L'Actual 42:L'Actual blanc.qxd - IASatual num42(1).pdf · El nou equipament, amb una capacitat...

DESEMBRE 2008

núm. 42

’Institutd’AssistènciaSanitària

full informatiu

actualEl reportatge

Notícies• Nova Unitat de Ressonància Magnètica 2

• Centre de Serveis Sociosanitaris 4

• Programa Intern de Formació ContinuadaIAS 2009 10

• Estudis i activitats de recerca 21

El Servei de Diagnòstic per la Imatge

XavierSanllehí,cap deRecursosHumansde l’IAS

Entrevista

VOLS ESCRIURE O PROPOSARTEMES A L’ACTUAL?

Truca al 972 22 23 70 o bé envia un missatge a [email protected]

14

El radiòlegs del Servei de Diagnòstic per la Imatge de l'Hospital Santa Caterina, d'esquerra a dreta: Nadia Viejo Mira, Carles Nadal Vidal, Marc Argelaguet

Foret, Joana Ferrer Masip, Francesc Castañer Corretger, Joan Carles Vilanova Busquets, Joaquim Barceló Obregon, Anna Pérez de Tudela Rodríguez, Joan

Albanell Mira.

El dia 15 de novembre, l’Institut d’AssistènciaSanitària (IAS) va inaugurar la nova Unitat de Res-sonància Magnètica de l’Hospital Santa Caterina,amb un acte oficial en el qual van participar laconsellera de Salut –Marina Geli–, el president del’IAS –Tomàs Sobrequés– i l’alcaldessa de Salt–Iolanda Pineda. A l’acte van assistir-hi tambél’expresident de la Generalitat de Catalunya Pas-qual Maragall, el delegat del Govern de la Gene-ralitat a Girona –Jordi Martinoy–, la directora terri-torial de Salut a Girona –Marta Pedrerol–, entrealtres representants de l’Administració i de lesinstitucions del sector de la salut, a més delsdirectius i nombrosos professionals de l’organit-zació. L’IAS comunicava així oficialment la posadaen funcionament d’un servei que ha comportatuna inversió total de 2.110.343 euros i la incor-poració de nous professionals experts en la tec-nologia a la plantilla del Servei de Diagnòstic perla Imatge, els doctors Joan Carles Vilanova i Joa-quim Barceló.El nou equipament, amb una capacitat d’entre6.200 i 6.500 exploracions anuals, es trobaemplaçat sota el Servei de Diagnòstic per la Imat-ge de l’Hospital Santa Caterina, sobre una superfí-cie total de 174,50 m2 distribuïts entre sala d’es-pera, sala d’exploració, vestidors, sales tècniquesi auxiliars, espais de reanimació i d’atenció alsusuaris. La nova ressonància donarà servei a totala Regió Sanitària de Girona i tindrà un funciona-ment inicial de 12 hores diàries.La nova ressonància magnètica, amb tecnologiad’última generació, permet l’obtenció d’imatgesde totes les parts del cos mitjançant l’aplicaciód’un camp magnètic d’1,5 tesla que obté la màxi-ma relació senyal/soroll processant el màxim d’e-lements de bobina. Aquest nou efectiu se suma al’equipament del Servei de Diagnòstic per la Imat-ge, un dels primers de tot Catalunya a disposard’un sistema totalment digitalitzat. Tot l’equipa-ment, inclosa la ressonància, està integrat en unaxarxa informàtica única interconnectada amb laxarxa de l’hospital i amb la resta de centres del’IAS (Parc Hospitalari Martí i Julià i àrees bàsi-ques de salut) i amb altres serveis assistencialsd’hospitals o àrees bàsiques gestionades peraltres proveïdors.

D’aquesta manera, les peticions de ressonàncias’incorporen al sistema en xarxa i les imatges espoden visualitzar com si es tractés d’una explora-ció més del servei. En relació amb les explora-cions realitzades amb ressonància magnètica,l’IAS va sol·licitar 2.410 proves l’any 2007 i untotal de 1.505 durant el primer semestre de 2008. Sobre l’activitat general del Servei de Diagnòsticper la Imatge, es preveu cloure l’any 2008 amb larealització de 40.970 proves de radiologia con-vencional (38.000 l’any 2005), 12.000 mamogra-fies (7.000 l’any 2005), 9.200 ecografies (6.700l’any 2005) i 7.500 TAC (3.700 l’any 2005). Laincorporació de diferentsespecialitats a l’hospitalper atendre els 130.000habitants, població dereferència, ha motivat unincrement d’activitat delServei de Diagnòstic perla Imatge important, aixícom també el fet de dur aterme les mamografiesdel Programa de deteccióde càncer de mama(Gironès, Pla de l’Estany,Selva interior i marítima),entre d’altres.

Característiquesestructurals:

● Accés a través de l’ascensor del Servei deDiagnòstic per la Imatge.

● Llum natural a través de dos patis a est i oest.● Alçada de pràcticament de 5.00 m fins al forjat

superior. Superfície total d’aproximadament650 m2.

● Bon accés a les instal·lacions, ja que els cen-tres de distribució es troben propers.

● Bona solució per vehicular el flux de pacientsdes del mateix servei de SDI.

● L’espai s’ha dissenyat per donar resposta a lesnecessitats funcionals.

● Integració funcional al servei existent i capaci-tat d’ampliació (disseny modular que permetiun futur creixement de l’equipament).

L’IAS inaugura la nova Unitat de RessonànciaMagnètica

2 l’actual / DESEMBRE 2008Notícies

FITXA TÈCNICA

ESPAI SUPERFÍCIE (m2)

Sales d’espera 30,30

Sala exploració 37,60

Vestidors 9,60

Sales tècniques i auxiliars 22,35

Sala de control i informes 24,00

Serveis públics i personal 6,60

Espais de reanimació 5,50

Circulacions i altres 38,55

TOTAL 174,50

TOTAL S. CONSTRUÏDA 195,40

3l’actual / DESEMBRE 2008Notícies

L’IAS, juntament amb altres hospitals catalans, han constituït laxarxa d’hospitals promotors de la salut “HPH Catalunya” (HealthPromoting Hospitals) adherida a la xarxa HPH Europea. Per tald’impulsar accions encaminades a incorporar els conceptes depromoció de la salut en l’estructura organitzativa i en la culturade l’IAS i, amb l’objectiu d’aconseguir una millor salut per elsnostres usuaris, afavorir la relació entre hospitals, serveis inivells sanitaris, promoure la relació de l’IAS amb la comunitat iels agents socials del seu entorn, millorar el grau de satisfacciódels usuaris i el personal, participar en la sostenibilitat delmediambient i altres aspectes relacionats amb la promoció de lasalut, s’ha constituït la comissió “HPH – IAS”. Aquesta comis-sió està formada per: adjunta d’infermeria d’Atenció Primària,adjunt a la direcció assistencial d’Atenció Especialitzada, adjun-ta a la direcció d’infermeria d’Atenció Especialitzada, adjuntad’infermeria de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, psicòlegde la Xarxa de Salut Mental, metgessa servei de Prevenció i SalutLaboral, metgessa de l’Hospital Santa Caterina, Responsableservei de salut comunitària, Representant del comitè de direccióde l’IAS, i Representant de l’Escola d’Infermeria de la Universitatde Girona.D’entre les seves prioritats, en destaca la promoció del treball enxarxa entre els diferents nivells assistencials i entre les entitatsde l’àrea d’influència de l’IAS; la promoció de projectes de pro-moció de la salut a l’IAS; l’adhesió a una task force i a un wor-king group de la HPH Internacional; i la promoció de la formaciócontinuada en promoció de la salut del personal de l’IAS i la for-mació específica a grups d’usuaris.L’any 1990 neix, promoguda per la OMS, l’HPH Internacional. Toti que manté el nom d’Hospitals Promotors de la Salut, en l’ac-tualitat la xarxa està formada per hospitals, centres de salut i cen-tres sociosanitaris amb interès comú en la promoció de la salut.

Un hospital o centre promotor de la Salut pretén:

● Incorporar els conceptes, valors i estàndards de promoció dela salut en la seva estructura organitzativa i cultural.

● Facilitar i estimular la cooperació d’intercanvis, experiències iprogrames entre els hospitals, centres i serveis participants.

● Ampliar l’enfocament del maneig i l’estructura de l’hospitalper incloure el fet de tenir cura de la salut i no solament l’a-tenció curativa.

● Desenvolupar exemples documentals i avaluats de bona pràc-tica, per a l’ús en altres institucions.

● Identificar àrees d’interès comú en les quals es desenvolupenprogrames i s’avaluen procediments.

La Comissió HPH-IAS basa els seus principis, al igual que laXarxa Internacional HPH, en la Carta d’Ottawa (1986), el docu-ment “Salut per a tothom a l’any 2000”; la Declaració de Buda-pest (1997); les Recomanacions de Viena (1997); els Estàn-dards per a la Promoció de la Salut als Hospitals (2004); la Cartade Bangkok (2006).

L’IAS constitueixla comissió detreball HealthPromotingHospitals – IAS


Centre de Serveis Sociosanitaris El Centre de Serveis Sociosanitaris de l’IAS és l’úl-tima obra d’envergadura que es basteix al ParcHospitalari Martí i Julià. El nou centre, que constad’un espai de 6.006 m2 en planta baixa i una plan-ta soterrani de 1.208 m2, acull 3 Unitats d’hospita-lització amb un total de 40 places; 2 Hospitals dedia amb un total de 25 places i una Unitat de valo-ració i demències, a més dels serveis i espaiscomuns.Amb un pressupost de 10.217.119,20 €, el projec-te constructiu es va adjudicar a la constructoraVIAS y Construcciones, que va començar les obresel setembre de 2006. Es va modificar el projecteoriginal per dotar d’espais de creixement el mateixedifici sociosanitari i tot el Parc Hospitalari. Ambaquest canvi, l’edifici comptarà amb 5.400 m2 depossibilitats d’ampliació. El cost total de l’edificiserà de 12 milions d’euros per obra i 2 milionsd’euros per equipament.L’atenció en un centre sociosanitari es fonamentaen l’atenció integral de la persona, és a dir, el cen-tre assumeix el compliment de les necessitatsassistencials i socials (model biopsicosocial); l’a-valuació i la intervenció multidisciplinar; i l’entornterapèutic. L’atenció als processos crònics secun-daris a patologia o a l’edat es realitza a tots elsnivells del sistema sanitari: primària, especialitza-da, hospitalària d’aguts i sociosanitària. Per aquestmotiu, l’atenció sociosanitària es constitueix comuna continuació en l’atenció a la salut de les per-sones. L’Hospital Santa Caterina disposa en l’actualitat dedues línies d’atenció sociosanitària desenvolupa-des i integrades en el centre: Cures pal·liatives iConvalescència. L’IAS, a través de l’Hospital SantaCaterina i la Xarxa de Salut Mental i Addicions, ésreferent territorial en dos àmbits d’atenció: la salutmental i el diagnòstic i tractament dels processosde demència. L’IAS, amb la voluntat de proporcio-nar la resta de recursos sociosanitaris a la poblacióde la qual és referent i en sintonia amb les indica-cions del Pla Director Sociosanitari, posa així enmarxa un nou equipament amb tres línies d’actua-ció fonamentals:

● Atenció al pacient Psicogeriàtric i Geriàtric● Atenció a Demències● Atenció a Malalties Neurodegeneratives i Dany

neurològic adquirit.

Aquestes tres línies assistencials presenten unstrets comuns que faciliten la descripció posteriordels serveis que oferirà el centre sociosanitari ambles particularitats funcionals de cada línia d’aten-ció, i totes tres s’especialitzen en l’atenció apacients amb patologia crònica de llarga evolucióque presenten unes característiques comunes i que

han de ser les que determinin la tipologia de ser-veis que cal oferir: les patologies d’elevada preva-lença, ja que el diagnòstic cada cop en fases mésprecoces de les malalties, el millor coneixement del’evolució i la cura d’aquests pacients així com unmajor control de les complicacions han ocasionatun increment significatiu de l’esperança de vidad’aquests malalts; les malalties que evolucionen alllarg del temps amb un increment progressiu de ladiscapacitat i la dependència; els episodis aguts demalaltia que poden accelerar la discapacitat comara infeccions, fractures, cirurgia. En aquest cas,sovint es resolen en l’àmbit hospitalari i posterior-ment s’ofereix el servei de convalescència i hospi-tal de dia.Totes aquestes patologies poden presentar compli-cacions, síndromes, descompensacions, altera-cions conductuals, brots i problemes relacionatsamb el procés crònic que van apareixent al llarg dela malaltia, i que es caracteritzen perquè:

● Requereixen un abordatge integral del problema,en un entorn adequat per evitar que la situacióde dependència s’acceleri i produeixi una insti-tucionalització prematura.

● Ocasionen una alta freqüentació als serveisd’urgència, que no poden ser resolutius per lacomplexitat dels processos i dificultats per rea-litzar derivacions adequades.

● L’atenció primària, que es responsabilitza delseguiment de la salut d’aquests malalts, té difi-cultats per abordar situacions complexes.

● Aquestes situacions condueixen a un elevatestrès i sobrecàrrega al cuidador que el pot por-tar a una demanda precipitada d’internamentpermanent del malalt.

Així mateix es presenta com un recurs per a lespersones grans i aquelles que presenten una pato-logia crònica que tendeix a la discapacitat. Lamalaltia crònica s’ha d’entendre com un procés, nocom un conjunt d’episodis, i el seu abordatge hade ser integral, multidisciplinar i transversal. Calgarantir la continuïtat assistencial i evitar la frag-mentació de recursos. Els serveis sociosanitarishan d’establir mecanismes de coordinació entreells, amb els serveis socials i amb la resta de ser-veis sanitaris.

Planta baixa■ Tots els serveis assistencials. ■ Accés independent per als usuaris de l’Hospital

Santa Caterina.■ Punt de control, recepció i treball administratiu.■ Hall com a centre d’activitat i acollida.■ Distribució de patis i accés oest.

