ser l’excusa per fer
un sopar en reunió per cremar la falla. El fet d’incloure
ací esta referència no és més que per deixar constància
d’uns fets fallers que si be no arribaren a tindre la difusió
ni la importància dels que a continuació relatarem,
formen, encara que mínimament, part de la història de
l’exportació fallera dels borrianencs.
42
Llibret La Mercé 2014.indd 42 10/02/2014 14:57:27
La falla d’Alcúdia de Veo o Falla de la Muntanya
Les festes falleres d’Alcúdia de Veo varen alcançar una
gran rellevància dins del panorama festiu faller degut
a la gran implicació de la ciutat de Borriana en la seua
organització i desenvolupament. L’inspirador de la festa
fallera a l’Alcúdia de Veo va ser, com hem referit abans,
el gran borrianenc, Vicente Ramón Cardet Martínez, que
junt a la seua família passava l’estiu a la bella població
de l’Espadà. Vicente R. Cardet en aquells temps va fer
amistat amb unes famílies valencianes entre les quals
destacaven Juan Pallas Tejadillas, Vicente Pitarch de la
Torre i Ramón Lázaro Andreu, unes persones que en
aquells moments no formaven part de cap comissió fallera
però que, no obstant, compartien amb Cardet l’amor per
les tradicions i les manifestacions culturals valencianes.
Conta el mateix Vicente Cardet que “eren persones de la
mateixa ciutat de València i que, a pesar que no estaven
lligats a cap comissió fallera es sentien fallers per tots els
costats i la idea de plantar una falla en L’Alcúdia de Veo
els va fer molta il·lusió.” Corria l’estiu de 1971 quan va
sorgir la idea i de seguida es posaren mans a l’obra per
FALL
A DE
LA
MU
NTA
NYA
4�
Llibret La Mercé 2014.indd 43 10/02/2014 14:57:27
fer realitat la falla. El lloc escollit per a alçar el
monument va ser la fins aleshores coneguda
com “Plaza de la Fuente” i que a partir d’eixe
moment els fallers de la muntanya bategen
com a la Plaça de Sant Josep, amb tant d’èxit
que actualment s’anomena així. El primer
monument de la falla de la muntanya, és un
cadafal de tall clàssic a l’estil de les primeres
falles que es varen plantar a Borriana a
finals dels anys 20 del segle passat. Sobre
un pedestal quadrat s’erigeix una escena
composada per quatre ninots més menuts i
un, una miqueta més gran que farà el paper
de remat i que representa a un pallasso sobre
una bicicleta de circ i amb una taronja a la
ma. Els quatre costats del pedestal estan
decorats amb paisatges d’Alcúdia de Veo i
sobre ells estan retolats els versos de la falla.
L’impressor borrianenc, José Chordà Maren
va ser l’encarregat de la confecció del llibret
de la falla amb l’explicació del monument i el
programa de festejos organitzats amb motiu de
la plantà. És així com sabem que el monument
es va plantar el dissabte �4 d’Agost i es va
cremar el dia següent després d’una missa i
ofrena i de degustar els tradicionals bunyols
amb xocolate. El gran poeta borrianenc, Pepe
Esteve va exercir de mantenidor de la festa i un
bon grapat de joves i xiquetes es varen vestir de
valenciana per a l’esdeveniment, tantes que el
propi Esteve va batejar la falla com “la falla de
las mil reinas”. La plantà d’eixe monument va
suposar un èxit tant gran que els organitzadors
de la festa amb Vicente R. Cardet al front varen
començar de seguida a preparar les festes del
proper any. Una vegada més, el pensat i fet
faller havia quallat i els habitants i estiuejants
de l’Alcúdia de Veo havien acollit amb gran
satisfacció la iniciativa fallera.
44
Llibret La Mercé 2014.indd 44 10/02/2014 14:57:27
Com sol ser habitual també, si hi ha una
màxima dintre del món faller, eixa és la de
la superació respecte a l’any anterior. A la
falla de la muntanya no podia ser menys i
és així com a l’agost de ���2 el monument
faller torna a lluir a la Plaça de Sant Josep.
El cadafal és notablement millorat respecte
a l’any anterior i en ell ja es pot advertir
clarament l’estructura d’una falla acord amb
l’època en que es planta. Trobem un cos
central representat per un esfera que sembla
un planeta, el remat que és una jove en
bikini amb els braços oberts i diversos ninots
disposats a la base format escenes. La gran
implicació fallera que té a Borriana, Vicente
R. Cardet fa que artistes fallers de la ciutat
donen ninots per a la falla que d’esta manera
es va poder dur a terme i al mateix temps, la
Junta Local Fallera presidida per Ramón Boix
acudeix per primera vegada a l’Alcúdia de Veo
per a major realç de la festa. En aquest segon
any de falla, novament el poeta José Esteve,
esta vegada junt al també faller, Manuel
Gómez son els encarregats de pregonar la
festa i prova de la consolidació de la falla és
també que el mateix Esteve junt a Vicente R.
Cardet escriuen la lletra del himne de la falla
que va composar el mestre Juan Branchadell.
La segona edició de les falles de l’Alcúdia de
Veo esdevé un èxit rotund, motiu que alena
encara més als seus impulsors per continuar
la festa i preparar-se per a una nova edició.
És així com arribem a l’any ����, tercer any de
la falla i probablement es de més intensitat
festiva així com de major representació oficial
de les falles de Borriana en la localitat de
l’Espadà. La reina fallera d’aquell any, Maria
José Civera junt a una amplia representació
de la Junta Local Fallera encapçalada per
4�
Llibret La Mercé 2014.indd 45 10/02/2014 14:57:28
Ramón Boix es desplaça fins l’Alcúdia per gaudir de la
festa i entregar el premi al monument, que a pesar de
ser l’únic no podia quedar sense el tradicional palet. Les
dates de les festes falleres per primera vegada es fan
coincidir amb els dies de la setmana fallera de març, així
el primer dia de festa és el dimecres �� d’Agost de ����.
