Com ja ve sent tradicional a la Nostra escola, pels volts de Sant Jordi us fem a les mans un recull de produccions escrites dels postres alumnes, és a dir, dels vostres fills i filles.Aquest any, fent un pas endavant, hem renovat el títol que engloba les esmentades produccions, a partir d’ara en direm “L’Alberich escriu…”, d’aquesta manera podrà mantenir-se sempre igual sigui quina sigui la tipologia de textos que treballem.Aquest seguit de textos narratius que us presentem tenen la característica comú de estar basats en una imatge, són d’il·lustradors coneguts però l’interpretació és dels alumnes i demostren que una mateixa imatge pot suggerir coses molt diferents segons qui se les miri, hi juga l’estat d’ànim, les experiències personals, la sensibilitat…i al final la nova història no té perquè tenir res en comú amb la original.Els i les alumnes de Cicle Superior a més, ens conviden a jugar tot llegint o a llegir tot jugant oferint-nos contraportades inventades a partir de portades de llibres reals.Us animem doncs a jugar… o a llegir, les dues coses són un plaer que si és compartit amb els vostres fills o filles passa a ser, per a nosaltres un acte educatiu però per a ells un acte d’amor que es recorda amb els anys.

L’Equip Directiu

LES GOMES DEL CABELL

HI HAVIA UNA VEGADA UNA OGRESSA QUE ANAVA MOLT BEN PENTINADA. LA SEVA MARE LI HAVIA REGALAT UNES GOMES DEL CABELL.

ELLA VOLIA VEURE AL SEU AMIC L’OGRE PERÒ TRIGAVA MOLT A ARRIBAR, CANSADA D’ESPERAR ES VA ADORMIR A L’OMBRA D’UN ARBRE..... MENTRESTANT VA ARRIBAR L’OGRE I LI VA TALLAR LES CUES AMB UNES TISORES MOLT GRANS.

L’OGRESSA AL DESPERTAR-SE VA ANAR A CASA SEVA I ES VA MIRAR AL MIRALL. QUAN VA VEURE QUE NO TENIA LES SEVES GOMES, ES VA POSAR MOLT TRISTA. NO SABIA QUÈ HAVIA PASSAT. AL CAP D’UNA ESTONA VA ARRIBAR EL SEU AMIC OGRE I LI VA TORNAR LE SEVES GOMES. LI VA EXPLICAR QUE LES HAVIA AGAFAT PER ENSENYAR-LES AL SEU AMIC, L’OGRE LILA.

L’OGRESSA EL VA PERDONAR I LI VA DIR QUE NO HO TORNÉS A FER MÉS , JUNTS VAN ANAR A JUGAR AL BOSC.

I....CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT.

LA CLASSE DE LA MULASSA P-3

Conte escrit basant-se amb les imatges del conte :"Les gomes de cabell" de Nida Zamataro

Hi havia una vegada un nen petit que es

deia Marc. El Marc i la seva mare que es

deia Gisela estaven mirant fotografies

seves damunt del llit quan la mare es va

quedar adormida.

En aquestes fototografies el Marc comença

a recordar tot allò que ha fet amb la seva

mare. A la primera hi surt ell i la mare molt

contents perquè estant fent l’arbre de

Nadal.

Posen boles de color vermell i l’estrella al

dalt de tot de l’arbre. En una altra fotografia

recorda que van anar d’excursió al mar i

van pujar en una barca, el Marc estava

molt cansat.

Un altre dia el Marc i la seva mare van

anar d’excursió al zoològic de Barcelona a

veure animals. El que més els hi va

agradar va ser l’elefant.

Al final el Marc s’adorm als braços de la

mare, cansat de mirar totes les fotos i

content d’estar amb la seva mare.

Classe del Bou. P-3 B

Aquest conte està inspirat amb les imatges del conte:"Mare, de quin color són els petons?, Elisenda Queralt, Carla Pott, Imaginarium

EL POBLE DELS

BLAUS I ELS VERMELLS

HI HAVIA UNA VEGADA UN CASTELL BLAU ON VIVIA GENT AMB VESTITS D’AQUEST COLOR I UN CASTELL VERMELL ON PETITS I GRANS VESTIEN DE COLOR VERMELL.

UN DIA AL REI DELS BLAUS SE LI VA ESCAPAR UN PETARRET I TOTS ELS VERMELLS VAN COMENÇAR A RIURE, FINS I TOT EL SEU REI. ELS BLAUS ES VAN ENFADAR MOLTÍSSIM I VAN DECLARAR LA GUERRA ALS VERMELLS.

CADA DIA LLUITAVEN I HI HAVIA MOLTS FERITS. QUAN JA FEIA TEMPS QUE LA GUERRA DURAVA, ELS NENS I LES NENES S’AVORRIEN MOLT I JA NO ES VOLIEN BARALLAR.LLUITAR ERA MOLT AVORRIT I CANSAT.

VAN DEIXAR LES ESPASES I VAN ANAR A BUSCAR UNA PILOTA, ELS BLAUS VAN JUGAR AMB ELS VERMELLS I ELS VERMELLS AMB ELS BLAUS. QUAN LA GENT GRAN DELS DOS CASTELLS VAN VEURE COM ES DIVERTIEN ELS SEUS FILLS, VAN DEIXAR LES ESPASES PER ANAR A JUGAR AMB ELLS. I TAN BÉ S’HO VAN PASSAR QUE VAN DECIDIR VIURE JUNTS I VAN CONSTRUIR UN POBLE DE COLOR BLAU I VERMELL.

“Els nens no volen la guerra”, Éric Battut, Edit Joventut

Classe del Lleó - P-4A

Conte inspirat amb les imatges de: "Els nens no volen la guerra"

LA ZEBRA PLORANERA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA ZEBRA FILLA QUE ES DEIA MARTINA. AQUESTA ESTAVA TRISTA PERQUÈ NO VOLIA ANAR D’EXCURSIÓ AMB ELS SEUS COMPANYS DE CLASSE, TENIA POR DE TROBAR A FALTAR ALS SEUS PARES. LA MARTINA S’ESTAVA VESTINT PER ANAR A L’ESCOLA I ELS SEUS PARES VAN DECIDIR FER UNS PETONS ALS PAPERS PERQUE QUAN

ESTIGUÉS TRISTA AGAFÉS ELS PAPERS DE LA CAPSETA PER RECORDAR-SE’N DELS SEUS PARES.

Les imatges són del conte:“La provisió de petons de la ZEA”

Michel Gay, Edit Corimbo

VA ARRIBAR EL DIA DE L’EXCURSIÓ I A LA NIT, LA SENYORETA ZEBRA VA REPARTIR LES MANTES PEL VIATGE. LA MARTINA ES VA POSAR TRISTA I VA AGAFAR LA CAPSETA DELS PETONS. MÉS TARD, UNA ALTRE ZEBRA QUE ES DEIA CARLA ES VA POSAR A PLORAR. LA MARTINA LI VA FER LLÀSTIMA I COM BONA AMIGA LI VA DONAR UN PETÓ DE PAPER . LLAVORS LA CARLA ES VA POSAR CONTENTA. LES ALTRES ZEBRES TAMBÉ VOLIEN ELS PETONS DE PAPER DE LA MARTINA I ELLA ELS HI VA DONAR. VA COMPARTIR TOTS ELS PETONS AMB TOTS ELS SEUS AMICS. AQUELLA NIT VAN PODER DORMIR MOLT BÉ I L’ENDEMÀ S’HO VAN PASSAR PIPA A L’EXCURSIÓ.

