març-abril 13Tf. 932687825

NI PRIVATITZACIÓ,NI SEGREGACIÓ, NI CENTRALITZACIÓ:

NO A LA LOMCE!El passat 13 de febrer, el Ministre Wert ha presentat el tercer avantprojecte de «Ley Orgánica para la

Mejora de la Calidad Educativa» (LOMCE). Aquest nou document aprofundeix en la privatització del sistemaeducatiu i manté els criteris de segregació de l’alumnat. Tot i que fa algunes concesions a les Comunitatsautònomes em cedir-lis el control de la revàlida de primària i permet a l’alumnat de Formació ProfessionalBàsica l’accés directe als Cicles Formatius de Grau Mitjà, el nou document es reafirma en els disbarats quecontenien els documents ateriors. La LOMCE suposa un important pas enrere en el Sistema Educatiu i únicamentrespón a la voluntat del PP d’imposarnos la seva visió ideològica de l’educació fonamentada en tres aspectes:

1. NEOLIBERALISME: PRIVATITZAR la gestió i introduir una concepció mercantilista de l’educació.2. NEOCONSERVADURISME: CENTRALITZAR els continguts i l’evaluació d’acord amb la tradicióconservadora del nacionalisme espanyol més ranci.3. AUTORITARISME: SEGREGAR l’alumnat amb criteris classistes, autoritaris i d’adoctrinament

qui posarà els requisits a cada Centre. La supressió del punt2 de l’article 140 permet que les avaluacions externes puguinfer classificacions d’alumnes i centres en un llistat públic.

La publicació de les valoracions sense tenir en comptecap altre paràmetre que els resultats de l’alumnat enaquestes proves centralitzades, suposarà que en aquest

EL DISBARAT DE

1.1. Concepció mercantilista de l’educació.La LOMCE augmenta l’autonomia dels Centres, en el

mateix sentit que la LEC, però a més a més, fomenta la sevaespecialització i exigeix la rendició de comptes. Es preténsotmetre els centres educatius a les exigències del mercat,especialment a la competitivitat, establint proves externes anivell nacional, per oferir una classificació de col·legis segonsels seus resultats. Per tal de que els «clients» puguin comparari triar aquell que més avantatges competitius els aporti alsseus fills i filles en el futur mercat laboral.

L’article 122.4 diu «El projecte educatiu de qualitatpodrà suposar l’especialització dels centres en els àmbitscurricular, funcional o per tipologia d’alumnat, icomprendre, entre altres coses, actuacions tendents al’excel·lència, a la formació docent, a la millora delrendiment escolar, a l’atenció de l’alumnat…» Segons aixòes podrà segregar als alumnes en diferents tipus de Centres.El que remet als Centres d’Excel·lència de la Comunitat deMadrid aprovats per Esperanza Aguirre. Serà l’Administració

3eresborranyLOMCE

1. UNA LLEI NEOLLIBERAL I PRIVATITZADORA.

mercat competitiu les escoles es facin mésselectives, rebutjant l’alumnat que presenti mésdificultats i que pugui fer baixar els seus resultatsi la seva posició en la classificació del rànquingde resultats d’aquestes avaluacions.

1.2. Finançament segons els resultats.Com que aquest eix està profundament

relacionat amb el cinquè element de la reformaproposada, el «pagament per resultats». Es tractad’aplicar reforços i incentius als centres, no ja enfunció de les necessitats del centre i del seu alumnat,sinó d’acord amb els resultats que obtenen enaquestes avaluacions. En definitiva, condicionar elfinançament públic als resultats obtinguts,mitjançant els contractes-programa o altresfórmules similars.

Això suposa la competència oberta entre Centres quelluitaran per tenir els millors alumnes o els millors resultatsper no perdre els recursos de l’Administració. Segonsl’article 144 sobre avaluacions generals de diagnòsticdesapareix la referència expressa a la prohibició de realitzarclassificacions de Centres i a la publicació de lesmateixes.»Les accions de qualitat educativa, que haurande ser competitives, suposaran per als Centres educatiusl’autonomia per a la seva execució, tant des del puntde vista de la gestió dels recursos humans com delsrecursos materials i financers.» Es busca ajustar elpressupost a tots els Centres, a partir de la qual cosa se’lsofereix una sèrie d’incentius o càstigs depenent dels resultatsobtinguts. Els Centres es poden finançar amb activitats enel seu espai o cedint-los.

Com podeu observar molts d’aquests plantejaments estantambé en la LEC catalana del quatripartit.

