LaDesconegudaTeoriaDAlexandreDeulofeu

8/18/2019 LaDesconegudaTeoriaDAlexandreDeulofeu

1/40

La Matemàtica de la Història:la desconeguda teoria d'Alexandre Deulofeu.

Joaquim Miquel Maig 2012

Abstract

The aer discusses t!o toics. The first is to su"mit the !or# of Alexandre Deulofeu !ho drafted a theor$ a"out the e%olution ofcultures and ci%ili&ations. The second goal is to argue that the

theor$ of Deulofeu far from "eing one more c$clic theor$ has ascientific "asis that fits !ell !ith the modern aroaches ofcomlexit$ theor$ and the emerging s$stems. The aim is not todefend the o%erall %alidit$ of the theor$ "ut rather assert the%alidit$ of its aroach. The aer ose some questions thathistorians seem to a%oid such as: are there emerging la!s inhistor$(

-1-


2/40

Índex

Part I1. Introducció 3

2. Qui va ser Alexandre Deulofeu. 5

3. esu! de la Mate!"tica de la #ist$ria. %

&. 'es (rediccions d)Alexandre Deulofeu. 15

Part II 1. *lante+a!ent del te!a. 1,

2. uscar conce(tes co!uns. 13. 'a din"!ica de la Mate!"tica de la #ist$ria. 2&

&. /ore els inicis de la #ist$ria. 2%

5. 'es crtiues a les teories ccliues. 2

%. ')evolució cclica i el (rogr4s !aterial 2

. l col6la(se de les societats co!(lexes i la Mate!"tica de la#ist$ria.

31

,. *odre! fer si!ulacions 7ist$riues8 33

. 9e!es oerts 3&

10. :onclusions 35

efer;ncies iliogr"fiues 3

Figuresr"fic del cicle evolutiu. ,

r"fic del (roc4s i!(erial. 15

Taules _ ??9aula 1= ls (rocessos i!(erials. 1%

Taula 2: ls tres ccles de les civilit@acions. 1

-2-


3/40

I *art.

1. Introducció.l (ro($sit d)auest article 4s dole. n (ri!er lloc (resentar l)ora del7istoriador catal" Alexandre Deulofeu 103-1,B en el !ón acad;!icinternacional. Deulofeu va desenvolu(ar una teoria sore l)evolució de lescivilit@acions ano!enada la Matemàtica de la Història. /egons auestaCtotes les civilit@acions es desenvolu(en (assant (er unes !ateixes eta(es

aans de desa(ar;ixer. I a !4s a !4s 7o fan !ostrant una regularitatte!(oral sor(renent. l segon o+ectiu 4s fer una inter(retació de la sevaora dins el !arc de la ci;ncia actual.

Deulofeu va escriure en catal" i no!4s alguns dels seus llires van estartraduts al castell". n l)actualitat 4s (r"ctica!ent i!(ossile aduirir enuna llireria algun dels seu llires. 'a seva ora 7a uedat olidada inclEsen el seu (ro(i (as. 'es raons són diverses. D)una anda va ser un7eterodox ue es va !oure se!(re fora dels "!its acad;!ics. *er unaaltre costatC els seus (lante+a!ents són inco!odes i no són f"cilsd)acce(tar (eru; se!len li!itar la lliertat 7u!ana. n el seu !o!entCca( editorial va voler (ulicar la seva oraC fet ue el va oligar a editar-seell !ateix els seus llires !it+anFant la seva (r$(ia editorial. *er sortC laseva far!"cia li va (er!etre (oder finanFar la (ulicació dels seus llires.

'es teories ccliues de la 7ist$riaC tot i tenir una llarga tra+ect$riaC no 7angaudit !ai de ona fa!a. *arlar d)una teoria cclica ens fa (ensar enseguida en re(eticions de esdeveni!entsC (rediccions al estilGostrada!usC en definitivaC en una s;rie de t$(ics i (re+udicis dels ualscal des!arcar-se a! claredat. Intentar4 de!ostrar en auest article uela teoria de Deulofeu est" s$lida!ent fona!entada i dis(osa d)una ase

e!(rica real. n conseH;nciaC (ot ser de gran utilitat en el context de laci;ncia actual. Gatural!entC aix$ no vol dir ue no 7agi de ser criticadaCrevisada i actualit@ada.

-3-


4/40

'a (ri!era (art de l)article estar" destinada a fer un reu resu! de la Matemàtica de la Història res(ectant al !"xi! el llenguatge ue vautilit@ar Deulofeu. Dins d)auesta (art ta!4 s)inclour" en un e(grafse(arat les (rinci(als (rediccions ue va fer el (ro(i Deulofeu sore elfutur de les societats actuals. n fer-7o destacare! ue auestes es van

fer al llarg de les d;cades dels ans 50 i %0 del segle (assatC fet ue els 7idona un es(ecial !;rit des del nostre (unt de vista.

n la segona (art aordar4 una s;rie de Hestions relacionades a! la Matemàtica de la Història des de la !eva visió (ersonal del te!aC onl)o+ectiu (rinci(al ser" !ostrar la utilitat del seu (lante+a!ent. Des(r4sd)una introducció (er situar el context dins del ual desenvolu(ar4l)argu!entacióC intentar4 a(untar alguns dels conce(tes ue ens (odena+udar a fer co!(aracions entre societats al llarg del te!(s. 'esdifer;ncies entre les tecnologies utilit@ades en cada ;(oca dificulten sovint

la co!(aració entre les societats. n auest (unt fare! una (ro(osta (ersu(erar auesta dificultat. A continuacióC a (artir dels conce(tesintroduts en el (unt anterior reescriure reu!ent el (roc4s social descrit(er Deulofeu utilit@ant auests conce(tes. /eguida!entC tractar4 el te!ade en uin !o!ent co!encen els cicles 7ist$rics. Des(r4s analit@are! lescrtiues ue es for!ulen a les teories ccliues i intentar4 de!ostrar ueno són a(licales en el cas de la Mate!"tica de la #ist$ria. Jn altre (untdestacat ser" co! con+u!inar l)evolució cclica a! el (rogr4s !aterial.

Argu!entar4 ue són (rocessos inde(endents i ue no s)7an deconfondre. Jtilit@are! el conce(te dels siste!es co!(lexos (er +ustificar-

7o. A continuació re(assare! alguns autors ue 7an fet a(roxi!acions alte!a de la evolució de les societats i veure! en uina !esura (oden serintegrades dins la teoria de Deulofeu (er co!(le!entar-la o !illorar-la.9a!4 ens (reguntare! si ser" (ossile en el futur fer si!ulacions7ist$riues.


5/40

Incor(orar el llenguatge i els conce(tes d)auests autors al discurs deDeulofeu (ot contriuir a fer veure la seva ora a! !4s inter;s iredescorir el seu gran valor. n definitivaC (ot ser un enriui!ent (er lesdues (arts.

2. Qui va ser Alexandre Deulofeu. Alexandre Deulofeu va ser un 7istoriador autodidacta nascut el 103 al)Ar!enteraC un (etit (ole (ro( de irona. De(etit la seva fa!lia es trasllada a


6/40

Molts (ensadors +a 7o 7avien intentat (er$ ca( aans fins auell !o!ent7avien estat ca(aFos de construir una teoria (rou general ue fosa(licale a totes les civilit@acions. 'a teoria de Deulofeu 4s una teoriadescri(tivaC (er$ t4 un guió co7erent i una l$gica interna gaire4irrefutale. 'a (ri!era (regunta ue sorgeix al llegir-la se!la evident= lahumanitat no ot escaar a aquesta llei( Auesta 4s una Hestió ue ser"aordada en la segona (art.

Deulofeu va elaorar el cos de la seva teoria en la d;cada dels &0 del segle(assatC i la seva (rinci(al (reocu(ació no va ser descorir uin (odia serl)origen d)auesta llei. *er a ellC una vegada descoertaC li se!lava tantevident ue va (ensar ing;nua!ent ue la seva descoerta seriareconeguda. n auells ans !ateixos la ci;ncia estava assentant les ases(er una (rofunda renovació en la iologiaC la ciern;ticaC la din"!ica desiste!esC etc. ue orira les (ortes a la teoria dels siste!es e!ergents i la

co!(lexitat. Aix$ ens dona la (ossiilitat avui (er intentar troar elsfona!ents de la teoria de Deulofeu en auest nous "!its de la ci;ncia.9ot aix$ ser" aordat ta!4 en la segona (art.

3. Resum de la Matemàtica de la Història.El procés social de la Matemàtica de la Història.

'a Mate!"tica de la #ist$ria era un (ro+ecte a!iciós ue s)7avia dedesenvolu(ar en 10 volu!s. Durant la seva vida no!4s en va (oder(ulicar ,. l 2005 el seu netC Luli >uti4rre@ DeulofeuC reco(ilant els

(a(ers ue 7avia deixat el seu avi va refondre els dos Elti!s volu!s en unEnic volu! ue co!(leta el (ro+ecte inicial. Al !arge dels volu!s ueintegren l)ora Deulofeu va (ulicar diversos llires ue resu!ien elcontingut de la !ate!"tica de la 7ist$ria. n un d)ells (ode! troar lafor!ulació resu!ida de la llei de la Mate!"tica de la #ist$ria en elssegHents (unts ue re(rodu! a continuació=

1. 9ots els (oles (assen (er ;(oues de gran fracciona!entde!ogr"ficC alternades a! unes altres ;(oues de gran unificacióo ;(oues i!(erialistes.

2. 'es ;(oues de gran fracciona!ent tenen una durada de sis segles i!ig. 'es ;(oues de gran unificació tenen una durada de deu seglesi !ig. l cicle evolutiu co!(r;nC doncsC disset segles.

3. Durant auest (roc4s evolutiu els (oles (assen (er fases(erfecta!ent estalertes (er a arriarC al final del cicleC a ocu(ar la!ateixa (osició ue al seu co!enFa!ent.

&. l cicle evolutiu co!(r;n tots els ordres de l)activitat 7u!anaC 4s adirC ue 7e! de considerarC a !4s d)un cicle (olticC un cicle socialCartsticC filos$ficC cientfic...

5. 9ots els (oles segueixen la !ateixa evolucióC (er$ auesta uedaavanFada o endarrerida segons la (osició geogr"fica de cada (as.

%. 'a forFa creadora no 4s la !ateixa (er a tots els (oles. *er a cadacicle existeix una @ona de !"xi!a intensitat creadoraC i auesta

-%-


7/40

@ona es va des(laFant d)un cicle al segHent en el !ateix sentit del(roc4s general. Auest avanFa a uro(aC de l)Trient ca( a l)Tccident!editerrani i (assa des(r4s de la *ennsula I;rica a la >"l6liaCsegueix a les Illes rit"niuesC continua a trav4s dels (olesger!"nics i arria final!ent als (oles n$rdics i eslaus.

. ls nuclis i!(erialistes ue donen lloc a les ;(oues de granunificació (oltica segueixen (rocessos iol$gics (erfectesC id;nticsentre ells i a! una longevitat ue dura de cinc a sis segles.