LA CLASSE DELS NANOS (P4 B)

ELS PIRATES VALENTS

AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA D’UNS PIRATES VALENTS QUE NAVEGAVEN PEL MAR TOT BUSCANT TRESORS PERDUTS QUE MAI NINGÚ NO HA TROBAT.

A BORD DEL CALAVERA ES PASSAVEN EL DIA MENJANT I DORMINT PER AGAFAR FORCES PER FER EL LLARG VIATGE.

EL CAPITÀ BARBABLANCA ( SUPERCAPITÀ DEL CALAVERA) ERA UN HOME RIALLER, ALEGRE I DIVERTIT, PERÒ TENIA UN PROBLEMA...ERA UN GALLINA, UN CAGAT DE POR I UN CAGACALCES.

UN DIA, MENTRE NAVAGAVEN, EL PIRATA BARBA-ROJA, QUE ESTAVA PESCANT TRANQUIL·LAMENT VA VEURE QUE VENIA UN TAURÓ: ES VA ESPANTAR MOLT! TANT QUE DE L’ENSURT GAIREBÉ CAU AL MAR, PERÒ PER SORT NOMÉS LI VA CAURE LA CANYA!

EL PIRATA VISTACURTA QUE HO VA VEURE TOT VA CRIDAR:

- QUÈ VEUS?

I MOLT ESPORUGUIT EL PIRATA BARBAROJA VA TORNAR A CRIDAR:

- UN TAURÓ, UN TAURÓ!

VA CRIDAR TAN FORT QUE ENCARA ES VA ESPANTAR

MÉS QUE EL CAPITÀ BARBABLANCA I VA FUGIR BEN LLUNY FINS ARRIBAR AL FONS DEL MAR.

I AIXÍ VA SER COM ELS PIRATES VAN CONTINUAR TRANQUIL·LAMENT EL SEU VIATGE CAP A L’ILLA DEL TRESOR I MAI MÉS VAN TENIR POR DELS TAURONS.

I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!US HA AGRADAT?

CLASSE DELS GEGANTS P5-A

La imatge és del conte: "FANTASIA MEGABOOK"Autor/Il·lustrador: SEBASTIÀ SERRA

Les imatges són del conte: "FANTASIA MEGABOOK"Autor/Il·lustrador: SEBASTIÀ SERRA

ELS PIRATES PERDUTS

Rondalla va, rondalla ve , si no és mentida veritat serà.En un mar on hi havia onades, un tauró nedava i saltava. Al seu costat hi havia un gran vaixell amb cinquanta pirates. El capità Jack Llenties i el capità Gatot estaven molt i molt nerviosos i escagarrinats de por, perquè estaven perduts dins el mar. No trobaven l’illa on hi havia el tresor. El pirata Perot Trencaclosques amb el seu llargavistes no la veia per enlloc. El pirata Víctor, tot preocupat va deixar de menjar i se’n va anar a dalt del vaixell a veure el tauró.Llavors li va dir:- Necessitem trobar el tresor, si us plau ens ajudes?- Sí, tranquil, no et preocupis, jo us ajudaré – va dir el tauró més feliç que un anís.- Gràcies per ajudar-nos a tots- va dir el pirata Víctor.Llavors el tauró va saltar i va agafar l’àncora amb les seves dents fortíssimes, va estirar el vaixell amb moltíssima força i els va portar fins a l’illa.Quan van arribar a l’illa tots els pirates van baixar del vaixell. Però el capità Gatot es va quedar a vigilar perquè a dins del vaixell hi havia un dels tresors.Sense saber-ho pel voltant de l’illa hi havia un submarí on hi havia un grup de pirates dolents que també volien el tresor. El tauró que també donava tombs pel voltant de l’illa, de sobte, va xocar amb el submarí. El tauró va saltar de l’aigua i va avisar als pirates xiulant molt fort i fent unes bombolles supergegants.Mentrestant, del submarí van sortir unes ales de ferro que van tallar el vaixell per la meitat i amb molt de silenci els pirates dolents van agafar el tresor com uns lladres.Però llavors, van arribar milers de balenes que havien sentit el xiulet del tauró. Les balenes van saltar damunt el submarí i se’l van menjar, abans van donar el tresor al tauró.Els pirates bons molt contents i feliços com anissos, es van quedar el tresor i van tornar a viatjar pel món, amb l’ajuda del seu amic tauró, que era un tros de pa.

Rondalla explicada, rondalla acabada.

CLASSE “ELS CARRASCLETS” P5-B

Classe de l’Àliga : 1r A

MUKU el mariner covard!

Hi havia una vegada un pirata covard que es deia Muku. Vivia a l’illa del Sol, on sempre hi feia sol. A l’illa hi vivia molta gent però ell se sentia sempre molt sol. Estava tant trist que va decidir anar de viatge per veure els seus amics. Com que era un home molt covard, no havia pujat mai a cap vaixell , per això va marxar acompanyat d’un timoner , perquè fos ell que conduís el vaixell. Quan va començar el viatge es va fer de nit i les ones del mar tenien molta força i eren molt altes. El vaixell estava a punt d’enfonsar-se i en Muku tenia tanta por i estava tan espantat que el primer que va fer va ser agafar-se a la corda.

Albert, Aleix, Marcos, Erik, Ainhoa, Walter i Paula

Les imatges utilitzades a les classes de c. Inicial pertanyen al joc d'imatges "DIXIT".

DINS LA MINAFa molts i molts anys…

Hi havia miner i un drac que no eren amics. Els miner vivia en una casa i cada dia anava a treballar a la mina on hi vivia un drac. El miner i el drac estaven molt enfadats i no parlaven mai.Un dia el miner durant l’excavació a la mina es va trobar un tresor, el drac va perseguir el miner perquè li volia robar el tresor. El miner estava més enfadat que mai i molt trist. Com que estava tant enrabiat va preparar una trampa al drac, amb una corda molt llarga va construir una gran xarxa. El drac va caure a la trampa, es va enfadar molt i molt!!! De tant nerviós li va sortir foc dels queixals i el foc va trencar les cordes que l’atrapaven. El miner, en veure tant de foc, va passar molta por. Va decidir parlar amb el drac i li va demanar perdó, entre els dos van decidir compartir l’or que hi havia a la mina, els dos van estar molt contens i alegres. Es van fer amics. Van aprendre, que sent amics podrien ser més feliços i compartir moltes coses. I des d’aquell dia el miner i el drac van ser Superamics i es van ajudar en tot.

Iker, Arnau, Mohamed, Naiara, Maria M, Carla i Mar.

L’HOME GEGANT ELS ESCARABATS ESPANTATSHi havia una vegada...

dos escarabats que es deien Nas Punxegut i Esquena Groga blava. Un dia van sortir del seu poblat per passejar pel camp. Van descobrir que hi havien flors, angelets , herbes de tot colors i altres animals. Quant havien caminat 5 minuts van sortir un soroll fort que el va fer por i es van espantar. El soroll cada cop era més fort i feia BOM, BOM, BOM...Des d’una flor, una formiga els va avisar que es posessin a córrer perquè no els poguessin trepitjar. Es van adonar que una persona corria darrera d’ells i van anar corrents fins al seu poble per avisar que venia un senyor i que els podia xafar. De sobte es va posar a ploure i el senyor va marxar. Els escarabats es van salvar però l’endemà, des del poble dels escarabats, van tornar a sentir el mateix soroll i llavors van decidir que havien de buscar una solució. Van acordar que quan s’aproparia el senyor farien una barrera i la família del Nas Punxegut saltaria per punxar el senyor i la de l’Esquena Groga Blava li farien pessigolles. Així ho van fer i mai més van tornar a sentir aquell soroll i van viure feliços en el seu poblat.

