Laia i el món

de colors

• Hi va haver una vegada fa molts anys, centenars d`anys. Un temps en que`l nostre món no semblava al que coneixem ara

• En aquell temps, tan llunya, el món conegut era tot gris i la vida que l`envoltava també.

• Els arbres eren grises i no verds, el mar era gris i no blau, el Sol era gris i no groc, les ciutats encara eren més grises i els homes veien en blanc i negre.

• El gris com us podíeu imaginar era el únic color que ho envaïa tot i ningú per suposat tenia coneixement de cap d`aquests. Com els que es representen al arc de Sant Martí

• Un dia en una ciutat del món gris. Una parella jove va trucar al hospital que anaven d`emergència. La dona no es trobava gairebé i estava a punt de tenir un bebè.

• Quan va néixer, la nena, els doctors es van a donar que era diferent altres nens. Per això per veure que li passava. Li van començar a fer proves i altres exploracions.

• Els metges van confirmar el que sospitaven. Una deficiència genètica que semblava evident. Els deia que la petita veia les coses en color.

• La doctora els va donar la noticia, als pares, del que havien descobert. Al principi, van quedar desconcertats. Però, de seguida, es van a donar que era la seva filla i que se l`estimarien igualment.

• Quan els pares la van portar cap a casa. Els familiars i amics van mirar a la petita Laia, que així es deia. Com si fos un ser estrany. Ells no comprenien la seva actitud i de mica en mica els van deixar de banda.

• La petita anava creixent, jugava i s`anava desenvolupant com una nena normal. Sense que ningú s`adones de la seva discapacitat. Fins que un dia el seu para li va preguntar:

• Laia, filla meva ¿Com és el món que veus tú?¿Es tan diferent al nostre?¿El podria veure?

• -“Pare el món en color es meravellós. Es tendre, harmoniós, ple d`amor. -¡Dóna`m la mà”!.-

• I desprès va tancar els ulls uns minuts amb la seva filla

• Quan els va obrir va aparèixer el miracle. Els ulls que veien ombres grises van començar a veure en color i el grisos van desaparèixer.

• El pare es va quedar sorprès mentre escoltava la veu de la seva filla.

• -“Es el nostre amor el que veus a traves del teus ulls. Es l`amor entre els humans el que donarà el color al món”.-

• Uns dies més tard. Quan llegia el diari. Va trobar una fantàstica noticia:

• “Propera inauguració de la associació de nen i nenes que veuen en color”.

• El mateix dia els pares de Laia van trucar a la associació. Teníem la necessitat de compartir la seva experiència i de trobar altres pares amb les mateixes inquietuds i problemes.

• Dos dies més tard. Per fi, es van trobar tots els pares.

• Cadascú va donar el seu parer. El món gris no es podia desentendre dels seus fills.

• Els pares de la Laia van escoltar totes les propostes i opinions. Fins que al final van demanar la seva atenció:

• -¡Sius plau, un moment! Tanqueu el ulls i agafeu els vostres fill i filles de les mans. Agafeu-los amb tot l`amor que´l vostre cor pugui donar-.

• -¡Hi ara obriu-los!...sense por.-

• Quan van obrir el ulls, els grisos, havien desaparegut. Tot era color.

• L`amor als seus fills els feia veure com ells.• Van pensar més enllà , en la gent que no tenia fills

com els seus i que volien veure com ells.

• I els van agafar de la mà i van tornar a fer el que havien experimentat amb els seus fills. Fins que el món gris, per fi va desaparèixer

• Encara diuen que algú queda perdut.• Si el trobeu. Porteu-lo amb molt d`amor i....Aviat

veure en color.

• Realizació i edicióJorge Martín

Dibuixos: Microsoft Power Point 2003