L’arna; Kildo Carreté

Informació municipal

Seguint los rails del tren

Recordem ... 1967

Carrer... Doctor Trueta

Calendari de futbol 2007 - 2008

setembre 2007, núm. 8

2

l’arnaKildo Carreté, nascut el 27 d’abril de 1926 a Barcelona, va venir a Arnes per primera vegada fa 51 anys. Amant de la natura i la muntanya des de petit, conèixer la Teresa de Ca Busquets, la seua dona, l’empenyé a comprometre’s amb els Ports i el seu entorn i se sentí atret pel feréstec que era.

Com va començar la seua afi ció per la muntanya?

Sempre m’ha agradat la muntanya. El meu pare era botànic i se m’emportava amb ell. Més tard, quan ja vaig poder anar-hi sol, ho vaig continuar fent. També m’he dedicat, des de jovenet, a la fotografi a de muntanya. Actualment tinc un arxiu molt nombrós de fotografi es de la Terra Alta.

Quina vinculació ha tingut amb el Centre Excursionista de Catalunya?

Jo formava part d’una entitat excursionista petita, Icària, i vaig anar al Centre per agafar més volada. He format part de la Junta Directiva i he presidit l’Associació de Muntanya i el Centre Acadèmic d’Escalada. Al principi, com a soci i directiu, vaig organitzar mensualment una sortida als Ports durant molts anys. Portava gent del Centre. Quan vaig venir a viure aquí, ja més desvinculat del Centre, organitzava el mateix per a la gent del poble amb l’objectiu de trepitjar els cims de totes les muntanyes que es veuen des de la barana. Quasi tots els que venien eren dones.

També ha format part del Centre d’Estudis de la Terra Alta.

En sóc soci des que es va fundar i n’he estat el president fi ns fa poc, que ho he hagut de deixar. El Butlletí, la revista del Centre, ha fet un circuit de tots els pobles de la comarca: un monogràfi c per a cada poble. També s’hi han publicat itineraris d’excursions a destins dels Ports. Hi continuo col·laborant.

Alba Solé Borrull

sumariL’arna..................................2

Informació municipal.......3

Futbol arnerol............ ....4-5

Reportatge fotogràfi c....6-7

Resseguint la paraula, Recordem...el 1967............8

Carrer doctor Trueta............. .8

Flora del port, cuina i vi,ruta ..................................9

Lo racó del lector, tira còmi-ca...............................10-11

Contraportada......... ...........12

EDITA:Ajuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel. 977 435 134Fax. 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

ALCALDEXavier Pallarés i PovillCOORDINACIÓ, MAQUETACIÓ i DISSENY Elisabet Martínez de la Torre OrriolsREDACCIÓConsell Redactor:Ajuntament d’ArnesAlba Solé BorrullÀngel Solé BorrullElisabet Martínez de la Torre OrriolsEsther Miralles BelLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carme Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínCORRECCIÓ LINGÜÍSTICAMª Carme Vallès FozFOTOGRAFIA PORTADAEstació de tren Arnes - Lledó.IMPRESSIÓTerès&AntolínTIRADA500 exemplarsDIPÒSIT LEGALTE-190-2005

Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista ha decidit redactar els textos amb els trets lingüístics característics del nostre català, sempre que siguin reconeguts per la norma, és a dir, per l’autoritat normativa (Institut d’Estudis Catalans), si més no, encara que siguin acceptades només com a formes d’àmbit restringit. Cal dir també que l’ús o no d’aquestes formes lingüístiques les tria el propi redactor.

c/e revista: revistarnerol@yahoo.es

Consell Comarcal de la Terra Alta

informació municipal

3

farmàcies de guàrdiaOCTUBRE 2007

6-7 Horta - Vilalba

12-13-14 Arnes - Corbera

20-21 Caseres - Fatarella

27-28 Batea - Pinell

NOVEMBRE 2007

1-3-4 Bot - Pobla

10-11 Gandesa

17-18 Horta - Vilalba

24-25 Arnes - Corbera

DESEMBRE 2007

1-2 Caseres - Fatarella

6-8-9 Batea - Pinell

15-16 Bot - Pobla

22-23 Gandesa

25-26 Gandesa

29-30 Horta - Vilalba

telèfons farmàciesARNES 977 435 389

CORBERA 977 420 465

CASERES 977 431 859

LA FATARELLA 977 413 417

BATEA 977 430 263

PINELL DE BRAI 977 426 076

BOT 977 428 200

POBLA DE MASSALUCA 977 439 727

GANDESA 977 420 069

HORTA DE SANT JOAN 977 435 016

VILALBA DELS ARCS 977 438 105

La guàrdia de cap de setmana comença a les 20h de divendres fi ns les 10h de dilluns. La guàrdia d’un dia de festa co-mença a les 20h de la vigília de festa fi ns les 10h del dia següent de la mateixa.

Club d’escacsL’Associació de Joves d’Arnes us comunica que el diumenge 16 de setembre s’obrirà un club d’escacs a la biblioteca d’Arnes per a tothom que vulgui aprendre’n i jugar.