A les huit del matí es procedeix a la plantà de la falla
i a les nou te lloc l’eixida de la II Carrera Ciclista Premi
Alcúdia de Veo que culmina a les �2 del migdia. Ja per
la vesprada a les vuit i mitja te lloc el pregó de la festa
on exerceix de mantenidor el recordat faller borrianenc
Santiago Izquierdo Burdeus. A les deu i mitja de la nit
culminen els actes del dia amb un ball homenatge a les
falleres. El dia següent es dedica als joves segons consta
al llibret de festes. Els actes son: Missa pel matí, processó
per la vesprada i ball per la nit, a més de concurs de tir al
plat. Els dies �� i �8 d’agost les festes es tornen taurines
amb l’exhibició de bous i vaques i el dia �� per rematar la
festa d’aquell any es fa una missa amb posterior ofrena a
la Verge, una disparà a la una de la vesprada i cavalcada
de disfresses a les sis. A les nou de la nit es crema la
falla i posteriorment es dispara un castell de focs com
a colofó de les festes. Pel que respecta al monument
plantat a la Plaça de Sant Josep, aquest ha evolucionat
molt respecte a les anteriors edicions i al ���� destaca
pel seu acabat professional. El que no canvia és el cos
central que novament el protagonitza un ninot que
representa a una dona en bikini. Pareix ser que el fet de
que la falla es plante en Agost faja necessari que el trage
de bany estiga present al cadafal. Diferents ninots es
disposen al voltant de la falla, tots ells lleugers de roba
en clara al·lusió al temps estival.
La festa fallera de l’Alcúdia de Veo sembla consolidada
i el mateix Vicente R. Cardet escriu un article al llibre
faller de 1974 que titola “La vieja falla de la montaña”
en el que fa una crònica de les festes de l’estiu de 1973.
Novament a l’any 1974 torna a tindre lloc una nova edició
de les falles. Els fallers de l’Alcúdia de Veo, encapçalats
pel nostre paisà emprenen de nou la tasca de celebrar
la festa fallera. El monument faller de ���4 segueix el
que ja quasi és un tradició en la falla de la muntanya,
46
Llibret La Mercé 2014.indd 46 10/02/2014 14:57:28
i torna a estar rematat per un ninot que representa a
una jove esta vegada més vestida, sobre un gran roca
que representa a les muntanyes de l’Espada i que
s’assembla a les properes roques dels famosos orgues de
Benitandús tan pròxims a l’Alcúdia de Veo. En l’aspecte
festiu cal assenyalar les actuacions musicals de l’afamada
Orquesta Nebot que des de Burriana pujava a amenitzar
les velades amb els seus incondicionals seguidors entre
els que destacaven el fuster Juan Piqueres i la seua
dona, molt lligats també a la festa fallera de la nostra
ciutat. Les festes falleres de l’agost a l’Alcúdia tornen a
tindre un gran èxit i una nombrosa representació oficial
de les falles de Borriana es desplaça per a gaudir de la
festa com també ho fan més borrianencs que es senten
atrets pel gran ressò que aquesta festa de la muntanya
te a la ciutat. Al 1975, es celebra per última vegada la
festa fallera a L’Alcúdia de Veo. Són ja cinc anys de falla i
el que havia començat com una humorada havia agafat
ja una importància que necessitava de moltes hores de
feina per portar-la endavant. Els promotors de la festa
havien de invertir gran part del seu temps de vacances a
L’Alcúdia de Veo treballant per enllestir tot el que la festa
comportava i el cansament va fer que Vicente R. Cardet
i els seus amics valencians decidiren no seguir amb la
falla de la muntanya l’any ���6. Malauradament no hem
pogut aconseguir cap documentació gràfica de l’última
falla de L’Alcúdia de Veo plantada aquell ����.
Si be al ���� les falles de l’Alcúdia de Veo varen passar
a la història i ara les recordem com un fet faller de gran
rellevància que va posar el nom de Borriana ben amunt,
el que durant cinc anys es portaren a terme va suposar
també per als artistes de Borriana, que aleshores
començaven a despuntar, un trampolí cap a la ciutat
de València, bressol de la festa fallera. Açò va succeir
degut a la gran amistat que va forjar l’inspirador de la
festa fallera a l’Alcúdia, Vicente R. Cardet amb el grup
de valencians format per Juan Pallas Tejadillas, Vicente
Pitarch de la Torre i Ramón Lázaro Andreu que, com
comentàvem abans, també estiuejaven a la població
de l’Espadà. L’experiència d’estes persones en la festa
fallera va fer que després de viure-la a l’Alcúdia decidiren
4�
Llibret La Mercé 2014.indd 47 10/02/2014 14:57:28
seguir-la a València i tots ells entraren a formar part de
la comissió fallera dels carrers Ribera-Convent de Santa
Clara, falla coneguda popularment com la Telefónica.
Esta comissió convidà a Vicente R. Cardet a exercir de
mantenidor en la seua exaltació i des de llavors, fruit de
l’èxit del nostre paisà va nàixer una trajectòria de més
vint anys en els que Cardet va demostrar les seues dots
d’orador i poeta en moltes falles de València. La gran
relació de Vicente R. Cardet tenia en els artistes fallers
de Borriana als que realitzava els guions i crítiques dels
monuments va fer que per mig d’ell molts començaren
a plantar a València, una ciutat en la que a mitjans del
�0 sols plantaven des de Borriana, Pepet, els Germans
Soro i els Germans Ferrer. D’esta manera i per concloure
la història de la falla de la muntanya podem dir que no
sols va ser una demostració del gran esperit faller d’un
borrianenc si no que també va servir per a l’eclosió
d’un generació d’artistes fallers que tant de renom han
aportat a Borriana. I tot Per un miracle faller com diu
el primer vers de l’himne de la falla que Pepe Esteve i
Vicente R. Cardet varen composar.
48
Llibret La Mercé 2014.indd 48 10/02/2014 14:57:28
La falla de Bamakó (Malí)
L’esperit faller, eixe sentiment cap a la festa que ens
envaeix a molt borrianencs, arriba també fins aquelles
persones que ha decidit fer de l’entrega cap als demés,
sobretot els més necessitats, la seua vida. El servei cap
als altres i la vocació religiosa, no va suposar cap obstacle
per a una parella de missioners salesians de Borriana,
Pepe Guillem i Gabriel Larreta, que volgueren gaudir de
la festa fallera en el tant pròxim, com massa vegades
llunyà, continent africà.