Classe de l’Àliga, Laura, Maria R, Nicolas, Marçal, Dayana, Samuel.

El Poema

Vet aquí una vegada en un poble molt petitet de muntanya prop de Reus, on hi vivia un senyor que li agradava molt fer teatre.Una tarda de primavera tenia una representació molt important a la plaça del poble, l’home es va vestir molt elegant per aquella ocasió, era la primera vegada que actuava al seu poble!. Però ja se sap que a la primavera es època de pluja i aquella tarda va fer un gran aiguat, l’home va fer tard, el públic ja estava desesperat, xop i molt enfadat.L’home es va posar al mig de l’escenari i va demanar disculpes al públic, va començar a llegir el poema que ell mateix havia escrit i que parlava dels sentiments de quant era petit i corria pels carrers del poble...A la gent del públic els va agradar molt i molt!!! Escoltaven els poemes amb molta atenció, amb cara de felicitat i alegria. Quant va acabar de dir els poemes el públic el va aplaudir durant molta estona.Entre el públic es va sentir una veu d’una nena que demanava que li donés un dels poemes que havia explicat per tal de poder-lo aprendre de memòria i dir-lo cada nit al seu avi. Des de llavors, cada nit el senyor del teatre sent com algú explica el poema des de casa seva. I se sent molt content d’ell mateix.

Martina, Armando, Gerard, Oscar, Jana, Anna M.

Classe del Basilisc, 1r B

LA MALEDICCIÓ DEL COR

De sobte, va veure un fantasma i es va desmaiar. El fantasma li va

arrencar el cor i el va anar a guardar dins d’una urna de vidre en un armari del castell.

I va venir l’home del sac, va regirar els armaris, el va trobar i el va llençar al contenidor de la brossa. Del cor va caure una goteta de sang i van començar a sortir cors i més cors, amb braços i cames d’esquelet.

Com un exèrcit van anar arrencant cors a la gent i llavors tota la ciutat es va convertir en el regne dels zombis. I van construir una escola on hi havia uns nens que es deien

Això va passar una nit de tempesta en un castell misteriós.

El jardiner reial, un vell barbut, manaire i mentider, cavava un forat al cementiri.

Portava la roba estripada i una cicatriu a la cara.

Àlex, Paula, Adrià, Joan, Carme i Aicha.

EL BALL

Aquell dia es va despertar, va obrir la finestra i va dir “Quin dia més meravellós!”. Estava contenta perquè l’havien convidat a una festa. Va anar a dutxar-se, volia estar molt maca. Però es va entretenir massa, se’n va adonar que feia tard, es va vestir molt ràpid i, just quan anava a sortir de casa...

va esclatar una tempesta. Quina ràbia! La Floreta només tenia ganes de plorar.

Però van venir deu fades i van fer aparèixer el sol. Es va salvar la festa. Tothom estava content, també la trugeta, que va poder sortir de casa i va conèixer un noi molt ben plantat a la festa.

Això era la trugeta Floreta, una porqueta generosa i riallera, però una mica despistada.

Dins el seu llit dormia com un tronc “fiu, fiu, fiu”.

Xabier, Heura, Èric S., Roger, Carlota i Sheila M.

UN DINOSAURE PERDUT

Hi havia una vegada un dinosaure verd, gros i bromista. Es divertia amagant-se dins dels armaris de la gent.

Un dia, esperant dins d’un armari, va espantar un senyor que sortia de la dutxa:

El senyor, espantat, va trucar la policia. I els policies el van portar a la selva, pensant que era el millor lloc per a un dinosaure.

Però a la selva el dinosaure estava trist, sol i avorrit. Passejant, va trobar una cova amb un cartell penjat que deia “PROHIBIT PASSAR”.

Berta, Aleix, Marc, Salma, Izan, Anna i Mar.

Al dinosaure el cor li va començar a bategar fort. Estava nerviós. Estava decidit. Hi entraria.

El dinosaure va entrar i...

Va caure dins d’un forat i el forat es va tancar.

EL CAVALLER BLANC

Fa molt i molt de temps, quan els ocells tenien dents, una llebre de pèl blanc vestida amb armadura va entrar en un castell. La llebre era un cavaller fort i valent, amable també. Es va aturar davant la porta d’un armari. “Toc, toc” va sentir. El soroll el va espantar, però va obrir la porta de l’armari preparat.

Hi havia un lladre! Una anaconda que dins d’un sac s’emportava la princesa!

- Auxili! Auxili!- O no! És la princesa!Va treure l’espasa del cinturó i ràpid i amb

molt de compte va fer un tall al sac per un costat. En va sortir la princesa i junts van recórrer nous castells i noves aventures.

Això era un gos, això era un gat i aquest conte s’ha acabat.

Xènia, Maria, Èric M., Arnau, Sheila B i Hamza

A la classe del Drac, 2n A,A la classe del Drac, omplim els contes de sentiments...

LA PORTA DELS SENTIMENTS

Una vegada hi havia un nen que havia de fer una obra de teatre però ningú no el va anar a veure.El nen, quan se’n va adonar, es va posar a plorar. Se sentia molt desgraciat:-No serveixo per res- pensava mentre caminava tot trist pel carrer.Llavors va veure una clau a terra, la va recollir i en aquell moment li va aparèixer davant seu una porta...Era la porta dels sentiments. El nen la va obrir i va veure una llum... a poc a poc sortien els sentiments i s’anaven escapant . El nen intentava agafar aquells que més li agradaven: la valentia, l’alegria, la tranquil·litat, la felicitat, l’entusiasme...A poc a poc notava com s’anava posant tranquil, content, feliç i alegre...i se sentia valent.Quan per fi es va sentir bé del tot, va agafar la clau , va tancar la porta i va seguir caminant feliç i amb tantes ganes de fer coses que se li va ocórrer una idea: faria un munt de papers a l’ordinador per enganxar-los al carrer i anunciar la

seva obra: així tothom l’aniria veure. Quan va arribar el dia de l’obra li va sortir genial. Tot el poble l’havia anat a veure i el van aplaudir molt. A partir de llavors va adonar-se que servia per fer teatre i moltes altres coses. Se sentia capaç de tot!Álex, Marc, Cristina, Irune i Kevin.

EL RATOLÍ I EL SEU AMIC

Hi havia una vegada un ratolí que era molt valent. La seva il·lusió era volar pel cel i poder tocar els núvols però sobretot, el que més il·lusió li feia era poder menjar formatge. Un dia que no tenia formatge ni diners per poder comprar-ne va anar a la brossa i es va amagar dins una bota vella perquè va pensar que

seria una bona manera de viatjar sense diners. Volia arribar a França, el país dels formatges.Aquella nit, mentre dormia dins la bota, el camió de la brossa se’l va endur i l’endemà al matí es va despertar als afores d’una ciutat de França. Un cop a la ciutat es va trobar amb el seu amic, un ratolí molt espavilat que el va portar a un fàbrica de formatges. Aprofitant que els amos de la fàbrica estaven reunits i entretinguts creant un formatge nou, el ratolí i el seu amic es van menjar tots els formatges de la fàbrica. Quan van estar ben tips es van

sentir tristos i malament per haver robat així que van decidir parlar amb els amos per ajudar-los a fabricar el formatge. D’aquesta manera els amos anirien més ràpid i els ratolins podrien menjar els trossets que sobressin. Conte contat, ja s’ha acabat.