Programa Terranyina:Cinefòrum. El dissabte 20 d’octubre es passarà la pel·lícula “Maria llena eres de gracia” al cinema d’Arnes. És gratuït i al fi nalitzar hi haurà un col·loqui.Chi kung. Tai chi chuan . Els dilluns 1, 8 i 15 d’octubre de 20 a 22:30 hores es fan classes de Chi kung al Molí d’Oli. Apunta’t. Inscripció al telecentre. Preu: 10 euros. Si ets de l’associació de dones o joves, et fi nancien el 50% de la matrícula.

Ja tenim nou ajuntamentDesprès de les eleccions municipals del passat mes de maig ja s’ha constituït formalment el nou Ajuntament del poble que un cop més tinc la responsabilitat i l’honor de poder presidir durant els propers quatre anys. Encetem una nova legislatura amb ganes i empenta per tal de continuar lluitant pels interessos de tota la gent d’Arnes. Per tal d’atendre les diverses necessitats i les àrees de responsabilitat durant aquesta legislatura he cregut convenient fer uns canvis substancials per tal d’agilitzar i donar una resposta més ràpida als nostres conciutadans. S’ha creat la Junta de Govern composta per l’Alcalde, Josep Ginebrera i Joan Viña, que es reuneix cada quinze dies. També s’han creat quatre grans comissions: l’Àrea Social presidida per Eduard Muñoz, l’Àrea Cultural Presidida per Julio José Vallés, l’Àrea Econòmica presidida per Josep Ginebrera i l’Àrea de Serveis presidida per Juan José Viña. A part la Comissió especial de comptes integrada per l’Alcalde, Josep Ginebrera,

Juan José Viña i Neus Sanromà. El ple de l’Ajuntament es reunirà al menys cada tres mesos. Tots aquests canvis han estat pensats per tal de continuar oferint el millor Servei a la gent del nostre poble.

L’Ajuntament informa:

Millora i adequació dels camins ruralsUn cop més agraïm la disponibilitat de la Diputació de Tarragona pels ajuts atorgats al nostre Ajuntament per tal d’arranjar els camins municipals. Ara tenim pràcticament en bones condicions la totalitat dels camins municipals, d’aquí a dos anys els tornarem a repassar tots, però a banda d’aquests en pocs mesos també començarem obres als següents camins:

- Olsinars- Pasquet- Pujada del molinet- Reg asfàltic nou camí Hort de Fortunyo

Fins ara des del maig s’ha destinat la quantitat de 45.062,79 euros. Neteja del CampanarAl mes d’Abril la Diputació va atorgar una subvenció de 500 euros per la neteja del campanar, les feines ja es van realitzar el passat mes de juliol i va ascendir a la quantitat de 1.148 euros, ara es farà el tractament per tal d’eliminar les fi gueres que hi ha actualment. EscolesDurant aquest estiu, aprofi tant les vacances dels nens s’han pintat totalment l’escola pública la Miranda, amb un pressupost total de 6.000 euros, la feina de pintura i la reixa que es col·locarà a l’entrada principal ha estat pagat íntegrament pel Departament d’Educació, amb les gestions fetes per part de la direcció de l’escola, l’AMPA i l’Ajuntament. Camp de FutbolAquest any torna el futbol al nostre poble, des de l’Ajuntament pensem que tot el que sigui fomentar l’esport i potenciar al nostre jovent és molt positiu i per tant no vam dubtar ni un instant en posar-nos a disposició per a què el futbol sigui una realitat. Hem renovat les instal·lacions del camp de futbol, s’ha posat reg, drenatges i sorra per a què el terreny presenti el millor aspecte possible. S’ha ballat tot el terreny i s’han fet els vestidors totalment nous. El pressupost destinat per aquesta obra ha estat de 72.000 euros. Esperem i desitgem que els nostres esportistes locals aconsegueixin força èxits, fi ns ara no ens podem queixar...

reportatge

seguint los rails del tren

4

Lo projecte inicial per dur lo ferrocarril a la zona, mai fi nalitzat, buscava enllaçar Saragossa amb lo mar per Sant Carles de la Ràpita a través de les poblacions més importants de cada zona: La Puebla de Hijar, Alcanyís i Tortosa. Se diu que un dels motius per crear la línea era el de defensar la península enfront d’una hipotètica invasió estrangera a través dels Pirineus, essent l’Ebre la següent barrera natural a protegir.

Lo procés de realització fou llarg i costós. Los primers treballs s’iniciaren a La Puebla de Hijar lo 1891, però el ferrocarril no arribaria a Tortosa fi ns després de la guerra, lo 1942. Bona part dels obrers destinats a l’execució del tram fi nal de l’obra foren precisament presoners republicans. La línea del tren d’Arnes, de fet, havia jugat ja un important paper logístic durant la batalla de l’Ebre.