Al ��82, els salesians comencen la seua missió a Malí
en tres localitats. En una d’elles a la capital del país,
Bamakó, hi ha dos que es senten borrianencs pels
quatre costats i que en un pensat i fet decideixen plantar
una falla. L’esdeveniment, com és lògic, va causar una
gran sorpresa per als habitants d’aquella població
i els missioners borrianencs varen voler compartir
l’experiència fallera amb la seua comunitat religiosa a
Borriana. D’esta manera és com decideixen relatar els
fets mitjançant una carta que posteriorment va publicar
al Núm. 38 del Butlletí d’Informació Municipal
de Juliol de ��82, Manuel Tejedo Rubert. En
la missiva els dos borrianencs expliquen que
varen plantar la falla el dia �6 de Març, però
que ho feren de dia, doncs per la nit a la zona
d’horta on varen enllestir el monument hi
solien haver serps verinoses i segons contaven
a la carta “la sorpresa que alguna nos pudiera
proporcionar no compensa con la alegria de la
plantà”. El cadafal era senzill i rústic però amb
4 metres d’alçada. El vent que va fer els dies
�6, �� i �8 es conjurà contra el monument
però el dia de Sant Josep parà l’aire i es pogué
cremar la falla. A falta de coets en Bamakó
diuen els missioners: “Habíamos pensado en
varias combinaciones; y al final, nos salvaron
algunos frutos medio verdes, medio maduros,
caídos de los mangos; sometidos al fuego
explotan como pertardos. Tuvimos, pues,
unas tres docenas de pertardos”.
LA FA
LLA
DE B
AMAK
Ó4�
Llibret La Mercé 2014.indd 49 10/02/2014 14:57:28
Manuel Tejedo Rubert acaba el seu article al
B.I.M. desitjant que la festa fallera prenga força
a Malí i felicitant als missioners borrianencs per
no sols portar l’Evangeli a la gent d’Àfrica si no
també per compatir les nostres tradicions amb
aquella gent.
�0
Llibret La Mercé 2014.indd 50 10/02/2014 14:57:29
La Falla de Brussel·les
Maria Carme Bernat va ser Reina Fallera de Borriana
l’any ���4. Quan ella accedí a aquest càrrec la ciutat
feia ja uns anys que havia deixat enrere la foscor de la
Guerra Civil i ja des d’inicis de la dècada dels quaranta
havia recuperat l’activitat fallera perduda per causa del
conflicte. Als tímids intents de La Mercé i La Vila per
mantenir viva la festa prompte es van sumar altres barris
que havien vist falla plantada abans del fatídic 1936, i això
va fer que des de ��44 s’establira ja la Junta Local Fallera.
Aquella jove fallera pertany, per tant, a una generació
nova de borrianers que ja sentien les falles com una cosa
pròpia i impossible de deslligar del caràcter de la seua
ciutat. Era ja una fallera de cap a peus, i sobretot ho era
de cor. Durant la seua vida va haver de ser testimoni
de la dictadura i de com el país es modernitzava a cops
polítics des de la dècada dels seixanta. I un dels aspectes
més importants d’aquella modernització serà la cada
vegada més forta mirada cap a Europa. El ����, tan sols
tres anys després del regnat de Maria Carme Bernat a
Borriana, es signaven els Tractats de Roma i naixia la
Comunitat Econòmica Europea. I ja el 1962 el
renovat règim de Franco sol·licitava l’entrada a
aquesta iniciativa comú. No obstant això, el fet
de no ser un estat democràtic era un important
impediment i la història de l’adhesió d’Espanya
a Europa viurà grans moments de daltabaixos
durant els seixanta i els setanta. Però amb
l’arribada de la democràcia, a la segona meitat
dels setanta, els esforços per l’europeïtzació
seran cada vegada més constants. I com havia
fet el país durant aquell temps, aquella jove
que havia segut Reina Fallera havia crescut.
I, com una meravellosa història paral·lela,
també ella havia mirat cap a Europa. Als inicis
dels anys vuitanta la trobem situada, ni més
ni menys, que al cor polític del continent, al
seu centre de decisions, a la llunyana Bèlgica
on exercia de Secretària per a la Càmera
de Comerç d’Espanya. L’apertura del règim
havia portat la tornada a l’activitat de les
LA FA
LLA
DE B
RUSS
EL·L
ES��
Llibret La Mercé 2014.indd 51 10/02/2014 14:57:29
seues institucions a l’exterior i fruït d’aquella activitat la
Càmera de Comerç espanyola comptava amb aquesta
borrianenca i fallera al seu si. Pot ser una casualitat,
però beneïda casualitat, que ella es trobara treballant
a Bèlgica just en aquells moments als quals Europa i
Espanya estretien els seus camins. El 1982, i dins de les
polítiques destinades a la posada en comú d’aspectes
dels diferents països que volien formar una nova Europa,
s’organitzava a Brussel·les un festival que ocuparia tot
l’any. Un festival que aniria mostrant, en successives
dates del calendari, les festes d’arreu d’Europa. I com
no, les festes d’Espanya (un nou estat democràtic amb el
qual interessava comptar) havien d’estar representades
i, dins d’elles, les falles serien un referent indefugible.
�2
Llibret La Mercé 2014.indd 52 10/02/2014 14:57:29
Es parlava segurament per primera vegada de falles a
Brussel·les, i allí mateix comptava Borriana amb una
ambaixadora de luxe.
Javier Perelló és un faller que no ha deixat mai de ser-ho.