Edgar A, Fabià, Iván, Joan i Fatima

VIATGE AL PLANETA DE LES LLETRES

Hi havia un senyor que estava tot tranquil llegint el diari. Era de nit i el cel estava ple d’estels.Mentre anava llegint notava que, a poc a poc, s’anava posant cada vegada més trist i encongit. Les paraules que sortien al diari no li agradaven gens.Llavors va veure com les lletres s’escapaven del diari i s’enfilaven al cel.

Ell es va agafar amb la mà a una lletra L i es va deixar emportar.Va fer cap a l’univers de les lletres i allí hi havia una reina en un palau. Tot estava ple de lletres, fins i tot el vestit de la reina. El senyor estava impressionat. Llavors va parlar amb la reina i li va explicar el problema dels seu planeta. La reina li va proposar una solució: regalar-li paraules boniques perquè les pogués llegir quan estigués trist. Amistat, amor, tendresa, felicitat, tranquil·litat... Ell se les va guardar a sota el barret i a la butxaca.A partir de llavors, cada cop que es posa trist llegeix les paraules i també les regala la les persones que veu que estan tristes i així tots se senten millor.

Martí, Carla, Aaron, Nicolau i Carme

EL CARGOL VOLADORHi havia una vegada un caragol que se sentia trist i avorrit, estava cansat d’arrossegar-se sempre per terra... El seu somni era volar i així poder veure món.Llavors va trobar-se les aspes d’un molí i se les va posar a la closca que era molt gran i molt dura.Els altres caragols van començar a bufar i bufar i el cargol amb les aspes del molí va començar a volar pel cel passant per diferents ciutats.Se sentia content i feliç perquè finalment podia volar.Però al cap de molta estona, les aspes es van tren car i el cargol va caure i es va fe mal a l’espatlla. El van haver de portar a l’hospital i allí el van curar. El cargol va pensar que potser mai podria volar per ell mateix i hauria de demanar ajuda als animals voladors a com l’àliga, el colom o

Classe de la Víbria. 2n B

EL GEGANT I EL CASTELL

Fa molts anys un gegant que vivia en un castell, es va despertat per beure aigua, va tocar una palanca invisible i van aparèixer unes escales.Mentre les baixava va caure en una trampa, era molt fosc i va caminar per dins un túnel que el va portar a l’entrada d’ un circ. Com que no hi cabia massa bé, va intentar entrar-hi però el va destrossar i va sortir a les noticies.

LA NENA I ELS ANIMALS PERDUTS

Una vegada hi havia una nena a qui li agradaven molt els animals. La nena sempre volia jugar amb ells. Un dia estava tota trista perquè no trobava cap animal per jugar i se sentia molt sola i avorrida. Llavors els va cridar però no la sentien. Després, com que tenia molta imaginació, va tenir una altra idea... Agafaria una escala, s’enfilaria al cel i, amb una escarpa i un martell, donaria als núvols la forma dels seus animals preferits. Així, quan els animals ho veurien, potser tornarien... Ràpidament es va posar a la feina. Va dibuixar un colom i després una papallona. En aquell mateix moment es van convertir en animals de veritat per ajudar la nena a trobar els animals que havia perdut i trobava a faltar. Van estar buscant un dia sencer i finalment els van trobar gràcies a la papallona i el colom. Quan la nena va poder estar amb ells, el colom i la papallona es van tornar a convertir en núvols i conte contat ja està explicat.

Quan era al carrer va trobar un gos , es van fer amics i el va adoptar. Junts van tornar al Castell,però tenien la nevera buida i van anar a comprar al Simply.La gent quan els veia, s’espantava.-Qui és aquest gegant, què hi fa aquí?-Sóc el gegant del Castell de la Torre de Barcelona!La gent es va tranquil·litzar, i el gegant els hi va explicar la seva historia. Es va fer mol t tard . Tots van veure que el gegant era bo.Els va convidar al seu castell i un fotògraf que hi va anar, li va

dir:-Faré moltes fotografies del circ per poder ensenyar-les a tothom i així el podrem arreglar entre tots.Tots junts es van posar a la feina i van arreglar el que s’havia trencat, el van pintar, van fer un jardí molt gran amb flors de tots colors.Va venir gent de tot arreu a visitar-lo i es van fer famosos, tan el gos com el gegant,I van viure feliços per sempre.

Autors : Mireia,Abderrahman, David, Òscar,Liam, Ismael, Paula

MOZARTHi havia una vegada un músic, que es deia Mozart, que tocava molt bé el piano i un dia va anar al Palau del Rei d’Anglaterra, perquè escoltessin la seva música.Quan Mozart sortia del Palau, va veure passar una noia molt bonica i se’n va enamorar .Després d’un temps, es van casar, van tenir fills, però Mozart sempre tocava el piano, a tots els Palaus, a totes

les festes que es feien a Anglaterra , estava molt ocupat i es van separar.Mozart se’n va anar en una barca amb el seu piano a un altre país, però mentre anava pel mar, va trobar un tauró que li va trencar la barca. Poc a poc s’anava enfonsant però… va aparèixer una sirena i el va portar a la costa, llavors a la sirena se li va escapar un petó. Mozart, estava trist perquè havia perdut el seu piano, però també estava content perquè va conèixer a la sirena.Va tornar a casa seva i no hi havia ningú, però damunt la taula va veure una nota que hi posava: - Hola Mozart! Sóc la sirena que et vaig salvar, espero que t’agradi aquest collar de petxines que t’he deixat. Així tindràs un record meu!Mozart es va ficar el collar al coll, va notar una sensació estranya i des de llavors no se’l va treure mai i tampoc es va oblidar d’aquella sirena.

Autors: Natàlia, Júlia, Miguel, Aaron, Athenea, Aleix, Ferran.

L’arbre aventurer

Hi havia una vegada un arbre que tenia vida i volia una aventura.

L’arbre es va començar a moure i volia anar a la ciutat de

Barcelona, però no sabia com arribar-hi. Va trobar petjades d’ós i

de persones. Les petjades de persona el portaven fins a la ciutat de

Barcelona, en canvi les d’ós cap al camp. I l’arbre va decidir

seguir les petjades de la persona fins a Barcelona. Quan va arribar

a Barcelona va entrar en una casa. Hi havia una nena, la Marina,

que sempre sortia a passejar. Però .... un dia mentre passejava, va

veure un arbre que es movia tot sol.

La Marina, quan va veure que es bellugava i la seguia, li va

agafar molta por.

- Per què em segueixes? Què vols?.

- Vull ser el teu amic.-li va respondre l’arbre.

Llavors, la Marina tenia unes entrades per a un concert de la

Shakira, i el va convidar. I van anar junts i com s’ho van passar

tant bé, quan es va acabar van ser amics per sempre.

Autors : Ainhoa, Berta, Anna, Laia, Pol i Ivan.

