divendres 13 de març 1992 Pàgina 7

La xarxa de revenda d'entrades olímpiquesAmèlia Cabedo

L'intent de revenda de960 entrades olímpiques enpaquets turístics per part del'administrador de la cadenade gimnasos HolidaysCenter, Joan ManuelRomaní, va deixar obert mésd'un interrogant sobre lamanera com aquestempresari va aconseguir fer-se amb les cobejadesentrades.

La història, que va serdivulgada pel COOB,presentava Romaní com al'espavilat administrador queva oferir-se a gestionar lacompra d'entrades entre elsseus socis, aconseguint que197 s'apuntessin a lainiciativa.

Els paquet s turístic s

El total d'entradesdemanades per HolidaysCenter va ser de 13.000,que van quedar després delsorteig en 4.160. Els socisvan quedar-se amb 3.200,mentre que Romaní es feiacàrrec de les 960 restantsque apareixien poc desprésa la revenda en 32 paquetsturístics a un preu de800.000 pessetes perpaquet. Aquests lots, amb32 entrades cadascun,comptaven amb l'afegit de16 reserves en diferentshotels de Santa Susana dela cadena Sehrs, grup quefigurava també com a

Joan Manel Romaní, l'administrador de lacadena de gimnasos que va intentarrevendre un paquet turístic amb960 entrades olímpiques, és accionista i

responsable de l'empresa de "software"que va instal.lar els sistemes de xarxadels ordinadors de Banesto enles sucursals olímpiques.

«GINAIES

m

SE.

i

- « - s e . . a. „_, r,,roíBC;l?s

^ . , — ^ ^ —j—;.ntr

organitzador i que presideixl'ex-director general deTurisme Ramon Bagó.

Quan la revista "Fomentode la Producción" vaesbombar la notícia del'existència d'aquest negoci,el COOB va reaccionar ambrapidesa i va demanar laretirada immediata del'oferta, oferint-se a comprar,davant l'escàndol, lespolèmiques entrades.

Connexi ó informàtic a

Romaní va demanarexcuses públicament i vaal·legar "haver-se equivocaten aquest assumpte, ja queno era conscient d'incórreren un cas d'intrusisme". Totsemblava indicar que aquestdesconegut sortit del no reshavia comès una patinada

de la qual no era massaconscient. Però parlar d'enRomaní no és parlar d'undesconegut. El seu principalnegoci és Asesores deInversiones Privadas SA, onJuan Manuel RomaníBalcells, l'administrador deHolidays Center, comparteixaccions amb Juan ManuelRomaní Bueno, consellerd'Astilleros Espanoles,empresa participada perl'Estat.

L'adminstrador de Holi-days Center tampoc és unestrany pels organitzadorsolímpics. De fet, va ser unaaltra de les seves empresesla que va instal.lar elsistemes de xarxa de lessucursals barcelonines deBanesto per la vendad'entrades. Així, és evidentque els seus interessos van

Censura a CatalunyaRàdio

Xavier Domingo i Alavedra,periodista gastrònom, ex-editor del setmanari "SetDies" i convergent de pro, esqueixava amargament a "ElObservador" (6-3) de lacensura que impera aCatalunya Ràdio. S'ha begutl'enteniment o què, enDomingo? Ja sabem queCatalunya Ràdio és un caude censura, com TV-3, el"Avui" o "El Observador".

Es "vox populi" a laprofessió periodística que noparticipa tothom qui vol a lestertúlies, esplèndidamentremunerades, que esmunten als informatius deCatalunya Ràdio o alprograma d'en Josep Cuní.Xavier Domingo és un delsperiodistes privilegiats per

l'emissora pública i obté unbonic sobresou per aquestbarroer sistema de compraropinions.

La queixa que formulavaDomingo feia referència a laprohibició, transmesa perJosep Cuní als seuscol·laboradors, de parlar dela campanya electoral durantles tertúlies matutines deCatalunya Ràdio.

Escriu en XavierDomingo: "^Son tan cretinosestos mandamases ocultos(de Catalunya Ràdio) comopara creer realmente que uncomentario inteligente osatírico, elogioso o critico, vaa incidir en el procesoelectoral?

Y si así fuere iquél. Yovoto CiU. Mucha gente lo

sabé. Si lo digo por radio odefiendo sus posiciones anteun contertulio que vote PSCo IU o ERC ,j,creenrealmente que mis palabrasvan a arrastrar hacia mispolíticos preferidos a milesde oyentes?"

Coneixent el tarannàdesagradable d'en XavierDomingo, segur que no. Ansal contrari. Per això deuenhaver-li prohibit parlar depolítica.

molt més enllà del món del'aerobic.

Romaní és accionista deThema Informàtica AplicadaSA, societat que va sersubcontractada perDesarrollo Informàtico SA(DINSA), concessionàriaoficial d'IBM (socipatrocinador olímpic).DINSA, que va distribuir elsordinadors i les terminals delsistema de venda d'entradesa Banesto, va decidirsubcontractar a Thema lainstal·lació dels sistemes dexarxa de moltes oficines deBanesto a Barcelona,segons ha explicat a ELTRIANGLE Rafael Saiz,gerent de Jocs Olímpics dela Subdirecció Gneral deMàrqueting de Banesto.

Joan Manuel Romaníconeixia de ben a prop elsistema, ja que ell ésprecisament un delsaccionistes de la societatThema Informàtica Aplicada,empresa que, segons elregistre mercantil, té com aúnic objecte social: "laconfecció, producció icomercialització deprogrames informàticsconeguts sota ladenominació de software".Per més "inri", Thema téinstal·lada la seva seu alcarrer Entença 102,

precisament al mateix edificion es troba situat un delsgimnasos de HolidaysCenter.

El COOB ho sabi a

La relació de Thema ambel sistema de vendad'entrades no va passar peralt al COOB. Rafael Saiz,portaveu de Banesto en lesqüestions olímpiques, hareconegut a EL TRIANGLEque quan el negoci de larevenda va fer-se públicaquest organisme vademanar explicacions alsmembres de l'entitatfinancera precisament sobrela intervenció de Thema enels sistemes de Banesto. Toti així, segons Saiz, elssistemes de seguretat sónprou perfeccionats per evitarqualsevol trucatge en elrepartiment d'entrades, iaquestes han de serrecollides pels titularmostrant el seu DNI. És clarque suposem que si Romaníva encarregar-se de lagestió de la compra de lesentrades, i era alhoraresponsable d'una de lesempreses que van muntar elsistema informàtic, deviatenir la solució als petitsinconvenients que se lipresentessin.

Feminisme de pa sucat amb oliEl feminisme oficial quetraspua l'Institut Català de laDona, presidit per JoaquimaAlemany, és llastimós. Clarque encara és pitjor l'idealde dona que encarna laMarta Ferrusola. Si laprogressió social de la donaestà en mans d'aquestsespècimens femenins anemdonades.

Que Jordi Pujol esperpetuï al front del governde la Generalitat ensperjudica. Al govern catalàno hi ha manera que hi entriuna dona per culpa de lamisogínia presidencial. Unade les poques dones quepodrien haver fet el salt alConsell Executiu, MariaEugènia Cuenca -quesonava com a possible titulard'Ensenyament- ha sigutvetada per Marta ferrusola.La raó, que la Cuenca estàseparada. A més, ha fet unacosa pitjor: s'ha aparellat

amb un diputat del PSC delParlament de Catalunya. I laFerrusola, li ha barrat elpas.

L'última mostra que CiU ésuna olla de carques en elmón de les dones la trobemen una de les que entrarà alParlament en les sevesllistes. Es tracta de Maria delRoser Oller Montià, viuda del'empresari Capell. Doncsbé, la dona se'ns presentacom a Roser Capell.

No anem bé. Per molt ques'estimés el seu marit, unadona que faci política no potfer-ho amb el nom del queva ser el seu company. Noés ni seriós ni feminista. Amés, és una amenaça. Comque la Ferrusola sobreviuràen Pujol, ja ens veiem avenir la candidatura deMarta Pujol a la presidènciade la Generalitat d'aquí auns anys.

Terrible!

<ELTRIOHCLE) is

Plaga d'escarabat s no ho sabem ,però de falte s d'ortografia.. .

La polèmica per l'aparició d'escarabats imales olors al soterrani del departamentd'Agricultura (EL TRIANGLE núm.427) ha acabat en una batussa dialècticaentre el sindicat SAC/I-CSC i els respon-sables del departament. Aquests afirmenque no es pot parlar de plaga perquè totjust van aparèixer "dos o tres" escarabats,mentre que la "inspecció ocular" realitza-da per un tècnic d'una empresa de desin-sectació el dia després que es fes públic l'a-fer parla de sis. El sindicat, per la sevabanda, no dóna xifres, però diu que "n'hiha per donar i per vendre" i que, malgratles mesures correctores introduïdes (con-sistents a obturar les canonades dels apa-rells d'aire condicionat per on entraveninsectes i fortor directament del clavegue-ram), encara en queden. No se sap, reco-neix el sindicat, si són nous o són els quequedaven a l'edifici abans d'obturar lescanonades. En qualsevol cas, les tesis delsindicat, que assegura poder acreditar quel'afer feia dos anys que es venia denun-ciant en les reunions del comitè de SalutLaboral, vénen avalades per una declara-ció signada per 31 treballadors del DARPque treballen al soterrani, en la qual es diuque "el servei de manteniment de l'edifici(...) ha adoptat en tot moment una acti-tud despectiva i poc resolutiva".

Hi hagi o no plaga d'escarabats, el queés clar és que a conseqüència d'aquesta sen'ha detectat una altra, potser no tan per-judicial per a la higiene i seguretat en eltreball però sí per a la imatge del departa-ment. Es tracta d'una plaga de faltes d'or-

I aoraliE&tDepartament d'^amadariiiPascaSubdiroccid Gmerel tia Coordinada

NOTA INFORMATIVA

DEL DARP

sa Çtnfytta la rfla nota apareguda a ia premsa Çtnfytta la rferíàficía del sindicat Çm ociarir, per tal da no causar afòRfíns ni aprens ions injustificades, e

ía del sindicat

«te haui hagut una plaga tfescdjíto^ a I» seu da! DARP. Úrueamanios tracis ào rai&taflò espuràtüra tic <Jos o ires asc»a»[s o pmieroie» procedem» del^avsguaram oaartor 1 que eMron pels sifons detï patit anglesos. Degut a què els,xxils d'anlfBíla (sCan traclals amb ïnseclitfda, tots Ois Insecte; moren al poc temps,ocr Is qual cosa apareixen a vegades als passadissos Inferiors. Consultada ronpresa

a da la Seslnsecciú I *Jocíjac!3 e! dia 2 una Insuacctó visual ens conur^qL«n quo és totalment norniai quo Í B tónt on tenl os vegi algun insecte, i que «n c*pmomenl 63 pol considerar com a pteça.

cBcnüe!CJÓ delsÏÒ3H*

s a les olors (que ateq$la íartía, un cop daWrminat f c ^ o n rfatjudesguassos dol: fan-cuils, es v^ piocstjf

mateixes. Aquasla tasca B

—

ic«ra s'esià pa

<nl 3 (N sala dïilgrmàtsca), el instenastos oi O/Ía obiurarlí

obüBívant-sB qua proco-Í5 1 a modificar la cisposf-' 1 && caleu[Ü cua en uns

tografia en la nota del DARP sobre elsescarabats. Tan farcit està d'errades (perno entrar en aspectes sintàctics) que elstreballadors pensen que no és autèntica:"Aquesta nota -diu en un comunicat elSAC—, que du capçalera de la subdirecciógeneral de Coordinació i que pretén mini-mitzar els temes referits, no ens creiem pasprocedeixi de la subdirecció, primer, per-què no la firma ningú ni porta cap segellde la unitat en qüestió, i segon, perquè entan sols unes quinze línies hi ha tota una'plaga de faltes ortogràfiques i d'altres,n'hi ha per sucar-hi pa. El seu anònimautor segurament serà una ànima en penaque s'ha pres aquest afer com una qüestiómassa personal"

Anuncia r Sant Jord i al món va costa r 47 quilo sLlegim en el DOGC 2.824 (10 de febrer) que la inserció d'un anunci el dia 23 d'abril del98 als diaris The Times, Le Monde, La Republicà, Frankfurter Allgemeine, The WashingtonPost, Publico i Diario de Noticias li va costar al departament de la Presidència 46,9 milions.També llegim que l'ampliació de l'exposició d'autobombo "Ara és demà", per diversos con-ceptes (des de més publicitat als serveis de seguretat), va significar una despesa addicionalde 139 milions. I en el mateix DOGC tornem a llegir que Presidència ha contractat (perla via de concurs públic) l'empresa McKinsey & Company perquè, pel mòdic preu de 190milions de pessetes, faci el "desplegament, seguiment i avaluació de l'execució de la políti-ca de modernització de la Generalitat de Catalunya", un enunciat altisonant sota el quals'hi pot amagar qualsevol estudi tan insípid com inservible. És així com anirem eixugantaquest dèficit de dos bilions? És per això que necessitem el concert econòmic? A

Segur que l'alcald e de Mataró és socialista ?Els treballadors de l'hospital de Matarótreuen foc pels queixals, i la seva ira es con-centra especialment en una persona: elsocialista Manuel Mas, alcalde de la ciutat,president de la Federació de Municipis deCatalunya i president del Consorci Sanitaride Mataró. Resulta que, amb la construcciódel nou hospital ("políticament" inauguratfa mesos però encara per estrenar, comexplicàvem a EL TRIANGLE núm. 424),resultat de la fusió de l'Aliança Mataroninai l'Hospital de Sant Jaume, s'ha creat unnou consorci, el Consorci Sanitari delMaresme, i aprofitant l'avinantesa, s'inten-ta descaradament retallar els drets adquiritspels treballadors de l'antic consorci.

En l'últim número del butlletí El ComitèInforma, que elabora el sindicat CATAC-CTSC, s'explica que en una reunió entreels representants dels treballadors i els de lesinstitucions, Manuel Mas va deixar clarque la seva postura és que el nou consorciés una nova empresa i que, per tant, "nosubrogarà al personal del vell consorci ambles seves condicions col·lectives (...) Si no hiesteu d'acord, anirem a un jutge, que és elque es fa en un Estat democràtic i aquestjutge decidirà si nosaltres ho hem fet mala-ment o no". L'emprenyada dels treballadorsve motivada perquè, segons recorden, en elsdarrers mesos de negociació tot el que entreien de Mas era "la cançoneta de 'no uspreocupeu', 'tot anirà bé'...". En el citat

butlletí es reprodueix un informe de l'ad-vocat del Consorci Hospitalari deCatalunya (que presideix el nostre "esti-mat" Ramon Bagó), Francesc José Maria,en el qual es defensa que "no ens trobemdavant d'una successió d'empresa típica".De fet, diu que es podria acomiadar tots elstreballadors i tornar-ne a contractar els quees volguessin, mesura que desaconsellanomés pel cost econòmic que això repre-sentaria. Aquest informe, però, va una micamés enllà del que són criteris estrictamentjurídics i es fica de ple en política laboral:"Caldria plantejar-se una estratègia perquèla nova representació unitària dels treballa-dors que surti de les urnes trenqui amb elmonopoli que fins a la data ha exercit unadeterminada corrent sindical sobre els suc-cessius comitès dels hospitals del ConsorciSanitari de Mataró". En altres paraules, cal-dria desactivar l'actual comitè i crear-ne unque no toqués els collons!

A la revista, també es publica un articlede rèplica signat per l'advocat dels treballa-dors (Pep Manté, del col·lectiu Ronda), onaquest afirma que la jurisprudència obliga arespectar absolutament tots els drets labo-rals, i que en cas contrari, a més d'acollir-sea un conflicte col·lectiu o tirar endavant lesmobilitzacions oportunes, hi hauria prouelements per presentar una querella crimi-nal contra els responsables.

Visca el socialisme! A

Els d'Argenton a "ascendeixen " Felip PuigNOTA INFORMATIVA!

Kjout <Li« 25 - A les 9 del ««çns, i I» Sal* í AuteJ í« l'Ajunamenl, proclamada «càndid» por te» m?mt <J«xio»» nrnakàp»!». «n* l'astistóiKU ésl SrF d i I > S i 1 O t a f c a U

Atgesitona, íwferer de 1999

Llegiu atentament aquestcomunicat del comitè localde Convergència Demo-cràtica de Catalunyad'Argentona (Maresme), idigueu-nos on està elparany, que diria en Puyal.No el trobeu? Torneu-ho aintentar...

Els convergents d'Argen-tona valoren molt la feinaque fa Felip Puig, el secretari d'organització del seu partit, i, per això, imaginem que con-sideren que, ja posats, també s'hauria d'encarregar d'exercir les mateixes tasques amb elssocis de coalició. Per això l'han nomenat "secretari d'organització de CiU". Pobre DuranLleida! Tants esforços de tants anys per desmarcar-se de l'enganxosa ombra de CDC, per-què la gent entengui que CiU són dos partits amb personalitats diferents, i des de l'altrabanda els van posant aquesta mena de travetes. Avia'm si se n'enteren: UDC té el seu propisecretari d'organització, que es diu Josep Sànchez Llibre! A

Duran Lleida té massa dubtesOuran I Lleid a deixar à el Gove m i desaparei x la conselleri a de Governaci ó

BARCELONA, 17{eUR0PAPfl£EB]

U dactali ha wtat valorada aquest vaspra pel comitè d* Govam dfUnlo, i»una a la GOU certserè valorada pei Consell Nacional <fUníú que et munir* Otuabi», U dacttlo u r t oflCMl dl(d nou govcsn, presidH pel pnakfcnl Jor* Pujol, 1 coni a conasUcrBr eap. Artur Mae.

Duran f UeW* stfn va del Govern, malefat que Artur Mas B ha ofert conNnuarL I la aava conM- - , a Pr«w*ref», la major part, I a tnteHor, la *octtò genara! tfAdmlnl·imcio Ucal

- -n dlrectamen d'Artur Mas, las *sectons de FWBcton». «nb el Pariainant, Rtftc

UatoB banda, el Comtta de Govem (TUt*5 lamM hi valora* aqueat vatpn la nec«»lttt queUnií, per a la qual a'eatudla et nom d'm motge tia la sanltal púbfoa, corarolamaflt dai doctad'aquest «uvel rxoapltal de Sani Pau.

Per la MVD beneit, CWwwjèncta Democràtica ha convocat «I «*u Comtt* BWCÜUU Naotawfüfií ejpUquJ ela canuta da govom a la Getieralttat, en qui ell pesos a aerocflaeSer en « p i«ren dai prMHMnt Pujol I, tüesabt», aetà el mateix Jordi Pujol qui informarà d'aquests osnvta.CamerginolB conaütult deapria dat Xt Congre» Nacional d* COC, «n el qual Artur Maa va i

TITULARES RELACIONADOS20:54 Artur Mas convoca demà ei tgrnUfe executiu de CPC per informar s20:39 Maraaali vol que als consellers de Pujol l'Informin ric "teroea da2 0 1 2 L d i6 d M H f f

Duran seguir à el Gove m catal à per ara i demà acompanyar à Pujo l en la "cimer acatalanobafear " a Mallorc a

BARCELONA. 17 (EUROPA PRESS)

L"«iual conseller de Govsmacló1 líder tf UnJí. Joaep Antoni Duran I UBWB, manBndrt * l teu carrac Institucional eoma conseller t»Qovamadi.l darc* «e'n wt amb d piesfctant I amb Artur Maa, nou oonsaSní en cap, a Maloroa, por mantai* la "fUmata-entra*Bovwna català 1 balaar. El» doa aowma, praeldas par Jcrdl Pujol f Francaac Antich, han dachttmantaa all nfydl actua temss que adncomun».

j20:12 La presa da nos.ie.ssi6 da Maa com fl copMHqr en ato es farà efectiva ..18:59 ERC portarà al Sqrtaj ql traspds de ftodalla aqnfft 3 'fl Genqrallta...LB:33 tERG ftpuritB fll nnvpro dfi cOfiCfintrBclú fl Git3ltji*iva cofn "sí m^fi r**30,..

TITULARES RELACI0NADO621:39 IC-V demana la parnlitzaqia aals trtmtts car fo ^ n * t ^ e c ) i da la ...21:33 Puíoi nomena M?s constllar «n cap "Pus ai fifuil fla la laçMiMura" ...2,1:28 Duran I üalda úelxari al GovBm i dusapanilx la eansallafia d? ...20;B4 Artur Mas «nivrn-ji ilRmft e( qgpntfe ejtecuBu de CPC per Ifrformar sec re ...

Josep Antoni Duran Lleida té tants dubtessobre si abandona o no la conselleria deGovernació que els periodistes que seguei-xen la informació d'Unió i les seves reac-cions sobre el nomenament d'Artu r Mascom a conseller en cap, ja s'han fet un embo-lic. Només cal mirar aquests dos teletips del'agència Europa Press del dimecres 17 degener: en el primer, Duran Lleida anunciaque deixa el Govem i que desapareix la con-

selleria de Governació i, en el segon, el líderd'Unió es mostra disposat a continuar i aacompanyar Jordi Pujol en el viatge que feial'endemà a Mallorca. Entre un teletip i unaltre només hi ha tres quarts d'hora dediferència. La realitat és que aquell dia nin-gú sabia a Unió si Duran Lleida se n'anavao es quedava. Finalment, va optar per ladecisió intermitja: es quedava "de moment".Un moment que es pot fer molt llarg

Mollet posa traves a un casal d'ERCERC ha demanat explicacions al regidor deSeguretat Ciutadana de Mollet del Vallès,Joaquim Aranyó (PSC), per la seva actitud"hostil" cap a l'espai cultural Tio Canya.Segons una nota de premsa de l'agrupaciólocal del municipi difosa per Vilaweb, l'A-juntament controla "amb un excessiu zel"aquest espai cultural, i adverteix el consis-tori "que no intenti impedir un dret fona-mental com el d'associació amb argúciesadministratives". La delegació local de TioCanya de Mollet va obrir la seva seu el 29de desembre, i ofereix un ampli ventall deserveis als seus socis: biblioteca, debats,presentacions literàries, actuacions poèti-

ques i teatrals i exposicions temporals.ERC considera "insòlita" l'activitat policiali inspectora contra entitats culturals inde-pendents, "que contrasta amb l'habitualdesídia i negligència dels responsables polí-tics de la Policia Local quan es tracta de ferfront a la delinqüència organitzada a lanostra ciutat". En aquest sentit, esmentaunes declaracions del mateix regidor en quènega l'existència de violència skin a la ciu-tat, "quan durant els darrers mesos hi hahagut constants atacs d'aquests delinqüentsracistes contra ciutadans magribins i fins itot assalts continuats -fins a cinc- a l'Ate-neu La Maketa" A

Els amic s de Pujo l deixe nuna pres ó com un colado r

Dos presos perillosos es van fugar la setma-na passada de la presó de màxima seguretatde Quatre Camins per la porta principal. Elspresidiaris van serrar els barrots de la sevacel·la, es van enfilar pels teulats del complexpenitenciari, van tallar els filats i reixesmetàl·liques com si res i, finalment, es vanintroduir en el recinte dels presos de règimobert. Quan aquests van sortir com cadamatí per anar a treballar, els dos espavilats esvan colar dins del grup sense que ningú sen'adonés. Una fuga tan fàcil que cap guio-nista de cine s'atreviria a reproduir en unapel·lícula perquè no seria creïble. Es van pas-sejar per gairebé tota la presó, van vulnerartotes les mesures de seguretat i sofisticats sis-temes electrònics abans d'acomiadar-se ami-calment dels guàrdies de la porta.

La nova directora general de Serveis Peni-tenciaris, Mercedes Sànchez, va haver desuspendre l'acte de presa de possessió del seucàrrec per anar-se'n corre-cuita a QuatreCamins per veure què havia passat, segonsinformacions del sindicat Catac. Sànchez vafer el mateix itinerari dels dos presos fugatsper comprovar la cadena de fallades dels sis-temes de seguretat, i va anunciar l'oberturad'una investigació interna per depurar res-ponsabilitats.

La directora general ho tindrà fàcil a l'ho-ra de buscar caps de turc entre els funciona-ris, però difícilment carregarà contra lesempreses responsables de la col·locació imanteniment dels moderníssims, sofistica-díssims i caríssims sistemes electrònics d'a-questa presó, considerada com la més segu-ra de Catalunya. Diverses empreses vincula-des a amics de la família del molt honorableJordi Pujol s'han encarregat de la seguretatde Quatre Camins.

El departament de Justícia ha contractathistòricament el manteniment dels sistemesde seguretat electrònica de Quatre Camins aempreses com Tenba, de Marcos Tennen-baum, Unitek United Tecnology, de CarlesSumarroca, o a Control y Logística, unacuriosa societat que havia absorbit una

empresa vinculada a Jordi Pujol Ferrusola iuna altra a Francisco Palomino, cunyat deFelipe Gonzalez. Amb aquest historial s'eri-tén que la presó de Quatre Camins, almunicipi de la Roca del Vallès, sigui un cola-dor, tot i que està considerada com la méssegura. Aquest centre penitenciari va ser elprimer que va construir, dissenyar i contro-lar la Generalitat.

L'administrador de Tenba SL és MarcosTennenbaum, fill de David Tennenbaum,el jueu d'origen polonès que va introduir elpare del molt honorable, Florentí Pujol, almón de les finances i amb el qual vacol·laborar en la gestió de Banca Catalana.

Unitek United Tecnology SA, en la qualCarles Sumarroca ha ocupat diversoscàrrecs directius, entre els quals hi ha el depresident, ha guanyat un munt de contractesde la direcció general de Serveis Penitenciarispel manteniment dels sistemes de seguretatde les presons de Quatre Camins, CanBrians i l'hospital penitenciari de Terrassa.

Control y Àplicaciones (CAE) vacomençar a tenir adjudicacions en seguretatde les presons després de quedar-se el 1989amb la majoria de les accions de Farc SA,una societat ja dissolta en la qual figuravencom a accionistes, entre d'altres, Jordi PujolFerrusola —hereu del molt honorable-,Lluïsa Mas -esposa de Lluí s Prenafeta- oPere Esteve -exsecretari general de la Pre-sidència-.

El departament de Justícia també ha triatempreses molt ben connectades amb elsconvergents perquè es fessin càrrec del serveide menjador de Quatre Camins, com CuinaSerhs SL, vinculada a Ramon Bagó, exdi-rector general de Turisme i exalcalde deCalella.

Només faltaria que els dos presos hagues-sin fugit perquè no els agradava el menjar.Els fugats van tenir totes les facilitats, perquèno funcionaven algunes de les cameres delspassadissos ja què, segons fonts sindicals, elsrecanvis són molt cars. Qui s'ha de fer res-ponsable de la seguretat del centre? A

el triangle » 550

Microxip

17.setembre.2001 CONTRAPODER 13

Sembl a que la conseller a Gilestigu i obonad a a aques t espaí. En aquest a ocasió , la sec-tuna l d'Ensenyamen t de

CCOO ha emes un llar g 1 durcomunica t en què l'acus a defall a de diàle g i do no respec -tar l'autonomi a dels centres .

TAMBÉ ES CONDECORA L'ONCE, ESQUITXADA PER GESCARTERA

L'empresar i Ramon Bagó ,Creu de Sant Jordi !Sent director general de Turisme, va contractar una empresa seva per edi-

tar opuscles turístics, i després s'ha dedicat a xuclar de la mamella pública

REDACCIÓ

. uan ho hem llegit al DOGCI no ho podíem creure. Tan es-

jpefactes hem quedat quehem hagut de consultar-ho per con-firmar si hi havia alguna mena d'e-rror. I no. És tal com sona: RamonBagó, Creu de Sant Jordi. D'acord, pas-sa cada any que entre el llarg llistat depersones i entitats a qui la Generali-tat atorga la seva màxima distinció,moltes de les quals es mereixen aquestreconeixement i més (com JesúsMontcada o Eulàlia Vintró, per citar-ne dos de la relació de guardonats d'en-guany), sempre se'n cola algun queno hi ha per on agafar-lo. Per exem-ple, entre els d'aquest any podríem ha-ver citat ÏONCE (és curiós que aques-ta menció es produeixi precisamenten un dels moments més delicats de

la història de ïentitat degut a la sevaimplicació directa en l'escàndol deGescartera). O podríem haver fet es-carni d'alguns dels altres guardonats,que segur tenen una activitat molt no-ble però potser no tant com per merèi-xer una creu de Sant Jordi (com lEs-cola Tècnica Professional del Clot oel Col legi de Censors Jurats deComptes). Però l'aparició en el llistatde premiats de lexalcalde de Calellai exdirector general de Turisme eclip-sa tota la resta. Bagó, un home queha edificat un petit empori empresa-rial gràcies als contractes públics queli han plogut de les administracionscontrolades pel seu partit (CDC), unhome que s'ha caracteritzat per no ferres pels altres i sí molt per si mateix,aquest home té ja dret a una esquelapagada per la Generalitat.

Per qui no sàpiga qui és Ramon

Bagó els recomanem la lectura de l'ar-ticle publicat a EL TRIANGLE núm.420. Allà s'explica com a comença-ments dels vuitanta va fer opusclesturístics per la Generalitat des d'unaempresa privada -Publintur- sent ellel director general de Turisme; i comdes que va passar al sector privat hacreat un entramat d'empreses -elgrup Serhs- dedicades bàsicamenta exprémer la mamella pública: haportat el servei de càtering de lespresons catalanes i d'alguns hospi-tals, la seva agència de viatges ha tre-ballat per a la Generalitat, tambés'ha encarregat de fer opuscles i la pa-pereria d'alguns departaments, etc.A més, Bagó controla el ConsorciHospitalari de Catalunya, per al qualhan treballat les empreses del grupSerhs i d'altres creades adhoci dedi-cades a la gestió hospitalària.

Artur Mas és presenta a Roma com el "primominístro " de la Generalitat de Catalunya

cowrrvm ITONORIÍ:

l'.m.mo e Kev.mo S%. Carcliii!i)< » Itirarc i Mari a Caries4 reivesefM'o 4Ïï HvtrcellnnuIH.mo Sije. Jordi PujolPrexUkttte tfelin Generttlittít dr (titattwya

Pm>KÍ(£eieti> ifci Panlifieio O M ? * ^ / / » tieilft f V / / « / V ÏEccroo Sig. Cariwt Atiftl, » y Kaimiíl oAmÍMfseiatore ttt Spngiut premi» la Sunia SwieIÍCÍMM O e llev.nn> Móns. IJtu' s Mariinc * Ststttdh ;ifviïvscm·o tti Ttirra^onn e Prímatf « /"rettidente tlnllaVonferenxa l'/íisropalelll.in o Sig. Artu r MasPrimo mtnMra tíefía (k

I —

(k·nrraiilat ete Valalmtyalll.iiiï i Síjí.ra Núri a de <;is|M<r tMinixtro Unmmixlruzmm' (teiHilpfxHtitslitusionuli

Estemd'acordque per traduir untext no n'hi ha prou amb un dio-

cíonarí, que hi ha conceptes que sies tradueixen literalment poden in-duir a confusió. Però d'aquí a trans-formar un "consellerencap"enun" primo miftistro" hi ha un bon tros.A l'opuscle sobre l'exposició "Ger-minàbit", queia Generalitat ha mun-tat a! Vaticà (Palazzo de ia Cancelle-ria, dei 14 de setembre al 21 d'oc-tubre) per mostraria vida eclesial ca-talana deísegleXXicom el català haestat "vehicle d'expressió espiritual.

litúrgic i pastoral" (un intent imagi-nem, que algun dia un Papa parirencatalà), Artur Mas figura al comitèd'honor com a "primo ministro de-lia Generalitat de Catalunya", i Núriade Gispert com a "ministrodeH'Am-ministrazione e dei Rapporti Istitu-zionali". En italià existeix la paraula"consigliere", i si no els agradavaperquè té connotacions mafiosespodrien haver optat per no traduir elcàrrec, Perquè, és clar, equipararMas amb Tony Blair fa venir ganesde tronxar-se de riure, n

SUBSCRIU-TE A

1

Demaneu-les SOM ÚNICS!!!

Dades personals:

Nom i cognoms

Domicili

Població

CP Telèfon

Professió NIF

Formà de pagament

D Xec bancari adjunt

D Gir postal núm. . . . ,

D Domiciliació bancària

C/c 0 llibreta núm.Codi Entitat Codi Agència O.C. Número de Compte

Se subscriu al setmanari EL TRIANGLEper un any prorrogable sí no hi ha ordre en contrai per un import de 12.000 pessetes.

Editoria l Socioeconòmic a de Periodistes , SL el Sant Antoni Maria Claret 84-86, baixos - 08025 BARCELONA Tel. 93 458 64 10 - Fax Administració : 93 207 73 26

14 CONTRAPODER el triangle» 14.gener.2002

Microxip Un jutjat penal de Barcelona hacondemnat tres directius cte laconstructora Vanguard SA a pe-nes ote presó per un delicte cfim-

prudènciaarnb resultat de mort,fa d'un treballador d'una ETTa fi-nals de! 96- L'acció contra l'em-presa va anar a càrrec de CCOO.

Un condemnat pelcas 'Zona Franca'esdesfoga en un llibre

Ratsol dol Barco

Rafael del Barco es va passardos anys i vuit mesos entre

reixes després de ser condem-nat, als anys vuitanta, per col·la-boració en l'estafa del Consorcide la Zona Franca, el primergrancas de corrupció de la de-mocràcia que va tenir com a prin-cipal protagonista Antonio de laRosa, pare de Javier de ia Rosai pròfug de la justícia durant unabona pila d'anys. Malgrat elsmés de vint anys que han pas-sat des que va esclatar l'escàn-dol, les ferides no han cicatrit-zat, com ho demostra el fet queDel Barco hagi decidit ara es-criure i autoeditar un llibre titulatprecisament "Zona Franca". Estracta d'un feixuc volum de propde 900 pàgines en el qual es ba-rregen els noms reals amb elsde ficció, la qual cosa el conver-teix en únicament apte per aismolt entesos en la matèria, a

Alonso-Cuevillas,contradictori

El degà del Col·legi d'Advo-cats de Barcelona, Jaume

Alonso-Cuevillas, ha recorregutfa decisió del jutge que desesti-mava la denúncia interposadaen contra d'ell per una fantas-magòrica associació, còpia de laque l'advocada Avilés va pre-sentar a fiscalia. Alonso-Cuevi-llas ha demanat que s'obrin di-ligències per poder-se defensari que al final s'acabi arxivant.Unaactitud sens dubte poc habitual,com s'admet al propi recurs,però sobretot perquè en el mo-ment de t'arxiu, el 10 de de-sembre passat, Cuevillas va ferunes declaracions en què es fe-licitava per la decisió del jutge.

LA COMPANYIA RECALCA QUï JACALGUÏARRIBA ALS T IBbUNALb

*-j * i

Winterthu r fa for a empleat samb cànce r i embarassade sDues dones en estat de l'entorn més pròxim a l'antic president, un treballador amb un tumor a

l'estómac i una altra amb una mama extirpada figuren entre les 130 baixes negociades de l'any passat

V.S.- REDACCIÓ

' asseguradora Winterthur a Es-panya està portant a terme un

" . pla de contenció de la despesadesprés d'haver registrat pèrdues demés de 317 milions d'euros (55-774milions de pessetes) en els últims tresanys. Entre les principals mesures, comacostuma a passar, figura la reduccióde plantilla. Segons va declarar ïoctu-bre passat el president de WinterthurInsurance, César Bardají, al llarg de2001 s'han registrat a l'empresa 130 bai-xes negociades (sobre un total de2-3oo).El que no va dir és que en aquest gruphi ha, pel cap baix, dues dones que es-taven embarassades i dos treballadors(un home i una dona) que estan sotatractament mèdic a causa del càncer(d'estómac i de mama). Per totes ellesserà una mica més difícil que per la res-ta trobar una nova feina, però la novadirecció de la multinacional suïssa nos'està per romanços.

El cas de les dues embarassades téuna segona vessant. Totes dues for-maven part del que es podria dir ïen-tornmés proper de Tantic president, Jo-

sep Cercós, que va ser relegatper la casamare (Crèdit Suisse) auna presidènciahonorífica ara fa un any i que el se-tembre passatva decidir abandonar de-finitivament la companyia en la que ha-via treballat durant 38 anys: es tractade la seva antiga secretària i de la donadel seu antic director de comunicació,el qual també va ser despatxat per Bar-dají a les poques hores d'assumir el cà-rrec de CEO (Chief Executive Officer).Winterthur també ha suprimit algunesactivitats que considerava supèrfluesper al negoci principal, a més de defi-citàries. Entre aquestes figura el "quiosk-win" i el "wincafé", un quiosc (que s'harellogat a un tercer) i un restaurant si-tuats aí Illa Diagonal i que, casualment,regentava lexdona de Cercós.

Apreguntes d'ELTRIANGLE, Win-terthur ha admès ïexistència d'aquestsacomiadaments, però ha recalcatal seufavor que en tots els casos s'ha trobatuna sortida econòmica negociada i queno ha calgut mai arribar als tribunalsni hi ha cap litigi pendent La direccióde la companyia no ha cregut necessa-ri recórrer a un ERO (Expedient de Re-gulació d'Ocupació) per reduir planti-

lla, però en tot cas ha permès que fa-menaça de ïacomiadament col lectiues palpés en ïambient, la qual cosa hafacilitat, sens dubte, les baixes incenti-vades. Fa uns mesos, va circular pelsordinadors de la companyia un mis-satge anònim en el qual es criticava "eldespotisme del Cèsar" [Bardají] i esdeien coses com que "les llargues llis-tes d'acomiadaments fetes per jefed-ttos acóllonits per salvar-se ells primersi els seus amics proven que la por i lar-

L'estud i sobr e la qualita t delshospital s catalan s és un camelo

REDACCIÓ

r.z. " l comitè de treballadors delConsorci Sanitari del Mares-

, ',, me ha emès un informe en elqual es desqualifica el suposat estu-di d'una consultora nord-america-na segons el qual onze dels vint mi-llors hospitals espanyols són a Cata-lunya. Al comunicat es donen prouarguments com per desconfiar d'a-quest estudi, que va ser difós a mit-jans del passat mes de desembre ique va servir per donar una notíciapositiva sobre la sanitat catalana pre-

cisament en un moment de fortesmobilitzacions entre els treballadorsdels hospitals concertats (XHUP).La Vanguardia, sense anar méslluny, ho va publicar en portada.

Entre els arguments aportats pelstreballadors sanitaris del Maresmedestaca el fet que l'autora de l'estu-di, Iasist (filial de Solucient Inter-nacional), fos una empresa que finsa l'any 97 havia estat vinculada alConsorci Hospitalari de Catalunya(CHC), un grup privat presidit perRamon Bagó (exalcalde convergentde Calella i exdirector general de Tu-

risme i recentment guardonat ambla creu de Sant Jordi) que, a travésde CHC Consultaria i Gestió SA i

bitrarietat ja estan a Winterthur, i si no,per què especular amb fer fóra perso-nes necessàries i no els paràsits deluxe?". Segons sembla, aquesta por estàsobretot instal·lada entre el personalfemení en edat fèrtil, estiguin o no apa-rellades i tinguin o no intenció de te-nir descendència. El missatge tambéposava en dubte que amb aquestes me-sures es millorin els resultats, ja quesuposen un empitjorament del servei;però això, el temps ho dirà. n

amb una mínima infraestructura,gestiona un bon nombre d'hospi-tals. De fet, Iasist només avalua elscentres que abans li compren un de-terminat programa informàtic, i esdóna la circumstància que entreels suposadament millors centrescatalans, la major part estan gestio-nats per CHC. A més, un alt execu-tiu de CHC, Raimundo Belenes, estàcasat amb la directora general d'Ia-sist, Mercè Casas.