Quan qualsevol interessat es pose a estudiar la història
de les falles a Borriana de bon segur es trobarà amb el
seu nom en moltes ocasions. La seua carrera fallera, que
ja ha segut reconeguda en forma d’homenatge faller per
part dels borrianencs, va començar de manera fulgurant
als anys finals de la dècada dels setanta. La seua gestió
com a president portaria, en aquells moments, a la falla
de Sant Blai a fites que el barri mai havia aconseguit a la
seua història. El ���� s’aconseguia un quart premi que
era un rotund èxit i a l’any següent encara es millorava el
resultat aconseguint el segon. Els esforços de Perelló per
fer d’una modesta comissió una competidora habitual
pels primers guardons no van passar desapercebuts per
als fallers i ja a inicis dels vuitanta serien la base per portar
a aquest faller, convençut i ambiciós, a la presidència de
��
Llibret La Mercé 2014.indd 53 10/02/2014 14:57:29
la Junta Local Fallera. L’entitat que regia l’administració
de les falles des del ��44 comptava llavors amb ell com
a referent i seria, per tant, l’interlocutor per a qualsevol
iniciativa a desenvolupar, fins i tot una tan arriscada com
plantar una falla a Brussel·les.
Juan Dualde és un artista faller amb més part d’artista
que de faller, i això és difícil perquè ha segut faller tota
la seua vida. Ho va ser de La Ravalera en origen però,
poc després, va voler el destí que es posara a treballar
amb Salvador Pascual Angelillo, artista que als setanta
era l’encarregat de fer la falla del barri de Sant Blai.
Allí, els camins de Dualde i Javier Perelló es van creuar
i allò va fer que, quan Perelló accedí a la presidència, es
convertira en l’esperonament necessari perquè Dualde
es dedicara en solitari a signar falles. L’èxit del barri
sota la presidència de Perelló el ���8 i ���� va obrir
les portes a l’èxit de Dualde com a artista, iniciant els
anys vuitanta com un dels homes de referència per a
qualsevol comissió que buscara un bon guardó. Cada
vegada que existia un dubte al cap de Juan Dualde,
l’ambició i l’espenta de Perelló el feien tirar endavant
amb qualsevol projecte. Així, la confluència dels seus
camins serà importantíssima perquè Dualde aconseguira
el segon premi de falles amb Sant Blai el ��80, però
també per aconseguir el primer premi amb la comissió
del Barri d’Onda a l’any següent (de fet la sopera que feia
de cos d’aquella falla es va fer usant com a model una
que Perelló tenia a sa casa). I també seria l’ànim del ja
llavors president de la Junta Local Fallera, i amic seu, allò
que el faria decidir-se a plantar falla fora de Borriana, al
llavors llunyà Benicarló.
�4
Llibret La Mercé 2014.indd 54 10/02/2014 14:57:29
I com la màgia del destí posà en contacte a les persones
que alçarien la primera falla a La Mercé feia ja tants anys,
el ��82 es creuaven els camins d’aquestes tres persones.
Quan pels passadissos dels edificis administratius de
Brussel·les va ressonar per primera vegada la paraula
falla, una borrianenca decidida i fallera estava allí. I, a
Borriana, un jove i valent faller havia accedit al càrrec
de president de la Junta Local al temps que Juan Dualde
havia arribat al cim de la seua carrera com a artista i es
trobava disposat a més. Tot aquest cúmul de casualitats
que pareixen teixides a propòsit farà possible el miracle,
una falla eixirà de Borriana camí del cor d’Europa. Maria
Carme Bernat aconseguí que les falles de Borriana
resultaren elegides per ocupar una data del calendari del
festival i, quan es va posar en comunicació amb Borriana,
va trobar a Javier Perelló disposat com sempre a executar
qualsevol desafiament. I com tantes altres vegades havia
fet, Perelló es dirigí ràpidament a exposar el projecte a
Juan Dualde i, evidentment, el va convèncer.
Aquell any, el seu taller hauria de pensar una falla
representativa per mostrar-la des d’Espanya a Europa,
i aquella falla hauria d’anar peça per peça des del seu
taller fins a Brussel·les. El cos pensat per Dualde va ser
un molí i el remat un Quixot (una figura suficientment
representativa d’Espanya als ulls de qualsevol persona
estrangera) i el tema a tractar seria el mercat comú (un
dels pilars de la construcció d’Europa i al qual Espanya
buscava incloure’s). El Quixot es trobava al llom d’un coet
enlloc d’un cavall, fent referència a aquella iniciativa que
buscava mostrar les coses representatives d’Espanya
a un lloc tan llunyà. Les falles (representades pel coet)
��
Llibret La Mercé 2014.indd 55 10/02/2014 14:57:30
feien de vehicle per apropar Espanya a Europa, ajudaven
als objectius socials i polítics a la seua manera, en forma
satírica però efectiva, demostrant una vegada més que
les falles i la societat van de la mà, que són una crònica
viva de la realitat social. Les escenes mostraven la festa
dels bous i altres costums típiques d’arreu d’Espanya, i
un ninot es trobava a la base del remat trucant a la porta
del molí on es llegia mercat comú.
La falla va viatjar i amb ella tots els protagonistes d’aquesta
història. Una delegació de Borriana encapçalada per
Javier Perelló es va reunir amb Maria Carme Bernat ja a
Bèlgica, i al mig de Brussel·les va tenir lloc una plantà. I la
falla va seguir el seu curs, va fer riure a cop de sàtira, va
ensenyar valors a una nova societat i va apropar camins,
i quan va arribar l’hora es va cremar com en una nit de
Sant Josep traslladada a una altre lloc i a una altra data.
Les cendres van volar a l’aire d’Europa, Perelló va seguir
sent un faller exemplar com hui ho segueix sent, Dualde
va continuar la seua llarga i profitosa carrera que hui
continua, i Maria Carme Bernat va arribar a ser fins i tot
Cònsol Honorària d’Espanya a la ciutat belga d’Anvers.
Tots tres fallers van seguir els seus camins, però ja havien
deixat escrita una meravellosa història per a sempre.
Havien construït una fita més per a la mar de la memòria
de les falles de Borriana.