,. 'a transfor!ació dels r;gi!s (oltics-socials no segueix ca( lniaconstant ascendent o descendentC sinó ue fa avenFos i retrocessosalternativa!ent els uns !4s intensos ue els altresC cosa ue dónaco! a resultat una lnia trencada. 'a resultant d)auesta lniaeuival a un avenF en un sentit deter!inat. /e)n diu U'lei de lesdues (asses endavant i una enrereU. DeulofeuC 1%B

Ane! tot seguit a ex(osar el (roc4s social tal co! el descriu Deulofeu enel (ri!er volu! de la Mate!"tica de la #ist$ria. DeulofeuC15%BDeulofeuC10B

--


8/40

-,-

i ! u r a

1 A D e u l o f e u C 1 . 5 % C 1 5 2 B


9/40

"#aristocràcia sacerdotal. n el !o!ent ue les societatsarrenuen el seu (roc4s social la seva estructura 4s sen@illa. st" asadaen la fa!lia i les relacions entre els gru(s fa!iliars. Go es dona una

divisió del treall gaire !arcada. :ada fa!lia es resolt les seves (r$(iesnecessitats. /ón econo!ies agr"ries de ase !olt si!(le. #i 7a un ca( defa!lia i les fa!lies ue viuen en un !ateix territori tenen un consellrector ue t4 al seu torn un ca(. s dona (er tant una organit@ació

+eraruia.

'a classe social ue es troa en el ci! de la +eraruia social 4s laaristocr"cia sacerdotal. st" for!ada (els ca(s de fa!lia ue són al!ateix te!(s el ue tenen les atriucions sacerdotals. Ks una religiódo!;stica. :ada fa!lia t4 el seu (ro(i culte asat en el culte al seusavant(assats.

'es c;l6lules ue constitueixen auesta (ri!era agru(ació 7u!ana a!(rou feines es troen diferenciades. s (oden classificar en tres classes=els serfs i esclaus o classes su!isesC ue realit@en les tasuesdo!;stiuesC els ele!ents ue constitueixen la fa!lia (r$(ia!ent ditaC iel ca( de casa.

Al iniciar-se el (roc4sC diu DeulofeuC auesta societat (ri!"ria canvia. #i7a un desig de sueraci*C !4s activitatC i a(areix un (rinci(id)industrialit@ació. l ger!ansC fills i nets del ca( de casa (artici(en cada

vegada !4s en els trealls de la fa!lia. 'a !a+or intensitat del treall i el

(rinci(i d)industrialit@ació ara els fa necessaris. l ca( de fa!lia +a no 4s(rou (er dirigir un organis!e ue es va co!(licant. ls altres ele!entsfa!iliars es van fent indis(ensales en la seva feina es(ecialit@adaC iauest fet (re(ara una transfor!ació social.

')aug!ent de la activitat econ$!ica co!(orta un incre!ent del co!erF iun aug!ent de la co!(lexitat de les relacions. ls diferents ca(s dins del)estructura +er"ruica es veuen desordats en la seva feina. ls !e!resdels consells +a no son ele!ents (assius co! aans sinó ue aradiscutiran i criticaran. Jna revolució social s)est4n (er totes les ciutats.

A! ella el (oder asolut del reiC dels ca(s de triuC de les fàtries i dels

ca(s de fa!lia s)enfonsa. Igual!ent el dret de (ri!ogenitura ue(er(etuava les grans fa!liesC va desa(areixent.

')aristocràcia sacerdotal inicia la decad;ncia. ls (oder su(er(osatstendeixen a desa(ar;ixer. I a! auest canvis es fa un gran (as ca( a laigualtat de la classe do!inant. Al final a trav4s de diversestransfor!acions s)arria al re(arti!ent euitatiu entre els ger!ans.

n auest !o!ent es (rodueix un canvi en l)estructura (oltica de lasocietat. Al re(artir-se el (atri!oni entre els ger!ans ta!4 aug!entenels no!re de re(resentants de les ciutats. s (rodueix un fracciona!ent

en l)estructura del (oder de les ciutats ue far" ue sigui !4s d;il. l(roc4sC (er$ es desenvolu(a de for!a !olt lenta. 'a rivalitat entre els!e!res de la classe do!inant far" ue auests facin concessions a les

--


10/40

classes su!ises. *oc a (oc alguns serfs (assen a ser (ossessors i esueden a! la collita a canvi d)un cens.

*aral6lela!ent a auest (roc4sC la creació de riuesa va aug!entant i fruitd)aix$ van a(areixent a (oc a (oc una nova classe social ue Deulofeu

ano!ena aristocràcia de la riquesa. 'a (ro(ietat de la terra 7a deixat deser la Enica font de riuesa co! a conseH;ncia de l)aug!ent de l)activitatecon$!ica i el co!erF i de l)extensió de l)Es de la !oneda. 'a novaaristocr"cia (rove fona!ental!ent dels serf ue 7an (ogut allierar-se.


11/40

troen in+ustes les dis(osicions ue (osen li!it al seu enriui!ent(ersonal. :o!encen les (rotestes i el desig de urlar la llei. D)altra andael ciutad" des(rovet de recursos !aterialsC desit+a aduirir-los deualsevol !aneraC fet ue (ro(icia ue alguns venguin el seu vot (er tald)i!(edir ue s)a(rovin les nor!es (er+udicials als interessos dels !4s

rics. 'a corru(ció s)est4n i la concentració de la riuesa en unes (oues!ans (orta a les ciutats a l)anaruia i a la guerra civil.

n les ciutats es for!en grans co!(anies !entre ue la (etita indEstria iel (etit co!erF s)arrunenC i la classe !it+ana (assa a for!ar (art del(roletariat. n el ca!(C les (etites (ro(ietats són asorides (er gransterratinents i desa(areixC ta!4C la classe !it+ana (er a (assar els antics(ro(ietaris a la categoria de +ornalers. 'a conseH;ncia d)auests (roc4sser" la (;rdua de la inde(end;ncia !unici(al i l)entrada en l);(ocai!(erial o d)unificació (oltica.

Al (erode ue va des del co!enFa!ent del cicle evolutiu fins a ladecad;ncia de la de!ocr"ciaC Deulofeu l)ano!ena ;(oca de gran fraccionament demogràfic i li dona una durada de sis segles i !igC ue esre(arteixen en uatre segles d)aristocràcia feudal i dos i !igd)aristocràcia de la riquesa i democràcia. Auests (ri!ers seglescorres(onen al ue Deulofeu descriu co! a fase de gestació. n auestla(se de te!(s s)7a creat totC tant en l)as(ecte (oltic co! en el socialCintel6lectualC cientfic o filos$fic. /)7a creat una cultura. A (artir de l);(ocai!(erial s)entra en la fase de desenvolu(a!entC d)a(rofita!ent de lesidees i dels grans conce(tes de l);(oca creadora. s (assa de la cultura a la

civilit@ació.%onstitució d#un nucli im&erial 1. n auest !o!ent dedecad;ncia de la de!ocr"cia les ciutats es troen i!!erses en el caos i laguerra civil. Donat ue no totes les ciutats arrien a la guerra civil al!ateix te!(sC alguna de les faccions en dis(uta decideix de!anar a+uda aalguna ciutat vena. Aix$ (rovocar" ue la ciutat ue 7a donat el su(ort a!4s de corar-se l)a+uda troi una !anera de solucionar els seus (ro(isconflictes interns. 'a ciutat (rotectoraC ue es troava ta!4 (ro( de laguerra civil a! l)envia!ent de les !ilcies troa una sortida al seus(role!es. D)auesta !anera (ot retardar el conflicte ue 7auria esclatatta!4 a dins. Altres ciutats ue ta!4 es troen en les !ateixescircu!st"ncies de!anen a+uda a altres ciutats. Dins d)una extensa regióseran diverses les ciutats ue 7auran donat su(ort a altres ciutats. Aix$far" ue es (osi en !arxa una lluita entre auestes ciutats (er otenirl)7ege!onia. 'a ue en sortir" victoriosa 4s la ue constituir" el nucliimerial . Deulofeu destaca ue en auest (ri!er !o!ent la do!inació

1 Deulofeu utilit&a el terme imeri en un sentit diferent al utilit&at normalment elshistoriadors. Moltes %egades els imeris es %inculen a dinasties i reis m+s que a societatscom ho fa Deulofeu. )er exemle +s arla de l'imeri d'Alexandre el Magne i no de l'imeri Macedònic. Això imlica que dins l',oca imerial corresonent a la matemàtica de la

història si uguin tro"ar m+s d'un imeri segons la història tradicional. -n otcorresondre al rimer roc+s agressiu i l'altre al segon roc+s agressiu. l col/lase i latrile guerra ci%il fan que a %egades siguin erce"uts com dos imeris diferents quan enrealitat segons Deulofeu formen art del mateix roc+s imerial.

-11-


12/40

de la ciutat 7ege!$nica 4s gaire4 una intervenció consentida.

"a fase federal . Malgrat totC les ciutats ue 7an caigut sotal)7ege!onia del nou nucli i!(erial conserven la seva (r$(ia organit@acióinternaC el seu (ro(i govern !unici(alC tot i ue 7an (erdut la iniciativa

(el ue fa a les seves relacions externes. Auest r;gi! de lliertat interiors)anir" restringint durant els dos (ri!ers segles de l);(oca i!(erial i lesciutats acaaran (erdent els seus r;gi!s (articularsC sustituts (el dretde la ciutat i!(erial. *erden les seves institucions (r$(ies (er$ (assen ala categoria de ciutadans de l)i!(eri.

n el nivell cultural desa(areixen les !anifestacions artstiues dedicadesa tot7o!C no!4s es donen en els salons de les classes riues i Enica!ent(er les classes dirigents. ls artistesC inca(aFos de crear ores originalsC esli!iten a re(etir l)estil cl"ssicC (er$ recarregant les ores d)unaorna!entació co(iosa.

*el ue fa a la religióC des(r4s d)un (erode de discre("ncies i raona!entsfilos$fics s)arria a la lliertat de creences. 'es creences (erden (art delsseus antics addictes (er$ en canvi són defensades fins a la !ort. Durant lafase federal co!enFar" a !anifestar-se una certa indifer;ncia en vers lareligióC !algrat tot el nou i!(eri troar" encara en la religió un (untalue !antindr" assossegades les !asses ignorantsC (er$ les creences(rofundes i veritales 7auran estat olidades.

'rimer &roc(s a!ressiu . l nou nucli i!(erial no es confor!a en7aver est;s el seu do!ini sore un gran es(ai territorial i 7aver estaler

una 7ege!onia acce(tada (er un gran no!re de ciutats. ls seus an7elsde do!ini no es (oden aturar. Al troar-se ciutats ue no volen ad!etrela seva do!inació les sot!et a la forFaC i d)auesta !anera co!enFa el(ri!er (roc4s agressiu ue troe! en tots els i!(eris.