Els treballadors també recordenque, segons la mateixa agència, l'any2000 Catalunya tenia catorze dels20 millors hospitals estatals (unadada que els diaris no van apreciar),i critiquen els indicadors utilitzatsper l'avaluació dels centres, que escentren en la rendibilitat econòmi-ca, però, per exemple, no tenen encompte el nombre de reingressos nila mitjana de temps que els pacientss'estan en una llitera abans de po-der accedir a un lli t hospitalari, H

el triangle » 571 18.febrer.20021 CONTRAPODER 09

Microxip Cfaoo Días ha informat que ei mi-nistre Arias Canete ha introduïtdins eis pressupostos de l'Estatuna partida de 10,8 milions d'eu-

ros per ajudar el sector taurí, i re-corda que la seva dona explotatoros de lídia. Una campanya de-mana la retirada de ta partida.

Ï h [ tJ{ ; , N H i j |t i «.-s y«f~

Nou assal t convergen t perquedar-s e amb l'Alianç aEls 203.000 socis d'aquesta històrica mútua són un mercat molt llaminer

que atrau els interessos dels "taurons" que controlen la sanitat catalana

REDACCIÓ

'Aliança és víctima d'un nou in-tent de control per part dels for-tíssims interessos que es mouen

en les bambalines de la sanitat i el mu-tualisme convergent a Catalunya.Aquest cop, ïexcusa per justificar l'in-tent de "cop d'Estaf ha estat burda iinversemblant. A través de les pàgi-nes de La Vanguardia, els consellers deSanitati Economia han dirigituna ofen-siva mediàtica que buscava, com a ob-jectiu prioritari, preparar el terreny pera la intervenció de la Mútua i l'es-capçament de la "cúpula rebel" que di-rigeix lentitat, personificada en la sevapresidenta, Susanna Martín, i el seu di-rector general, Ramon Carranza. L'ex-cusa: una suposada "doble facturadó"que, d'altra banda, va ser impulsada perla pròpia Generalitat arran de la pri-mera crisi de la Mútua, a íany 1992!

Des de fa tres anys, el Servei Catalàde la Salut, depenent de la conselleriade Sanitat, està escanyant, de maneradeliberada, l'Aliança, retardant els pa-gaments acordats en virtut del Pla deViabilitat signat a finals de 1998 entrela Generalitat i la Mútua. A més, el noucentre sòcio-sanitari construït a PareClaret no ha rebut cap mena d'ajudapública, tot i les promeses fetes, i s'hananat tallant els convenis que feien pos-sible la tradicional presència a comar-ques de TAliança. Ara, ésapuntdeper-dre, per decisió política, la gestió de l'-hospital de Vielha.

Què té ÏAliança que concita tantesambicions i una intervenció tan des-carada i sorprenent dels consellersEduard Rius i Francesc Homs? l!A-liança té 203.000 socis -és la mútuamés important de Catalunya—i un re-marcable patrimoni immobiliari. Un"fons de comerç" molt llaminer pels"taurons" que durant el llarg mandatconvergent han parasitat la sanitat ca-talana. "Pesos pesants" de l'entramatempresarial pujolista, com ara RamonBagó (grup SERHS i Consorci Hospi-talari de Catalunya), Carles Sumarroca(EMTE, Teyco, General Lab...) o Joseplluís Vilaseca (Agrupació Mútua, Fe-deració de Mutualitats de Catalunya...)tenen substanciosos interessos en elmercat assistència! que ha prosperat al'òrbita de la Generalitat.

En els últims mesos, Carles Suma-rroca ila direcció de l'Aliança han man-

i- Ï

* *

"

El conseller Eduard Rius: la Reus connection.

tingut un duríssim pols a compte delcontracte abusiu que General Lab te-nia amb f entitat -heretat dels tempsen què la Generalitat tutelava la Mú-tua-, on ocupa fins i tot unes de-pendències alhospital del Sagrat Cor.La independència de l'equip que diri-geix ÍAliança Tha portat també a un fortenfrontament amb els òrgans de go-vern de la Federació de Mutualitats deCatalunya, institució "ocupada" peruna espessa trama d'interessos para-convergents que presideix MontserratPinyol.

Què hi ha al darrera d'aquesta ofen-siva sense precedents, després de l'in-tent fallit d'Unió Democràtica d'"as-saltar" la Mútua des de la conselleriade Treball? En l'escenari del postpujo-lisme s'està configurantun importantgrup financer a l'ombra per tal decontrarestar la previsible hegemoniade les esquerres a la Generalitat. Lesmútues serien la base econòmica i lo-gística d'aquest "poder convergent".Des d'aquesta perspectiva, lassalt alA-liança és una peça fonamental.

L'empresa GeneralLab, de CarlesSumarroca, haparasitat durant anysl'entitat mutualista

El conseller ,Jose p Prat i ellobbyúe Reus

Reus és l'epicentre d'una cu-riosa connexió geogràfica que

controla bona partdeí "pastís" dela sanitat catalana. De Reus és Jo-sep Laporte, primer conseller deSanitat de la Generalitat, i de Reusés Eduard Rius, l'actual conseller.L'exalcalde de Reus, Josep Abe-lló, és fundador, expresident i al-ma màter del Consorci Hospitala-ri de Catalunya, organització se-mipúbüca que gestiona una muniód'hospitals comarcals. Per la seva .banda, el segon tinent d'alcaldede Reus, Eduardo Ortiz, és el pre- Isident de l'empresa Grup et'As- Isistència Sanitària i Social (SA- IGESSA), que obté substanciosos icontractes del Servei Català de la !Salut (SCS) per fer-se càrrec de di- Iversos centres assistencials del Isud de Catalunya. Com a "cirere-ta" del pastis hi trobem Josep Prat,actual director de l'SCS i que, ambanterioritat, havia estat gerent deSAGESSA i exadmintstrador delConsorci Hospitalari de Catalunya.Uns parlen de lobby. Altres deReus connection. Hi ha qui ho con-sidera una "màfia".

» Reservat

Un expert en "crisis" a Lear Corporation

Entre les persones que donen lacara per Lear, la corporació que

pretén tancar la seva factoria de Cer-vera, destaca Agustí Farré, perio-dista nascuta Figueres i vinculat du-rant anys als mitjans públics de laGeneralitat. Farré es va fer un nomcom a locutor-alguns el recordencom a "lector del parte"- de RNEen el tardofranquisme. Després,Jordi Pujol va fitxar-lo com a direc-tor de Catalunya Ràdio -durant untemps va tenircom a adjunt CarlesVitarrubí-i el conseller Max Cahnerva incorporar-lo al seu departamentcom a director general de Mitjans

de Comunicació. En l'actualitat, Fa-rré exerceix com a consultor d'em-preses, especialitzat en gestió desituacions de crisi, fins alpunt quefa de professor d'un curs de post-grau de la Universitat Ramon L·luil;que tracta sobre conducció de cri-sis empresarials per minimitzar elseuimpactemediàtic. De moment,Farré ha fracassat en aquest objec-tiu, ja que l'alarma que ha generatel tancament és evident, però al-menys ha recuperat protagonisme,perquè surta la foto de les reunionsde l'empresa amb els sindicats.D'això se'n diu donaria cara. B

Els jutges de pau, en peu de guerra

E ls més de 600 jutges de pauque hi ha a Catalunya porten

una emprenyamenta monumen-tal. La raó: Hisenda s'ha dedicat afer "paral·leles" a tots aquells quel'any passat es van negar a declararen l'IRPF les quantitats ingressa-des perla seva tasca. Resulta quel'any 2000 el ministeri de Justíciava decidir que aquests diners(30.000 pessetes al mes, en et mi-llor dels casos) deixaven de ser con-siderats "retribucions per despe-

ses" per passar a tenir el concep-te de salari... sense que això com-portés una equiparació amb el mí-nim interprofessional, o que a par-tir d'ara es paguin les vacances 0les baixes per malaltia. Els jutgesde pau catalans van presentar re-curs contenciosa l'ordre ministeriali van enviar cartes de protesta al mi-nistre, però davant la que els estacaient, n'hi ha que aposten per ac-cions més contundents. Una vagade jutges de pau seria la caraba! Q

Impugnada la junta de Picking Pack

Un accionista de la companyiaPicking Pack, emprenyat pels

tripijocs de la família Bonomi, hadecidit portar als jutjats la darrerajunta general, celebrada eljüny del'any passat, i demanart'anul·lacióde diversos acords aprovats. Pic-king Pack ha tingut en els últimsanys un estranyíssim comporta-ment a Borsa, amb pujades i bai-xades vertiginoses que no s'adiuen

en res amb la marxa dels seus ne-gocis, d'altra banda força "fantas-magories". La sospita que els Bo-nomi, uns italians afincats a Bar-celona, són uns espavilats senseescrúpols que han arruïnat moltsinversionistes amb projectes farvtasiososque mai es fan realitat pla-na darrera la denúncia que ha pre-sentat aquest accionista al jutjatdel Prat de Llobregat.

Moció de suporta EL TRIANGLEa Torrelles

Torrelles de Llobregat serà élprt-mer Ajuntament (de fet, la pri-

mera institució) en el qual es de-batrà una moció de suport a ELTR IANG LE per la recent sentència;del Suprem que ens condemna apagar 25 milions a rexconsélIérÇu-llell, situant el dret a l'honor per da-munt del dreta la informació. Serà,si res no ho impedeix, enelplequesecelebra aquest dimarts 19 ales20,30 hores, a instàncies del grup

municipal del PSC-PMC, actual-ment a l'oposició. Aquest munici-pi del Baix Llobregat, d'uns 3.200habitants, està governat per una co-alició formada per uns indepen-dents (Poble i Progrés! iCiU. No caldir que desd'aquídemanemelvotfavorable a la mocíó,però, al margedel resultat final, la iniciativa (en laqual es proposa també la subs-cripció al setmanari) ja suposa pernosaltres tot un honor. 0

» £ / Triangle Núm. en

Microxip Entren/surten

25.novembre.2002 CONTRAPODER 09

A la vegada que s'anunciava la dins o a fora, per aquest parellpossihlesortida de Luis Roldàn (màxims exponents de la cultu-deia pressó, un jutge dictava el radel "pelotazo") lacondemnareingrés de Javier de la Rosa. A de la societat és de per vida.

Denúnci a » "Les dades són fàcilment alterables i manipulables"

El rànquin g dels millor shospital s és una enganyif aEls treballadors d'un dels centres sanitaris que sempre ha sortit premiat

demanen que el Congrés i el Senat investiguin la metodologia de l'estudi

Vícto r Saura BARCELONA

Elcomitè de Treballadors del Con-sorci Sanitari del Maresme i elsindicat CATAC-CTS han

adreçat sengles escrits de queixa a lescomissions de Sanitat del Congrés idel Senat en els quals demanen ques'investigui la metodologia dels pre-mis "Top 20", organitzats per la con-sultora privada Iasist des de fe tres anysi que premien els suposats vint millors

. hospitals de FEstat També demanenque adverteixin el ministeri i les dife-rents conselleries del ram de fescassafiabilitat que té aquest llistat. Segonsels treballadors de fhospital de Mata-ró —guardonat, per cert, a totes lesedicions-, el Top zo" només amagaun negoci i una operació per captarclients. No obstant això, fins ara ha ob-tingut un notable ressò mediàtic.

Al seu escrit, els sindicalistes re-marquen que les variables en les qualses basa la puntuació d'Iasist són "fà-cilment alterables i manipulables"."Un hospital pot complir a la perfec-ció els indicadors del Top 20 -es diu-i al mateix temps estar oferint una de-ficient atenció sanitària i una sobre-explotació dels recursos humans". Perexemple, es valora f índex d'ocupació,però no es controla els pacients que es-peren a ingressar a urgències o en "llit svirtuals"; s'avalua l'estada mitjanad'hospitalització, però no el nombrede reingressos; i es té en compte l'ín-dex de mortalitat, però s'obvia quemolts dels hospitals premiats acostu-men a derivar els malalts terminals aaltres centres sociosanitaris abans dela seva mort L'escrit es completa ambun ampli dossier que conté diversosarticles d'experts que critiquen aquestmètode d'avaluació mode in USA.

A banda, Iasíst només audita elscentres que voluntàriament s'hi apun-ten (i que faciliten les dades), els qualssón una minoria. Dels 802 hospitals

Iasist fa negoci en elsopar-gala d'entregade premis i als quihan perdut els ofereixels seus serveis

HHÏSE8I lïr r i

-> L'hospital de Mataró, premiat a les tres edicions del Top 20, el gestiona el CHC.

de f Estat, en l'edició d'aquest any hanparticipat 143 (un 17,8%). El 2001 vanparticipar 133 i el 2000,140 hospitals.Aquests paguen per assistir al sopar-gala d'entrega de premis (380 € perpersona!) i Iasist ofereix els seus ser-veis als hospitals "perdedors" perquèfany següent millorin els seus resul-tats. En resum, un negoci. La confu-sió es produeix quan la premsa "se-riosa" titula "Nueve hospitales catala-nes estan entre los 20 mas valorados deEspana por su eficàcia" (La Vanguar-dia, 4.10.2002)0, com va passaraTúl-tirn debat de Política General, quan elmateix Jordi Pujol posa aquest estudicom a mostra de la seva bona gestió.

Domin i catal àDe fet, un altre dels aspectes que haaixecat protestes arreu de l'Estat ésaquesta abundància de guardonats ca-talans, fet que ha provocat una tendèn-cia decreixent. Iasist pertany a la mul-tinacional nord-americana SoludentInternational, que la va comprar alConsorci Hospitalari de Catalunya{CHC). Entre els 60 premis que hadonat en aquests tres anys, 33 han anata pararà centres catalans (i3el2ooo,11 el 2001 i 9 el 2002), dels quals 17estaven gestionats per CHC, com elshospitals de Vic, Mataró, Olot i Valls.

En realitat, la major part de pre-miats, catalans o no, són centres pú-blics amb gestió privada, ja que un delsratis de valoració és el cost per unitatde producció, en el qual guanyen cla-rament els hospitals que ofereixen pit-jors condicions laborals als seus em-pleats i extemalitzen més serveis.

Multinaciona lal serve i dei atransversalita t

asïst la va crear el 1991 I'l MAS (Ins-titut Municipal d'Assistència Sa-

nitària), amb un 40%, i el ConsorciHospitalari de Catalunya (CHC), ambun 60%, patronal hospitalària con-trolada pel transversalrsme sòcio-convergent que encarnen l'exalcal·de de Reus, Jose p Abell ó (PSCï, il'exalcalde de Calella, Ramo n Ba-gó (CDC). El 1997 la van vendre aHCI Sach (actualment, Solucient Irvternational), però la seva directorageneral, ara i abans, sempre ha es-tat Merc è Casas, la qual anterior-ment havia dirigit l'Institut Munici-pal de Salut de Barcelona. Casasestà casada amb Raimo n Belen es,primer director de CGest Sf (l'actualCHC Consultoria i Gestió) i actual-ment conseller delegat de l'IMAS,un curiós intercanvi de papers. L'any94, Sanitat va pagar 5,2 milions depessetes a Iasist per dos estudis so-bre la Vall d'Hebron (informe Ridao) .

A la premsa, Casas ha negat queel "Top 20" sigui un rànquing, però,com diuen els treballadors al seu es-crit, eí mateix nom fomenta aques-ta idea, i la manera com es presen-ta fa l'efecte que e!s hospitals queno surten a la llista, encara que nos'hi hagin presentat, són pitjors, n

» Reservat

L'enquesta del CiS estàfeta a la mida de Mas

Lf enquesta del CIS feta pública la setmana passada està farcida de, "trampes", almenys pel que fa referència a Catalunya. El "cor-

pus" electoral consultat a casa nostra va ser de només 920 perso-nes, amb un marge d'error del3,3%. Experts en demoscòpia que hananalitzat la "lletra petita" de l'enquesta han assenyalót a EL TRiAN-GLE que, mentre el rècord de vot a CiU i ERC en anteriors eleccionsestà molt sobrerepresentat. en canvi el que afecta a PSC i PP ha es-tat deliberadament disminuït. En la intenció de vot direce, CiU perd2,2 punts, mentre que el PSC en perd 0,2 i ERC en guan-a 1,7. Fentles correccions habituals, els tècnics conclouen quelaltcturamésajustada dels resultats és que el PSC seria el partit més votat, ambtres punts d'avantatge sobre CiU, que perdria un 4% dés votantsen relació als comicis de 1999. També és molt esbiaixaía la inter-pretació dels resultats d'ICV, tota vegada que no es contenpla quees presentarà en coalició amb EUiA a les pròximes autonmiques.Val a dir que totes les enquestes fetes públiques durant l'ny 2002certifiquen la victòria deMaragall . Només la que s'ha donas conèi-xer del CIS i la que va encarregar CiU diuen que guanyarà Arti r Mas.

Frances c Hodesaparici ó del PP a Cat

No és Marian o Rajoy , ministre de la Presidència, el "pare "le laidea. Ja fa anys que alguns estrategues d'Unió Democràtic re-

menen la proposta de convertir el partit de Carrasc o i Formigur aen sucursal única de! PP a Catalunya, de la mateixa manera queioés la UPN a Navarra o la CSU de Baviera en relaciòa la CDU alemana.Però no fa massa, l'actual conseller d'Economia i Finances de la (3-neralitat, Frances c Homs , va exposar la mateixa proposta exteni-va a CiU -que Artu r Mas s'ha encarregat de rebutjar amb grans e-carafalts-davant Fernand o Bécquer , estret col·laborador del presdent del Senat espanyol, Jua n Jos é Lucas . En aquell moment, l'cferiment del conseller de CiU va ser rebutjat amb i'argument que "sels del PP marxem de Catalunya, ens serà molt difícil tornar-hi".

L'exconselle r Eduar d Rius tr .refug i a l'hospita l de Sant Pau

Entre els membres del comitè d'empresa de l'hospital de SantPau es dóna per segur que l'exconseller de Sanitat Eduar d Rius

substituirà ben aviat el també exconseller Jose p Laport e com a pre-sident de la Fundació de Gestió Sanitària, una mostra més que quimana a l'hospital no és ni l'Ajuntament ni l'Església, sinó la Genera-litat. Rius obtindrà així la recompensa a les amargues llàgrimes ves-sades durant l'acte de relleu: salari de diputat + salari d'assessor delnou conseller + salari de Sant Pau. No es queixarà! Per cert, que escomenta que el seu successor, Xavie r Pomes , està duent a termeunes tries de fes que en sentirem a parlar...

El tex t sobr e terrorism e dividei xprofundamen t l'episcopa t catal à

El document sobre terrorisme aprovat per la Conferència Episco-pal en vot secret (63 a favor, 8 en contra i 5 abstencions) ha mos-

trat una profunda divisió entre els bisbes catalans. Es dóna per des-comptat que van votar en contra tres dels quatre prelats bascos i elquart probablement es va abstenir. Hi ha dotze bisbes catalans. Pertant, els números canten: cinc en contra (quins?), quatre es van abs-tenir (quins?) i tres (quins?) van votar a favor d'un text que, a bandade condemnar ETA, aspecte en el quai hi havia unanimitat en el Ple,diu que qüestionar la sobirania d'Espanya és "moralment rebutja-ble". Els sectors més compromesos de l'Església i ciutadans en ge-neral han mostrat ei disgust per la "deserció" de tres pastors i la" se-mideserció" d'altres quatre i volen que els bisbes es defineixin,

10 i CONTRAPODER // DRETS SOCIALS | » » Triangle \ Núm. 693 26.juliol.2004

En plena ressaca de la polèmica sobre l'euro pervisita mèdica, la consellera Geli ha anunciat lainversió de427 milions d'euros per la creació oreforma de vuit nous ambulatoris a Barcelona.

Laboral » Expert Polímers, a l'Arboç

Una protest a acaba ambun detingu t i quatr e ferit s

REDACCIÓ

El conflicte laboral a l'empresade components de ïautomòbilExpert Polímers, a TArboç (ve-

geu ELTRIANGLE 692), s'ha enve-rinat completament. Dimecres de lasetmana passada, la intervenció dela guàrdia civil per permetre l'entra-da de dues treballadores d'ETT, a quiel piquet informatiu havia barrat elpas, va donar peu a una batalla cam-pal que es va saldar amb quatre fe-rits (un dels quals va necessitar unaambulància) i la detenció del secre-tari general de la CGT al Baix Pe-nedès, Pedró Duque, posteriormentposat en llibertat amb càrrecs.

Els fets són molt diferents segonsqui els explica. D'acord amb la ver-sió de la guàrdia civil, les personesque formaven el piquet, al voltantde trenta, no només impedien el pasde les treballadores, sinó que van pro-ferir diversos insults als agents (deïestil: "La època de Franco ya acabo,fascistas!"), la qual cosa va provocarque aquests sol·licitessin reforços.Mentre intentaven entrar, primerDuque i després tot el piquet s"hau-

-> Pedró Duque, CGT Baix Penedès.

nen abraonat sobre els agents, "es-cupint, donant patades, trepitjadesi agafades".

Per la seva banda, la CGT negaque hi hagués cap provocació, ex-trem que coincideix amb dos infor-mes dels vigilants de l'empresa quevan presenciar la càrrega. En un co-municat, el sindicat afirma que lasubdelegació del Govern a Tarrago-na els va assegurar que no tenia capnotícia del que havia passat finsque van rebre la trucada de la CGT,i demana la separació del cos delsagents implicats. Per aquesta set-mana, han convocat noves jornadesde vaga i una manifestació.

Beques per "barons catòlics" que notinguin "defectes físics ni psíquics"

lw . i l (. i· lcci* -l i" l * v i \ i i u

i'-

1 * * J *

I Inlectord'ELTRIANGLEensco-\J munica que ha rebut una ofertade beques amb unes condicionsque, aparentment, vulneren la lega-fitat perfets cantons Les ofereix elBealColegio de Espanas Boloma, 1són en exclusiva peravaronscato-l ics," de conducta irreprensible" 1que no pateixin ^çnfermedadn/cfe-

fectofisicoopsíquicoincompatiblecon el ejercicio de las funciones co-rréspondientes"'[www.bolonios.it.Enunaaltraweb(wwwbecas.com)això es rebaixa a " enfermedad cró-f?/caoconíapGsa'',Elrectord'aquestReaiColegioesdiuJoséGuillerm oGarcía Valdecasas , uns cognomsquefanquetotencaixi.H,

Sanitat » La transversal socionvergent continua controlant el sector

Malesta r al triparti t per lapropost a de l'eur o sanitar iLa paternitat de la idea s'atribueix al director del Servei Català de la Salut,

Carles Manté, durant deu anys representant d'una patronal hospitalària

REDACCIÓ

L a idea, llençada per la consellerade Salut, Marina Geli, de pagarun euro per visita mèdica, que

s'afegia a la del cèntim sanitari de labenzina, ha provocat un fort malestaren membres dels partits del Govern imolt especialment en el PSC. El par-tit no ha donat un suport explícit a laproposta, però sí a la consellera, davantïenuig que la polèmica ha provocat enïentom del president de la Generali-tat, Pasqual Maragall. Segons fonts so-cialistes, al partit s'ha arribat a la con-clusió que "el problema" no és ella, sinóel seu equip, en part heretat de l'ad-ministració convergent.

Aquestes fonts apunten que ïequipque ha hagut d'assumir Geli és la flori nata de l'anomenada transversal sa-nitària sociovergent, personificada enl'actual director del Servei Català de laSalut (SCS), Carles Manté. Conside-rat l'ideòleg de l'euro per visita, du-rant deu anys Manté va ser el directorgeneral del Consorci Hospitalari deCatalunya (CHC), patronal que agru-pa els hospitals municipals de Cata-lunya, i que presideix l'exdiputat so-cialista i exalcalde de Reus Josep Abe-lló. Per sota d'aquest, hi ha un insigneconvergent Ramon Bagó, exalcalde deCalella i exdirector general de Turis-me, presideix la societat que agrupales empreses del CHC: Consorci Hos-pitalari de Catalunya SA. Bagó és tam-bé president del Grup Sehrs, que pro-veeix de serveis a molts d'aquests hos-pitals municipals (càtering, neteja,etc.). De fet, Bagó forma part d'un re-duït grup d'empresaris vinculats o pro-pers a CDC que ha gaudit d'una rela-ció privilegiada amb el departamentde Sanitat. Entre aquests, Carles Su-marroca (General Lab, Hospital Ge-neral), Jaume Roma (Codeh), JosepMari a Via (Gesaworld), Albert Núnez(Fisiògestión) i Jordi Setoain (Cetir).

> A dalta, Marina Geli i Carles Manté. A sota, Josep Abelló i Boi Ruiz.

Com a director general de CHC,Manté ja havia proposat que els pa-cients paguessin pel menjar mentreestiguessin ingressats o fins i tot queabonessin cinc euros al dia per esta-da alhospital. Ara, coma número dosdel departament de Salut, havia con-vençut la consellera, metge de pro-fessió i amb escassa experiència en elmón econòmic, que l'euro sanitari re-bria el suport no només del CHC sinótambé de í altra gran patronal, la UnióCatalana d'Hospitals (CHC), que di-rigeix Boi Ruiz, un bon amic de Man-té, i del mateix Col legi de Metges, lacúpula del qual sempre s'ha conside-ratmoltproperaaïentorn convergentLa variable que Manté no havia con-siderat era la resposta de la societatcivil. Això ha moltestat especialmentel conseller d'Economia, Antoni Cas-tells, a qui havien assegurat el ple su-port del sector sanitari, i que, desprésde Geli, és a qui més està desgastantla polèmica sobre la manera com re-soldre el dèficit sanitari.

D'altra banda, Josep Abelló mantéuna bona amistat amb ïavui presidentdel Parlament de Catalunya, el repu-blicà Ernest Benach, que va ser regi-dor de Reus i president de ÏHospitalUniversitari Sant Joan de Reus. Pot-ser això explica la reacció inicial del lí-der d'ERC i també íntim de Benach,

Josep lluís Carod-Rovira, el qual d'en-trada va declarar que era una mesuraa estudiar, si bé després ha preferit notornar a referir-se a ïassumpte,

'Reus connection'Una de les prioritats de Carles Man-té en el seu nou càrrec va ser buscaruna sortida al seu predecessor, EnricMangas, a qui va nomenar directordel Consorci Sanitari de Barcelona,una manera d'assegurar-se que rebriaun tracte equivalent davant d'un even-tual canvi polític. Aquesta manera defer no és cap novetat en el sector. El di-rector de ÏSCS anterior a Mangas, Jo-sep Prat, és avui assessor de ÏAjunta-mentde... Reus. Aixínoésextranyquepels passadissos de la conselleria s'es-colti dir que "aquí no ha canviat res,els que abans venien de visita ara te-nen despatx, i els que tenien despatxsón els qui ara vénen de visita".

Mentrestant, els diputats del tri-partit més experimentats veuen ambpreocupació com la consellera de Sa-lut s'està cremant amb mesures im-populars, a la vegada que sembla in-capaç d'afrontar altres propostes quepodrien moltestar el poderós lobbi sa-nitari i farmacèutic, com la recepta-dó de medicaments per unitats o lafi dels contractes exclusius a deter-minats proveïdors.

08 GONTRAPODER//PODERS Triangle Núm.69s 6.setembre.2004

Microxi p Si <ilgun. i cos a ri'uiil havi a de temr In comissi ó dr> I' 11 M ora pordeixa r Aznar hen retrata t Ara ,ppro , s'h j ronfirma t quu ni PP

n i fSO t demnndra n rjundccl an Font s socialiste s diue n quenomé s sorviru í pt*r senti r mr smentide s Si, voli' m son tir les

Mas tira de lobiper fer-se la fotoamb John Kerry

Està clar que la compra d'in-fluències a través dels ano-

menats lobis funciona prou béals Estats Units, tot i que a JoséMaria Aznar no li sortís fa juga-da amb l'assumpte de la famo-sa medalleta.Peròa altres sí queels ha funcionat: per exemple aArtu r Mas, que el passat mesde juliol va aconseguir que li fes-sin un raconetcomaconvidatenla convenció del Partit Demò-crata dels Estats Units-que vaservir per entronitzar John Kerrycom a presidenciable-, això sí,pagant 5.000 dòlars a un "grupinfluent" que va fer les gestionsoportunes, com explica el diarielectrònic Elconfidencial.com.Segons ta web, Josu Jon Imaz,que també hi era, va haver de pa-gar el mateix queel líder conver-gent. Encanvi,AnaPaladoil'eu -rodiputat socialista Enriqu e Ba-rón hi van anarsense rascar-se labutxaca, H

L'alcalde deLlívia es passad'Unió a ERC

E ls màxims dirigents d'Uniói d'Esquerra, Jose p Anto -

ni Duran i Lleid a i Josep LluísCarod-Rovira , van fer un in-tent de flirteig la setmana pas-sada amb un dinar plegats, unatrobada presumptamentd'incògnit però "casualment"caçada per un fotògraf de LaVanguardia. Pel que sembla,la cosa no ha passat de gestde cara a la galeria perquè, perara, l'únic acostament de po-sicions entre ambdues for-macions polítiques l'ha prota-gonitzat l'alcalde de Llívia {laCerdanya), Jose p Pous , queel mateix dilluns de la setma-na passada anunciava que esdonava de baixa de militànciadel partit de Duran i s'af iíiavaal de Carod .

Pous diu que hò ha fet per"sentiment nacionalista" i"perquè el vaixell de CiU s'en-fonsa sense remei", peròsembla bastant clar que al dar-rera de la maniobra hi ha iesfortes tensions entre CDC iUnió a la Cerdanya, barallatsarran de la composició delConsell Comarcal, o

Secto r negoci s » Un dels empresaris forjats sota el paraigua convergent

El gru p Seriïs de RamonBagó deslocalitz a a Turqui aEl qui fou alcalde de Calella i director general de Turisme en el primer Govern de Jordi Pujol anundala compra d'una agenda de viatges i la creadó d'un hotel a aquell país perquè la despesa és menor

REDACCIÓ

El grup Serhs, que passa per ser elhòlding capdavanter deia indús-tria turística de Catalunya, ha

anunciat que traslladarà part de les se-ves activitats a Turquia. De momenthan fet saber que construiran un hoteli Ramon Bagó, president del grup em-presarial, ha reconegutobertament, cal-culadora en mà, el motiu del procés dedeslocalització: una instal lació hote-lera a terres turques costa un 30%menys que a Catalunya, mentre queIestalvienmàd'obrapotassolirel8o%,i en alimentació el 70%. Igualment, afinals d'agostSerhs va tancatla comprad'una de les principals agències de viat-ges turques, CasioTours, adquiridapergairebé un milió d'euros. Aquest de-sembarcamentaíaltra banda delaMe-diterrània se suma als interessos que elgrup té al Marroc i al Brasil.

Encara no fa un any, en una entre-vista al diari El Punt què formava partd'una sèrie dedicada al comiat de JordiPujol, Ramon Bagó es desfeia en elo-gis deïexpresidentidefinia la Catalunyapujolista gairebé com un paradís perïempresariat Ara, però, les coses hancanviat. Després d'un estiu marcat perla crisi del sector, davant de la com-petència de nous mercats que reben-ten preus amb l'oferta de sol i platja,Serhs, un dels motors de la indústriaturística del país-que va declarar unafacturació de 365 milions d'euros lany2003-, deddeix apostar fort per la des-localització justament cap a un d'a-quests nous competidors emergents.

Bagó, que es vanta de ser bon amicpersonal de Pujoliconvergentde la pri-mera hora, és un perfecte exempled'empresari que ha anat fornint el seu"imperi" a base de xudar d'una admi-nistració en la qual ell mateix riha ocu-patresponsabiÈtats. Eli975,ambCris-

. ,

» Fa un any, Bagó deia a ElPuntque Pujol deixava una Catalunya empresarialment sòlida. I ara, a Turquia hi falta gent.

fe les pn

tóbal Villegas i Josep Janer, va crear lacooperativa Serhs, amb seu a Callella,ciutat de la qual Bagó va ser alcalde con-vergent entre 1979 i 1991.

El 1980, va ser nomenat director ge-neral de Turisme enel primer Governpujolista, càrrec que deixa 611984. Benaviat van començar a caure-li del celcontractes deia Generalitat Primer vaser ledíció d'opusdes turístics; més en-davant va aconseguir la concessió delservei de càtering de les presons tute-lades pel Govern català per a la seva fi-lial Cuina Serhs SL Només del de-partament de Justícia va rebre més de10 milions d'euros en contractes pú-blics entre 1991Í1995, molts d'ells ator-gats sense cap mena de concurs pú-blic. S1996, quan el grup Serhs jaha-via entrat de ple en el negoci dels viat-ges organitzats, li va arribar un altrecarameletïadjudicaciódels desplaça-ments dels convidats perla Generali-tat al Saló Internacional de Turisme,que curiosament també presidia Bagóen aquell moment

Paral lelament va anar fent forat

en un altre sector també prou nodritper la mamella pública: el sociosani-tarLAprofitantla seva bona posició coma responsable del Consorci Hospita-lari de Catalunya (agrupa els centresmunicipals de Catalunya), del qual haestatvkepresident, conseller delegat ipresident en diverses etapes, es va de-dicar a crear tota una sèrie d'empre-sesde serveis-càtering, bugaderia, ne-teja, assistència a la gent gran- que te-nien gairebé com a únic client el de-partament de Sanitat Tot això coinci-dia amb l'època en què la conselleriaestava dirigida per Xavier Trias, mar-cada per la política d'extsemalització aempreses privades de bona part delsserveis per a hospitals i centres d'as-sistència, una estratègia continuadaper Eduard Rhis de la qual se'n van be-neficiariforça alguns empresaris filo-convergents, com Albert Núnez, Car-les Sumanoca i el propi Ramon Bagó.

Potser com a agraïment a tots elsserveis prestats, al fàctòtum del grupSerhs li van concedir el 2002 la Creude Sant Jordi, Q

De cooperativ aa empres apatriarca l

Tot i que de portes enfora elgrup Serhs encara manté l'es-

tructura jurídica cooperativa fun-dacional, el cert és que el hòldings'ha acabat convertint en una em-presa de caràcter familiar, dirigi-da amb mà de ferro per RamonBagó , que hi ha acabat col·locantbona part de la seva nombrosadescendència: un fill seu, Jord iBagó Móns , és actualment di-rector general del grup; un altrefill, Raimon , forma part del con-sell executiu; i Albert , Olga ,Óscar i Montserra t -tots ellsdescendents del prolífic patriar-ca-també ocupen seient al con-sell d'administració. Q

04 INVESTIGACIÓ »&Triangle Núm.69? 20.setembre.2004

El 'mode l català' ,a debat

El passat juliol, EL TRIANGLE(núm. 694) va preguntar al de-parlament do Salut si la lluitacontra ui frau, especialment l'or-

topèdic, entrava en els SRUSplans per reduir del dèficit. Vanprometre resposta per desprésde vacances. I, do moment, res.

-» XavierTrias, en l'època que era conseller de Sanitat.

controlen dos exalcaldes avui allun-yats de la política: Josep Abelló, exal-calde socialista de Reus, i RamonBagó, exalcalde convergent de Cale-lla. Tots dos van accedir a la cúpuladel CHC en funció del seu càrrec pú-blic. Malgrat que fa temps que el vanperdre, un oportú canvi d'estatuts elsha permès aferrar-se a la cadira..

Seguim: si Manté prové d'unapatronal entroncada en el sistema iMangas només ha baixat un graóen ïescalafó, altres s'han mantingut.El responsable de ïàrea financera ieconòmica de ÏSCS, Miquel Argen-té, és el mateix que hi havia amb CiU;l'actual subdirector de l'SCS, EnricAgustí, era director de compres deÍSCS en l'època de CiU; i Josep Gan-duxé, l'últim director de l'Institut Ca-talà de la Salut (ICS) en l'època con-vergent, continua en nòmina del de-partament de Salut.

La teranyina entre l'àmbit públic iel privat és, no obstant, molt més es-pessa. Un d'aquests proveïdors quehan crescut a ïombra del sistema ésla consultora Gesaworld, creada perJosep Mari a Via, exalt càrrec de Sa-nitat i exsecretari del Govern deCiU (per cert, membre també de la"comissió de savis"). A Gesaworldtreballa Roser'Vicente, esposa del ti-nent d'alcalde socialista de Barcelo-na Josep Ignasi Cuervo, expresidentde ÏIMA S (Institut Municipal d'As-sistència Sanitària) i encara avui vin-culatalapolítica sanitària (represental'Ajuntament de Barcelona al Con-sell de Direcció del SCS). Josep Prats,que havia estat director del SCS abansque Mangas, és avui director de Sa-gessa, ïempresa que gestiona, entrealtres, l'Hospital de Reus. Més: l'ac-tual director de 1TCS, Raimon Bele-nes, havia estat un alt càrrec de CHCabans de ser el conseller delegat de

l'IMAS. La seva dona, Mercè Casas,té la consultora Iasist, creada en elseu dia per CHC, i coneguda perquès'encarrega de fer els famosos ràn-quings "Top 20" dels millors hos-pitals de 1 Estat (on sempre hi ha unanodrida representació dels catalans).

Futur preocupantEn aquest context, les possibilitats decanvi d'aquest sistema, "oligopòlic iendogàmic" en paraules d'un espe-cialista, són remotes. "Per la matei-xa raó que s'ha aconseguit silenciarels escàndols de l'Hospital Generalde Catalunya, el Clínic, Sant Pau, ÏA-liança o la privatitzadó de l'assistèn-cia primària", assenyala. A més, elscontrapesos que podrien existir sem-blen mirar cap a una altra banda, comERC, tercer partit parlamentari, oCCOO, primer sindicat del sector,per exemple. Un dels líders del par-tit republicà, Ernest Benach, avui pre-sident del Parlament, va ser mem-bre de les principals empreses pro-veïdores de THospital de Reus, mu-nicipi del qual era regidor en l'èpocaen què l'alcalde era Josep Abelló.Per la seva banda, el secretari gene-ral de CCOO és Joan Coscubiela, quecom a exresponsable de sanitat delsindicat va coincidir amb el XavierTrias conseller de Sanitat.

Amb tot, la relació de causa-efec-te entre dèficit públic i benefici pri-vat no és una visió exclusiva d'unspocs especialistes que prefereixenconservar ïanonimat. Una mostrad'això és l'últim butlletí del sindicatCatac-Cts, en el qual, a propòsit deldebat sobre el dèficit, es comenta:" S'està configurant un ambient pro-pici a l'especulació i a la lluita afe-rrissada entre els diversos grups depressió per repartir-se el que veuencom a pastís sanitari. I és que aques-ta situació de campi qui pugui es veuclarament reforçada pel paper des-tacat que molts dels nous responsa-bles de la sanitat han jugat, seguei-xen jugant i encara ho faran ambmés força en determinats grupsempresarials. I si a tot l'anterior hiafegim l'ofensiva de l'OrganitzacióMundial del Comerç i altres orga-nismes internacionals que reclamenla total liberalització del sector, elfutur és molt preocupant'.

Proveïdors » Els principals beneficiaris del "model sanitari català

L'imperi Bagó (càte-ring, restauració, ne-teja, bugaderia...)