�6
Llibret La Mercé 2014.indd 56 10/02/2014 14:57:30
Les falles de Terol
Les falles de Terol son les falles exportades per un
borrianenc que durant més anys s’han plantat i
sempre gràcies a l’iniciativa del seu inspirador, Roberto
Monlleó Valero. Quasi una dècada va estar presents
els monuments fallers a la capital aragonesa i sempre
plantats al mes de maig en unes festes dedicades a la
Mare de Déu dels Desemparats. La història de les falles
de Terol, que es varen plantar entre els anys ���8 i
2006, està íntimament lligada al gran esperit faller del
nostre paisà Roberto Monlleó. Un borrianenc que per
motius laborals va anar a residir a Terol l’any 1985, un
faller que passava hores aprenent al taller del fuster
Juan Piqueres, qui li va inculcar eixe amor a les falles i
que posteriorment va treballar, al
mateix temps que cursava els seus
estudis, als obradors de Salvador
Pascual Angelillo, Arturo Musoles i
Vicent Pascual El pelut. Monlleó no
és l’únic valencià que viu a Terol,
de fet el nombre de valencians a
la ciutat és tant rellevant que fins i tot hi ha
una associació que els congrega a tots. És la
Colònia Valenciana de Terol i a l’empar d’esta
associació i baix la presidència de Roberto
Monlleó és com naix el fet faller de Terol que
a continuació relatem.
La primera referència fallera a Terol la trobem
a l’any 1947, en plena postguerra. Hi ha que
tindre en compte que Terol és una província
limítrofa amb València i per eixe motiu molts
eren i son els valencians que allí viuen i que
amb gran il·lusió intenten exportar la festa
fallera fins la localitat aragonesa. Eixe intent
es va quedar amb una única falla i no és fins
mitjans dels anys �0 quan torna a aparèixer
una referència de festes valencianes a Terol,
concretament unes cercaviles amb joves
abillades de valenciana. Hem de botar 30
anys per que la festa valenciana s’implantés
LES
FALL
ES D
E TE
ROL
��
Llibret La Mercé 2014.indd 57 10/02/2014 14:57:30
definitivament a la ciutat, és aleshores quan els valencians
residents a Terol, poc a poc van organitzant-se i és així
com al ��88 naix l’associació que els congrega a tots. Els
inicis son modestos i les festes que organitza la Colònia
Valenciana de Terol, sempre en honor a la Mare de Déu
dels Desemparats, es limiten a un concurs de paelles,
missa i cercavila amb posterior ofrena a la verge i menjars
de germanor al llarg de l’any. La quota anual que cada
família havia de satisfer per a pertànyer a l’associació
era de �00 pessetes i les festes contaven també amb
una xicoteta subvenció municipal que es concretava
en diners i la cessió de la banda municipal de música,
a això hi havia que sumar la col·laboració d’algunes
empreses que feien donatius dels seus productes. A
l’any ���2 s’incorpora més gent a l’associació, i entre els
nous membres en destaquen dos, el borrianenc Roberto
Monlleó i el turolenc, però valencià d’adopció com a ell
li agradava anomenar-se, Angel Torres. Monlleó i Torres
porten des del primer moment al cap la idea de plantar
una falla durant les festes valencianes de Terol. La
trajectòria fallera de Monlleó ja la coneixem i Torres, per
la seua part, havia anant de menut junt als seus pares
a viure la ciutat de València on va residir fins acabar els
seus estudis.
Torres era un enamorat de la festa fallera i pertanyia a la
comissió de la falla del seu barri abans de tornar-se’n a
viure a Terol. Tots dos comencen a estudiar la forma de
plantar una falla a la ciutat i la forma de finançar-la. De
entrada es troben en la negativa de molts dels socis que
es negaven a portar endavant el projecte faller.
Roberto Monlleó i Angel Torres, no obstant continuen
treballant per fer realitat la seua il·lusió. Al ���� pareix
que entre els socis ja hi ha una predisposició a plantar
un monument faller, però es troben amb el handicap
dels diners. Fer una falla costa molt i amb l’aportació
dels socis no s’arriba. Monlleó proposa aleshores que
siguen els propis socis qui facen la feina i es contrate un
artista a jornal per a que s’encarregués dels acabats. La
�8
Llibret La Mercé 2014.indd 58 10/02/2014 14:57:30
idea en un principi es acollida amb força, però finalment
es desestima perquè la mateixa gent posteriorment no
col·labora. Açò que deuria fer defallir fins el més plantat,
no suposa un obstacle per al tàndem Monlleó-Torres
que segueix encabotats en plantar falla a Terol.
Degut a les relacions que la Colònia Valenciana fa
amb altres cases regionals de València arreu del món,
els impulsors de la festa fallera de Terol és posen en
contacte amb la Generalitat Valenciana per gestionar
unes subvencions que s’atorgaven a la promoció exterior
de la Comunitat Valenciana. Ángel Torres es desplaça
a València i convida a les festes de Terol a la Directora
General de Relacions Externes de la Generalitat. És
l’any ���� i el somni faller està a punt de complir-se. La
responsable de la Generalitat queda meravellada per
les festes que s’organitzen i els diu que sols una falla i
una mascletà manquen per a fer de la festa de Terol
igual que a València i que això es pot solucionar amb les
subvencions que dona la Generalitat. Dit i fet, els fallers
de Terol posen marxa tots els mecanismes burocràtics
necessaris per aconseguir els i és d’esta manera com,
per fi, la Colònia Valenciana de Terol pot contractar el
seu primer monument faller que és plantat al maig de
1998. L’encarregat de portar a terme la falla és l’artista
borrianenc Arturo Musoles, amic personal de Roberto
Monlleó. Cal destacar també, arribats ací, que durant
molts anys, junt a la falla gran hi va haver una infantil que
sempre va ser obsequi del borrianenc, Vicente Pascual
Ramos El Pelut. Vicente Pascual és un pintor de la nostra
ciutat que en la seua joventut exercir d’artista faller i en
el taller del qual va treballar als estius Roberto Monlleó.
