La veu passiva

Tema de present

Concepte de veu passiva En una oració transitiva, l’acció surt, per dir-ho així, del subjecte per recaure

sobre el complement directe. Si expressem aquest procés amb la veu activa, ens posem en el punt de vista del subjecte i diem que fa:

SUBJECTE VERB C.DIRECTE Els soldats prendran la ciutat

Quan fem servir la veu passiva, adoptem el punt de vista del C. Directe i diem què li fan:La ciutat serà presa pels soldats SUBJECTE PACIENT VERB PASSIVA SUBJECTE AGENTPer tant, la veu passiva només és possible en els verbs transitius.El sentit d’aquestes dues oracions és el mateix; això no obstant, l’ús de l’una o de l’altra veu no és indiferent, i depèn del fet que el nostre interès s’apliqui a l’autor de l’acció o al que la pateix. Així, si volem explicar qui era Brutus, direm (activa ): BRUTUS ASSASSINÀ CÈSAR.Però, si parlem de Cèsar i tenim la intenció d’explicar-ne la mort, direm (passiva ): CÈSAR FOU ASSASSINAT PER BRUTUS.

La conjugació passiva: els temps passius, en català, es componen tots del verb SER i el participi passius del verb conjugat. El llatí fa servir un procediment semblant en els temps del tema de perfecte. Els de tema de present són simples i es conjuguen amb desinències especials.

Desinències personals passives singular

1a persona

-R 2a persona

-RIS, -RE 3a persona

-TUR

Desinències personals passives plural

1a persona

-MUR 2a persona

-MINI 3a persona

-NTUR