Ramon Bagó va ser direc-tor general de Turisme entre 1980 i1984, i alcalde de Calella per CiU del1979 al 1991. Anteriorment, el 1975,amb setze socis més, la major partrestauradors de Calella, havia creat lacooperativa Serhs (Serveis Manco-munats d'Hostaleria i Similars), de laqua! actualment pengen mig cente-nar d'empreses de turisme, viatges,distribució i logística, producció i ges-tióaiimentària, serveis i equipamentsque sumen una facturació anual demés de 350 milions d'euros (vegeuwvvwserte.es). Moltes d'aquestesempreses són avui proveïdores (decàtering, neteja, bugaderia, etc.) d'ungran nombre d'hospitals concertats.Però Bagó té una altra cara: la de factò-tum del Consorci Hospitalari de Ca-talunya (CHC), del que va ser presi-dent entre 1979 i 1991 (quan el vasubstituir Jose p Abelló) , i vicepresi-dent des d'aleshores fins al 2000. Ac-tualment presideix CHC SA i CHCConsultoria i Gestió SA, d'on pengenles empreses del consorci. Durantanys, doncs, el Bagó concessionarinegociava amb el Bagó adjudicatari.L'entesa Bagó-Abell ó es considera,en cercles sanitaris, l'autèntic eix dela socioconvergència sanitària.

Consulto-ria PSCiU

iesaworid

Gesaworld es va fundar ei 1999 de lamà de Jose p Maria Via i Alber t Nú-nez (veure Fisiogestión). Es tracta d'u-na consultora que realitza estudis perhospitals privats, però que es paguenamb els diners públics que aquestsreben. Fins ara, el contracte més im-portant de Gesaworld de que s'ha tin-gut notícia ha estat la redacció, per 1 '8milions d'euros, d'un pla d'empresaper la mútua l'Aliança, poc desprésque la intervingués la Generalitat i quehi poses com a administrador a Enri cMangas , antic col·laborador de Via.Segons les dades registrals, les ven-des de Gesaworld van passar de823.000 euros el 2000 a 1.870.520euros el 2002 (últimes dades dispo-nibles), si bé aquell any va declarar pèr-dues de 178.460 euros. Recentment,Via ha deixat l'empresa per passar aser el gerent de Midat Mútua, on haarribatambelcontracted'assistènciaper tots els funcionaris del ConsorciSanitari de Barcelona, el gerent delqual és Enri c Mangas . La conselleradelegada de la consultora és RoserVicente , esposa del polític socialistaJose p Ignas i Cuervo . Una visita a laseva web (www.gesaworld.com) per-met comprovarque la major part delsexecutius són antics càrrecs del de-partament de Sanitat, el qual és, al seutorn, un dels seus principals clients.

Sumarro-ca: anàli-sis, obresi serveis GENERAL LAB

Carles Sumarroca , empresari co-f undador de Convergència i amic per-sonal de Jord i Pujol , va crear GeneralLab el 1994, gràcies a un contracte dedeu anys per proveir en exclusiva elsanàlisis clínics de l'Aliança, empresafinançada per.l'SCS. Actualmentcompta amb 24 laboratoris propis i par-ticipacions en 17 més (www.general-lab.com), amb una facturació conjun-ta de 16,6 milions d'euros (any 2001).Sumarroc a està present al sector sa-nitari a través d'altres empreses tam-bé finançades amb diner públic, comEgara Laboratoris SA, que té l'explo-tació en exclusiva de la Mútua de Te-rrassa; Codeh, una consultora d'hos-pitals que en el seu dia va dirigir l'ex-conseller Jaum e Roma i que va rea-litzar el pla de viabilitat de l'Hospital Ge-neral de Catalunya; grup Emte, el qualporta el manteniment d'una bona pilad'hospitals concertats; o Teyco, em-presa adjudicatària de projectes deconstrucció i remodelació de nom-brosos projectes en el sector sanitari.General Labtétambéuncontracteenexclusiva d'anàlisis clínics amb elshospitals d'United Surgical Partners(Clínica Dexeus, entre altres), que pre-sideix el "savi" Gabrie l Masfurrol l

Núnez, l'amo dela fisioteràpia

Fundat el 1982, es calcula que Fisio-gestión rebal voltant del 90% del dinerpúblic destinat a fisioteràpia ambu-latòria que compra el Servei Català dela Salut. També.segons fonts del sec-tor, en la major part de centres con-certats sociosanitaris el proveïdor defisioteràpia és Fisiogestión SAo algu-na de la vintena de filials que en pen-jen. Segons dades registrals, Fisio-gestión ha passat de facturar un miliód'euros el 2001 i declarar uns benefi-cis de 97.000 euros, a facturar 1 '5 mi-lions i guanyar-ne 128.000 el 2003. Elmàxim accionista és Alber t NúnezPérez (exdegà del Col·legi de Fisiote-rapeutes i sobre qui es presumeixenbones relacions amb la cúpula d'UnióDemocràtica de Catalunya), el qual,curiosament, no figura com a admi-nistradorde la casa mare, peròsícoma apoderat de la major part de les fi-lials. Núnez és també accionista i ad-ministrador de Gesaworld, i membrede la junta directiva de la Unió Catala-na d'Hospitals (UCH), on coincideixamb Alber t Sumarroca , fill de Car-les Sumarroca ; l'expresident blau-grana Agust í Montal , que és directorgeneral de Mutuam (empresa que repquasi 60 milions d'euros públicsanuals); i Jaum e Suana, director dela Mútua de Terrasa i soci també deCarles Sumarroca .

Tecnologi a punt a ^ v v * ï \per la privad a x | |

C ï T t REspecialitzat en medici- iiít MUna nuclear, Cetir (CentreTècnic d'Isòtops Radioactius) el vanfundaria quaranta anys els metgesFrances c Mari a Domènec h i Jord iSetoai n Quinque r (www.cetir.es).Actualment comptaambquinze cen-tres, entre els quals hi ha l'Institut deDiagnòstic de Catalunya SA, ubicata l'Hospitalde Mataró. Defet, la ma-jor part, per no dirtots, es troben dinsd'edificis hospitalaris. Cetir facturamés de 10 milions d'euros l'any, enpart gràcies a que l'administració ca-talana ha signat contractes en exclu-siva amb Cetirque li han permès ad-quirir tecnologia punta que no exis--teix enlloc més de Catalunya. Així,per exemple, Cetir Clínica Girona vainstal·lar la primera ressonànciamagnètica de les comarques gironi-nes, gràcies a un concert amb l'SCS,quan l'hospital de referència, el Jo-sep Trueta, no en tenia cap. O comquan, el juliol de 2002, es va anunciarque l'Hospital de Bellvitge, detitula-ritat pública, desplegaria el sistemaPET (tomografia d'emissió de posi-trons) pel diagnòstics de càncers grà-cies a un conveni signat entre el Cat-

. Salut, l'ICS i Cetir. Abanda, Jord i Se-toai n és també membre del consel Id'administració de General Lab.

Raventós: assegurances i re-sidències per la gent gran

Més conegut per ser el president delReial Club de Golf d'El Prat, Higin iRaventó s Negra és també un delsprincipals contractistes del sistemasanitari català. Presideix el grup Con-f ide, constituït el 1990 i que va de-clarar uns beneficis de42.778 eurosl'any 2002. El seu negoci es divideixen dues àrees bàsiques: les assegu-rances i les residències per a la ter-cera edat(www.confide.es). Pel quefa al primer, gestiona la pòlissa de res-ponsabilitat civil dels metges cata-lans, en col·laboració amb el Col·legide Metges, la qual cosa es tradueixen un contracte de prop de 20 milionsd'euros anuals. Confide, que comp-ta entre els seus accionistes a altresil·lustres membres de la burgesia ca-talana (com Manue l Raventó s Ne-gra i Jos é Felip e Bertra n de Caralt )és també el màxim accionista delgrupSAR (Serveis Residencials i As-sistencials), fundat el 1992, i quecompta ja amb divuit residències pera la gent gran (a Barcelona, Madrid,Màlaga, Sevilla i Andorra), i en té setmés en construcció a altres punts del'Estat. Una altra empresa del grup,Resa, té residències d'estudiants.

» £ / Triangle Núm. 697 20.setembre.2004 INVESTIGACIÓ 03

Tripartit » Les noves fórmules per aturar l'endeutament han de passar per eliminar els "paràsits" del sistema

El dèfici t de la sanita t públic aha enriqui t l'empres a privad aUn reduït grup d'empresaris, estretament vinculats a la transversal sociovergent, s'han fet d'or en els últims anys gràcies

a haver-se convertit en proveïdors privilegiats de la xarxa hospitalària concertada, la qual es menja el 50% de la despesa

V.S. / C.R. BARCELONA

El Govern de la Generalitat estàentestat a resoldre el problemadel dèficit sanitari, que cada any

engreixa el ja infladíssim endeutament..que arrossega l'Administració catala-na. Així, en els últims mesos ha in-ventat un petit recàrrec sobre ïimpostdels carburants (que ja existia a altrescomunitats), ha nomenat una "co-missió de savis" per estudiar noves viesd'ingressos després de la polèmica so-bre la possibilitat de cobrar un europer visita, i actualment pressiona elGovern central perquè els pressupos-tos de ÏEstat incloguin una partida pereixugar aquest dèficit. Tot aquest afanyrecaptatori, però, contrasta amb ïapa-rent poc interès per reformar el siste-ma que ha generat aquest dèficit, aixòés, el que durant anys els prohoms con-vergents han denominat amb orgull"el model sanitari català". Malgrat que,com s'ha vist, aquest model és finan-cerament insostenible per l'erari pú-blic, també és, paradoxalment, alta-ment rendible per un grapat d'em-preses privades que s'han convertit enproveïdores quasi en exclusiva delsistema i que en els últims quinze anyshan viscut un creixement exponencial.

Per entendre aquest "model català"cal remuntar-se als anys 80, quan l'a-vui regidor de CiU a Barcelona Xa-vier Trias era el conseller de Sanitat.Amb els seus col·laboradors més es-trets, que eren f oaquim Tosas, JaumeRoma i Josep Maria Via, va crear unnou organisme, el Servei Català de laSalut (SCS), la funció del qual seriacomprar serveis sanitaris a empresesprivades a través de concerts. Al seutorn, en una segona fase, aquestespodrien comprar altres serveis a altres

/ ((lli 'tllli>l fur1' "iK·p'fil'-lu

L.om iüucUííi lulalmtntprivades, negocien les assignacions amb l'SCS

DEPARTAMENT DE SANITATConsellera : Marin a Gel i (PSC)

SERVEI CATALÀ DE LA SALUTPressupos t 2004: 6.448 milions u'euiosDiiecto r Carles MantéExdirectors : Enric Mangas, Josep Prats

SANITAT CONCERTADA

I

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTPressupos t 2004: 2.Director : Raimon BeExdirector : Josep G

REGIONS SANITÀRIESi més important la conirma el Consorci Sanitari3 Barceloï 1 Gerent :iric Mano 1'-.

UNIÓ CATALANAD'HOSPITALS

President : Feliu Sucarrats-Junt a directiva : Albert Su-. i arroca, Agustí Montal, Al-: 'rtNúrïez, Jaume Suana...Directo r gral : Boi Ruiz

CONSORCI HOSPITALARI

DE CATALUNYAPresident : Josep Abelló (PSC)Expresiden t i presiden t de CHCSA: Ramon Bagó (CiU)Exalt s executius : Carles Manté,Raimon Belenes, Josep Maria Vi

> H'HIIV * 1 i'jinTl;ii ^ n·'ilracten els serveis d'empreses privades sen,,tap control per part de l'administració (les fletxes indiquen la dret-MCIÓ del diner públic fins arribar al proveïdor privat)

empreses, però en aquest cas ja seriaun tracte entre privats, per la qual cosa,malgrat que el diner era d'origen pú-blic, el seu control es faria extrema-dament difícil. A partir d'aquí, segonsespecialistes consultats per aquest set-manari, neix el principal/èt diferencialdel sistema sanitari català: a Catalun-ya, prop del 50% del pressupost sani-tari públic (el qual representa aproxi-madament un terç del pressupost to-tal de la Generalitat) financia empre-ses privades, un percentatge que a laresta de ÏEstat no arriba al 15%.

Una altra característica del sistemaés que els concerts no han tractat tot-hom per igual. Determinats centreshan estat més mimats que altres, ambassignacions desproporcionades res-pecte la seva despesa, i en aquest ca-

pítol sobresurten la Mútua de Terras-sa, el Parc Taulí, ÏHospital Sant Jau-me de Calella, ÏHospital de Palamóso ÏHospital Sant Joan de Reus.

Amb tot, és en el segon nivell, el dela contractació de serveis concrets perpart d'aquests (i altres) hospitals ambproveïdors privats -que abarquen àre-es tan extenses com cafeteries, man-teniment, neteja, serveis de radiolo-gia, d'anàlisi clínics, entre altres-, ons'han forjat els negocis multimilio-naris. Suposadament, als hospitals elsera més econòmic subcontractaraquests serveis que mantenir-los ellsmateixos, argument que alguns con-sideren com a mínim discutible.

El mecanisme era extremadamentsimple: el departament trucava el ge-rent d'un hospital perquè contractés

SOCIETATS ANÒNIME S

GRUP SERHSPresident : Ramon Bagó

GRUP SUMARR0CA-General Lab SA-Egara Laboratoris SA-Emte SA-Teyco SA

GRUPCETIRPresident : Jordi Setoain

FISIOGESTIÓNCopropietari : Albert Núrïez

GESAWORLDCopropietari : Josep Maria '. 1

CONFIDEPresident : Higini Raventós

SANITATPÚBLICA

Hospitals de Beli-. ige, Vall d'He-b: _>n, Trueta, Triac

Pujol, entre altres1 IPS Àrees Bàs -ques de Salut (am-

un proveïdor determinat, i, a canvi,oferia un finançament generós quede retruc contribuïa a reduir moltís-sim la conflictivitat laboral del cen-tre. Amb contractes a deu i quinzeanys, íempresari tenia assegurada unafont d'ingressos de solvència con-trastada (diner públic), amb la qualcosa, amb el document a la mà, notenia cap problema per obtenir el su-port d?una entitat financera.

Els mateixo s nomsAquest sofisticat sistema demanavala cooperació del departament d'E-conomia, el qual, des de la direcciógeneral de Règim Econòmic de la Se-guretat Social, aprova les partides pres-supostàries de Sanitat. L'últim direc-tor general de l'SCS abans de la cai-

guda convergent, Enric Mangas, ha-via estat abans director general de Rè-gim Econòmic de la Seguretat Social.Malgrat haver ocupat alts càrrecs enl'administració convergent, actual-ment ho fa també a la socialista: Man-gas és avui el gerent del Consorci Sa-nitari de Barcelona i de les regions sa-nitàries de Barcelonès Nord i Mares-me, Centre i Costa de Ponent.

El cas de Mangas no és excepcio-nal, i potser és això el que ajuda a ex-plicar perquè la solució al "problema"del dèficit no passa per una revisió delsistema, üactual director de ÏSCS ésCarles Manté, que anys enrera haviaestat director general del ConsorciHospitalari de Catalunya (CHC), lapatrona] dds hospitals comarcals que

PASSA ALA PÀGINA SEGÜENT»

El dobl e jo c de Por t Aventur aMalgrat que Treball ha catologat cTabusives les condicions laborals de PortAventura, l'empresa continua oferint contractes precaris als nous treballadorsAquesta setmana Inspecció de Treball emetia un informe onqualificava d'abusives algunes de les condicions laborals quedurant l'any passat van patir els treballadors de Port Aventura.Malgrat les bones intencions que l'empresa assegura quetindrà a partir d'ara a l'hora d'elaborar els nous contractes"detemporada als seus treballadors, aquest setmanari ha pogutparlar amb nois i noies que han estat entrevistats pels direc-tius de personal del Parc que posen en dubte les promeses del'empresa. Segons aquests nois, l'oferta laboral que els ha fet

Port Aventura es concreta en un contracte que -ajustat a la nor-mativa laboral vigent de la Reforma- voreja el salari míniminterprofessíonal, i uns horaris que els deixen sotmesos a latotal disponibilitat dels patrons. Segons ha manifestat la sec-ció sindical d'UGT a Tarragona, com a mitjancers en l'elabora-ció d'un nou conveni, els treballadors del parc temàtic noestan disposats a acceptar un conveni que no fixi que el sou,com a mínim, sigui similar a! que marquen les categories mésbaixes del sector d'hostaleria.

n concret, l'informe emès per Inspecció deTreball -arran d'una denúncia presentada perUGT- considera inacceptable que l'empresa

obligui els treballadors a fer jornades de nou horessense dret a cobrar les hores extraordinàries; que noconsideri nocturnes les hores treballades a partir deles 22.00 h. i que les vacances estiguin prorrateja-des en el preu que l'empresa paga al treballador percada hora de feina. L'informe, al qual ha tingut accésEL TRIANGLE, és més dur encara pel que fa referèn-cia a la disponibilitat que l'empresa exigeix al treba-

CmnHfv a d * peraonaNtate , «I <fla d» la Inauguraci ó dat Pare

lïador. Treball considera "abusiu" el fet que PortAventura pugui enviar els treballadors a casa a mei-tat de jornada sense dret a retribució si l'afluència depúblic no és l'esperada o les condicions meteorolò-giques no són favorables, perquè, segons exposal'inspector, representa fer assumir al treballador unrisc que, per llei, ha d'assumir l'empresa.

Com a nota final, l'informe recomana que a partird'ara, l'empresa pacti amb els òrgans socials un con-veni que compti amb l'aprovació d'ambdues parts isubstitueixi així el polèmic "Manual d'ActuacionsLaborals" redactat per Port Aventura, que fins aras'imposava com a conveni laboral. Des de fa unparell de mesos, la direcció de Port Aventura i el sin-dicat UGT estan negociant els nous contractes labo-rals dels treballadors del Parc, però l'acord entre lesdues parts no arriba principalment per les dis-crepàncies que hi ha entre les propostes de sou i jor-nada laboral. Mentrestant, Port Aventura hacomençat a fer centenars d'entrevistes a nois i noiesque opten a un lloc de treball per la temporada del96 al Parc i a tots ells els paria de salaris que ambprou feines arriba al salari mínim interprofessional id'horaris marcats per les necessitats de l'empresa,condicions que els representants sindicals esneguen a acceptar.

Contracte s legals , però inhuman sCom ja va explicar aquest setmanari, no tots els

treballadors del Parc estan en condicions precàries.Els directius i els càrrecs intermitjos estan benpagats. El problema es concentra en els més de1300 nois i noies que estan inclosos en les catego-ries més baixes. Nois que, durant l'any passat,cobraven una mitjana de 540 pessetes brutes l'hora,que quan plovia i no hi havia massa clientela podienser enviats a casa sense dret a cobrar més de treshores i que si, per contra, el dia recollia una afluèn-cia massiva de gent podien ser obligats a perllongarla seva jornada laboral fins a 12 hores, sense dret arebre cap pfus per hores extraordinàries o nocturni-tat. Els torns i els descansos no estaven remuneratsi es concretaven segons les necessitats de l'empre-sa- Els dies festius es treballava, ja que, com les

vacances, estaven inclosos a les 540 pessetes bru-tes l'hora. Disposaven de dos dies de descans a lasetmana que no estaven remunerats i no podiencoincidir ni amb festiu ni amb cap de setmana. Amés, per cada hora de feina, l'empresa retenia abanda dels impostos corresponents, 50 pessetes acada treballador, que només se'ls abonaven si fina-litzaven sense problemes el seu contracte de treball.

Malgrat que les condicions parlen per sí soles,quan les crítiques van començar a sortir als mitjansde comunicació, els màxims responsables del Parcvan considerar-les injustes. En especial perquè,

. segons declaraven, no se'ls podia criticar quanestaven ajudant a reduir les taxes d'atur d'un delssectors mes castigats per la manca de feina, elsmenors de 25 anys. En aquesta mateixa línia, es vamanifestar el conseller de Treball, Ignasi Farreres,que, públicament, va defensar en més d'una ocasióel sistema de contractació aplicat a Port Aventura,al·legant que aquesta era l'única manera de fer via-ble un projecte que havia suposat una inversió de48.000 milions de pessetes.

Els representants d'UGT a Tarragona han asse-gurat que les condicions laborals han de canviarmolt per tal que les negociacions amb les empre-ses es plasmin en un acord abans que el Parc tornia obrir les seves portes. Per ells, els nous contrac-tes haurien de fixar un salari similar al que actual-ment està vigent per les categories més baixes delsector d'hostaleria, uns horaris més dignes i l'obli-gatorietat de l'empresa de remunerar les horesextraordinàries, la nocturnitat i les vacances. De noser així, el sindicat s'ha plantejat la possibilitat detornar a denunciar l'empresa que gestiona el parcde Vilaseca i Salou. Aquest cop, però, ho fariadavant els jutjats TLC.

Un ex alt càrre c de la Generalita t demand a l'auto r delllibr e que destapav a les corruptele s del parc temàti cRamon Bagó, director general de Turisme de la Generalitat entre1980 i 1984 i durant anys alcalde de Calella per Convergència i Unió,ha presentat una demanda civil contra l'actual defensor del lector de"La Vanguardia", Roger Jiménez, i l'editorial Empúries arrel d'unesinformacions publicades al llibre "Les desventures de Port Aventura.El cas De la Rosa". Bagó demana cinc milions de pessetes i una rec-

tificació pública perquè considera que les al.lustons sobre les sevesactivitats a l'empresa privada quan ostentava el càrrec públic dedirector general de Turisme, que Jiménez exposa al seu llibre, són fal-ses. Jiménez, per la seva banda, està disposat a afrontar sense porla demanda perquè assegura comptar amb proves i testimonis sufi-cients per corroborar les seves informacions.

T ot sembla indicar que Bagó ha escollit un malmoment per presentar la demanda. No fa gai-res dies el seu nom apareixia als mitjans de

comunicació implicat en irregulars i milionàries adju-dicacions de concursos públics per part del departa-ment de Justícia de la Generalitat. De fet, la tra-jectòria professional de Bagó ha estat vinculada envàries ocasions a presumptes irregularitats i tractesde favor per part de l'administració catalana.Recordem que Bagó va ser cessat en el seu càrrecde director general de Turisme pel llavors consellerdel departament de Comerç i Turisme de laGeneralitat, Francesc Sanuy, amb la conformitat delpresident de la Seneralitat, i que, malgrat no es vafer públic, va ser precisament cessat per la sevapoca vista a l'hora de separar les seves activitats inegocis a l'empresa privada de les que obligatòria-ment li pertanyien com a càrrec públic. L'autor del lli-bre "Les desventures de Port Aventura", RogerJiménez narrava justament aquesta manca de visióde Ramon Bagó per separar vida pública i privada enun dels peus de pàgina de! llibre. Concretament, l'au-tor parlava del fet que durant quatre anys -el tempsque Bagó va ocupar el càrrec de director general deTurisme- "tots els fulletons de propaganda turísticade la Generalitat van ser adjudicats a una empresadesconeguda, Publintur SA, que tenia el mèrit indis-

cutible que Ramon Bagó en fos el gerent". La infor-mació de Jiménez només contenia un error, l'empre-sa no es deia Publintur sinó Publintel, però evident-ment hi ha constància que a l'empresa hi havia tre-ballat el senyor Bagó i que durant quatre anys va serl'adjudicatària dels mencionats fulletons.

Ramon Bagó considera que el llibre de RogerJiménez ha envaït el seu dret a l'honor, la intimitatpersonal i la pròpia imatge i en la seva demandasol·licita que es declarin falses les al·lusions contin-gudes al llibre sobre les seves activitats privadesquan era director general de Turisme, una indemnit-zació de cinc milions de pessetes i que la sentència-quan arribi-es publiqui al diari "La Vanguardia" i a larevista "Editur", portaveu del sector turistic. Bagóal·lega que mai va actuar com a gerent de Publíntelsinó com a president, càrrec que va deixar tot justcomençar la seva etapa de director general deTurisme i que, per tant, mai va barrejar ambduesactivitats alhora. Aquest fet, però, no l'exculpa delcas. ja que resulta igualment "curiós" que en elmoment d'adjudicar l'edició dels fulletons turisticsde la Generalitat triés justament aquesta societat.

Entre els testimonis que recolzen Bagó a la deman-da civil contra Jiménez hi ha Josep Vilella, consellerde Publintel i, durant l'època en què Bagó era uncàrrec públic, director del Congrés Català de Cuina,

congrés que va ser subvencionat pel departament deComerç i Turisme. Curiosament, el nom de JosepVilella també apareix implicat en el cas denunciat pelrotatiu "El Mundo" en un afer d'un suposat tracte defavor per part de la Generalitat a l'hora d'adjudicar elsserveis de catering de les presons catalanes a l'em-presa Cuina Serhs, que han suposat per aquestaempresa la no gens menyspreable facturació globalde més de 1800 milions de pessetes. En concret,Josep Vilella va ser un dels fundadors de Cuina SerhsSL l'agost de 1991, juntament amb dues empresespresidides per Ramon Bagó, la cooperativa ServeisMancomunats d'Hoteleria i Similars i l'empresaDesenvolupament Hosteler del Maresme SA. Pocsmesos després de la seva fundació, Cuina Serhscomençava a rebre els primers contractes del depar-tament de Justícia per fer-se càrrec del catering detres presons catalanes, contractes que s'han anatrenovant i ampliant a altres centres penitenciaris finsel dia d'avui. Malgrat tot, però, la Generalitat assegu-ra que tots els contractes d'alimentació de les pre-sons s'han adjudicat en la més absoluta legalitat.

És moft possible que si la demanda presentadaper Bagó contra Roger Jiménez prospera, tots elsescàndols que han acompanyat la carrera política iprofessional de Bagó tornin a sortir a la Hum.VLC.

Del 8 ai 15 de gen*- de 1996

»EI Triangle | Mm. 707

El mode l català ,a debat (III)

29.novembre.2004 INVESTIGACIÓ 05

La mèdic nn es la professin mésrupri'Stïntarla al Govorn de la Geniïralital.FinsHqi.atrcconsellers(Miirin.'i Geli MuníberratTiirr».

Caterina Mierasi Joan CarrelPro)son mct(jes. Tamhp ho ura Pi.jnl. Dpsprós diran que font do

no es [jol . i ' ribíir lluny!

Salut » Els facultatius se senten frustrats perquè guanyen poc i els marginen de les decisions

Els metge s catalan s aposte npel copagamen t de la sanita tEl primer Congrés de la Professió Mèdica reobre el debat sobre la possibilitat que els usuaris hagin

de pagar una petita quantitat per visita com a mesura de dissuasió per rebaixar la pressió assistendal

V.S . / C.R. BARCELONA

L a major part dels metges catalansse senten frustrats i desmotivats,especialment aquells que "no-

més són assalariats", a causa de la bai-xa remuneració, de la creixent pres-sió assistendal, de les poques expec-tatives de promoció professional, del"divorci" amb els gestors sanitaris -elsquals els allunyen de la presa de deci-sions-, i pel minvant reconeixementsocial de la seva professió. Aquest és,en resum, el contingut d'una de lesponències presentades el cap de set-mana del 20 i 21 de novembre, a Sit-ges, durant el primer Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya.

Entre els remeis per superar aquestestat d'insatisfacció creixent avalats perla major part dels 1.200 assistents (através d'una enquesta a què responienen relació a cadascuna de les sub-ponèndes presentades), hi ha la mi-llora retributiva fins a posar-se al ma-teix nivell que als altres països del nos-tre entorn (enlloc es diu que això pu-gui tenir com a contrapartida l'allar-gament de la jornada o la dedicadó ex-

dusiva), una major partidpadó en elsòrgans de govern dels centres i la dis-minudó de la pressió assistendal.

Predsament, aquest últim és un as-pecte força més determinant del quepodria semblar. La fórmula per re-baixar la pressió, d'acord amb les en-questes, passaria per la contractacióde més metges, però també per la in-troduedó d'un copagament dissua-sori, sense més definidó, de moment,però que reescalfa la polèmica obertaen el seu dia quan la consellera deSalut, Marina Geli, va suggeriria pos-sibilitat de cobrar al padent un europer visita mèdica. La polseguera des-fermada va desaconsellar l'aplicaciód'aquesta mesura. De fet, no se riha-via tornat a parlar més... fins ara.

Així, en una d'aquestes enquesteses preguntava als assistents: "^Comveuries que els malalts haguessin depagar una quantitat fixa i modesta pervisita?". Respostes: "Molt bé, tindriaun efecte dissuasori de la freqüenta-dó excessiva" (40%); "bé, quan la vi-sita no fos indicada pel mateix metgeo un altre metge" (36%); "malament,perquè tothom té dret a unes presta-

> La consellera Marina Geli, amb el degà dels metges, Miquel Bruguera, a Sitges.

dons gratuïtes i il·limitades" (17%).I, en una altra, s'hi tornava: ",;Quinad'aquestes mesures et sembla més útila favor de la sostenibilitat del sistemasanitari?". Respostes: "Copagamentper cada acte assistendal per part del'usuari" (52%); "excloure algunesprestadons del catàleg" (11%); "im-

posidó d'impostos finalistes" (21%);"reduir el pressupost d'altres presta-dons sodals per desviar-les a sanitaf(9%); "reclamar que es limiti n lesprescripdons de fàrmacs cars" (7%).

Un altre model profusament elo-giat al Congrés va ser el de les EBA(Entitats de Base Associativa), sode-

Dues'classes' :uns gestione ni altre s visite n

Els metges són d'un planeta, i elsmetges que es passen a tas-

ques de gestió, d'un altre totalmentdiferent, Així es dedueixd'unaaltrade les conclusions del congrés ce-lebrat a Sitges. En diversos llocs esparla de la falta de sintonia entre unsi altres, i fins itotesformulaunapre-gunta en aquest sentit: "^Perquècreusquehi ha tantèsdificultats per-què s'entenguin metges i gerents,que tot sovint són metges?". Lesrespostes majoritàries són: "Per-què els metges pensen que tenenobligacions amb malalts individualsi els gerents tenen la responsabilitatde preocupar-se de les necessitatscol·lectives" (51 %); "perquè lesgerències desconfien de la bona vo-luntat dels metges de col·laborarper fer sostenible el sistema i elsmetges capten aquesta descon-fiança" (37%). La distinció entre elsmetges que gestionen ielsques'o-cupen dels malalts (o sigui, entreels que manen i els que fan de met-ges) no la percep el conjunt de la so-cietat, però. Èn una ponència sobrela imatge dels metges, es diu queen conjunt és bona, però són vistoscom un "clan corporativista "Ja qualcosa no sembla que s'interpreti comun fet massa negatiu, a

tats participades per metges i infer-meres que avui gestionen una partdels ambulatoris del país, i que en can-vi han estat molt criticades perles pla-taformes a favor de la sanitat pública.Una ponènda advocava per convèn-cer l'administradó i els professionalsdels "atractius de l'autogestió".

Legislaci ó » Es frustra la signatura d'un conveni amb el departament

El Consorc i Hospitalar iperd l'oportunita t del segl eV.S . / C.R. BARCELONA

A questa setmana estava previs-ta la signatura d'un convenide col laboració entre el de-

partament de Salut, l'AssocaciacióCatalana de Munidpis (ACM), la Fe-deració de Municipis de Catalunya(FMC) i el Consord Hospitalari de Ca-talunya (CHC), a partir del qual els tresprimers encarregaven al Consord laredaedó d'un pla per a una futura des-

centralitzadó i territorialització de lasanitat catalana. Amb tot, segons ex-pliquen fonts internes del departa-ment, la signatura d'aquest conveni,que ja estava completament aparau-lat i redactat (EL TRIANGLE ha tin-gut accés a una còpia), ha quedat sob-tadament ajornada sine die.

Les fonts consultades ignoren delcert el motiu d'aquest canvi de plans,si bé, diuen, no és difícil de deduir. Elconveni descriu el CHC com "una en-

titat pública de base assodativa i decaràcter local que agrupa diversosajuntaments, diputacions i entitatssense afany de lucre (...) amb una llar-ga experiènda en els àmbits de la ges-tió de serveis sanitaris, salut mental,sodosanitaris i sodals, la salut públi-ca i la consultoria". Unes monges dela caritat, vaja. Però, com ha explicatrepetidament EL TRIANGLE, sota elparaigua de CHC, avui fèrriamentcontrolat per dos exalcaldes (Josep

» Josep Abelló (PSC), a l'esquerra, i Ramon Bagó (Citi) són els 'amos' del CHC.

Abelló, de Reus, i Ramon Bagó, de Ca-lella) operen més de mitja dotzenade societats anònimes, que consti-tueixen una veritable màquina deguanyar diners i, sobretot, influènda,ja que tenen a les seves mans l'adju-dicadó, sense control administratiu,de tots els contractes dels hospitalsconcertats, centres sodosanitaris i cen-tres d'atendó primària que gestionen,que són molts. El conveni ara ajornat

encoratjava CHC a proposar fins i totreformes legislatives, que és com de-manar a la patronal dels constructorsque redacti la normativa urbanística.

Així, diversos actors polítics que ha-vien estat consultats al respecte havienposat objeccions als promotors delconveni. En part també pel fet que eldirector del Servei Català de la Salut,Carles Manté, ha estat durant anys di-rector general del CHC.

04 INVESTIGACIÓ »EI Triangle Núm. 707 29.novembre.2004

El model català,a debat (III)

Segons l'anuari Ancscat, el 2003es van posar 600.000 anestèsies,de les quals el 3674% van ser acentres privats. Això vol dir que

aquest és el percentatge d'in-tervencions quirúrgiques quesuporta el sector privat i que, pertant, s'estalvia el sector públic.

-» La dedicació exclusiva es començaria a implementar aVatenció primària.

no s'ha de confondre amb la "co-missió de savis" sobre el finança-ment de la Sanitat, del qual tambéforma part) ha recomanat formal-ment a la consellera, Marina Geli,que incentivi aquesta dedicació ex-clusiva, en una primera fase en total'atenció primària, i en una segonaenïhospitalària. Abanda, s'estudienfórmules per posar fi a la dualitatde llistes d'espera; és a dir, les quees donen en un mateix centre en fun-ció de si qui paga és el Servei Catalàde la Salut (més lent) o una assegu-rança privada (molt més ràpid).

Això passaria, lògicament, per unsensible increment de les retribu-cions dels metges, iperrallargamentdel seuhorarilaboral. Amb uns am-bulatoris accessibles les 24 hores deldia, sostenia Navarro, es rebaixariala pressió sobre el segon nivell. Unatesi semblant fha defensat el doctorArmando Martí n Zurro , especialis-ta en medicina familiar que avui tre-

Precarieta t ille i del silenc iA quest reportatge s'ha elabo-

/ \ r a t bàsicament a partir de lesaportacions dels lectors d'ELTRIANGLE. Curiosament, totsaquells que s'han desplaçat aaquesta redacció ambganesd'ex-plicar coses, tots sense excepció,han exigit la confidenefalitat mésabsoluta gairebé abans de dir bondia. "M'hi va ía'feina i a mi ja emtenen en el punt de mira", deien.Ja no es tracta que no es reveli elseu nom (cosa per altra banda fre-qüent en els temes que toca ELTRIANGLE), sinó que tampoc noes pugui identificar ni el centre ontreballen, ni quina és la seva es-pecialitat, ni tan sols si són met-ges, infermers, tècnics o admi-nistratius. Aquest nivell de pre-venció és poc habitual, però posaen evidència, com diu un d'ells,que "hi ha molta por a parlar imorts diners enjoc". D'aquestapor n'és una causa l'elevat índexde precarietat labora! que hi ha alsector, tant entre els metges comels que no en són. H

balla per radministració de ÏEstat iabans ho havia fet per la catalana,en un informe de 2003 sobre la si-tuació de ïatendó primària a Cata-lunya. La baixa dedicació mèdica(causada per les baixes retribucions)i ïincrement de la demanda assis-tència! (envelliment i immigració)porten a la massificadó, això donapeu a una assistènda no resolutiva,i d'aquí al fet que molts malalts aca-bin derivats cap a la xarxa hospitalà-ria o la medicina privada. Una re-cepta per modificar aquesta situadó,escriu Martín, passa per "potendarla dedicació exdusiva dels profes-sionals al sistema públic i estendrela jornada partida de matí i tarda".

L'experiència de LluchFer aquest canvi, si finalment ïas-sumeix el Govern de Maragall, noserà fàcil. Primer, perquè passa perun increment molt notable dels re-cursos destinats a la sanitat públi-ca, i segon, perquè caldrà vèncer lesresistències de la major part de laprofessió mèdica. En aquest cas, ani-ria molt bé l'experiència d'ErnestLluch. Com a ministre de Sanitat,l'any 1984, Lluch es va proposar es-tablir una barrera dara entre la sa-nitat pública i la privada. Quan vaveure que amb la dedicadó exdusi-va i jornada partida no se'n sortiriava aprovar un règim d'incompatibi-litats que era d'adhesió voluntària, ique donava un complement salarialals professionals que allarguessin elseu horari laboral fins a les cinc dela tarda, quan normalment acaba ales tres. "^Que et penses que es famolta cosa de tres a dnc de la tardaals hospitals?", ens comenta el nos-tre metge de confiança. Les ins-tal ladons hospitalàries catalanes,ens diu, continuen infrautílitzadeso totalment inactives per la tarda per-què es continuen guanyant més di-ners treballant dues tardes en unamútua que una setmana de jornadacompleta en un hospital.

Un expert consultat recorda quequan ïincentiu de rincompatibilitates va començar a aplicar, una. de lesmajors oposidons la va plantejar ïa.-leshores conseller de Sanitat, XavierTrias. 'Aleshores no parava de repe-tir que la sanitat pública es queda-ria sense els metges bons perquèaquests marxarienala privada". Unacantarella que podria tornar.

'Xanxullos'» Una línia divisòria borrosa i permeable

Fa unes setmanes, EL TRIANGLEva demanarals seus lectors, en es-

pecial als que treballen al sector de la sa-nitat, que ens fessin arribar les sevesexperiències i coneixements. Sónnombroses les persones que han res-post a aquesta crida, però, tota vega-da que totes elles demanen confiden-cialitat, i que bona part del que expli-quen és versemblant però difícilmentcomprovable, el que n'hem tret és lapercepció queia major part de denún-cies verbals tenen com a denomina-dor comú que finalment el que es pro-dueix és un desviament de recursospúblics cap al sector privat, en bona partper aquesta permeabilitat entre totsdos sectors. I sigui dit això amb tota laprevenció, ja que, com és fàcil d'en-tendre, parlem d'una minoria. El queve a continuació no té cap intenció deposaren dubte la bona i honrada feinade la immensa major part dels 31.000metges que hi ha a Catalunya.

Hospitalitzaci ó dual : car a lapública , bara t a la privad aS'explica, com a pràctica recurrent, quemolts accidentats de trànsit passen elsprimersdies en un hospital públic-que

Ifc .

és precisamentquan es consumeixenmés recursos assistencials, terapèu-tics i de diagnòstic-, mentre que, quanaquest consum baixa, són traslladatsa una clínica privada. Les companyiesd'assegurances, que són les que esfan càrrec de la factura, paguen una ta-rifa fixa per cada dia d'hospitalització,amb la qual cosa el sector privat maiperd i sempre hi guanya. Perquè, si elpacient de sobte empitjora, i per tantencareix la seva estada, és molt pro-bableque sigui retornat a l'hospital pú-blic. Tot això seria força més difícil si elcap de servei d'un i altre centre no fos-sin la mateixa persona.