Els astronautes amics

Hi havia una vegada dos astronautes. Un es

deia Joan i l’altre Pol; tots dos van viatjar a

l’espai amb la seva nau espacial. Quan van

arribar al planeta Plutó, van aterrar. Van baixar

de la seva nau i mentre baixaven van veure un

poble d’extraterrestres. Van anar a veure el

poble, els extraterrestres es van espantar, però n’hi havia un que

no en tenia, era un nen. Aquell nen volia fer amics i els

astronautes es van apropar i van començar a parlar-li fins que es

van fer bons amics. Tots tres van anar amb la nau al planeta Terra.

Xim, que era el nom de l’extraterrestre, no s’imaginava com era el

nostre planeta.

- Això és fantàstic!, hi ha molta gent, quines cases més boniques

i quines escoles! Oh, oh, oh!.- Aquí pots fer molts amics.

I tot decidit, va dir: - Em quedaré a viure al vostre planeta, però

he d’avisar els meus companys extraterrestres perquè ja no

tornaré a Plutó.

Però quan ja havia passat un temps, Xim enyorava la seva gent i

de tant en tant els anava a visitar.

Però sempre tornava a la terra perquè allí era molt feliç.

Autors: Ian, Naïm, Rita, Àlex, Pau i Aina.

Twilight Venice, Claude Monet (1908)

El Circ, Georges-Pierre Seurat (1891)

Les històries dels nens de cicle mitjà corresponen a aquestes pintures…Sabríeu identificar cada historia amb la seva pintura?

L’habitació en Arlés , Vincent Van Gogh (1888)

Tot va començar el dia en què el pare i la mare van decidir

canviar de casa, havíem de marxar a viure a un altre lloc, el pare

ens va dir què era una casa molt maca, on antigament havia viscut

una científica que havia mort sobtadament.

Era la setmana santa de l’any 2001, jo i la Jordina, la meva

germana gran, una noia de deu anys amb els cabells llargs i

arrissats i uns ulls blaus semblants al mar, vam arribar a la nova

Terremoto, Fernando Botero

casa, semblava una casa vella, ràpidament vam anar a la nostra

habitació, semblava molt vella, el pare ens havia dit que allí la

científica hi tenia el seu taller i que ens agradaria molt ja que allí

era on feia els seus invents i investigacions.

Tot seguit jo i la Jordina vam anar a veure l’habitació, era molt

vella i només tenia un llit que hauríem de compartir, hi havia una

petita tauleta i dues cadires, també un armari tot ple de fulls amb

papers que ni jo ni la Jordina enteníem, eren de la científica?

Potser sí. Els vam agafar i els vam començar a llegir.

Finalment vam trobar un plànol de l’habitació, estava molt

canviada però hi havia una creu assenyalada al terra al mateix lloc

on unes fustes del terra feien un soroll molt estrident, aquella nit

no vam poder dormir, que significava aquella creu? I el més

estrany, per què feien aquell soroll tan estrany aquelles fustes on

estava dibuixada la creu?

L’endemà quan ens vam llevar vam anar a veure el lloc exacte on

era la creu al plànol, la Jordina va agafar una forqueta i va aixecar

un parell de fustes, què era això? Hi havia una màquina i un llibre

petit, vam agafar el llibre i la Jordina va començar a llegir-lo, hi

havia molts dibuixos de màquines i altres coses, cap al final vam

trobar un dibuix de la màquina que hi havia al forat, a més hi

havia escrit que si premiem uns botons i giràvem una palanca

passaria una cosa meravellosa, jo i la Jordina ens vam mirar, però

la emoció va poder amb nosaltres i ho vam fer.

Vam prémer el botó i vam girar les palanques, de sobte tot va

començar a transformar-se i canviar de color, no sabíem que

estava passant, aleshores vam veure que l’habitació havia canviat,

tot era més nou i inexplicablement hi havia una noia asseguda a la

taula escrivint, ella es va girar i ens va mirar, vam estar tots tres

uns instants en silenci i finalment ella va somriure i ens va mirar,

ens va preguntar què de quin any veníem, -com que de quin any

venim?? Aquesta noia està boja!- vaig pensar. Després d’una

estona parlant amb ella vam entendre que havíem viatjat en el

temps i havíem tornat 20 anys enrere, no ens ho podíem creure.

Finalment la noia va agafar la màquina i va tornar a girar les

palanques i prémer el botó, vam tornar a l’habitació vella d’abans,

tot seguit la noia ens va fer un petó es va acomiadar i va tornar a

moure les palanques i prémer el botó desapareixent davant nostre.

Jo i la Jordina vam decidir no explicar mai a ningú el què havia

passat i vam ser molt feliços recordant aquell dia i llegint el llibre

on hi havia les explicacions de la científica, mai vam poder tornar

a construir cap màquina igual, però amb els anys també nosaltres

ens vam convertir en científics, uns científics que guardaven un

gran secret i un gran tresor, aquell llibre què un dia ens va fer

seguir una aventura meravellosa.

Classe la Tronada, 3r A

Hi havia una vegada una presó en mig del mar de la Mort. L’illa on es trobava situada

es deia “Illa Calavera”. El món estava governat pels francesos. Durant molt de temps

van considerar a la resta de la gent dels diferents pobles, com els seus esclaus. Tots

aquells que no complien les seves ordres eren empresonats a l’illa Calavera per tota la

vida.

La presó estava en un dels costats de l’illa. La presó tenia un aspecte molt brut. Les

parets eren de color negre grisós. Tenia dues torres situades enmig de la presó. La

torre més alta servia per a vigilar les possibles fugues i atacs. La torre més petita era

l’habitació del capità dels francesos, que es deia, Germain. La torre tenia poques

finestres. Eren petites i envoltades de barrots amb punxes. Només es podia accedir a la

presó a través del mar.

Dins de la presó, en una de les cel·les, es trobaven dos nois catalans, en Jud i en Jack.

Eren dos estudiants que vivien en un poble petit. Els dos havien estat empresonats per

haver assassinat a un militar francès. Tots dos sabien que no era cert. Ells no havien fet

res. Un veí del poble els va acusar d’haver-ho matat.

En Jud i en Jack, a l’escola, havien llegit que en aquesta presó hi havia un fantasma. Es

tractava d’un presoner que havia mort, es deia Ot. El llibre explicava que Ot havia

trobat diferents passadissos subterranis per poder escapar.

Una nit, mentre en Jack i en Jud dormien es va sentir un soroll dins de la cel·la. Era un

soroll estrany, com a cadenes que s’arrossegaven, que els van despertar. Van veure

una llum que es movia a la vegada que es sentia com algú deia “Uhhhhhhh”. En Jack i

en Jud es van espantar una mica i van dir en veu alta:

- Qui ets? ....On estàs?....Perquè estàs aquí?...Ets un fantasma??...

- Em dic Ot, estic aquí per ajudar-vos, i sí sóc un fantasma. Com us dieu vosaltres?

- Jo Jack...

- I jo Jud...

- Tu ets el fantasma que sortia al llibre que vam llegir i que va voler escapar-se de la

presó?

- Sí, sóc jo. I si voleu us podria ajudar a planejar una fuga. Se un munt de camins per

poder escapar.

- Però perquè no vas poder escapar-te? Què va passar?

- Em van agafar quan ja estava gairebé fora de la presó. Vaig tenir mala sort. Vaig

passar per passadissos secrets que ningú coneix. Jo us podria ajudar a escapar.