1.3. Foment del negoci educatiu.Es dona un nou impuls a la privatització, declarant que

un dels principis i finalitats de l’educació és

«La libertad de enseñanza y de creación de centrodocente...» (article 1 q). Es recuperen així velles receptestardofranquistas complementades amb l’anomenada «novagestió». És a dir, gestionar els centres públics segons lesreceptes de l’empresa privada, mitjançant una majorautonomia financera que requereixi de fonts de finançamentprivades davant la insuficiència del finançament públic.Finançament extern de patrocinadors que imposen els seuslogotips i exigències, introduint els interessos privats i mercantilsa l’educació pública, així com la «professionalització» de ladirecció, com gerents o directius professionals especialitzatsen gestió empresarial i de recursos humans de manera«eficient» i amb rendibilitat econòmica.

Es legalitza el finançament als Centres Concertats quesegreguin alumnat per sexe, malgrat tenir sentències judicialsdel Tribunal Suprem en contra. Els cicles de FormacióProfessional Bàsica «es podran concertar amb caràcterpreferent» (Article 116.6). S’exclou de l’Educació Bàsica alprimer i segon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als Graus Mitjansi Superior de Formació Professional i al Règim Especial.D’aquesta manera s’afavoreix la seva privatització.

Es perllonga el període de renovació delsconcerts: d’un màxim de quatre anys es passa a unmínim de quatre en secundària i de sis en infantil i

primària. Obliga les Administracions a tenir en compte«la demanda social» quan facin la programació d’ofertade places. O sigui, a no prioritzar l’ensenyamentpúblic. A més, elimina al representant municipal enels consells escolars dels col·legis concertats.

1.4.-Supedita la Formació Professional als interessoseconòmics de les empreses

És en l’àmbit de la Formació Professional millor esconcreta l’ofensiva privatitzadora de la LOMCE engeneralitzar la Formació Professional Dual que relega alsistema educatiu a la regulació d’una de les modalitats.

(LOMCE) Article 42 bis. Formació Professional Dual.El Gobierno regulará las condiciones y requisitos

básicos que permitan el desarrollo por lasAdministraciones educativas de una modalidad deFormación Profesional dual, que propicie lacorresponsabilidad de las empresas y de los centrosdocentes en los procesos formativos del alumnado.»

Música... es retalla en Ciències Socials, Economia,Música, Plàstica, Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia,Tecnologia i desapareixen moltes assignatures sobre total batxillerat.

2.2. Cursa d’obstacles amb tres revàlidesAquesta reforma proposada per Wert converteix

l’educació en una cursa constant d’obstacles i superacióde proves i revàlides al final de cada etapa (Primària, ESO

El nou sistema d’FP Dual regulada en el Real Decreto1529/2012, de 8 de noviembre, obre les portes a un modelen el qual la formació queda en mans de les empreses, aixícom la selecció de l’alumnat.

Article 3. Modalitats de desenvolupament de laformació professional dual.

1. La formació professional dual es desenvolupa através d’alguna de les modalitats següents:

e) Formació exclusiva a l’empresa, que consisteixen el fet que la formació s’imparteix en la seva totalitata l’empresa d’acord amb el que disposa l’article 18.4.

La totalitat d’hores de formació podran serimpartides per l’empresa, deixant en mans delscentres educatius una mínima influència en el procésformatiu reglat. On quedarà la formació integral a quetenen dret els nostres joves?

2.1. Re-centralització del currículum per «tornar albàsic».

La nova llei augmenta les competències del Governcentral que determinarà els continguts i l’horari mínim deles assignatures troncals, fixarà els «estàndards d’avaluació»i de «adquisició de competències» tant de les matèriestroncals com de les específiques, és a dir, pràcticament totes,així com els continguts de les avaluacions finals (revàlides)d’ESO i batxillerat..

Reduir el nombre d’assignatures i centrar la càrregalectiva en uns continguts mínims i bàsics, és el ques’anomena en la terminologia neoconservadora «tornar albàsic». Dedicar així l’educació obligatòria a preparar màd’obra barata, flexible i polivalent, dotada amb elsconeixements instrumentals bàsics per accedir a un futurmercat laboral precari i en constant rotació. El queBerlusconi va resumir amb el lema de les tres «is»: «Inglese,Internet, Impresa» (traduït aquí, aquest últim per «esperitemprenedor»).