Les lliste s d'esper a públi -ques , vital s pel secto r priva tNingú discuteix que al sector privat lesllistes d'espera són quasi inexistents,mentrequeal públic són desesperants,especialment a les intervencions qui-rúrgiques per implantar una pròtesi. Se-gons una recent resposta parlamentà-ria de la consellera Geli , a 30 de juny hihavia 67.073 pacients en llista d'espe-ra, que són 506 més dels que hi haviasis mesos abans, si bé "el temps mitjàde resolució s'ha reduït un 5%, pas-sant de 5,6a 5,3 mesos". Algunes pa-toiogies poden esperar, però la majo-ria no, i d'aquí que es pugui donar el casde metges que no poden iniciar el trac-tament d'un pacient pel matí (públic)fins transcorreguts uns mesos, però

que per la tarda (privat) ho podran iniciard'immediat. Amb més motiu si el pa-cient en qüestió compta amb una,co-bertura mèdica privada, una mútua nor-malment, com passa amb un 24% dela poblacióde Catalunya. Encara que ha-gi accedit al sistema per la pública -con-fiant que allà es trobarà els millors pro-fessionals i la tecnologia més puntera-aquest pacient acabarà a la privada. Peralguns, gràcies a aquest sistema la pri-vada aconsegueix descarregar la públi-ca de molta feina. Peraltres, des del mo-

' ment que això només se sustenta enl'existència de llargues llistes d'esperapúbliques, els qui les haurien de com-batre no ho faran mai perquè posarienen perill el negoci privat. A EL TRIAN-GLE han arribat casos de serveis quehan estat objecte de represàlies per ha-ver estat més eficients i resolutius delque estava programat.

Analítique s a la privad a paga-des amb dine r públi cA partir d'aquí, existeixen altres modali-tats de desviament de recursos. Perexemple, si l'assegurança privada d'unpacient cobreix les visites però no lesexploracions, el metge el pot enviar alseu mateix hospital perquè es faci lesanalítiques, radiologies, mamografies,etc. que convingui sense haver de pas-sar per llista d'espera. Aquest metge no-més necessita parlar amb un amic per-què "coli" el seu pacient, o bé fer-lo in-gressar d'urgències el dia que ell estàde guàrdia. Amb aquest mateix proce-diment fins i tot es poden fer interven-cions quirúrgiques a la pública de ma-lalts que han accedit al sistema assis-tencial perla privada. La clínica cobra totel tractament excepte la intervenció, quees precisament l'únic que el pacient noes podia pagar.

Activita t assistencia l privad adin s d'hospital s públic sEl súmmum de la distorsió es produeixquan un mateix metge té la seva con-sulta privada de tarda en el mateix centrepúblicon treballa pel matí. O quan un ser-vei externalitzat (és a dir, privatitzat), envirtut d'un suposat guany en eficiència,continua ocupant unes dependènciesd'un hospital publico concertat. La con-fusió de l'usuari és majúscula, però tam-bé dels professionals. "<<Oncomenceni on acaben el públic i el privat quan par-lem de despeses comunes com llum,aigua, manteniment, fotocòpies, entrealtres?", ens pregunta un remitent.

Competènci a deslleia lAbanda, es poden donar casos de com-petència deslleial, ja que un especialis-ta amb consulta dins d'un hospital, en-cara que la seva activitat no formi partdel catàleg de prestacions públiques,sempre ho tindrà més fàcil per captarclients i fer negoci que els que estan fo-ra. Això, més o menys, és el que passaamb un dentista i un especialista en me-dicina natural que tenen la seva consul-ta dins de les dependències de l'Hospitalde Mataró, sota el paraigua legal de la

Fundació Salut, propietat del Consor-ci Sanitari del Maresme (foto). Segonsfonts del sindicat Catac-Cts, elsodontòlegs de la zona estan furiososamb aquesta situació, però, encaraque ho han intentat, no han aconse-guit modificar-la. Una altra modalitatd'aquest fenomen la trobem una mi-ca més amunt, a Calella i Blanes. L'ém-presa que gestiona aquests hospitals,

- BCGest, propietat del Consorci Hos-pitalari de Catalunya (CHC), ha obertamb diners públics centres privatsd'estètica i atenció al turisme, cosa queha aixecat indignació entre els com-petidors més directes.

Tot el que és rendibl e acabasent privatitza tEl confusionisme públic-privat trobala seva màxima expressió éh la crei-xent privatització d'una partde l'as-sistència mèdica. "Tot el que és ren-dible s'externalitza", ens comenta undirectiu. La llista és inacabable. La ma-jor part d'hospitals comarcals tenenl'oftalmologia extemalitzada (les so-cietats Institut Català de la Retina i Ins-titut Oftalmològic del Vallès copen elmercat); l'Hospital de Terrassa ha ex-ternalitzat recentment el seu serveid'esterilització, ara gestionat per unaempresa, Elenpunt SL, el capital de laqual és de Mútua de Terrassa; els hos-pitals de l'IMAS (Institut Municipald'Assistència Sanitària) i molts hospi-tals comarcals ja no fan les seves ana-lítiques, sinó que les tenen contracta-des a Laboratori de Referència, vin-culat al CHC, mentre que de tota la ra-diologia se n'encarrega l'empresaCRC; cada cop queden menys hospi-tals amb cuina pròpia i compren el cà-tering a fora; l'Hospital del Sagrat Cor(lAIiança) ha externalitzat les sevesconsultes externes, que ara fa una em-presa privada anomenada Institut Ca-talà de Serveis Mèdics, i així indefini-dament. El dubte que sorgeix aquí éssi realment amb aquests processoss'ha aconseguit algun estalvi pel sis-tema públic -en virtut de l'anomena-da economia d'escala-0 si més aviathan alimentat negocis privats en elsquals participen alguns metges 0 ges-tors sanitaris. En tot cas, es millori 0no en eficiència, l'externalització com-porta una rebaixa dels controls de laqualitat del servei, i un notable incre-ment de la precarietat laboral.

08 CONTRAPODER // PODERS 25.abril.2005dEl Triangle Núm. 727

Megasalaris L’any 2004, el conseller delegatde l’SCH, Alfredo Sáenz, va co-brar 6,2 milions d’euros; el pre-sident, Emilio Botín, 2,7 milions;

el president del BBVA, Francis-co González, 3,6 milions; el con-seller delegat, José Ignacio Goi-rigolzarri, 2,8... I això és el blanc!

Microxip

6,2

1 Josep Maria Drudis, amb barba, amb dos doctors de la Fundació Puigvert.

TV

3

El seu nom és Josep Maria Dru-dis Zambrano i és, des de fa mésd’un any, el gerent a l’ombra de

la Fundació Puigvert. La directora ge-neral, Esperança Martí, l’ha presentata l’staff mèdic i administratiu com elseu successor quan ella es jubili delcàrrec directiu per passar a ser nomésla presidenta de la Fundació. Peròfins que arribi aquest dia Drudis con-tinuarà a dins, però a l’ombra. El casés que Drudis va aterrar a la FundacióPuigvert procedent de Maó, on va pro-tagonitzar un tèrbol intent de pilotas-so immobiliari que va derivar en unaquerella per estafa presentada perCCOO, en nom dels prop de 40 em-pleats, i que es va retirar encara no faun any, a canvi –com aquell qui diu–que mai més tornés a treure el capper la capital de Menorca.

La història s’inicia el 1999. Drudisapareix com el salvador d’una em-blemàtica empresa de bijuteria quearrossegava fortes pèrdues i que té laseu al centre històric de Maó. El maigd’aquell any, compra Carretero i Ti-moner SA (Catisa) pel preu simbòlicd’una pesseta per acció, 4.200 en to-tal, amb el compromís de mantenirl’activitat i d’invertir-hi 180 milions depessetes. Els terrenys –5.300 metresquadrats a tocar del port de Maó– con-tinuen en mans dels antics propieta-ris, però Catisa (és a dir, Drudis) obtéuna opció de compra molt avantatjo-sa per executar en els quatre anys se-güents i que en principi no podia tras-passar a tercers. Això és el que no tri-garà a fer, a còpia d’amenaçar els pro-pietaris dient-los que o es canviavaaquest punt del contracte o es veuriaobligat a iniciar un expedient concur-sal i Catisa desapareixeria. Davant d’a-quest escenari apocalíptic, l’octubre del2000 Drudis obté el llum verd, i no tri-ga a vendre l’opció de compra a una so-cietat denominada Puck Tower 2000SL, que segons els querellants resul-tarà no ser altra cosa que una societatpantalla del mateix Drudis.

Inversions amb trampaSimultàniament, fa veure que s’esta-ven realitzant les inversions prome-ses, i així el febrer del 2001 Catisa com-pra uns terrenys en un polígon in-dustrial a fi de traslladar-hi la fàbrica,una idea que ja s’havia previst inicial-

ment dins el pla per reflotar la com-panyia, però en realitat la compra esfa gràcies a un préstec atorgat per PuckTower 2000. Es tractava que Catisano pogués tornar mai aquest préstec,i així, setmanes abans fins i tot del ven-ciment del primer termini de devo-lució, Drudis, en nom de Catisa, co-munica a Puck Tower que no torna-ran el préstec i que el millor és can-cel·lar-lo a canvi dels terrenys.

Així, en pocs mesos Catisa haviaperdut tot interès per Drudis. Conti-nuava sent deficitària, i els seus prin-cipals actius (els terrenys nous i l’op-ció de compra sobre els de la fàbrica)ja estaven en mans d’una societat, PuckTower 2000, respecte a la qual Dru-dis sempre ha dit no tenir res a veu-re, però que, com va remarcar un i al-tre cop la premsa menorquina quanva esclatar l’escàndol, està domicilia-da a l’adreça del carrer Balmes de Bar-celona del bufet d’advocats de Drudis(Buxó abogados), la mateixa on pre-cisament aquest administra una altrasocietat, Norio Corporation.

En aquest context, el maig del 2001apareixen uns suposats inversors in-teressats a comprar Catisa, i Drudis laven (també a pesseta per acció). Finsi tot es convoca la premsa per presentarel representant dels nous amos de laplanta, Enric Perera Garcia, a qui la

querella qualifica de simple “testafe-rro o prestanoms”.

Arriba l’’enterraempreses ‘La funció de Perera era enterrar l’em-presa a fi d’eliminar obstacles quanPuck Tower executés la seva opció decompra sobre els terrenys de Catisa.Però l’agitació social va in crescendo, iquan aquesta empresa presenta a l’A-juntament de Maó el projecte de cons-trucció de 91 habitatges sobre el solarde la fàbrica es destapa tot el pastís.Abans que es pugui executar l’opcióde compra, els empleats es querellenper estafa contra Drudis i contra l’ad-vocat Diego Caparrós, del bufet Buxó.L’agost de 2003, el jutge admet a trà-mit la querella.

La història s’acaba un any méstard amb un pacte a tres bandes: elstreballadors accedeixen a retirar la que-rellai les famílies Carretero i Timonertambé la demanda civil que havien in-terposat contra Puck Tower per evitarhaver de vendre la finca; a canvi, lasocietat pantalla renuncia a l’opció decompra i desisteix de les accions quehavien endegat per desnonar Catisa afi de començar les obres. Avui la fà-brica de bijuteria continua oberta i tor-na a ser rendible. Els empleats són elsamos. I del senyor Drudis no en guar-den, precisament, un gran record. f

J. R. / V. S. · BARCELONA

El nou gerent de la Puigvertva sortir per cames de Maó

Especulació d Els empleats salven la fàbrica i eviten el ‘pilotasso’

Una querella per estafa va frustrar els plans de Josep Maria Drudis de

descapitalitzar una històrica empresa de bijuteria i quedar-se’n els actius

La fama del tàndem Abelló-Bagó–o a la inversa– ja ha aconseguitcreuar l’Atlàntic i arribar fins a

Mèxic. La revista electrònica Ima-gen Médica dedica un explosiu arti-cle als negocis del Consorci Hospi-talari de Catalunya (CHC) amb l’Ins-tituto Mexicano del Seguro Social(IMSS). La revista descriu com a es-candalós que l’IMSS pagués a CHCprop de 21 milions de dòlars (més de3.000 milions de pessetes!) per qua-tre projectes, realitzats entre els anys2000 i 2002, a través dels quals s’haninstrumentalitzat les polítiques delshospitals especialitzats, “i que en lapràctica –diu l’article– han demos-trat ser un camí obert a la corrupciói a la impunitat” (vegeu www.ima-genmedica.com.mx).

Josep Abelló, exalcalde socialistade Reus, i Ramon Bagó, exalcaldeconvergent de Calella, controlenaquest consorci d’hospitals públicslocals malgrat haver deixat de tenircap tipus de representació política, i,per molts entesos, són la millor mos-

tra del que es coneix com la trans-versal sanitària sociovergent. Per obrai gràcia d’aquest dos “ganones”, se-gons els defineix l’article, del Con-sorci penja un autèntic hòlding em-presarial, la major part societats deconsultoria i gestió hospitalària. Unad’aquestes, Consultoria i Gestió SA(de la qual Bagó és president i Abe-lló conseller delegat) va ser l’encar-regada de fer els quatre projectes perun import total de 20.835.616 dò-lars. El mateix Consorci informa d’a-quests imports a www.chc.es.

“Però en la transformació finan-cera de l’IMSS –continua l’article–,els genis catalans van oblidar queels malalts tenen drets, que neces-siten una atenció de qualitat i ràpi-da, mitjans i medicaments perpal·liar les malalties. També vanoblidar que a l’IMSS hi ha el Sindi-cato Nacional de Trabajadores delSeguro Social i que moltes de lesdecisions que es van prendre hau-rien d’haver estat de forma bilate-ral, sota pena d’incórrer en múlti-ples violacions del ContracteCol·lectiu de Treball.” f

Abelló i Bagó s’emportenuna milionada de Mèxic

Salut d Dos ‘ganones’ al descobert

Víctor Saura · BARCELONA

1 El cas Bagó-Abelló és la notícia a Mèxic.

Josep Maria Via va treballar

Consultoria i Gestió és només una

de les diverses empreses que

pengen de Consorci Hospitalari de

Catalunya SA. Segons s’informa a

la web, ha treballat per a un llarg llis-

tat de països llatinoamericans: Gua-

temala, Panamà, Costa Rica, Colòm-

bia, Perú, l’Equador, Xile, l’Argenti-

na, Nicaragua, República Dominica-

na, Veneçuela, el Brasil, l’Uruguai, si

bé difícilment ha obtingut contrac-

tes tan sucosos com els de Mèxic

(la web no permet consultar-los tots).

També ha tingut dos projectes a Eu-

ropa: la reestructuració del sector

farmacèutic a Macedònia (406.444

dòlars pagats pel Banc Mundial), i la

modernització dels laboratoris hos-

pitalaris a Albània (132.094 dòlars pa-

gats per la Unió Europea). El direc-

tor d’aquests dos projectes, tots dos

del 1995, va ser Josep Maria Via,

home de confiança de l’exconseller

Xavier Trias, exsecretari del Con-

sell Executiu, i que anys després fun-

daria la consultora Gesaworld, que

posteriorment passaria a mans de

Roser Vicente (esposa del socialis-

ta Josep Ignasi Cuervo). Una altre

cas de transversalitat sanitària.f

15CONTRAPODER // TERRITORI3.octubre.2005dEl Triangle Núm. 747

TerritoriERC del Baix Llobregat insta el conseller SalvadorMilà a mantenir amb fermesa la proposta de pro-tegir les reserves del delta del Llobregat i denun-ciar “la ingerència de l’Ajuntament de Barcelona”.

Ingerència

La plataforma Salvem la Vall de Lord s’oposa a la construcció d’un complex urbanístic de més de 400

habitatges a peu de pistes per evitar un model turístic basat en la proliferació de segones residències

La Generalitat va presentar al junypassat un Pla director d’estacionsde muntanya que abomina el bi-

nomi neu + totxo, o sigui, les grans pro-mocions immobiliàries perpetradesamb l’excusa de l’esquí; però, malgrataixò, ha autoritzat un pla urbanístic aPort del Comte (Solsonès) que possi-bilita la construcció de més de 400 ha-bitatges de segona residència, justa-ment en una estació que acostuma apassar la major part de l’hivern tanca-da per manca de neu.

El pla especial afecta una superfíciede 878 hectàrees, en la qual s’han pro-jectat una urbanització de 405 habitat-ges, una àrea hotelera i comercial, l’am-pliació d’un camp de golf, així com di-verses instal·lacions relacionades ambla pràctica de l’esquí, algunes de lesquals ja s’han realitzat: construcció iprolongació de telecadires, aparca-ments, serveis i dos embassaments persubministrar aigua als canons de neu.

L’empresa propietària de l’estació,Guimaru, al capdavant de la qual hi hael solsoní Jaume Majoral, aposta perla promoció immobiliària. De fa anys,el negoci de les estacions d’esquí cata-lanes no està en els forfets, sinó en lavenda de parcel·les i d’habitatges. Portdel Comte pateix crisis cícliques permanca de nevades; però, tot i així, s’hiprojecta una urbanització amb més de400 habitatges, quan en el municipi–la Coma i la Pedra– tan sols hi ha enl’actualitat 254 habitants censats. A so-bre, hi ha una antiga urbanització al’estació que encara té un terç dels car-rers sense pavimentar.

Davant aquesta situació, recent-ment s’ha constituït Salvem la Vall deLord, una altra plataforma de defensadel territori amb el nom de “Salvem”que pretén “denunciar els projectes es-

peculatius” i promoure un debat so-bre el model de desenvolupament d’a-questa contrada, segons apunta undels seus portaveus. La plataforma ad-verteix que la proliferació de segonesresidències comporta, d’una banda,l’enriquiment d’uns quants empre-saris a curt termini i, de l’altra, el de-teriorament de l’entorn, ja que s’optaper un model turístic que paradoxal-ment destrueix els principals atractiusturístics de la vall de L0rd.

En un manifest, la plataforma sub-ratlla que es tracta d’un “projecte d’es-peculació urbanística”, justament a l’es-tació d’esquí catalana situada més alsud, on “absolutament mai” es garan-teixen les nevades i que, per tant, s’hipugui esquiar. Les instal·lacions vanromandre parcialment tancades bonapart de la temporada passada i, fa cincanys, només van aconseguir obrir uncap de setmana. A més, els opositorses pregunten com es pensa solucionarla manca d’aigua –tant per als habitat-ges com per als canons de neu– i comes tractaran les aïgües residuals.

Els opositors

adverteixen que es

tracta d’un projecte

“especulador” que

malmet el paisatge

1 Aspecte d’una de les pistes de l’estació d’esquí de Port del Comte aquest estiu.

J. M. C. · BARCELONA

El grup polític El Comú, candida-tura d’esquerres que governa Sant Llo-renç de Morunys, la principal pobla-ció de la vall de Lord, va al·legar en elseu moment tant contra la urbanit-zació, sobretot perquè no s’hi preveienels mecanismes per a la depuraciód’aigües residuals, com contra lesobres a l’estació d’esquí, pel fet de con-siderar que s’intentava legalitzar equi-paments que ja s’havien fet.

Els portaveus de Salvem la Vall deLord presentaran aquesta setmana laplataforma a Lleida, en una roda depremsa en la qual anunciaran les prò-ximes accions de protesta. No des-carten la presentació d’un conten-ciós administratiu per la decisió d’Ur-banisme de la Generalitat d’autoritzaruna nova urbanització a Port del Com-te, situada al paratge anomenat PratBerlà, a només un quilòmetre de peude pistes. L’empresa promotora haanunciat que el projecte s’executariaen diverses fases, la primera de lesquals consisteix en la construcció d’unbloc de vint apartaments.

Port del Comte aposta méspel totxo que per la neu

Muntanya d L’estació d’esquí del Solsonès promou una nova urbanitzaciódPerles

La diputada al Congrés per

ICV Carme Garcia ha ad-

vertit que el seu grup podria no

donar suport al Govern en els

pressupostos generals de

2006 si finalment l’Executiu

que presideix Rodríguez Za-

paterohi introdueix alguna par-

tida destinada a la construcció

del IV Cinturó, l’autopista orbi-

tal a l’àrea metropolitana entre

Granollers, Terrassa i Martorell.

Garcia recorda que no hi ha en-

cara cap tipus de consens en

relació amb aquesta via entre

els tres partits del Govern ca-

talà. ICV considera que “es

tracta d’una infraestructura que

suposa un greu impacte am-

biental a la comarca”. La parla-

mentària ha criticat el PSC “per

haver portat aquesta qüestió al

debat sobre pressupostos de

2006” i insisteix que la seva

proposta “és, en tot cas, el

quart cinturó ferroviari”. f

La plataforma Salvem els

Muntanyans i Greenpeace

han mostrat en un vídeo com

van quedar de negats els ter-

renys dels Muntanyans arran

dels darrers aiguats que es van

registrar a la costa catalana al

principi del mes de setembre.

Amb aquesta acció, els ecolo-

gistes pretenen demostrar que

el projecte d’urbanització dels

terrenys, a Torredembarra (Tar-

ragonès), suposaria “no no-

més el deteriorament irrever-

sible d’una zona protegida, sinó

també un disbarat urbanístic”.

Els Muntanyans es troba a la

desembocadura del torrent de

Gibert i constitueix l’únic con-

nector biològic entre l’adjacent

platja natural de Torredembarra

i de Creixell i els espais rurals i

protegits de l’interior. El projec-

te és en aquests moments a les

mans del conseller Joaquim

Nadal, que s’ha de pronunciar

sobre el recurs plantejat per l’A-

juntament i per l’empresa cons-

tructora a la resolució de dene-

gació de la comissió d’Urbanis-

me de Tarragona atenent la inun-

dabilitat dels terrenys. f

ICV vincula elsuport al PSOEal IV Cinturó

Els ecologistesvolen salvarels Muntanyans

L’estació de Port del Comte sovintha estat envoltada per la polèmica.L’Institut Català de Finances (ICF) vaembargar fa alguns anys l’hostal delcomplex hivernal per l’impagamentd’un crèdit i, posteriorment, a l’abrilde 2003, el va vendre a l’empresa EcoBegudes Vallès, una societat partici-pada per Guimaru i pel grup hotelerSerhs que presideix Ramon Bagó, ex-director general de Turisme en els an-teriors governs de CiU. Malgrat quel’ICF havia valorat l’immoble en 188milions de pessetes, el va vendre per150 milions –19 al comptat i la restaen còmodes terminis a pagar en quin-ze anys– segons va confirmar l’ales-hores conseller d’Economia, el con-vergent Francesc Homs, en respostaa una pregunta parlamentària del di-putat Jaume Roma. El solsoní JaumeMajoral figurava com a administra-dor de Guimaru –actual propietaride les instal·lacions– i d’Eco BegudesVallès, però fa un any va abandonar elconsell d’administració d’aquesta úl-tima empresa. f

Generalitat va decidir -sense explicacions- prescin-dir dels seus serveis.

En l'actualitat, Bon Servei es troba immergit enuna greu crisi econòmica, s'enfronta a diferentsdenúncies interposades a Magistratura per antics

Malgra t que Justíci a sigu iun departamen t controla t

per Unió , tot s elsimplicat s en aques t afer

formen part de l'altr eparti t de la coalici ó

treballadors i a les demandes de cobrament dediferents proveïdors i entitats financeres.

Un ex-alt càrre c que tamb é suca

Un altre dels personatges beneficiats pels con-tractes públics del Departament de Justícia ésl'ex-director general de Turisme de la Generalitati ex-alcalde de Calella per Convergència i Unió,Ramon Bagó, L'empresa de càtering CuinesSerhs, vinculada a Bagó, ha aconseguit des del1991 fins al dia d'avui més de 1.800 milions depessetes de les arques públiques de Justícia perdiferents contractes de càtering de les presonsde Quatre Camins, Wad-Ras i la Trinitat.

Cuines Serhs SL va ser constituïda a Calella el3 d'agost de 1991 -pocs mesos abans quecomencessin a rajar els contractes de laGeneralitat- per Josep Vilella, Miquel Casajoana iEduard Ollé, en representació pròpia i de duessocietats matrius més: DesenvolupamentHostaler del Maresme SA i la cooperativaServeis Mancomunats d'Hoteleria i Similars,totes dues presidides per Ramon Bagó.

A l'historial de Bagó hi figuren altres casossimilars, com ara el fet que durant els quatreanys que va ocupar el càrrec de director generalde Turisme, la confecció de tots els fulletons depropaganda' turística de. la Generalitat va seradjudicada a l'empresa Publintel, presididadurant anys pel mateix Bagó.

Sumarroca , un més a la llist a

El darrer militant de CDC que s'ha vist esquitxatper les polèmiques adjudicacions de Justícia haestat l'empresari Carles Sumarroca, un altre

històric de CDC. La setmana passada, el diari queha donat més guerra en aquest afer, "El Mundo deCatalunya", esbombava la notícia: l'empresaUnitek United Tecnology SA, presidida per CarlesSumarroca, ha guanyat el contractes de laDirecció General de Serveis Penitenciaris pel man-teniment dels sistemes de seguretat de les pre-sons de Quatre Camins, Can Brians i l'hospitalpenitenciari de Terrassa. Aquests contractes -ator-gats per la via de concurs restringit- li suposen al'empresa Unitek un ingrés anual de 65 milions depessetes. En aquesta societat també hi figuracom a conseller Jaume Rosell i Sanciy, un delssocis de Pujol a Banca Catalana, militant de totala vida a CDC i antigament sòts-director generald'Esports de la Generalitat.

Una altra empresa de Carles Sumarroca, LabSA, també es va fer l'any passat amb l'adjudicacióde 55 milions de pessetes pels serveis d'anàlisisde sang dels reclusos de les presons de Wad-Ras,Trinitat, la Model i Can Brians.

La relació d'amistat entre Carles Sumarroca iJordi Pujol és notòria en diversos àmbits. Tots dosformaven part del grup dels primers 200 funda-

dors de CDC; les seves respectives esposes,Núria Claverol i Marta Ferrusola, són sòcies al'empresa Hidroplant SA i alguns dels fills d'amb-dós matrimonis han compartit algun que altrenegoci. És el cas, per exemple, de Pere Pujol iAlbert Sumarroca, tots dos accionistes de l'em-presa Entorn SL, també implicada en presumptesconcessions irregulars per part de l'administraciócatalana.

Resulta curiós comprovar que, malgrat queJustícfa sigui un dels pocs departaments contro-lats per'Unió Democràtica de Catalunya, tots elsimplicats en aquest afer formin part de l'altre par-tit de Ja coalició pujolista de CDC. En diferentsocasions, la consellera Núria de Gispert ha sor-tit del pas de les crítiques, assegurant que mai hiha hagut cap irregularitat en les concessions decontractes que ha fet, però... iqu\ s'atreviria, des-prés de llegir totes les dades aportades en aquestarticle, a posar la mà al foc per l'honestedat delDepartament?

Nosaltres, no T

L.C.

Els funcionari s es rebel·le n contr a laprivatitzaci ó dels menjador s de preson s

Les concessions de contractes de restauració a les empreses decàtering esmentades en l'article que encapçala aquestes paginesha provocat la reacció del comitè intercentres del Departament deJustícia de la Generalitat. Els representants sindicals han denurv

S egons un estud i elabora t pel comit è Intercentre s de Justícia , mentr e quea les cuine s de preson s gestionade s amb persona l de la Generalita t elpressupos t del menú per Inter n i dia es de 482 pessetes , a les gestiona -

des per les emprese s de càterin g recentmen t contractade s aques t pressupos t esdispar a a 900 pessetes . La diferenci a entr e ambdue s quantitat s -472 pessetes -multiplicad a pel conjun t d'Intern s als qui actualmen t serveixe n menús aqueste semprese s -3 800 reclusos - supose n 654.664.000 pessete s que la Generalita tpaga de mes per aques t serve i de restauració , que fin s fa poc temp s era públic .Els representant s sindical s creue n que aques t càlcu l deix a sense fonamen t elsargument s utilitzat s per la Direcci ó General de Servei s Penitenciaris , que Justifi -cava la decisi ó de prtvatttza r el serve i de menjador s com una mesur a per redui rdespeses .En un comunica t de premsa , el presiden t del comit è Intercentres , Josep UuisIbarro . denunciav a tamb é el fet que la contractaci ó d'emprese s privade s de càte-ring ha suposa t la pèrdu a d'un dels servei s de rehabilitaci ó I remserd ó que finsara tenie n ets Interns . Mentr e ei serve i va ser públic , a les cuine s de preson s hitreballave n un màxi m de tres cuiner s empleat s per la Generalita t que feien decaps de brigad a I mestre s d'ofic i a to t un segui t d'intern s que eren ets qui real-ment s'encarrregaven , dia a dia . d'elabora r els diferent s àpats del centre . "Ar a -assegur a Ibarro - sembl a que entr e els servet s de remserel o que definei x la nalitf -

ciat el que consideren "una actitud sospitosa" del Departament al'hora de pnvatitzar el servei de cuina dels centres penitenciaris ide justícia juvenil perquè suposa incrementar les despeses de laConselleria en més de 650 milions de pessetes.

ca del directo r genera l de Servei s Penitenciaris , el senyo r Ignas i Garci a I Clavel ,prlme n tasque s tan útil s com les manuetttat s en cartr ó pedra , curset s de foto -grafi a o vídeo , enquadernaci ó manua l o pintur a a I W .Fins ara, s'ha n prfvatltza t els servei s de cufai a deJs centre s penitenciari s deUeida (900 Interns) , Trinita t (250 Intern») , Wad-Ras {300 Internes) , QuatreCamina (1.300 interns) , Brian s (1.200 interns ) I els centre s de Justíci a Juveni ll'Alzina , els Castanyer s I ets TH.Iers. 'Les proteste s dels funcionari s no es limite n nomé s a aques t cas concret . Endiverse s ocasion s han demana t públicamen t la dntrisaj ó d'Ignas i Garcia I Clavel is'han manifesta t contr a la seva polRic a perqu è eonsldere n que ne té en compt ela problemàtic a real que es vhi als centre s penitenciaris . Sense anar més lluny ,la setman a passad a els representants de preson s dels stMttsct s CCOO. CSIF IUGT de Ueida van llençar , en un act e simbòli c de rebuig , el» vídeos d'autopropa -ganda "Deu anys de polític a carcerarta " que ta GeneraiRs t ««via regalat a tot sels funcionari s de preson s de Catalunya . Et vídeo , en ei que s'alabav a la gesti óde la Generalita t des que l'any 1984 va assumi r les competAnele e de presons , haesta t cataloga t pels sindicat s com un "malbaratament " mi » de ta Conselleri a deJustícia . Segons els sindicats , les actual s mancances - rfes-avason s "n o es podenmaquilla r amb cinte s de vídeo * TLC.

SOCIETAT Del 22 al 29 da gener de 1996 -

La Generalita t contract a a doj o lesemprese s de Ramon BagóAls negocis privats de l'ex-director general de Turisme líplouen les adjudicacions del Govern catalàPrimer van ser els contractes per l'edició dels opusclesturístics de la Generalitat, després van venir els contrac-tes pel servei de càtering de diverses presons catalanes imés tard la contractació de la seva agència de viatges percobrir els desplaçaments dels convidats de la Generalitatal Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), cer-

tamen que també presideix Bagó. Tot plegat, milers demilions de pessetes en subvencions que han ajudat aengrandir els negocis empresarials de Ramon Bagó, unhome que es va veure forçat a dimitir en el seu càrrec dedirector general de Turisme l'any 1984 precisament percompaginar la seva vida pública amb els negocis privats.

:" a setmana passada sortia a la llum l'e-i-, xistència d'un contracte més d'adjudicació:.'::: del Govern català a una de les empresesde l'actual president del Saló Internacional deTurisme de Catalunya i ex-director general deTurisme de la Generalitat, Ramon Bagó. El diari"El País" es feia ressò de la contractació perpart de la Generalitat dels serveis d'una agèn-cia de viatges vinculada a Bagó, per fer de tour-operador dels agents de viatges europeus con-vidats pel Govern al Saló: Viatges Serhs, lligada

200 milions de pessetes i actualment estàadministrada pel fill de l'ex-alt càrrec, RamonBagó.

Las concessió del servei de càtering de lespresons catalanes.a empreses privades ha pro-vocat la protesta pública dels diferents sindi-cats de funcionaris de presons perquè, segonsvan exposar, "la privatització d'aquest serveique fins ara era públic suposa incrementar lesdespeses de la conselleria de Justícia en mésde 650 milions de pessetes".

"JaCaixa" Cod» cooft t tfita t {CCCj

oexacaow» jllOO JOS29Í1?? J0200663479

JMPC. J . VIATGsS.SEïgiS WIELSPa.. jr/6.500.000»-//

SIS «ILIGfrS HIL

<OK<SSSCt V?QSGCÏ<! TntïSÏICJ I CÜTAtCST*

al grup del mateix nom -un hòlding empresarialque presideix Bagó- va fer-se amb aquest con-tracte sense haver de competir amb d'altresempreses del sector, donat que la Generalitatva optar pel sistema d'adjudicació directe, unprocediment considerat "discriminatori" perpart d'altres agents turístics catalans. En con-cret, Viatges Serhs va rebre uns 50 milions depessetes, satisfets pel Consorci de PromocióTurística de Catalunya, un organisme adscrit aldepartament de Comerç, Consum i Turisme dela Generalitat. Els pagaments es van fer mit-jançant diferents xecs nominatius del Consorcia Viatges Serhs. EL TRIANGLE ha pogut inter-ceptar alguns d'aquests talons, com el que usoferim reproduït com a prova testimonial enaquesta mateixa plana per import de sismilions i mig de pessetes.

El SITC és un estament públic i té com aobjectiu primordial promoure el desplegamentdel sector turístic català. El nomenament deBagó -militant de CDC des de fa molts anys-com a president del Saló l'any 1992 va serimpulsat per la mateixa Generalitat, que comp-ta amb majoria representativa dins el conselldirectiu de l'éntitat.

Altre s concession s

Bagó havia estat amb anterioritat objecte decrítiques per les adjudicacions de contractesque li havia fet el departament de Justícia. Desdel 1991 fins al dia d'avui, l'empresa CuinesSerhs, vinculada també al Grup Serhs, hacobrat més de 1.800 milions de pessetes delGovern català pel servei de càtering de dife-rents centres penitenciaris catalans. CuinesSerhs va ser constituïda a Calella l'any 1991,mesos abans que comencessin a rajar els con-tractes milionaris de la Generalitat. Des d'a-leshores,, la seva facturació ha augmentat enun 700 per cent. El seu capital social volta els

Precedent s a Calell aRamon Bagó, propietari de diversos hotels a

la zona del Maresme, va ser també alcalde deCalella per Convergència i Unió des de les pri-meres eleccions democràtiques firis a les muni-cipals de 1991. Des d'aquest consistori ja vaprotagonitzar més d'un escàndol, com la crea-ció l'any 1982 d'una empresa privada de segu-retat ciutadana que era remunerada des del'Ajuntament. L'empresa, anomenada Ten andTen, va ser constituïda pel llavors primer tinentd'alcalde del consistori de Calella, Jordi Ten, iel seu germà. La contractació d'una policia pri-vada per part de l'ajuntament va provocar fins itot les protestes del governador civil de l'època,Ferran Cardenal, i dels màxims responsablesde la Policia de Barcelona.

Amb Jordi Ten, Bagó va crear més tard l'em-presa Publintur, adjudicatària de la confecció detots els opuscles depropaganda turísti-ca de la Generalitatdurant els quatreanys en què Bagóva' ocupar la direc-ció general deTurisme de laGeneralitat (1980-4.984).

Els companys departit de Bagó alconsistori deCalella han estat enmoltes ocasionscopartícips delsseus negocis pri-vats. Així, a bandade Jordi Ten, aPublintur també hiva treballar RamonVilella, ex-regidor de

Bagó, un home que s'ha enriquit amb la Generalitat

Calella. Vilella també apareix com accionistafundacional de l'empresa Cuines Serhs, l'adju-dicatària dels serveis de càtering a les pre-sons, i va ocupar el càrrec de director delCongrés Català de Cuina, un certamen forta-ment subvencionat per la Generalitat.

Malgrat que no hi hagi una vinculació directa,potser seria interessant comprovar per què acomençaments d'any, el director del Consorcide Promoció Turística de Catalunya -el mateixque va firmar els talons a nom de ViatgesSerhs- va presentar la seva dimissió. Fonts deldepartament de Comerç, Consum i Turisme,asseguren que ho va fer per dedicar-se de ple al'empresa privada, tot i que no van voler preci-sar si es tractava d'empreses vinculades aBagó.

A hores d'ara és difícil creure en les declara-cions de la Generalitat, quan assegura que lesadjudicacions dels concursos públics que hananat a parar a mans d'empreses relacionadesdirectament o indirecta amb Bagó, s'han fetsota la més estricte legalitat

Sí% i iatge s Serhs form a part -juntamen t amb 28 societat s més- del GrupV Seriïs SA, un hòldin g que factur a més de 20.000 milion s de pessete si'any i que compt a aproximadamen t amb uns 14.000 clients . El grup té ins-tal·lade s diferent s seus a Catalunya , a la Comunita t Valencian a i fins i to tcompt a amb un tour-operado r a Runcor n (Anglaterra) .

Grup Serhs va ser fundad a a Calell a Pany 1975 com un? cooperativa , peròes va constitui r en entita t mercanti l l'any 1987. Actualmen t esta presidid aper Ramon Bagó i té un capita l escriptura t de 625 milion s de pessetes . Lesactivitat s del Grup Serhs estan distribuïde s en cinc grans grups : adquisici ói construcci ó de finques , distribuci ó de begudes , alimentació , servei s isocietat s de cartera . Entre d'altre s serveis , el grup té una agènci a de viat -ges. Viatge s Serhs , una mútu a de previsi ó social , un centr e de càlcu l i uncentr e de gesti ó laboral . Grup Serhs disposa , a mes. d'un a àmpli a ofert ahoteler a -aproximadamen t uns 3.000 llits - al Maresm e Nord i a la CostaBrava

EL TRIANGL E - Del 5 al 12 de febrer de 1996 e

Ajudicacion s a di t pel s amic s de la casaDe nou hem de posar en entredit la "bona fe" amb què diu actuar l'administració catalana a l'hora de resoldre lesadjudicacions de concursos convocats per diferents departaments de la Generalitat. Les darreres setmanes han

sortit publicades al "Diari Oficial de la Generalitat" diferents adjudicacions de contractes a empreses relacionadesdirectament amb personatges de l'entorn convergent. Parlem de personatges com l'empresari Carles Sumarroca,el president del Saló Internacional de Turisme, Ramon Bagó, l'ex-diputat de CiU per Girona, Josep Capdeferro, o el

"candidat clau" de la coalició, Joaquim Molins.

La Generalita t mim a lesemprese s de Sumarroc aEn dos mesos, ha obtingut contractespúblics per valor de més de 85 milions

E l departament de Justícia ha adjudicat persegon any consecutiu el servei de realitza-ció d'anàlisis clíniques de tres centres peni-

tenciaris catalans a l'empresa General Lab SA,presidida per l'històric militant de CDC i gran amicde la família de Jordi Pujol, Carles Sumarroca. Enconcret, General Lab ha estat l'adjudicatària delsquatre lots posats a concurs pel departament perun import global de 77 milions de pessetes. El"Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya" feiapública la setmana passada la concessió enexclusiva a l'empresa d'en Sumarroca dels ser-veis d'anàlisis de sang de les presons de la Model-per 45.600.000 pessetes-, Wad Ras -per12.000.000 de pessetes-, la Trinitat -per7.400.000 pessetes- i Can Brians -per12.000.000 de pessetes-. Aquest no és el primercop que aquesta empresa treballa per laGeneralitat. Recordem que, l'any passat, GeneralLab SA ja va ser objecte de crítiques per haver-sefet també amb l'adjudicació en exclusiva del ser-vei d'anàlisis clíniques de les presons de laModel, Brians i Wad-Ras per 55 milions de pesse-tes.

Les acusacions de favoritisme que reben diver-ses conselleries de l'administració catalana al'hora d'adjudicar concursos públics a gent del'entorn convergent es veu amparada per casoscom el de Carles Sumarroca.