Unitats d’hospitalització■ Espais de dia/nit.■ Control d’infermeria i zones tècniques.■ Consultes polivalents.■ Bany assistit polivalent. ■ Cuina terapèutica.■ Menjadors i sales d’estar.■ Habitacions.

Planta soterrani■ Vestidors de personal.■ Serveis generals.■ Instal·lacions.

HOSPITALS DE DIA - UVAMID ■ Espais i sales compartimentables.

SERVEIS I EQUIPAMENTS



■ Cuines terapèutiques.■ Taquilles per a usuaris.■ Connexió amb el hall.

HOSPITAL DE DIA

Unitat destinada a l’assistència de persones gransmalaltes i malalts crònics que requereixen mesuresintegrals de suport, rehabilitació, tractament odiagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürnambulatori. L’objectiu és l’avaluació integral, larehabilitació, l’atenció continuada de mantenimenti la prevenció de crisis.Els serveis sociosanitaris de l’IAS ofereixen doshospitals de dia per a dues línies assistencials icol·lectius diferents: l’atenció de les Demències(rehabilitació cognitiva i terapèutica integral, unitatde tractament de trastorns de la conducta i unitatde diagnòstic ràpid) i l’atenció de les malaltiesneurodegeneratives (MND) i dany neurològic. Cadahospital té una capacitat de 25 places.Tenint en compte que es proposa per a cada líniauna cartera de serveis dinàmica i personalitzada, espodran atendre entre 40 i 70 usuaris a cada hospi-tal. L’accés a l’hospital de dia es farà a través de l’E-AIA de MND i Unitat de Valoració de la Memòria iDemències (UVAMID).

UNITAT DE MITJANA ESTADA

Unitat destinada a l’abordatge de complicacions,descompensacions i brots relacionats amb la pato-logia crònica de base de les tres línies assisten-cials que requereixen hospitalització de curta dura-da, tractament multidisciplinar i entorn terapèutic

adequat:● Síndromes geriàtriques● Alteracions de la conducta ● Complicacions en MND i Dany neurològic adquirit● Fase subaguda dels brots en MND

Les unitats de convalescència donen resposta a unapart dels problemes que poden presentar aquestsmalalts, episodis aguts relacionats amb cirurgia,traumatologia i patologia mèdica després de l’esta-da a una unitat d’aguts a l’hospital general. Els pro-blemes vinculats a l’evolució de la malaltia cròni-ca, origen de la discapacitat progressiva que vanpresentant aquests pacients, no tenen una respostaadequada en aquest recurs. Aquest fet porta elmalalt i la família a la utilització repetida de dife-rents dispositius, urgències, atenció primària, ambimportants conseqüències: el problema del pacientno se soluciona, sobrecàrrega i encariment del sis-tema, estrès important per a l’usuari i la família, iincrement del risc d’institucionalització precoç.

Els objectius d’aquesta Unitat són:

● Oferir un recurs adient, integral, amb respostaràpida als pacients amb patologia crònica dellarga evolució que tenen problemes relacionatsamb la seva malaltia.

● Constituir un recurs de suport a les famílies enmoments crítics i retardar al màxim la institucio-nalització definitiva.

● Garantir la continuïtat assistencial en el contextd’un abordatge transversal de la malaltia.

● Suport als professionals d’atenció primària quecontrolen l’estat de salut d’aquests pacients i als

especialistes que efectuen el seguiment de lapatologia de base.

● Disminuir l’afluència a les urgències hospitalà-ries, que són poc resolutives en aquests casos.

● Contribuir a l’eficiència del sistema

La Unitat disposarà de 40 llits, per a les tres líniesassistencials: Demències, Psicogeriatria-geriatria,MND i Dany neurològic adquirit, i l’estada mitjanade l’usuari a la Unitat és de quatre setmanes. Lespeticions poden ser efectuades per l’AtencióPrimària; els Serveis de neurologia; els Centres deSalut Mental; la Unitat d’aguts de psiquiatria i lesResidències geriàtriques.

UNITAT DE LLARGA ESTADA

Servei destinat a l’atenció continuada de personesamb malalties o processos crònics i diferentsnivells de dependència, amb diversos graus decomplexitat clínica i que no poden ser atesos al seudomicili. El centre disposarà de dues unitats de 40llits cadascuna. Una (A) destinada a geriatria i psi-cogeriatria, fonamentalment a trastorns de la con-ducta i la segona (B) atendrà a grans discapacitats,especialment dany neurològic adquirit.Inicialment, la Unitat A està ocupada pels actualsusuaris del Servei de Psicogeriatria. La Unitat Bdestina 10 llits a grans discapacitats i 30 llits esta-ran ocupats en una primera fase per pacientsactuals de Psicogeriatria. Posteriorment, ateses lescaracterístiques dels usuaris, es diferenciaran lesdues unitats de 40 llits. L’accés a les unitats de llar-ga estada és a través de la CIMSS i Institut Gutt-mann.


La Llar Residència i els recursossubstitutius a la família

Noves prestacions d’atenció bucodental gratuïtaper als més petits

La coordinadora de recursos residencials per a per-sones amb trastorn mental de l’IAS –Maria RosaGarcía– i la monitora de la Llar Residència LaMaçana del Parc Hospitalari Martí i Julià –RaquelVillacampa– han realitzat al llarg de l’any diferentsconferències per informar sobre els recursos subs-titutius a la família en l’àmbit de la salut mental.Les professionals han parlat concretament de l’ex-periència de la Llar Residència. La Llar Residència La Maçana ofereix un espai resi-dencial a persones amb trastorns mentals severs(TMS) que no disposen d’un lloc on viure ni defamiliars que se’n facin càrrec i que necessitensuport per a les activitats de la vida diària, i estàoberta les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.La llar disposa de 29 places i des dels inicis hi hallista d’espera, ja que és l’única a la província deGirona. Els usuaris reben serveis d’alimentació,neteja i bugaderia així com un programa individua-litzat de rehabilitació. Rosa García explica que “l’e-quip de professionals de la residència ha adaptat elseu horari per tal d’atendre tots els residents i lesfamílies”. A la llar es practiquen un seguit d’activi-tats que es diferencien molt entre setmana i el capde setmana. “Als professionals ens ocupa moltmés temps coordinar l’assistència mèdica i d’infer-meria amb els sectors i les àrees bàsiques de salutque disposar de serveis propis, però si en tingués-sim ja no seríem el que som ara”.

Perfil dels residentsEls usuaris de la Llar tenen una edat mitjana de 45anys; el 65,5% són homes i el 35,5% són dones;un 80% dels residents són solters i el 76% dels

usuaris tenen ingressos inferiors al salari míniminterprofessional.Pel que fa als diagnòstics, el 80% pateixen alguntipus d’esquizofrènia i un 15% trastorns afectiusgreus. Al llarg dels quatre anys de funcionament, ala Llar s’han valorat 56 persones i 49 han estatseleccionades per viure-hi. D’aquestes persones,20 ja no hi són perquè han aconseguit els objec-tius de rehabilitació proposats; 12 han accedit almón laboral protegit i han començat a cotitzar.Rosa García destaca el fet que han augmentat els

residents estabilitzats clínicament i que no han tor-nat a ingressar. “Actualment els residents menysdeteriorats ajuden els més dependents i tots elsresidents tenen clara la normativa i les conseqüèn-cies de no respectar-la, això ha fet que es dismi-nuís el clima hostil del primer any”, aclareix lacoordinadora. “En quatre anys de funcionament–afegeix García– només una vegada hem hagut derecórrer a un ingrés involuntari i la durada delsingressos hospitalaris també s’ha reduït significati-vament”.

S’amplien les prestacions d’atenció bucodental gra-tuïta en centres del sistema públic de salut per a totsels nens i nenes nascuts el 2000 o el 2001. LaGeneralitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat iConsum han signat un conveni per a la promociód’activitats per a la salut bucodental infantil. Aques-tes noves activitats assistencials es prestaran através de la xarxa pública de serveis d’atenció primà-ria. En el cas de l’IAS, conjuntament amb l’ICS, enuna primera fase cobrirà una part del Gironès i de laSelva interior. Així, s’adequaran consultes a Cassàde la Selva i a Santa Coloma de Farners.D’aquesta manera, l’assistència dental bàsica alsnens i nenes inclosos en les activitats per a la pro-moció de la salut bucodental infantil inclou:● Instruccions sanitàries en matèria de dieta i salut

bucodental, acompanyades d’ensinistrament en

higiene bucodental, per als nens i nenes i per alsadults.

● Aplicació de fluor tòpic. ● Revisió anual de l’estat de salut de la cavitat oral,

que inclourà exploració radiogràfica quan siguinecessari.

● Segelladors de fissures o fosses en dents perma-nents.

● Obturacions (empastaments) en dents perma-nents.

● Tractaments pulpars (endodòncies o tractamentsdel nervi) de les dents permanents amb lesionspulpars irreversibles que puguin ser reparades.

● Exodòncies (extraccions dentals) de dents tem-porals i permanents.

● Tartrectomies (neteges bucals) en dentició per-manent quan es detectin càlculs (tosca dental)

i/o pigmentacions extrínseques (taques dentalsexternes) en dentició permanent, que siguinincompatibles amb la salut gingival.

● Tractaments de les incisives i canines perma-nents en cas de malaltia, malformació o trauma-tisme.

D’altra banda, resten excloses les prestacions d’a-tenció bucodental següents:● Tractaments reparadors de la dentició temporal.● Tractaments de les maloclusions (males posi-

cions) dentals (ortodòncia).● Tractaments estètics.● Implants dentals.● Tractaments protètics i restauradors quan existei-

xi un tercer obligat a respondre del tractament(accidents de trànsit, escolars, esportius, etc.).

● Exodòncies (extraccions dentals) de dents sanes.


Rosa García, coordinadora de recursos residencials per a persones amb trastorn mental de l’IAS i

Raquel Villacampa, monitora de la Llar Residència La Maçana, durant una sessió informativa impartida

per les professionals a l’Associació de Familiars de Malalts Mentals de Girona i Comarques.


Dia Mundial de la Salut MentalAmb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, perprimera vegada, una comissió organitzativa, inte-grada per usuaris i professionals de tots els centresde dia de salut mental de les comarques gironinesi de la Llar Residència La Maçana, va organitzar unasèrie d’actes amb l’objectiu d’interactuar amb lasocietat per fomentar la prioritat d’atendre, enten-dre i promoure la salut mental. Els membres de lacomissió van ser contundents en afirmar que “lasalut mental és cosa de tots i en qualsevol momentla nostra vida es pot veure afectada”. Usuaris i pro-fessionals van reivindicar la prioritat d’atendre ientendre la salut mental. Sota el lema “Suma-t’hi”, els organitzadors vanconvocar els gironins el 10 d’octubre, a la plaça dela Constitució de Girona, a ser informats i a partici-par en activitats promotores de la salut mental. Elprograma d’actes va començar amb un esmorzarpopular; seguidament va tenir lloc l’acte oficiald’obertura de la Diada, presidit per l’alcaldessa deGirona –Anna Pagans–, acompanyada pel consellerdelegat de l’IAS –Lluís Franch–, el director assis-tencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions del’IAS i l’adjunta a direcció —Claudi Camps i Mar-garita de Castro—, el president del Dipsalut —Josep Marigó— i la presidenta de l’Associació deFamiliars de Malalts Mentals de Girona i Comar-ques —Maria Combalia—, entre d’altres. Els usuaris van llegir el Manifest reivindicatiu delDia Mundial de la Salut Mental amb el qual vanexpressar el seu punt de vista sobre quatre eixostemàtics al voltant de la salut mental: el futur, larelació de les persones que pateixen una malaltiamental amb els professionals, l’estigma de lamalaltia i la relació amb la família. Cap a mig matí, la plaça de la Constitució es va con-vertir en un Espai de Salut, on els presents van tenirl’ocasió de visitar els estands informatius i interve-nir en el Joc de la Salut (parades interactives ano-menades “tria”, “cuida’t”, “emociona’t”, “comuni-ca’t”, “connecta’t”, “suma-t’hi”). La celebració vaacabar amb un dinar popular al pavelló de Fontajauque va reunir usuaris, professionals i familiars. La Diada es va celebrar al carrer “amb la voluntatde crear un espai d’interactivitat amb els ciutadans,afectats o no per problemes de salut mental, i dedeixar palesa la importància de cuidar-la”, va des-tacar la comissió organitzadora.

Els usuaris llegint el Manifest reivindicatiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

La diada va superar

les expectatives de

convocatòria de la

comissió

organitzadora.

La comissió

mitxa d'usuaris i

professionals de

la salut mental.

COMISSIÓ ORGANITZADORA

Centre de Dia d’Olot: Salvador Pino, Josep Maria Granados i Montse ReixachLlar Residència La Maçana: Toni Contreras, Jordi Pagès, Jordi Lloveras i Susanna MasnouCentre de Dia de Figueres: Bernardina Pérez i Dolors MolinaCentre de Dia de Ripoll: Dominga de Gràcia, Pilar Riu i Marga BusquetsCentre de Dia de Blanes: Mercè Martínez, Àngel Moruno i Jordi MurilloCentre de Dia de Santa Coloma de Farners: Lluïsa Guiralt, Josep Andreu Baños i Rosa CorominasCentre de Dia de Platja d’Aro: Josep Manel Cortés, David Mas, Dina Àlvarez i Cristina Peinado.Centre del Gironès - Pla de l’Estany: Froilan Quatrimestre, José A. Lozano, Joaquim Cañero, Rosa Palacios i Esteban Zabaleta.Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques: Maria CombaliaAssociació de Bipolars: Conxita Illa

8 l’actual / DESEMBRE 2008Entrevista

ENTREVISTA AMB XAVIER SANLLEHÍCAP DE RECURSOS HUMANS DE L’IAS

- L’Actual: Ara ja fa un any de la seva incorporacióa l’IAS; què s’ha fet?- Xavier: S’ha tancat la convocatòria de primària,s’ha iniciat el desplegament de la convocatòria deSanta Caterina i els Serveis Centrals, s’han elabo-rat el Manual i el Pla d’Acollida, el Pla de RecursosHumans, s’ha actualitzat la normativa de Formació,s’han aprovat els Reglaments de Contractació id’Assetjament Moral, s’ha donat un importantimpuls a la docència, s’ha desenvolupat el nivell Dde la Carrera Professional dels col·lectius facultatiui d’infermeria, s’han millorat els canals de comuni-

cació interna amb els treballadors gràcies a lesnoves tecnologies (intranet, SMS, e-mail…), entred’altres qüestions.- L’Actual: Quin va ser el primer repte un cop arri-bat al càrrec?- Xavier: El primer repte important a endegar va serla possibilitat d’implantar un canal de comunicaciódirecte entre els treballadors i el Departament deRecursos Humans: el Portal del Treballador del’IAS. Actualment estem treballant plegats perquè aprincipis d’any estigui funcionant. - L’Actual: En què consisteix?