L’escassa solvència econòmica de la ruta, deguda en part a la distància que separava les estacions dels pobles per on passava, provocà que la línia restés en funcionament poc més de tres dècades. L’enfonsament d’un túnel entre Prat de Compte i el Pinell de Brai lo 19 de setembre de 1973 propiciaria amb lo temps lo tancament defi nitiu de la línia, sense que esta arribés mai al seu destí original. Durant la seua breu existència, la ruta havia enregistrat ja nombroses incidències.

PRÒXIMA ESTACIÓ: ARNESEn aquell temps molta gent del poble va anar a treballar a la via, ja que una infraestructura de tanta envergadura requeria molts peons. Alguns dels arnerols que van treballar-hi van ser Miguel de Blai, Sisco de la Bocoi, l’oncle Ronda, Nicolás de Lliberato, los Perdiganes de Beseit, los Pascuals o Manel del Prenset entre altres. Com que de la zona no hi havien molts treballadors, van vindre portuguesos i alguns bascos per a avançar l’obra.

L’estació d’Arnes-Lledó, molt completa, constava d’una gran sala d’espera on se venien los bitllets, al costat de la qual hi havia una petita construcció circular on estaven ubicats los banys. Al fons hi havia un edifi ci que servia de magatzem per a la sal, que s’utilitzava per fondre la neu de la via, mentre que la resta d’edifi cis servien de magatzems per a les diferents mercaderies que es transportaven, tant amb l’autovia (lo tren de passatger, de color blanc però que deixava anar unes tarterades de fum molt negres) com amb los trens de càrrega.

La nostra estació, a més, era la única des d’Alcanyís fi ns a Tortosa que tenia una gran bassa per proveir-se d’aigua. A tots estos serveis calia afegir la possibilitat d’accedir a una via morta, la qual conduïa els trens a un lloc on es podien reparar les averies. Però l’estació hagués sigut una capsa de sabates de no ser per les experiències de tots aquells que van passar-hi ni que fos un sol cop. Lo tren d’Arnes, mentre durà, formà part de la vida dels arnerols i arneroles que el veien passar, conformant cadascun d’ells una pròpia història personal al seu voltant.

Un cop enllestides les obres, per exemple, lo consogre del tio Majón, que era enginyer de RENFE, va inaugurar l’estació. Un dia va venir el capatàs tot content perquè a l’estació de Bot li havien ofert un burro carregat de pollastres i una garrafa de vi. Quan va veure que los d’Arnes no li donaven res, va dir:”La estación más próxima que tendría que tener el pueblo de Arnes, debería ser la de Tortosa!”

Quan lo tren sortia de l’estació direcció Queretes, degut al desnivell ascendent a vegades havien de fi car dos màquines, una davant i una altra darrera que espentejava, per poder pujar les costes de Lledó. I quan s’entrava a un túnel, el fum colava per les fi nestres encara que estiguessin tancades, mascarant a tothom.

Pel que fa als trens que baixaven, ho feien cap a les dotze del migdia quan tothom estava treballant al camp. Als pagesos no els hi calia rellotge: quan sentien lo xiulet que avisava que el tren arribava a l’estació, era l’hora de plegar per anar a dinar.

Després de la gelada de 1956, com ja sabeu, molts olivers van ser tallats per a vendre’n la fusta. Un exemple va ser Josep Ginebrera, que se va dedicar a comprar llenya als pagesos. Ell, després, la portava al tren de càrrega que passava per l’estació fi ns arribar als seus destinataris.

Un altra mercaderia que es carregava al tren era el carbó. Cases, entre altres, se va dedicar a la venta d’este producte. El transportava fi ns a la via en sarrions i, des d’allí, l’enviava a la destinació desitjada.

Neus Sanromà Samper • Àngel Solé Borrull • Raquel Sabaté Carrique

5

MÉS HISTÒRIES DEL TREN D’ARNES

José Benaiges, en canvi, anava diàriament a l’estació per la seua condició de carter. Los primers vuit mesos de treballar-hi feia dos viatges cada dia, i després va passar a anar-hi una sola vegada. Estem parlant de l’any 1940, i faria el trajecte durant vuit anys seguits. Guanyava 1,75 pessetes al dia fent de carter i, a part, venia sobres i segells a la gent del poble ja que tothom se comunicava per carta: amb la família de Barcelona, los exiliats, etc. Entre fet i fet, diu, guanyava més que un mestre!

A l’hivern, com que llavors plovia i nevava molt més que ara, hi havia vegades que era gairebé impossible creuar lo riu i, per tant, anar a recollir el correu. Davant d’este problema, José va demanar a la Central de Correus que li deixessin anar a buscar les cartes a l’estació de Queretes, i estos li van acceptar la petició.

La fi gura del carter també se feia servir per a intercanviar productes a la mateixa estació. Des d’Alcanyís li enviaven dos pans, de la Cava pujaven arròs, i allí se baixava oli. A més a més dels intercanvis, també feia de corresponsal de la Vanguardia.