La relació d'amistat entre Carles Sumarroca i elpresident Jordi Pujol és històrica. Tots dos per-tanyen al grup dels primers dos-cents fundadorsde CDC. Les seves respectives esposes, NúriaClaverol i Marta Ferrusola, són sòcies a l'empre-sa Hidroplant SA i dos dels seus fills, Pere Pujol iAlbert Sumarroca, es reparteixen bona part delcontrol de l'empresa Entorn SL, una societat quetambé ha rebut concessions per part del depar-tament de Medi Ambient, de les quals EL TRIAN-GLE n'ha parlat diverses vegades.

Medi Ambient també contractaSumarroca

General Lab SA no és l'única societat d'aquestempresari convergent contractada per laGeneralitat. Fa menys d'un mes el departamentde Medi Ambient de la Generalitat també va adju-dicar un contracte públic a Unitek, UnitedTechnology SA, presidida per Sumarroca. En con-

cret, i segons publicava el DOGC, es van atorgar16 milions de pessetes a Unitek per la"instal·lació, connexió i subministrament de l'e-quipament necessari per al càlcul de l'emissiómàssica en els focus potencialment contami-nants". EL TRIANGLE ja va explicar fa un parell demesos que l'empresa Unitek, United TechnologySA, havia guanyat varis contractes d'adjudicaciópúblics convocats pel departament de Justícia pelmanteniment dels sistemes de seguretat de lespresons de Quatre Camins, Can Brians i l'hospitalpenitenciari de Terrassa. Aquests contractes -ator-gats per la via de concurs restringit- han suposata Sumarroca un ingrés anual de 65 milions depessetes.

Unitek es va constituir el mes de setembre de1984, té un capital escripturat de 100 milions depessetes i està domiciliada a Esplugues delLlobregat. En aquesta empresa també hi figuracom a conseller Jaume Rosell Sanuy, militant detota la vida a CDC i antic subdirector generald'Esports de la Generalitat.

El hòlding d'en Sumarroc a

Tant General Lab com Unitex United Technologyformen part del grup Proelec SA, un hòldingempresarial presidit per Carles Sumarroca. Entreles societats mercantils en les que aquest empre-sari català figura com a conseller, president oaccionista hi ha també Consultora de HospitalesSA (CODEH), una empresa de gestió sanitària querecentment ha fitxat com a assessor l'ex-consellerde Política Territorial i Obres Públiques, JaumeRoma. Segons publicava la setmana passada elrotatiu "El Mundo de Catalunya", CODEH SA hacontractat a temps parcial a Jaume Roma donadala seva experiència dins el sector sanitari (recor-dem que Roma va ser director del Servei Catalàde la Salut durant dos anys) amb la finalitat demillorar les perspectives econòmiques de l'em-presa. La consultoría CODEH està dirigida actual-ment per Elvira Guilera, directora generald'Assistència Sanitària entre el 1980 i el 1985.Guilera va ser precisament la persona que va reti-rar de l'empresa privada Jaume Roma quan l'any1982 va promoure el seu fitxatge dins laGeneralitat.

L.C.

Capdeferro , un ex-diputa t que fabons negoci s amb l'executi u catal àJosep Capdeferro i Maureta, ex-

diputat de CiU per Girona entre el1992 i el 1995, és més conegut aGirona com a constructor que com apolític. Dins el sector de la construc-ció gironí, però, se'l considera com unhome que fa bons negocis gràcies alsseus contactes polítics i al seu car-net de militant de CDC. CapdeferroConstructor SA s'ha fet amb variscontractes de l'administració catala-na en els darrers anys, molts d'ells atorgats perla via de "negociat sense publicitat", és a dir,sense concurs públic i, per tant, pel sistema

Un giron í espavilat .

camuflat d'adjudicació directa. Eldarrer contracte que per aquesta via liha atorgat el departament de Justíciade la Generalitat ha estat la realitzacióde "les obres d'adequació d'espais dela planta segona de l'AudiènciaProvincial de Girona", una obra dotadaeconòmicament per les arques públi-ques amb 11.988.895 pessetes.Capdeferro Constructor SA està presidi-da i administrada per Josep Capdeferro

i la seva germana Montserrat. Entre les obres públi-ques més importants que ha realitzat aquestaempresa hi figura la Universitat de Girona T

Molins , al natural .

Ciment s Molin srep 22 milion sde Medi Ambien tE l departament de

Medi Ambient vaadjudicar a finals de1995 quatre subven-cions directes a l'em-presa familiar del capde llista per CiU alCongrés dels Diputats,Joaquim Molins. Així,per "l'automatització idesem polsament de lacàrrega del clínker deciment pòrtland sobrecamió", Cementes Mo-lins SA ha rebut 2.546.022 pessetes; pel "cobri-ment del parc de pre-homogeneïtzació de pedracalcària" la conselleria li ha abonat 16 milions depessetes més; per "l'acondicionament de la càrre-ga de ciment", l'empresa dels Molins ha rebut unajut de 4.065.000 pessetes; i, finalment, "perl'automatització del reg del parc de carbó i coc", lihan atorgat 296.259 pessetes. Tot plegat, més de22 milions de pessetes en ajuts públics per unaempresa que té com a principal valor, un acciona-riat amb cognoms il·lustres T

Ramon Bagócontinu a sucan tdel Gover nL 7 actual presi-

dent del SalóInternacional deTurisme i ex-direc-tor general deTurisme de la Ge-neralitat, RamonBagó, continuamantenint bonscontactes dins l'ad-ministració catala-na. N'és un bonexemple el darrercontracte que el departament de Justícia ha ator-gat a l'empresa Cuines Serhs SL "pel servei derestauració per a interns i el servei de cafeteriai menjador dels funcionaris" de vàries presonscatalanes per més de 431 milions de pessetes.De les adjudicacions de milionaris concursospúblics a empreses relacionades amb Bagón'hem parlat en diverses ocasions. De fet, escalcula que des del 1991 fins al dia d'avui elsdepartaments de Justícia i Turisme han atorgat aempreses del Grup Serhs -presidit per RamonBagó- més de 2.000 milions de pessetes enconcepte de contractes d'obres i serveis.L'empresa del hòlding Serhs que ha fet méscarrera gràcies a l'ajut indirecte del Governcatalà ha estat Cuines Serhs SA, una societat decàtering que actualment serveix menjar preparata diferents centres penitenciaris catalans.

Cuines Serhs SL va ser constituïda a Calella el3 d'agost de 1991 -pocs mesos abans quecomencessin a rajar els contractes de laGeneralitat- per Josep Vilella, Miquel Casajoana iEduard Ollé, en representació pròpia i de duessocietats matrius més: DesenvolupamentHostaler del Maresme SA i la cooperativaServeis Mancomunats d'Hoteleria i Similars,totes dues presidides per Ramon Bagó

Anar sumant .

POLÍTICA - Del 4 a l ' l i de març de 1996- EL TMANOLE

(ELTRIONGlt ) i

L'Atenci ó Primària , a mans de f empresa privadaEl sindicat CATAC denuncia k privatització encoberta que esta fent k Generalitat delscentres d'atenció primària de Catalunya tot traspassant U seva gestió a societats privades

Feta la llei, feta la trampa. La frase resumeix, en boca dels representants de labranca de Sanitat del sindicat CATAC, la paradoxal situació de privatització enco-berta que pateixen els serveis d'atenció primàri a de la sanitat pública catalanaemparats en la llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Segons el sindi-cat, malgrat que aquesta llei preveu que el Servei Català de la Salut pugui con-tractar entitats privades per a la prestació de serveis sanitaris d'atenció primàri a

Laur a Cortad a

Actualment, el CATAC té comptabilit-zats un total de 27 Centres d'AssistènciaPrimària (CAP) a Catalunya que, malgratpertànyer al Servei Català de la Salut(SCS), estan gestionats per societats pri-vades. Tot i que bona part d'aquestesempreses estan participades per institu-cions públiques (ajuntaments-consellscomarcals i el propi Servei Català de laSalut), tenen la seva activitat subjecta aldret privat i, el més greu, bona part d'ellesno realitzen directament el servei que elshi ha estat traspassat per la conselleria deSanitat sinó que subcontracten el servei aterceres empreses, aquestes sí absoluta-ment privades. Així, per exemple, elCentre d'Assistència Primària de laBarceloneta, tot i estar oficialment gestio-nat pel Consorci Sanitari de Barcelona, sesap que qui fa realment les tasques de ges-tió és una empresa privada anomenadaServeis Mèdics SA, dirigida per un metgeanomenat Joan Josep Avendano. Un altreexemple el trobem al CAP de Mataró, elqual sobre el paper depèn del ConsorciSanitari de Mataró però que a la pràcticaestà sent gestionat per l'empresa CGestSL, una societat controlada per l'exdirec-tor general de Turisme de la Generalitat,Ramon Bagó. Els nostres lectors habitualsconeixeran Ramon Bagó, un empresaride qui sovint hem parlat en aquesta revis-ta, per denunciar els milionaris contractesque la Generalitat ha adjudicat en elsdarrers anys a les seves societats privades.

Segons el CATAC, que des de fa dosanys està denunciant aquesta situacióparal·lelament als jutjats i al Síndic deGreuges, el que realment s'està fent ambaquesta pràctica de cessió és "una privatit-zació encoberta de la sanitat pública".Amb el traspàs de la gestió dels CAP's, elServei Català de la Salut perd absoluta-ment tant el control pressupostari delcentre com el del seu personal i "es dónapeu a què s'estiguin cometent autènti-ques barbaritats com ara que els metgesadscrits a l'Institut Català de la Salut esvegin obligats a atendre clients de mútuesprivades, o que en ocasions a un CAP hihagi paral·lelament dues llistes d'espera,una formada pels usuaris de la sanitatpública i una altra pels clients privats dela mútua que té subcontractada la gestiódel centre".

Pel sindicat és absolutament deconcer-tant que Catalunya sigui l'única comuni-tat autònoma espanyola on es toleri quel'organisme públic que teòricament va sercreat per gestionar tots els centres sanita-ris catalans (l'SCS) es limiti a pagar aentitats gestores alienes i "que siguinaquestes qui decideixin en què i com esgasten els diners de la sanitat pública i qui

tinguin la potestat d'acomiadar i contrac-tar el personal d'un centre d'atencióprimària".

Així, mantenen que, tot i que és certque la llei d'Ordenació Sanitària (LOSC)deixa la porta oberta a què en determina-des ocasions es pugui portar a termeaquesta pràctica, això "no s'ha d'interpre-tar com que sigui aquesta la fórmula ques'imposi com a model sanitari aCatalunya".

Entre la retafila d'irregularitats denun-ciades pel CATAC en aquestes cessions,destaquen els casos dels centres d'assistèn-cia de Lloret de Mar, de Vic o deTorroella de Mongrí.

En el cas de Lloret, un Centred'Atenció Primària absolutament nou, elServei Català de la Salut va signar un con-veni de col·laboració amb el ConsorciSanitari de la Selva per tal de cedir-los lagestió del centre. En realitat, l'esmentatconsorci -de capital 100% públic i on hiparticipen el propi SCS, el ConsellComarcal de la Selva, l'Ajuntament deBlanes i la Fundació Hospital Sant Jaumede Blanes- s'havia creat poc temps abansamb l'únic objectiu que li fos traspassadala gestió del nou CAP. Alhora el consorciva subcontractar aquesta tasca a BCGestSL, una empresa privada propietat de l'a-bans esmentat Ramon Bagó.

En el cas del CAP de Vic s'ha utilitzatuna altra altre fórmula, la d'una suposadaautogestió del personal. I diem suposadaperquè, en realitat, el personal hi pintapoca cosa en la gestió del centre. Així,l'SCS ha traspassat el servei a la societatEAP Vic SL, participada majoritàriamentpel Col.legi de Metges de Barcelona. Elfet que una institució col·legial privadafiguri com a màxim accionista deixa,segons els denunciants, "la porta obertaperquè qualsevol persona o empresa puguicontrolar la gestió d'un centre públic".

El cas del CAP de Torroella també vaprovocar en el seu dia força polèmica. Enun principi la gestió d'aquest centre va sertraspassada a la Fundació Privada MossènCosta (patronat que gestiona l'Hospitalde Palamós). Davant les denúncies sindi-cals, l'any següent es va traspassar la ges-tió del CAP al Consorci Assistèncial delBaix Empordà. Qui hi ha rera aquestconsorci? Doncs ni més ni menys que lamateixa Fundació Mossèn Costa i, mino-ritàriament, el Consell Comarcal delBaix Empordà. Com a exemple de la pri-vatització encoberta que, segons el sindi-cat, hi hi ha rera aquestes actuacions,expliquen que la mútua Previasa presen-ta com a propis els centres de l'SCS ges-tionats pel Consorci Assistèncial del BaixEmpordà A

en determinades Àrees Bàsiques de Salut, "n o empara ni de bon tros el reguitzelld'irregularitat s que acompanyen tots i cadascun dels contractes de cessió de la ges-ti ó de serveis públics que s'estan realitzant a Catalunya". £1 CATAC té interposa-des vàries demandes judicial s per aquests traspassos i paral·lelament, i donada lalentitud de la justícia, ha denunciat la caòtica situació que es viu en algunsCentres d'Atenció Primàri a davant el Síndic de Greuges.

Centres d'Atenció Primàri aTerrassa A, B i F

Terrassa G

Olesa

Sant Cugat

Rubí 2

Vic 2

Barcelona 1A i 10A

Barcelona 4c

Badalona 9 i 12

Matar ó 4

Baix Penedès

El Vendreu

Torredembarra

Vila-Seca

Vandellòs

Hospitalet

Riudoms

Torroell a -La Bisbal

Palafrugell

Lloret de Mar

Breda - Hostalric

Sant Joan les Fonts

Ribes de Freser - Campdevànol

Entita t gestora oficialConsorci Sanitari de Terrassa

Mútu a de Terrassa

Mútu a de Terrassa

Mútu a de Terrassa

Consorci Sanitari de Terrassa

EAP Vic SL

Consorci Sanitari de Barcelona

Consorci GESCLINI C

Badalona Gestió Asistèncial

Consorci Sanitari de Mataró

Fundació de Centres Assistencials

Fundació de Centres Assistencials

Fundació de Centres Assistencials

Fundació de Centres Assistencials

Sagessa

Sagessa

Sagessa

C.A.del Baix Empordà

CA.del Baix Empordà

Consori Sanitari de la Selva

Institu t d'Assistència Sanitària

Fundació St. Jaume d'Olot

Fundació Hospital Campdevànol

Persona l privilegia t i tràfi c d'influèncie sLa manca de control públic per part delServei Català de Salut dels Centresd'Atenció Primària provoca també que detant en tant als sindicats se'ls hi puguin colarcontractacions de nou personal que fanpudor a endolüsme. Un cas denunciat pelCATAC és el de la jove Meritxell Buil.Aquesta noia, filla d'un administrador delCAP Güell de Girona, Ramon Buil, va sercontractada "amb el millor tipus de contrac-te possible -una interinitat per vacant d'unaplaça de nova creació-, quan constava en llis-ta d'espera de contractació amb 0 punts... osigui, sense cap possibilitat de ser contracta-da". Tot i que la plaça va ser creada absolu-tament a mida per a ella, mai no es va pre-sentar a treballar, ja que va ser sol.licitart elseu alliberament sindical i va passar a treba-llar com a secretària del sindicat SASTE. PelCATAC, la prova de l'endollisme que es vapracticar amb aquesta noia és que la plaçaque es va crear per a ella no l'ocupa actual-ment ningú. Quan Ramon Buil va assaben-

<x*M «UHIA wscoioaa

x ec*>. «ou rnosw

B.i.lP. rjds»>-o

tar-se que el CATAC denunciaria la con-tractació de la seva fill a va anar-los a fer unavisita i va comunicar-los que la contractacióresponia a "favors deguts". Tal i com afrmael CATAC en un escrit que ha presentatdavant el Síndic de Greuges, "no sabemquants favors deu haver fet Buil a l'InstitutCatalà de la Salut, però considerem que jase'ls pot haver cobrat per altres sistemes. Ensreferim a les adjudicacions de serveis d'obresa l'empresa Instalaciones Arnau SL, on hiconsta com a accionista la seva senyora RosaFortea Izquierdo". Com a prova documentalus adjuntem el registre empresarial de l'es-mentada empresa

(ELTRIONGLE) 7

associats

Projectes

Formació

Documents (Articles

editorial

AJUNTAMENTS HOSPITALS

SACAG Servei Agrest ete iContrariaria Administrativa ídel Consorci. [

è 1 - Divisió

Divisió Sà

SEPFS- Serveis d'Estadis iProsp&eiïvss^n Polítiquescfe Salut

Organigrama del Consosrci Hospitalari de Catalunya, extret de la plana web de la pròpia associació

l'Administració. No és cap secret quel'empresa Cuina Serhs SL -presidida perun dels seus fills- té o ha tingut adjudi-cat durant anys el servei de menjadordels hospitals gestionats per CGest SL,com ara l'Hospital de Mataró, el deBlanes, el de Calella o el de la Selva. Al'Hospital de Mataró, el sindicatCATAC va dur a terme una dura cam-panya de denúncia que va aconseguir ferfora Cuina Serhs del seu menjador. Elssindicats, després de recollir un munt dequeixes dels treballadors de l'hospital perla pèssima qualitat del menjar que elabo-rava aquesta empresa, van realitzar unestudi que demostrava que al'Administració catalana li sortia moltmés car contractar Cuina Serhs que dis-posar de cuina pròpia. En qualsevol cas,però, s'ha de dir que l'adjudicació delsserveis de càtering a Cuines Serhs s'ha fetsempre per la via del concurs públic,cosa que no vol dir que la contractaciósigui més transparent sinó simplementajustada a la llei.

Un altre exemple de la barra de Bagó al'hora de fer negoci amb els pressupostos

públics és el fet que tots els opuscles,revistes i material de papereria que editael Consorci Hospitalari de Catalunya,els realitza l'empresa Publintur, presidi-da per ell mateix i on hi figura com aconseller delegat Jordi Ten, extinentd'alcalde de Calella.

Segons el sindicat CATAC, també éspúblic i notori que els viatges que ges-tiona i organitza el CHC es vehiculensempre a través d'una empresa anomena-da Viatges Serhs SL, presidida durantanys per Ramon Bagó i actualment amans d'una de les seves filles.

Es comenta que si Ramon Bagó no vaseguir endavant amb la seva carrera polí-tica és precisament perquè tenia moltclar que els diners els faria a l'empresaprivada. Bons contactes —bona partd'ells aconseguits gràcies als seus càrrecspúblics- i el carnet de militant deConvergència sempre a punt a la butxa-ca, li han obert portes suficients com perpoder vanagloriar-se actualment de tenirun aclaparador imperi empresarial delque us en fem cinc cèntims en la peçaque acompanya aquesta informació A

Una empres a amb un himn e ridícu lctualment el hòlding que diri-geix Ramon Bagó es concentràen dos grans grups. D'una

banda el muntat al voltant del ConsorciHospitalari de Catalunya i de l'altre elGrup Serhs SA, l'empresa mare al voltantde la qual aquest empresari ha fet rutllartota la seva carrera. El Grup Serhs va sercreat com una cooperativa l'any 1975amb 850.000 pessetes però es va conver-tir en una societat mercantil l'any 1987.Actualment Grup Serhs SA agrupa unconjunt de 29 societats diferents, bonapart d'elles presidides per Bagó o algunsdels seus fills (Jordi, Albert, Raimon iOscar Bagó Móns) i factura aproximada-ment uns 25.000 milions de pessetesl'any.

Així , Grup Serhs SA, controla 9empreses de distribució de begudes(Barcelonesa de Begudes SA, BegudesSA, Coratama SA, Dimarser SL, DibamaSA, Eudivasa SL, Fàcil Car SL, Port ParésSA i Disduber SL), 8 societats del sectoralimentari (Serhs SCCL, Codiserhs SL,Cuina Serhs SL, Ecobegudes Vallès SL,Ecoserhs SL, Cobrama SL, Nam NamSL i Serhs Costa Barva Centre SA), 7empreses de serveis (Serhs S.Coop.,Viatges Serhs SL, Equip Turis SA,Inverserhs SA, Mútua del Maresme EPS,Sakistes SA i Sunrider Holidays LTD),dues societats de cartera (Adi SA iGasoses Caballé SA) i tres societats patri-monials (Fleca Espiga d'Or SA, DehomaSA i l'Hereu SA).

Grups Serhs SA està muntat com unaempresa americana a l'estil Tupperware.Tenen un himne i una bandera propis iun lema "il·lusió, força i competitivitat".Munten gran festes, trobades i viatges degermanor de treballadors -on tothomcanta l'himne amb la màal cor- que sónabsoluament manicomials.

A molts d'aquests fastuosos actes -onno hi falten els guardons als millors tre-balladors de la temporada- hi acudeixengairebé cada any alguns representants delGovern català.

Una de les "fescasses" més sonades delGrup Serhs SA va tenir lloc l'any 1995per conmemorar "els vint anys de l'actade constitució de la Cooperativa". Vatenir lloc al Hotel Gran Palace de Lloret iva ser-hi present el llavors conseller deComerç, Consum i Turisme, LluísAlegre. Us reproduim un paràgraf de l'ar-ticle-resum de l'acte que va publicar larevista que edita Grup Serhs SA per talque us feu una idea de l'esperpèntica filo-sofia empresarial del holding: "Amb lafoscor de la Sala i les notes del Cant delOcells del mestre Pau Casals de fons, lapresentadora va començar a explicar unahistòria fantàstica que va succeir fa vintanys, quan un home (Ramon Bagó) ambesperit emprenedor i amb el cervell curulld'inquietuds, va descobrir una llavorpetita com un sospir, fràgil com un pen-sament. La petita llavor plantada en elterreny adequat, ben treballada, tindriaprou vitalitat per convertir-se en un arbreesponerós. Aviat un petit grup d'homes lavan plantar. I ho van fer amb la il·lusióque aquella llavor arrelaria en terra catala-na, que portaria el símbol de les quatrebarres en homentage al seu país, que nai-xeria a Calella.(...) La Serhs és el fruit dela unió i l'esforç d'uns homes i dones quetreballen per cercar un millor statuseconòmic i social per a ells i per al seuentorn posant els interessos col·lectiusper damunt dels personals. Sí amics aixòés la Serhs!. En aquell moment es vainterpretar l'himne de l'entitat..." Val adir que l'article en qüestó va ser escrit perJordi Ten, l'inseparable amic i alhora màdreta empresarial de Ramon Bagó A

Obliguen Can Ruti a readmetre personalEl sindicat CATAC guanya el plet que mantenia amb l'SCSper una estranya fórmula de contractació en precari de quatre ATS's

L. C.

El Tribunal Superior de Justícia deCatalunya ha dictat una sentència queobliga el Servei Català de la Salut (SCS)a readmetre quatre ATS's que va acomia-dar l'any 1997 de l'Hospital GermansTrias i Pujol de Badalona (conegut popu-larment com Can Ruti). El cas és para-digmàtic perquè és en base a un informeelaborat per Inspecció de Treball i a l'ex-pedient disciplinari que en el seu dia vaobrir aquest departament de laGeneralitat contra el Servei Català de laSalut que el jutge ha considerat que tantla contractació com el posterior acomia-dament d'aquests treballadors es va fer demanera improcedent. De fet, la contrac-tació d'aquestes quatre persones -que for-maven part de la borsa de treball de CanRuti- no es va fer per la via habitual sinóa través d'una empresa pública anomena-da Badalona Gestió Assistencial SL(BGA). D'aquesta manera, amb BGA

com a mitjancera es va poder fer aaquests treballadors un tipus de contrac-te en precari que seria absolutamentil·legal si l'hagués dut a terme l'SCS.Així, els ATS's, tot i fer les mateixes tas-ques que la resta del personal del centrehospitalari de Can Ruti, tenien unes con-dicions salarials i laborals molt inferiors.

En el seu dia, el sindicat USTEC-CATAC va denunciar el conveni signatentre l'SCS i BGA SL després d'observarque en pocs mesos a l'Hospital de CanRuti s'havia contractat una trentena depersones (metges, ATS i auxiliars) demanera irregular. L'esmentat conveni esva posar en marxa per tal de reforçar elservei d'urgències del Barcelonès Norddurant els quatre mesos de més col·lapseque coincideixen amb l'entrada del fredde l'hivern. El Servei Català de la Salut esva comprometre a pagar setze milions depessetes menuals a BGASL (64 milions

en total pels 120 dies que durava el con-veni) per tal que fos aquesta empresa quis'encarregués de fer la contractació delpersonal de reforç, els hi abonés el seusalari i cobrís les despeses de menjar i deserveis dels pacients que fossin atesos peraquest nou personal. Unes gestions que,segons consta en l'informe realitzat perInspecció de Treball, representaven unesdespeses per BGA de tretze milions men-suals (uns 52 milions de pessetes entotal). És a dir, que pel seu paper de mit-jancera, BGA es va endur un benefici dedotze milions de pessetes dels pressupos-tos de Sanitat en quatre mesos. L'afer vaser posat en coneixement de la fiscaliaanticorrupció l'any passat pel sindicatUSTEC-CATAC.

Al marge d'aquesta denúncia, però, elsindicat va recolzar la demanda de quatredels treballadors que amb càrrec d'ATS'shavien format part del personal de reforç

contractat temporalment pel BGA al'Hospital de Can Ruti. Segons van argu-mentar en la seva demanda, BGA SL -societat que pertany a l'Ajuntament deBadalona- havia actuat com una empresade treball temporal sense ser-ho, amb l'ú-nic objectiu de poder oferir al ServeiCatalà de la Salut mà d'obra més barata.

Tot i que en primera instància els jut-jats socials van desestimar la demanda, elrecurs presentat pels treballadors davantel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya ha fallat en favor dels treballa-dors acomiadats. La recent sentènciaobliga l'Institut Català de la Salut (orga-nisme que ostenta la titularitat pública deCan Ruti) a readmetre els quatre treballa-dors o a indemnitzar-los per l'import glo-bal de les nòmines que haurien esdevin-gut efectives si haguessin seguit contrac-tats des del dia del seu acomiadament fisara i la corresponent liquidació A

6 CELTRIONGU>

El hòlding de Ramon Bagó, un escandalósimperi creat a l'ombr a del poder convergentLexdirector general de Turisme s'ha muntat al dòlar gràcies als contractes que li ragen de l'Administració

Sovint hem denunciat des d'aquestes pàgines els descarats tractes de favor queles empreses privades de Ramon Bagó han rebut de diferents departaments del'Administraci ó catalana des que aquest va ser cessat en el seu càrrec de direc-tor general de Turisme l'any 1984. Primer van ser els contractes públics per l'e-dició d'opuscles turístics de la Generalitat, després van venir les adjudicacionspel servei de càtering de diverses presons catalanes i d'alguns hospitals, més tard

Laur a Cortad a

Fa un parell de setmanes, EL TRIAN-GLE es feia ressò de les denúncies pre-sentades davant el jutjat pel sindicatCATAC pel que ells consideraven unaprivatització encoberta de la sanitatpública. Concretament, us explicàvem lasituació paradigmàtica que es viu amolts Centres d'Atenció Primària deCatalunya, que, malgrat ser de titularitatpública, tenen traspassada la seva gestióa empreses privades. Entre aquestesempreses que es nodreixen del pressu-post públic de sanitat destacàvem unparell de societats presidides per RamonBagó, BCGest SL i CGest SL. Ara, tirantdel fil, hem pogut esbrinar que l'entra-mat empresarial que Ramon Bagó hamuntat al voltant dels serveis sanitarispúblics va molt més enllà. Sota el marclegal que fixa la Llei d'OrdenacióSanitària de Catalunya (LOSC) i quepreveu que el Servei Català de la Salutpugui traspassar la gestió d'hospitals icentres sanitaris a empreses privades,

va arribar la contractació de la seva agència de viatges per cobrir els desplaça-memts dels convidats de la Generalitat al Saló Internacional de Turisme... Ara,Ramon Bagó s'ha ficat de ple en un nou camp, el de la sanitat. Aprofitan t el seucàrrec de conseller delegat del Consorci Hospitalari de Catalunya SA, ha aus-piciat la creació d'un import entramat d'empreses de serveis que tenen com aúnic client la conselleria de Sanitat.

Ramon empresari espavilat.

Ramon Bagó ha propiciat- amb la tuteladel Govern català- un autèntic hòldingempresarial. La seva aventura dins elmón sanitari data de l'any 1980, quanencara ocupava l'alcaldia de Calella perConvergència i Unió i va participar en lacreació del Consorci Hospitalari deCatalunya, una mena de patronal delshospitals i centres sanitaris municipalsde Catalunya. El Consorci Hospitalaride Catalunya va néixer com a resposta ala necessitat dels primers alcaldesdemocràtics que s'havien trobat de sobteamb l'herència de gestionar uns hospitalsmunicipals poc rendibles i competitius.El seu objectiu era transformar aquestshospitals i crear uns centres competitiusa comarques que alleugerissin la satura-ció que patien els grans hospitals de lescapitals. Ramon Bagó va ser un delsprincipals impulsors de la iniciativa i vaestar lligat a aquest projecte fins i totquan va deixar l'alcaldia de Calella i vaser nomenat director general de Turisme

Un historia l carrega t d'anècdote samon Bagó, propietari de diver-sos hotels a la zona del Maresme,va ser alcalde de Calella des de

les primeres eleccions democràtiquesfins a les municipals de 1991. Des d'a-quest consistori va protagonitzar mésd'un escàndol, com la creació l'any 1982d'una empresa privada de seguretat ciu-tadana que era remunerada des del'Ajuntament. L'empresa anomenadaTen&Ten va ser constituïda pel llavorsprimer tinent d'alcalde de Calella, JordiTen. La contractació d'una policia priva-da per part del consistori va provocarfins i tot les protestes del governadorcivil de l'època, Ferran Cardenal, i delsmàxims responsables de la policia deBarcelona.

Amb Jordi Ten, Bagó va crear méstard l'empresa Publintur, adjudicatàriade la confecció dels opuscles de propa-ganda turística de la Generalitat durantels quatre anys que Bagó va ocupar ladirecció general de Turisme de laGeneralitat (1980-1984). Els companysde partit de Bagó al consistori de Calellahan estat en moltes ocasions copartícipsdels seus negocis privats. Així, a bandade Ten, a l'empresa Publintur també hiva treballar Ramon Vilella, exregidor

d'aquest Ajuntament del Maresme, quitambé va ocupar anys més tard el càrrecde director del Congrés Català de Cuina,un certamen que va ser força subvencio-nat per la Generalitat. El cas dePublintur va ser denunciat pel defensordel lector de La Vanguardia, RogerJiménez, en el seu llibre "LesDesventures de Port Aventura".

Un dels escàndols més sonats el vaprotagonitzar Bagó l'any 1995, quan esva fer públic als mitjans de comunicacióque l'empresa Cuina Serhs SL haviarebut des del 1991 més de 1.800 milionsde pessetes en contractes públics deldepartament de Justícia. Alguns d'a-quests contractes -la majoria per cobrirel servei de càtering dels centres peniten-ciaris de Wad-Ras, la Trinitat i QuatreCamins- es van fer per la via de l'adjudi-cació directa i, per tant, sense concurspúblic. En pocs anys i gràcies a l'ajutinestimable del departament de Justícia,la facturació d'aquesta companyia quefins aleshores havia estat més aviat pèssi-ma, va augmentar en un 700%. El seubalanç empresarial va passar de registrarunes pèrdues de 31.000.000 de pessetesl'any 1991 a tenir uns beneficis de vuitmilions a finals del 1994.

La concessió del servei de càtering deles presons catalanes a l'empresa CuinaSerhs SL va provocar la protesta públicadels diferents sindicats que representenels funcionaris de presons perquè, segonsvan exposar en el seu dia, "la privatitza-ció d'aquest servei que fins llavors haviaestat públic -cada presó disposava decuina pròpia- suposava incrementar lesdespeses de la conselleria en més de 650milions de pessetes".

La darrera adjudicació sonada que varebre aquest empresari espavilat data del'any 1996, quan es va fer púbic que laGeneralitat havia contractat una agènciade viatges vinculada a Bagó (ViatgesSerhs SA) per fer de touroperador delsagents de viatges europeus convidats pelGovern català al Saló Internacional deTurisme, certamen que en aquellmoment també presidia Bagó.L'adjudicació, en aquella ocasió, es va ferper la via directa i va reportar a ViatgesSerhs uns ingressos nets de més de 50milions de pessetes. El cas va aparèixerals mitjans gràcies a la denúncia presen-tada per altres touroperadors que vanconsiderar "discriminatori" que l'adjudi-cació d'aquest contracte no es fes mit-jançant un concurs públic A

de la Generalitat. L'any 1987 quan jahavia estat destituït del seu càrrec pública la Generalitat, Bagó va ser nomenatpresident del CHC i va ser de la seva màque el consorci va impulsar la creaciód'una empresa pública subjecte a dretprivat que obrís la possibilitat de fernegoci amb la sanitat pública. ConsorciHospitalari de Catalunya SA, controladaal 100% pel propi CHC i presidida perBagó, va ramificar-se ràpidament. Així,dos anys després neixien BCGest SL iCGest SL -dues empreses participadesper CHC SA i controlades directamentper Bagó- a qui l'Administració catalanaha adjudicat la gestió d'alguns hospitalspúblics i alguns Centres d'AtencióPrimària de Catalunya. A hores d'ara sesap que CGest SL gestiona els hospitalsde la Selva, Calella, Mataró, Vilafranca,Puigcerdà i el Centre d'Atenció Primàriade Mataró i de Tossa-Lloret. Val a dirque l'any 1996 el conseller delegat deCGest SL va ser Josep Maria Via, actual-ment secretari del Consell Executiucatalà. .

Per entendre el volum de negoci querepresenta per a empreses com CGest SLgestionar centres sanitaris públics con-cretarem un cas, el del Consorci Sanitaride Mataró (CSM). El conveni signatl'any 1994 entre aquest consorci i l'em-presa presidida per Bagó concreta que"per gestionar el CSM, CGest SL rebràuna quantitat fixa corresponent a I'l,5%del pressupost anual corresponent aassistència hospitalària del CSM (el con-sorci es nodreix dels pressupostos deSanitat). I una quantitat variable -unmàxim del 0,4%- del pressupost anuald'ingrés del CSM, en funció dels resul-tats aconseguits".

Bagó també presideix altres empresesparticipades per CHC SA, com ara elLaboratori de Referència de Catalunya(LRC SA) que gestiona o té subrogats elslaboratoris de diferents hospitals concer-tats, entre ells el de l'Institut Municipald'Assistència Sanitària (IMAS). Tambédepèn d'ell la presidència de la societatSubministraments Sanitaris del ConsorciSL, participada en un 25% per CHCSA, i que té com a principal activitat"participar en concursos internacionalsde subministraments a tercers països".

Objectiu : "Xuclar " del Gover n

Paral·lelament, Bagó ha aprofitat la sevavinculació al Consorci Hospitalari deCatalunya per col·locar altres empresesprivades familiars a "xuclar" de

SETMANARI D'INFORMACIÓ POLÍTICA, SOCIAL I CULTURAL

N ú m e r o 4 2 0 T e l . 9 3 3 1 7 7 1 5 6 E - m a i l : t í i a n g l e @ m a i l . i n t e r c o m . e s F a x 9 3 3 1 / 1 3 8 2 1 6 d e d e s e m b r e d e 1 9 9 8 P r e u : 3 0 0 p r e s . / 1 , 7 e u r o s

El jutge fa peritar el xaletde l'exconseller Cullell El constructor reclama un El tribunal decidirà si es vasuposat deute de 32 milions "simular" o no el contracte

MARROS SOCIATES' MARROS CONVERGENTS

Els socialistes agafen un autobús Ramon Bagó o com fer-se d'oramb parada final a la tupinada j després de deixar la Generalitat

EI nou concurs per a l'exploració deles línies d'autobusos nocturns deBarcelona, el Nitbús, està aixecant

una forta polseguera política i sindical.Quatre empreses han presentat ofertes,però sembla que la que té més possibilitatsés Tubsal, la mateixa que des de l'any 1991s'encarrega del servei. En les últimes setma-nes, sobretot arran de la renúncia deTransports de Barcelona {que pertany al'Entitat Metropolitana del Transport, con-trolada pels socialistes) a presentar-se al

concurs, s'ha parlat de "pressions" dels"capitans" perquè es renovi l'adjudicació aTubsal, que, malgrat ser una empresa pri-vada, està estretament lligada al PSC iUGT. El gerent i membre del consellnacional del PSC, Fermin Casquete, negatotes les acusacions i parla de "gent interes-sada a desprestigiar-me a mi i a l'empresa".Casquete és en realitat el centre de tota lapolèmica, ja que molta gent contemplaamb recel la seva creixent influència a lesàrees de poder socialista * (Pòg. 5)

Ramon Bagó, director general deTurisme fins Pany 1984, ha mun-tar un autèntic empori empresa-

rial dedicat bàsicament a xuclar del'Administració a la qual ell va pertànyer.Com ja ha explicat EL TRIANGLE enaltres edicions, primer van ser els con-tractes públics per a l'edició d'opusclesturístics de la Generalitat, després vanvenir les adjudicacions pel servei de càte-ring de diverses presons catalanes i d'al-guns hospitals, més tard va arribar la con-

tractació de la seva agència de viatges percobrir els desplaçamemts dels convidatsde la Generalitat al Saló Internacional deTurisme... Ara, Ramon Bagó s'ha ficat deple en un nou camp, el de la sanitat.Aprofitant el seu càrrec de conseller dele-gat del Consorci Hospitalari deCatalunya SA, ha auspiciat la creaciód'un important entramat d'empreses deserveis que tenen com a únic client eldepartament que dirigeix el consellerEduard Rius * (Pàg. 6 i 7)

Ly actual president de la Borsa de Barcelona acumula un llarg historial polític i acadèmic: ha estat conseller d'Indústria de

/ la Generalitat, secretari general d'ERC, degà de la Facultatd'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i ara ocupa un lloc alcomitè executiu de CDC. Joan Hortalà reconeix, però, que també liagrada passar-s'ho bé A (Pàg. 19 i 20) .com

S U M A R

[ J Caldes de Montbui esgoverna des dels tribunals

'Núnez es queda senseprojecte de Barca triomfant

[j/Fainé ens entabana sobreels beneficis d'ACESA.

Q f L a Costa Brava es revelacom la Costa de la Corrupció.

C i l N o r m a n Lebrecht corregocontra els interessos creats enel món de la música clàssica.

ANY IX

1 de NOVEMBRE de 2000 ^NÚMERO 506<ELTRIONGLE>

(RESERVAT)

L'estud i sobr e els hospitals , una pres a de pèl .La setmana passada diversos diaris es van despenjar amb una notícia segons la qual tretze dels 20 millors hospitals de l'Estat espanyol es troben a

Catalunya. La informació citava un estudi fet per la consultora privada lasist, filial espanyola de la nord-americana HCIA-Sachs. Doncs bé, al marge que

els nord-americans no són precisament els més adequats per donar lliçons sobre política sanitària (tothom sap que als EUA la sanitat és la més cara

del món i la que garanteix menys l'atenció dels ciutadans desvalguts), resulta que l'autora de l'estudi no es pot considerar gens imparcial. Un bon amic

d'aquest setmanari ens informa que bona part dels hospitals catalans citats a l'estudi estan gestionats per la mateixa empresa, CHC Consultaria i Gestió

SA, que depèn del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC). Casualitats gens casuals, CHC Consultoria i Gestió SA va crear lasist l'any 91, i el 97 se la va

vendre a la firma nord-americana. Però hi ha més: la directora general d'Iasist, Mercè Casas, està casada amb un alt executiu del Consorci Hospitalari,

Raimund o Belenes , que per més inri va ser el primer director general de CHC Consultoria i Gestió (quan es denominava C. Gest SL). Amb aquests

precedents, no són d'estranyar les greus deficiències que aquest amic i lector ha detectat en l'estudi: "A l'estada mitjana -diu- no se li contraposa el

nombre de reingressos; l'índex d'ocupació no va acompanyat d'un estudi sobre les hores i els dies que ha d'esperar un pacient en una camilla per ocupar

un llit hospitalari... en el fons la major part dels indicadors_u_tiitzats_són._d!pjdre.ecojiMLcJjieicJA(!eixenJMres.aspeçtes que demostren la.seva.,

perversitat". A més, considera, el moment de publicació d'aquest estudi no'podia ser més oportú: "La ferma decisió del govern del PP per impulsar la

política de fundacions en els hospitals està fent aigües, i per tant el missatge subliminal és que no s'ha d'abandonar aquesta política, sinó que s'ha de

generalitzar emmirallant-se en el model català i en les fórmules de gestió d'aquí", conclou.