En aquest retorn al de sempre, es dóna preponderànciaa Anglès, Llengua Castellana i Matemàtiques, amb elcomplement de l’Educació Física; en detriment de la resta,i particularment de Tecnologia, Psicologia Plàstica o

2.UNA LLEI NEOCONSERVADORA I CENTRALISTA.

i Batxillerat), apostant per un model d’ensenyament basaten la pressió de l’examen, davant d’un model educatiu méscentrat en les necessitats i motivacions de l’alumnat. És elque el PP entén per «cultura de l’esforç» i «carrerameritocràtica». En comptes de buscar estratègies i formesde motivar i entusiasmar l’alumnat pel coneixement il’aprenentatge, es concep l’educació com un camí depenitència i sofriment, minat de proves i exàmens continus,que converteix l’educació en un autèntic viacrucisrecuperant l’esperit tardo-franquista de la «lletra amb sangentra». El problema afegit és que s’acaba estudiant el ques’avalua i es centra el temps i els esforços docents enpreparar l’alumnat per resoldre proves i exàmens en totesles etapes educatives, com ja passa en 2 º de batxillerat decara a la selectivitat.

La revàlida del batxillerat substituirà a les PAU. La notaserà en un 60% l’obtinguda en Batxillerat i en un 40% la dela revàlida. Segons l’article 37 el criteri d’accés a cadascunade les carreres serà definit per cada Universitat i pot serper entrevista, baremació acadèmica o examen.

2.3. Menyspreu de les llengües pròpiesDefineix el monopoli del castellà com a la llengua

vehicular de l’ensenyament. Obliga als territoris amb llenguacooficial a garantir «en totes les etapes educativesobligatòries que les llengües cooficials siguin ofertes en lesdiferents assignatures en proporcions equilibrades en elnombre d’hores lectives» respecte a les donades en castellàque sempre haurà de ser la majoritària. En cas contrari, elsGoverns autonòmics hauran d’oferir als pares la possibilitat«d’escollir la llengua vehicular» i, si no hi ha oferta en castellàa l’escola pública o en la concertada de la seva localitat,hauran de «sufragar les despeses d’escolarització» en«centres privats».

Aquest plantejament és contrari a qualsevolestratègia de foment de les llengües pròpies, diferentsdel castellà. I, en especial, un atac al model d’immersiólingüística del qual ens hem dotat a Catalunya com undels elements (no l’únic) de cohesió social, que ratificala seva bravata d’espanyolitzar els alumnes catalans.

3. UNA LLEI AUTORITÀRIA I CLASSISTA

en Borses d’Interins i saltant-se criteris normatius en elcas del professorat funcionari. Article 122, apartat 4; «…eldirector del Centre disposarà d’autonomia per adaptarrecursos humans a les necessitats del Centre (…) a)

Establir requisits i mèrits específics per als llocs ofertsde personal funcionari, així com els llocs en interinitat,en aquest cas podran rebutjar-se, mitjançant decisiómotivada, la incorporació de personal procedent de lesllistes centralitzades. b) Quan existeixi vacant ifinançament adequat i suficient, proposar de formamotivada el nomenament de professors que, haventtreballat en els projectes de qualitat, siguin necessarisper a la continuïtat dels mateixos.

3.2. Segregació classista de l’alumnat.Un altre principi que es desprèn de l’esborrany és la

filosofia i la pràctica de segregar, seleccionar i classificarl’alumnat, que al finalitzar primer d’ESO es trobarà amb unlaberint de diferents vies que es poden cursar de formasimultània i alternativa.

3.1. Jerarquització dels Centres Educatius.El Consell Escolar deixa de ser òrgan de decisió. L’article

127 diu textualment: «El Consell Escolar és l’òrgan consultiudel centre...» i per tant s’impedeix als pares i a les maresaixí com als docents i a l’alumnat la seva participació en lesdecisions del Centre.

Es dota de molt més poder als Directors, equiparant-losals gestors d’una Empresa. Es reforça l’autonomia delsCentres i la funció directiva, com a la LEC. El Director oDirectora podrà abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complir amb les exigències del’Administració. Article 132. «Competències del Director;l) aprovar els projectes i normes als quals es refereix elcapítol II del títol V de la present Llei…n) decidir sobrel’admissió d’alumnes amb subjecció a l’establert enaquesta llei orgànica i disposicions que la desenvolupin.O) aprovar l’obtenció de recursos complementaris.»