Més històries: ja s’havia acabat la guerra quan la Josefi na de la Mabeta i la Josefi na de Chertó, amb tan sols 15 i 16 anys, anaven a veremar per a una casa de Gandesa. Un any, s’havien fet molts bolets i van decidir anar al Racó de Corretja a buscar-ne. Van collir una banasta de rovellons fi ns a dalt, de nit els van netejar tots, i al matí següent, ansa per ansa i xino-xano, van dirigir-se cap a l’estació. Lo tren les va dur fi ns a l’estació de Bot, i allí un altre cop amb la banasta al coll, van anar caminant fi ns a Gandesa. Los amos, en veure-les arribar amb aquell bé de Déu, van saltar d’alegria, i les van fer quedar tres o quatre dies a casa per a què aquelles mosses tant templades els ensenyessin a fi car tots aquells rovellons en conserva, i a cuinar amb ells diferents plats. Los de Gandesa això ho desconeixien!

Ja més cap aquí, alguns joves d’Arnes agafaven lo tren per anar a Alcanyís a treure’s lo carnet de conduir. Així ho van fer, entre altres, Víctor, Manuel del Quet i Ximo, que van anar fi ns a l’estació en una Derbi 49, la van deixar al magatzem, i van pujar al tren. El més curiós és que per no pagar, van regalar una caixa de casquetes al revisor, que va acceptar molt gratament l’oferta.

Són històries del tren d’Arnes, que mentre existí jugà un paper important per a molta gent. No és estrany, llavors, que els mateixos usuaris donessin a la línia una personalitat pròpia ben defi nida que difícilment hagués tingut en qualsevol altra regió. O coneixeu cap altre indret on hi hagués un tren anomenat lo Sarmentero, conegut així perquè travessava una àmplia zona geogràfi ca de vinyes? Diuen fi ns i tot que parava en algunes vinyes per aprovisionar-se de sarments, que s’utilitzaven de combustible amb el carbó. Quin destí tan diferent al què la línia juga avui en dia...

PASSATGERS AL TREN!

Tal i com explica la Mª Pilar de Joan Ramon, lo tren se va convertir en lo transport més utilitzat per la gent del poble. Ella solia agafar-lo per anar a Tortosa al metge, i com ella molts altres.

Un altre grup de gent que es van convertir en clients habituals del tren van ser los militars. Tal i com ens explica José del Mas de la Creu, ell agafava el tren a l’estació Arnes-Lledó i arribava fi ns a Puigcerdà. Lo viatge li costava 11 pessetes, ja que per ser militar només se pagava una tercera part del bitllet. Si tenia sort se fi cava als vagons de tercera, però si hi havia molta gent havia d’assentar-se damunt de la maleta als passadissos del tren.

Les generacions més joves de militars també van utilitzar este transport per a fer cap a les casernes. Per exemple, Benito Solé el feia servir l’any setanta-tres per anar a Saragossa, i d’allà a Madrid. En un d’estos viatges, lo tren va sofrir un accident per culpa d’una gran roca que s’havia després a l’entrada d’un túnel, sortint-se de la via fi ns quedar-se colgant d’un terraplè. Miquel de Cuello i José de Ximo, també durant la mili, l’utilitzaven per anar a Tarragona.

Altres feien servir el tren per a viatges de plaer, com la parella de recent casats Antonia Griell Pallarés i José Guimerà Llombart lo dia 31 de Desembre de 1959. La mateixa tarda de la boda van atansar-se fi ns a l’estació amb lo camió de Clua i tots los xiquets del poble. Anaven de viatge de nuvis a Saragossa.

Van arribar-hi de nit, tardant més hores del què actualment costa anar a la capital aragonesa. Després de passar-hi tres dies se’n van anar a Tarragona, sense bitllet; però com que els van veure jovenets, van poder pujar al tren. Al cap d’un parell de dies d’estar-se a ca la cunyada de l’Antònia van tornar al poble, esta vegada amb lo tren fi ns a Tortosa i d’allí a Arnes en lo cotxe de línia. Una vegada al poble, a plegar olives acte seguit.

Abans d’este dia, la tia Antonia ja havia pujat al tren quan tenia 15 o 16 anys per anar a Rasquera: baixava fi ns a Benifallet, passaven la barcassa per a creuar l’Ebre i llavors fi ns a Rasquera a peu. Si trobaven un camió (hi anava amb les seues cosines) pujaven i les portaven.

Antic Hospital Sant RocAquesta primera fotografi a data del 1996. Actualment, s’hi observa la primera casa rural que se va fer a Arnes. La façana alberga, encara, la capelleta del barri de Sant Roc.

Foto Corpus i AjuntamentProcessó del Corpus l’any 1970, amb l’Ajuntament força degradat al fons. Encara es poden veure les fonts adherides a la paret de l’Ajuntament.

7

KC KC

AjKC

Portal del SastreA la foto antiga s’observa lo Portal del Sastre, l’entrada del carrer Bonaire, l’any 1967, sense asfaltar. Antigament, lo portal era una de les portes que tancava lo recinte emmurallat del poble.