- Quina mala sort vas tenir. Però com podem saber que ens ajudaries o ens dius la

veritat?

- No tinc cap prova per poder demostrar el que us dic...haureu de confiar en la meva

paraula.

- D’acord. Esperem que diguis la veritat. Quin és el pla de fuga?

L’Ot va començar a parlar amb el Jud i en Jack explicant com seria el pla de fuga. L’Ot

va treure un paper i un llapis i va dibuixar la presó i els llocs on hi havien els

passadissos secrets. Entre tots tres van decidir que la fuga seria de nit. Només s’havia

de triar el dia per poder fer-ho. L’Ot s’encarregaria d’agafar les claus de ’habitació del

capità i de trobar dos vestits de francesos de tal manera que el Jud i en Jack passessin

desapercebuts.

El Jud i en Jack van estar repassant cada dia els passos que havien de fer per fugar-se.

La nit de la fuga va arribar. L’Ot va arribar a la cel·la amb els vestits. Se’ls van posar i

l’Ot va obrir la porta amb la clau que havia agafat de l’habitació del capità. Es van

dirigir cap als passadissos secrets. Es van creuar amb molts guàrdies però no van

aixecar cap sospita. L’Ot va assenyalar una palanca que hi havia a una paret. En Jud va

baixar la palanca i es va obrir una porta que conduïa a un túnel. Van començar a

caminar i de sobte van veure que el túnel tenia dos camins. En Jack es va recordar que

al planell que havia ensenyat l’Ot, hi havia una marca dibuixada. Era la marca d’uns

peus al terra. Ara ja no hi havia dubte sobre el camí que havien de seguir. Van

començar a caminar i després d’una bona estona van veure que al final del túnel

entrava una mica de llum.

Quan van sortir del túnel van veure el mar. Van anar corrent i molt a prop es veia un

vaixell. Van trobar al terra de la platja un tros de mirall. El van agafar i van començar a

fer senyals al vaixell. De sobte, el vaixell es va aturar. Es va apropar al Jud i al Jack i uns

dels mariners els hi va llençar una escala per poder pujar. El vaixell es va allunyar de

l’illa Calavera i en Jud i el Jack van tornar a ser lliures.

JUDITEls Trabucaires

Classe de 3r B

Passin, passin i vegin, el millor espectacle del MÓN! Anunciava el porter del Circ de les Estrelles. El circ era lluminós...massa lluminós! Però per dins era trist i fosc, perquè els seus espectacles no triomfaven i el públic no hi

anava, sobretot des que havia marxat una de les seves principals figures: el pallasso.El cap de pista va anunciar: “UNA CARPA GEGANT AMB MOLTS ESPECTACLES!”En acabar de dir això els seus fills: el Martí i la Martina van dir alhora: Volem ser pallassos! En aquest mateix instant, als dos se’ls hi va encendre la bombeta: El Martí va dir:-Estàs pensant el mateix que jo? - Sí!!!, va contestar la seva germana, amb entusiasme. Sense perdre ni un minut es van posar mans a l’obra (van anar a buscar una disfressa de pallasso, i se la van posar) Sense pensar-ho dues vegades es van dirigir cap a la carpa del circ, tot amagant-se darrere del teló , tot esperant impacients el seu debut.Els llums estan a punt d’apagar-se, i....Comença la funció! En aquell moment apareixen els dos germans amb la seva disfressa de pallasso, tot disposats a rebre les rialles i els aplaudiments del públic.I...així va ser! El públic, es va rendir a les seves ocurrències, trapelleries i piruetes.I finalment quan ja estaven a punt d’acabar el seu número, en caure per terra, s’obre tota la disfressa, i surten de dins els dos germans que s’havien transformat en un enorme i misteriós pallasso, que va encantar i emocionar a tot el públic, com feia temps que no passava.En un primer moment, el cap de pista, és a dir el seu pare, va estar temptat de castigar-los per haver sortir

a la pista com a espontanis i sense el seu permís. Però després va reflexionar, i va pensar que potser havia mantingut massa al marge els seus fills de la vida del circ, perquè pensava que els estudis eren el primer de tot. Després d’aquest episodi, ell s’havia adonat que per a ells el circ era també la seva il·lusió, ho havien viscut des de sempre. En el fons, el circ era també una gran família, i segurament aprendrien moltes coses que podrien compaginar amb els estudis.Així va ser com el Martí i la Martina van brillar

al CIRC DE LES ESTRELLES.

Alumnes de 4tB LA CABRA

Des del Cicle Superior de l’escola us proposem un joc. La nostra feina ha estat reinventar les sinopsis que figuren a la contraportada de llibres ben coneguts; la vostra serà endevinar amb quina imatge es correspon cadascun dels nostres textos. Trobareu una taula on hi figuren tots els títols amb què hem rebatejat cada obra. Vosaltres haureu de completar-la amb la lletra que penseu que li correspon. Publicarem les solucions al bloc de CS una setmana després que aquest recull us hagi arribat a les mans. Esperem que gaudiu força de les nostres històries. Això sí, per molt que us agradin no les trobareu a les llibreries!!! De moment...

A

B

G

E

F

D

I

H

J

K

L

M

N

P

O

Q

S

R

T

U

V

w

Un món sense pau Recordo quan era feliç

The great love El poder de l’amistat

Rics i pobres a Barcelona La casa misteriosa

La recerca del meteorit El castell aïllat

La flor misteriosa Amor a primera vista

La desaparició misteriosa El misteri de la casa de neu

La Cova del misteri Un gat damunt d’un llibre

Els sentiments de la Maria Un gat a Beverly Hill

Una frikie molt llesta

La maleta màgica

La guerra dels dos mons

L’Antàrtida

El món de les meves ulleres

Desapareguts al capvespre

Barcelona

Amor letal

A Barcelona

El Segrest

X

Y

Els sentiments de la Maria

La Maria vivia a Barcelona fins que els seus pares moren en un tràgic accident de cotxe. La noia és veu obligada a traslladar-se a Tivissa, un poble de la Ribera d’Ebre, on s’estarà amb la seva àvia. La jove troba molta diferència amb la seva vida anterior (amistat, alegria,...) i sent una immensa tristesa per la pèrdua dels seus pares. Però, quan en acabar l’estiu del 2011, va començar l’institut, va conèixer un noi que es deia Ricard, un altre que és deia Martí i una nena que es deia Floralba. Ells faran un grup inseparable que l’ajudarà a superar la pena que sempre l’acompanya.Tots junts viuran aventures impressionants!!

Roberto, Paula, Fede i Roger

La cova del misteri

En Pep es amic d’en Juli , l’únic supervivent d’un terratrèmol a Sidney. Viuen a Barcelona en cases veïnes i a tots dos els agrada anar a la muntanya.Un dia decideixen sortir d’excursió. Cauen i es precipiten en un barranc.S’agafen a l’entrada d’una cova, entren i descobreixen les inscripcions d’un “home amb un paraigües”. Baixen al fons de la vall amb una corda. Preguntaran al poble...però, podran resoldre el misteri? És una història d’intriga de la qual no podràs treure els ulls de sobre.