Felip Puig estudi a passar-s e als qui s'opose n al PHN.El conseller de Medi Ambient, Felip Puig , està analitzant amb alguns dels seus assessors la conveniència de canviar radicalment de postura pel que fa

al Plan Hidrológico Nacional (PHN) i passar-se al bàndol dels qui s'hi oposen. El gran rebuig social que el pla ha provocat a les comarques de l'Ebre ha

deixat descol·locada la Generalitat i amenaça d'endur-se per davant, des del punt de vista polític, tots aquells que encara el defensen. El posicionament

massiu en contra del transvasament ha encès la llumeta del conseller, que està reconsiderant a cuita-corrents la situació. Així, ha transcendit que no

hauria d'estranyar ningú que en els pròxims dies Felip Puig -desmentint-se a sí mateix- digui que no al PHN, almenys pel que fa al transvasament de

l'aigua de l'Ebre a la zona de Barcelona. L'altemativa seria insistir en la necessitat del transvasament del Roina, el vell projecte de la Generalitat convertit

en la "nineta dels ulls" del Govern, tot i resultar inviable per l'esbojarrada inversió que comportaria. En qualsevol cas, el canvi de postura del conseller

no vindria motivat per qüestions d'índole mediambiental sinó de pur oportunisme polític A

ElPeriódico s'oblid a de consulta r el comit è professional .Les innovacions tecnològiques.i de disseny que està fent El Periódico de. Catalunya han vingut precedides d'alguns canvis en l'estructura de l'staff

directiu del rotatiu. Segons s'estipula en l'Estatut de Redacció, aprovat ara fa uns pocs anys, qualsevol nomenament en els comandaments de la redacció

ha de ser sotmès a la consideració dels periodistes, tot i que no és un pronunciament vinculant. Tot i això, el comitè professional no ha estat convocat

per dir-hi la seva, cosa que ha generat un cert malestar entre una part dels redactors del rotatiu. L'Estatut de Redacció va ser anunciat a bombo i

plateret quan va entrar en vigor. En aquesta qüestió, però, ara l'empresa se l'ha passat pel folre.

Nerviosism e a les ràdio s per les noves dades d'audiència .Les ràdios catalanes tremolen per les dades del pròxim Estudi General de Mitjans (EGM), que es farà públic la setmana vinent, que mesurarà les seves

audiències i, per tant, l'èxit o el fracàs de les seves estrelles mediàtiques. Anton i Bassas (Catalunya Ràdio), Joan Barri l (COM Ràdio), Jose p Cuní (Ona

Catalana), Alber t Om (RAC 1) i Jord i Gonzale z (RNE-4) estan frenètics per conèixer la part del pastís que els pertoca de l'audiència matinal en català.

L'EGM és el vertitable examen, que permetrà saber la incidència de les noves ràdios (RAC 1 i Ona Catalana), la tirada de les "patums" (Joan Barril i Josep

Cuní) i com han afectat tots aquests canvis en l'emissora del règim (Catalunya Ràdio). Per cert, Anton i Bassas va batre l'altre dia un rècord de la

radiofonia catalana: la seva entrevista amb Jord i Pujo l va sobrepassar de molt l'horari previst, de manera que els oients que van connectar

puntualment per escoltar l'informatiu es van haver d'esperar cinc minuts a què acabés el president. Això no es veia des de feia molts anys.

Marta Gironè s se'n va de TV3 despré s de cobra r la liquidació .Després que Lluí s Oliv a abandonés el despatx de director general de TV3, la seva cap de gabinet i relacions públiques, Marta Gironès , ha fet el mateix,

això sí, un cop ha cobrat la liquidació, segons va precisar ella mateixa a les amistats que tenia a la casa. Marta Gironè s és cunyadíssima de Jord i Pujo l

Ferrusola , l'hereu del president de la Generalitat. La noia no es va mostrar gens amoïnada per trobar una nova feina.

Duran Lleid a no conven ç la parròquia .L'esperada conferència de Jose p Anton i Duran Lleid a a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona no ha contentat ningú. Bé, només a Albert o

Fernande z Díaz i als dirigents del PPC, que van interpretar-la com un signe inequívoc d'acostament d'Unió Democràtica a les files d'Aznar. Estem

en vigílies d'una coalició PPiU? No ho sembla. Jose p Piqu é no s'està de posar a parir, sempre que pot, els democristians catalans per l'escàndol dels

fons ocupacionals als aturats. Per la seva banda, destacats dirigents d'Unió critiquen acamissadament l'acció política del govern d'Azna r envers

Catalunya. En aquest núvol d'intoxicacions i punyalades en què s'ha convertit la política catalana i, en especial, la cohabitació entre els socis de la

coalició que governa la Generalitat, cada dia ens llevem amb una de nova. Per exemple, la publicació a El Periódico que Duran estava disposat a

anar de número 2 en una llista de CiU sempre i quan l'encapçalés Mique l Roca. "Després que ElPeriódico ha estat el diari que més ens ha marxacat

amb l'afer Pallerols, algú creu que l'utilitzaríem per filtrar l'estratègia de la direcció del nostre partit?", comentava irònic un destacat membre de la

cúpula d'Unió. Tampoc és creïble el suposat acostament del sector més "pragmàtic" de CDC (Catalunya i Progrés) als rengles democristians, màxim

quan la decisió de la Unió Europea de congelar el pagament dels fons.de l'any 1999 corresponents a la Generalitat ha posat Duran Lleid a a l'ull de

l'huracà i ja hi ha qui fa llenya de l'arbre caigut. Com és obvi, l'anunci fet per Duran de "renegar" del nacionalisme l'ha allunyat definitivament de

tots aquells que encara veien en UDC un partit que, per afinitat històrica i ideològica, podria jugar un rol semblant al del PNB

08 CONTRAPODER // PODERS 25.abril.2005dEl Triangle Núm. 727

Megasalaris L’any 2004, el conseller delegatde l’SCH, Alfredo Sáenz, va co-brar 6,2 milions d’euros; el pre-sident, Emilio Botín, 2,7 milions;

el president del BBVA, Francis-co González, 3,6 milions; el con-seller delegat, José Ignacio Goi-rigolzarri, 2,8... I això és el blanc!

Microxip

6,2

1 Josep Maria Drudis, amb barba, amb dos doctors de la Fundació Puigvert.

TV

3

El seu nom és Josep Maria Dru-dis Zambrano i és, des de fa mésd’un any, el gerent a l’ombra de

la Fundació Puigvert. La directora ge-neral, Esperança Martí, l’ha presentata l’staff mèdic i administratiu com elseu successor quan ella es jubili delcàrrec directiu per passar a ser nomésla presidenta de la Fundació. Peròfins que arribi aquest dia Drudis con-tinuarà a dins, però a l’ombra. El casés que Drudis va aterrar a la FundacióPuigvert procedent de Maó, on va pro-tagonitzar un tèrbol intent de pilotas-so immobiliari que va derivar en unaquerella per estafa presentada perCCOO, en nom dels prop de 40 em-pleats, i que es va retirar encara no faun any, a canvi –com aquell qui diu–que mai més tornés a treure el capper la capital de Menorca.

La història s’inicia el 1999. Drudisapareix com el salvador d’una em-blemàtica empresa de bijuteria quearrossegava fortes pèrdues i que té laseu al centre històric de Maó. El maigd’aquell any, compra Carretero i Ti-moner SA (Catisa) pel preu simbòlicd’una pesseta per acció, 4.200 en to-tal, amb el compromís de mantenirl’activitat i d’invertir-hi 180 milions depessetes. Els terrenys –5.300 metresquadrats a tocar del port de Maó– con-tinuen en mans dels antics propieta-ris, però Catisa (és a dir, Drudis) obtéuna opció de compra molt avantatjo-sa per executar en els quatre anys se-güents i que en principi no podia tras-passar a tercers. Això és el que no tri-garà a fer, a còpia d’amenaçar els pro-pietaris dient-los que o es canviavaaquest punt del contracte o es veuriaobligat a iniciar un expedient concur-sal i Catisa desapareixeria. Davant d’a-quest escenari apocalíptic, l’octubre del2000 Drudis obté el llum verd, i no tri-ga a vendre l’opció de compra a una so-cietat denominada Puck Tower 2000SL, que segons els querellants resul-tarà no ser altra cosa que una societatpantalla del mateix Drudis.

Inversions amb trampaSimultàniament, fa veure que s’esta-ven realitzant les inversions prome-ses, i així el febrer del 2001 Catisa com-pra uns terrenys en un polígon in-dustrial a fi de traslladar-hi la fàbrica,una idea que ja s’havia previst inicial-

ment dins el pla per reflotar la com-panyia, però en realitat la compra esfa gràcies a un préstec atorgat per PuckTower 2000. Es tractava que Catisano pogués tornar mai aquest préstec,i així, setmanes abans fins i tot del ven-ciment del primer termini de devo-lució, Drudis, en nom de Catisa, co-munica a Puck Tower que no torna-ran el préstec i que el millor és can-cel·lar-lo a canvi dels terrenys.

Així, en pocs mesos Catisa haviaperdut tot interès per Drudis. Conti-nuava sent deficitària, i els seus prin-cipals actius (els terrenys nous i l’op-ció de compra sobre els de la fàbrica)ja estaven en mans d’una societat, PuckTower 2000, respecte a la qual Dru-dis sempre ha dit no tenir res a veu-re, però que, com va remarcar un i al-tre cop la premsa menorquina quanva esclatar l’escàndol, està domicilia-da a l’adreça del carrer Balmes de Bar-celona del bufet d’advocats de Drudis(Buxó abogados), la mateixa on pre-cisament aquest administra una altrasocietat, Norio Corporation.

En aquest context, el maig del 2001apareixen uns suposats inversors in-teressats a comprar Catisa, i Drudis laven (també a pesseta per acció). Finsi tot es convoca la premsa per presentarel representant dels nous amos de laplanta, Enric Perera Garcia, a qui la

querella qualifica de simple “testafe-rro o prestanoms”.

Arriba l’’enterraempreses ‘La funció de Perera era enterrar l’em-presa a fi d’eliminar obstacles quanPuck Tower executés la seva opció decompra sobre els terrenys de Catisa.Però l’agitació social va in crescendo, iquan aquesta empresa presenta a l’A-juntament de Maó el projecte de cons-trucció de 91 habitatges sobre el solarde la fàbrica es destapa tot el pastís.Abans que es pugui executar l’opcióde compra, els empleats es querellenper estafa contra Drudis i contra l’ad-vocat Diego Caparrós, del bufet Buxó.L’agost de 2003, el jutge admet a trà-mit la querella.

La història s’acaba un any méstard amb un pacte a tres bandes: elstreballadors accedeixen a retirar la que-rellai les famílies Carretero i Timonertambé la demanda civil que havien in-terposat contra Puck Tower per evitarhaver de vendre la finca; a canvi, lasocietat pantalla renuncia a l’opció decompra i desisteix de les accions quehavien endegat per desnonar Catisa afi de començar les obres. Avui la fà-brica de bijuteria continua oberta i tor-na a ser rendible. Els empleats són elsamos. I del senyor Drudis no en guar-den, precisament, un gran record. f

J. R. / V. S. · BARCELONA

El nou gerent de la Puigvertva sortir per cames de Maó

Especulació d Els empleats salven la fàbrica i eviten el ‘pilotasso’

Una querella per estafa va frustrar els plans de Josep Maria Drudis de

descapitalitzar una històrica empresa de bijuteria i quedar-se’n els actius

La fama del tàndem Abelló-Bagó–o a la inversa– ja ha aconseguitcreuar l’Atlàntic i arribar fins a

Mèxic. La revista electrònica Ima-gen Médica dedica un explosiu arti-cle als negocis del Consorci Hospi-talari de Catalunya (CHC) amb l’Ins-tituto Mexicano del Seguro Social(IMSS). La revista descriu com a es-candalós que l’IMSS pagués a CHCprop de 21 milions de dòlars (més de3.000 milions de pessetes!) per qua-tre projectes, realitzats entre els anys2000 i 2002, a través dels quals s’haninstrumentalitzat les polítiques delshospitals especialitzats, “i que en lapràctica –diu l’article– han demos-trat ser un camí obert a la corrupciói a la impunitat” (vegeu www.ima-genmedica.com.mx).

Josep Abelló, exalcalde socialistade Reus, i Ramon Bagó, exalcaldeconvergent de Calella, controlenaquest consorci d’hospitals públicslocals malgrat haver deixat de tenircap tipus de representació política, i,per molts entesos, són la millor mos-

tra del que es coneix com la trans-versal sanitària sociovergent. Per obrai gràcia d’aquest dos “ganones”, se-gons els defineix l’article, del Con-sorci penja un autèntic hòlding em-presarial, la major part societats deconsultoria i gestió hospitalària. Unad’aquestes, Consultoria i Gestió SA(de la qual Bagó és president i Abe-lló conseller delegat) va ser l’encar-regada de fer els quatre projectes perun import total de 20.835.616 dò-lars. El mateix Consorci informa d’a-quests imports a www.chc.es.

“Però en la transformació finan-cera de l’IMSS –continua l’article–,els genis catalans van oblidar queels malalts tenen drets, que neces-siten una atenció de qualitat i ràpi-da, mitjans i medicaments perpal·liar les malalties. També vanoblidar que a l’IMSS hi ha el Sindi-cato Nacional de Trabajadores delSeguro Social i que moltes de lesdecisions que es van prendre hau-rien d’haver estat de forma bilate-ral, sota pena d’incórrer en múlti-ples violacions del ContracteCol·lectiu de Treball.” f

Abelló i Bagó s’emportenuna milionada de Mèxic

Salut d Dos ‘ganones’ al descobert

Víctor Saura · BARCELONA

1 El cas Bagó-Abelló és la notícia a Mèxic.

Josep Maria Via va treballar

Consultoria i Gestió és només una

de les diverses empreses que

pengen de Consorci Hospitalari de

Catalunya SA. Segons s’informa a

la web, ha treballat per a un llarg llis-

tat de països llatinoamericans: Gua-

temala, Panamà, Costa Rica, Colòm-

bia, Perú, l’Equador, Xile, l’Argenti-

na, Nicaragua, República Dominica-

na, Veneçuela, el Brasil, l’Uruguai, si

bé difícilment ha obtingut contrac-

tes tan sucosos com els de Mèxic

(la web no permet consultar-los tots).

També ha tingut dos projectes a Eu-

ropa: la reestructuració del sector

farmacèutic a Macedònia (406.444

dòlars pagats pel Banc Mundial), i la

modernització dels laboratoris hos-

pitalaris a Albània (132.094 dòlars pa-

gats per la Unió Europea). El direc-

tor d’aquests dos projectes, tots dos

del 1995, va ser Josep Maria Via,

home de confiança de l’exconseller

Xavier Trias, exsecretari del Con-

sell Executiu, i que anys després fun-

daria la consultora Gesaworld, que

posteriorment passaria a mans de

Roser Vicente (esposa del socialis-

ta Josep Ignasi Cuervo). Una altre

cas de transversalitat sanitària.f

30 LLIURE PENSAMENT 25.juliol.2005dEl Triangle Núm. 740

Hospital de Mollet: tothom mira... i calla!

Per més campanyes

que es facin a favor

d’una sanitat realment

pública, és evident que

amb l’actual correlació

de forces al tripartit això

no s’aconseguirà

L’actualitat ens aporta sovint moltsindicadors de com l’administra-ció ens encamina cap a un siste-

ma sanitari privat encara que en apa-rença públic, amb el qual s’afavoreixendeterminats i coneguts grups empre-sarials. El disseny d’aquesta sanitat pú-blica recau en el Consorci Hospitalaride Catalunya (CHC), el grup privat ambmés influència dins del sistema, quecanalitza directament una part molt im-portant de la multimilionària despesasanitària pública, mitjançant corpora-cions/consorcis, amb completa auto-nomia de gestió, opacitat inclosa –laseva naturalesa privada ho permet– icriteris netament empresarials.

Si la sanitat és un exemple de comaquest Govern d’esquerres aplica lespolítiques socials, doncs, el presidentde la Generalitat, Pasqual Maragall, sin’és conscient –i ho deu ser, perquè enté la informació–,té un problema decredibilitat, gràcies a les actuacions delseu actual equip al Departament de Sa-lut, però que, lògicament, es fa exten-sible a tot el tripartit.

Recomanaria als lectors l’ús de leshemeroteques –les actuals: no cal re-trocedir–, per veure com la consellerade Salut, Marina Geli, i el seu equip –elsde sempre, amb lleugers canvis de ca-dira per l’arribada del tripartit al Go-vern–, han portat i porten els conflic-tius temes de la Fundació Puigvert i laPoliclínica del Vallès, només per citar-ne alguns dels que tenen més ressò.

D’altra banda, tenim l’escandalós afer–molt significatiu, però– de l’Hospitalde Mollet, on es veu molt clarament eltipus de política sanitària que es des-envolupa des de Salut. Un hospital,aquest, petit i fàcilment controlable, gens

mediàtic –excepte a la comarca–, ambun comitè d’empresa que per a la di-recció de l’hospital és ara més dòcilque mai, després que aquesta acomia-dés el seu secretari i president en fun-cions; un fet que a la direcció no li vasuposar haver de suportar cap tipus derepulsa ni acció de protesta per part d’uncomitè que va desaparèixer de maneramolt sospitosa de l’escena. Un hospi-tal on es pot veure que tot el que gene-ra negoci s’adjudica unilateralment aempreses externes afins al poder esta-blert; vegem, si no, com tot gira al vol-tant de la mateixa empresa gestora del’hospital: Gesaworld, que hi va arribarde la mà del seu fundador, Josep Ma-ria Via, un exalt càrrec de l’anterior Go-vern català, ideòleg del CatSalut i queactualment és el director gerent de Mi-dat Mutua, que aquest passat mes dejuny ha passat a ser també la mútuad’accidents de treball de l’hospital. Comtambé es preveu que ho sigui Fisio-gestión SA, el president de la qual és Al-bert Núñez, administrador i accionis-ta de Gesaworld. L’excusa d’aquesta nova

adjudicació a una empresa de l’entornd’aquesta gestora seria –segons parau-les del director de l’hospital, Jaume Du-ran– les precàries instal·lacions del ser-vei de rehabilitació del centre, i la ne-cessitat de descongestionar-lo. No aca-ba aquí, però, la llarga llista d’empresesque es reparteixen els recursos de l’-hospital. Per citar-ne només unes quan-tes, també hi són Laboratori de Re-ferència de Catalunya, CTC IngenieríaDedicada SA, Carlos Rocha SA, Elen-punt SA o Lesan Limpiezas SL.

L’adjudicació de contractes a totesaquestes empreses sense passar percap licitació pública és descaradamentdiscriminatòria –el finançament del’Hospital de Mollet surt en un 99%del CatSalut, pel fet de tractar-se d’unhospital de la XHUP–, representa unacompetència deslleial, no aporta trans-parència, ni dóna igualtat de condicionsa tothom, a part d’intuir-se els més quepossibles tràfics d’influències.

El que és realment greu i indignantés que tot això està dirigit per una ad-ministració que no vol escoltar les crí-tiques constructives pel que fa al casque li han fet arribar infructuosamentalguns dels agents socials. Encara re-cordem com eren aquests polítics quanens demanaven el vot, i com ens ve-nien que lluitarien per aplicar políti-ques socials transparents. Serà bo noperdre la memòria i recordar-ho per afutures consultes electorals! f

PIE

RIN

O

Joan Gómez i FerrandoSECRETARI D’INFORMACIÓ D’STS-USOC

S’impulsa un model sanitari privaten aparença públic que afavoreixdeterminats grups empresarials[ ]

‘Fuck!’ Algú amb poca feina s’ha dedi-cat a fer un rànquing dels filmsen què es pronuncia més cops elmot fuck (el renec per excel·lèn-

cia en anglès) i ho ha penjat a laenciclopèdia d’Internet Wikipe-dia. Ha guanyat Nil by Mouth(1997), amb 470 fucks.

Microxip

dNo badem! Xavier Garcia · PERIODISTA

Després d’anys i anys de no po-

der tenir-hi una conversa com

Déu mana, retrobo el pintor, mura-

lista, professor i humanista gironí

Lluís Bosch Martí (1941), en la seva

salsa, el seu estudi taller del barri vell,

pràcticament sota la catedral. M’hi

porta l’amic comú Ricard Planas, di-

rector de la revista Bon Art, i co-

mencem una gresca que durarà ben

bé un parell d’hores, entre els re-

cords de la nostra coneixença, a la

Barcelona gòtica dels primers anys

70, amb les corresponents rondes

de supervisió etilicoculturals (Porta-

lón, Casa Pepe, galeries...), al costat

de primeres espases com el poeta

Josep Espunyes, el cineasta Nunes,

el pintor Niebla i tants d’altres.

I, justament, en aquest seu cas,

“gràcies” al temps, veig i escolto

Bosch Martí millor que mai, amb una

activitat mental, verbal i gestual tre-

pidant, amb conviccions més arre-

lades, i que escampa amb bon hu-

mor, que jutja indispensable per no

caure irremissiblement en el fons

depressiu que provoca el moment

present. Aquest home és tota una

icona revoltada de la millor Girona,

aquella que ell va ajudar a fer, amb la

revista Presència, el moviment de

l’Estampa Popular, l’Assemblea De-

mocràtica d’Artistes o el Grup Pra-

xis 75, amb la intenció, ja des del

1966, d’abandonar el “carrerisme”

típic del pintor burgès i la voluntat

d’esdevenir, com ell mateix diu, “un

pintor èpic-nacional-popular-català”.

A fe de Déu i de Marx que ho ha

esdevingut! Des d’aleshores deu

haver format part de tots els co-

mitès, comissions i comissariats

que en el món s’han format per tal

de fer activa –políticament i artísti-

cament– la solidaritat amb tots els

“damnats de la Terra”, com canta

La Internacional. Tots els grans noms

(Bertrana, Carles Rahola o Picasso),

totes les grans causes (la pau, Viet-

nam o la defensa ecològica), han fet

moure els pinzells i la boca en una

actitud única, com diu, de “dis-

sidència i compromís”. f

Lluís Bosch Martí, a Girona

Una exposició antològica a Girona

recordarà aviat els 50 anys del pintor

i activista cultural Bosch Martí

dQuin país! Ramon Carranza · ECONOMISTA

És trist veure com, d’assump-

tes de cabdal importància, no-

més se’n parla quan arriba l’estiu

i sembla que no hi ha més notícies

interessants amb què omplir els

diaris. Que l’habitatge està molt

car a Catalunya i a l’Estat no és cap

novetat, que l’esforç per comprar

un pis a Espanya és el més alt d’Eu-

ropa també és conegut per tot-

hom. No cal fer gaires estudis so-

bre la matèria. El que cal és posar

solucions damunt de la taula.

El Govern de l’Estat ha pres di-

verses decisions: millorar la fisca-

litat dels lloguers (però encara no

ho ha concretat) o reduir les di-

mensions dels pisos per a joves a

unes mesures que l’opinió públi-

ca ha considerat massa reduïdes.

Però no ha entrat en un dels as-

pectes bàsics del problema: el parc

de pisos buits.

No té sentit que els impostos

que es paguen per un habitatge no

diferenciïn l’ús que se’n fa. D’una

banda, els habitatges que hom ad-

quireix amb la intenció de viure-hi,

en uns paràmetres estàndard de

70 a 90 metres quadrats, no hau-

rien de generar cap mena d’im-

post, ja que s’haurien de conside-

rar un bé necessari.

Així mateix, els habitatges buits,

que en la gran majoria dels casos

no són res més que un producte

especulatiu, haurien d’estar gra-

vats fortament. Ja se’n van fer in-

tents amb el tema de l’impost de

béns immobles (IBI), però proba-

blement el que caldria és un nou

impost en concordança amb el

prejudici social que està provocant

actualment la manca d’habitatge.

El problema és complex, ja que

durant molts anys el negoci im-

mobiliari s’ha retroalimentat i, -

d’altra banda, és un negoci clau de

l’actual creixement econòmic.

Qualsevol mesura que es prengui

afectarà l’economia, i segur que

ho farà de manera greu. f

El preu de l’habitatge

Durant els últims dies no paren d’aparèixer

estudis que expliquen el que qualsevol pot

veure: que l’habitatge està molt car

470

04 INVESTIGACIÓ 25.juliol.2005dEl Triangle Núm. 741

de crèdit, són contractes civils que notenen la consideració d’operació fi-nancera”, escriu Portabella.

Pel mateix motiu, l’interventor tam-bé entenia que els contractes de con-firming que el CatSalut va formalitzaramb diverses entitats financeres pelsquals aquestes gestionaven i avança-

ven el pagament de les factures delsproveïdors al seu venciment –la qualcosa generava un crèdit contra el Cat-Salut– tampoc no s’havien d’inclouredins l’endeutament a curt termini, entractar-se també d’un contracte civil.El cost d’aquests confirmingsva ser de30 milions d’euros, dels quals 25,3 mi-lions corresponen al servei i 4,7 a in-teressos de demora. En la seva res-posta a l’interventor, el síndic AgustíColom ni tan sols es molesta a con-testar el raonament que els confirmingsi els censos emfitèutics tècnicamentno siguin operacions financeres.

La sangonera de l’HGCUn altre capítol oblidat de la gestió sa-nitària convergent correspon a l’Hos-pital General de Catalunya (HGC).

rantides”. Així, els anys 2001 i 2002,segons l’informe de la Sindicatura,una part de les despeses sanitàries cor-respon a aportacions del CatSalut a

Amb seu a Sant Cugat del Vallès i nas-cut de la iniciativa privada l’any 1974,l’HGC no va entrar en funcionamentfins al 1985, i alguns anys més tard,el 1993, ja es va veure obligat a pre-sentar suspensió de pagaments ambun passiu de més de 72 milions d’eu-ros (12.000 milions de pessetes). Abanda dels quitaments pactats ambels creditors, si el centre privat va acon-seguir salvar els mobles va ser en bonapart gràcies a la intervenció de l’ad-ministració pública. La Generalitat–l’Institut Català de Finances (ICF)–va avalar crèdits per valor de21.636.000 euros (3.600 milions depessetes), però el 1999 l’hospital vapresentar la fallida voluntària, amb laqual cosa els bancs “van exigir el com-pliment íntegre de les operacions ga-

Els ‘confirmings’

contractats per l’SCS

per pagar proveïdors

van tenir un cost de

30 milions extres

1 Comparativa del dèficit sanitari de 2002, abans i després de l’informe del Síndic. 1 La major part de la despesa oculta anava a concerts, la clau del model català.

PO

WE

RR

PO

INT

DE

JO

RD

ITE

RR

AD

ES

(PS

C)

Viladecans Els regidors d’ERC de Vilade-cans, Gavà, Castelldefels i SantCliment de Llobregat han fet pú-bliques les versions contra-

dictòries que han rebut de Salutsobre l’ampliació (o no) de l’Hos-pital de Viladecans. La conselle-ra Geli el visita aquest dijous.

El model català,a debat (V) ERC

l’ICF per pagar el deute de l’HospitalGeneral: 3,3 milions d’euros el 2001 i2,9 milions el 2002. D’aquests últims,s’especifica, 2,2 milions es destinavena l’amortització del principal, mentreque els 652.000 euros restants ana-ven a pagar interessos. El deute totalno s’acabarà de pagar fins a l’any 2009.

Mullader ínfimDavant d’aquest desori, el mullader haestat ínfim. Crítiques d’un dia de JoanBoada (ICV), d’Uriel Bertran (ERC) ode Jordi Terrades(PSC), tots ells mem-bres de la comissió parlamentària dela Sindicatura de Comptes, algun ti-tular també d’un dia, i para de comp-tar. Cap editorial, cap columnista es-trella, cap tertúlia, cap portada, per des-comptat cap comissió d’investigació.Per Terrades, el qual es va molestar afer un power point amb les principalsdades de l’informe (del qual reproduïmdues imatges), aquest posa de mani-fest que CiU feia servir “instrumentsque són legals, però claríssimamentopacs, per desplaçar deutes cap a exer-cicis futurs”. “En l’etapa d’Artur Mascom a conseller en cap –hi afegeix– elGovern tenia la mà foradada”.

El 22 de juny la comissió de la Sin-dicatura de Comptes va aprovar undictamen en el qual expressava “la sevapreocupació per la gestió dels comp-tes de la Generalitat durant els perío-des analitzats” (que inclouen altres or-ganismes a més de l’SCS i l’ICS) iinstava el Govern a seguir les reco-manacions de la Sindicatura, les quals,en aquest cas, es resumeixen a ser mésendreçat i rebaixar els costos finan-cers. Moció aprovada... i cas tancat. f

Les martingales comptables delDepartament de Sanitat (avui, Sa-lut), durant el període 2000-

2002, més enllà de la responsabilitatpolítica dels aleshores consellers deSanitat (Eduard Rius) i d’Economia iFinances (Artur Mas fins al 2001, iFrancesc Homsa continuació), no hau-rien estat possibles sense la cooperaciónecessària dels alts càrrecs que els en-voltaven. Es dóna la circumstància,però, que com a mínim tres d’aquestsencara formen part de les altes jerar-quies de l’administració catalana.

Així, Enric Mangas va ser, entre elsanys 2000 i 2003, director generalde Seguretat Social del Departamentd’Economia i Finances, la qual és laresponsable del control de la despesadel de Salut. Al gener de 2003 va ser

nomenat director general del ServeiCatalà de la Salut (SCS), fins que ambel canvi de Govern va ser substituïtper Carles Manté, però recol·locatcom a director gerent del Consorci Sa-nitari de Barcelona, la regió sanitàriamés important de l’SCS. L’actual nú-mero dos d’aquest consorci i gerentadjunt de Mangasa la regió Centre ésJosep Ganduxé, el qual l’any 2002 era

director general de l’Institut Català dela Salut (ICS). D’altra banda, MiquelArgenté, que era el director de l’àreaeconòmica de l’SCS, continua avuiexactament en el mateix càrrec. Po-sats a ser malpensats, un dels princi-pals beneficiaris del model sanitariconvergent ha estat el Consorci Hos-pitalari de Catalunya (CHC), del qualpengen bona part dels hospitals i cen-tres sanitaris concertats i mitja dot-zena de societats anònimes. El seu di-rector general durant 20 anys va serCarles Manté, avui director generaldel CatSalut, i responsable, per tant,que Mangas, Ganduxé i Argentécon-tinuïn ocupant càrrecs de responsa-bilitat a l’administració sanitària (mésinformació sobre l’endogàmia sa-nitària a EL TRIANGLE 702).

Val a dir, però, que altres alts càr-recs del període 2000-2002 sí que

han deixat l’administració de la Ge-neralitat. És el cas de Ramon Mas-saguer, secretari general del Depar-tament de Sanitat entre els anys 1999i 2003, i avui gerent d’urbanismede Barcelona, o de Josep Prat, el qualdurant aquest mateix període va serel director general del Servei Catalàde la Salut. Casualment, però, Prattorna a estar en l’òrbita del CHC, delqual ja havia estat directiu als anys90, ja que, segons la seva pàgina web

(www.chc.es), forma part del conselld’administració del Consorci Hos-pitalari de Catalunya SA, una d’a-questes societats anònimes que pen-gen del CHC.

Per descomptat, el màxim res-ponsable de la Intervenció Generalde la Generalitat, organisme que su-pervisa tots els comptes públics, Jo-sep Maria Portabella, continua ocu-pant el mateix càrrec que en tempsde CiU. f

Els alts càrrecs responsables del‘forat’ continuen a l’administració

Endogàmia d Una explicació del perquè del silenci?

V.S. · BARCELONA

Enric Mangas, Josep

Ganduxé i Miquel

Argenté gaudien de

la confiança de CiU

i ara la tenen del PSC

1 D’esquerra a dreta: Enric Mangas, Esperança Martí (Fundació Puigvert),

Ramon Massaguer i Josep Ganduxé, en una foto de l’any 2002.

1Crèdits a llarg termini

Amb data 31 de desembre de 2002, la

sanitat pública catalana devia un total

de 680 milions d’euros (més de 113.000

milions de pessetes) en quatre crèdits a

llarg termini, dos dels quals amb la So-

cietat Rectora Borsa de Valors (per im-

ports de 260 i 200 milions), amb el Ban-

co de Crédito Local de España (60 mi-

lions) i amb l’alemany Bayerische Hypo

und Vereinsbank (160 milions).

L’apunt

10 CONTRAPODER // PODERS 6.febrer.2006dEl Triangle Núm. 765

Iniciativa popular El Parlament de Catalunya haaprovat la Llei d’iniciativa legis-lativa popular, que permet, en-tre altres coses, que sigui vàli-

da la signatura dels joves a par-tir dels setze anys. Hi han votata favor les forces del tripartit iCiU. El PP, és clar, s’hi va oposar.

Microxip

16

Les Conferències de Sant Vicençde Paül de Barcelona han pre-sentat una querella criminal

contra la Sociedad de San Vicente dePaúl en España, tal com vam infor-mar la setmana passada (vegeu elnúm. 764). Els acusen d’haver-se apo-derat del patrimoni de les Conferèn-cies. Els suposats delictes són per es-tafa i apropiació indeguda, falsifica-ció en document públic i privat i en-cobriment. Les maniobres dels res-ponsables de la Sociedad han supo-sat vendre’s set immobles de la ciu-tat de Barcelona. Però un dels casosmés feridors afecta una llar d’avis.

La Casa Familiar del Barri Gòticés l’única residència geriàtrica quefunciona en aquest barri de Barcelo-na. Acull una vintena de personesgrans en un immoble del carrer deSant Sever, número 4. El centredepèn de la Fundació Benigno Sam-pedro, que es va constituir a la fi delsanys vuitanta amb la finalitat de cons-truir la residència.

Avis al carrerLa fundació estava formada per mem-bres de les Conferències de Sant Vi-cenç de Paül, i va ser registrada a nomde la Sociedad, amb l’acord explícitque l’immoble estaria destinat a re-sidència per a persones de la terceraedat. Ara, els responsables de la So-ciedad han decidit vendre l’immoble,i la residència es tancarà. És unacasa que pertanyia a l’Església de Bar-celona des del segle XV i va ser reha-bilitada per la gent de les Conferèn-cies el 1988.

Al juliol passat, Rafael Fernándezde Clerk, vicepresident i apoderat dela Sociedad, i María Luisa Téllez Álva-rez, apoderada, van efectuar la vendade l’immoble a favor de la immobi-liària Orangine SL. Segons els que-

rellants, l’operació té una clara vo-luntat especulativa; però, a més, ésfruit d’una voluntat de revenja con-tra les Conferències de Barcelona,que estan en franca oposició a la de-riva centralitzadora i autoritària deSan Vicente de Paúl en España.

VenjançaLa residència d’avis funciona forçabé, i l’estat de la finca és bo, però laSociedad ha declarat la guerra a Ra-mon Maria de Veciana, presidentde la Fundació Benigno Sampedro imembre destacat de les Conferèn-cies, oposat als caps espanyols de l’or-ganització. De Veciana explica aaquest setmanari que «aquí el queha succeït és que un grup de perso-nes s’ha apoderat de la Sociedad,veient que té molt de patrimoni i queés plena de gent molt gran, i que se-ria fàcil controlar-la. El seu compor-tament és clarament contrari a l’or-denament jurídic, i fan exactamentel contrari del que prediquen».

De Veciana, un antic professor dedret de la UB, no té gaire confiançaen l’arquebisbat: «Un bisbe té obli-gacions jurídiques i pastorals. Mar-tínez Sistachva beneir la seu de la re-sidència quan era bisbe auxiliar, peròno crec que es mulli». A alguns, l’E-vangeli no els dóna coratge. f

Els querellants

voldrien la intervenció

de Martínez Sistach,

però no creuen que

es produeixi

Pep Martí · BARCELONA

Els caps de San Vicente dePaúl volen tancar un asil

Església d És l’única residència geriàtrica al Barri Gòtic

L’arquebisbat de Barcelona intenta mantenir-se al marge de la querella

per estafa presentada per l’entitat catalana contra els dirigents espanyols

1 L’immoble del carrer de Sant Sever venut pels ‘paüls’ espanyols.

Adjudicació d’or de Carles Manté(CatSalut) a la seva antiga casa (CHC)

Miró i Ardèvol s’enfronta a LópezSchlichting a la COPE per l’Estatut

Les expectatives de negoci del nouestadi, causa de la guerra Lara-Dani

Aquest dimarts 7 se sabrà si Daniel Sánchez-Llibrecontinua pre-

sidint l’Espanyol o si, per contra, és substituït per l’alternativa que

lidera Claudio Biern, amb el suport explícit del primer accionista de l’en-

titat, José Manuel Lara Bosch. La campanya ha estat marcada per

una agressivitat inusualment explícita, sobretot tenint en compte que

l’equip no va malament, com tampoc el seu principal projecte extra-

esportiu: la construcció d’un nou estadi a Cornellà. Però precisament,

segons expliquen els entesos en el món periquito, és aquí on s’ha de

buscar una bona part de les causes d’aquesta guerra oberta entre els

dos sectors: en primer lloc, perquè Lara, que fa temps que sent una

aversió creixent i indissimulada per Sánchez-Llibre, no pot permetre

que aquest sigui recordat com l’artífex del nou estadi i ell com l’ente-

rrador de Sarrià, però sobretot per una qüestió d’expectatives de ne-

goci. Al voltant del nou estadi es construiran hotels, restaurants, una

zona comercial, cinemes, habitatges…, i la clau de tot aquest poten-

cial la tindrà la junta directiva que governi l’Espanyol durant els pròxims

anys. Les forces entre tots dos estan igualades, però es creu que el

petit accionista acabarà decantant la balança a favor de Dani.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-cristians, és assidu a la ter-

túlia de Las tardes con Cristina, que condueix la periodista López

Schlichting, una exponent de la caverna més furibunda. La setma-

na passada, l’exconseller d’Agricultura, que és la «quota catalanista»

de l’emissora, va gosar discrepar del discurs de Lópezarran de l’Es-

tatut. Tot i les profundes discrepàncies de Miróenvers el projecte es-

tatutari, sobretot en el que afecta a temes morals, la diatriba de la pe-

riodista en referir-se al secretisme que havia envoltat les negocia-

cions i al finançament va molestar l’exconseller, que va voler entrar

a defensar la posició catalana en el pla financer. QuanMiróva dir «es-

tás equivocada», López es va alterar de forma ben audible i només

un tall de publicitat va evitar que la cosa anés a més.

Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), empresa pública d’am-

bulàncies que depèn del Servei Català de la Salut (CatSalut), ha ad-

judicat un contracte d’assistència tècnica integral a la gestió operativa

a una unió temporals d’empreses (UTE) formada pel Consorci Hospi-

talari de Catalunya (CHC) i International Health Services Argentina, per

un import de 4,4 milions d’euros. L’adjudicació –a la qual únicament ha

fet referència Diario Médico– ha causat sorpresa en cercles sanitaris,

ja que l’oferta d’aquesta UTE va ser la més ben puntuada malgrat que

hi havia propostes més econòmiques d’empreses amb més expe-

riència, com la de Siemens o la de Telefónica. I es dóna la circumstàn-

cia que el director general del CatSalut, Carles Manté, havia estat abans,

durant molts anys, director del Consorci Hospitalari de Catalunya.

Algunes de les polèmiques recents, l’oposició les ha creades grà-

cies a les dades sobre despeses en viatges de membres del Go-

vern català que ha proporcionat el mateix Executiu en respostes par-

lamentàries. Aquest és el tipus de dades que CiU mai no donava, però

ara s’han convertit en un autèntic filó. En l’últim butlletí del Parlament,

Daniel Sirera (PP) pregunta pel cost dels recents viatges de Mara-

gall al Marroc i del conseller Rañé a Wolfsburg, mentre que Núria

de Gispert (CiU) –sens dubte, la més preguntaire de la Cambra– ho

demana tot (durada, cost, objectiu…) sobre els viatges que hagin po-

gut fer tres alts càrrecs de Justícia els anys 2004 i 2005.

dReservat

Les preguntes sobre viatgesinstitucionals es posen de moda Una associació

internacionalen males mans

Les Conferències de Sant Vicenç

de Paül van ser fundades a

França el 1833 amb l’objectiu de

practicar la caritat des de la discre-

ció més absoluta. A vegades han ha-

gut de defensar la seva personalitat

davant intents d’integrar-les en al-

tres organitzacions catòliques. Així

ha passat enfront de la pretensió que

fossin absorbits per Càritas. Ells

diuen que un 95% dels seus in-

gressos es destinen als pobres, ja

que les Conferències pràcticament

no tenen organització administrativa.

Són una organització internacio-

nal amb una estructurada federal.

Malauradament, però, els paülsca-

talans no poden apel·lar a la inter-

venció de la direcció internacional

perquè el seu cap és un dels que-

rellats, José Ramón Díaz Torre-

mocha, expresident de la Sociedad

a Espanya i un dels protagonistes

d’una història que sembla una pel·lí-

cula de gàngsters. f

08 PODERS 26.novembre.2007dEl Triangle Núm. 851

Esmenes Els diferents grups parlamenta-ris han presentat un total de1.928 esmenes als Pressupostosde la Generalitat per al 2008. Qui

més n’ha aportat és CiU, amb1.409. La resta són del PP (395),del Grup Mixt (118) i sis de con-juntes entre PSC, ERC i ICV-EUiA.

Microxip

1.928

El líder de Convergència Demo-cràtica de Catalunya, Artur Mas,ja ha fet el cim amb la con-

ferència pronunciada davant més de2.500 persones al Palau de Congres-sos. Les expectatives dipositades enl’esdeveniment eren grans i el dirigentconvergent ha matisat algunes de lespropostes que, en línies generals, jaeren conegudes. Així, les principalsnovetats han estat l’aposta pel dret adecidir i la petició d’un govern d’uni-tat per defensar l’Estatut si aquest ésretallat brutalment pel Tribunal Cons-titucional o, en el seu defecte, la con-vocatòria d’eleccions anticipades.

A la rebotiga de CDC, es troba unaoperació per fer d’aquest partit unamena de Partit Nacionalista Basc(PNB) amb un discurs trencador quedelimiti amb claredat l’espai nacio-nalista i l’espai que podríem ano-menar espanyolista. Seguint aques-ta línia, el missatge de Mas ha estatdirigit cap al seu electorat, amb con-cessions a sectors d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya (ERC) i fins itot del Partit dels Socialistes de Ca-talunya (PSC) per eixamplar la basedel seu projecte.

L’estratègia de Mas és caminar capa una situació semblant a la del PaísBasc i, en aquest sentit, va fer sevala reivindidació del lehendakari JuanJosé Ibarretxe a l’hora de demanarel «dret a decidir». En el seu dis-curs, el dirigent convergent va sermolt clar: «El catalanisme del segleXXI s’ha de plantejar el dret de lanació catalana a decidir de formademocràtica, lliure i pacífica. [...] Eldret a decidir d’un poble és l’exerci-ci de la democràcia en estat pur [...]».

El principal missatge de Mas éscalcat de l’exposició que va ferIbarretxe en el seu discurs d’investi-dura, quan va avançar les seves línies

ideològiques: «el concepte de poblebasc com a subjecte polític, la terri-torialitat d’aquest poble, el concep-te del dret a decidir i la necessitatd’establir relacions mitjançant elpacte». Ibarretxe va fer moltes al·lu-sions a la figura dels seus drets. Pot-ser la millor plasmada és la citacióque va fer a Gernika al juliol de2006, quan va reclamar que el po-ble basc té «el dret a decidir el seupropi futur en igualtat, solidaritat ifraternitat amb els altres pobles dela Terra».

Malgrat algunes similituds, encercles convergents es nega que eldiscurs d’Artur Mas sigui similar ald’Ibarretxe. «En la conferència vadeixar molt clar que cal una majoriasocial per fer avançar el país. Va par-lar de convèncer per assolir una ma-joria sòlida en els temes de país. I vasubratllar que cal bastir l’estructuradel catalanisme des dels grans con-sensos, en els temes que poden unirels catalans i no en els que els podenseparar», diu una font de CDC.

El mateix Josep Antoni Duran iLleida, sorprenentment, va recolzarel discurs d’Artur Mas afirmant queels seus plantejaments no són elsd’Ibarretxe i va matisar que «el pro-blema dels drets d’un país no és te-nir-los, sinó poder exercir-los». f

A CDC destaquen

que una de les bases

per afermar el

catalanisme és tenir

una majoria sòlida

R. T. · BARCELONA

Mas va agafar les ideesd’Ibarretxe per al seu pla

Política d El líder de CDC presenta el «dret a decidir» com a eix

Duran i Lleida va donar suport als plantejaments del dirigent de Convergència

i va rebutjar que els seus missatges tinguin res a veure amb els dels bascos

1 Artur Mas en un moment de la seva conferència.

Tarradellasva pressionarJordi Pujol

Les memòries de Jordi Pujol ja

són al carrer. L’expresident de la

Generalitat durant més de 23 anys

fa una acurada crítica del seu ante-

cessor, Josep Tarradellas, a qui

qualifica de gaullista i d’egocèntric.

«Des que es llevava fins que se n’a-

nava a dormir, tenia només una fei-

na: mantenir viva la Generalitat a

força d’anar-se repetint que ell n’e-

ra el president.»

Pujol comenta que «la reserva

de Tarradellas cap a la meva per-

sona s’inicià quan jo vaig optar per la

política activa». També relata que el

vell polític exiliat el va pressionar per-

què dimitís com a president del Con-

sell de Forces Polítiques de Cata-

lunya i la seva negativa va acabar de

trencar les relacions entre ambdós.

Tant que Tarradellas va endarrerir

«tant com va poder» la presa de pos-

sessió de Pujol com a president.

«Humanament és comprensible»,

hi afegeix amb sorna Pujol. f

La legalització d’estrangers passaràa la Generalitat abans de final d’any

Oleguer Pujol Ferrusola mitjança enla compra d’oficines del Santander

A Reus s’ho passen d’allò més béamb les peripècies dels seus polítics

Les famílies benestants de Reus «resaven» aquests dies per Josep

Abelló, el seu exalcalde, exdiputat socialista i actual president del

Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), una agrupació que aplega una

seixantena de centres sanitaris vinculats a administracions locals. Bé,

això de «resar» és perquè es va aixecar un murmuri, això sí, fluixet, que

corria de boca a orella, sobre la momentània desaparició de Josep Abe-

lló Padró, que no s’ha de confondre amb el seu cosí segon, el madri-

leny Juan Abelló Gallo, també d’ascendència reusenca. Tranquils! Jo-

sep Abelló està sa i estalvi i més content que unes pasqües des que,

segons explica un dels seus íntims, ha donat un gir a la seva vida i se n’-

ha anat a viure amb un amor de joventut. Felicitats! Però a Reus encara

corren més comentaris jocosos sobre les seves figures polítiques, en es-

pecial de Miquel Àngel López Mallol, regidor del PP i vicepresident pri-

mer de la Diputació de Tarragona, l’artífex que ha fet possible que CiU con-

servi aquesta corporació. Doncs bé, quan es va separar López Mallol,

la va exdona va entrar a treballar a l’Hospital de Sant Joan de Reus, del

consell d’administració del qual era i continua sent membre. Per cert,

els anteriors presidents són el republicà Ernest Benach i Josep Abelló.

Oleguer Pujol Ferrusola, el fill petit de l’expresident de la Gene-

ralitat, ha mitjançat en l’operació de venda de la xarxa d’oficines

del Santander d’Emilio Botín, segons informa el butlletí elconfi-

dencial.com. Un grup de fons d’inversió integrat per Drago Real Es-

tate Partners, Sun Capital Partners i Pearl Group pagaran 2.040 mi-

lions d’euros per 1.152 oficines. D’aquesta manera, Botín es ven

els locals, amb una plusvàlua de 860 milions, tot i que ara li tocarà pa-

gar els lloguers d’aquestes oficines bancàries. Un dels compradors,

Drago Real Estate Partners –empresa radicada a les paradisíaques

illes del Canal– està gestionat per Mare Nostrum Capital Managers,

una empresa vinculada a l’empresari madrileny Luis Iglesias i amb

la qual col·labora el caganiu Pujol Ferrusola.

El Govern de la Generalitat negocia de manera discreta el traspàs

de la legalització de la mà d’obra estrangera. En les converses par-

ticipen quatre ministeris –Interior, Assumptes Exteriors, Treball i Ad-

ministracions Públiques– i tres conselleries –Interior, Treball i Gover-

nació. Els negociadors pretenen arribar a un acord abans del 31 de

desembre. Els papers dels estrangers es descentralitzaran de la De-

legació del Govern –on provoquen enormes cues– i es faran a les ofi-

cines de treball de la Generalitat. Amb aquesta operació, el Govern ca-

talà podrà presentar-se davant els ciutadans al principi de l’any amb

un traspàs important i el PSOE podrà dir que «Zapatero compleix». En

la propera legislatura, s’enllestirà el traspàs de la Inspecció de Treball.

El primer volum de les esperades memòries de l’expresident Jor-

di Pujol, corresponent al període 1930-1980, ha desconcertat

més d’un veterà polític que ha conegut de prop els avatars del fun-

dador de CDC. Sobta, per exemple, que només dediqui una brevís-

sima pinzellada a dos dels militants de primera hora que més van aju-

dar-lo a «fer política»: Miquel Esquirol i Miquel Sellarès. Especial-

ment sagnant és el cas d’Esquirol, que va fer milers de quilòmetres

com a xofer voluntari al costat de Pujol. Diu d’ell: «Esquirol era una

antiga coneixença dels moviments catòlics de la joventut» (pàgina

270). I això és tot. S’ha de ser desagraït o tenir Alzheimer per matar

d’aquesta manera un col·laborador tan incondicional.

dReservat

Jordi Pujol pateix d’Alzheimer en elseu llibre ‘Memòries (1930-1980)’

GENERALITATPODERS14 • El Triangle • número 893 • 20 d’octubre de 2008

Seu de l’Institut Català de la Salut, a Barcelona. La crispació als ambulatoris ha marcat els dos anys de gestió de Francesc José María al capdavant de l’organisme.

ría, un altre home estretament vin-culat a Abelló i aleshores cap de Re-lacions Laborals del CHC, era no-menat per la consellera MarinaGeli nou director gerent de l’Insti-tut Català de la Salut. L’ICS és elconsorci que proveeix els serveissanitaris de la xarxa de centres d’a-

tenció primària (450 ambulatoris),més els vuit hospitals de titulari-tat de la Generalitat. És la primeraempresa pública del país, amb39.000 treballadors i prop de 2.600milions euros de pressupost.

En els sectors sanitaris va sor-prendre tant el nomenament de

La jubilació forçosa delsmetges de més de 65anys, declarada il·legalpel TSJC, ha situatl’ICS prop de la fallida

Els tres últims directors del Servei Català de laSalut han estat vinculatsal principal consorcid’hospitals privats

José María com el relleu del seuantecessor, el cirurgià Raimon Be-lenes, que estava conduint amb for-ça mà esquerra un procés del qualels sindicats recelaven molt: la con-versió de l’ICS en una empresa pú-blica. Les males llengües diuen que,quan Geli va ser confirmada pelpresident José Montilla, va depu-rar Belenes, que havia sonat ambforça com a nou conseller.

D’altra banda, José María no ésmetge i la seva relació amb elssindicats era cridada a ser tensa, jaque duia anys treballant com a ad-vocat per a empreses sanitàries. Osigui que ja s’havien vist les caresen multitud de conflictes laborals.

I així ha estat: la conflictivitat ambles forces sindicals ha viscut mo-ments incandescents, com ara laconversió, per la via ràpida, de l’ICSen empresa pública o bé l’intentd’ampliar l’horari d’obertura delsambulatoris, que va ocasionar lavaga més sonada que s’ha vist en lasanitat pública. Diuen que aquestepisodi el va distanciar definitiva-ment de Geli.

Però el punt més discutit de laseva gestió ha estat la imposició dejubilació forçosa dels metges demés de 65 anys, que José María pre-tenia substituir amb professionalsimportats de l’estranger, per aba-

ratir costos. El tret li va sortir perla culata, ja que el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya va de-clarar improcedents els acomiada-ments. Les indemnitzacions queara cal pagar –que poden sumaruns 100 milions d’euros– situenl’ICS en quasi fallida tècnica.

Salut confirmava fa alguns diesla destitució de José María, que«s’emmarca en el procés de subs-titució de directius». És a dir, sen-se explicar-ne els motius. Però ésevident que la seva relació tantamb la conselleria com amb la ma-joria de quadres tècnics de l’ICS–molts dels quals han plegat du-rant aquests darrers dos anys– erainsostenible. Ell mateix semblaque també marxa molt cremat,molest per haver-se assabentat através del portal Diario Médico delseu cessament i perquè, tal comcomenta al seu cercle íntim, entotes les polèmiques decisions queha pres, no feia res més que com-plir ordres de la consellera, i arael fan servir de cap de turc. l

La destitució de Francesc José María com a director gerent de l’Institut Català de la Salut posa fi a dos anys de situació

molt tensa a l’organisme gestor de la sanitat pública catalana, i posa al descobert els jocs d’interessos i d’influències de

grups de pressió vinculats al negoci sociosanitari

Text: E. L. Foto: Ivan G. Costa

El ‘clan de l’avellana’ sanitari

En el món de la política cata-lana es coneix per clan del’avellanaun sector de diri-

gents d’ERC –els Carod, Benach,Bargalló…– forjats en terres tarra-gonines. Però en l’ambient sanita-ri del país, quan es parla del clan del’avellana, se sol fer referència a unpotent lobby de professionals delmón hospitalari els tentacles delqual s’estenen per bona part del sis-tema sociosanitari públic i privat.

L’home fort d’aquest altre clan del’avellana és Josep Abelló, alcaldesocialista de Reus entre el 1985 i el1999 que, quan va deixar l’alcaldia,va centrar les seves activitats en elcamp de la gestió sanitària, que jaconeixia com a principal responsa-ble de l’Hospital de Sant Joan i del’empresa local de serveis sanitarisintegrals Sagessa (en els consellsd’administració dels quals, per cert,va coincidir amb Ernest Benach,llavors regidor a Reus).

LA BASE OPERATIVA

Des de la base reusenca, Abelló vafer el salt al Consorci Hospitalaride Catalunya (CHC), una patronalque agrupa una seixantena de cen-tres de titularitat local, comarcal oprivada i que bàsicament es nodrei-xen de serveis concertats amb lasanitat pública. L’organisme el pre-sideix des del juny passat Josep Ma-ria Loza (exdirector general de Cai-xa Catalunya), però qui remena lescireres és Abelló, que n’és consellerdelegat. El consorci és la base ope-rativa des de la qual el clan ha anatmovent els seus peons.

Bona prova en són els darrers di-rectors del Servei Català de la Sa-lut (SCS): Josep Prat Domènech(1999-2007), exgerent de l’hospitalde Reus; Carles Manté (2004-2007), avui vocal del CHC, i l’actualgestor, Josep Maria Sabaté, ex-delegat de Sanitat a Tarragona.L’SCS és l’organisme dependent delDepartament de Salut que finançatot l’aparell sanitari públic català, ique administra un ingent pressu-post que nodreix tant els centrespúblics com els privats concertats.

L’any 2006, l’influent lobbytarra-goní va fer un pas més en la seva po-sició de privilegi. Francesc José Ma-

PASSAT MAOISTA

� � Francesc José María té, com

molts de la seva generació, un

passat d’extrema esquerra.

Simpatitzant de Bandera Roja

en el tardofranquisme, més en-

davant va arribar a militar en el

Partit del Treball de Catalunya,

una escissió del PSUC d’orien-

tació maoista, que més enda-

vant es va integrar en el Partit

del Treball d’Espanya. Amb tot,

no renega del seu passat, ja que

fa un parell d’anys va fundar

l’associació Pa, Treball i Lliber-

tat, integrada per exmilitants

del PTE, que presideix.

El seu substitut a la direcció de

l’ICS, Enric Argelagués, té un per-

fil prou diferent: hematòleg de pres-

tigi i home amb fama de dialogant

pels sindicats sanitaris, arrosse-

ga, però, una taca important en el

seu expedient: l’incendi de l’hospi-

tal Germans Trias i Pujol (Can Ru-

ti), de Badalona, d’aviat farà un any,

centre del qual Argelagués ha es-

tat director fins ara.

PERLES ILTRIONGLE) -

Un estud i fet a mid a posaels hospital s pels núvol s

8-SOCIETAT

MANRESA

EI Centre Hospitalari és un dels 20 millorshospitals de l'estat, segons un estudi privat

J<MN «QUÈ treta d AH sl/ama vtnitim ca**'*

IGUALADA 17

IGUALADA

L'Hospital , entre els millor s d'EspanyaEl centre (tssisteticialigiiaiadí queda primer en l'apartat dels Hospitals Generals Mitjaits

20 T

Dimeci·es un;i representació vaitenca es desplaçava a Madrid per recollir cl trofeu

L'Hospital de Valls encapçala la llistadels millors centres sanitaris d'Espanya

La premsa comarcal ha publicat en elsúltims dies que els seus respectiushospitals -ja fos el d'Igualada, Man-resa, Mataró, Vilafranca del Penedès,Olot, Palamós, Valls, Sabadell i trescentres de Barcelona- estaven entreels millors de l'Estat espanyol. Aixího ha dictaminat un estudi anomenat"TOP 20: els millors hospitals", queha realitzat Iasist, una consultoriasanitària filial de la nord-americanaHCIA-Sachs, que cada any fa ràn-quings similars als Estats Units. Elsdirectius dels hospitals premiats,acompanyats en molts casos pelsalcaldes de les seves localitats, hanrebut un guardó del ministeri deSanitat. No obstant, aquest "toptwenty" està aixecant molta polsegue-ra entre els sectors sanitaris. Moltsdels hospitals catalans guardonatsestan gestionats per CHC Consulto-ria i Gestió SA, que depèn del Con-sorci Sanitari de Catalunya. Curiosa-ment, Consultoria i Gestió SA va cre-ar Iasist el 1991 i, sis anys després, sela va vendre a la multinacional nord-americana. Tal com va informar ELTRIANGLE la setmana passada, ladirectora general d'Iasist, MercèCasas, està casada amb un directiudel Consorci Hospitalari de Catalun-ya, Raimundo Belenes, que justa-ment va ser el primer director generalde CHC Consultoria i gestió —quans'anomenava C. Gest SL—. Per tant,ningú s'ha d'estranyar que en aquestpeculiar "top" dels vint millors hospi-tals espanyols n'hi hagi tants adscritsal Consorci Hospitalari de Catalunya.

Els criteris pels quals s'han selec-cionat aquests centres han estat criti-cats per professionals del sector. El

setmanari El Vallenc informava el 27d'octubre passat que acabava dedimiti r el vicepresident i responsableeconòmic del Pius Hospital de Valls,Jesús Giral . Una mica en cohya,aquest setmanari obria la informaciórecordant que "independentmentdels premis que pugui obtenir l'Hos-pital de Valls -dimecres en rebia unaltre a la capital de l'Estat espanyol-es fa difícil amagar la ineficàcia, unavegada més, manifesta pels seus ges-tors, abanderats pel president delconsell d'administració de GestióPius Hospital de Valls, Josep Mari aOllé" . Que consti, aquest "top" esreferia a l'eficàcia dels hospitals, noal seu desgavell intern.

Dels vint hospitals guardonats,tretze eren catalans: la FundacióSanitària d'Igualada, la UnitatCoronària de Manresa, l'HospitalGeneral de Vic, el Parc Taulí de Saba-dell, l'Hospital Clínic i el de SantPau de Barcelona, el Joan XXII I deTarragona, la Creu Roja de Catalun-ya i els hospitals de Mataró, Vilafran-ca del Penedès, Olot, Palamós i Valls.

Segons l'estudi d'Iasist, els hospi-tals guardonats tenen un índex demortalitat un 19% inferior a la resta,així com un percentatge de complica-cions 2,6% menor i un cost menorper pacient. No obstant, fonts sanità-ries crítiques amb aquest estudi pre-cisen que s'han utilitzat massa indi-cadors econòmics en detriment delsaspectes assistencials, com el nombrede reingressos o les esperes. L'estudiha servit, això sí, perquè els hospitalsde comarques fessin una mica d'auto-promoció. Només s'han de mirar elstitulars de la premsa A

Els treballador s d'Aces a tamb é reclame nmés segureta t per a ells i per als usuari sSi la setmana passada ens fèiem ressò de lavaga protagonitzada pels treballadors d'Au-topistes de Catalunya (Aucat), conces-sionària controlada per 'la Caixa', aquestahem de fer el mateix respecte a la protestadels seus germans grans, els treballadorsd'Autopistas Concesionaria Espafiola SA(Acesa), que, no cal dir-ho, també està con-trolada per 'la Caixa'. Dijous passat unnombrós grup d'empleats d'Acesa protesta-ven davant la porta de la seu central de lacompanyia, a Barcelona.

Els treballadors d'Acesa consideren quebona part de la inseguretat vial respon a lessubcontractacions, la desprofessionalització ila precarietat laboral, i per això demanenque s'augmenti la plantilla dedicada al man-temment de les autopistes i que se suprimei-xin els subcontractats. També reclamen unsplans de pensions similars als que 'la Caixa'té amb els seus treballadors. Donada lanul·la resposta de l'empresa, es preveuennoves mobilitzacions, i més dràstiques.

Aquestes dues protestes coincideixen ambla publicació de les dades dels resultats de les

: Així va quedar un dels primera yehtctes del servei de: vlalitotdelRACC, cmtreçtat per ACESA.

AIXÒ ES CONSEQÜÈNCIA DE:> LA MANCA DE FORMACIÓ> LA MANCA DE; '

PROFESSIONÀLITAJ> LA MANCA D'EXPERIÈNCIA

PER UNA SEGURETAT VIAL

AUGMENT DE LA PLANTILL A DEMANTENIMENT D'ACESA

Comitès d'ACESA

A Això repartien els treballadors d'Acesa.

autopistes catalanes l'any 99. Entre totes vanguanyar 28.876 milions de pessetes, de lesquals 26.269 corresponen a les d'Acesa (A-2,A-7, A-17, A-19), i 777 a Aucat (A-16) A

Les martingale s d'An a Rosa Quintan aDel sensacional cas de plagi protagonitzat per la televisiva posada a "novel·lista" Ana RosaQuintana, ja s'ha explicat pràcticament tot. Tot? No exactament. L'última brama que correpels ambients periodístics madrilenys a propòsit de la Quintana és una conya marineramolt ben pensada sobre la productora responsable del programa "Sabor a ti" , que cada tar-da de dilluns a divendres emet Antena 3. I és que la productora en qüestió respon a l'origi-nal i oportuna raó social "Martingala". La veritat és que els comentaris sobre aquesta curio-sa denominació provoquen força incredulitat, però una senzilla comprovació treu de qual-sevol dubte. Només cal sintonitzar el programa qualsevol tarda: no és qüestió de ser maso-quista i empassar-se les tres hores i escaig; amb els títols de crèdit del principi o del final n'hiha prou. Et voilà, el "Sabor a ti" és produït per Martingala. Volem pensar que és una casua-litat. És més, segur que es tracta d'una coincidència no volguda i que Martingala no preveiaels futurs maldecaps literaris de FAna Rosa Quintana quan es va registrar amb aquest nom.Però tampoc no pot negar-se que la denominació ha resultat ser d'allò més apropiada. Opremonitòria. O fins i tot profètica A

/S».É5 P£R QUI 1A

S i

14 CONTRAPODER el triangle» 14.gener.2002

Microxip Un jutjat penal de Barcelona hacondemnat tres directius cte laconstructora Vanguard SA a pe-nes ote presó per un delicte cfim-

prudènciaarnb resultat de mort,fa d'un treballador d'una ETTa fi-nals de! 96- L'acció contra l'em-presa va anar a càrrec de CCOO.

Un condemnat pelcas 'Zona Franca'esdesfoga en un llibre

Ratsol dol Barco

Rafael del Barco es va passardos anys i vuit mesos entre

reixes després de ser condem-nat, als anys vuitanta, per col·la-boració en l'estafa del Consorcide la Zona Franca, el primergrancas de corrupció de la de-mocràcia que va tenir com a prin-cipal protagonista Antonio de laRosa, pare de Javier de ia Rosai pròfug de la justícia durant unabona pila d'anys. Malgrat elsmés de vint anys que han pas-sat des que va esclatar l'escàn-dol, les ferides no han cicatrit-zat, com ho demostra el fet queDel Barco hagi decidit ara es-criure i autoeditar un llibre titulatprecisament "Zona Franca". Estracta d'un feixuc volum de propde 900 pàgines en el qual es ba-rregen els noms reals amb elsde ficció, la qual cosa el conver-teix en únicament apte per aismolt entesos en la matèria, a

Alonso-Cuevillas,contradictori

El degà del Col·legi d'Advo-cats de Barcelona, Jaume

Alonso-Cuevillas, ha recorregutfa decisió del jutge que desesti-mava la denúncia interposadaen contra d'ell per una fantas-magòrica associació, còpia de laque l'advocada Avilés va pre-sentar a fiscalia. Alonso-Cuevi-llas ha demanat que s'obrin di-ligències per poder-se defensari que al final s'acabi arxivant.Unaactitud sens dubte poc habitual,com s'admet al propi recurs,però sobretot perquè en el mo-ment de t'arxiu, el 10 de de-sembre passat, Cuevillas va ferunes declaracions en què es fe-licitava per la decisió del jutge.

LA COMPANYIA RECALCA QUï JACALGUÏARRIBA ALS T IBbUNALb

*-j * i

Winterthu r fa for a empleat samb cànce r i embarassade sDues dones en estat de l'entorn més pròxim a l'antic president, un treballador amb un tumor a

l'estómac i una altra amb una mama extirpada figuren entre les 130 baixes negociades de l'any passat

V.S.- REDACCIÓ

' asseguradora Winterthur a Es-panya està portant a terme un

" . pla de contenció de la despesadesprés d'haver registrat pèrdues demés de 317 milions d'euros (55-774milions de pessetes) en els últims tresanys. Entre les principals mesures, comacostuma a passar, figura la reduccióde plantilla. Segons va declarar ïoctu-bre passat el president de WinterthurInsurance, César Bardají, al llarg de2001 s'han registrat a l'empresa 130 bai-xes negociades (sobre un total de2-3oo).El que no va dir és que en aquest gruphi ha, pel cap baix, dues dones que es-taven embarassades i dos treballadors(un home i una dona) que estan sotatractament mèdic a causa del càncer(d'estómac i de mama). Per totes ellesserà una mica més difícil que per la res-ta trobar una nova feina, però la novadirecció de la multinacional suïssa nos'està per romanços.

El cas de les dues embarassades téuna segona vessant. Totes dues for-maven part del que es podria dir ïen-tornmés proper de Tantic president, Jo-

sep Cercós, que va ser relegatper la casamare (Crèdit Suisse) auna presidènciahonorífica ara fa un any i que el se-tembre passatva decidir abandonar de-finitivament la companyia en la que ha-via treballat durant 38 anys: es tractade la seva antiga secretària i de la donadel seu antic director de comunicació,el qual també va ser despatxat per Bar-dají a les poques hores d'assumir el cà-rrec de CEO (Chief Executive Officer).Winterthur també ha suprimit algunesactivitats que considerava supèrfluesper al negoci principal, a més de defi-citàries. Entre aquestes figura el "quiosk-win" i el "wincafé", un quiosc (que s'harellogat a un tercer) i un restaurant si-tuats aí Illa Diagonal i que, casualment,regentava lexdona de Cercós.

Apreguntes d'ELTRIANGLE, Win-terthur ha admès ïexistència d'aquestsacomiadaments, però ha recalcatal seufavor que en tots els casos s'ha trobatuna sortida econòmica negociada i queno ha calgut mai arribar als tribunalsni hi ha cap litigi pendent La direccióde la companyia no ha cregut necessa-ri recórrer a un ERO (Expedient de Re-gulació d'Ocupació) per reduir planti-

lla, però en tot cas ha permès que fa-menaça de ïacomiadament col lectiues palpés en ïambient, la qual cosa hafacilitat, sens dubte, les baixes incenti-vades. Fa uns mesos, va circular pelsordinadors de la companyia un mis-satge anònim en el qual es criticava "eldespotisme del Cèsar" [Bardají] i esdeien coses com que "les llargues llis-tes d'acomiadaments fetes per jefed-ttos acóllonits per salvar-se ells primersi els seus amics proven que la por i lar-

L'estud i sobr e la qualita t delshospital s catalan s és un camelo

REDACCIÓ

r.z. " l comitè de treballadors delConsorci Sanitari del Mares-

, ',, me ha emès un informe en elqual es desqualifica el suposat estu-di d'una consultora nord-america-na segons el qual onze dels vint mi-llors hospitals espanyols són a Cata-lunya. Al comunicat es donen prouarguments com per desconfiar d'a-quest estudi, que va ser difós a mit-jans del passat mes de desembre ique va servir per donar una notíciapositiva sobre la sanitat catalana pre-

cisament en un moment de fortesmobilitzacions entre els treballadorsdels hospitals concertats (XHUP).La Vanguardia, sense anar méslluny, ho va publicar en portada.

Entre els arguments aportats pelstreballadors sanitaris del Maresmedestaca el fet que l'autora de l'estu-di, Iasist (filial de Solucient Inter-nacional), fos una empresa que finsa l'any 97 havia estat vinculada alConsorci Hospitalari de Catalunya(CHC), un grup privat presidit perRamon Bagó (exalcalde convergentde Calella i exdirector general de Tu-

risme i recentment guardonat ambla creu de Sant Jordi) que, a travésde CHC Consultaria i Gestió SA i

bitrarietat ja estan a Winterthur, i si no,per què especular amb fer fóra perso-nes necessàries i no els paràsits deluxe?". Segons sembla, aquesta por estàsobretot instal·lada entre el personalfemení en edat fèrtil, estiguin o no apa-rellades i tinguin o no intenció de te-nir descendència. El missatge tambéposava en dubte que amb aquestes me-sures es millorin els resultats, ja quesuposen un empitjorament del servei;però això, el temps ho dirà. n

amb una mínima infraestructura,gestiona un bon nombre d'hospi-tals. De fet, Iasist només avalua elscentres que abans li compren un de-terminat programa informàtic, i esdóna la circumstància que entreels suposadament millors centrescatalans, la major part estan gestio-nats per CHC. A més, un alt execu-tiu de CHC, Raimundo Belenes, estàcasat amb la directora general d'Ia-sist, Mercè Casas.

Els treballadors també recordenque, segons la mateixa agència, l'any2000 Catalunya tenia catorze dels20 millors hospitals estatals (unadada que els diaris no van apreciar),i critiquen els indicadors utilitzatsper l'avaluació dels centres, que escentren en la rendibilitat econòmi-ca, però, per exemple, no tenen encompte el nombre de reingressos nila mitjana de temps que els pacientss'estan en una llitera abans de po-der accedir a un lli t hospitalari, H

26 LLIURE PENSAMENT » e Triangle 21.octubre.2002

Balcanfeació?

Fa més d'un any de les elec-cions d' Euskadi i cada dia ens

llevam amb una nova notícia dela premsa associada al poder cen-tralista espanyol. La situació s'hapolaritzat tant que ja no s'ama-guen per cap de les dues parts elsmodels d'Estat que defensen.

L'acord d'Ajuria Enea esceni-ficava una realitat molt distinta.S'havia aconseguit unir tots elspartits polítics en contra de laviolència, llevatd'HB, i es plante-java la solució final dialogada delconflicte. Amb el pacte de Lizarraes trenca el consens i s'arriba aun altre escenari, que en un prin-cipi il·lusiona els demòcrates debé. La situació de treva i de diàlegsemblava imparable, el símil ambIrlanda era evocat contínuament.Només dos sectors l'atacavenvisceralment: el de Mayor Orejai el de Redondo Terreros.

La manca de resultats i la tor-nada d'ETAa les armes mata de-finitivament la il·lusió generadaper Lizarra. El més greu començaa prendre cos. En aquest últimany el boicot de l'Estat a l'Execu-tiu basc ha estat manifest. Lesmesures preses pel Congrés es-panyol han anat dirigides a neu-tralitzar qualsevol possibilitat desortidadialogada.H'estratègiad'u-nir el futur de Batasuna al del na-cionalisme basc està donant re-sultat. Però el que el Govern es-panyol no es plantejava era un Go-vern basc exigint totes les com-petències i amb un lehendakariparlant de feruna consulta perunestat basc lliure associat a Es-panya i a Europa.

Per la seva banda, l'estratègiad'ETA continua sent la de «compitjor, millor».S'ha proposat en-verinaries relacions institucionalsi tornar a la situació d'enfronta-ment civil. L'objectiu: que s'anul·lil'Estatut d'autonomia i que la si-tuació es faci irrespirable. Això su-posaria la balcanització del con-flicte, forçant la presa de posicióde la comunitat internacional.

És cert que s'està lluny d'a-quest escenari, però amb l'es-tratègia d'Azna r cada dia ens hiacostam més. I qui hi surt perdentés la societat civil, la qual, para-doxalment, ni està crispada ni volestar-ho. Pensamque, si se la de'hxa opinari es respecta\a seva opi-nió, la solució està més pròximaque mai. Però per això la classepolítica i totes les parts del con-flictes'handeseureadialogar...a

La privatitzacióde la sanitat: tantemible com real

£üO CAPAÇOS& LA

Ramon Serna i RosDELEGAT DE CATAC-CTS (:

Amb anys de retard, i

després de destrossar

els seus principis

fundaçionals, el Govern

català vol finalitzar la

Reforma de l'Atenció

Primària de la Salut

Lf anunci que diverses Àrees Bà-siques de Salut (ABS) serienges-

i tionades per "entitats alienes"ha provocat accions de protesta que,en el cas de Cerdanyola del Vallès,hanaconseguit aturar el traspàs de la ges-tióaunaentitatprivada. El personal deIHospitaletde Uobregattambé sembladecidit a impedir que dues ABS vagina un consorci i el Govern ha contestatamb la cançó preparada afefecte: "Noes tracta de privatitzacions perquè quigestionarà els serveis és una entitatpú-blica". Però qualsevol persona que novisqui totalment desvinculada d'aquestmón pot veure queel Governmenteix.

El canvi de nom d'usuari pel declient, com si donés més garanties demillor atenció, com si lafany de lucreportés implícitaíofertad'unrnillorpro-ducte, respon a la sobrevaloració del'esfera privada sobre la pública. Ésun fet simbòlic al costat de les ideesdescaradament classistes quehan aga-fat cos en el model sanitari català: "Hem

d'oblidar la idea que tothom té les ma-teixes necessitats sanitàries", diuen.Pels teòrics del sistema, els rics pre-cisen millor atenció que els pobres. Jase sap de sempre, tenen la pell mésfina. Justifiquen fexternalització deserveis en lespecialització de les em-preses, raonament que sorprèn quanes dóna la gestió de ïhospital d'Alziraa una UTE dominada per Aigües deBarcelona, o la nutrició parenteral do-

. ndd]iàriaaCarburosMetalicos,oquansubcontracten empreses creades ex-pressament per presentar-se a ïadju-dicació, com observa el nostre estudisobre la sanitat catalana.

Igualment sobta que, en una su-posada economia de mercat, ïentitatgestora de la seguretat social a Cata-lunya hagi passat a autoanomenar-se"Grup ICS" mentre col·labora acti-vament en el seu propi desmantella-ment cedint els seus centres, els nos-tres recursos, a altres empreses o en-titats. I posant el personal que no potacomiadar, com voldria, en un curiósparany: si vol cobrar el que li pertoca,hoha de fer il legalment (això sí, ambla garantia que no el perseguiran) fent-se càrrec dels compromisos privatsd'aquestes entitats que se'ns presen-ten com a públiques.

La negació oficial de la privatitza-ció es fonamenta en fets totalment su-perficials: "Les empreses públiquessón de capital 100% públic, en els con-sorcis hi ha participació d'organismespúblics, les fundacions privades sónpresidides per íalcalde de la correspo-nent pobladó". Passen per alt que esregeixen pel dret privat, que en qual-sevol moment es poden posarala ven-da, i ïalt grau d'incidència dels inte-ressos privats, fins al punt que asse-

m

guradores privades presenten impu-nement centres públics com a pro-pis. Quan la privatització no es potnegar, com en el cas de les mútues ode les "entitats de base associativa'Mesdisfressen díàutogestió o de coopera-tivisme quan eri realitat es tracta de puri dur corporativisme que s'alimenta demesures d'estalvi enpersonalienaten-ció al pacient, de societats limitadesamb repartiment de beneficis, de sousde lliure mercat, grans pels socis i ges-tors, petits per a qui simplement treba-lla. Pena fa que càrrecs públics justifi-quin aquest corporativisme d'elit dientque els metges, i en general els ges-tors, guanyen poc dins del sistema.

A part de ïescarni que suposa pelpersonal, metges inclosos, que s'hideixa la pell treballant i que rebutja ono pot formar part d'aquesta elit, de-mostren algunes de les complicitatsd'aquesta reforma. Les creixents dis-criminacions entre treballadors/es vanparal·leles a una compatibilitzacióbuscada, més que permesa, d'activi-tat pública i privada que traspassa lalegalitat i que dóna millor servei a quimés diners paga. Noparlem ja del ser-vei hoteler sinó del servei assistència!bàsic. Llàstima que el també lamen-table funcionament de la justícia s'es-tigui demostrant totalment incapaçde tallar els excessos. Les inútils de-núncies contra les il legals iguales oconductes que es paguen en el nos-tre medi rural es van saldar amb el su-port oficial a una "tradició catalana".

Globalment, la negació del procésde privatització és del tot absurd. A quise li escapa la tendència mundial alneoliberalisme? L'Organització Mun-dial del Comerç té dissenyat ÏAcordGeneral de Comerç dels Serveis, alqual els nostres governants han do-nat la plena aquiescència. Els "ajuts"del Banc Mundial i de l'FM I es donenen funció de la liberalització dels mer-cats i de la privatització dels serveispúblics. Empreses creades i capitalit-zades amb fons públics (Consultoriai Gestió, del CHC) porten anys treba-llant activament en projectes privatit-

zadors al tercer m,ón. Si s'aprofiten deles desgràcies de* qui pateix la màxi-ma misèria, per què haurien de sermés humanitàries amb nosaltres?Que ningú no s'enganyi.

