Antic Règim

Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzen les monarquies europees del segle XVIII

Carcaterístiques

Societat estamental

Economia rural

Monarquia absoluta

Privilegiats

No privilegiats

REI

Noblesa

Clergat

IMM

OB

ILIS

ME

Societat estamental

Acumula riquesa Règim senyorial

Tercer EstatTercer Estat

Burgesia Camperols

Diferències a l’interior de cada estament.

L’economia

SUBSISTÈNCIA

• Basada en la producció agrària• Propietat de la terra:

o privilegiats• primogenitures• mans mortes• règim senyorial

o ajuntaments: terres comunals• Règim senyorial

INDÚSTRIA

Gremis controlen producció

Reials fàbriques

COMERÇ

Companyies comercials

Comerç triangularBurgesia el controla

ELS SISTEMES POLÍTICS

• França • Bossuet, Bodin, Hobbes• Monarquia = Estat• Rei controla els tres poders• Sistema econòmic

Mercantilisme (Colbert) Acumular riqueses Proteccionisme Intervenció de l’Estat

• Burocràcia• Exèrcit reial• impostos per al Tercer Estat

ABSOLUTISME

• Anglaterra• Revolucions de 1642 i 1688• Monarquia Estat• Rei controlat pel Parlament• Separació de poders• Liberalisme polític (Locke)

Llibertat: drets individuals. Igualtat davant la llei. Diferenciació social

segons la propietat. Sufragi censatari

PARLAMENTARISME

Control sobre poders aliens a la Corona: església,

institucions representatives i poders locals

Foment activitats productives i comercials

Mecenatgeartístic

Centralitzacióadministrativa

Racionalització despeses

Estat

Desenvolupament

ciències i tècnica

PODER ABSOLUT DEL REI

PODER LEGISLATIU

PODER EXECUTIU

PARLAMENTFa les lleis i vota

els impostos

CAMBRACOMUNS(Tories)

CAMBRALORDS(Whigs)

ELECTORSSufragi censatari: no participen els pobres, assalariats, artesans,

xicotets propietaris i les dones.

Elegeixen

REI

GOVERNAplica les lleis

Nomena

Nomena

Controla

FRANÇA ANGLATERRA

LA IL·LUSTRACIÓ

Moviment cultural

Resultat de la influència de dos corrents filosòfics

DEDUCTIUDescartes

CIENTÍFICNewton

Difòs ambl’ENCICLOPÈDIA

PRINCIPIS

RAÓ = PROGRÉS

DRETS NATURALS

TOLERÀNCIA

OBJECTIU

FELICITAT

Pot amb treball adequat

Mesurada per la riquesa

Igualtat social i legal

Dos nous plantejaments:• POLÍTIC (1)

• ECONÒMIC (2)

NEGA PRIVILEGISSOCIALS

1. EL DESPOTISME

Reforma des de dalt

Rei absolut per aplicar-hi les reformes

Bases

Centralització política, administrativa i cultural

Uniformitat fiscal

Contra interessosnoblesa, església i gremis

No participa la resta de la societat

2. LA FISIOCRÀCIA

QUESNAY

Agricultura: motor econòmic

Preveu la desamortització

LIMITEN LES REFORMES

Dóna pas a lesrevolucions

liberals burgeses

EL LIBERALISME

POLÍTICA(Bases)

ANGLATERRA

MONTESQUIEU

Divisió de poders

ROUSSEAU

Sobirania nacional

Constitució

Legislatiu

Parlament

Executiu

Rei, Govern

Judicial

Tribunals

CIUTADANSElegeixen

ECONOMIA

ADAM SMITH

LLIBERTAT ECONÒMICA

Supressió gremis

Estat no intervéen l’economia:LLIURECANVI

Llei de l’OFERTAI la DEMANDA

FUNCIONAMENT DE L’ECONOMIA DE MERCAT

OFERTA

Venedors

MERCAT LLIURE

Preu dels productes

DEMANDA

Compradors

BAIX ALT

MOLTA POCA

POCA MOLTA

Ofereixen productes

Demanen productes

Espanya segle XVIII

Guerra de Successió

Decrets de Nova Planta

Tractat d’Utrecht

Reformisme dels Borbons

Felip V Carles III

Ferran VI

1700Carles II mor sense descendents

Pretendents

Felip d’Anjou:nét de Felip IV, fill de Mª

Teresa i Lluís XIV

Arxiduc Carles:besnét de Felip III

José Fernando deBaviera:

besnét de Felip III

Esclata la guerra

Dos vessants

Exterior

Anglaterra + Aliança de La Haia

França

Anglaterra ocupa Gibraltar i Menorca

Interior

Castella (centralisme)

Corona d’Aragó (foralisme)

Dos bàndols

MAULETS: •abolició senyorius •mantenir drets forals

BOTIFLERS

General Basset:règim antisenyorial

II Germania al camp

Interior

1704:l’Arxiduc arriba a Espanya

1707

25 d’Abril:

Almansa

29 de juny:DECRET NOVA

PLANTA

1710derrota definitiva

a Brihuega i Villaviciosa

Exterior

PAUS D’UTRECHT (1713) I RASTAD (1714)

Espanya perd

• Nàpols, Sardenya i Bèlgica Àustria• Sicília Savoia• Gibraltar i Menorca Anglaterra

França perd

• Badia Hudson• Arcàdia• Terranova

SIGNIFICAT GUERRA SUCCESSIÓ

TRIOMF DE L’EQUILIBRI DE WESTFÀLIA

LLUITA D’ESPANYA I FRANÇA A TRAVÉS DELS PACTES DE FAMÍLIA PER

RECUPERAR ELS TERRITORIS PERDUTS

APARICIÓ DE NOVES POTÈNCIES

Anglaterra

Àustria

Prússia

Rússia

FELIP V (1700 – 1746)

Unificació políticai administrativa

• Decrets de Nova planta• Model únic d’administració

territorial

1713Llei Sàlica

Internacional

Pactes de Família amb França

Centralisme polítici administratiu

Rei controla els tres poders Se supremeixen les Corts Naixen els Ministeris Espanya dividida en capitanies

FERRAN VI (1746 - 1759)

Política internacional Política econòmica Política religiosa

Neutralitat 1750 CATASTRE

1753Concordat amb la Santa Seu

EL REFORMISME DELS BORBONS (II)

CARLES III (1759 – 1788)Política econòmica

Comerç Llibertat comercial // Naix el Banc de Sant CarlesIndústria Proteccionisme Manufactures ReialsAgricultura

Arrendaments cars i a curt terminiImpostos elevats // Blat car i escàsConflictes entre llauradors i ramadersCausen el MOTÍ D’ESQUILATX en 1766

Lleis Agràries: Floridablanca, Campomanes, Jovellanos Acabar amb el règim senyorial

Política religiosa Control esglèsia Expulsió dels jesuïtesTransports Construcció xarxa camins reals i canals fluvials

Internacional 3r Pacte de Família: intervenció Guerra Set Anys

Es recupera Menorca

COMUNITAT VALENCIANA AL SEGLE XVIII

Característiques

Creixement demogràfic Desenvolupament agrari: arròs, vinya, olivera, fruiters, morera Creixement industrial: seda Propietat senyorial: motiu de disturbis i motins camperols

Gregori Maians: historiador i filòleg. Funda l’Acadèmia ValencianaCabanilles: Botànic i geògrafJorge Juan: marí i geògraf. Arc de meridià amb LacondamineTomàs V. Tosca: matemàtic. Plànol detallat de València ciutatEs fundaren

Diari de ValènciaAcadèmia de Sant CarlesJardí Botànic

Il·lustrats