Santa MadronaL’ermita de Santa Madrona fotografi ada des del mateix punt de vista amb una colla d’anys de diferència. La primera, data dels anys setanta. A la fotografi a més nova apareix restaurada, amb creu i campana nova.

7

KC

KC

KC

el pas del temps...

Aj

Alba Solé Borrull

recordem...el 1967

Aquest va ser un any de grans manifestacions als EUA en contra de la guerra amb el Vietnam. També és l’any de la guerra dels sis dies d’Israel contra Egipte, Jordània i Síria. El Iemen s’independitzava de l’Imperi Britànic i s’aconseguien grans metes científi ques com la sintetització de l’ADN. Musicalment els Beatles van llançar al mercat el disc Sgt. Peppers Lonely Hearts Band i debutaven els The Doors.És l’any del naixement de Júlia Roberts, Kurt Cobain i Pamela Anderson; i ens van deixar Spencer Tracy i el Che Guevara. Al poble van nàixer en Juan Antonio Tornè, la Mª Mercè Pitarque, la Mª Nieves Pallarès, en Ricardo Pallarès, la Mª Mercedes Lleonart, la Mª Rosa Martí, l’Esther Almestoy i en Joan Clua. En aquell temps les dones tenien els fi lls a casa i només en el cas de complicacions anaven a Tortosa.A Arnes va venir una càtedra amb quatre noies de fora i van estar uns dos mesos al poble ensenyant entre altres coses a cosir, a cantar cançons i a ballar al jovent del nostre poble. Un grup va fer balls catalans i un altre la jota aragonesa.Als Estats Units es van casar Elvis Presley amb Priscila Beaulieu i al nostre poble en Manuel Puig i Fernández amb la Maria del Carme Guimerà Llombart.

Marta Samper Samper

8

resseguint la paraula...Los Domenges: l’origen del nom d’esta partida ve del llatí DOMINICU (“senyor”). El topònim identifi ca una vall que era propietat i reserva del senyor templer, després santjoanista, del terme d’Orta. Per a alguns fi lòlegs com Moreu-Rey també podria tractar-se d’un topònim bastant freqüent en zones de regadiu i el qual marcaria la data del reg de les hortes (el diumenge). Però en el cas del nostre terme, esta teoria no hauria de ser acceptada ja que la partida es troba en zona de secà.Per això, hauríem de creure que el nom fa referència al mot llatí DOMINICU amb el signifi cat de “propietat del senyor” o els seus derivats “dominical, senyorial”. Costes Saleres: este nom és un derivat plural del mot llatí SALERA “pedra damunt la qual s’hi posa sal per què mengi el bestiar”.Segons els informants, en este indret del nostre terme hi ha moltes saleres. Ens diuen que les saleres són unes pedres on els pastors hi tiraven sal per què les ovelles la llepessin (diuen que la sal és molt bona per al bestiar!)

Carme Vallés Foz

ruta la cova del moro

Agarrem lo camí que està situat a baix de la plaça de la vila, al costat de les escoles. Seguim les i n d i c a c i o n s dels estrets fi ns arribar a una bifurcació, recte faríem cap al pas del sastre,

continuem a la dreta fi ns al fi nal del camí asfaltat, on trobem una esplanadeta amb un pi. Ens trobem amb dos caminets de terra, el de l’esquerra ens portaria als estrets, hem d’agarrar el de la dreta, on farem cap al barranc gros, creuem lo riu i arribem a un altre riuet, el tornem a creuar per la nostra dreta i buscant una mica veurem la sendera i seguint les fi tes arribarem a un coll, continuem a l’esquerra fi ns arribar a la cova del moro. Podem continuar una mica més i veurem los corrals que es feien abans aprofi tant l’aleró de la mateixa muntanya.

Història de la cova del Moro:Ens remuntem a l’any mil cent, quan els àrabs van ser expulsats d’aquesta comarca abandonant valls i muntanyes. Però un d’ells és va quedar utilitzant com a refugi una cova que es troba situada a una paret escarpada, a uns trenta i cinc metres d’alçada i que se suposa que va poder accedir-hi pujant per un arbre de considerable alçada situat al peu de la muntanya i les rames del qual arribaven a la boca de la cova. Una vegada allí, va col·locar una escala de corda que li permetia pujar i baixar quan ell volgués, i per evitar que ningú més pogués pujar va tallar l’arbre. S’alimentava del què robava als pagesos, arribant a raptar a una noia, fi lla d’un poble proper, a la que va portar a viure amb ell a la cova, fent-la així la seva esposa. Un dia caminant a prop de la cova els dos germans d’ella, sorpresos en veure-la la van cridar, i van pujar per l’escala de corda fi ns a la cova, es van amagar a dins, fi ns que el moro va tornar, quan va pujar, lluitaren amb ell fi ns llençar-lo al buit. Mort el moro van endur-se a la germana i als fi lls d’aquesta acabant així la història.La cova del moro té una via d’escalada que va ser oberta per: Manuel Cabetas, Antonio Cabetas, Jose Sanchez i Juan Sabate.