Durant auesta fase es (rodueix una transfor!ació social i!(ortant. A laciutat i!(erial s)7i concentren totes les activitats de l)i!(eri. #i arrien(ersones de tot arreu i s)7i desenvolu(en indEstries de tota !ena. *er unaltre costat la resta de ciutats (erden la seva antiga (ros(eritat i entren enun (roc4s de decad;ncia. 'a ciutat i!(erial concentra tota la riuesa del)i!(eri i en ella s)7i construeixen grandiosos !onu!ents al !ateix te!(s

ue les !asses oreres del ca!( i de les altres ciutats s)a!unteguen a laciutat i viuen en (;ssi!es condicions.

l (roc4s social ca( a la anaruiaC ue la ciutat i!(erial 7avia evitat a!les seves conuestesC es torna a (resentar ara en (ro(orcions !olt !4scatastr$fiues. 'es grans e!(reses !ilitars deixen de ser una font deriuesa i una v"lvula d)ex(ansió als odis socials i (assen a ser llargues illunanes guerres ue no!4s són font de runa i de !is;ria.

*aral6lela!ent es va for!ant una nolesa i!(erial for!ada a ase de(reendes i de c"rrecs oficialsC co! a conseH;ncia de la reducció de les

asse!lees (o(ularsC ue esdevenen lenta!ent uns (arla!ents redutsCue (assen a ser do!inats (els (otentats. 'a divisió en dues classes ta!4arria al nucli i!(erial. 'a cat"strofe 4s inevitale. Al !ateix te!(s els

-12-


13/40

(oderosos es dis(uten el (oder (ersonal. s desencadena aix una tri(leguerra civil. n (ri!er lloc la lluita (el (oder entre els !e!res !4s(oderosos. n segon lloc la lluita del (ole contra els (oderososC ifinal!ent la lluita de les ciutats (er la seva inde(end;ncia.

D)auesta !aneraC a! la tri(le guerra civil s)arria a la gran deressi*.n auest !o!entC l)I!(eri a !4s a !4s d)estar su!it en l)anaruiaC elcaos i la guerra civil 4s envat (er un nucli i!(erial ve. /e!la uel)I!(eri no (odr" soreviure. *er$ en auestes circu!st"nciesC s)i!(osauna de les faccions en lluitaC les !asses an"ruiues són controladesC lesfaccions o(osades venFudesC els (oles ue s)7avien declaratsinde(endentsC sot!esosC i tots resten sota l)autoritat d)un (oder EnicC d)undictador ue i!(osar" i dirigir" els destins de l)I!(eri. n auest!o!ent co!enFa el segon (roc4s agressiu i acaa la fase federal.

ase unitària i desinte!ració . Al inici d)auests (erode les

ciutats (erden la lliertat interior i (assen a ser governades o dirigides (el(oder centralV els (oles ue for!en l)I!(eri (erden la (ersonalitatC aixco! els seus governs (articularsC i són dividits en (rovnciesad!inistrativesC governades (el (oder centralC !it+anFant delegats ogovernadors. l dretC la llengHes i les institucions dels (oles do!inatssón sustituts (el dretC la llengua i les institucions de la ciutat i!(erial.

Durant auesta fase l)I!(eri dur" a ter!e un seguit ful!inant deconuestesC ue no no!4s li (er!etran recu(erar els seus antics do!inisCsinó ue aconseguir"C encaraC una gran ex(ansió territorial. n auests!o!ents as(ira a l)7ege!onia universalC (er$ un gran desastre !ilitar(osa fre a les seves as(iracions. Malgrat tot es ref" i recu(era la seva(osició (ree!inentC (er$ a! les seves (retensions i!(erialistesatenuades. ')I!(eri entra en la seva fase de (lenitud. Ks la fased)7ege!onia (olticaC de (re(onder"nciaC d)es(lendor. A continuaciós)entra en una fase conservadoraC en u; les vel6letats ex(ansionistes 7andesa(aregut. La no es (ensa en noves conuestesC sinó en la conservaciódel grans do!inis i!(erials. ')I!(eri as(ira a la (au a! els i!(eris

vensC i co! ue 4s fort i te!utC els seu desit+os són res(ectats. /)entra enla fase !4s es(lendorosa. ls e!(eradors no!4s as(iren al enestar dellurs sEdits. ')ordre i la (au regnen des de la ca(ital fins a les regions!4s a(artades del nucli. s asteixen edificis !agnficsC carreteresC canalsi tota !ena d)ores civils. ')I!(eriC arriat a la (lenitud es !anifestaa! tota la !agnific;ncia aans d)iniciar la decad;ncia.

*er$ l)es(erit de (au no 4s +a suficient davant dels nuclis i!(erials !4s +ovesC (er !antenir-la. /er" aixC co! el nucli i!(erial !4s vellC !ancatd)es(erit agressiuC sofrir" les (ri!eres derrotes ue significaran l)inici dela decad;ncia de l)I!(eri. Al !ateix te!(s es des(erta l)es(eritd)inde(end;ncia dels (oles sot!esos. 'a ideologia (oltica de la!etr$(olis co!enFar" a fraccionar-se i es (osaran de !anifest tot d)idees

(oltiues i socials irreconciliales. 'a classe orera creient-sei!(rescindileC considera les altres co! usur(adores del seu enestar. ls(oles de l)I!(eriC considerant-se e!f"tica!ent su(eriorsC es senten

-13-


14/40


15/40

)l &roc(s creador . Ks interessant re!arcar ue els cicles 7ist$ricsdins d)eurasia es van des(laFant d)orient a occident a! un lleugerdes(laFa!ent te!(oral. 'a llei no es co!(leix al !ateix te!(s en elsdiversos (unts de la terra. /egons DeulofeuC el fet ue no tots els (olessegueixin la evolució social al !ateix te!(s 4s el ue (rovoca ue la#ist$ria se!li tant ca$tica. Ks interessant destacar la coincid;ncia a!el ue ex(osa Dia!ond en el seu conegut llire Armas germenes $ acero.n auest Dia!ond ens !ostra co! la agricultura es va anar des(laFantdins d)eurasia en l)eix est-oest.Jna altra causa ue dificulta la visiilitat de la llei de la #ist$riaC segonsDeulofeuC 4s el fet ue la intensitat creadora no 4s la !ateixa (er a tots els(oles i (er cada cicle. Dins de cada cultura el centre creador ta!4 4sdes(laFa de !anera ue en el segon cicle no es troa en la !ateixa (osicióue en el (ri!er. 'es cultures es desenvolu(en durant 3 cicles de 100ans des(r4s dels uals desa(areixen.

*. "es &rediccions d#Alexandre Deulofeu.

l treall de Deulofeu va ser un (ro+ecte a!iciós en l)"!it de lesci;ncies socialsC i la serva gran a(ortació va ser la ca(acitat d)oservació ide reconeixe!ents de (atrons dins la gran teranina dels fets 7ist$rics. lseu tre"all de cam va ser de ilioteca i li va (er!etre construir unateoria ue no no!4s ex(liues a ilota assada (eru; es van esdevenirels fets ue +a són 7ist$riaC sinó ue va tenir l)atrevi!ent de fer (ron$sticsgenerals sore el futur dels (asos. Auesta 4s una activitat (lena de riscosi ue (ot deixar en evid;ncia ualsevol teoria. 9ot i aixC Deulofeu no la vadefugir i (el ue s)7a (ogut co!(rovar des del !o!ent -ans &0 del segleSS- en u; va efectuar les seves (rediccionsC no se!la ue an4s errat.ls seus (ron$stics no tenen res a veure en afir!ar ue tal dia (assar" talcosaC sinó !4s aviat en el fer afir!acions d)ordre general sore la evolució

-15-

i!ura 2. DeulofeuC 15%C152B


16/40

dels i!(eris.

*er (osar un exe!(leC Deulofeu +a va afir!ar el 151 al (ulicar la(ri!era edició del seu resu! de la Mate!"tica de la #ist$ria ue laJ.././. era un i!(eri decadent ue +a 7avia (erdut la agressivitat dels

i!(eris +oves i ue el seu final arriaria al voltant de l)an 2000. *er ferauesta afir!ació es asava en el fet u;C segons la seva a(reciacióCl)i!(eri !oscovita es va constituir ca( el 1&50. /u!ant doncsC 550 ansCue 4s la durada !it+ana dels i!(erisC s)ot4 co! a resultat la dataes(erada de desintegració de l)i!(eri rus ca( al voltant l)an 2000. :aldestacar ue uan es va fer auesta afir!acióC als ans 50C la J.././.se!lava una gran (ot;ncia al ulls dels oservadors internacionals.

Jn altre (ron$stic efectuat (er Deulofeu ue est" en ca! d)aco!(lir-se4s el cas d)Ale!ana. Lust acaada la segona guerra !undial Deulofeu vaafir!ar ue ale!ana tornaria a ser una gran (ot;ncia (eru; estava alinici del seu segon (roc4s agressiuC i ue l)i!(eri


17/40

-1-

Primer cicle

Època unitària o imperial

Fase federalSumer 5250 4850 4600 4400 4200 3975Iran 5000 4600 4350 4150 3950 3725Egipte 4550 4150 3900 3700 3500 3275Balutxistan 3500 3100 2850 2650 2450 2255Xina 2850 2450 2200 2000 1800 1600India 2700 2300 2050 1850 1650 1400Grècia 2700 2300 2050 1850 1650 1400

Segon cicle


Fase federalSumer 3550 3150 2900 2700 2500 2275Iran 3300 2900 2650 2450 2250 2025Egipte 2850 2450 2200 2000 1800 1575Balutxistan 1800 1400 1150 950 750 525Xina 1200 800 550 350 150 !C 50India 1000 600 350 150 !C 50 250Grècia 1000 600 350 150 !C 50 250

Tercer cicle


Fase federalSumer 1850 1450 1200 1000 800 575 100Iran 1600 1200 950 750 550 325 100 /CEgipte 1150 750 500 300 100 125 /C 550Balutxistan 100 /C 300 550 750 950 1175 1520Xina 450 950 1200 1400 1600 1800 2450India 60 1050 1300 1500 1800 2025 2450Grècia 60 1050 1300 1500 1800 2025 2450

Fragmentacidemogràfica

!ristocraciasacerdotal

!ristocraciade la ri"uesa

Fasea#solutista

$ecadència%desintegraci

Ser&ilisme iescla&itud




Fasea#solutista






Fasea#solutista



Taula 2 ls tres cicles de les civilit@acions DeulofeuC 10B


18/40

II *art. 1. 'lante+ament del tema.Durant !olt de te!(s els 7u!ans 7e! viscut en co!unitats relativa!ent(etites ue (oc o !olt s)7an anat estenen (er la !a+oria de la geografia de

la terra. De !ica en !ica 7e! estat ca(aFos d)acu!ular coneixe!entssore el nostre entornC i sore les t;cniues necess"ries (er !illorar elrendi!ent en l)extracció de l)energia ue necessite! (er viure i (er feraug!entar la (olació. Quan una es(ecie de(;n no!4s de les sevesca(acitats innates (er soreviure otenir l)ali!entBC la seva (olaciófluctua en funció de les dis(oniilitats d)auest. ls 7u!ans 7e!aconseguit esca(arC al !ens !o!ent"nia!entC d)auesta din"!icaC!it+anFant l)acu!ulació de coneixe!ents i el desenvolu(a!ent de latecnologia ue ens (er!et orir noves (ossiilitats el (ossile ad+acentB(er continuar creixent.