Marcos,Raylin,Noelia i Iker

Rics i pobres a Barcelona

A la dècada dels anys deu, a Barcelona, es va començar la Sagrada Família i en Pau era un operari que ajudava a construir-la per poder tenir diners i així sostenir la seva família. En Pau i els seus familiars són pobres i només tenen els diners que guanya el nostre protagonista perquè la seva mare pateix tuberculosi i no pot treballar.La seva família pensa que estan obligats a dir-li que, en realitat, és un fill il·legítim ja que la seva mare està a punt de morir. El Pau està decebut perquè se n’ha assabentat massa tard. El seu pare biològic és ric, disposa de grans cases, masos i fàbriques. Què farà? L’anirà a veure i es donarà a conèixer? Es morirà la seva mare?És una història de tristesa i misteri que no pararàs de llegir.

Kevin, Mireia, Valentín i Júlia

The great love

En Víctor i la Samantha tenen 15 anys i van d’excursió de final de curs a París.Allà és coneixen i s’enamoren. Uns anys més tard es casen i decideixen anar de lluna de mel a Londres. Els agrada tant la ciutat que s’hi queden a viure.Un dia pel carrer un anunci cridaner enganxat a la paret els canvia la vida. ‘’T’agrada el teatre? Aquesta és la teva oportunitat de triomfar’”...

Guillermo, Nerea, Sergi, Maria

Un món sense pau

Aquesta història comença a la Segona Guerra Mundial, en un petit poble d’Alemanya anomenat Neuschwanstein.La Miranda, una nena de 8 anys, és a casa amb els seus pares. De sobte senten un soroll, miren per la finestra i veuen tancs amb soldats. La Miranda s’amaga a l’armari, passa una hora que li sembla una eternitat i, en sortir de l’armari, surt de la casa buida i baixa les escales del jardí però que ara estan mig trencades. I de sobte veu...

Si vols saber tot el que passa des del principi fins el final, ja pots llegir-te aquest llibre amb uns personatges que no oblidaràs mai.

Adrià, Diego, Joana i Marina

La flor misteriosa

Buenos Aires, Argentina. La Maria una noia de 18 anys, agafa una malaltia provocada per una flor desconeguda a Argentina que li ha portat el seu germà Josep del Brasil.En Josep, en saber el que li passa a la seva germana decideix tornar a Brasil per trobar un remei contra aquella malaltia misteriosa que fa que a la Maria li sagnin les mans i que els metges no saben curar .En Josep haurà de fer front a molts problemes ja que haurà de conviure i sobreviure amb una tribu salvatge de l’Amazones.Una novel·la d’intriga, d’aventures i, a més a més, una història d’amor i sacrifici entre germans. Sandra, Noah, Pau i Jordi

La recerca del meteorit

En un poble de Suïssa hi havia una família, els Alech, formada pels pares i els seus dos fills: la Marta i l’ Àlex . Per la ràdio van anunciar que un meteorit havia caigut a prop d’on vivia la família Alech i que el seu valor era d’uns 100 milions de francs Suïssos. Ells intentaran trobar-lo abans que ningú, per poder sortir de la pobresa en la qual viuen.Fred, gana, por, soledat... serà el que patiran. Se’n sortiran? Seran capaços de resistir fins al final?

Joan, Laia, Abel i Adrià

La desaparició misteriosa

Al 1975 a Amsterdam, Holanda, un nen que es diu Leo i el seu pare David, un matí, quan surten de casa per anar a l’escola, es troben que no hi ha ningú pels carrers de la ciutat. Tots han desaparegut i només queden ells dos. Volen saber què ha passat. Aniran a l’escola, al despatx del pare, a l’Ajuntament, a la policia,...Però no hi ha rastre de la gent i tot està potes enlaire. Què ha passat mentre dormien? Com és que a ells no els ha afectat?Misteri, aventures, intriga i... és el que trobaràs en aquesta història.

Ruben, Albert, Laura, Erik, Josué i Ruben

El món de les meves ulleresEn Pep és l’avi de la Mar, el Víctor, la Maria i la Nerea.En Pep té alzheimer i a vegades s’oblida de les coses. Avui ha recordat una de les històries de quan era petit. Això li passa sovint i sol explicar aquestes històries als seus néts.Quan es posa les ulleres, ho veu tot més clar i comença a recordar les batalletes de quan ell era petit. Recomanem aquest llibre perquè explica els esforços del dia a dia per recordar la seva infància.

Alícia i JoanA Barcelona

La història va sobre una noia anomenada “ Juliete” aquesta noiaés de França , bé realment de “ Bordeux “, d’on es va traslladar per motius familiars. El seu pare el senyor Pierre va muntar un negoci de sabates a Barcelona. Ara la Juliete ha de començar tot de nou, una nova escola, una casa nova....

Isabel i Alba

L’Antàrtida

Un jove que es deia William ,de 20 anys,volia anar a l’ Antàrtida, el lloc més gelat del món, era la seva més gran i.lusió.

Un dia el William va agafar un avió i se’n va a l’Antàrtida amb tota la seva família. També es va emportat un gos molt gran ``un san Bernardo´´ que es deia ``Zxwzah´´.El nostre heroi no sabia el perillós que és estar en el món glaçat.

Àngel i Alin

El Segrest

En Pere és un nen que viu a Barcelona. En sortir de l’escola va a casa i veu que el seu pare no hi és. A la taula del menjador hi ha una nota escrita per uns segrestadors on explica que si vol tornar a veure el seu pare els haurà d’entregar el seu últim i millor invent. En Pere, amb l’ ajuda del seu amic David, haurà de fer front a moltes aventures, perills i peripècies per poder trobar al seu pare i rescatar-lo sense haver d’entregar-los el seu invent, que en males mans podria acabar amb el món. Estem en perill? Si ets amant de la lectura d’aventures, aquest és el teu llibre.

Judith, Xènia, Franco i Paco

Una frikie molt llestaÉs una novel·la d'humor on la protagonista, la Jennifer que és de New York, actualment té 14 anys.Per assumptes de feina al seu pare l'han traslladat a París i amb ell marxa tota la família, ella està molt nerviosa perquè no sap amb què ni amb qui es trobarà a l' institut nou, si farà noves amigues, o coneixerà noves cultures i tradicions de la ciutat...Això us ho he d’advertir: està una mica tocada del bolet, vesteix d'una manera molt frikie, però... té moltes qualitats!! Una d'elles és que és molt intel·lectual per això la criden a la millor institut de París "Montmatre".

SI VOLEU SABER COM S'ACABA...

LLEGIU EL LLIBRE!Aina, Núria, Neus, Elena i Rocío.

Barcelona

El 1783 en una petita cuitat , Barcelona, un nen es queda orfe i passa a estar sota la tutela de l’arquitecte Gaudi que, en aquells moments, té en projecte construir molts monuments per a la ciutat. Malauradament, un accident en la construcció d’un d’ells sega la vida de l’arquitecte. Molts anys més tard, aquell nen, en Pol, troba en una vella carpeta del seu benefactor un projecte extraordinari....serà capaç de dur-lo a terme? Aconseguirà fer realitat el somni d’una persona que l’havia estimat molt?

Antonio i Gabriel

Amor letal

L’Ona tenia una malaltia molt greu i s’havia d’operar. A l’hospital , i acompanyada del seu xicot actual, en Joan, es troba amb la seva antiga parella, en Robert. Tant en Joan com en Robert es preocupen per ella i l’acompanyen en la seva estada fins que una nit se sent un crit esgarrifós que surt de l’habitació. S’apaga la llum en tot l’hospital...segueixen vius? Què deu haver passat....? Si ho vols saber, no esperis més i obre el llibre!

