LADQUISICI DE LA POSSESSI EN ELSLLEGATS DEFECTES REALS EN EL DRETROM CLSSIC I LA SEVA INFLUNCIA

EN ELS ORDENAMENTS JURDICS DEL NOSTRE ENTORN CULTURAL

Lourdes Salomn SanchoUniversitat Rovira i Virgili

1. INTRODUCCI

En aquest treball abordarem el mode dadquisici de la possessi en els lle-gats defectes reals en el dret rom clssic i les seves repercussions en els codiscivils actuals que han mantingut la distinci romana entre llegats defectes realsi obligacionals.

Partim de la convicci que en seu successria ladquisici de la possessiha destudiar-se des duna ptica diversa a la que sutilitza en les transmissionsinter vivos, ja que en aquest mbit les institucions jurdiques, a causa de les di-verses circumstncies, presenten unes caracterstiques prpies no assimilables ales transmissions inter vivos. Per aix, insistim en el fet que no poden mantenir-se els esquemes propis de ladquisici de la possessi inter vivos en lmbit deles relacions mortis causa.

La traditio va ser un tipus de transmissi de la possessi en les relacions in-ter vivos que el dret va elevar, en determinades circumstncies,1 a tipus de trans-missi de la propietat i que, a causa de la seva particular estructura, era vlidanicament per als negocis inter vivos. Aquesta instituci, segons la doctrina ma-joritria, s bilateral i causal.

Per aix la traditio s una figura totalment aliena a la successi mortis cau-sa, ja que en aquests casos sest adquirint directament dun difunt. Motiu pelqual lordenament jurdic rom va establir un mecanisme propi per a ladquisi-

203Revista de Dret Histric Catal, 2 (2002), p. 203-242

1. MIQUEL, Iusta causa traditionis i iusta causa usucapiendi, a Estudios en honor a lvarezSurez, 1978, p. 261 i s.

ci de la possessi en les relacions mortis causa, tenint en compte les caracters-tiques especials daquesta relaci jurdica.

El problema que planteja ladquisici de la possessi de la cosa llegada enel dret rom, a causa de labsncia de fonts que ho abordin de manera directa,noms pot ser correctament analitzat si semmarca en el seu context dins del sis-tema jurdic rom. Aquest context s ladquisici de la possessi en lmbit deles relacions mortis causa. Lanlisi dels problemes que suscita ladquisici de lacosa llegada adquireix ple sentit si es contraposa a lestudi de ladquisici dela possessi per part de lhereu en el complex sistema successori rom presiditper la dicotomia ius civile i ius honorarium, hereditas i bonorum possessio.

El dret rom en relaci amb el rgim dadquisici de la possessi dels lle-gats defectes reals es configura a imatge i semblana del que es preveu per alheres extraneus. El legatari, igual que lhereu estrany, per a adquirir la posses-si de la cosa llegada, havia de prendren la possessi corpus et animus; per en-tre laprehensi que realitzava el legatari i la que realitzava lhereu hi ha unagran diferncia: perqu laprehensi de la possessi de la cosa llegada fos irre-vocable el legatari havia de comptar amb el consentiment de lhereu. El llegat suna figura, en principi, condicionada a la vida de lherncia. Amb el temps, icom a resultat de levoluci histrica, el llegat es va fer independent de lheredisinstitutio2 que inicialment era caput et fundamentum totius testamenti.3

Quant a laprehensi que realitza el legatari a fi dadquirir la possessi dela cosa llegada, les fonts no ens han deixat textos en qu sexposi la manera enqu aquesta es duia a terme, per aix per al seu estudi hem acudit a lanlisi delllenguatge utilitzat pels juristes romans a les frmules de disposici dels dife-rents tipus de llegat. Partint dels verba sidentifica el tipus de llegat, per aquestmotiu les paraules utilitzades a les frmules, a ms dinstrument dexpressi,sn en certa manera elements constitutius de la instituci del llegat.4

LOURDES SALOMN SANCHO

204

2. BIONDI, Diritto ereditario romano, 1954, p. 193. En el dret pretori safirma un nouprincipi segons el qual pot caure lheredis institutio sense que aix signifiqui la caiguda de llegats imanumissions. Quan es concedeix la bonorum possessio contra tabulas, el testament civil no teficcia, per si lhereu ha acceptat lherncia, aquest hereta encara que noms sigui un nomen iurisja que tot el contingut de lhereditas passa al bonorum possessor. De la mateixa manera, si lheres noaccepta, els llegats sn eficaos iure praetorio, sense que ho sigui lheredes institutio, D. 29, 4, 6, 9(Ulp. 1 ad ed.): si quis omissa causa testamenti ab intestato possideat hereditatem.