Degut a la amistat que uneix ambdós, Pascual es va oferir
a fer la falla infantil de bades. La festa fallera d’aquell
any esdevé un èxit total i el mateix Arturo Musoles diu
que no havia vist en sa vida tanta gent mirant la cremà
d’una falla. Monlleó conta com anècdota que eixe any
amb motiu de la plantà de la primera falla, es lloga
un tren faller que ve des de València amb més de �00
fallers de sis comissions de la ciutat, el qual suposa una
gran feina per la Colònia Valenciana de Terol ja que han
de buscar lloc per allotjar a totes estes persones, que
60
Llibret La Mercé 2014.indd 60 10/02/2014 14:57:31
varen participar molt activament en la festa. El 1998 és
l’últim de la presidència de Juan José Abril a la Colònia
Valenciana de Terol. Amb l’èxit de la falla, la nova junta
que entra a l’associació està encapçalada pel nostre
paisà Roberto Monlleó que de seguida es posa en marxa
per a preparar les festes de ����, per suposat amb la
falla com a principal protagonista. El primer any de
presidència de Monlléo, és novament l’artista Arturo
Musoles l’encarregat de plantar la falla i les festes van
ampliant-se en actes amb concursos de jocs de cartes
com el guinyot i el truc i un concurs de paelles on se’n
cuinen més de vint i que després son oferides al públic
que s’acosta per a gaudir de la festa.
Les festes falleres de Terol agafen impuls i prompte
comencen a ser reconegudes fora de l’àmbit de la
ciutat, en bona mesura gràcies a la promoció que fa el
monument i els esforços de Monlleó i Torres per portar-
les endavant. A l’any 2000 la Colònia Valenciana de Terol
encomana el seu monument al jove artista Vicente
Martínez qui ja coneixia la festa doncs els dos anys
anteriors havia acudit a plantar amb Musoles. Martínez
és l’encarregat de plantar la falla de Terol fins l’any 2005,
últim de la presidència de Roberto Monlleó. L’any 2000
marca també l’inici de l’agermanament de la festa fallera
de Terol amb la de Borriana, doncs n’és el primer que la
falla Barri d’Onda acudeix a la cita festiva. Posteriorment,
al 2002 serà la nostra falla la que també s’agermanarà
amb la falla de Terol. La festa va en augment i la directiva
de la Colònia Valenciana, encapçalada per Roberto
Monlléo amplia encara més les activitats amb disc-
mòbils i sopars de pa-i-porta totes les nits al temps que
s’afegeix també amb una mascletà i un castell de focs
per a la cremà. Respecte a la cremà, Roberto Monlleó
recorda especialment la que va preparar el nostre paisà
i cremador de la nostra falla durant molts anys, Vicent
Felip. La falla estava rematada per un gat i Felip va
aconseguir que, amb diversos tipus de coets, durant la
cremà, el gat miolés .
6�
Llibret La Mercé 2014.indd 61 10/02/2014 14:57:31
Pel que respecta al calendari d’actes, aquestos sempre
donaven inici el dijous més proper a la festa de la Mare
de Déu dels Desemparats amb la plantà de la falla que
romania al seu emplaçament fins el dissabte la nit. De
les nou falles que es varen plantar 3 estigueren a la Plaça
del Seminari, 4 a la Plaça de la Glorieta, una a la Plaça
de Cristo Rey y una a Los Arcos. El diumenge era el dia
reservat per a la festa de la Mare de Déu amb missa,
processó, mascletà i ofrena. Al 200� i després de set anys
al capdavant de la Colonia Valenciana de Terol, Roberto
Monlleó decideix deixar la presidència i donar pas a una
nova junta directiva. El 2006 és l’últim any en que es
planta falla a Terol. L’encarregat del monument és també
un borrianenc, l’artista Loren Fandos. En deixar Monlléo
la presidència, la nova directiva de la Colònia Valenciana,
segueix plantant falla un any més (2006) però la seua
mala gestió econòmica i burocràtica fa que en 2007 ja
no es celebren festes falleres a Terol. Des d’aleshores i
fins l’actualitat la festa es celebra a la capital aragonesa
amb actes molt puntuals i centrats exclusivament en els
components de la Colònia Valenciana.
62
Llibret La Mercé 2014.indd 62 10/02/2014 14:57:31
Epíleg
Fins ací les referències que hem trobat de l’exportació
fallera de la ciutat de Borriana per mig dels seus fills. Cal
remarcar l’entusiasme i la vitalitat que han caracteritzat
sempre a les falles. Ací hem pogut vore el caràcter
emprenedor dels borrianencs d’una època, on hi havia
una bona posició econòmica, gràcies a la exportació de
taronges i que va aportar un nivell de vida que permetia
fets com els de les falles la Serra d’Espadà i Oviedo i que
deixa constància de que també exportaren alguna cosa
més que taronges: el sentiment faller!!
Hem pogut vore com la melangia és també un impuls
per a treballar per la festa com demostren els fets fallers
de Sevilla i El Sàhara. També com la il·lusió per fer la festa
més gran ens impulsa fins a Brussel·les i Bamakó o com
els motius laborals fan aflorar la festa Terol.
En definitiva, les falles s’han convertit en una festa global,
que aglutina i vertebra el nostre poble. És la tradició
valenciana amb més ressò a l’estranger, una festa que
no deixa ningú indiferent. Les falles, festa gran i de fama
EPÍL
EG
internacional, acomiaden l’hivern amb l’olor,
el color, el soroll i la música, que és la llengua
de l’ànima i que fa pujar els sentiments cap al
cel. Què seria de les falles sense la música?
Les falles son una festa que contagia i enamora,
que enxisa i emociona, que enlluerna i ens fa
tremolar d’alegria…
Ara, amb les falles, és el moment de deixar-
se dur pels atractius de la nostra festa i pels
sentiments més íntims que tots portem al
cor. I és també el moment per a descobrir i
per a valorar una de les festes més arrelades
en les comarques valencianes. Una festa
internacional i per això mateix, coneguda a
tot el món. La nostra feina ha segut deixar
constància de la il·lusió per la festa fallera
d’un grapat de borrianencs que amb esforç
han contribuït a fer més gran la festa i portar
més lluny si cap el nom de la nostra ciutat.
