La vida al camp a l'edat mitjana
23
EMILIO QUINTANILLA, ALEIX SOLANES, MARTA COMA, CARLES BAZAN I ROSANNA SOTO. Escola andorrana dAndorra la Vella Classe: Guacamoles Curs 2012-2013
Transcript of La vida al camp a l'edat mitjana
EMILIO QUINTANILLA, ALEIX SOLANES, MARTA COMA, CARLES BAZAN I ROSANNA SOTO.Escola andorrana dAndorra la VellaClasse: GuacamolesCurs 2012-2013
ÍNDEX PRIMER US PARLAREM DEL FEUDSALISME. A CONTINUACIÓ DEL FEU. EN TERCER LLOC US PARLAREM DELS
PAGESOS. SEGUIDAMENT DEL LLOC DE LA VIDA DELS
PAGESOS. I PER ÚLTIM LLOC DE LA PESTA.
EL FEUDALISME
A l’Edat Mitjana es va començar a desenvolupar un
sistema d’organització social anomenat
feudalisme.
Aquest sistema es caracteritza en què un petit grup
de persones, vivia del treball de les famílies
camperoles, que eren la majoria de la població. Hi
havia una relació de poder entre els febles i els forts,
els quals oferien protecció a canvi d’obediència i
fidelitat.
La societat feudal es dividia en tres estaments:
- La noblesa o estament militar: el senyor
controlava la vida dels vassalls: administrava justícia,
cobrava impostos i exercia les funcions de govern. Els
cavallers també hi formen part. No eren propietaris
de terres i l’única possessió que tenien era un equip
de protecció i armes.
- L’església o clerecia es dedicava a l’oració. El
monestir era un centre de poder, i un lloc d’oració ,
estudi i treball.
- El Tercer Estat o el pobre estava format
majoritàriament per camperols, qui feien
rendibles una propietat.
Es dividien en dos grups: privilegiats: els que
tenien feus i vassalls a les seves ordres.
No privilegiats: els que es dedicaven
únicament al treball, com els vilans (camperols
que treballaven unes terres per les quals
pagaven al propietari una part de la collita) i els
serfs (no eren lliures, pertanyien al senyor des
del seu neixament).
LA VIDA AL CAMP: EL FEU
EL FEU: DEFINICIÓ Feu, és un conveni pactat entre el
senyor feudal i el seu vassall que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi de què se li lliurés un domini real.
Aquests pactes, realitzats entre el segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell.
Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques.
El sistema successori dels feus va servir per a consolidar i protegir el patrimoni aristocràtic, garantia del poder i la força dels feudals. Els honors, tot i que participaven del règim hereditari, no podien ser dividits.
En la transmissió d'aquest patrimoni, la línia masculina es va imposar sobre la femenina.
El pare, cap del llinatge, podia escollir el melior filius, sense recórrer necessàriament al primogènit, per garantir la successió del feu.
En cas de manca d'hereu directe, el vassall podia llegar l'honor a un tercer, però sempre necessitava del consentiment del senyor.
LES FEINES DEL CAMP A l’edat mitjana una bona part de la
població la formaven els pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i de cuidar el bestiar.
Conreaven bàsicament cereals (blat i ordi) i llegums. També explotaven les pastures i els boscos.
PARTS I FUNCIONS DEL FEU
Al centre del poble habitualment hi havia l’església, amb el campanar, des d’on es cridava els veïns a la missa dominical i se’ls transmitia les notícies importants.
Tots els feus tenien un molí per poder fer la farina pel pa.
ELS ENCARREGATS DE LES FEINES DEL CAMP: ELS PAGESOS
• Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins la propietat d'un senyor.
• Vivien molt miserablement en cabanes d'una sola habitació normalment compartida amb el bestiar.
• Treballaven la terra des de la sortida del sol fins a la posta.
El concepte serf significa esclau o servent.
Obligacions dels pagesos:• Els pagesos estaven obligats a pagar cenços
, parts de les collites i serveis personals .• La submissió del pagès a la terra que
treballava,feia que hagués de pagar una remença en cas de voler abandonar el treball.
LA VIDA DELS PAGESOS La vida del camperol era molt austera. El menjar era escàs: algunes herbes, gra,
caça petita i una mica de pa. Eren autosuficients, produïen tot allà que
necessitaven, s’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb la roba que teixien les dones.
El treball al camp era molt dur. Tota la família, fins i tot els més vells, treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt rudimentàries, la majoria de fusta.
Com no tenien adob la producció agrícola era molt
escassa.
Els pagesos estaven obligats a treballar les terres del
senyor i donar-li una part important de la collita.
Cultivaven cereals, vinya, oliveres, avellaners, ametllers i
hortalisses. Quan hi havia sequera la collita es feia malbé
i si plovia massa, la collita ja es feia malbé abans de
collir-la.
A cada època de l’any la vida del pagès estava
relacionada amb una activitat concreta.
Les cases dels pagesos eren d'una sola habitació i normalment la compartien amb la seva família i el bestiar. Les cases quasi sempre eren de palla i per això quan hi havia guerres es cremaven i la gent es quedava sense casa. Per això era tan fàcil que la gent es quedés sense, però més endavant es van anar construint cases de pedres.
LES CASES DELS PAGESOS
LA PESTA Al segle XIV a Europa es va produir una
crisi agrària provocada per les males collites, va disminuir la producció del blat i la fam va augmentar.També van haver-hi moltes guerres entre els senyors feudals provocant moltes morts.
L’any 1347, un vaixell provinent de Crimea va portar la Pesta Negra que es va escampar per tot el continent i va provocar una gran mortaldat ja que la gent estava malalimentada i va fer que un terç d’Europa es morís.
La pesta va tocar tota la població, els tres estaments.Els menys privilegiats els pagesos van ser els que més van morir .
FI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!!!!!!!!!!!!!