Lluís Sallen Martín

99

viEls vins negres amb cos mariden a la perfecció amb les carns, la seva rica constitució i la seva complexitat de sabors els fan adequats per acompanyar aquests tipus de plats. Un exemple en seria el vi “Castell de les Pinyeres” , de la D.O. del Montsant, de color roig burdeus intens, i aromes de fruita roja confi -tada.

Esther Miralles Bel

cuina la fl ora d’Arnes

La FIGUERA (Ficus carica L.) és una espècie molt freqüent com subspontània o silvestre a les clivelles de les roques i talussos dels barrancs de la part baixa i mitjana del nostre territori; també apareix a les runes d’edifi cis o de masos en runes, als campanars de les esglésies,..., és a dir, en qualsevol lloc.

És un arbre fl airós i que en arrencar les seues rames o fulles desprèn una substància lletosa. Té l’escorça grisenca. Les seues en general fulles són palmades.

Té les fl ors reunides dins un receptacle en forma de pera (la fi ga), carnós, que esdevé groc-groguenc o violaci en madurar els fruits que són comestibles.

LES FIGUES MATINALSNeera, aquella vídua benigna i assenyada,baixa de mica en mica l’escala del jardí;canten ocells, la font gorgola enamorada,les fulles parlotegen i alegren el camí.- En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!Venia, al meu darrera, d’amagatalls al fons;amb roges llambregades d’amor m’escometiai em sacsejava com el vent als branquillons.Però ja visc tranquil·la, no m’he de turmentar;s’emplena ma cintura, de no cap braç esclava;la sotabarba fi na que ell sempre masegava,ara sacsó ja cria del pler de reposar.Cada matí al jardí me’n vinc de matinetvora la font, amb fi gues de les de coll de dama.i em besa l’aire, sense cap fressa ni cap fl ama,i ara prenc una fi ga, ara prenc un glopet.Josep Carner

Pau Ibañez Creix

INGREDIENTS (per a 4 persones)

½ pollastre i ½ conill tallats a quarts2 botifarres crues 4 tomaques madures4 cebes mitjanes 2 porros2 pastanagues2 albergínies

ELABORACIÓEn una plàtera per anar al forn muntada d’oli, col·loqueu-hi els talls de conill i pollastre mesclats amb les botifarres tallades per la meitat.Repartiu les verdures entre els talls, pelades i a trossos. Ha de quedar la plàtera plena amb els productes plans.Amaniu-ho per damunt amb la sal, el pebre negre, la nou moscada ratllada, un polset de canyella, el llorer, un fi l d’oli d’oliva i un parell de cullerades de llard de porc.Poseu-ho a coure al forn ben calent a 200°C durant 45 minuts.Traieu la plàtera del forn, ruixeu-ho tot amb el vi ranci, gireu tots els talls i les verdures, i enforneu-ho de nou a 150°C uns 45 minuts més.Talleu les albergínies longitudinalment, com talls de meló. Saleu-les i deixeu-les 10 minuts perquè perdin l’amargor. En una paella antiadherent amb oli, daureu només 1 minut cada cara blanca dels talls d’albergínia i reserveu-les sobre paper de cuina.Afegiu-les al rostit ben repartides entre els talls i el suc, i deixeu que cogui tot junt a 150°C 10 minuts més.Serviu el rostit barrejant la carn i l’albergínia amb els verdures de la cocció, junt amb una cullerada del suc del fornejat. Recepta extreta del llibre: Un any amb Carme Ruscalleda.

Rostit de tres carns amb albergínies

un tronquet d’api1 cabeça d’alls 1 fulla de llorer50 ml d’oli d’oliva

carrer...Doctor Trueta

Josep Trueta i Raspall. Cirurgià català (Barcelona 1897-1977). Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar a Barcelona el 1922. Trueta va arribar a ser professor de la Facultat i fou nomenat director de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a partir de l’any 1935.

Durant la Guerra Civil espanyola va aplicar un mètode per guarir les fractures obertes i així evitar la gangrena. Aquest mètode va ser adoptat en gran escala pels exèrcits aliats i va salvar milers

de vides i a molts milers els va lliurar, també, d’una invalidesa que anys enrere hauria estat inevitable.

El 1939 s’exilià al Regne Unit, on va exercir de cirurgià a diversos hospitals. Va organitzar el Nuffi eld Orthopaedic Center (primer gran hospital ortopèdic) i va ser professor de traumatologia i ortopèdia a la Universitat d’Oxford fi ns al 1965. En tornar a Barcelona el 1967, va ser nomenat membre de nombroses institucions i obtingué diversos guardons.

Laia Samper Samper

50 g de llard de tocino 130 ml de vi rancisal, pebre, canyella en pols i nou moscada.