6�
Llibret La Mercé 2014.indd 63 10/02/2014 14:57:31
En ple estiu, a finals del mes de Juliol, a la fresca de la seua alqueria del camí La Coixa, ens va deixar el mestre, el faller, el “burrianero” per els quatre costats, Juan Gumbau Palmer. Els que vàrem tindre la sort de conèixer-lo i gaudir de las seua amistat ens vàrem quedar orfes de la seua saviesa, de la seua bondat i amb ell vàrem perdre un tros de la nostra història recent, la d’un faller que des del primer moment va treballar per enaltir la festa i sobretot fer-la cada vegada més gran en la seua vessant cultural.
Juan Gumbau, va nàixer al nostre barri, al número 2� del carrer del Amor Hermoso, ara Vinatea, el 23 de Juliol de ��40. Des de ben menudet entrà en contacte en la falla, no debades era veí del seu carrer, Manuel Artana, un dels fundadors de la nostra falla i precisament va ser ell qui li va inculcar l’amor per la festa que ja no abandonaria mai. En fer-se més majoret va estudiar magisteri a Castelló i d’allí va eixir el mestre que tots coneixíem, el Don Juan estimat per tots els seus alumnes dels Frares, els Salessians i el Cervantes esdevingut després Penyagolosa. Lo seu era vocació i no va deixar en la vida d’ensenyar a joves i majors amb paciència i dedicació.
La seua vida fallera es va iniciar a la nostra falla i eixe sentiment cap a La Mercè el va tindre present al llarg de tota la seua vida. Va ser faller del Barri d’Onda i membre de la Junta Local Fallera, posteriorment va ser un dels
fundadors de la falla Don Bosco. Durant �� anys va ser la veu oficial de les falles, la primera en valencià, llengua que estimava i que va aprendre a usar magistralment. L’estima cap a la nostra falla és ben evident si tenim en compte que va ser el conductor de l’acte del nostre �0é aniversari al ���8 i posteriorment el mantenidor que va posar el colofó a l’acte homenatge del nostre ��é aniversari al 200�. Aquella vesprada màgica al Teatre Payà, Juan Gumbau ens va emocionar a tots els que ens sentim fallers de La Mercè amb un parlament ple de records, d’història, però sobretot de carinyo cap a la nostra falla i la seua gent.
Personalment sempre li agrairé les seues paraules quan vaig ser designat mantenidor de la reina fallera del 2006. Un encàrrec que vaig acceptar i que en apropar-se el dia d l’exaltació em llevava fins la son per la gran responsabilitat que comportava. En escoltar un assaig del meu discurs a casa del seu fill Juane, em va dir: “Oliveret, pots estar tranquil. A triomfar!” Des d’aquell moment certament, vaig estar molt més tranquil, no debades m’ho havia dit el mestre! Els seus ànims i el seu suport des d’aquell dia varen ser constants i les seues paraules sempre m’alenaven a continuar i no deixar d’escriure. Per tot açò i per eixe gran cor faller, sempre li estaré agraït. Descanse en pau.
Joan Gumbau, el mestre faller Per: Vicent Blasco
6�
Llibret La Mercé 2014.indd 65 10/02/2014 14:57:32
L’alegria tenia un nom: Vicente Rios CoriaPer: Vicent Blasco La Mercè és menys Mercè des del passat 26 de Desembre quan el dèbil cor de Vicent Rios Coria es va apagar deixant-nos als fallers orfes de la seua alegria. Ni el “Mustafà”, ni el “periquito” sonaran igual, a les proclamacions els faltarà la poesia i paraules i expressions com: “Amigatxo” “que maravilla!” “Ja ho dia jo” “Home clar!” que molts hem adoptat, no tindran el mateix sentit. Quan escric açò encara no hem faig la idea de que Coria ens ha deixat. La seua implicació per la falla els últims 18 anys ha segut tant gran com el buit que deixa en els nostres cors. Vicent Rios Coria era d’eixe tipus de persones dels que mai et canses de donar gràcies al destí per haver-los posat al teu camí. En el ��% de les ocasions que et trobaves amb ell el primer que t’oferia era un somriure i la primera paraula era falla. Dels seus �0 anys de vida, 42 han estat oficialment lligats al món de les falles, prova més que evident del seu amor a la festa.
Vicent Rios Coria va nàixer a Burriana el 2� de Novembre de l’any ��4� al si d’una família amb fort arrelament no sols al nostre poble si no també a les seues tradicions i manifestacions culturals, era el tercer de sis germans i ja de ben xiquet participa de la falla al casal de La Carrera baix la presidència del “sinyo” Paco Montoliu. És aleshores també quan inicia la seua relació amb les festes de la Mare de Deu de La Mercè, festes on va col·laborar activament en la seua recuperació i on va estar involucrat tota la vida. La infància i l’adolescència del jove Vicent
Rios es desenvolupa en el temps de la postguerra on la mancança de quasi tot no es obstacle per a fer defallir el fort sentiment festiu que l’invadeix. La història oral transmesa pel propi Vicent a qui subscriu és la que ha aportat totes estes dades doncs la oficial comença al l’any ��6� on en Vicent Rios inicia el seu periple faller que ja no abandonarà mai. Eixe any i fruit de la relació amb una jove del nostre poble Vicent Rios forma part de la comissió del barri La Mota, al any següent de ��68 ho fa com a membre de la falla de L’Escorredor. Posteriorment als anys ��6�,�0,��,�2 s’integra en la que és la seua falla de sempre com a ell li agradava denominar-la, la falla del Barri de “La Mercè”. Durant els exercicis ���� i �2 va ocupar el càrrec de Vicepresident primer ostentant també la presidència en els períodes en que el màxim mandatari Enrique Lloret es trobava treballant a França.