es de tot aix$ s)7a fet d)una !anera (lanificada. n cada !o!ent s)7ananat afrontant els re(tes ue ens 7e! troat i els 7i 7e! donat alguna deles solucions ue tene! al nostre aast. A vegades 7a estat una idea

rillant i !oltes d)altres la si!(le casualitat.'a nostra ca(acitat (er estalir relacions de causa efecte 4s la ue ens 7a(er!;s avanFar (el !;tode de (rova i error. D)auesta !anera els gru(s7u!ans 7e! anat construint un coneixe!ent col6lectiu ue 7a (rogressata! el te!(sC (er$ ue 7a tingut co! a caracterstica (rinci(al el ser unconeixe!ent distriut. Malgrat ue no 7a estat !ai distriut de for!a

igualit"ria asi!;tricaB la !anera co! s)7a re(artit 7a tingut i t4i!(ortants conseH;ncies en la for!a en u; s)7an estructurat lessocietats. 'es societats s)7an convertit en una xarxa de relacions dede(end;ncia ue 7an atorgat a cada gru( social unes deter!inadesavantatgesC en funció dels coneixe!ents i t;cniues de u; dis(osava.:adascun d)auest gru(s (ot +ugar les seves cartes (er tal oteniravantatges en enefici (ro(i. Al !ateix te!(s les societats s)7an convertiten estructures co!(lexes ue necessiten un flux d)energia cada vegada!4s gran (er (oder continuar creixent. De tant en tant auest flux decauCo 4 (eru; s)7an ex7aurit o interro!(ut l)acc4s a les fonts dis(oniles

d)energiaC o 4 (eru; la codcia d)alguns gru(s de les societatsC en el seuafan (er aca(arar recursos (riva als altres de les fonts necess"ries (el seu!anteni!ent i en conseH;ncia ta!4 (el de tota la societat tal co! est"estructurada en cada !o!ent. Moltes vegadesC des(r4s del col6la(sesorgeixen nous actors i es refan les relacions entre els ue +a existienC de!anera ue es troa una nova !anera de tornar a cr4ixer.Malgrat els esforFos de la ci;ncia econ$!ica (er ex(licar l)origen de lariuesa i u; 4s el u; 7aurien de fer els governs (er otenir-laC resulta!olt difcil (ensar ue auesta tasca (ugui arriar a tenir ;xit donat ues)enfronta a un (ar"!etre ue no (ot controlarC co! 4s el creixe!ent de

la (olació.n els (erodes en u; els diferents gru(s socials s)7an (ogut anar

-1,-


19/40

re(osant de generació en generacióC sense grans canvisC la societat s)7a!antingut ta!4 estale. Quan auest euiliri es trencaC +a sigui (eru;7i 7an individus ue es ueden fora del siste!a i no troen la !anera deconnectar-s)7iC o 4 al rev4s (eru; alguns rols no (oden ser !antingutsCla societat no es (ot re(roduir en les !ateixes condicions. n els dos casos

es generen tensions ue (oden dese!ocar en (;rdua de co!(lexitat dela societat.

Avui en dia es distingeix entre creixe!ent extensiu i creixe!ent intensiu.ls antics i!(eris asats en econo!ies agr"ries (racticavenfona!ental!ent el creixe!ent extensiuC !entre ue les !odernesecono!ies industrials es fona!enten !4s en el intensiuC tot i ue ta!4necessiten orir-se a nous !ercats (er vendre la seva (roducció. 'a Enicai!(licació rellevantC a tenir en co!(te 4s ue el creixe!ent intensiureuereix l)aug!ent de la ca(acitat tecnol$gica de la societat.

#e! de tenir (resent ue les econo!ies agr"ries ta!4 7an (rodutcreixe!ent intensiuC i encara el continuen (roduint encara ue en !enor!esura co!(arat a! el d)altres sectors.:reure ue les actuals societats industrials són diferents a les de fa !ilersd)ans (eru; dis(osen d)una tecnologia !4s avanFada 4s un greu error.'a din"!ica de les societats t4 !4s a veure a! les relacions ues)estaleixen entre els seus ele!ents individusC ciutatsC classesB ue no(as a! el ti(us de tecnologies ue s)utilit@en (er otenir la energianecess"ria.Ks certC ue !entre 4s !4s f"cil otenir fonts d)energia a ase d)ex(ansió

territorialC els est!uls (er uscar noves tecnologies ue (er!etinex(lotar altres fonts d)energia no 4s (roale ue es donin. Quan es(rodueix la revolució industrialC a! alts i aixosC es dona una !illorasustancial de les condicions de vida en una (art del (laneta. Aix$ se!la(roduirC encara ue no d)una for!a generalit@adaC una tend;ncia a ladis!inució de les ganes de guerre+ar en alguns (asos. *er$ au 7e!d)anar a! !olt de co!(te (eru; ens !ove! en un territori (erillós. lsexe!(les de viol;ncia desencadena en els ans 0 en el !ateix cord)uro(a ens 7an de fer ser (rudentsC i fer-nos veure ue en ualsevolllocC si es (rodueixen canvis en les condicions ue !antenen l)a(arent

estailitatC es (oden desencadenar conflictes ar!ats.l fet deter!inant 4s ue uan s)esgoten les (ossiilitats de creixe!entCintensiu o extensiuC les societats entren en (role!es.

2. ,ro-ar conce&tes comuns.*er co!(arar societats al llarg del te!(s necessite! categories ue es(uguin utilit@ar en totes les ;(oues. 'a !a+or (art dels indicadors ue esfan servir (er analit@ar les econo!ies !odernes no es (oden utilit@ar(eru; no es dis(osen de les dades. *er$ al !arge d)auest inconvenient(r"ctic ta!4 s)7auran de re(ensar les categories a nivell conce(tual.0uins concetes odem utilit&ar8 Al !eu entendre seria convenientutilit@ar conce(tes ue siguin a(licales a ualsevol (erode de te!(s. *er

-1-


20/40

tant 7an de ser conce(tes generals. Jna de les dificultats ue es (lantegenal aordar auests te!es 4s ue !olts dels conce(tes ue s)utilit@en 7anestat inicial!ent vinculats a (erodes 7ist$rics !olt concretsC co! (erexe!(le el feudalis!e o ca(italis!e. Aix$ (orta a confusió (el fet ue esfa difcil se(arar el ue són trets singulars d)un (erode 7ist$ric concret

dels ue (oden for!ar (art d)un conce(te ue es vol utilit@ar (er altres(erodes 7ist$rics. Aix$ exigir" una feina d)astracció !4s gran ue la ues)7a fet fins ara. Al !ateix te!(s utilit@ar un conce(te co! feudalis!e (erdiferents (erodes 7ist$rics ens (ot fer (ensar se!(re en el feudalis!eeuro(eu ue 4s (er on origin"ria!ent es va definir auest conce(te.n auest article no 7i 7a es(ai (er aordar d)una !anera total!entsatisfact$ria i co!(leta auest te!aC (er$ si ue voldria suggerir alguns(ossiles candidats (er ser utilit@ats co! a conce(tes co!uns. Go 4s unarelació dels conce(tes co!(letaC sinó tan sols un (ri!er intent de(resentar alguns dels (ossiles candidats. )l consum d#ener!ia. ncara ue sigui i!(ossile deter!inar elconsu! (recsC s ue es (oden fer esti!acions a(roxi!ades (er cada;(oca (er fona!entar un discurs sore els fluxos relatius de consu!.'es societats ano!enades 7ist$riues i les civilit@acions són agru(acions7u!anes ue 7an estat ca(aces d)otenir una uantitat d)energia su(eriora la ue necessiten (er la seva estricta re(roducció. Auest fet fa ue es

vegin aocades a una din"!ica de creixe!ent. Auest creixe!ent !oltes vegades es tradueix en un incre!ent de la (olacióC (er$ no se!(re. Alguns individus de la societat seran ca(aFos de ca(turar !4s excedent

ue d)altres. Quan aix$ es tradueix en una organit@ació +er"ruica delsfluxosC nor!al!ent va aco!(anat d)una organit@ació (oltica ta!4 +er"ruica s$lida!ent estructurada. "a tecnolo!ia. *er (oder otenir l)energia necess"ria (er la faricacióde (roductes ens cal la tecnologia. Auesta inclou la acu!ulació delsconeixe!ents ue (er!eten la elaoració dels ens. ntene! latecnologia en un sentit !olt a!(li de !anera ue considere! la militarta!4 co! una tecnologia ue (er!et otenir una (roducció. D)auesta!anera doncsC els exercits són un ti(us de tecnologia en u; s)inverteixen !" d)ora soldatsB !4s una !auin"ria canonsB (er generar un

(roducte otB a! un deter!inat rendi!ent. 'a tecnologia !ilitarCdoncsC s)utilit@a (er incor(orar a la xarxa social nous territoris dels ualsse)ls treu un excedent.'es guerres són una !anera de ca(turar energiaC (er$ des d)un (unt de

vista econ$!ic (er a u; siguin rendiles el (roducte otingut 7a de sersu(erior al seu cost.

Quan aix$ +a no es (rodueix els exercits co!encen a ser una c"rrega (elsestats. Des(r4s de les conuestes !ilitars el ot ue s)ot4 acostu!a a

-20-

/oldats W :anons -X oti YtresorsC 7o!esC rendesZ


21/40

(rendre una o !4s d)auestes for!es=1B tresorsC en el sentit de riueses !aterials ue són directa!ent

reuisades.2B 7o!es esclausBC 4s a dir forFa de treall ue 4s ca(turada (er ser

utilit@ada des(r4s co! a !" d)oraC i3B el co!(ro!s de governantsC ciutats i sEdits de (agar regular!enttriuts al nou governant.

Moltes vegades aans d)una guerra s)envia algun e!issari a la ciutat u;es vol sot!etre (er exigir-li ue s)avingui a (agar algun ti(us de triut sino vol ser atacada. n d)altres ocasions són les !ateixes ciutats ue (eriniciativa (r$(ia de!anen (rotecció o a+uda a una altre a canvi d)algunti(us de triut. D)auesta !anera el negoci !ilitar es converteix en unservei= (rotecció a canvi de rendes.l grau de viol;ncia utilit@ada 4s !olt dis(ar i de(;n de circu!st"ncies

ue ara no (ode! entrar a analit@ar. l u; 4s rellevant dins la nostraargu!entació 4s ue gr"cies al negoci de la guerra la xarxa social es vaa!(liant i a! auesta la co!(lexitat de la (r$(ia societat. 1ins a on otcr+ixer una societat 8 De(;n de cada cas. 'a geografia 4s sens dute undels condicionantsC (er$ el ti(us de tecnologia ue utilit@i la societatta!4 en deter!inar" el seu (otencial creixe!ent.