10

lo racó del lector

JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES

Ja fa uns quants anys que existeixen polítiques de conscienciació dirigides a reciclar tots els materials reciclables. Avui dia, les campanyes de sensibilització van dirigides no tan a reciclar sinó a generar menys residus. Per aquest motiu, el primer dia de Festes Majors es va servir el vi dolç ofert per l’Associació de Jubilats en gots retornables i reutilitzables. Aquell dia no es va poder fer el joc de les preguntes i respostes incloses a la campanya d’una manera relaxada i divertida. Per aquest motiu en aquesta revista volem incloure les preguntes i respostes del joc les quals són molt constructives.Pot haver-hi més d’una resposta correcta.

Pregunta 1. Per què és important reutilitzar els gots que utilitzem a festes?A – Perquè no s’embruta el terra.B – Perquè fem menys residus C – Perquè podem utilitzar un recurs durant molt de temps

Pregunta 2. Els gots d’un sol ús consumits a totes les festes majors de la comarca posats l’un sobre l’altre arribarien a una alçada de...A – 300 mB – 2,5 KmC – 12,5 Km

Pregunta 3. Els gots d’un sol ús de plàstic consumits a totes les festes majors de la comarca suposen uns quants kg de residus.... Quants?A – 376 kg (anual/persona) B – més de 1000 kgC – 5.000 t

Pregunta 4. Quant pesa un got retornable?A – 47 g.B – 10g.C – 180g.

Pregunta 5. Té alguna cosa a veure el consum de gots d’un sol ús amb el canvi climàtic?A – els gots de plàstic no en tenen cap culpa, pobres.B – sí, tots els productes requereixen energia per produir-se.C – depèn del tipus de got que utilitzem

Pregunta 6. Quant temps tarda en degradar-se un got de plàstic d’un sol ús?A – no menys de 50 anys.B – no es pot degradar.C – entre 6 mesos i un any.

Pregunta 7. Els gots d’un sol ús són reciclables?A – la majoria d’ells ho són si els llencem com envasos.B – si que ho són però és preferible no generar un residu.C – mai ho han estat reciclables

Pregunta 8. Quantes vegades podrem utilitzar el got retornable?A – només durant la festa d’enguanyB – tantes vegades com vulguem si el tornem i no es fa malbé.C – s’autodestrueix després de 20 usos.

Pregunta 9. Per què és important retornar el got?A – perquè un cop rentat es pot utilitzar de nou, com els gots de casa.B – perquè si ens el quedem, caldrà comprar-ne de nou i consumir recursos per a fabricar-losC – perquè deixem de fer residus que podem evitar.

Resposta 1. Les tres són correctes. Resposta 2. C. Només amb els gots consumits a la Terra Alta, l’alçada superaria l’atmosfera terrestre.Resposta 3.B – Els gots de plàstic d’un sol ús consumits al llarg d’una festa major de 4 dies (2 consumicions / persona / dia) a tota la comarca suposen la producció de més d’1 tona de residus.

EL MEU POBLE

Poble d’Arnes al mig de les muntanyesSota un cel blau i envoltat de verdÉs pels teus fi lls un lloc de pau serenaI pels que et visiten un bell lloc descobert.

T’admiren per les teves fonts d’aigua clara I les muntanyes que tens al teu entorn.Hem arrelat tant fort en aquesta terraQue la recordem i estimem de debò.

Quan ens allunyem el seu record perduraSentim amb enyorança de quan érem uns infantsQue pels seus carrers jugàvem i corríemSempre amunt i avall.

Sempre recordarem aquest racó de la nostra CatalunyaEl poble d’Arnes

Felisa Povill Fonollosa

Resposta 4. A. Resposta 5. B.Resposta 6. A. Resposta 7. B. Resposta 8. B.Resposta 9. Les tres són correctes.

11

Jornades Data/hora Equips. Grup 19.

1 30/09/2007 16:30 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - LA FATARELLA, C.D. ‘’A’’2 07/10/2007 16:15 REGUERS, C.F. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

3 14/10/2007 16:00 TORRE DE L’ESPAÑOL C.F. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

4 21/10/2007 16:00 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - MORA LA NOVA, AT ‘’A’’

5 28/10/2007 16:00 CORBERA D’EBRE, C.F. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

6 04/11/2007 15:30 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - TIVENYS, U.E. ‘’A’’

7 11/11/2007 16:00 TIVISSA, C.E. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

8 18/11/2007 15:15 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - BENISSANET, C.D. ‘’A’’

9 25/11/2007 15:30 MIRAVET F.C. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

10 02/12/2007 15:00 LA FATARELLA, C.D. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

11 09/12/2007 15:00 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - REGUERS, C.F. ‘’A’’

12 16/12/2007 15:00 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - TORRE DE L’ESPAÑOL C.F. ‘’A’’

13 23/12/2007 17:00 MORA LA NOVA, AT ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

14 13/01/2008 15:00 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - CORBERA D’EBRE, C.F. ‘’A’’

15 19/01/2008 15:15 TIVENYS, U.E. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

16 27/01/2008 15:30 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - TIVISSA, C.E. ‘’A’’

17 03/02/2008 15:45 BENISSANET, C.D. ‘’A’’ - ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’