- Xavier: És una eina que permetrà al treballadortenir connexió directa amb tot allò que l’afecta rela-cionat amb el Departament de Recursos Humanscom, per exemple, la nòmina. Ara, s’envia a cadatreballador per correu postal, però la nostra inten-ció és que el mateix professional pugui consultar-la directament via Internet o intranet. És una fines-tra on-line del Departament de Recursos Humans,que funcionarà de la mateixa manera que la bancaon-line. Una pàgina única, exclusiva i amb la màxi-ma seguretat per a cada un dels treballadors del’IAS, que alhora permetrà també millorar l’organit-

“La finestreta on-line reduirà el tempsd’espera, i quasi tot es podrà fer des de casa”

Psicòleg nascut a Figueres, durant dotze anys haocupat l’alcaldia de Castelló d’Empúries i durantquatre anys ha estat conseller comarcal de l’Alt

Empordà. En deixar el càrrec, va tornar a la psicologiadel treball, el seu camp. Quan li preguntem si ambaquest currículum la seva vocació és política enssomriu i puntualitza: “no és la meva vocació, m’agradala política perquè crec que té molta relació amb la mevaprofessió, i perquè ha estat una grata experiènciatreballar per una població gran com Castellód’Empúries, desenvolupant una feina de gestió de

persones i serveis”. En l’actualitat, compagina el seucàrrec com a responsable de Recursos Humans de l’IASamb el càrrec de diputat provincial i de regidor al mateixajuntament. Casat i amb quatre fills, quan no treballa liagrada anar a pescar, llegir, escoltar música i escriure iopinar en el seu bloc personalhttp://xavisanllehi.blogspot.com. “Procuro ser bastantactiu, però el cert és que no em sobra gaire temps”. Elmes d’octubre de 2007 s’incorporà a l’IAS. Aviat Sanllehíens convenç que és un home pràctic. Ho fa ràpidament,a la primera pregunta.

9l’actual / DESEMBRE 2008Entrevista

zació del nostre Departament.- L’Actual: D’aquesta manera desapareixeran elscanals que existien fins ara?- Xavier: De cap manera, el correu electrònic, laintranet, l’atenció directe i de tu a tu continuaranfuncionant, el que guanyem els treballadors del’IAS és que s’obren noves vies de comunicació: lafinestreta on-line. Per posar un exemple, avui enca-ra hi ha tràmits que s’han de fer personalment alDepartament. Per exemple, ara, quan un treballadorha de tramitar una sol·licitud de vacances, ha depersonar-se a les nostres oficines. Estem treballantperquè aviat aquest tràmit el pugui fer via Internet,des de casa, perquè la majoria de nosaltres parlemde les vacances en família. Considerem que el cir-cuit actual està obsolet, i que a partir d’ara aquests’alleujarà. La finestreta on-line ofereix grans possi-bilitats aplicades als diferents mòduls, ja sigui for-mació, selecció, permisos..., i es reduirà el tempsd’espera, perquè quasi tot es podrà fer des de lafinestreta. - L’Actual: Per quan es preveu la seva implantació?- Xavier: La implantació serà progressiva i tots elstreballadors seran puntualment informats, assesso-rats i degudament formats. Perquè no tots tenim lesmateixes capacitats per fer servir l’ordinador, enca-ra que sí som coneixedors que la majoria de treba-lladors tenen aquestes capacitats. En un primerpas, en combinació amb el Departament de Siste-mes d’Informació, s'hi tindria accés a través de laintranet, és a dir, des de l’IAS. Però la intenció ésampliar-ho a Internet.- L’Actual: Tot són avantatges amb aquesta iniciati-va.- Xavier: És cert, a més, a nivell econòmic suposaun gran estalvi per a l’IAS. Hem de tenir en comp-te que actualment la despesa en tramesa postal,franqueig i altres ascendeix a una quantitat moltimportant. D’altra banda, pensem que la millora enl’àmbit de la comunicació interna del Departamentsignificarà un gran avenç que permetrà optimitzarel treball i la seva gestió: perquè podrem dedicarmés temps a altres temes i projectes, com ara laimplantació d’un sistema de gestió de personesbasat en competències.- L’Actual: Què vol dir?- Xavier: Aquesta és una eina de gestió de perso-nes que es fonamenta en les competències, és adir, en què cadascú tingui definit el seu perfil pro-fessional d’acord amb les seves pròpies habilitats,capacitats i coneixements. Això ens permetrà opti-mitzar molt més la cobertura de llocs de treball, laformació, el desenvolupament professional, etc.Ara consumim molt de temps en processosburocràtics i administratius. Aquesta optimitzacióde la nostra feina farà possible dedicar més tempsi aprofundir en un sistema de gestió de personesque considerem molt important tant per al treballa-dor com per a l’IAS.

- L’Actual: En què consisteix la carrera professio-nal? - Xavier: Des del Departament vam detectar que hihavia un nombre de professionals que perfectamentpodrien accedir a un nivell superior de carrera pro-fessional (el que significa una millora dels seuscurrículums professionals i una consegüent millo-ra de les seves condicions econòmiques) i que nol’havien demanat. Fins al moment, s’han enviat car-tes informatives a tota la plantilla per informarsobre aquest tema, i amb la principal finalitat d’ins-tar a sol·licitar-la a tots aquells que, per un motiu oun altre, no ho haguessin fet fins ara. En aquestpunt, el que convindrà ara és repassar aquell llistatde persones. Haig de dir que fins ara no s’ha fet

perquè en aquests moments la nostra feina diàriase centra molt en el dia a dia administratiu. - L’Actual: Quins són els objectius del Departa-ment?- Xavier: Nosaltres ens esforcem per aconseguirque la gent estigui motivada i treballi el més a gustpossible. Personalment considero que això ésimportantíssim perquè d’aquesta manera el treba-llador rendeix més i millor, i això repercuteix deforma directa en el tracte amb els usuaris. Hem detenir en compte que una de les principals missionsde l’IAS és la de donar un servei de qualitat als ciu-tadans.- L’Actual: Ja per acabar, quina és la seva valoraciód’aquest primer any a l’IAS?- Xavier: Molt positiva. L’IAS és una empresa moltgran, molt diversa i molt atractiva, a on es respiraun ambient molt cordial (somriu). Bé, resulta queés la impressió que hauria de tenir un director deRecursos Humans... i també és la meva! Com a tre-ballador, la meva opinió és aquesta: he comprovatque l’IAS, com a empresa, es caracteritza per sermolt participativa i que vetlla pel treballador. Hi haharmonia, bona sintonia, comoditat a l’hora de tre-ballar... A més, una de les coses que més m’atreiaa l’hora de començar a treballar a l’IAS, que avuidia és per a mi un gran incentiu, és, sens dubte, elcontacte amb la gent, la gestió de persones i el fetde donar un servei als ciutadans.

“Aquesta optimització de lanostra feina farà possible

dedicar més temps iaprofundir en un sistema

de gestió de persones queconsiderem molt importanttant per al treballador com

per a l’IAS.”


Programa Intern de Formació Continuada IAS 2009

La formació representa un instrument per al desenvolupament professio-nal, una protecció enfront de la desmotivació i el desgast i una font desatisfacció. La necessitat d’un fòrum interdisciplinari com ara la Comis-

sió de Formació (CF) serveix per a la valoració de propostes formatives, eldebat interdisciplinari i el seguiment obert de l’activitat formativa a l’IAS i mos-tra –com així s’ha manifestat des de la seva constitució– com no hi ha un únicprocediment d'identificació de les necessitats formatives dels nostres profes-sionals.Un valor cabdal de la formació continuada és la seva capacitat de provocarcanvis positius en qui la rep per assolir un avanç en les competències i habi-litats professionals i, per tant, un producte més adient i acomodat a les novesnecessitats professionals. Aquestes necessitats resulten clau des de la pers-pectiva d’una empresa sanitària pública tot i la dificultat d’ajustar els objectiusde l’empresa i les necessitats objectives i subjectives dels treballadors.La definició de les àrees temàtiques del programa es correspon fonamental-ment amb les àrees organitzatives i d’especialització de l’IAS, llevat d’aquellesmatèries amb un fort contingut transversal i que al programa de formació con-tinuada de 2009 prenen un especial relleu pel seu abast, per la seva diversitattemàtica o per la seva orientació transversal, es a dir, més d’un col·lectiu pro-fessional o tots els treballadors:- Portal del Treballador (formació específica per a la seva implantació)- La relació i la comunicació intercultural en la pràctica professional de la salut- Formació on-line en matèria de riscos específics per lloc de treball- Formació continuada en Suport Vital BàsicLa magnitud i la complexitat de l’IAS, basada en el coneixement i en l’exercicide moltes i variades habilitats professionals, fa necessària una participació

diversa i interdisciplinària, una planificació acurada, un procés continu de pre-visió de recursos i serveis per a assolir els objectius determinats, segons unaordre de prioritat establerta, com ara els objectius estratègics i d’organització,els recursos, el clima de transferència, les reserves internes i externes presentsen aquest entorn, l’anàlisi de tasques i l’anàlisi personal. Aquest procés per-manent d’exploració i valoració de les necessitats de tots els col·lectius i grupsprofessionals ha d’incloure també els minoritaris i els nous o emergents.La CF vetlla perquè sigui així, que les propostes presentades pels diferentsmembres i col·lectius representats parteixin d'una avaluació inicial o anàlisi dela situació que justifiqui el desenvolupament d’una determinada acció forma-tiva abans que sigui transferida per a la seva aprovació final al Comitè de Direc-ció. Sense cap mena de dubte, la definició dels objectius en formació ha d'a-nar precedida per la detecció d’aquestes necessitats com a punt de partida enles accions i models formatius: és a dir, orientat cap a l'assoliment de resul-tats. Com sempre, des de la constitució de la CF, aquest programa és el resultat dela necessitat d'identificar i de ponderar tant les necessitats sentides pels pro-fessionals (enfocament subjectiu) com les necessitats "reals" i estratègiquesde formació (enfocament objectiu). En la seva elaboració hi han participat, mit-jançant la implicació activa dels representants de formació, els membres de laCF en representació dels centres, serveis i col·lectius professionals, els coor-dinadors de cadascuna de les accions formatives i, finalment, també, elComitè de Direcció.

Gràcies a tots plegats.Comissió de Formació

FORMACIÓ

Aquest programa està actualitzat a data d’1 de desembre de 2008. Els treballadors de l’IAS disposeu d’unactualització permanent d’aquest programa (tancament de dates, modificacions, durada, definició decoordinadors, etc.) a la intranet corporativa: http://intranet/intranet/ias/comissions_comites/index.html

COMITÈ DE DIRECCIÓ / UNITAT SALUT COMUNITÀRIA

Portal del treballadorSegons les necessitats d’implantacióCoord: Xavier Sanllehí / Maribel García La relació i la comunicació intercultural en lapràctica professional de la salut Hores: 2- 1a ed.Tots els dimarts de març (horari matí:13-15h.)- 2a ed. 4 dimarts de març (horari tarda:16-18h)Coord.: Dolors Corominas

SERVEI DE PREVENCIÓFormació de BenvingudaHores: 2Coord: Rosa CarrerasFormació online: riscos específics per lloc detreballCoord.: Recursos HumansCurs incendis (teòrico-pràctic) Hores: 2Coord.: Imma RieraMesures d'actuació en cas d'emergènciesHores: 1Coord.: Imma RieraPrimers auxilisHores: 4

FORMACIÓ CONTINUADA EN RCP

Suport Vital Bàsic (SVB) + D.E.A. 5 edicions – Hores: 8- 1r quatrimestre ABS ANGLÈS. Coord.: Marta Beltran per AP- 2n quatrimestre ABS ANGLÈS. Coord.: Ruth Arnau per AP- 1r quatrimestre ABS BREDA/HOSTALRIC. Coord.: Pilar Tarradas HSC- 1r quatrimestre HSC. Coord.: Núria Boix per XSM- 2n quatrimestre XSM. Coord.: Sílvia Sanchez (Hostalric)Renovació títol SVB + D.E.A. 4 edicions – Hores: 2’51r quatrimestre / 3r quatrimestre.Coord.: Marta Betran per APSVB Coord.: Ruth Arnau per APSV Avançat PediàtricCoord.: Pilar Tarradas per HSCSuport Vital Bàsic PediàtricCoord.: Núria Boix per Sociosanitari–HSC

SUBCOMISSIÓ PERSONAL ADMINISTRATIUMecanografiaHores: 20Coord.:Tíscar FernándezAnglès sanitariHores:60Coord.: Silvia PlaTècniques de negociació de conflictes