A! el te!(sC doncs uan la indEstria de la guerra deixa d)oferir unrendi!ent suficient els exercits es converteixen en estructures(arasit"ries ue s)ali!enten dels excedents (roduts dins del (ro(iterritori de l)i!(eri. Mentre l)estructura social va creixentC ali!entant-sedels fluxos d)energia ue ca(ta fora de les seves fronteresC el cos social (otanar creixent sense !asses (role!es. Quan les fonts externes deixen defluir els 7"its de consu! interns no canvien i ales7ores la societats)autoconsu!eix. 'a segHent ex(ressió re(resenta el ue acae! de dir.

*er un costat teni! el consu! intern ue inclou el consu! efectuat (ertots els individus de la societat. Auests consu! ser" segura!ent !oltdesigual (er$ arriar" (er la !a+oria de la gentC de !anera ue el grau de

descontenta!ent ser" relativa!ent (etit. *er l)altra costatC teni! d)una anda l)excedent intern ue estar" co!(osat (els (roductes otingutsa! la agricultura i la indEstria del (ro(i territori i (er una altral)excedent ca(turat del exterior. n el !o!ent ue el flux de l)excedentexterior co!enFa a dis!inuir la c"rrega del consu! intern recau cada

vegada !4s en l)excedent interior. D)auesta !anera les classesres(onsales de l)otenció d)auest veuen cada co( !4s redut el seu!arge. /i auesta situació arria al li!it es !olt (roale ue o(tin (eraandonar la activitat i uscar-se un altre !it+a de susist;ncia. Al !ateixte!(s al dis!inuir la forFa !ilitar -la venda de (rotecció centralit@ada- es

far" !4s f"cil ue alguns territoris es vagin desvinculant del (odercentralit@at. :ada (olació 7aur" d)ada(tar-se (er a(rendre a viure a!

-21-

:onsu! Interior [\\X xcedent Intern W xcedent extern


22/40

fluxos !enors d)energia.D)auesta !anera els cos social es va desco!(osant en unitats !4s (etitsi relativa!ent !4s aut$no!es. l volu! d)intercanvis dis!inueixCsoretot el ue t4 el seu origen en les llargues dist"ncies. Auests fet (ot(rovocar ue si 7i 7a una (;rdua de su!inistra!ent d)algun 4 ue siguinecessari co! a inut (er una deter!inada tecnologia auesta 7agi deser sustituda (er una altre.

)xcedent econòmic. l conce(te econ$!ic d)excedent 4s (ot definirco! la uantitat de (roducció ue resta des(r4s de ue s)7agi retirat totala ue 4s necess"ria (er (oder deixar el siste!a econ$!ic en les !ateixescondicions ue al inici del (erode. Aix$ inclou tant la ali!entació (er!antenir la (olació co! la inversió (er re(osar les eines i les !"uinesue s)7agi fet !al4. Al utilit@ar el conce(te d)excedent no (ressu(ose!

ue auest se l)7agi a(ro(iat ca( gru( social. Mentre ue les categories desalaris i eneficis +a estan vinculats a una deter!inada classe socialC elconce(te d)excedent social 4s (revi al re(arti!ent ue es faci. 'a !aneraen u; es re(arteixi auest excedent ser" una caracterstica de cada(erode. Go 4s una !agnitud f"cil de !esurar (eru; el seu volu! de(;ndel ue s)entengui en cada !o!ent co! a uantitats necess"ries (erali!entar a la (olació. *er$ resulta !olt Etil co! a indicador relatiu. *era u; una societat creixi 4s necessari ue el seu excedent sigui (ositiu.Quan el volu! d)auest dis!inueix les societats acostu!en a (atirtensions. 9a!4 (ot ser Etil deter!inar en uina (ro(orció t4 el seu

origen en l)interior del territori res(ecte al (rovinent de l)exterior.l consu! d)energia i l)excedent econ$!ic són !agnituds ue estan !oltrelacionades entre elles i la !anera co! es facin els c"lculs (erco!(tailit@ar o no el consu! d)energia (ot !odificar el resultat del)excedent econ$!ic. /ore auest (unt 4s !olt interessant el llire de>eorgescu-oegenC La le$ de la ntro2a $ el roceso econ*mico.'a ci;ncia econ$!ica va n4ixer a! la (retensió d)estudiar els intercanvisentre (ersones ue realit@en actes d)intercanvi d)una for!a lliure iracional. *er$ resulta evident ue auesta 4s una li!itació ue exclou

ona (art de les societats 7u!anes. A (art d)incloure un +udici de valor

co! 4s el de ersona lliure. *er tantC (er (oder aastar tots els (erodes 4s!illor (oder estudiar tots els ti(us d'intercan%is ue es donen en unasocietat. )ls intercanvis. n quines condicions es oden fer els intercan%isentre els indi%idus8 'es condicions (oden ser !olt diferents i van des dela forFaC la a!enaFaC i l)engan fins el total acord. :ada ;(oca su(osara uncontext diferent dins dels uals es desenvolu(aran els intercan%is.

Ano!enen au intercan%i a ualsevol canvi en la (ro(ietat dels ens delsindividus tant si 4s forFat co! si 4s consentit. :ada intercanvi esdesenvolu(a dins d)un context diferent. /egons cada situacióC al finalC alsdiferents canvis de (ro(ietat els 7i acae! donant un no! diferent=

vendaC a(ro(iacióC roatoriC es(oliC etc.

-22-


23/40

Al (riorit@ar la visió de la societat co! un xarxa on els individus sónnodes ue es relacionen a! els altres nodes !it+anFant els intercanvis es(ret4n (osar de !anifest l)estructura d)auesta xarxa i co! evolucionaa! el te!(s. ')energia circula a trav4s d)ella i a !esura ue 7o fa laxarxa va creixent incor(orant nous nodes i !odificant la relació entre

ells. Ks d)auesta !anera co! es va configurant el cos socialC ue de !icaen !ica es va fent !4s co!(lex.

'artici&ació dels ciutadans. Jn altre eix sore el ual es (ot !esurarl)evolució de les societats 4s el grau de (artici(ació dels individus en la(resa de decisions en l)"!it (Elic. Al llarg del te!(s auesta(artici(ació va canviant. #i 7an (erodes en u; la (artici(ació 4s !4salta i el (oder est" !4s distriut i d)altres en u; la concentració 4s !oltalta i el grau de (artici(ació !olt redut. ntre un i altre extre! les

societats es veuen i!!erses en (rocessos tendents ca( a la concentracióde (oder o al contrari tendents ca( al des!e!ra!ent del (oder (oltic. "a ideolo!ia. n auest sentit els antro($legs utilit@en un discurs !olt!4s clar uan afir!en ue les societats (er !antenir els nivells dedesigualtat entre els individus necessiten una ideologia ue +ustifiui ladesigualtatOoffeeC2005B:laessenC 2002B. esulta curiós oservar ueauest discurs ue resulta nor!al entre els antro($legsC no sigui utilit@aten la an"lisi de les societats !odernes a! la !ateixa naturalitat./egura!ent (el fet ue uan s)analit@en les societats des de les ci;nciessocials d)alguna !anera s)estan +ustificant les seves desigualtats.

"a re&roducció social . De la !ateixa !anera ue en els 4ssers vius lesc;l6lules es van renovantC en les societats els individus es van ree!(laFantgeneració darrere generació. *er$ auest (roc4s no es dona d)una for!a(lanificada. :ada fa!lia decideix el no!re de fills ue vol tenir i auest

+unta!ent a! la (ossiilitat ue els fills no segueixin el !ateix ofici ueels (ares far" ue el (roc4s de sustitució no se!(re sigui auto!"tic./ovintC l)excedent de fills s)7aur" de uscar la vida en un altre lloc i (otserd)una altre !anera. Quan les societat es troen i!!erses en unadin"!ica de creixe!ent ser" !4s f"cil ue la !a+oria dels nous individustroin una (osició dins la xarxa social ue els 7i (er!eti otenir una (art

de l)excedent. *er$ en els !o!ents ue aix$ no sigui aix les tensions es!anifestaran. Ks cert ue 7i 7an (erodes de te!(sC !4s o !ens llargsCen u; les societats se!len estar en una (osició estaleC (er$ tard od)7ora els deseuiliris es (osen de !anifest. 9ot aix$ fa ue les societatsno siguin !ai est"tiues. Go estan !ai en euiliri (erfecte. )structura social . :onsta de dos nivells= el (ri!er la divisió social deltreall i el segon els fluxos ue s)estaleixen entre les ca(es socials (er ladistriució de l)excedent. *er a u; una societat es !antingu4s eneuiliri seria necessari ue els individus de cada ca(a social uedesa(areixen en un (erode siguin sustituts (el !ateix no!re

d)individus en el segHent. Quan es (rodueixen canvisC encara ue siguin(etitsC la acu!ulació d)auests al llarg del te!(s (rovoca final!ent unes

-23-


24/40


25/40

a la !a+oria de la (olació en una situació !4s e!(orida.'a situació a l)interior de les ciutats es va fent !4s co!(licada fins al (untue les classes dirigents de!anen a+uda a una ciutat vena co! a Elti!recurs (er aturar els disturis socials. Ks d)auesta !anera co! la ciutatue ofereix la a+uda dona sortida a les seves tensions internesC utilit@antuna (art del seu excedent de (olació co! a exercit (er a+udar a la classedirigent de l)altre ciutat a controlar la situació. 'a ciutat ue a+uda a l)altretroa una nova !anera d)otenir un flux d)energia a (artir dels triutsue d)ara en endavant otindr" de la ciutat (rotegida. Inicial!entC no 4sun desig de control (oltic el ue !ou l)ex(ansió original de la ciutat sinóun intercanvi entre forFa ar!ada i diners. n fer-7o la ciutat (rotectoradescoreix una nova tecnologia la !ilitarB ue li (ro(orciona una novafont d)ingressos. *oc a (oc el exercit s)anir" (rofessionalit@ant i esconvertir" en una de les industries !4s i!(ortants de la ciutat.