18 10/02/2008 16:00 ARNES CLUB ESPORTIU ‘’A’’ - MIRAVET F.C. ‘’A’’

CALENDARI FUTBOL. TEMPORADA 2007 - 2008

CONTE: “EL YOGUI I LA PEDRA PRECIOSA”

Un yogui va arribar a les afores d’un poblat i va acampar sota un arbre per passar la nit.De sobte, fi ns on eren ells, corrent, va arribar un ciutadà del poblat i li va dir:- “LA PEDRA, LA PEDRA! DÓNA’M LA PEDRA PRECIOSA!- “Quina pedra? – pregunta el yogui sorprès.- “L’altra nit em va aparèixer el senyor Shiva en somnis” – contestà el ciutadà – “i em va assegurar que si m’atansava de nit a les afores del poblat un yogui em donaria una pedra preciosa que em faria ric per sempre”.El yogui va escorcollar la bossa i tragué una pedra. – “Probablement és aquesta” – va dir mentre li donava al ciutadà, - “La vaig trobar en un camí fosc fa uns dies, és clar que pots quedar-te-la”.L’home es quedà mirant la pedra bocabadat, era un diamant…com si fos el diamant més gran del món. Doncs era tan gran com la mà d’un home. El ciutadà va agafar el diamant i va marxar.Va passar la nit donant tombs pel llit, totalment incapaç d’adormir-se.A la matinada següent va anar a veure al yogui i li va dir:- “DÓNA’M AQUESTA RIQUESA QUE ET PERMET DESPENDRE’T AMB TANTA FACILITAT D’UNA JOIA COM AQUESTA”.

Reyes Martin SimonB

y R

obe

rto S

allé

n

12

per la via de l’antic ferrocarril

telèfons d’interèsAjuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- Hostals-Campings-VilarCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Forn de Pa Lourdes 977 435 160Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086

Neus Sanromà Samper • Àngel Solé Borrull • Raquel Sabaté Carrique

Fins fa ben poc, l’antiga línia del tren d’Arnes havia desaparegut de tots los mapes. De la seua existència en quedaven tan sols un rastre desdibuixat de túnels i viaductes, les antigues estacions de pas abandonades –un important valor arquitectònic i patrimonial de la zona a recuperar- i la memòria dels qui l’havien vist passar. Ningú s’hagués imaginat que el seu destí canviaria tant en tant poc temps.

Avui, com tots bé sabeu, la línia ha deixat d’existir però l’antic camí del tren no ha quedat en desús. Desballestada el 1985, la desapareguda línia va donar pas a una nova etapa amb la seua reconversió a via verda, que havia de convertir-la en un referent per al turisme. Oberta al públic des de l’any 2000, la Via Verda de la Terra Alta ha esdevingut en molt poc temps un dels principals valors turístics i de promoció de la comarca, acomplint sobradament les expectatives creades.

L’antiga ruta del ferrocarril, avui Via Verda de la Terra Alta, uneix la vessant occidental dels Ports amb la plana fl uvial de l’Ebre al llarg d’un recorregut de fàcil accés i alt interès històric i paisatgístic. El trajecte original entre les estacions d’Arnes i el Pinell de Brai cobria una distància de 23’6 quilòmetres, amb un desnivell de 330 metres i una cota màxima de 450. Amb la reconversió, el paviment al complet va ser asfaltat i degudament senyalitzat, i s’hi van afegir bancs i papereres al llarg de la via.

Actualment, la ruta arriba ja fi ns a Tortosa (49’6 km des de l’estació d’Arnes) i per les terres d’Aragó fi ns a Valljunquera (29’5 km). Al seu pas per la nostra comarca, segurament la part més espectacular del recorregut, la Via Verda travessa onze túnels (el més llarg fa fi ns a 750 metres) i diversos ponts i viaductes, així com diversos indrets naturals i humans de gran bellesa.

La Via Verda de la Terra Alta, en conjunt, resulta una proposta turística i esportiva ideal per a tots los gustos, tant si us agrada l’excursionisme i el ciclisme de muntanya com si voleu passar una tranquil·la jornada en ruta amb la família. Només accessible a peu, en bicicleta o a cavall, el suau desnivell del recorregut el fa apte per als més joves, així com per a cadires de rodes en el cas de persones amb mobilitat reduïda.

Hi ha, això sí, una sèrie de recomanacions que cal tenir en compte si decidiu emprendre la Via Verda. Per començar, és important informar-se abans de l’estat de la via per tal de no trobar-se amb algun contratemps (despreniments, etc). És important també que la bicicleta dugui un joc de llums propi, ja que el sistema d’il·luminació per energia solar amb que comptaven els sis túnels més llargs se troba fora de servei a causa del vandalisme i robatoris repetits. Per a qui no vulgui realitzar el trajecte de tornada (costa amunt, clar), la línia d’autobusos regular Tortosa – Arnes – Alcanyís de la HIFE permet carregar les bicicletes per un suplement de només dos euros.