Hores:15 – MaigCoord.: Tíscar Fernández / Anna BuilTècniques de reunióHores: 10 – Inici: 09/feb/09 Fi: 10/feb/09Coord.: Tíscar Fernández /Anna BuilLideratge i habilitats socialsHores: 20 – Inici: 07/mar/09 Fi: 11/mar/09Coord.: Maribel GarcíaTècniques d'alliberament tensionalHores: 20 – GenerCoord.: Sílvia PlaL'art de la comunicacióHores: 20 – Inici: 06/maig/09 Fi: 15/maig/09Coord.: Maribel GarcíaGestió del tempsHores: 12 – Inici: 05/maig/09 Fi: 14/maig/09Coord.: Anna BuilPreparatori convocatòries aux. administratiusHores: 40 – Inici: 22/set/09 Fi: 30/nov/09Coord.: Anna BuilOpen officeHores: 21 – MaigCoord.: Tíscar FernándezOpen office bàsicHores: 21 – Inici: 15/abril/09 Fi: 30/abril/09Presentacions eficaces Power Point Hores: 15 – Inici: 18/març/09 Fi: 01/abril/09Coord.: Anna BuilExcel - avançat Hores: 27 – Inici: 16/feb/09 Fi: 11/abril/09Coord.: Tíscar Fernández


FORMACIÓ

Radiologia per a personal no mèdicHores: 3Coord.: Pilar Tarradas / Maribel GarcíaIntroducció a la informàticaHores: 15Coord.: Tíscar Fernández

SISTEMES D'INFORMACIÓFormació GASSHores: 3Coord.: Albert BonmatíFormació SAP - vàries edicions, segons demanda Hores: 2 – Inici: 01/gener/09 Fi: 31/des/09Coord.: Albert BonmatíSAVACCoord.: Tíscar FernándezFormació OMiAP / ABS 2 edicions – Hores: 3Coord.: Tíscar FernándezRecepta electrònicaCoord.: Tíscar Fernández

HOSPITAL SANTA CATERINA (HSC)

DIRECCIÓ INFERMERIA (HSC)Sessions d'infermeria 2009Hores:1’5 – Inici: 01/gener/09 Fi: 30/nov/09Coord.: Marta Busquets / Montse ManuelSòl pèlvicHores: 6 – Inici: 17/feb/09 Fi: 19/feb/09Coord.: Dolors Casanovas /Margarita RoigTeràpies alternativesHores: 15 – Inici: 07/oct./09 Fi: 18/nov/09Comunicació assertivaHores: 12 – Inici: 21/gener/09 Fi: 11/feb/09Coord.: Francesc Moreno /Lluïsa Vilardell/ MargaritaRoigJornada d'infermeria: Tornem a parlar de les nitsHores: 7 – NovembreTaller d'embenatgesHores: 4 – 2on Semestre 2009UCIES pediàtriquesHores: 8 – Inici: 20/maig/09 Fi: 21/maig/09Jornada per a infermeria en el malalt diabèticHores: 6

DIRECCIÓ MÈDICA (HSC)II curs de radiologia toràcica3 edicions – Hores: 1- Inici: 1a ed.15/gener/09 Fi: 15/gener/09- Inici: 2a ed. 22/gener/09 Fi: 22/gener/09- Inici: 3a ed. 29/gener/09 Fi: 29/gener/09Coord.: Dr. Argelaguet/ Dr. Francesc CastañerSessions generals hospitalàries 2009 15 sessions- – Hores: 1’5Inici. 28/oct./08 Fi: 09/juny/09Coord.: Direcció mèdica

ATENCIÓ PRIMÀRIA (AP)

DIRECCIÓ MÈDICA (AP)Pendent d’inclusió al Programa

DIRECCIÓ INFERMERIA (AP)Medicació en Urgència i Situacions d’urgènciaPer Infermeria3 edicions – Hores:18- 1a ed. 12, 22, 29 gener. CAP HOSTALRIC / 13-15h.- 2a ed. 12, 19, 26 març. CAP ANGLÈS / 13-15h.- 3a ed. 14, 21, 28 maig. CAP CASSÀ / 13-15h.

Coord.: Llum Rodríguez / Cati Ferriol / Sílvia Quatrimes-treProtocol de cures Taller Pràctic de Rentat de mans per Infermeria 3 edicions – Hores: 12- 1a ed. 15 gener. CAP CASSÀ / 12-16h.- 2a ed. 29 gener. CAP ANGLÈS / 12-16h.- 3a ed. 12 febrer. CAP HOSTALRIC / 12-16h.Coord.: Llum Rodríguez / Cati Ferriol / Sílvia Quatrimes-treRevisió medicació urgències i situació d'urgèn-ciesNeteja i desinfecció de la consulta d’odontològi-caHores: 2 – Inici: 23/gener/09 Fi: 23/gener/09Coord.: Lourdes EnrichMassatge infantilTreball a la Consulta d’infermeria d’AP en Taxo-nomia Nanda6 edicions – 2n Semestre de 2009Formació bàsica per a auxiliars sobre deteriora-ment funcional i cognitiuHores: 14 – abril ( dos divendres) 8-15hCoord.: Llum Rodríguez / Cati Ferriol / Sílvia Quatrimes-treCurs Bàsic de Capacitació Pedagògica per aTutors de Practica Clínica Hores:16- 21 i 28 maig. / 4 i 11 de juny. CAP HOSTALRIC.12-16h- 12,19 i 26 març/ 2 abril. CAP CASSÀ. - 23 i 30 abril / 7 i 14 maig. CAP ANGLÈSCoord.: Llum Rodríguez / Cati Ferriol / Sílvia Quatrimes-tre

SERVEIS GENERALSManipulació d'aliments i actualització del Ser-vei d'Alimentació 3 edicions – Hores: 7Risc microbiològics a les cuines i als menjadorscol·lectius 3 edicions – Hores: 2Actualització en tècniques neteja hospitalària 2 edicions – Hores: 7

XARXA DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS(XSMA)

DIRECCIÓ MÈDICA (XSMA)Dimecres docents 10 edicions – Hores: 20 – De gener a desembre2009Coord.: Jordi CidActualitzacions a l’esquizofrèniaHores: 24 – 3r Trimestre de 2009Coord.: Dr. Lago RoblesIntervencions congnitivo-conductual a la psicosiHores: 40 – 2n Trimestre de 2009Coord.: Jordi CidIntervencions grupals "concepció operativagrups"Hores: 20 – 4t Trimestre de 2009Coord.: Jordi CidTaller sobre psicomotricitatHores: 20 – 3r Trimestre de 2009Coord.: Comissió de Rehabilitació XSMTaller sobre el trastorn per al dèficit d'atencióHores: 20Coord.: Neus MartorellIntervencions comunitàries i socials en la infàn-cia i adolescència

Hores: 20 – 4t Trimestres de 2009Coord.: Neus MartorellTrastorn per l'ús de substàncies i trastorns men-tals concomitantsHores: 20Coord.: Dolors Bosch / Eva MassóVincle i representacions mentals de l'experiènciarelacionalHores: 20 – Inici: 22/gener/09 Fi: 20/feb/09Coord.: Neus MartorellAvaluació i diagnòstic dels trastorns relacionatsamb el consum de cocaïna: TLP, TAP i TDAHHores: 14Coord.: Dolors Bosch / Eva Massó

DIRECCIÓ INFERMERIAAtenció al pacient amb conducta violenta 2 edicions – Hores:13- 1a ed. abril / maig- 2a ed. oct / novCoord.: Íngrid Thelen / Roser ViñasModel d'intervenció d'infermeriaHores: 42 – Inici: 04/març/09 Fi:16/abril/09Coord.: Margarita de Castro / Lluís MuñozNous abordatges d'infermeria en els TLP (tras-torns límit personalitat) 2 edicions – Hores: 24- 1a ed. Inici: 17/abril/09 Fi: 15/maig/09- 2a ed. Inici: 02/oct./09 Fi: 23/oct./09Coord.: Rocío Ordoñez / Lourdes MárquezReducció física del pacient agitat 3 edicions – Hores: 5- 1a ed. 3r Trimestre- 2a ed. octubre/novembre- 3a ed. octubre/novembreCoord.: Jordi Font / María CanoTeràpies naturals aplicades en Salut Mental (Ini-ciació a la reflexologia podal)Hores: 25 – 3r TrimestreCoord.: Jordi Font / María CanoAtenció integral a persones amb demència 2 edicions – Hores: 24 – 1r. Trimestre de 2009Coord.: Núria Boix / Imma EspejoActualització en cures pal·liatives 2 edicions – Hores: 20 – 2n.Trimestre de 2009Coord.: Núria Boix / Imma EspejoAtenció i comunicació en centres sociosanitaris.Interacció professional usuari - família 2 edicions – Hores: 24 – octubre/novembre de 2009Coord.: Núria Boix / Imma Espejo

UNITAT DE RECERCA (UR)I Curs d’introducció a l’estadística de la recer-ca clínicaHores: 24 – 2n.Quatrimestre de 2009Coord.: Josep GarreSeminari sobre tècniques de presentació deresultats: comunicacions orals i pòstersHores: 12 – 1r. Trimestre de 2009Coord.: Josep Garre

ALTRES ACCIONS FORMATIVES PENDENTS DE VALORACIÓ

Comitè d'Ètica d'Investigació clínica (CEA)Metodologia d’anàlisi de casosHores: 7LudopatiesIntroducció a l'entrevista motivacionalHores: 10 – Inici: 01/març/09Coord.: Mercè Soms

12Notíciesl’actual / DESEMBRE 2008

El Servei de Ginecologia i Obstetrícia del’Hospital Santa Caterina, referent estatalDe tots és coneguda la bona imatge que no nomésa Catalunya, sinó a la resta de l’Estat, té el Serveide Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital SantaCaterina. De la mà del cap del servei, Joan Melèn-dez, i gràcies a un bon equip de professionals, elsgironins s’han convertit en tot un referent delmodel actual d’assistència al part. Amb aquesta carta de presentació, resulta lògicque els responsables del servei sovint siguin con-vidats a participar en jornades arreu de l’Estat per-què expliquin la seva experiència i comparteixinels seus coneixements. Les darreres, Prades,Madrid i Toledo. L’experiència de Prades va sorgir arran d’unainvitació del Departament de Salut per participarjuntament amb ells a la Jornada salut sexual ireproductiva, organitzada per la Direcció Generalde Planificació i Avaluació del Departament Saluti el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la

Sida de Catalunya. Joan Melèndez hi va partici-par amb la ponència Experiència d’adaptació ales noves realitats en atenció maternoinfantil,salut sexual i reproductiva, un recorregut pelsnous reptes assistencials, entre ells el part natu-ral, el cribratge de càncer de coll uterí i l’as-sistència a l’ASSIR. El 23 de setembre, Joan Melèndez i Alícia Ferrer,llevadora, en nom del Servei de Ginecologia i Obs-tetrícia, van ser els únics professionals d’hospitalscatalans convidats a participar en la Jornada deseguimiento de la estrategia de atención al partonormal en el sistema nacional de salud, organitza-da pel Ministeri de Sanitat i Consum, i que va tenirlloc a Madrid, a la seu del Ministeri. La comitivagironina va participar en una taula rodona de bonespràctiques, en què es van analitzar experiènciesreconegudes que han destacat per les pràctiquesclíniques basades en l’evidència, el respecte al

protagonisme de les dones i la formació de pro-fessionals, amb l’exposició de l’evolució delprocés i les lliçons apreses, amb l’objectiu defacilitar la transferència a altres hospitals o comu-nitats autònomes.Més recentment, en concret el passat mes denovembre, Melèndez va participar a la Jornada decalidad en el parto normal, a Toledo, una trobada,com va definir Juan Blas Quílez, director generald’Atenció Sanitària del Servei de Salud de Caste-lla-la Manxa (SESCAM), “l’objectiu essencial dela qual ha estat assegurar una atenció sanitàriad’excel·lència més personalitzada”. D’altra banda,el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’HospitalSanta Caterina, segons informa el seu cap, tambéha estat convidat a participar en un estudi sobre Eluso apropiado de cesáreas, un projecte d’investi-gació que dirigeix l’Hospital Universitari de Fuen-labrada.

Rosa Carreras va presentar el Programa de

Prevenció del càncer de cèrvix.

CONGRESSOS I JORNADES

El Servei d’Urgències de l’Hospital SantaCaterina informa sobre la relació clima isalut en unes jornadesEl Servei d’Urgències de l’Hospital Santa Caterinava donar continuïtat al cicle de trobades anuals delservei amb la jornada Clima i salut, un fòrum pro-fessional que va tenir lloc el 14 d’octubre a la salad’actes del centre i que va aplegar professionals del’àmbit de l’atenció primària i hospitalària. Durantla jornada es va parlar de com afectaria, en un futur,el canvi climàtic en els perfils dels pacients i en lesmalalties que pateixen. En aquest sentit, el cap delServei d’Urgències de l’hospital i coordinador de lajornada –Jaume Heredia– va expressar-se en ter-

mes de poca afectació, tot i que va assenyalar ladisminució de pacients amb grip a causa delshiverns menys freds dels últims anys. Pel que fa ala calor, el doctor Heredia va recordar que l’aug-ment de temperatures influeix en un increment delscasos de cop de calor.La jornada, presentada pel director d’Atenció a l’U-suari i Admissions de l’IAS –Albert Nogué–, vatenir com a acte central una taula rodona en la quees van tractar diferents temes. D’una banda, la met-gessa de família de l’ABS de Cassà de la Selva –la

doctora S. Vargas– va oferir una ponència sobre elperfil del pacient a l’atenció primària segons l’es-tacionalitat; el metge adjunt del Servei d’Urgènciesde l’Hospital Santa Caterina – J. Puente– va realit-zar una exposició sobre l’actualització del pacientamb lesions per congelació i, per últim, la metges-sa adjunta del Servei d’Urgències del centre –A.Coquard– va dirigir la taula rodona cap a l’actualit-zació del pacient amb cop de calor. El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó va ser el con-vidat a realitzar la cloenda.