Ks aix co! arrenuen els i!(eris la seva ex(ansió. Go 4s una activitat(lanificada a llarg ter!ini sinó ue 4s el resultat de decisions (reses en laestrat;gia di"ria (er anar solucionant els (role!es als ue s)enfrontenels governants. /ense ue ningE 7o 7agi (revistC les ciutats es veueni!!erses en un (roc4s de co!(et;ncia entre elles ue fa ue al final unad)elles s)erigeixi en el nucli i!(erial. n fer-7o aconsegueix canalit@ar ca(a ella la !a+or (art dels fluxos d)energia ue es generen en el territori uedo!ina.'a co!(lexitat de l)i!(eri 7aur" aug!entat notale!ent co!(arada a!la d)auelles agru(acions 7u!anes ue tro"ve! al inici dels (roc4s. n

auest !o!ent 7i 7an !olts sectors econ$!ics interconnectatsC una grandiversitat d)institucions socialsC ue s)7a anat creant al llarg del te!(sC iuna gran extensió de territori a! !oltes ciutats ta!4 connectadesentre elles (er tot ti(us de relacions co!ercials. 9ot aix$ fa al cos socialca(aF d)asorir (etites (ertoracions (rovinents de factors externsC (er$ta!4 el fa extre!ada!ent de(enen de les fonts d)energia d)on extreu elexcedent. *er la for!a 7aitual en u; es (rodueix l)evolució social en el(erodes de (ros(eritat (ode! afir!ar ue auesta se!(re s)7a donatfins araC a trav4s del creixe!ent econ$!ic. Auest fet co!(orta ue cada

vegada calen fluxos !4s grans d)energia (er generar !4s excedentC (er$ al

!ateix te!(s t4 un l!it. La sigui (eru; s)7an ex7aurit els territoris ueestan a l)aast de ser conueritsC o (eru; la tecnologia 7a arriat al seul!itC arria un !o!ent ue l)excedent s)estanca o co!enFa a decaure.n auest !o!entC la dis!inució del flux d)energia fa ue es desencadeniuna co!(et;ncia entre individusC gru(s socials i ciutats (er l)otenció delsrecursos ue ueden dis(oniles. 'a antiga ideologia i!(erial ue 7aviaservit (er +ustificar els (rocessos agressius deixa de ser Etil. :adascE

uscar" la !anera de no (agar i!(ostos i de retenir tot l)excedent ue(ugui. l resultat de tot (legat ser" ue de !ica en !ica el cos socials)anir" frag!entant. l nucli i!(erial anir" veient co! dis!inueixen els

ingressos (rovinents de tots els territoris i en conseH;ncia el seu (oderinti!idatori.

-25-


26/40

Auest (roc4s continuar"C (odre! dir de for!a recursivaC en totes lesunitats socials ue es van desvinculant del nucli i!(erial fins arriar alestat de frag!entació de!ogr"fica !4s o !ens si!ilar al ue tro"ve!al inici del (roc4s. n arriar a auest (unt el fet destacale no 4s l)estaten u; es (ugui troar la tecnologia sinó la uantitat de les relacions ue

es donen entre els individusC els gru(s socials i les ciutats ue s)7an vistredudes forta!ent. 'a xarxa social torna a ser fele i (etita. *. o-re els inicis de la Història.n l)a(artat anterior (arl"ve! del salt ue es (rodueix uan s)inicia el(roc4s social co!(ara-te)l a! les transicions de fase de les uals ens(arlen els fsics. /ense (oder a(rofundir !assa en el te!aC si ue val la(ena fer algunes consideracions ue ex(ose! a continuació.

'a es(;cie 7u!ana va a(ar;ixer sore la terra fa !ilions d)ans i durant!olt de te!(s va anar ocu(ant gaire4 tot el (laneta. A (oc a (oc la

densitat dels (ola!ents 7u!ans van anar aug!entant fins ue vaarriar un !o!ent en u; en diversos llocs del (laneta van anara(areixen el ue des(r4s 7e! ano!enat cultures i civilit@acions. n canviCen altres llocs tot i estar (olatsC les civilit@acions no van a(ar;ixer fins!4s tard i en d)altres no 7an arriat a a(ar;ixer !ai. Go 4s la nostraintenció entrar au en el deat d)auest te!aC sore el ue (otser laa(ortació !4s coneguda 4s la de Larred Dia!ond -3uns 3erms and

4teel 5Diamond 67869 . n el ca!( de l)antro(ologia 7i 7a 7agut un intensdeat sore uines van ser les condicions necess"ries (er la for!ació del(ri!ers estats.

n auest (unt (ot ser !olt Etil recordar les condicions ue ex(osa:laessen (el sorgi!ent dels estats :laessen 2002B. n la seva o(inió (era u; un estat (ugui sorgir són necess"ries ue es donin les segHentscondicions=

• #i 7a d)7aver un no!re suficient de (ersones (er for!ar unasocietat co!(lexa estratificada.

• 'a societat 7a de controlar un territori.

• #i 7a d)7aver un siste!a (roductiu ue (ro(orcioni un excedentsuficient (er !antenir els es(ecialistes i les categories (rivilegiades.

• #i 7a d)7aver una ideologia ue ex(liui i +ustifiui la organit@acióad!inistrativa +eraruit@ada i les desigualtats (oliticosocials.

l ue se!la clarC doncsC 4s ue 7i 7a un (unt crtic en u; es (rodueixCel ue els fsics ano!enen una transició de fase en u; les agru(acions7u!anes (assen de ser si!(les trius o andes (er iniciar el ca! ca( asocietats !4s co!(lexes ue les (ortar" final!ent al ue deno!ine!civilit@acions. n auest (unt s)entra en una din"!ica diferent ue els(orta ca( a una divisió !4s !arcada de les feines i ue es tradueix en unaug!ent dels intercanvis i de les relacions de de(end;ncia entre uns i

altres. :o!enFa la 7ist$ria...

-2%-


27/40

/eria +ust en auest !o!entC uan la llei de la Mate!"tica de la #ist$riaco!enFaria 7a actuar co! una (ro(ietat e!ergent fruit de l)aug!ent de laco!(lexitat. Auest incre!ent t4 el seu origenC sens duteC en elnaixe!ent de la agricultura ue va (rovocar (oder co!enFar a controlarels fluxos d)energia necessaris (er assegurar la susist;ncia d)una for!a

!4s regularC sense de(endre no!4s de la recol6lecció i la caFa. Malgrat lesirregularitats a u; sot!et la variailitat del cli!a el rendi!ent agrcolaCla tecnologia agr"ria va (ro(iciar el (ri!er (as (er l)extracció d)un fluxd)energia !4s o !ens regular.

Auest 4s un factor de vital i!(ort"ncia ue aco!(anat del fet ue la!a+oria de les vegades auests flux era su(erior al necessari (er !antenirel !ateix no!re d)individusC aix$ (rovocava ue les societats fossincada vegada !4s no!roses. D)auesta !anera es (lante+ava el re(te deco! incor(orar els nous individus a la societat. 0uines feines odien fer8

4i la roducci* "àsica er la su"sist,ncia a esta%a assegurada am" eltre"all dels altres qu, odien fer els nous %inguts8

/i acce(te! ue la Mate!"tica de la #ist$ria 4s !anifesta co! una lleie!ergent ue co!enFa a actuar en el !o!ent en u; es donen unesdeter!inades condicions inicialsC o co! 7o ano!ena /(ier unesdeter!inades condicions >odiloN. Ales7ores ta!4 se!la (ertinent lasegHent (regunta= 7i 7a un l!it (er la (art su(erior de l)agregació socialue deter!ini un (unt en u; la llei deixaria d)actuar8 n la teoria delcaos s)acce(ta ue deter!inats co!(orta!ents són (revisiles d)acorda! lleis ue actuen dins d)uns l!its (er$ fora d)ells deixen de fer-7o. Dit

d)una altre !aneraC si el (roc4s d)integració !undial continues seria(ossile ue la llei deixes d)actuar8 Auest 4s un ca!( (ura!entes(eculatiu sore el ue retornare! en les conclusions.

/. "es cr0ti$ues a les teories c0cli$ues.n el seu estudi sore el col6la(se de les societats co!(lexes L.A 9ainter fauna crtica a les diferents teories ccliues9ainterC 1,,B. Go sense raóafir!a ue els argu!ents ue utilit@enC la !a+oria de les teories ccliuesCestan asats en raons !stiues ]Mstical factors^B. Auests factorsm2stics no estan avalats (er dades e!(riues i utilit@en ter!es co!decad;nciaC vigor o senilitat.

'es teories ccliues 7an tingut des de se!(re defensors ue 7an vist enles societats si!ilituds en el seu desenvolu(a!ent se!lants a la delsani!als. *er$C ex(licar la evolució dels i!(eris no!4s a! !et"fores!stiues +oventutC (lenitudC decad;nciaBC co! senala 9ainter 9ainterC1,,BC no se!la (rou convincent. Donar co! ex(licació (er la caigudad)un i!(eri el fet d)estar en decad;nciaC o +ustificar la seva ex(ansió(eru; 4s +oveC no 4s argu!ent (rou convincent (er donar crediilitat aauestes teories.

*er$ !algrat ue fins ara les +ustificacions ue s)7an donat (er defensar

les teories ccliues no se!len convincentsC el ue s se!la indutale4s el fet ue 7an suggestionat a !olts (ensadors al llarg del te!(s. Aix$

-2-


28/40

ens 7a de fer (ensar si no 7i 7a real!ent algun ti(us de evid;ncia ue +ustifiui auest ressorgi!ent recurrent d)auestes teories. Jn fet 4sindutale= les cultures sorgeixen i a! el te!(s desa(areixen. ;om

odem exlicar


29/40

res !4s ue l)ex(loració d)un arre de (ossiilitats. l (as essencial 4stroar el node inicial ue ore la (orta a la resta de les ranues. Malgratue en el resu! de la teoria de Deulofeu ue 7e! fet no 7o 7e!desenvolu(at (rouC la seva teoria aasta tots els "!its de la cultura7u!anaC no no!4s el (roc4s (oltic i social.

Al !eu entendre 7i 7an diversos as(ectes ue enteroleixen la (ossiilitatde (oder fer co!(aracions entre les societats actuals i les de fa !ilersd)ans. *otser el !4s destacats de tots 4s el del (rogr4s !aterial.

Aordare! auesta Hestió en el (ro(er (unt. Jna altreC 4s el (a(er ue +uga la viol;ncia i les guerres en l)antiguitat enfront del ue +uguen enl)actualitat. Malgrat ue tots so! consci;ncies ue les guerres no 7andesa(aregut i ue la viol;ncia est" en (resent encara en tot el !ónC sue 4s cert ue sovint en a!ients il6lustrats 7i 7a la (erce(ció ue en el!ón ci%ilit&at actual la viol;ncia 4s una actitud ue (oc a (oc va uedant

relegada als (asos !4s enrederits i a sectors !olt concrets de la societat. Auesta (erce(ció a!aga uns +udicis de valorsC ue (er sort són cada vegada !ens freHents.

*er Elti! 7i 7an dos factors !4sC ue !algrat ser !4s sutilsC ta!4 +uguen un (a(er i!(ortant. l (ri!erC 4s el del lliure alir dels 7u!ansue faria i!(ossile ue estigu4ssi! sot!esos a lleis externes a nosaltresue condicionin el nostre co!(orta!ent ue est" deter!inat (er lanostra lliertat. l segon 4s la convicció ue els errors dels (assat no esre(etiran. Aordare! ta!4 auestes Hestions !4s endavant.

. "#evolució c0clica i el &ro!r(s material.