Elecció del Director; segons els articles 133 i 135 sesuprimeixen les decisions de Claustre i Consell Escolar iserà l’Administració qui nomeni a dit als Directors, ja quesegons l’Article 135, punt 2; «La selecció seràrealitzada per una Comissió constituïda perrepresentants de l’Administracióeducativa i almenys un 30% derepresentants del Centre,d’aquests últims el 50% seràdel Claustre.» És a dirl’Administració té fins al70% de poder decisori enel nomenament delDirector.

Els Directors podranseleccionar professorat adit sense estar, si més no,

El primer ramal són els programes de millora del’aprenentatge i el rendiment que es poden començar amb13 anys per l’alumnat que hagin cursat primer d’ESO ihagin repetit algun curs en primària o en secundària.Aquests programes a diferència dels actuals programesde diversificació curricular no s’orienten a l’obtenció deltítol d’ESO, sinò que substitueixen al cursos 2n i 3r d’ESO,i són un autèntic carreró sense sortida ja que no porten acap titulació, sinó a un certificat amb els estudis cursats.

A més s’empeny a aquests programes l’alumnat quetingui «situació socioeconòmica desfavorable». Wertequipara així pobresa i poca capacitat per a l’estudi iposa al mateix nivell les dues realitats, la de tenir moltesdificultats en els estudis i menor capacitat per seguir lesclasses, amb viure en una família amb ingressoseconòmics baixos. La qual cosa reflecteix la visió quel’equip ministerial de Wert té.

El segon ramal és la creació d’un nou tram educatiu,els cicles de Formació Professional Bàsica amb caràcter

obligatori i gratuït, com a via alternativa al 4t d’ESO. LaFormació Professional Bàsica substitueix als programesde qualificació professional (PQPI). Si es supera s’obtéel Títol Professional Bàsic que permet l’accés als ciclesformatius de grau mitjà.

El tercer ramal està format per dos itinerarisdiferenciats i irreversibles en 4t d’ESO on l’alumne hauràd’escollir entre un itinerari acadèmic per la iniciació albatxillerat o un itinerari d’ensenyaments aplicats per lainiciació a la Formació Professional. D’aquesta maneral’ESO es converteix en un laberint amb diversoscarrerons sense sortida que dona lloc a quatre titulacionsdiferents:

· ESO opció ensenyaments acadèmics.· ESO opció ensenyaments aplicats.· Títol Professional Bàsic· Certificat

Múltiples dades i estudis internacionals constaten quela segregació primerenca, a més d’injusta per classista,és ineficaç per obligar a»triar» fora de temps, quanencara no es coneixen les capacitats que cada estudiantpot desenvolupar. Per tant sembla que aquesta diversitatd’itineraris està orientada, més que a buscar la manerad’adaptar els ensenyaments a les necessitats i als ritmesde l’alumnat, a convertir el sistema educatiu en unamacro-entitat de selecció de personal en funció de lesnecessitats de les empreses.

3.3. Segregació doctrinària en favor de la religiócatòlica

Desapareix del projectel’assignatura d’Educació Cívica iConstitucional, la nova Educacióper a la Ciutadania «sensecontinguts polèmics» que vaprometre Wert, però esrecupera la proposta de laConferència Episcopal:una assignatura avaluablesobre valors, alternativa al ’ e n s e n y a m e n tconfessional. Com enl’anterior etapa degoverns del PP els parespodran triar. La novamatèria es

dirà ValorsCulturals i Socials enprimària i Valors Ètics en secundària. Entrat elsegle XXI, cap rastre de laïcitat!

CGT exigeix la retirada d’aquestacontrareforma educativa que vol

establir un model escolar elitista idiscriminatori. Estem davant d’una

centralització brutal i d’unadesconfiança absoluta en el

professorat i en les administracionseducatives. Aquesta centralització téun triple contingut ideològic: 1) re-

centralització estatista de l’educaciói control dels seus continguts, 2)

mercantilitzar i privatitzar l’educacióen consonància amb els interessos

de les empreses i els mercatscapitalistes i 3) instaurar un model

educatiu autoritari i segregador queadoctrini l’alumnat en els valors de

la submissió i l’obediència.Amb aquesta enèsima nova ‘LeyOrgánica para la Mejora de laCalidad Educativa’, el PP vol

aprofitar una majoria absoluta cadacop més desligitimada per tornar al’antiga llei d’educació de l’època

d’Aznar, aprofundint encara més enaquest procés de privatització,

segregació i desmantellament del’educació pública. i recuperant unaideologia reaccionària que recordaels millors temps del franquisme.