Vacunes preventives del càncer de cèrvixper a treballadores i filles de treballadors/esEl Servei de Prevenció de l’IAS ha comunicat, en elmarc de la campanya de Prevenció del càncer decèrvix adreçada a treballadores i filles de treballa-dors/es, que ja té disponibles les dues vacunes queexisteixen en el mercat (Cervarix, Gardasil). Les per-sones interessades poden adreçar-se al Servei dePrevenció, on se’ls informarà del circuit establert pera l’adquisició i administració de la vacuna.D’altra banda, dins el marc d’activitats de promoció dela salut que desenvolupa el Servei de Prevenció, es vaorganitzar una sessió sobre la prevenció del càncer decèrvix. L’acte es va celebrar el 5 de novembre a la salad’actes de l’Hospital Santa Caterina. L’objectiu de la

sessió va ser facilitar als treballadors informació iassessorament sobre l’epidemiologia del virus delpapil·loma humà (VPH) i la seva relació amb el càncerde cèrvix, i alhora conèixer i valorar el nou repte quesuposa la vacunació contra el VPH. La sessió vacomptar amb la presentació del Programa de Preven-ció del càncer de cèrvix, a càrrec de Rosa Carreras,responsable del Servei de Prevenció, i les ponènciesEpidemiologia del VPH i la seva relació amb el càncerde cèrvix, a càrrec del doctor Joan Melèndez, cap delServei de Ginecologia i Obstetrícia, i Vacunació contrael VPH. Un nou repte, a càrrec del doctor FrancescBastida, cap del Servei de Pediatria.

13Notícies

l’actual / DESEMBRE 2008

CONGRESSOS I JORNADES

El maltractament a la gent gran va centrar la jornada organitzada per l’IAS amb motiudel Dia Mundial de l’Alzheimer Sota el lema “Alzheimer 2008. El maltractament enla gent gran: un problema social i de salut”, es vacelebrar el 19 de setembre, a la sala d’actes del’Hospital de Santa Caterina, la jornada coorganit-zada per la Unitat de Valoració de la Memòria iDemències (UVAMID) de l’IAS i els departamentsde Salut i d’Acció Social i Ciutadania de la Genera-litat de Catalunya. L’objectiu de la jornada va serinformar de les perspectives, atenció i disposicionslegals que existeixen a l’actualitat sobre el maltrac-tament a la gent gran i, a més, posar de manifestque la malaltia d’Alzheimer, per les seves carac-terístiques, és un factor de risc per al maltracta-ment a les persones que la pateixen. La presentacióde l’acte va anar a càrrec de la directora del PlaDirector Sociosanitari del Departament de Salut–Carme Caja–, el president de l’IAS –TomàsSobrequés– i el conseller delegat de l’IAS –LluísFranch. Josep Garre –epidemiòleg de la Unitat de Recercade l’IAS– va aportar algunes xifres arran de l’estudirealitzat a l’ABS d’Anglès sobre l’envelliment i lafragilitat de les persones de 75 i més anys a càrrecd’un equip multidisciplinari de professionals del’IAS i de la UdG. Segons va informar l’epidemiò-leg, una de cada quatre persones més gran de 74anys resident a una zona rural s’identifica com apossible víctima de maltractament, i això conver-teix aquest fenomen en un veritable problema deviolència domèstica amb la privació de dretshumans fonamentals i grans repercussions cap a la

víctima. Garre va presentar les dades de l’estudi enel marc de la taula rodona sobre el Maltractament ala gent gran en la que van participar diferentsexperts en el tema: el director assistencial del’Hospital Comarcal Sant Antoni Abad de Vilanova ila Geltrú –Antoni Yuste–, el cap de Servei de Geria-tria de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitàriade Barcelona –Anton Maria Cervera– i el presidentde la Societat Catalanobalear de Geriatria i Geron-tologia –Salvador Altimir. La jornada també va acollir la conferència Protocold’actuació contra el maltractament a les personesgrans, a càrrec del magistrat de l’Audiència Provin-cial de Girona i portaveu de la Comissió de Violèn-cia de Gènere i altres protocols de la demarcació de

Girona –Carles Cruz. També es va celebrar unasegona taula rodona, sota el títol El maltractamenta les persones amb malaltia d’Alzheimer, en la quevan intervenir la metgessa especialista en medici-na familiar i comunitària Maria del Carme Cabezas,la coordinadora assistencial de l’Hospital Sociosa-nitari de Lloret de Mar –Roser Llambí–, l’advocatCarles McCragh i el neuròleg i coordinador de laUVAMID –Secundí López-Pousa. Van actuar com amoderadors l’assessor del Pla Director Sociosani-tari del Departament de Salut –Miquel Aguilar– i lapresidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya–Eulàlia Cucurella. La consellera d’Acció Social i Ciutadania –CarmeCapdevila– va cloure la jornada.

L’IAS coorganitza la VI Reunió de la SEMTSI a GironaSota el lema “Malalties tropicals oblidades”, l’IAScoorganitzarà la VI Reunió de la SEMTSI (SocietatEspanyola de Medicina Tropical i Salut Internacio-nal), que se celebrarà al Centre Cultural La Mercède Girona els dies 24 i 25 d’abril de 2009. Aquesta reunió, que s’organitza bianualment endiferents capitals de l’Estat espanyol, congrega elsmillors professionals de la salut en l’àmbit de lesmalalties tropicals i importades en una jornadacientífica de caràcter nacional. L’any 2007, en elmarc de la V reunió de la societat científica cele-brada a Oviedo, els professionals de la Unitat deSalut Internacional i Medicina Tropical de l’IAS vanpresentar la candidatura de Girona per celebrar lapropera trobada. La Unitat de Salut Internacional iMedicina Tropical és el centre de referència per aldiagnòstic i tractament de les malalties importadesa les comarques de Girona. El comitè organitzador de la jornada està format perprofessionals de l’Hospital Santa Caterina: el doc-

tor Joan Colomer i la doctora Cris-tina Soler, cap i adjunta del Serveide Medicina Interna; el doctorRamon Dalmau, cap de la Unitatde Salut Internacional; el doctorDaniel Castillo, adjunt al Servei dePediatria; la doctora Maria Mallart,adjunta al Servei d’Urgències; i ladoctora Marisa Urcola, cap deLaboratori. També en formen partel doctor Miquel Carreras, directord’Atenció Primària i Especialitzadade l’IAS i el doctor Albert Nogué,director d’Atenció a l’Usuari iAdmissions i adjunt a gerència.S’entén per malalties oblidades –segons informa ladoctora Soler, presidenta del comitè organitzador icientífic– una llista de 13 patologies entre les qualses troben els paràsits intestinals, l’esquistosomosi,la malaltia de Chagas, l’úlcera de Buruli, les filario-

sis limfàtiques i l’oncocercosi, quecausen malaltia i mort a més demig milió de persones l’any enpaïsos en vies de desenvolupa-ment. Soler destaca en la presen-tació del programa que en elsúltims 25 anys només un 1% delsmedicaments desenvolupats en elmón es destinen al tractament d’a-questes malalties i per aquestmotiu la doctora subratlla lanecessitat d’una major implicacióper part dels fons internacionals,de la indústria farmacèutica i dels

governs dels països rics en la seva detecció precoçi control. La jornada s’organitza de fet per poderavançar en aquests camps des de l’àmbit assisten-cial.Per a més informació i inscripcions podeu consul-tar el web oficial de la jornada: www.semtsi.es

Instants de la taula

rodona “El

maltractament a

les persones amb

malaltia

d’Alzheimer”.

El ritme és frenètic a la sala d’admissions del Ser-vei de Diagnòstic per la Imatge i on habitualment esdesenvolupa la feina de les auxiliars administrati-ves, les primeres que, via telèfon o de manera pre-sencial, atenen els usuaris que es personen a lafinestreta i que busquen una resposta o aclariment.Cadascuna de les professionals té una funció dife-rent, però totes coneixen a la perfecció què fan lescompanyes. La Cristina, la Irene, la Regina i l’Àn-gels seran les que, agenda en mà i ulls fixos a l’or-dinador, comprovaran, i seguiran minut a minut,

que el nombre incessant d’usuaris es dirigeixi capa la sala pertinent, on es durà a terme la prova enqüestió. L’activitat és constant, i elles no perden eltemps. Alhora, el telèfon no deixa de sonar, “ésnormal a aquesta hora”, relata la Cristina, “són les8.15 h”. I quan no sona, elles no deixen de fer tru-cades, perquè es donen citacions via telèfon, i per-què també es recorda als usuaris el dia i hora enquè s’han de personar a la unitat. Hi ha coordinaciói rapidesa, queda poc temps perquè es perdi però,no obstant, l’ambient és cordial, serè. Saben el que

han de fer i d’aquesta manera treballen amb efecti-vitat. Aquí reben no només els usuaris de planta,urgències, consultes externes i Atenció Primària del’IAS, sinó també els que vénen d’altres centres, jasigui de l’Institut Català de la Salut (ICS) o l’Insti-tut Català d’Oncologia (ICO), a fer-se una provaaquí. Tot està controlat. “Quantes persones treba-lleu en aquest departament?”, pregunto. “Somquatre al matí i una persona a la tarda. Bé, de fetsom dues a la tarda, perquè sempre dobla una denosaltres”, em respon la Regina, la segona més

El reportatge de l’Actual, aprofitant la bonanova de la posada en marxa de la Unitat deRessonància Magnètica dins el Servei deDiagnosi per la Imatge, està centrat en mirarmés enllà de les magnífiques xifres iresultats que avalen la feina diària d’aquestservei de l’IAS, per aturar-nos en comprovarcom l’èxit d’aquesta unitat rau en tots icadascuna de les persones que a diariposen el millor d’ells pel bé de l’usuari. Hopodíem imaginar, suposem que aquest seràel sentiment general però, el fet de podercomprovar-ho personalment ha estat, per a

la redacció de l’Actual, una grataexperiència. El servei dóna cobertura a tot elque engloba Radiologia convencional dePlanta, Urgències i Quiròfan de l’hospitaldurant els 365 dies de l’any. Així mateix,dóna assistència al quiròfan sempre que sónreclamats per fer exploracions ambradioscòpia, així com també a aquellessol•licituds que venen derivades d’altrescentres de Girona i província. Per donar unservei de qualitat i una cobertura global, a launitat treballen diferents grups deprofessionals especialitzats en cada àrea.

La doctora Nadia Viejo visionant diferents exploracions d’un pacient.

14gReportatge


Sense baixar el ritme

antiga a la unitat, amb nou anys treballant a la casa.“L’auxiliar més antiga és la Sílvia, amb tretze anys”,afegeix l’Àngels. Estic a punt de marxar quan arribal’Oriol Duch, director d’Admissions. Ve a reunir-seamb la Regina per fer ajusts d’agenda, per tal d’a-gilitzar la programació. Amb un total de deu agen-des, no sembla feina fàcil que tot quadri. No hosembla, però ells s’encarreguen que sí ho faci. Coincideixo també amb en Joan Albanell, cap delServei, que ve a revisar (ho fa a diari) el plec depeticions per fer proves al Servei. Es tracta desol•licituds d’exploracions que els metges enviena Admissions perquè des d’aquí es programin totesles proves. Les repassa una a una, amb certa cele-ritat però amb molta atenció. En més d’una ocasióles modificarà, no sense un raonament implacableque potser espanta, però no falla. És plenamentconscient que no pot fallar. “La nostra feina con-sisteix en supervisar les sol•licituds per prioritzar-les segons la patologia i per comprovar que laprova que es demana està justificada”, diu seriosa-ment, sense aixecar la vista de l’espectacular plecde sol•licituds. “M’encanta aquest hospital, hi ha

tanta llum!”, afegeix. Sou afortunats per disposard’aquesta llum, penso, mentre el deixo treballar iem dirigeixo a la sala d’informes. La sala d’informes és una sala gran, silenciosa, onhi treballen els radiòlegs. Aquí informen i revisenles proves realitzades. A més a més, és el lloc ones celebren els comitès i les sessions. Allà conecla Nadia, sevillana arrelada a Girona des de fa 15anys. Va venir a fer el metge intern resident (MIR)al Trueta i es va quedar a viure i treballar aquí.Després de 10 anys al CAP Güell, va arribar alSanta Caterina. “Tots tenim una agenda diferentcada dia: mamografies, ecografies, telemando,TAC, ressonància..., a excepció de les radiografies

convencionals, que no tenen agenda i que entretots informem. Val a dir que les condicions en quètreballem aquí són òptimes”, prossegueix la Nadia,“perquè, per exemple, podem visionar totes lesexploracions d’un pacient a la vegada, amb unamena d’arxiu que es remunta l’any 2004, la preci-sió i actualització són tota una garantia”. A la sala hi coincidiran en algun moment de la jor-nada un total de nou metges radiòlegs: Amb la cita-da doctora Nadia Viejo, la Joana Ferrer, i l’AnnaPérez de Tudela; i els doctors Carles Nadal, MarcArgelaguet, Francesc Castañer, Joan Carles Vilano-va, Joaquim Barceló, i el mateix Joan Albanell. Enrealitat, ocupen 8, de places, perquè els doctorsVilanova i Barceló actualment fan mitja jornada.Cada dia, el Servei de Radiologia interactua amb eldiferents serveis, mitjançant sessions i comitès,fins arribar a un total de 12. En els comitès, jasiguin de mama, colon o pulmó, els professionalses reuneixen per presentar els casos clínics i esta-blir les pautes a seguir en els diferents casos aresoldre. Les sessions serveixen, a més de perestudiar i valorar els diferents casos, perquè tots

15gReportatge


2

3

1

4

“Hi ha coordinació irapidesa, queda poc temps

perquè es perdi però, noobstant, l’ambient és cordial,

serè.”

La Irene Feria i la Cristina Pulido, auxiliars administratives.

L’Àngels Herencia, auxiliar administrativa.

A l’esquerra, els doctors Marc Argelaguet, Joan Carles Vilanova i Joan Albanell. A la

dreta, la Rosa Iglesias, supervisora del ServeiL’Oriol Duch i la Regina Vila, fent ajusts a l’agenda.