Jn dels as(ectes ue fa difcil donar !4s crediilitat a la teoria deDeulofeu 4s el (a(er ue +uga el (rogr4s !aterial de la 7u!anitat dins laseva teoria. :osta d)acce(tar (ensar ue el (rogr4s !aterial sigui un fetue 7a anat oscil6lant al llarg de la 7ist$ria. *er$ aix$C no vol dir ue no 7i7agi (erodes en u; deter!inats coneixe!ents es (erdin. 'a tecnologiaue s)utilit@a en cada !o!ent de(;n tant dels coneixe!ents aduiritsco! dels recursos de u; es dis(osi. *er tantC si un recurs deixa d)estardis(onile la tecnologia ue l)utilit@ava s)aandonar". 'es tecnologies ues)utilit@en en cada (erode van canviantC (er$ auest canvis no són se!(reel resultat d)avenFos en el coneixe!ent sinó soretot la ada(tació en aseals recursos ue estan dis(oniles (er la societat.'a tecnologia l)7e! de veure doncsC co! una de les (eces sore les ualses va construint l)edifici social. Al llarg del te!(s les (eces utilit@ades els!aterials de construccióB canvien (er$ els edificis es continuenconstruint. 9ot aix$C s)asse!la !olt al ue diu /(ier uan afir!a ue ]elcanvi cultural vindr" a su(erar a la transfor!ació gen;tica co! a!ecanis!e d)ada(tació do!inant^/(ierC 2010B

:o! d;ie! aans els 7u!ans va! aconseguir escaar de la llei ueregulava la nostra (olacióC co! una es(;cie !4sC al co!enFar a utilit@ar

instru!ents exosomàtics. *er$ se!la ue des(r4s va! caure dins d)unanova llei ue ens regula i ueC ara (er araC ens resisti! a recon;ixer ue

-2-


30/40

actua sore nosaltres.

'es (ri!eres civilit@acions eren !4s de(endents de la geografia (er astirles seves xarxes de co!unicació. Avui en dia este! acostu!ats a ues)aixeuin ciutats en el desertC es construeixin illes artificialsC s)orin

auto(istes a trav4s de la selvaC i es trans(orti aigua a centenars deNil$!etres de distanciaC (er$ les antigues civilit@acions 7avien d)a(rofitarles condicions naturals de la geografia co! a sustitut del ue avuiano!ene! infraestructures. D)auesta !aneraC a(rofitaven lescondicions naturals (er astir la xarxa de co!unicacions necess"ria (erfer els intercanvis econ$!ics. A! el te!(sC els rius 7an deixat de ser les(rinci(als vies de co!unicació ue utilit@en les societatsC i aix$ 7a (er!;sa!(liar el radi d)extensió ue aasten els territoris ci%ilit&ats.

'a tesis ue 7e (ro(osat au 4s ue la 7ist$ria cclica de les civilit@acionses asa en l)evolució del grau de co!(lexitat ue les societats

aconsegueixen al llarg del te!(s. Ks una 7ist$ria de la seva co!(lexitat.'a t;cnica i l)econo!ia són els vestits ue es (osen. l (a(er de lade!ografia segura!ent est" !4s lligat a l)evolució social donat ue si

vincule! l)7istoria a la co!(lexitat de les societats se!la clar ue lade!ografia 7i 7a de +ugar un (a(er i!(ortant. ')aug!ent de laco!(lexitat social 7a d)estar vinculat a! la de!ografia.

etorne! a la discussió sore el (rogr4s !aterial i l)o+ecció ue es fa ales teories ccliues en el sentit ue no el (ode! ex(licar. 'a !eva o(inió4s ue els !odels cclics no s)7an de (lante+ar ex(licar el (rogr4s !aterial.

Aix$ corres(on a una altra 7istoria. Ks un fet evident ue el (rogr4s i elconeixe!ents 7u!ans tot i travessar alts i aixos 7an anat en aug!entdes dels inicis dels te!(s 7ist$rics. #a estat un (rogr4s ue 7atranscendit les civilit@acions. 'a xarxa de coneixe!ents 4s una xarxagloalC ue s)7a anat teixint des del inicis de la 7ist$ria. #a crescut enintensitat i extensióC i en els Elti!s te!(s s)7a accelerat de for!ai!(ortantC (er$ a un rit!e diferent 7a existit des de fa !olt de te!(s.

Diu Pauff!an ue 7i 7a un rellotge cel6lular ue !ostra el canvi en laco!(osició dels a!ino"cids de les c;l6lules. n ase a aix$ es (otdeter!inar la (osició de les es(ecies dins de l)arre de la evolució. 'a

co!(lexitat 7a anat aug!entant a! el te!(s. :ada vegada es for!ennous a!ino"cids ue no es troaven en les es(ecies +a extingides o enauelles ue tenen una for!ació anterior. *er$ tots els individus deualsevol es(;cie tenen una es(eranFa de vida donada. Jnes !4s curtesd)altres !4s llarguesC (er$ (er tots arria un !o!ent en u; noaconsegueixen !antenir auella organit@ació en funciona!ent i !oren.Go i!(orta el ti(us i la co!(osició de les c;l6lules.

Alguna cosa si!ilar s)esdev4 a! les societats 7u!anes. A! el te!(s7e! anat creant !4s diversitat de (roductes. n l)actualitatC algunessocietats dis(osen de nivells de riuesa !aterial en un grau !olt su(erior

a les ue les van (recedir. *er$ auest fet t4 (oc a veure a! la sevaca(acitat de su(erviv;ncia i la seva %italitat . :onfondre el (rogr4s!aterial i la distriució d)auest a! la !anera en u; estan organit@ades

-30-


31/40

les societats i uines són les xarxes de circulació econ$!ica ue 7i 7ansota d)elles 4s un error ue ens i!(edeix distingir el roc+s social del

roc+s material.

l (roc4s !aterial t4 a veure a! la uantitat de (roductes diferents ueso! ca(aFos de construirC i co! so! ca(aFos de distriuir-los. l (roc4ssocial t4 !4s a veure en co! s)organit@a la xarxa de (oder entre elsdiferents actors ue integren les societatsC i uines són les relacions dede(end;ncia ue s)estaleixen entre ells. 9otes les organit@acionsnecessiten un flux d)energia (er !antenir-se en funciona!ent. Quan lessocietats tenen (role!es (er (oder !antenir el flux necessari 4s !olt(roale ue la seva estructura acai !odificant-se.

Mentre una societat !ant4 la seva ca(acitat d)ex(ansióC +a siguiaug!entant els territoris do!inatsC a (artir dels uals (ot otenir !4srecursos i !4s fonts d)energiaC o 4 aug!entant la (roductivitat de les

tecnologies ue estigui utilit@antC el flux de riuesa ue va asorint lasocietat servir" (er anar creant una societat cada vegada !4s co!(lexa i!4s extensa. 'es tensions socials dins de la societat seran (ouesC (eru;encara ue la riuesa no es distriueixi d)una for!a igualit"ria auestaanir" arriant a casi totes les ca(es socials.

Quan la societat 4s inca(aF de continuar la seva ex(ansióC les classes ueestaven acostu!ades a rere un flux continuat de riuesa no saenrenunciar a auestC i davant la i!(ossiilitat d)otenir-lo fora del nucliintenten !antenir-lo extraient-lo de dins de la (r$(ia societat. Aix$ ser"l)inici de la decad;ncia de la societat. 'es estructures socials ue s)7avien

anat construint fins auell !o!ent es co!enFaran a trencar i lenta!entla societat s)anir" a(ri!ant.

'a iologia ens 7a ensenat ue els 4ssers vius tenen en els seus gens lesinstruccions ue d)una !anera o un altre els 7i diuen co! 7an de cr4ixeri (oder for!ar el seu cos. *er$ no se!la ue 7i 7agin instruccions deco! s)7auria de fer el !anteni!ent (er a u; no es (rodus el (roc4sd)envelli!ent. *el ue fa a les societats no 7i 7an instruccions de co!s)7an d)anar for!ant les societatsC (er$ en ualsevol casC se!la ue!entre s)est" en una din"!ica de creixe!ent otenció de !4s recursosa! aug!ent de la (olacióB aix$ no 4s gaire i!(ortant (eru; lessocietats van troant el ca! (er anar creixent en co!(lexitat. ls(role!es arrien uan s)esgotenC o es li!iten les fonts d)energia. 'aco!(et;ncia (er l)otenció dels recursos ue ueden accelera el (roc4s dedesintegració.

. )l colla&se de les societats com&lexes i la Matemàtica de la Història.Jn dels (unts centrals de la !eva argu!entació es centra en destacar uela lnia argu!ental de Deulofeu no es diferencia gaire de la d)altres autorsCsi 4 els seus resultats finals són !4s sor(renents. 'a seva !anera

d)ex(licar-7o 4s diferent (er$ el fona!ental 4s ue no són ex(licacionscontradict$ries sinó co!(le!entaries. *er il6lustrar-7o re(assare! reu!ent la ora de Lose(7 9ainterC The ;ollase of ;omlex 4ocieties

-31-


32/40

9ainterC 1,,BC i l)article de :i(ollaC la Decadencia economica de losimerios 5;iolla 678=9. Auests dos autors arrien a conclusions !oltse!lants ue encaixen (erfecta!ent dins el !arc de la teoria deDeulofeu.

/egons 9ainter (er entendre el col6la(se de les societats s)7an de tenir enco!(te & conce(tes.

1. 'es societats 7u!anes són organit@acions (er la resolució de(role!es.

2. ls siste!es socio(oltics necessiten energia (el seu !anteni!ent.3. ')aug!ent de la co!(lexitat co!(orta aug!ents dels costos (er

ca(ita.&. 'a inversió en co!(lexitat socio(oltica co! a res(osta a la

resolució de (role!es sovint arria a un (unt en u; els

rendi!ents !arginals dis!inueixen.n ase a aix$ considera ue 7i 7an dos factors ue es co!inen (er fer vulnerales les societats ue 7an entrat en rendi!ents decreixents. n(ri!er llocC les tensions i les (ertoracions són una constant en lessocietats co!(lexes. 9otes les societats 7an (atit !ales collitesC (role!esa les fronteres i revoltes internesC (er$ la !a+oria de les vegades sidis(osen d)unes reserves adeuades 7i (oden fer front. n segon llocCuan les societats es troen en rendi!ents decreixents l)aug!ent de laco!(lexitat deixa de ser una ona estrat;gia (er resoldre els (role!esue es (lantegen. Aix$ far" ue la dis!inució de la co!(lexitat social

sigui una res(osta !4s eficient (er fer front a les tensions a les ues)enfronta la societat.

Quan els i!(eris estan en la fase decadent (erden la agressivitat uetenien aans i tenen (role!es (er fer uadrat els seus (ressu(ostos. #anarriat a la fran+a de la cora corres(onent als rendi!ents decreixents. l(oder central (erd forFa (eru; veu dis!inuir els seus ingressos i lesciutats i els (oles co!encen a veure co! una solució el desvincular-sedel (oder central ue els ofega econ$!ica!ent. Alleugerint la xarxa de(oder (oltic dis!inueix la uantitat d)energia necess"ria (elfunciona!ent del siste!a. n auest context un i!(eri decadent 4s un

i!(eri ue t4 uns costos de !anteni!ent de la seva estructurasocio(oltica su(eriors als rendi!ents ue (ot otenir (rovinents de lesseves fonts d)energia a les ue t4 acc4s. 9ainterC 1,,CB

esu!i! ara el (unt de vista de :i(olla. *er (oder declinar un i!(eri(ri!er 7a de cr4ixer. l creixe!ent significa un aug!ent de les rendes./ignifica ta!4 un aug!ent del consu!C tant (rivat co! (Elic. 'a!illora del nivell de vida inicial!ent no!4s es dona en un cercle redut i(rivilegiatC (er$ a! el te!(s el (roc4s s)est4n a sectors de la (olaciócada vegada !4s a!(lis. D)una !anera o un altre el (ole aconseguir"

(artici(ar en les co!oditats de ue gaudeix la elit. A !ida ue la societates desenvolu(aC es fa (rogressiva!ent !4s conscient de necessitatssocials i col6lectives ue (oden revestir les !4s diverses for!es. l

-32-


33/40

consu! (Elic en els i!(eris !adurs !ostra una clara tend;ncia acr4ixer. 'a (olació s)acostu!a r"(ida!ent a les !illors condicions de

vida i els (oder centrals accedeixen a incre!entar la des(esa (Elica acanvi del su(ort de la (olació. Auest su(ortC ue antiga!ent s)oteniasoretot (er la ideologia ara s)ot4 (er les !illors condicions de vida.