Nerea i Laia

La guerra dels dos mons

En un món desconegut, anomenat “patapon” hi vivien els “urkacs”.-un any abans.Informatiu: hola estem a “teleinformatiu”, 10 llampecs seguits han caigut al mateix lloc, no sabem que està...espereu! el terra es mou, “Jeison” que passa...no p...sen...tir...v...e...la...co...ber...piuuuuuuu.Al campament militar informen que de moment no han trobat supervivents. Els “urkacs” són una mena d’extraterrestres capaços d’absorbir la forma de qualsevol element. Els aliens van ser una investigació a fons, que els hi van fer els humans per crear mutants. Creus que els “urkacs” han atacat la terra per venjar-se del que els hi van fer? Si voleu saber com continua, llegiu aquest llibre amb atenció i observant el període de la guerra.

Raul i Martí

Desapareguts al capvespre

En un poblet petitó hi vivia un grup d’amics que estan jugant i decideixen quedar per anar a la platja a pescar. Tot seguit, pugen en una petita barca de pesca. Al cap d’una estona venen els seus pares i es troben que no hi ha barca ni nens, només un tros de corda amarrada, amb marques de mossegades petites i s’espanten molt. Què els ha passat al Joan, Jaume i al Xarlie? Ajuda’ls a descobrir-ho. Per fer-ho, obre el llibre, espero que t’agradi.

Guillem M. i Guillem P.

Tria la teva aventura. Un gat a....

1979 Beverly HillUn gat ros, pelut, amb els ulls blaus, abandonat des de la seva infància tindrà una aventura molt trepidant. El gat, Rambo viu en una caixa però... la seva vida estarà plena d’aventures i canviarà molt. Picasso, un senyor ric l’adoptarà; des d’aquell dia, es convertirà en una estrella de Hollywood, però... un divendres 13 la pobresa del home el farà abandonar-lo com de petit...

... o potser...1456 ParísUn gat pelut, de color marró i negre, que vivia al bell mig del Regne de França, no tenia diners per pagar el lloguer, vivia amb els seus germans, avis i la seva tia.Un bon dia el gat va tenir una idea per superar la seva pobresa, anar a pescar peixos per al Rei de França .Tot content els hi va portar... i aquest li va donar 200 monedes d’or... Vols saber què passarà? Vols escollir la teva aventura? Doncs llegeix el llibre i ho sabràs!

Adriana, David, Ricardo Sandu i Adrián

La casa misteriosa

En la ciutat d’Ompeg l’any 832, el Sofian, un nen de 12 anys, valent i molt curiós, s’embarca en un vaixell per anar a pescar, però de sobte el capità

perds els sentits i el vaixell es descontrola. Al cap d’una estona, el nen va a parar a una illa misteriosa i mentre va a buscar ajuda per al capità, hi troba una misteriosa casa amb 8 portes... on hi passen coses molt estranyes però n’hi ha una de molt especial... Voleu saber què hi passa?...Si us agraden les histories de por i d’intriga llegiu-vos aquest llibre.

Robert i Noemí

El poder de l’amistat

Em dic Maxwel però tothom em diu Max, tinc 12 anys, sóc moreno, una mica prim, bastant llest i sempre em vesteixo amb pantalons de llana molt calents perquè sinó amb el fred em gelaria. Visc en un poblet perdut als Alps, al costat d’un riu juntament amb el meu pare i el meu millor amic que es diu Xavi. La meva mare va marxar de casa quan jo tenia 4 anys, va ser la cosa més trista de la meva vida. En aquest llibre us la explicaré i tot el que em passa, podreu trobar-hi aventures i algunes situacions terrorífiques.

Martina i Arnau

Recordo quan era feliç

La Marina és una nena que té sis anys, però no és una nena normal. No parlava amb ningú, sempre anava sola, l’únic que tenia era el seu amic de la infància,un conill de peluix. La Maria mai es separava d’ell, ningú ho sabia, però la veritat era que aquell petit peluix, tenia ànima. Però això només ho sabia la nena. Quan la Marina va començar a créixer s’avergonyia del seu peluix i el va llençar a la brossa. El conill continuava recordant-se d’ella, però la nena s’havia oblidat completament d’ell.El conill només volia venjança i només pensava en acabar amb la vida de la nena i així ho va fer... Si vols descobrir tots els detalls de la seva venjança llegeix-te aquest llibre.

Natàlia i Clàudia

Amor a primera vista

L’Alexandre és un noi de 17 anys que viu a Reus. És alt, guapo, té el cabell castany, ulls marrons i és una bona persona. Quan ell era petit tenia un amic en Dan i aquell amic va tenir un germaneta, la Lídia. L’Alexandre i la Lídia van ser amics de tota la vida però els dos germans van haver de traslladar-se a viure a Alcover, i des de llavors, no és van veure més. Els pares de la Lidia i el Dan es van separar al cap de 4 anys i la Lídia se’n va anar a viure amb el seu pare. Ella i l’Alexandre van tornar a quedar. Ella ara té 12 anys,el cabell curt, castany i els ulls marrons. Els dos amics s’agradaven però ningú s’atrevia a dir-ho fins que un dia l’Alexandre va fer el pas i li va dir a la Lídia que si volia sortir amb ell, la Lídia va dir-li que si. Si voleu saber com acaba aquesta història d’amor, doncs llegiu-vos el llibre!.

Lidia, Andrea, Gerard, Aitana Mª i Marc.

El castell aïllat

En aquest llibre hi podreu trobar moltes aventures, una d’elles tracta d’un castell de l’any 1884 situat al Cap de Creus.Aquest castell és una mica diferent perquè quan hi entra algú es desenganxa de la terra i se’n va mar endins. Però tot va canviar quan en Jordi un noi de 15 anys que era alt ros, amb ulleres i amb un a situació familiar molt dolenta va agafar les maletes i se’n va anar a la casa aïllada ....voleu saber què li va passar? Doncs... llegiu-vos el llibre

Marc, Vasile i Rubén

El misteri de la casa de neu

Jo,el gat del teatre Marinski, quan era petit,vivia al glacial Sant Petersburg l’any 1111.M’encantava el fred i viure en un iglú, però la meva mare em deia que encara era molt petit. A la meva vida sempre he desitjat anar a la muntanya, però no em deixaven ni jugar amb la neu. Passen 15 anys i... vaig marxar de casa i em passen coses molt estranyes, perquè la meva casa és diferent. Si vols venir de vacances, o saber que hi ha a la cassa...Llegeix-te el llibre i descobriràs els seus misteris.

Juan i Sergi

La maleta màgica

Una nit estrellada, en una casa familiar de Cambrils, passa una cosa inesperada.En Martí i en Joel, dos bessons de dotze anys, que no s’assemblen, ja que un és ros i l’altre moreno, estan esperant una germaneta.La seva mare està embarassada i aquesta nit ha trencat aigües i se’n va a l’hospital.Els bessons es queden sols a casa, molt feliços, ja que d’aquí un parell d’hores vindrà la seva àvia a fer-se’n càrrec.Quan arriba, ve carregada d’una maleta molt grossa.Viuran un viatge inesperat amb la seva àvia i dues nenes, l’Ana i la Mariona, que els guiaran per un altre món ple de misteris i sorpreses, gràcies a la maleta que se’ls engolirà. Us atreviu a descobrir-lo?

Mariona i Ana