16gReportatge


els professionals es mantinguin al dia.“El nostre hospital és el referent de la província pelque fa referència a les biòpsies per estereotàxia i elcribratge de mama. L’any 1998 es va iniciar a Giro-na un Programa de cribratge de càncer de mama.Aquest programa està gestionat per un aplicatiuinformàtic elaborat per tres radiòlegs del SantaCaterina: el doctor Castañer, la doctora Ferrer i jomateix, juntament amb el doctor Clemente del Ser-vei de Medicina Interna. Avui en dia, continuavigent”, m’explicarà Albanell, professional ambmés de vint anys a la casa i la mateixa il•lusió queel primer dia. Només cal sentir-lo parlar i veurecom contagia a tots els companys amb el seu entu-siasme. Potser aquí rau l’èxit d’un equip de profes-sionals que treballen amb un mateix objectiu:donar el millor de cadascú a l’usuari. Col•laborantentre ells, preguntant-se el dubtes, uns dubtes quetant poden arribar des de planta, com d’Urgències,com de Consultes externes. Durant l’estona quem’hi estic a la sala (un dels dos centres neuràlgicsdel servei, juntament amb Admissions), serannombrosos els professionals d’altres unitats que

arribaran al Servei per contrastar opinions. Perquèaquí, els especialistes comparteixen tant la sevaexperiència com el respecte mutu. En Joan emdóna més raons: “El secret de l’èxit, de les bonesxifres, del bon ambient i de la complicitat entre totsrau en el companyerisme, i no només l’existent enaquesta unitat, en què un total de 37 persones tre-ballem plegats i aportem el millor de nosaltres lesvint-i-quatre hores al dia, sinó també gràcies a labona relació que hi ha amb la resta de companysde l’hospital: des dels metges, els d’informàtica,els d’infermeria, fins als que treballen a la cuina...

Entre tots ho fan possible.”M’interessa saber quin criteri es segueix a l’horad’establir prioritats, amb un volum de feina tangran: “Els pacients de l’ICO són tractats d’unaforma prioritària i específica. Tots nosaltres estemmolt conscienciats amb el tema, vull dir que quanarriba una sol•licitud urgent d’un pacient, ja siguide l’ICO o no, sempre se li troba un moment perfer-la. Sovint ha passat que teníem l’agenda plena,tot programat, però si cal ens quedem més estonaperquè a aquesta persona se li facin les proves quesiguin necessàries. Tothom està molt implicat enaquest sentit”, diu en Joan, amb convicció. “Sobreles biòpsies”, afegeix el doctor Argelaguet, “a mésde les destinades a la detecció del càncer demama, es fan també les biòpsies de pròstata.Aquestes, des de fa 10 anys, es fan de formaambulatòria, és a dir, els usuaris venen, es fan laprova, i marxen cap a casa. No es queden i aquestmètode afavoreix la comoditat per al pacient, l’es-talvi de temps i el conseqüent estalvi econòmic. Amés, el quiròfan es pot fer servir per altres efectes”,conclou.

“Nombrosos elsprofessionals d’altres

unitats arribaran al Serveiper contrastar opinions.Aquí, els especialistes

comparteixen tant la sevaexperiència com el

respecte mutu.”

6

7

5

8A la sala d’informes, els radiòlegs informen i revisen les proves

realitzades.

L’equip de radiòlegs de la Unitat de Diagnòstic per la Imatge.

El doctor Francesc Castañer i les tècniques de mamografies Eva Alabert i Jordina Benito

atenen a una pacient a qui acaben de practicar una biòpsia de mama per guia estereotàxica.

L’Emiliano Paván, tècnic de raigs, visualitza una prova que

acaba de fer.

17gReportatge


A la unitat, hi ha tres sales de radiologia conven-cional. En una d’elles, em rep l’Emiliano, un tècnicde raigs argentí que ens explica, al temps que rea-litza una prova a un usuari, en què consisteix laseva feina. No sembla ni molt menys que faci pocsmesos que treballa al servei. Tampoc perd eltemps, aquesta manera de treballar la veuré al llargdel matí més d’un cop. Rapidesa, eficiència i ama-bilitat. Amb una mitjana que pot arribar als trentausuaris al dia, s’entén que vagin per feina. “Lameva tasca se centra a realitzar la prova i posterior-ment revisar que surti bé. Un cop revisada, l’envioal PACS, nom amb què es coneix el banc d’imat-ges”. El que s’agraeix és que no perdi ni unmoment l’actitud amable. L’Eva és una tècnica de l’àrea de mamografies. Alvell Santa Caterina ja hi treballava, encara que “allàfeia radiografia convencional. Però aquí hi ha moltamés feina”, em comenta, amb un somriure. M’ex-plica que s’encarrega de fer mamografies del Pro-grama de cribratge de mama i les proves comple-mentàries que del mateix se’n deriven. Segonsm’explicarà més tard la Rosa Iglesias, supervisora

del servei, “hi ha un comitè de mama que es reu-neix cada setmana i que s’encarrega de discutir elscasos i decidir el tractament a seguir en cada und’ells. Aquest comitè, que aquest any compleix 10anys i que està dirigit pel doctor Castañer des delsseus inicis, està format per oncòlegs, radioterapeu-tes, patòlegs, ginecòlegs i radiòlegs.”La Mercè té 52 anys i ha vingut perquè se li ha pro-gramat una biòpsia de la mama dreta per guia este-reotàxica. És una prova delicada que, encara que nodura un temps excessiu i sempre es realitza prèviaanestèsia, suposa una notable incomoditat per a lausuària. “No fa més mal que una mamografia”, emdiu, “a més, el doctor Castañer m’ha punxat amb

delicadesa”, afegeix. A part de les capacitats tècni-ques del professional que atén l’usuària, per l’èxitde la prova és molt important el recolzament psi-cològic i moral vers l’usuària. M’ho dirà la Rosa, iho constataré tot observant el comportament ambla pacient tant de l’Eva com de la Jordina. “Mercè”,intervé l’Eva dirigint-se a la usuària, “recorda que ala carta que t’ha fet el doctor s’especifica quinaprova se t’ha fet. En el cas que tinguessis qualse-vol problema has d’anar al CAP. Et trucarem d’aquía una setmana o deu dies”. Segons comprovarésegons més tard, la prova queda registrada i s’en-via immediatament al PACS, perquè al momentpugui ser revisada pels experts radiòlegs.A la sala contigua em trobo la Jordina, que tambéés tècnica de mama. “Tenim una mamografia cada7 minuts, és un pèl just”, em diu, amb amabilitat,però sense distreure’s, perquè ha hagut de dema-nar a la Isabel, d’Hostalric, si li feia res que unaperiodista fes fotos i observés in situ la realitzacióde la prova i, és clar, sap que ha perdut temps. “Eltemps és molt preuat en aquesta unitat”, anoto a lallibreta, mentre sento com la Jordina li explica a la

“A part de les capacitatstècniques del professional

que atén l’usuària, per l’èxitde la prova és molt

important el recolzamentpsicològic i moral”

10

11

9

12

La Jordina informa a la usuària sobre el procés de realització

d’una mamografia.

La Jordina a

punt per fer la

mamografia a

l’usuària.

La Tatiana, a la sala de radiologia convencional destinada a

urgències.

En Miquel Maeso, portalliteres del Servei d’Urgències i la Tatiana de Carulla, tècnica de raigs,

disposen al pacient per a la prova.

18gReportatge


Isabel la necessitat d’omplir el qüestionari habitual.Sembla que ambdues dones es coneguin de tota lavida, penso. I tant que es coneixen: són dones. “Famal, Isabel?”. “No, no fa mal... per sort trigues afer-ho el temps just perquè no me’n faci!”. La pròxima visita és a la sala de Radiologia con-vencional d’urgències. Coincideixo amb la Tatiana,tècnica de raigs, qui m’explica que la prioritat enaquest tipus de casos és fer la prova amb rapidesa,perquè les persones que arriben a la unitat presen-ten, en molts casos, una gravetat que els obliga ano errar en la seva pràctica. Les urgències no tenenla hora concertada, ni són exploracions programa-des: poden arribar en qualsevol moment. “S’han defer bé, i s’han de fer a la primera”, afirma, de mane-ra rotunda. Aquesta sala funciona les 24 hores aldia els 365 dies de l’any. La meva següent visita càmera en mà em durà aconèixer en Julià i en Platón. Ambdós són diplo-mats en Infermeria, i ambdós s’encarreguen de l’à-rea de TAC, els Telemandos i la radiologia digesti-va, urològica i intervencionista, tant els que arribendel mateix hospital com els que vénen derivats.

Així mateix, s’encarreguen del control i supervisiódels pacients de planta que s’esperen per fer unaprova. “Ara atendrem en Pepe, pacient de plantaque presenta un dolor abdominal fort. Se li farà unTAC”, m’explica en Julià. “En tot moment”, afe-geix, “s’informa l’usuari sobre els passos a seguirde la prova que se li farà”. És totalment cert, ho hevist en cada àrea, cada acció que realitza el profes-sional ve acompanyada per la seva corresponentexplicació a l’usuari, “de manera que aquest sap entot moment què estem fent”, conclou. Un cop rea-litzada la prova, els hi costarà dir-m’ho, però al finalm’assabentaré que tant ell com en Platón fa més devint anys que treballen a l’IAS. “Sí, nosaltres hi

érem a l’època que les plaques es rebel•laven amblíquid...”, diu amb certa nostàlgia en Platón,“però”, afegeix de seguida en Julià, “al fi i al cap,el que queden són les persones. I crec que el ques’ha de cuidar és aquesta relació amb el pacient, eltu a tu. Els avenços tecnològics són molt positius,però no ens han de fer oblidar del tracte personal.Perquè nosaltres no atenem a clients, sinó a perso-nes.” Amb ells s’hi mostrarà totalment d’acord enJordi, un dels dos portalliteres de la Unitat junta-ment amb en Sana Kane: “i el fet de tenir més feinaara, amb la posada en marxa de la nova unitat, noens ha de limitar en aquest sentit, perquè les per-sones són el més important.” Marxem del Servei de Diagnòstic per la Imatge,amb ganes de tornar-lo a visitar en una properaocasió, per realitzar un tema més extens sobre lanova ressonància magnètica, encuriosits per conèi-xer tots els detalls de com treballa l’equip de pro-fessionals de primer nivell amb tecnologia dedarrera generació..., però això serà en un altrereportatge! Avui, ens quedem amb la satisfacciógeneral i el bon ambient que es respira a la unitat.

“Els avenços tecnològicssón molt positius, però noens han de fer oblidar eltracte personal. Perquènosaltres no atenem a

clients, sinó a persones.”

14

15

13

16En Josep Julià informa al pacient sobre el procediment a seguir

en la prova del TAC.

En Platón Buenaventura posa una via a la pacient, abans de dur a

terme la prova de telemando.

La Sandra Duran, infermera, i la Marina Ruiz, tècnic de raigs, realitzant una ressonància

magnètica.

El doctor Joan Carles Vilanova i la doctora Anna Pérez de

Tudela estudiant un cas.

19Notícies


COOPERACIÓ

Primera jornada d’experiències en cooperació de l’IAS La comissió de sensibilització de la línia 17 del’IAS va celebrar el 27 de setembre la primera jor-nada sobre experiències en cooperació dels treba-lladors de l’organització, una trobada que va tenirlloc a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina.La jornada, que va ser presentada pel consellerdelegat de l’IAS –Lluís Franch–, es va iniciar ambla intervenció d’Alícia Ferrer, Maria Massa i Adeli-na Prat –membres de l’equip de Ginecologia iObstetrícia de l’Hospital Santa Caterina–, que vanexplicar la seva experiència a les Maternitats deCasamance (Senegal); seguidament va exposarSana Kane, portalliteres del Servei de Diagnòsticper la Imatge, que va informar de la cooperaciósanitària a Sitacourou, el poble senegalès d’onSana Kane és fill. En tercer lloc, Ramon Dalmau–cap de la Unitat de Salut Internacional de l’IAS–va intervenir aportant la seva experiència en for-mació als equips d’infermeria en l’assistènciaprimària, també al Senegal. La jornada va conti-nuar amb els testimonis de Francesc Bastida –capde Pediatria de l’Hospital Santa Caterina–, que vaparlar de la seva vivència en l’àmbit de la coope-ració també en territori africà (Senegal), i deMiquel Carreras –director assistencial d’AtencióPrimària i Especialitzada de l’IAS–, que va exposarel treball realitzat en un centre de salut de MariaGay, a Bata (Guinea Equatorial). També hi van intervenir Estel Roig –optometristade l’Hospital Santa Caterina i vicepresidenta d’Òp-tics pel Món–, que va presentar els projectes decooperació que des d’aquesta ONG s’estan duenta terme actualment en l’àmbit de la salut visual aGuinea Equatorial i Nicaragua, i Pilar Parra –infer-mera de l’Hospital de Dia de l’Hospital Santa Cate-rina–, que va centrar la seva conferència en el

paper de la salut en el programa d’alfabetitzacióYo, sí puedo, desenvolupat a Nicaragua. Per la sevabanda, Joan Martí –cirurgià de l’Hospital SantaCaterina– va parlar de la cooperació en l’envia-ment de fàrmacs i material sanitari segons la sevaexperiència a Àsia, i Fatiha Benahrref –mediadoradel centre– que va presentar el seu treball d’inter-venció davant un conflicte armat a l’Iraq. Sobreaquest tema, però centrat en territori bosnià, van

explicar la seva experiència els professionals ensalut mental Pilar Oliveras, Ernest Torrent i ImmaMasip. La jornada va anar acompanyada d’una mostra detreballs en cooperació realitzats per professionalsde l’IAS que va romandre exposada fins el 3 d’oc-tubre al hall de l’Hospital Santa Caterina i que con-vidava a noves aportacions de cara a una segonaedició.