3. Gai, 2, 229.4. En relaci amb les frmules dels diferents tipus de llegat, Grosso afirma lespressione

di quella plastica concretezza del formalismo romano, che esprime in termini formali gli elementistrutturali della situazione che da termine e plasma gli effetti giuridici, I legati, p. 7. En aquestsentit, hem de tenir present el valor sacral que t la paraula en el dret arcaic, RICCOBONO, Lavoluntas della prassi giudiziaria giudata dai pontefici, Fest. Schulz I, 1951, p. 302-309, escrivia: In

2. ESTUDI SEMNTIC DE LES PARAULES UTILITZADESA LES FRMULES DE DISPOSICI DELS DIFERENTS TIPUSDE LLEGATS

En el llegat vindicatori, els verba originaris eren do lego,5 paraules quefeien referncia a la voluntat del testador (dono, lego), per amb el temps vaser tamb admesa per la jurisprudncia la utilitzaci en aquest tipus de llegat dex-pressions del tipus capito,6 sumito, sibi habeto7 (prengui, emportis, tingui pera si), que deixen de fer referncia a la voluntat del testador per a indicar lacti-vitat fsica que havia de realitzar el legatari per a fer efectiu el llegat, fet que sig-nificava alhora ladquisici de la possessi. Aquest canvi de frmula s signifi-catiu, ja que de descriure la voluntat del causant passa a utilitzar tres paraulesque, de manera molt grfica, descriuen la facultat o ms exactament lordre queel disponent imposa al legatari dagafar la cosa llegada per obtenir-ne la posses-si.8

LADQUISICI DE LA POSSESSI EN ELS LLEGATS DEFECTES REALS

205

Roma la parola pronunciata era la forma esclusiva nel mondo del diritto, accompagnata da riti eceremonie, tramandati da tempo immemorabile. Onde R. Ihering, illustrando lessenza e lo spiritodellantico diritto di Roma, con molta efficacia scriveva, con profanazione del detto sacro: INPRINCIPIO ERAT VERBUM.

5. El fet que aparegui la paraula lego en els verba daquest tipus de llegat, ha portat a part dela doctrina a considerar-ho el tipus ms arcaic de llegat, lorigen del qual podia trobar-se en lamancipatio familiae.

6. FERRINI, a la veu capiones del Novissimo digesto italiano, indica que la paraula capio en elllenguatge com va desaparixer aviat i es va convertir de seguida en una paraula prpia de laterminologia jurdica. Aulo Gellio (Noct. Att.; 7, 10) creu convenient explicar el significat daquestaparaula. Fins i tot en el llenguatge jurdic la paraula va perdre el seu significat original, i es vancristallitzar els usos tcnics com usucapio, pignoris capio, mortis causa capiones i similars. DORS,Derecho privado romano, 1991, p. 211, assenyala que el verb capere compon diversos termes quedesignen maneres dadquirir: manu capere en la mancipatio; manu habere en les manubiae; obcapere en loccupatio; usu capere en la usucapio; per capere en la perceptio de fruits; prae capere en elllegat per praeceptionem; ius capiendi capacitat per adquirir mortis causa. Ad capere en accipere.

7. D. 33, 5, 20 (Labeo 2 Posteriorum a Iav. epitomarum); D. 33, 8, 14 (Alfenus Varo 5 Dig.);D. 32, 29, 4 (Labeo 2 Posteriorum a Iavol. epitomarum).

8. D. 32, 100, 2 (Labeo 2 ex Posteriorum a Iavoleno epitomarum) i D. 33, 7 ,15 pr. (Pomp. 6ad Sab.) do, lego; D. 33, 2, 40 (Alfenus Varo 8 Dig. a Paulo epitom.) lego; D. 33, 5, 20 (Labeo 2Posteriorum a Iav. epitomarum) sumito sibique habeto; D. 33, 8, 14 (Alfenus Varo 5 Digest.) sibihabeto; D. 32, 29, 4 (Labeo 2 Posteriorum a Iav. epitomarum) sibi habento.

D. 33, 5, 20 (Labeo 2 Posteriorum a Iavoleno epitomarum.): Apud Aufidium libro primorescriptum est, quum ita legatum est; vestimenta, quae volet, triclinaria sumito, sibique habeto, si isdixisset, quae vellet, deinde antequam ea sumeret, alia es velle dixisset, mutare voluntatem eum nonposse, ut alia sumeret, quia omne ius legati prima testatione, qua sumere se dixisset, consumpsit,quoniam res continuo eius fit, simul ac si dixerit eam sumere.

Els verba utilitzats en el llegat damnatori Heres meus Titio damnas estodare o facere, posseeixen formulacions alternatives segons Gai, 2, 201, del ti-pus dato, facito. Tamb sutilitza en algunes fonts iubeo en lloc de damnas dare.9

Lestructura daquest tipus de llegat s ben diferent a la de lanterior, ja que elllegat damnatori, en un primer moment, sutilitzava per a transmetre quanti-tats de diners o altres coses fungibles al legatari, i fins i tot coses no perta-nyents al causant. Aquesta finalitat va determinar que sestructurs com unaobligaci de lhereu davant el legatari, s a dir, la transmissi mortis causa esduia a terme a travs dun negoci entre vius, fet que explica que a aquest tipusde llegat, de manera excepcional, hom li puguin aplicar els esquemes propis dela transmissi tant de la propietat com de la possessi propis dels negocisentre vius.

En el llegat sinendi modo, els verba empleats eren heres meus damnas estosinere L.Titium hominem Stichum sumere sibique habere, segons ens indica Gai,2, 209, Ep. Ulp. 24, 5, on damnas esto sinere10 podia estar substitut per sinito.En aquesta frmula trobem, a diferncia del que ocorre en els llegats damnato-ri i vindicatori, el comportament que sexigeix tant al gravat com al beneficiari.El primer est obligat a sinere, s a dir patientiam praestare, mentre que el se-gon ha de sumere,11 s a dir agafar la cosa, igual que ocorria en el vindicatori.Podem afirmar que es tracta dexpressions sinnimes que indiquen laprehenside la cosa que han de realitzar els beneficiaris la paraula su