D)auesta !aneraC cada vegada !4s individus (ensen en ter!es de dretsi no de deureC en ter!es de gaudir ue no (as de treall. :i(olla. 10B

n auest !o!entC el flux d)energia ue otenen els i!(eris decauC (er$les necessitats són ara !olt su(eriors a les d)aans. 'es tensions socialsco!encen a a(ar;ixer. l sector (Elic (ressiona forta!ent sore i contrael sector (rivat a fi d)es(oliar al !"xi! els (ossiles recursos. l consu!co!(eteix a! la inversió i viceversa. Dins del sector (rivatC el conflicteentre els gru(s socials s)accentua (eru; cada gru( tracta d)evitar en la!esura del (ossile els necessaris sacrificis econ$!ics. A !esura ue la

lluita aug!enta dis!inueix la coo(eració entre el (ole i els gru(s socialsCa(areix un sentit d)alienació res(ecte a la co!unitatC i a! ell un egois!ede gru( i de classe. :i(olla 10B

Durant auesta fase dins del (ro(i i!(eri sorgeixen (ensadors ue es(regunten u; es (ot fer (er revitalit@ar la econo!ia del (as i aug!entarla seva (roductivitat. *er$ tot i ue 7i 7an individus ue veuen lanecessitat de canviar 4s t(ic dels i!(eris !adurs donar una res(ostanegativa a auest re(te.

nno%ation is to societ$ !hat mutation in "iolog$. ?ot allmutation are good. 4ome are ust oor and unfortunate exeriments.@nl$ natural selection !ill tell o%er time !hich are good and !hich are"ad mutations^:i(ollaC 10CB.

4. 'odrem fer simulacions 5istòri$ues6.'a (retensió ue la 7ist$ria sigui una ci;ncia ue vagi !4s enll" de lanarració de fets i suggeri!ents sore les causes ue (uguin 7aver influt

en el seu desenllaFC ens ora la (orta a algunes Hestions i!(ortants. 4i lae%oluci* social t+ lleis hi ha alguna manera de demostra


34/40

fa !assa te!(s la res(osta a les dues Elti!es (reguntes era clara!entnegativaC (er$ avui en dia a! l)arria dels ordinadors la res(osta +a no(ot ser tant contundent. l deat s)7a oert i +a són un no!resignificatiu el gru( d)investigadors ue afir!en ue aix$ 4s (ossile.

Au ta!4 se!la ue els antro($legs són dels (ri!ers ue s)7an donatco!(te de les (ossiilitats ue ofereixen les si!ulacions a! ordinadors i7an co!enFat a utilit@ar-les (er contrastar els assenta!ents reals a! elssi!ulats Po7lerC C>u!er!anC enoldsC 2005B. *er$C un dels (ri!erstrealls destacalesC ue va orir les (ortes en auest ca!( va ser el de(steinC L. I AxtellC . 3ro!ing Artificial 4ocieties. 4ocial 4cience 1romthe ottom - (stein _ AxtellC 1%B. Auest treall va !arcar la(ossiilitat real de fer si!ulacions socials a (artir d)agents aut$no!sdotats d)unes caracterstiues de co!(orta!ent individuals ue a trav4sde la interacció al llarg del te!(s donen lloc a diferents (autes deco!(orta!ent general.Ks notale destacar ue de la interacció dels agents (oden sorgir nono!4s (autes de co!(et;ncia sinó ta!4 de col6laoració sense 7averestat (r;via!ent (rogra!ats (er tenir auesta conducta /ol4C C 2012B.Go ser" una tasca f"cilC (er$ crec ue 4s un ca! ue val la (ena ex(lorar.n un (ri!er !o!ent les si!ulacions 7auran de ser (arcials i centradesen as(ectes (untuals i concrets. *er$ a! l)ex(eri;ncia ue es vagiaduirint es (odran anar (erfeccionant els ex(eri!entsC al !ateix te!(sue es (odr" co!(rovar els (ossiles efectes de les diferents conductesdels agents.

D)alguna !anera es tracta de fer alguna cosa se!lant als intentsd)otenir vida artificial en els laoratoris. ');xit no est" garantitC (er$ 4suna via ue no (ode! desa(rofitar. I!agino ue sorgiran crtiuesrefusant la valides dels su($sitsC o ue el co!(orta!ent 7u!" no es (otsi!(lificar en unes si!(les instruccions de co!(utadora. Qu; elco!(orta!ent 7u!" 4s !olt !4s comlex ̀ Au (otser caldr" recordarue la co!(lexitat sorgeix de la si!(licitat`/er" (ossile configurar el co!(orta!ent dels agents i les nor!es del)entorn (er (oder (roduir cicles de co!(lexitat creixent alternats a!cicles de (;rdua de co!(lexitat8 :rec ue 4s un re(te ue 7aure!

d)acce(tar sense tenir (or al frac"s. T (otser el ue ens fa (or 4s +ust elcontrari8'a erillosa idea ue les lleis ue regulen la natura sorgeixen co!fen$!ens e!ergents 4s sovint encara difcil d)acce(tar(lena!entDennettC 1%B. /i acce(te! la 7ist$ria dels 7u!ans co! una(art !4s de la natura (er u; 7e! de renunciar a estudiar-la co! si fosuna cosa diferent8

7. ,emes o-erts.

'a teoria de Deulofeu no aasta tots els gru(s 7u!ans ue 7an (olat laterraC (er$ s la (r"ctica totalitat de les cultures i civilit@acions. Ane! a veure ara algunes de les Hestions ue sorgeixen des(r4s de tenir en

-3&-


35/40

co!(te la teoria de Deulofeu. Go 4s una relació ex7austiva sinó no!4suna (ri!era a(roxi!ació.

n (ri!er llocC intentar definir els l2mits dins dels uals la seva teoriaseria v"lida. #o 7e! aordat en el (unt sore els inicis de la 7ist$riaC (er$

seria interessant ue (ogu4s ser aordat a! !4s (rofunditat. 0u, assauna %egada han finalit&at els tres cicles8 ?o +s ossi"le que s'iniciBn m+scicles8

Jn altre te!a interessant 4s el de er qu, la durada dels cicles +s tanexacta8 ?o odrien ser %aria"les8 Al ca( i a la fi els 4ssers vius tot i(assar (er unes fases !olt deter!inadesC la durada de la seva vida 4s

variale dins d)uns !arges.

Jn as(ecte ue ta!4 7auria ser !otiu de reflexió 4s el fet ue en el !ónactual la totalitat de la terra 7a estat (arcel6lada en (asos. Aix$ fa ueualsevol (roc4s agressiu (er aduirir nous territorisC d)ara en endavantC7agi de ser a costa d)algun altre (as.


36/40

discussions oertes i sense (re+udicis.'a co!(aració de les societats a! el cicle vital dels ani!alsC encara ues)7agi utilit@at co! una !et"foraC a!aga !oltes !4s si!ilituds de les uees (odien i!aginar els ue les van utilit@ar (er (ri!er co(C o els uedes(r4s les van criticar. 'a teoria de la co!(lexitat ens ensena ue a(artir de la co!inació de (eces ele!entals en sorgeixen novesestructures. 'es estructures consu!eixen energia i les (eces s)7an d)anarre(osant. n realitat tot aix$ ta!4 (assa en les societats. 'es societatssón estructures vivesC (eru; les seves (eces ele!entalsC els individusCs)7an d)anar re(osant. Altres (ecesC co! la tecnologiaC ta!4 intervenen isón !olt i!(ortants en l)estructuració de les societats. 'es estructuressocials van canviant al llarg del te!(sC i l)estudi d)auest canvi 4s el (untcentral de la teoria de Deulofeu.Deulofeu co!(ara el (erode de frag!entació de!ogr"fica a! la fase de

gestació dels 4ssers vius. /(ier ta!4 afir!a ue existeixen uns uants(aral6lelis!es entre el sorgi!ent dels ani!als co!(lexos i la a(arició deles societats agrcoles /(ierC 2011C 1&B. 9ant els organis!es!ulticel6lulars co! les societats co!(arteixen un feno!en se!lant=l)aug!ent de la co!(lexitat derivada de la divisió intercel6lular del trealli l)e!erg;ncia de la divisió social del treall.

n la !eva o(inió la teoria de Deulofeu i la teoria de la co!(lexitat 4s(oden co!(le!entar !olt 4. :aldria ara (ortar-la a la (r"ctica.


37/40

!e"ere#cies bibliogrà"i$ues.

Ares!anC /a!uel2011 The Lifene%ita"le( /ocial volution _ #istor. Rol. 1 Go. 1C

Lul 2002 101-11.DennettC D.:.

1% Darin)s Dangerous Idea= volution and t7e Meanings of 'ife.Ge OoN= 9ouc7stone

DeulofeuC A.15% ?acimiento 3rande&a $ Muerte de las ;i%ili&aciones. La

MatemGtica de la Historia. :asa del 'iro. arcelona67= ;atalun$a i lIuroa futura ;atalonia and future

uroeBCarcelonaC 'lireria :atal$niaC r"fiues Dia!ant.

-3-


38/40

1%2 l AmurdGn cuna del arte romGnico mordà the cradle of Komanesque art BC arcelonaC >r"fiues Dia!ant.

67= ;atalun$a origen de la intura medie%al ;atalonia origin ofmediae%al aintingBC arcelonaC d. /electa.

1%3 ;atalua origen de la intura medie%al ;atalonia origin of

mediae%al aintingBC arcelonaC d./electa.678 La Matemàtica de la Història Mathematics of Histor$BC 5)ersian Macedonian;arthaginian Koman and $&antine9BC


39/40

uroean cultureBC arden :it.

/i!onC #. A.1%2 The Architecture of ;omlexit$. OearooN of t7e /ociet for

>eneral /ste!s esearc7 10=%3-%.

/ol4C .200 Kedes comleas. Del genoma a >nternet . arcelona= 9usuets

editores.

-3-


40/40

2012 idas sint+ticas. -na aroximaci*n re%olucionaria a la cienciala historia $ la mente. arcelona= 9usuest editores.

/(ierC

LaDesconegudaTeoriaDAlexandreDeulofeu

Documents

Transcript of LaDesconegudaTeoriaDAlexandreDeulofeu