Estudiants de la Facultat de Medicina de laUniversitat Autònoma de Chiapas visiten l’IASUna comitiva formada per un total de tretze perso-nes, alumnes del curs de Postgrau en Gerontologiade la Facultat de Medicina de la Universitat Autò-noma de Chiapas acompanyats per quatre profes-sors de la mateixa facultat, van visitar l’IAS el 12 denovembre. La visita, organitzada per la Universitatde Girona i la Universitat Autònoma de Chiapas,compta amb el suport de l’Agència espanyola deCooperació. El seu objectiu, tal com ha declaratToni Vilà, professor de Pedagogia de la Universitatde Girona i coordinador del curs, “és conèixer deprimera mà quin és el model d’atenció a la gentgran a Catalunya i, més concretament, l’experièn-cia del Parc Hospitalari Martí i Julià i de l’atencióen l’àmbit de la psicogeriatria”.

A dalt, assistents a

l’exposició el dia de la seva

inauguració. A l’esquerra,

Ramon Dalmau durant la

seva exposició.

El conseller

delegat de l’IAS,

Lluís Franch, va

acompanyar a

Toni Vilà i al grup

d’alumnes i

professors de la

Facultat de

Medicina UA de

Chiapas durant

la visita.


Presentació anual de l’Agenda LlatinoamericanaMundial 2009 a l’Hospital Santa Caterina

El grup Línia 17 (comissió formada per professio-nals de l’IAS que volen desenvolupar els objectiusde la línia 17 del Pla Estratègic), en la seva vessantde promoció de la cooperació internacional, vaacollir el 20 de setembre la jornada de reflexió del’Agenda Llatinoamericana Mundial. La trobada,que es va celebrar a la sala d’actes de l’HospitalSanta Caterina, va tenir com a objectiu compartir,debatre i unificar temàtiques vinculades al funcio-nament de la campanya i del lema d’enguany: “Capa un nou socialisme, la utopia continua”. Del 15 desetembre al 3 d’octubre es va instal·lar al hall de

l’hospital una exposició sobre el tema. Durantaquest espai de reflexió es va presentar el blog del’Agenda Llatinoamericana Mundial www.llatinoa-mericana.blogspot.com i els assistents van tenirocasió d’escoltar Clàudia Fernández, delegadaterritorial de la Federació de les Entitats Llatinoa-mericanes de Catalunya, i Claret Daniela Cruz,membre de Cadaqués Solidari, dos testimonis sud-americans que van parlar sobre la seva experiènciaa les comarques gironines. La jornada es va cloureamb un debat a càrrec de l’exalcalde d’Arbúcies,Jaume Soler.

L’Agenda, que es va editar per primer cop el 1992,va ser una iniciativa de dos sacerdots claretians –José María Vigil i Pere Casaldàliga–, que van volercrear així una eina de reflexió al voltant de temespolítics i socials des d’una vessant constructiva icrítica. Amb aquest objectiu, cada any l’Agendainclou un centenar de pàgines amb firmes tan pres-tigioses com Saramago, Frei Betto, Leonardo Boff,Eduardo Galeano i el mateix Pere Casaldàliga.Alguns lemes de l’Agenda han estat “Exigim i femuna altra democràcia”, “Per una altra humanitat,una altra comunicació” o “Les cultures en diàleg”.

Presentació de l’Agenda Llatinoamericana 2009.

Visitants a l’exposició de l’Agenda Llatinoamericana a l’entrada de

l’Hospital Santa Caterina.

COOPERACIÓ

L’Hospital Santa Caterina va acollir l’exposicióSalut en conflicte de la Creu RojaConvidada per la comissió de treball de la Línia 17de l’IAS, la Creu Roja va exposar a l’Hospital SantaCaterina, del 8 al 22 d’octubre, la mostra Salut enconflicte, un seguit d’imatges que reflectien elsefectes dels conflictes armats sobre la salut de lespersones, les organitzacions sanitàries i els profes-sionals de la salut, en un sentit ampli, i concreta-ment sobre les activitats de protecció i assistènciaque duu a terme el Comitè Internacional de la CreuRoja per pal·liar aquests efectes. L’exposició es vacomplementar amb tres espais interactius, distri-buïts en diferents àrees de l’hospital, i que estavendedicats a informar sobre l’impacte de les minesantipersones, la pèrdua i recuperació dels llaçosfamiliars trencats arran d’un conflicte armat i a ofe-rir testimonis reals d’afectats en zones de conflicte. Aquesta exposició, peça dels actes de celebraciódel 150è aniversari de la Creu Roja, va anar acom-panyada d’un taller sobre la missió mèdica i la pro-tecció de la dignitat humana, una activitat adreçadaal personal sanitari, que va tenir lloc també a l’Hos-pital Santa Caterina el dia 22 d’octubre. Així mateix,

i a títol de cloenda, es va celebrar la taula rodonaLa missió dels professionals i la dignitat humana enla cooperació a països amb conflictes armats, en laqual es va debatre sobre el paper del personal sani-

tari en temps de conflicte. Hi van participar com aponents el cirurgià ortopèdic Fernando Fonseca, lapsiquiatra Imma Masip i Anna Serra, membre delgabinet de Drets Humans i DIH de la Creu Roja.

A dalt, diferents moments de

l’exposició interactiva “Salut en temps

de conflicte”. A l’esquerra, el cirurgià

ortopèdic cooperant Fernando

Fonseca, en un moment de la taula

rodona.


RECERCA

La doctora Cristina Soler col·labora en un estudi sobre paludisme ambl’Hospital Clínic El passat mes de setembre, la Doctora CristinaSoler, del Servei de Medicina Interna de l’HospitalSanta Caterina, va realitzar una estada d’un mes deduració al Servei de Medicina Tropical de l’Hospi-tal Clínic de Barcelona per treballar colze a colzeamb els professionals d’un dels grans hospitals dereferència. L’estada (de protocol·lització) va perme-tre que la Cristina treballés conjuntament i amb lesmateixes guies i protocols del Clínic. Durant aquesttemps, ha tingut l’oportunitat de participar en estu-dis específics sobre malalties tropicals, com elprojecte Viajeros no inmunes e inmigrantes: unaherramienta para estudiar la inmunidad natural con-tra la malaria, actualment en fase d’investigació,que s’està duent a terme de manera conjunta entrel’Hospital Santa Caterina, l’Hospital Arnau de Vila-nova, de Lleida, i el mateix Hospital Clínic. Els objectius d’aquest estudi són investigar eldesenvolupament de la resposta immune en indivi-dus que s’enfronten a una primoinfecció per P. fal-ciparum, així com la immunitat en individus nas-cuts a Àfrica sobre els quals no ha desaparegut elrisc d’exposició. De manera específica, el projectevol caracteritzar la resposta humoral enfront a P. fal-ciparum en viatgers no immunes que experimentenun primer episodi de malària durant una visita a unaàrea endèmica i que tornen a casa sense possibili-tat de superinfectar-se; caracteritzar la respostahumoral d’individus que han emigrat de zonesendèmiques a zones on no existeix malària; i aixímateix caracteritzar les poblacions parasitàriesinfectants a nivell genotípic, transcripcional, fenotí-pic i antigènic, i correlacionar-ho amb la simpto-matologia clínica. Es preveu que l’estudi finalitziles seves investigacions durant el 2009.Els participants d’aquest estudi han estat reclutatsdel Servei de Medicina Tropical de l’Hospital Clínicde Barcelona, de l’Hospital Arnau de Vilanova deLleida i de l’Hospital Santa Caterina de Salt, i latipologia d’aquests aglutina la següent població:viatgers procedents d’Àfrica, sense antecedentsprevis de malària, que hagin estat diagnosticats demalària per P. falciparum; immigrants, procedentsd’Àfrica, que hagin estat diagnosticats de malàriaper P. falciparum; immigrants, procedents d’àreaendèmica d’Àfrica, sense malària actual, que espresentin per raons no degudes a malària (revisióasimptomàtica o amb altres patologies); i viatgers(control), procedents d’Àfrica, sense malària, quees presenten per altres motius (sense o amb pato-logia infecciosa).La doctora Soler ha destacat la gran satisfacció queha significat i significa tenir l’oportunitat de poderconèixer de primera mà com es treballa a un hos-

pital de les dimensions del Clínic de Barcelona:“Ha estat una experiència fantàstica. Aquest mes haestat, professionalment, molt enriquidor. A més,m’ha estat molt útil el contacte directe amb els pro-fessionals que encapçalen el món de la MedicinaTropical en el nostre país. A partir d’aquí volemseguir les seves passes i convertir-nos també enreferent a nivell de la província de Girona”.La col·laboració amb l’Hospital Clínic seguirà ambnous projectes a partir d’ara. El següent estudi ques’està perfilant és sobre la malaltia de Chagas, alta-ment endèmica a la població de Centre i Sud-Amè-rica i que en aquests països representa la primeracausa d’insuficiència cardíaca. L’intent és establiruna xarxa catalana per a l’estudi i la detecció en elsindividus immigrants de risc.

Doctora Cristina Soler, adjunta al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Santa Caterina. A baix, el

mosquit transmissor del paludisme.


Resum d’activitats de recerca 2008Esdeveniment: Article original publicat a ActasEsp Psiquiatr 2008;36(0):00-00Títol: PROPIETATS PSICOMÈTRIQUES DE LAVALIDACIÓ ESPANYOLA DE LA INSIGHTSCALE (IS)Autors: Camprubí N.1, Almela A.2, Garre-Olmo J.3.Centre de treball: 1Equip Intervenció Precoç enPsicosi (EIPP). Centre de Salut Mental delGironès (CSM). 2Centre de Salut Mental de l’AltEmpordà. (CSM). 3Unitat de Recerca. Institutd’Assistència Sanitària

Esdeveniment: Tesi doctoral de Dra. RosaRoca Casademont. Lectura: 11 de juliol de 2008.Títol: EFECTIVITAT DE LA INTERVENCIÓ DELSEQUIPS DE CURES PAl·lIATIVES EN EL CON-TROL SIMPTOMÀTIC DE MALALTS ONCOLÒ-GICS AVANÇATSAutora: Dra. Rosa Roca Casademont

Esdeveniment: III Congrés de l’AssociacióCatalana de LlevadoresLloc i dates: Girona, 24 - 26 d’abril de 2008Títol: VARIABLES ASSOCIADES AL GRAUD’ESQUINÇ (ESTRIP) PERINEALAutors: Bandrés E1, Olmo M.1, Creus J.1, FerrerA.1, Olmo J.2.Centre de treball: 1Servei d’Obstetrícia i Gine-cologia de l’Hospital Santa Caterina. 2Unitat deRecerca. Parc Hospitalari Martí i Julià. Institutd’Assistència Sanitària.

Esdeveniment: Comunicació oral a la XXVI

Reunió Científica de la Societat Espanyola d’E-pidemiologia (SEE).Lloc i dates: Girona, del 14 al 17 d’octubre de2008.Títol: PREVALENÇA I VARIABLES ASSOCIA-DES A LA PARADOXA DE DISCAPACITAT ENMAJORS DE 74 ANYS.Autors: Garre-Olmo J., Planas Pujol X., López-Pousa S., Vilalta-Franch J. en representaciódel grup Fragilitat i Dependència a Girona Centre de treball: Unitat de Recerca, Institutd’Assistència Sanitària

Esdeveniment: XVII Congrés de la SocietatEspanyola de Salut Laboral en les Administra-cions Públiques (SESLAP)Lloc i dates: Girona, 1, 2 i 3 d’octubre de 2008.Titol: VARIABLES LABORALS ASSOCIADES ALA QUALITAT DE VIDA EN PERSONAL SANI-TARI.Autors: Carreras Valls, Rosa1; González-Martín2, Vicenç; Garre-Olmo3, JosepCentre de treball: 1Servei de Prevenció; 2Unitat de Recerca. Ins-titut d’Assistència Sanitària.

Esdeveniment: Article original publicat a: Neu-roepidemiology. 2008;31(2):80-8. Epub 2008Jul 12.Títol: MORTALITAT DESPRÉS DEL DIAGNÒS-TIC DE DEMÈNCIA EN UNA POBLACIÓ DE 75I MÉS ANYS A ESPANYAAutors: Jordi Llinàs-Reglà1, Secundino López-Pousa1, Joan Vilalta-Franch1, Josep Garre-

Olmo1, Gustavo C. Román2 .Centre de treball: 1Unitat de Valoració de laMemòria i les Demències, Parc HospitalariMartí i Julià, Institut d’Assistència Sanitària.2Centre de Ciències de la Salut de la Universi-tat de Texas a San Antonio, Divisió de Neuro-logia, i Veterans Administratin Hospital, SanAntonio. Tex., EUA

Esdeveniment: Premi al millor pòster de la XVIReunión de la Sociedad Española de Psico-geriatría (SEPG) “De la Neuropsiquiatría a laPsicogeriatría”Lloc i dates: Osca, 2-4 d’octubre de 2008.Títol: EPIDEMIOLOGIA DELS SÍMPTOMESPSICÒTICS DE LA MALALTIA D’ALZHEIMERAutors: J Vilalta-Franch1,2, S López-Pousa1,2, MHernàndez-Ferràndiz2, I Pericot-Nierga2, JGarre-Olmo1.Centre de treball: 1Unitat de Recerca; 2Unitatde valoració de la Memòria i les Demències;Hospital Santa Caterina. Institut d’AssistènciaSanitària. Salt (Girona).

La Unitat de Recerca de l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària dóna suport i assessora elsequips de treball existents i els de nova crea-ció que ho sol·liciteu.