L’any ���4 s’integra a la comissió de la falla Societat de Caçadors on desenrotllarà els càrrecs de Delegat de comparses, delegat artístic, delegat Pirotècnic, delegat de Falleres, delegat d’infantils i vocal fins l’any 1992 que celebra, ple de goig, el �0 aniversari de la plantà de la primera falla societat. Faller sempre involucrat destaca la seua llavor en comparses arribant a aconseguir el premi al millor personatge de la cavalcada del ninot amb una treballada disfressa que parodiava el aleshores famós personatge còmic de Doña Croqueta. Vicent Rios Coria va ser sempre un gran enamorat de la festa fallera,
6�
Llibret La Mercé 2014.indd 67 10/02/2014 14:57:33
festa de la que no s’aconformava en celebrar sols el mes de març, això i la circumstancia de ser estiuejant en el Grau va fer que Vicent fora un dels impulsors i, com no, membre de la comissió de festes del Grau on per sant Roc és plantava una falla i on ell feia el paper de pirotècnic. Durant els �8 anys que va pertànyer a la comissió de la falla Societat de Caçadors es va atraure la simpatia de tots les membres de la comissió amb el seu caràcter obert i jovial que tant el caracteritzava. Va ser sempre un dels puntals principals de qualsevol president doncs el seu amor a la festa de les falles va fer que sempre estigués disposat a col·laborar i treballar per la festa.
En cremar-se les falles de l’any ���2 i una vegada complit el seu paper en el �0 aniversari de la falla Societat de Caçadors, Vicent Rios decideix descansar un temps aqueixat de seriosos problemes de salut que desemboquen en un infart de miocardi greu que obliga a una arriscada intervenció quirúrgica on se li implanten cinc Bypass i un marcapassos en el seu faller, però en eixe moment, dèbil cor. Una vegada superats tots els entrebancs de la seua fràgil salut, encara que amb seqüeles, la seua vitalitat i sentiment faller l’impulsen a integrar-se en la comissió del seu barri de tota la vida, on ell viu i d’on es sent mes identificat. És així com a l’any ���6 passa a formar part de la comissió del barri La Mercè, comissió que l’acull com al gran faller que era i on se li encomana la destacada llavor de delegat de cartilles. Vicent recorre tot el barri casa per casa per intentar recuperar els abonats de cartilles que poc a poc havien anat perdent-se, en tan sols dos anys aconsegueix recuperar bona part d’eixos abonats amb el seu bon saber fer i simpatia. Com a persona destacada i coneixedora del barri, Vicent és una de les figures principals per a l’equip encarregat de preparar els actes del ��é aniversari del falla “La Mercè”, gracies als seus coneixements es recuperen dades que són molt importants en el preparament de tots els actes. Poc a poc Vicent va integrant-se cada vegada més en tots els menesters que afecten a la falla i col·labora activament en la preparació de tots els events fallers que es desenvolupen durant l’exercici. Les seues intervencions com a glossador en l’acte de proclamació de les falleres
68
Llibret La Mercé 2014.indd 68 10/02/2014 14:57:33
eren esperades per tota la comissió. El seu esforç constant per treballar el barri amb la finalitat d’aconseguir més i més abonats feien d’ell un dels fallers amb major aportació a la falla. Tot eixe treball i dedicació es veu recompensat l’any 2004 on l’assemblea en ple de la comissió decideix unànimement nomenar a Vicent Rios Coria, President d’Honor per a eixe exercici, càrrec que desempenya amb la dignitat que mereix. L’any 2006 és també un any assenyalat en la trajectòria fallera de Vicent Rios, doncs la nostra falla impulsa els guardons “Brusa d’Or de La Veterana” per reconèixer la llavor portada a terme per persones o entitats en el món de les falles, es tracta de fet, de la màxima distinció que atorga la comissió i el primer any se li concedeix a ell, coincidint també amb l’imposició per part de la Junta Central Fallera de València del Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer, màxima condecoració fallera. També la Junta Local Fallera li concedeix la seua insignia d’or, amb lo qual se l’acredita en possessió de les més altes distincions falleres, uns reconeixements dels que ell n’estava molt orgullós. Al sí de la comissió continua treballant fins l’últim moment, encarregant-se de les cartilles, la loteria i junt al seu fill, de l’ensenya de la falla. A finals de l’any 2012 una delicada operació el va deixar fora de joc durant uns mesos, afortunadament per a les falles de 2013 ja es trobava plenament actiu. El dia 10 d’Octubre naixia el seu nét Adrián que el va fer l’home més feliç del món. Encara recorde les paraules que em va dir l’última vegada que vaig parlar amb ell i on em manifestava la seua alegria pel xiquet i les ganes que tenia de que arribara la presentació de la falla per treure’l al braç a la desfilada de la Llar Fallera. A principis de desembre del passat 20�� un aparent constipat va derivar en una pneumònia de la que ja no es va recuperar. Al migdia del 26 de Desembre, segon dia de Nadal, una telefonada del seu fill, Vicente José, em comunicava la trista noticia de la seua mort. A l’endemà, a la parròquia de La Mercè ens varem aplegar tots els fallers que l’estimavem per donar-li l’últim adéu i manifestar el nostre condol a la seua dona, Finita i als seus fills, Gema i Vicente José. Descanse en pau.
6�
Llibret La Mercé 2014.indd 69 10/02/2014 14:57:33
il·lustracions i portades de llibret, làmines per a fallers d’honor, han portat la seua signatura en els últims vint anys.
La portada de La Veterana 2014, és junt al faller d’honor que a continuació reproduïm, els últims treballs realitzats per a la nostra falla. La portada d’enguany simbolitza l’exportació fallera de Borriana, en concordança amb el treball que acompanya al llibret.
Actualment, Héctor Borja, desenvolupa la seua tasca professional com arquitecte a Londres.
Héctor Borja SánchezBorriana 1978
Faller d’honor 2014
Títol: Arrels de festa
Tècnica: Grafit sobre paper basic
Sèrie de 75 litografies numerades i signades per l’autor.
Llicenciat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València.
Tècnic superior en gràfica publicitària per l’Escola Superior d’Arts i Oficis de Castelló.
Inicia la seua llavor artística com alumne de Juan de Dios Morenilla al col·legi dels frares Carmelites. Posteriorment continua amb les classes de la professora Maria Teresa Gabriel en l’escola de pintura de l’obra social de la Caixa Rural i amb el mestre Tomás Sendra a l’escola d’art del Centre d’estudis municipal “Rafel Martí de Viciana”.
Faller de La Mercè des de la seua infantesa, les seues habilitats artístiques han segut àmpliament manifestades en la nostra falla. Dissenys per a carrosses, creus,
70