A partir de la malintencionada confusió entre descentralització i di-versificació de la gestió, el model sa-nitari català s'ha convertit en unabarroera xarxa d'amiguisme i decomplicitats. Complicitat entre par-tits polítics que amb l'excusa de 3adescentralització es reparteixen elpastís de la gestió, entre càrrecs pú-blics i privats que s'intercanvien elsrols de manera constant pel cone-gut sistema de la porta giratòria (araxuclo des de dintre i ara des de fora),dels dos sindicats majoritaris i de lacoalició sindical corporativista que,a canvi d'alliberaments sindicals, be-neficis monetaris i càrrecs, donenl'aparença d'un control democràticinexistent I, més que de la compli-citat, de la butxaca sempre oberta degestors que volen cobrar més estanten molts consells d'administració.

Tot un entramat capaç de trans-cendir un inesperat canvi polític, decomplicar la possibilitat que un dia,per expressa voluntat popular, tot ple-gat hagi de fer marxa enrere. Tot unpanorama de corrupció generalitza-da, al més pur estil Bush. D'això vael món ara. Ens estan enganyant des-caradament Estem en presència d'unfenomen de privatització subtil quetendeix a concentrar el poder es-tratègic i de decisió en poques mansi a allunyar els centres de decisió delcontrol públic. Una subtilesa quecombina la tendència a la concen-tració empresarial amb la creació depetites "botigues de salut" que aviatens faran sentir el gust amarg quetan bé reflecteix La cuadrüla de KenLoach. Ara, a més de les farmacèu-tiques, tenim nous grups empresa-rials potenciats des del poder políticsque demanen a crits el nostre con-trol. Acceptem el repte. Malgrat totsels impediments, encara som vius,encara resistim.

10 i CONTRAPODER // DRETS SOCIALS | » » Triangle \ Núm. 693 26.juliol.2004

En plena ressaca de la polèmica sobre l'euro pervisita mèdica, la consellera Geli ha anunciat lainversió de427 milions d'euros per la creació oreforma de vuit nous ambulatoris a Barcelona.

Laboral » Expert Polímers, a l'Arboç

Una protest a acaba ambun detingu t i quatr e ferit s

REDACCIÓ

El conflicte laboral a l'empresade components de ïautomòbilExpert Polímers, a TArboç (ve-

geu ELTRIANGLE 692), s'ha enve-rinat completament. Dimecres de lasetmana passada, la intervenció dela guàrdia civil per permetre l'entra-da de dues treballadores d'ETT, a quiel piquet informatiu havia barrat elpas, va donar peu a una batalla cam-pal que es va saldar amb quatre fe-rits (un dels quals va necessitar unaambulància) i la detenció del secre-tari general de la CGT al Baix Pe-nedès, Pedró Duque, posteriormentposat en llibertat amb càrrecs.

Els fets són molt diferents segonsqui els explica. D'acord amb la ver-sió de la guàrdia civil, les personesque formaven el piquet, al voltantde trenta, no només impedien el pasde les treballadores, sinó que van pro-ferir diversos insults als agents (deïestil: "La època de Franco ya acabo,fascistas!"), la qual cosa va provocarque aquests sol·licitessin reforços.Mentre intentaven entrar, primerDuque i després tot el piquet s"hau-

-> Pedró Duque, CGT Baix Penedès.

nen abraonat sobre els agents, "es-cupint, donant patades, trepitjadesi agafades".

Per la seva banda, la CGT negaque hi hagués cap provocació, ex-trem que coincideix amb dos infor-mes dels vigilants de l'empresa quevan presenciar la càrrega. En un co-municat, el sindicat afirma que lasubdelegació del Govern a Tarrago-na els va assegurar que no tenia capnotícia del que havia passat finsque van rebre la trucada de la CGT,i demana la separació del cos delsagents implicats. Per aquesta set-mana, han convocat noves jornadesde vaga i una manifestació.

Beques per "barons catòlics" que notinguin "defectes físics ni psíquics"

lw . i l (. i· lcci* -l i" l * v i \ i i u

i'-

1 * * J *

I Inlectord'ELTRIANGLEensco-\J munica que ha rebut una ofertade beques amb unes condicionsque, aparentment, vulneren la lega-fitat perfets cantons Les ofereix elBealColegio de Espanas Boloma, 1són en exclusiva peravaronscato-l ics," de conducta irreprensible" 1que no pateixin ^çnfermedadn/cfe-

fectofisicoopsíquicoincompatiblecon el ejercicio de las funciones co-rréspondientes"'[www.bolonios.it.Enunaaltraweb(wwwbecas.com)això es rebaixa a " enfermedad cró-f?/caoconíapGsa'',Elrectord'aquestReaiColegioesdiuJoséGuillerm oGarcía Valdecasas , uns cognomsquefanquetotencaixi.H,

Sanitat » La transversal socionvergent continua controlant el sector

Malesta r al triparti t per lapropost a de l'eur o sanitar iLa paternitat de la idea s'atribueix al director del Servei Català de la Salut,

Carles Manté, durant deu anys representant d'una patronal hospitalària

REDACCIÓ

L a idea, llençada per la consellerade Salut, Marina Geli, de pagarun euro per visita mèdica, que

s'afegia a la del cèntim sanitari de labenzina, ha provocat un fort malestaren membres dels partits del Govern imolt especialment en el PSC. El par-tit no ha donat un suport explícit a laproposta, però sí a la consellera, davantïenuig que la polèmica ha provocat enïentom del president de la Generali-tat, Pasqual Maragall. Segons fonts so-cialistes, al partit s'ha arribat a la con-clusió que "el problema" no és ella, sinóel seu equip, en part heretat de l'ad-ministració convergent.

Aquestes fonts apunten que ïequipque ha hagut d'assumir Geli és la flori nata de l'anomenada transversal sa-nitària sociovergent, personificada enl'actual director del Servei Català de laSalut (SCS), Carles Manté. Conside-rat l'ideòleg de l'euro per visita, du-rant deu anys Manté va ser el directorgeneral del Consorci Hospitalari deCatalunya (CHC), patronal que agru-pa els hospitals municipals de Cata-lunya, i que presideix l'exdiputat so-cialista i exalcalde de Reus Josep Abe-lló. Per sota d'aquest, hi ha un insigneconvergent Ramon Bagó, exalcalde deCalella i exdirector general de Turis-me, presideix la societat que agrupales empreses del CHC: Consorci Hos-pitalari de Catalunya SA. Bagó és tam-bé president del Grup Sehrs, que pro-veeix de serveis a molts d'aquests hos-pitals municipals (càtering, neteja,etc.). De fet, Bagó forma part d'un re-duït grup d'empresaris vinculats o pro-pers a CDC que ha gaudit d'una rela-ció privilegiada amb el departamentde Sanitat. Entre aquests, Carles Su-marroca (General Lab, Hospital Ge-neral), Jaume Roma (Codeh), JosepMari a Via (Gesaworld), Albert Núnez(Fisiògestión) i Jordi Setoain (Cetir).

> A dalta, Marina Geli i Carles Manté. A sota, Josep Abelló i Boi Ruiz.

Com a director general de CHC,Manté ja havia proposat que els pa-cients paguessin pel menjar mentreestiguessin ingressats o fins i tot queabonessin cinc euros al dia per esta-da alhospital. Ara, coma número dosdel departament de Salut, havia con-vençut la consellera, metge de pro-fessió i amb escassa experiència en elmón econòmic, que l'euro sanitari re-bria el suport no només del CHC sinótambé de í altra gran patronal, la UnióCatalana d'Hospitals (CHC), que di-rigeix Boi Ruiz, un bon amic de Man-té, i del mateix Col legi de Metges, lacúpula del qual sempre s'ha conside-ratmoltproperaaïentorn convergentLa variable que Manté no havia con-siderat era la resposta de la societatcivil. Això ha moltestat especialmentel conseller d'Economia, Antoni Cas-tells, a qui havien assegurat el ple su-port del sector sanitari, i que, desprésde Geli, és a qui més està desgastantla polèmica sobre la manera com re-soldre el dèficit sanitari.

D'altra banda, Josep Abelló mantéuna bona amistat amb ïavui presidentdel Parlament de Catalunya, el repu-blicà Ernest Benach, que va ser regi-dor de Reus i president de ÏHospitalUniversitari Sant Joan de Reus. Pot-ser això explica la reacció inicial del lí-der d'ERC i també íntim de Benach,

Josep lluís Carod-Rovira, el qual d'en-trada va declarar que era una mesuraa estudiar, si bé després ha preferit notornar a referir-se a ïassumpte,

'Reus connection'Una de les prioritats de Carles Man-té en el seu nou càrrec va ser buscaruna sortida al seu predecessor, EnricMangas, a qui va nomenar directordel Consorci Sanitari de Barcelona,una manera d'assegurar-se que rebriaun tracte equivalent davant d'un even-tual canvi polític. Aquesta manera defer no és cap novetat en el sector. El di-rector de ÏSCS anterior a Mangas, Jo-sep Prat, és avui assessor de ÏAjunta-mentde... Reus. Aixínoésextranyquepels passadissos de la conselleria s'es-colti dir que "aquí no ha canviat res,els que abans venien de visita ara te-nen despatx, i els que tenien despatxsón els qui ara vénen de visita".

Mentrestant, els diputats del tri-partit més experimentats veuen ambpreocupació com la consellera de Sa-lut s'està cremant amb mesures im-populars, a la vegada que sembla in-capaç d'afrontar altres propostes quepodrien moltestar el poderós lobbi sa-nitari i farmacèutic, com la recepta-dó de medicaments per unitats o lafi dels contractes exclusius a deter-minats proveïdors.

»EI Triangle Núm. 702 25.octubre.2004 INVESTIGACIÓ 05

El mode l català ,a debat (II)

L'alcalde de Barcelona, JoanClos, i els seus tinents d'alcaldesocialistes, Xavier Casas i JosepCuervo, són metges i tots tres

han passa t per la presidènci a del'IMAS . Una dada que reflectei xl'enorm e pes de la gesti ó sanità -ria en la polític a loca l i nacional .

Salut » El republicans volen més transparència, ètica en la gestió i control democràtic

Geli diu que els proveïdor s jano dicte n la polític a sanitàri aERC demana que es doni publicitat als concerts entre la Generalitat i els hospitals de la XHUP,

als contractes d'aquests amb tercers, i a les retribucions i patrimoni dels directius dels centres

V.S . / C.R. BARCELONA

El debat sobre el model sanitari ca-talà ha tornat al Parlament, de lamà del grup d'ERC, el qual el pas-

sat dia 14 va interpel lar la consellerade Salut, Marina Geli, pel que era, vadir el diputat Uriel Bertran, "un ritmeno tan dinàmic com voldríem" en elscanvis de fons que s'han d'implantaren aquest model, i que en el seu mo-ment els tres socis de govern van per-filar en el pacte del Tinell. Geli va de-fensar-se dient que els canvis s'estavenproduint. "Hi havia un problema defalta d'autoritat política, de no haveraclarit que qui ha de planificar i deci-dir quines són les prioritats, què es faa cada lloc i amb quins diners és el de-partament de Salutino els proveïdors".Implícitament, doncs, la consellera vareconèixer la influència que amb elsgoverns de CiU han tingut determi-nats proveïdors, el mateix que de-nunciava EL TRIANGLE 697.

ERC ha presentat una moció, queencara ha de ser votada, en la qual esdemana, entre altres coses, que es fa-cin públics tots els concerts entre Sa-

lut i els hospitals de la XHUP o altrescentres privats, i que la contractacióde serveis per part d'aquests -ambdiners públics- s'ajusti a la llei de con-tractes de les administracions públi-ques; això és, que passin per concursi es conegui l'import de l'adjudicacióielnomderadjudicatari. Geli va anun-ciar que s'estan revisant els grans con-venis de compra d'activitat al sectorprivat, i va posar els exemples de re-habilitació, radiologia, laboratori itransport sanitari, els quals aviat sor-tiran a concurs i on serà Salut ("i noels proveïdors", va insistir) qui deter-minarà el que s'ha de fer a cada lloc.

IncompatibilitatsA la seva intervenció, Bertran va par-lar del "dientelisme" que ha generatun model caracteritzat per la separa-ció entre qui compra els serveis sani-taris (SCS) i qui els presta (ICS iXHUP), i va insistir que "la trans-parència, ïètica en la gestió i el con-trol democràtic (...) són condicions im-prescindibles perquè el sistema es-devingui eficient i de qualitat, i, pertant, just i equitatiu". Bertran també

-> La ministra de Sanitat, Elena Salgado (esquerra), i la consellera Marina Geli.

es va referir als qui va anomenar "elsgestors del passaf, i va dir que, ambmés motiu, si són aquests els que hande fer la transició entre l'antic modeli el nou, "cal que no hi hagi una om-bra de dubte en la gestió de tots ells".

Si en ïaspecte de parar els peus alsproveïdors hi va haver una clara sin-

tonia entre Geli i Bertran, en un altrepunt de la moció presentada per ERCno sembla que ríhi hagi tant. Els re-publicans demanen que es revisi el rè-gim d'incompatibilitats dels alts càr-recs i s'estableixi ïobligadó de decla-ració pública del patrimoni i les retri-bucions dels directius deies empreses

Tinel l inaíc |el camí a segui r

E l pactedél TlnèH, signatléntré:PSC, EROi ICV, té:76;p|ines;: /

:i:èri dedica pràcticament sis tfpaWlar sobre les línies d'aetüacïóaerriíprendre "per una sanitat més hu-manitzada i de qualitat". UrielBeí *tran les va resumir en la seva in-tervenció. L'acord, va dir, "parlavade revisar el règim d'incompatibi-litats dels alts càrrecs de l'Admi-nistració i establia l'obligació de de-claració pública del seu patrimoni,interessos í altres activitats pro-fessionals i mercantils (...) de ferpúblics tots els contractes que es-tableixi amb proveïdors de béns ide serveis la Generalitat (...) d'es-tablírcriteris i procediments trans-parents en les convocatòries des-tinades a la contractació d'obres iserveis, per tal d'evitar dientelis-me polític (...) parla que l'adjudica-ció 0 compra d'activitat al sectorprivat serà justificada (...) parla quela Generalitat establirà els criterisbàsics per al funcionament deJscentres degestió privada". Per Ge-li, tot això ja s'està fent: "Ens po-den faltar diners, però no ens faltaambició ni autoritat política ni cri-teris per donar encara més ètica itransparència al departament deSalut", va puntualitzar.

onla Generalitat tingui una participa-ció majoritària. "Evitem que puguiha-ver-hi conflicte d'interessos", va dir Ber-tran. En el torn de resposta, la conse-llera no es va referir directament a laqüestió, si bé es deuria donar per al lu-dida, ja que va dir que té "una segure-tat clara en la gent del meu equip".

Hospita l de Mollet » Contractes als amics i tracte deshumanitzat

Al carre r un sindicalist aque denunci a irregularitat sV.S BARCELONA

Lf hospital de Mollet constitueixun exemple pràctic de les per-

versions del model convergent.El seu propietari és la Fundació Priva-da Hospital de Mollet (el patronat delqual el formen sis membres de la So-cietat de Socors Mutus, dos del Catsa-lut i dos de l'Ajuntment de Mollet); laseva gestió està externalitzada, la por-ta des de l'any 2000 la consultora Ge-

saworld (fundada per Josep Maria Viai que té entre els seus principals ac-cionistes Roser Vicente, esposa deltinent d'alcalde de Barcelona JosepCuervo), i el seu finançament, per trac-tar-se d'un hospital de la XHUP, surten un 99% del Servei Català de la Sa-lut (jQui té ïúltima paraula en les de-cisions importants? <; La propietat, elsgestors o els qui paguen?

Aquest recargolat modus operandi,aplicable a molts altres centres de la

XHUP, es converteix en un mur in-franquejable a la transparència, comha pogut constatar Joan Gómez Fer-nando, sindicalista de STS-USOC isecretari i president en funcions delcomitè d'empresa de l'hospital.

L'any passat, l'USOC, juntamentamb els altres sindicats amb repre-sentació al comitè (CCOO, AMIC iSAE), va començar a denunciar que,des de l'arribada de Gesaworld, s'ha-via procedit al canvi de determinats

proveïdors sense justificació aparent,i que els nous, contractats a dit, tenien"com a denominador comú ser em-preses simpatitzants, afins, associa-des o satèl·lits" de Gesaworld. En di-versos comunicats, van lamentar quel'hospital s'estigués "gestionant ambcriteris industrials i no pas sanitaris",o que el clima laboral s'estigués dete-riorant per "manca de comunicació,autoritarisme en general, i coacció ihumiliació del personal per part d'u-na direcció general poc dialogant i aï-llada". Gómez era Yalma mater d'a-quests escrits. Portava 20 anys al cen-tre com a cap de compres, i fins al can-vi de gestió no havia tingut mai in-quietuds sindicalistes. El gener de2003 va impulsar la secció sindical deSTS-USOC, i el 24 de febrer de 2004li van comunicar que l'acomiadavenperquè s'havia procedit a externalitzarel departament de compres.

Des d'aleshores, a Mollet s'ha ini-ciat una intensa campanya per la re-admissió de Gómez, com prova que

Explica'n s el que sapsA causa de l'impacte que ha causat el re-portatge sobre sanitat publicat al número697, EL TRIANGLE ha deciditfer un se-guiment especial d'aquesta matèria. Enaquest sentit, encoratgemels professio-nals perquè, com ja han començat a feraltres, comparteixin amb nosaltres el seuconeixement del sistema des de dins. En-vieu-nos missatges a: redaccio@eltrían-gle.info Garantim conf idencialitat.

al seu judici, que va tenir lloc el pas-sat dia 13, hi assistissin representantsde diversos sindicats i la plana majordel seu. A banda, Gómez ha prosse-guit amb la seva tasca fiscalitzadora.A començaments d'octubre, va de-.nunciar els possibles tràfics d'in-fluències que s'estan produint al'hospital davant del director generalde l'SCS, Carles Manté. De moment,no hi ha hagut resposta.

»EI Triangle Núm. 702 25.octubre.2004 INVESTIGACIÓ 05

El mode l català ,a debat (II)

L'alcalde de Barcelona, JoanClos, i els seus tinents d'alcaldesocialistes, Xavier Casas i JosepCuervo, són metges i tots tres

han passa t per la presidènci a del'IMAS . Una dada que reflectei xl'enorm e pes de la gesti ó sanità -ria en la polític a loca l i nacional .

Salut » El republicans volen més transparència, ètica en la gestió i control democràtic

Geli diu que els proveïdor s jano dicte n la polític a sanitàri aERC demana que es doni publicitat als concerts entre la Generalitat i els hospitals de la XHUP,

als contractes d'aquests amb tercers, i a les retribucions i patrimoni dels directius dels centres

V.S . / C.R. BARCELONA

El debat sobre el model sanitari ca-talà ha tornat al Parlament, de lamà del grup d'ERC, el qual el pas-

sat dia 14 va interpel lar la consellerade Salut, Marina Geli, pel que era, vadir el diputat Uriel Bertran, "un ritmeno tan dinàmic com voldríem" en elscanvis de fons que s'han d'implantaren aquest model, i que en el seu mo-ment els tres socis de govern van per-filar en el pacte del Tinell. Geli va de-fensar-se dient que els canvis s'estavenproduint. "Hi havia un problema defalta d'autoritat política, de no haveraclarit que qui ha de planificar i deci-dir quines són les prioritats, què es faa cada lloc i amb quins diners és el de-partament de Salutino els proveïdors".Implícitament, doncs, la consellera vareconèixer la influència que amb elsgoverns de CiU han tingut determi-nats proveïdors, el mateix que de-nunciava EL TRIANGLE 697.

ERC ha presentat una moció, queencara ha de ser votada, en la qual esdemana, entre altres coses, que es fa-cin públics tots els concerts entre Sa-

lut i els hospitals de la XHUP o altrescentres privats, i que la contractacióde serveis per part d'aquests -ambdiners públics- s'ajusti a la llei de con-tractes de les administracions públi-ques; això és, que passin per concursi es conegui l'import de l'adjudicacióielnomderadjudicatari. Geli va anun-ciar que s'estan revisant els grans con-venis de compra d'activitat al sectorprivat, i va posar els exemples de re-habilitació, radiologia, laboratori itransport sanitari, els quals aviat sor-tiran a concurs i on serà Salut ("i noels proveïdors", va insistir) qui deter-minarà el que s'ha de fer a cada lloc.

IncompatibilitatsA la seva intervenció, Bertran va par-lar del "dientelisme" que ha generatun model caracteritzat per la separa-ció entre qui compra els serveis sani-taris (SCS) i qui els presta (ICS iXHUP), i va insistir que "la trans-parència, ïètica en la gestió i el con-trol democràtic (...) són condicions im-prescindibles perquè el sistema es-devingui eficient i de qualitat, i, pertant, just i equitatiu". Bertran també

-> La ministra de Sanitat, Elena Salgado (esquerra), i la consellera Marina Geli.

es va referir als qui va anomenar "elsgestors del passaf, i va dir que, ambmés motiu, si són aquests els que hande fer la transició entre l'antic modeli el nou, "cal que no hi hagi una om-bra de dubte en la gestió de tots ells".

Si en ïaspecte de parar els peus alsproveïdors hi va haver una clara sin-

tonia entre Geli i Bertran, en un altrepunt de la moció presentada per ERCno sembla que ríhi hagi tant. Els re-publicans demanen que es revisi el rè-gim d'incompatibilitats dels alts càr-recs i s'estableixi ïobligadó de decla-ració pública del patrimoni i les retri-bucions dels directius deies empreses

Tinel l inaíc |el camí a segui r

E l pactedél TlnèH, signatléntré:PSC, EROi ICV, té:76;p|ines;: /

:i:èri dedica pràcticament sis tfpaWlar sobre les línies d'aetüacïóaerriíprendre "per una sanitat més hu-manitzada i de qualitat". UrielBeí *tran les va resumir en la seva in-tervenció. L'acord, va dir, "parlavade revisar el règim d'incompatibi-litats dels alts càrrecs de l'Admi-nistració i establia l'obligació de de-claració pública del seu patrimoni,interessos í altres activitats pro-fessionals i mercantils (...) de ferpúblics tots els contractes que es-tableixi amb proveïdors de béns ide serveis la Generalitat (...) d'es-tablírcriteris i procediments trans-parents en les convocatòries des-tinades a la contractació d'obres iserveis, per tal d'evitar dientelis-me polític (...) parla que l'adjudica-ció 0 compra d'activitat al sectorprivat serà justificada (...) parla quela Generalitat establirà els criterisbàsics per al funcionament deJscentres degestió privada". Per Ge-li, tot això ja s'està fent: "Ens po-den faltar diners, però no ens faltaambició ni autoritat política ni cri-teris per donar encara més ètica itransparència al departament deSalut", va puntualitzar.

onla Generalitat tingui una participa-ció majoritària. "Evitem que puguiha-ver-hi conflicte d'interessos", va dir Ber-tran. En el torn de resposta, la conse-llera no es va referir directament a laqüestió, si bé es deuria donar per al lu-dida, ja que va dir que té "una segure-tat clara en la gent del meu equip".

Hospita l de Mollet » Contractes als amics i tracte deshumanitzat

Al carre r un sindicalist aque denunci a irregularitat sV.S BARCELONA

Lf hospital de Mollet constitueixun exemple pràctic de les per-

versions del model convergent.El seu propietari és la Fundació Priva-da Hospital de Mollet (el patronat delqual el formen sis membres de la So-cietat de Socors Mutus, dos del Catsa-lut i dos de l'Ajuntment de Mollet); laseva gestió està externalitzada, la por-ta des de l'any 2000 la consultora Ge-

saworld (fundada per Josep Maria Viai que té entre els seus principals ac-cionistes Roser Vicente, esposa deltinent d'alcalde de Barcelona JosepCuervo), i el seu finançament, per trac-tar-se d'un hospital de la XHUP, surten un 99% del Servei Català de la Sa-lut (jQui té ïúltima paraula en les de-cisions importants? <; La propietat, elsgestors o els qui paguen?

Aquest recargolat modus operandi,aplicable a molts altres centres de la

XHUP, es converteix en un mur in-franquejable a la transparència, comha pogut constatar Joan Gómez Fer-nando, sindicalista de STS-USOC isecretari i president en funcions delcomitè d'empresa de l'hospital.

L'any passat, l'USOC, juntamentamb els altres sindicats amb repre-sentació al comitè (CCOO, AMIC iSAE), va començar a denunciar que,des de l'arribada de Gesaworld, s'ha-via procedit al canvi de determinats

proveïdors sense justificació aparent,i que els nous, contractats a dit, tenien"com a denominador comú ser em-preses simpatitzants, afins, associa-des o satèl·lits" de Gesaworld. En di-versos comunicats, van lamentar quel'hospital s'estigués "gestionant ambcriteris industrials i no pas sanitaris",o que el clima laboral s'estigués dete-riorant per "manca de comunicació,autoritarisme en general, i coacció ihumiliació del personal per part d'u-na direcció general poc dialogant i aï-llada". Gómez era Yalma mater d'a-quests escrits. Portava 20 anys al cen-tre com a cap de compres, i fins al can-vi de gestió no havia tingut mai in-quietuds sindicalistes. El gener de2003 va impulsar la secció sindical deSTS-USOC, i el 24 de febrer de 2004li van comunicar que l'acomiadavenperquè s'havia procedit a externalitzarel departament de compres.

Des d'aleshores, a Mollet s'ha ini-ciat una intensa campanya per la re-admissió de Gómez, com prova que

Explica'n s el que sapsA causa de l'impacte que ha causat el re-portatge sobre sanitat publicat al número697, EL TRIANGLE ha deciditfer un se-guiment especial d'aquesta matèria. Enaquest sentit, encoratgemels professio-nals perquè, com ja han començat a feraltres, comparteixin amb nosaltres el seuconeixement del sistema des de dins. En-vieu-nos missatges a: redaccio@eltrían-gle.info Garantim conf idencialitat.

al seu judici, que va tenir lloc el pas-sat dia 13, hi assistissin representantsde diversos sindicats i la plana majordel seu. A banda, Gómez ha prosse-guit amb la seva tasca fiscalitzadora.A començaments d'octubre, va de-.nunciar els possibles tràfics d'in-fluències que s'estan produint al'hospital davant del director generalde l'SCS, Carles Manté. De moment,no hi ha hagut resposta.

04 INVESTIGACIÓ »B Triangle Núm. 702 25.octubre.2004

El mode l català ,a debat (II)

El 63% dels centres hospitalarisde la xarxa pública de Catalu-nya estan vinculats al ConsorciHospitalari (CHC). Això rcpre

senta el 33% dels llits i el 46%dels professionals de la xarxapública, segons esdiuen un do-cument del mateix CHC.

-> Pancarta de la plataforma en de-fensa de la sanitat pública.

gerent de coordinació d'empresespúbliques i consorcis de l'SCS, va ad-judicar a ïempresa Gesaworld, de Jo-sep Maria Via, i que aleshores noméstenia un any d'existència, els contrac-tes de gestió i consultoria de ïhospitalde Mollet i del Consorci del Parc Tau-lí. Mangas també va treballar colze acolze amb lexconseller Francesc Homsquan aquest va negociar amb el Go-vern del PP un nou sistema de fi-nançament per a Catalunya, aquell quealeshores es va vendre com un granèxit i respecte al qual avui els socialis-tes no estalvien crítiques. I si el Governde CiU va ocultar el dèficit sanitari real,si va manipular les dades de les llistesd'espera, ̂ no és una mica incoherentmantenir alguns dels seus alts càrrecs?

Opacitat totalUna altra particularitat de íelit geren-dal sanitària és la poca transparènciarespecte a la seva gestió. Per exemple-i a diferència dels assessors del Go-vern- s'ignora el que cobren, ja queformalment estan en nòmina d'enti-tats privades que no estan obligades arevelar aquesta dada. Recentment, uncol lectiu de metges li va preguntar alseu nou gerent pel seu salari -ja ques'havia filtrat que el del seu predeces-sor era d'uns 150.000 euros anuals-,i la seva resposta va una rotunda ne-gativa a revelar-lo. Amb el mateix ar-gument, tampoc faciliten informacióeconòmica sobre els contractes ambproveïdors, malgrat que la demaniun comitè d'empresa en ple, com hapassat recentment a l'hospital de Mo-llet (veure pàgina 5).

Obediència cegaUn altra regla no escrita del sistemal'explica el cap de servei: "Aquí es trac-ta de no donar mai maldecaps al teusuperior. La merda circula sempre endirecció única, de dalt a baix. Aquellqui vol progressar sap que ha de callari esperar el seu torn, mentre el pro-fessional independent que s'intentaenfrontar amb determinades decisionsde seguida s'adona que ha begut oli".Això pot ser així, afegeix, perquè "a di-ferència del personal de ÏICS, els quetreballem per algun hospital de laXHUP no tenim la plaça en propie-tat, no som funcionaris, sinó contrac-tats, i a&ò facilita enormementles even-tuals represàlies", n

Endogàmi a » Alguns dels 'gestors' de la xarxa sanitària catalana^

Enri c Agust í

Raimo nBelene s

Ricar dBosc h

Jord iColome r

CarlesConstant e

Fité

Jose pGandux é

Manue lJovell s

Enri c

SERVEI CATALÀ DE LASALUT (SCS)

CarlesMant é

RamonMassague r

Jaum eRoma

Jose pMari a Via :

Subdirecto r SCS (2004-)Responsable de finançament,responsable de qualitat i com-pra de serveis 1997-2000

INSTITUT CATALÀ DE LASALUT (ICS)

Directo r geren t {2004- )

Director de l'àrea sanitària del'SCS (1999),.oh va substituirEduard Rius. Abans, ja ocupavaun alt càrrec en aquesta àrea.

Subdirecto r del Consorc iSanitar i de Barcelon a igeren t adjun t de la regi ócentr e (2004-)

Gerent del Consorc i Sanitar ide Barcelon a i de diverse sregion s sanitàrie s (2004-)Director general (2ÜK3)Gerent d'empreses públiques iconsorcis (2000) ; ;

Directo r genera l de l'SCS(2004-}Vicepresidentde l'IMÀS .

Director general (1996-1999) :Secretari general de Sanitat(1999-2003)

Director general (1999-2003)'

Director de "l'àrea econòmica(1992-1993)Director genera! de l'SCS (1993-

Directorde l'àrea sanitària (1993-

Director gerent (anys 80)

Director gerent (2003)

Director gerent (1997-98)

Director gerent (1994.96)

HOSPITALS CONCERTATS(XHUP)

Subgerent de l'Hospital de Çàle-Ha(2001-2002) 7 /Gerent del Consorci Sanitari deTerrassa (2002-2003)

Gerent de l'Hospital de la Creu Ro-ja de l'Hospitalet (1986-88) ::Vicepresidentde la GorporaGió Sa-nitària de Barcelona/Conseller

e l'ÍMAS (2001-2004) 7

Gerent de l'Hospital del SagratCor (l'Aliança) (1997-98) - HGerent de Mútua de Terrassa

Hospital de Viladecans.Hospital de Mataró (1996-Í998)Gerent de l'Hospital de la Valld'Hèbron(1998-2003); : ; 7

Gerent de Sant Pau (2004-)

President del Consorci Sanitari In-tegral (Hospital de la Creu Roja)1999-2004 / Parc Sanitar i Pe-re Virgil i (2Q04-)

Gerent de l'Hospital de l'Esperança/Gerent de l'IMAS (1992-1999)7Consellerdelegatde l Consor -c i Sanitar i lntegral(2004- )

Gerent i dírectormèdicde l'Hos-pjtaliieSant Joan de Déu (1998-

) ': 7 '

Gerent de l'Hospita l de Man -resa (2004)

Cérent de l'Hospital de l'Alt Pe-';n;edès(1998) 7Gerent de l'Hospital d'Igualada

. í i q q q y : . :\ I 00.0} . .^

President dè ;l" H òspiíai de Mata-ra(1979-1984) : 7 7 : ; ' : : : ; V

CONSORCI HOSPITALAR I(CHC)

Vocal de la comissió decontrol deCHC(2002Í003)

Éxdirectorgeneral de la consulto-fàCGest : : 7 ' V :

Directiu ? [en cercles sanitaris esparla de la seva pròxima incorpo-raçió al grup CHC] ;

Director general de Consultoria iGestió (1999-2004)

Directorgeneral dé CHC iigerentde CHC SA 1984-2004 7 ' :

Directiu (anys 90)

EMPRESES PROVEÏDORESI ALTRES

Administrado r de CHC SA

Laboratori de Referència de Ca-talunya / Director dels hospitalsde l'Aliança (1994-1996)Agbar SalutPricewaterhouseCoopers

Militant de CiU

Secrefegeneral de ÇehestanSo-

C o n s e ! l e r :; d e ^ l ! l i v J A S : ;

Corporació Sanitària ParcflauífInterventor de l'Aliança ;;/^- .

Extínenttj'alcaltieíirégiejòr de Matí

Geren t d'Urbanism e de Bar -celon a (2004-)

Gerent de Sagessafl 989-?)::

Conseller de Política Territorial(1994-95) /Energèticad'lnstal·la-cions Sanitàries SA/Hospitai Ge-neral de Catalunya/CODEH

Secretari del Goyemdéla'Gene-^ralitat (1997-1998)í/Soci;de:@e:-:saworlíHi 999-2004}' ̂ Fundació;EdatiVida(2001í004J/Dii:|ràIMidatMutua(2004)/Membr ede la Comissi ó de Savis

"Les negretes indiquen l'ocupació actual

»EI Triangle Núm. 702 25.octubre.20041 INVESTIGACIÓ 03

Administraci ó » "Això és el joc de les cadires, però sempre amb una de més", comenta un cap de servei

L'eli t gerencia l sociovergen tcontinu a controlan t la sanita tLes mateixes persones que durant dos decennis han ocupat els principals càrrecs del sistema de salut públic a Catalunya

segueixen movent els fils del sector. Els moviments dels últims mesos han representat, més que un canvi, un intercanvi

V . S . / C . R . BARCELONA

A quí, els qui abans venien de vi-sita, ara tenen despatx, i els quiabans tenien despatx, ara vé-

nen de visita". Aquesta frase, sense pa-ternitat coneguda però que, deu me-sos després de rarribada de la nova con-sellera, Marin a Geli, encara es fa es-coltar pels passadissos del departamentde Salut de la Generalitat, sintetitzaforça bé el que ha representat "el can-vi" en la política sanitària catalana: lespersones que gestionen els més de6.400 milions d'euros anuals que moula sanitat continuen sent, en essència,les mateixes, si bé amb altres càrrecs.Més que canvi, el que hi ha hagut és unintercanvi... de cadires. "Això fa moltsanys que dura, jo en dic el joc de les ca-dires, el que passa és que la maneranormal de jugar-hi és que a mesura queavança hi hagi una cadira de menys, iala sanitatcatalana sempre sembla querihi hagi una de més", explica el capde servei d'un hospital concertat ambvint anys de professió.

El quadre de la pàgina 4 intenta re-construir els itineraris laborals seguitsper alguns dels principals gestors dela política sanitària de Catalunya, i elque s'hi observa és com, mentre fa anysuns eren a rAdministradó (Servei Ca-talà deia Salut o Institut Català de la Sa-lut) i altres a la xarxa d'hospitals con-certada (XHUP), en l'actualitat és a lainversa. El nomenament del gerentd'un hospital concertat ni depenia nidepèn del departament, sinó de lapropietat del centre. Però això és la te-oria. En realitat, l'opinió dels polítics hatingutun pes determinant des del mo-ment que tenien el control dels recur-sos financers. AM, doncs, el gerent d'unhospital concertat mai no ha deixat de

'Mani 'Ei sector sanitariés una mina deconflictes labo-rals. La setmanapassada, els de-legats de CÀTAC-CTS es van mani-festar pel centrede Barcelona enprotesta perquèl'IGS ha repartit22 milions d'eu-ros entre els seusmetges en con-ceptede produc-tivita t variabl e I;especial rendi-ment. El sindicatva presentar propde 5.000 recla-macions de t re-balladors de riCSque se sentendiscriminats, jaque entenen quela productivitatdels metges nohauria estat pos-sible sense laresta del perso-nal, que no ha es-tat recompensat.

" «IS

^JBIÏI^ÏL. zi» Concentració del personal no facultatiu i del personal no sanitari de l'ICS, davant la seu d'aquesta institució, amb uns rucs del Priorat.

ser un home de confiança més del con-seller o del director general de torn, o,si més no, així s'ha interpretat sem-pre en el sector. La columna vertebraldel sistema és la mateixa, i això expli-ca fescepticisme respecte al canvi quees detecta entre els professionals sa-nitaris. "S'han mogut moltes coses,però res no ha canviat. Jo no he vistningú que estigui nerviós perquè se liacaba el mòmio", explica un especia-lista amb molts anys d'experiència enel món de la consultaria hospitalària.

Rotaci ó de capsL'extraordinària mobilitat gerencial delsector -pràcticament es podria parlarde rotació- és una característica de l'ac-tual sistema català. Casos com el del'Hospital Clínic (l'exgerent del qual,

Joan Grau, hi va ser durant dinou anys,i el director general, l'hepatòleg JoanRodés, hi és des del 1985) són com-pletament insòlits avui dia. Els gerentses "cremen" a molta més celeritat, peròno triguen a trobar acomodament enalgun altre racó del sector. En els úl-tims vint anys, per exemple, l'IMA S(Institut Municipal d'Assistència Sa-nitària) ha tingut quatre gerents, il'hospital del Mar (que pertany a l'I-MAS, juntament amb el de l'Esperançai alguns CAP), vuit directors.

Per posar un exemple, el nou con-seller delegat del Consorci Sanitari In-tegral (que gestiona els antics hospi-tals de la Creu Roja de l'Hospitalet iBarcelona, a banda d'alguns centresd'assistència primària, CAP) és JosepFité, el qual havia estat ja a les ordres

de Carles Manté, el nou director ge-neral de ÏSCS, quan tots dos eren di-rectius del Consorci Hospitalari de Ca-talunya (CHC), la patronal dels hos-pitals municipals i que en gestiona unsquants a través d'un hòlding empre-sarial. Fité substitueix Carles Cons-tante-mà dreta de í exconseller EduardRius, i que ja s'ha recol·locat al futurParc Sanitari Pere Virgili- , i en el seumoment va ser també gerent de l'I-MAS , on va ser substituïtper RaimonBelenes, avui director general de l'ICSi que antigament també havia gover-nat l'hospital de la Creu Roja, avui co-mandat per Fité, i dirigit una consul-taria del grup CHC.

De fet, no cal anar tan lluny. Comexplicàvem a EL TRIANGLE 697, elsdos màxims responsables sanitaris de

ïúltim govern de CiU, Enric Mangas(exdirector general de l'SCS) i JosepGanduxé (exdirector general de ÍICS),continuen al departament, com ho fatambé Miquel Aigenté, exactament enel mateix càrrec (el de responsable del'àrea econòmica de l'SCS) que ocu-pava ja als anys 80, quan el consellerde Sanitat era Xavier Trias. Abans d'in-gressar a ÏAdministració, Ganduxé erael gerent dels hospitals de Sant Joande Déu, el mateix càrrec que ocupa avuiXavier Pomes, exconseller d'Interior ide Sanitat de CiU. Pel que fa a Man-gas, les seves anades i tornades entrel'SCS i els hospitals concertats li hanpermès donar contractes a personesque en algun moment van ser els seussuperiors, com quan ïany 2000, sent

PASSA A ,_A PÀGINA SEGÜENT»