En cas que requeriu ajuda, només heu de cli-car la següent adreça de correu electrònic ifer-nos saber quines són les vostres necessi-tats.C/e: [email protected]

RECERCA

ALTRES NOTÍCIES

Programa de NadalEn el moment del tancament de l’Actual, s’iniciava laprogramació dels actes de Nadal a l’IAS, organitzatsper l’Associació Cultural del Parc Hospitalari Martí iJulià, i que arrencaven amb una gran xocolatada. El dia 18, l’agenda d’actes destacava dues festes deles famílies: la trobada al TMS1 amb un Pica-picaper a tothom preparat pels usuaris i la festa de lesFamílies a la Llar Residència. El dia 19, després del Pica-pica a la Unitat d’Hospi-talització de Discapacitat Intel·lectual (UHEDI), laSala d’Actes de l’Hospital Santa Caterina acollial’acte de Felicitació de Nadal als treballadors del’IAS i el lliurament de plaques o rellotges als treba-lladors que compleixen 25 anys a l’empresa. Poste-riorment, hi hauria una trobada de famílies a ULLEI-UHEDI.El dia 22, se celebraria l’aperitiu per als usuaris delTMS i l’esperada desfilada de vestits de paper, a

càrrec del casal d’avis Centre Onyar, amb berenarespecial al TMSA; el dia 23 es faria cagar el tió alsdiferents edificis del Parc Hospitalari i el dia 24 s’or-ganitzaria la tradicional cantada de nadales a les uni-tats de psicogeriatria, a càrrec dels usuaris de l’hos-pital de dia d’adolescents; després, el Gran sopar degala a la Llar Residència i “Missa del Gall”, ambl’actuació de la Coral del Parc Hospitalari.Els dies 25, 26, 28 de desembre i 1 i 6 de gener, secelebrarien les grans quines de Nadal al TMS; el dia25, Bon Nadal!, amb el lliurament de felicitacions deNadal fetes per nens i nenes, familiars usuaris, tre-balladors i amics dels treballadors de l’IAS i l’entra-ga d’obsequis als pacients ingressats a l’HospitalSanta Caterina. Actuació també del grup “Cantaires“de la Parròquia de Santa Susanna del Mercadal, delgrup “Joves de la Pera i Púbol”. El dia 29 tindria lloc “S’apropa el 2009”, amb un

berenar especial a totes les Unitats de Psicogeriatriaper celebrar el canvi d’any (edifici SALT3 – Psicoge-riatria) amb l’actuació de la coral del Centre Onyar.I com no podia faltar, el dia 31, el Gran sopar de Capd’Any a Psicogeriatria.El programa nadalenc preveia per al nou any, undinar especial d’Any Nou a Llar residència; el dia deReis, durant el qual els Reis Mags obsequien elspacients de tot el Parc Hospitalari acompanyats pelsgrups: “Reis del poble de Salt”, “Grup de joves de laPera i Púbol”, “Cantaires de Vistalegre” i “Orquestri-na reial de Vistalegre”. SS Majestats els Rei Magsdel Orient repartirien regals a la UHEDI I ULLEDI, Psi-cogeriatria M2, la Llar Residència, Salt-TMSA-TMSB. Durant tot el mes desembre també s’organitzarientallers de Manualitats de Nadal a càrrec de la LlarResidència.

23l’actual / DESEMBRE 2008Breus

S’han incorporat a l’IAS: Les auxiliars administratives MariaEugènia San Leon Torrus, Núria Fri-gola Prieto, Jessica Font Navas; elsfacultatius Anna Pérez de TudelaRodríguez, Miriam Sabat Mir, MireiaSerrat Bonet, Aureli Oriol Segura,Joan Carles Vilanova Busquets, Joa-quín Barceló Obregón, EstebanGaitán Sánchez; les auxiliars d’infer-meria Mónica Virgili Sureda, DoloresAguado López, Etna Sicart Moragas,Maria Rosa Verdú Hernandez; la met-gessa de família Cristina Serra Ferrer;els diplomats d’Infermeria MargaritaGómez Gelabert, Berta Vidal Plana,Sergio Silva Ventura; el psiquiatre

Álvaro Guillermo Ruiz Pataro i elcurador Alberto Mena Godoy. Daniel García Asquerda és des delmes de setembre el nou director delDepartament de Sistemes d’Informa-ció de l’IAS. García pren el relleu aLluís Joanmiquel.

Felicitacions a lessegüents companyesi companys per lesseves noves materni-tats i paternitats:Les metgesses de família ClaudiaMariana Scandale, Marta BeltranVilella; els facultatius Josep IngladaEstruch, Maria Font Roig, Jose Anto-nio Becerra Fontal, Marta Font Pagès;

les diplomades d’Infermeria VanesaGonzales Saez, Alexandra DomenechMorcillo, Ruth Arnau Torres, DolorsIzquierdo Oliver, Anna Roca Gibert,Lilian Vivas Villacampa, Maria San-martín Albertos, Yolanda Quatrimes-tre Garrido, Maria Mercè Ribó Nava-rro, Maria Alba Pla Surina; la tècnicaMireia Rodriguez Llovet; l’educadorasocial Núria Bota Mas; la fisiotera-peuta Ana Cat Cruells; la treballadorasocial Núria Cortés Garcia; la tera-peuta ocupacional Núria Canal Pru-nell; l’auxiliar administrativa MariaElena Farró Brugués; els psiquiatresEnrique Garcia Núñez, Iria MarcoteCal; les auxiliars d’Infermeria LuisaSala Muñoz, Eva Llorente Martín,

Xènia Llagostera Mesas; el portallite-res Joan Marc Machio Martínez; lacuradora Montserrat Curtichs Carbo-nell; el director de sistemes d’Infor-mació Daniel García Asquerda; l’ad-ministrativa Sílvia Guardiola Palomer;i la psicòloga Carme Barti Cordon.

S’han jubilat:El curador Diego Muñoz Aiza; elfacultatiu Alejandro Pérez Giménez; lapsicòloga Laura Moreno Minana; elporter Antonio Granados Onieva; lacuradora Dolors Bagué Freixas; elsauxiliars d’infermeria AscensiónMenacho Cáceres, Joaquim ValentíMassalle; i l’auxiliar sanitari PedroPuyer Vizcaíno.

Donació de Sang al’Hospital SantaCaterinaEl 4 de novembre, el hall de l’Hospital SantaCaterina va acollir la sessió de donació desang organitzada pel Banc de Sang i Teixits,una crida a la qual els professionals i usua-ris van respondre de manera positiva. D’a-questa manera, l’IAS es va afegir a la cam-panya especial que porta a terme el Banc deSang i Teixits (BST), en la qual participenuniversitats, empreses, a més d’hospitals dereferència i unitats mòbils que es desplacenper tot Catalunya, i que vol conscienciar quela donació de sang esdevingui un hàbit en lavida dels ciutadans durant tot l’any.

Nou sistema de pagament i nou equipament de self-service del menjador de personal del Santa Caterina

El 18 d’octubre, Montse Méndez,Mireia Munsñer, Lina Pallerols i JúliaVerdaguer, infermeres de Pediatria del’ABS de Cassà de la Selva, van orga-nitzar la segona bicicletada infantil,amb l’objectiu de potenciar l’exercicifísic amb família. Com l’any passat,la Policia local va participar amb unexplicació sobre les normes de cir-culació del carril bici, i les professio-nals van oferir una xerrada sobrel’importància de fer una dieta sana iequilibrada durant la infància i untaller pràctic de les primeres curesd’una caiguda.Malgrat la pluja, la bicicletada vatenir més de 80 participants que vanfer un recorregut pel carril bici fins a

la pineda fosca, un total d’uns 8 Km.L’activitat va cloure amb un esmorzarsaludable, un obsequi per a cadaparticipant i amb el sorteig d’unabicicleta de muntanya.

Els organitzadors han volgut deixarpalès el seu agraïment a totes lesempreses, persones i institucions quehan fet possible la celebració, un anymés, d’aquesta saludable activitat.

[Dades del 13 de juny al 30 de novembre de 2008]

Èxit de la II edició de la Bicicletadade l’ABS de Cassà de la Selva

El 25 de setembre, professionals del’IAS, convidats per la delegació dela Generalitat a Girona, van visitar lesobres de rehabilitació de la nova seudel Govern a l’antic Hospital SantaCaterina.

Visita a la novaseu de laGeneralitat

Durant el mes de novembre es van posar en marxa elnou sistema de pagament i el nou equipament de self-service del menjador de personal, situat a l’HospitalSanta Caterina.Segons ha informat Josep Sánchez, director de Ser-veis Generals de l’IAS, el canvi ha consistit “en lasubstitució del self-service antic, amb més de 20 anysd’antiguitat, per un de nou que ens permetrà oferir unservei més àgil, una millor conservació dels alimentsi major diversificació de l’oferta. Paral·lelament, s’hanpres mesures de caire mediambiental pel que fa a lareducció dels residus plàstics, com és la substitucióde les ampolles d’aigua per una font d’aigua filtrada”.D’altra banda, s’ha instal·lat un nou sistema de prepa-

gament dels menús que, tal i com ha informat JosepSánchez, “utilitza la tarja d’identificació personal delstreballadors, el que permet estalviar sol·licitar elstiquets de menjador. El nou servei també ha de per-metre un millor control i gestió així com ampliar lesseves aplicacions en altres àmbits, com el subminis-trament de bolquers”. Sánchez també ha afegit que lesincidències sorgides durant els primers dies de fun-cionament s’han anat solucionant al ser detectades.“Esperem que molt aviat s’acabin de solucionar tots elproblemes”.Els proveïdors han estat dues empreses de les comar-ques gironines: Gines Guillen-Electrolux per el mobi-liari, i Icnita per al sistema de pagament.

Hem de remuntar-nos 25 anys en la història de l’IAS per trobar elsinicis de l’Alejandro Pérez a la casa. A Girona, aquest argentí va arri-bar l’any 1977, i els seus primer passos en la medicina gironina elsituen a la Clínica Girona. “El meu projecte de persona ha estat sem-pre el d’un estat social fort, on la medicina fos universal, gratuïta i dequalitat. El doctor Viladú em va donar l’oportunitat”. L’any 1982 vacomençar a treballar a l’Hospital Santa Caterina, una època importanthistòricament per a la institució, eren anys en què es treballava perconfigurar el centre com un hospital general on es prestessin totesles especialitats bàsiques. Aquest fet va permetre la seva inclusió enla Xarxa Hospitalària d’Utilitat Pública (XHUP) de Catalunya. El mes de juny d’aquest any que ja s’acaba l’Alejandro Pérez, l’Àlexper a la majoria, anestesiòleg del Servei d’Anestesiologia i Reanima-ció de l’Hospital Santa Caterina, va deixar l’IAS. Des de l’Actual, hemvolgut acomiadar amb un “fins aviat” l’Àlex, i ho hem volgut fer man-tenint una conversa amb ell, perquè fos ell mateix qui ens expliquésla seva història. Impossible incloure-la tota, en aquesta revista. Reco-llim tot seguit part de les seves paraules, i ens quedem amb la sen-sació de gratitud que ell sent per la nostra institució. Perquè el sen-timent és mutu.

- Què recorda d’aquella època? - Després de 25 anys, per a mi l’Hospital és indubtablement unasegona casa, i la meva valoració és que ha estat una etapa d’apre-nentatge molt important, a nivell tant personal com professional. I lasensació que he fet tot el que he fet sempre amb el cor, d’acord amb la mevaconcepció de societat. Me’n vaig molt content.

- A nivell professional, què va significar ser president del Comitè d’Empresa?- Aquells deu anys van servir per ensenyar-me a dialo-gar, a ser persona, a defensar els drets dels companysi companyes, com ho ha de fer un sindicalista: hemd’estar sempre allí, donant la cara. “La mateixa societat és la que provoca els canvis inosaltres, com a professionals, som també motors queafavoreixen aquest canvi”.

- Què ha quedat enrere amb el canvi?- La relació a nivell de persona, depenem massa de latecnologia. Avui, el/la pacient, la família... són ele-ments que no s’emmarquen dins el context que a mipersonalment m’agradaria. I la raó és perquè ens faltatemps. I, si falta temps, el que s’ha de fer és buscar-lo.És necessari que el metge sàpiga medicina i a més amés sàpiga escoltar, transmetre... allò que cap univer-sitat ensenya. Hi ha coses, problemes i preocupacions de la persona que sesolucionen parlant.

- Ha estat un professional molt actiu, durant tots aquests anys: polític, sindica-lista, anestesista a la Unitat del Dolor, a la consulta del Servei d’Anestesiologia,

sense oblidar la seva estreta col·laboració, en els últims anys, amb el Servei deGinecologia i Obstetrícia en matèria de Consentiment informat en analgèsiaobstètrica, i participant en el Comitè d’Ètica... - Sí, això és el que he intentat sempre, participació compromesa.

- Si pogués, què desitjaria oblidar? - Sóc de l’opinió que, inclús de totes les coses nega-tives que hauríem d’oblidar, hem de saber treure’nconclusions positives. En el meu cas, quan has hagutde representar 600 persones, és normal que sovintapareguin veus disconformes... Haig de dir que, desdel punt de vista ideològic, sempre he tingut lesidees clares, encara que a vegades he hagut dedefensar arguments en els quals no creia. No hemd’oblidar mai res, s’aprèn molt dels errors.

- Què s’enduu? - Uns pocs i bons amics; per a mi la paraula amic témolt de contingut. Respecte a Girona, la ciutat onhem viscut sempre, la gratitud, perquè vam ser molt

ben rebuts a l’hora d’iniciar el nostre viatge, tant la meva família com jo. Nonomés ens van deixar acompanyar-los en el seu camí de creixement com asocietat, sinó que també vam poder aportar la nostra experiència prèvia. Avui,una de les coses que més m’arriba és que, encara que hi ha gent que mai emva entendre, sempre em va respectar i em va fer sentir com de casa.

Alejandro Pérez

És necessari que elmetge sàpiga medicinai a més a més sàpigaescoltar, transmetre...allò que cap universitatensenya. Hi ha coses,problemes ipreocupacions de lapersona que sesolucionen parlant.

24 l’actual / DESEMBRE 2008gEls Personatges

“No hem d’oblidar res, s’aprèn sempre dels errors”

La redacció de l’Actual us desitja Bones Festes i Feliç Any Nou!

L'Actual 42:L'Actual blanc.qxd - IASatual num42(1).pdf · El nou equipament, amb una capacitat...

Documents

Transcript of L'Actual 42:L'Actual blanc.qxd - IASatual num42(1).pdf · El nou equipament, amb una capacitat...