L'Apagafocs-05

nº 5 ANY II

gener 2010

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 1 -

SUMARI

Editorial....2 Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona....3 Bombers morts en servei (2)....4 Tratado de la extinción de incendios....5 Cohors Vigilum: els primers Bombers de la Història....9 XVIIè Congrés de l’ASBOVOCA....12 Hemeroteca històrica: El cos de bombers fa gimnàstica. Lleida: revista d’informacions i estudis” (5/08/1928)....14 El “Llibre Vermell” compleix 30 anys....17 Ha estat notícia....21 Imatges: Lleida 1944 i Badalona 1958....27 Imatges: Igualada principis del segle XX i Tortosa finals del segle XIX....28

L’APAGAFOCS - Número 5, gener de 2010 Director: Marc Ferrer i Murillo Consell Assessor: Carles Savalls i Ortiz, Joan Rovira i Morató, Jesús Mestre i Campi, Pius Dóniga i Fraile. Col·laboradors en aquest número: Carles Savalls, Joan Rovira, Albert Canudas Josep Maria Juncosa, Josep Llòria, Carles de Pablos, Manel Moyano, Marián Gutiérrez, José Luis Martínez Garrido, Josep Maria Masachs i Ricard Cervantes. Fotografia de portada: Bombers de Barcelona, actuant durant la Guerra Civil en el barri de La Barceloneta en un bombardeig a l’abril de 1938. Arxiu AISA Fotografia de contraportada: Portada del “Reglamento de la Compañia Municipal de Bomberos - Pontoneros de la Inmortal Gerona”, de 1868.

Per col·laborar i/o rebre L’APAGAFOCS només cal enviar un correu electrònic a la nostra adreça email: [email protected] L’APAGAFOCS és una revista que té com a principal finalitat estudiar i divulgar la història dels bombers catalans en qualsevol de les seves èpoques. L’APAGAFOCS és una revista virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col·laboradors/res. La seva periodicitat és trimestral. L’APAGAFOCS sí que es fa responsable dels articles publicats, ja que confiem en els nostres col·laboradors/res, i en el nostre propi saber fer, per publicar una cosa o una altra. L’APAGAFOCS és una publicació que una vegada descarregada des de l’ordinador es pot fer amb ella el que es vulgui. Et convidem a reenviar-la i a difondre-la. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Molts dels continguts de la revista es poden consultar en la pàgina web: http://historiesdebombers.blogspot.com/


EDITORIAL

És important tenir cura del nostre passat, de conservar tot allò antic, ja sigui patrimoni o documentació, ja que és una eina indispensable, tant per a nosaltres com per les generacions futures, per saber d’on venim i saber qui som... Així començava la primera editorial de la nostra revista. Tal dia farà un any, i ja l’ha fet. L’APAGAFOCS ja té el seu primer any de vida, traduït en 4 números. En tot aquest temps, creiem que hem fet bona feina. Hem parlat d’episodis històrics: del “De Dion Bouton” el primer cotxe de bombers de Vic; dels Caps del Cos de Bombers de Barcelona (1833-1981); de l’Organització de la Companyia de Bombers de Lleida l’any 1841; dels Bombers de Tarragona i la participació ciutadana; de la dona al Cos de Bombers: tres dècades de lent degoteig; del 22è Congrés Nacional de Bombers a Saragossa; del web Parches de fuego:col·leccionisme d'escuts; d’una breu història dels Bombers de Reus; del gegantó “Narcís bomber”; de la motorització dels Cossos de Bombers a principis de segle XX i dels bombers morts en servei des de 1877. Pel que fa a sinistres els nostres articles han parlat dels incendis forestals a la Costa Brava l’estiu de 196; de l’accident de tren a Les Franqueses del Vallès el 1979; de la sèrie d’incendis que van afectar empreses sureres de les comarques gironines a partir de la segona meitat del segle XX; dels tres dies sagnants de 1938 a Barcelona durant la Guerra Civil, i de l’incendi d’un tren a Sabadell el 1988. Hem fet ressenyes de revistes de bombers, que en el seu dia van tenir molta importància, com “El Bombero Español”, “Fuego”, “!Alarma¡” i del llibre “Bombers de Catalunya: història i present” i hem recordat articles històrics en la nostra hemeroteca, articles que parlaven d’“Els herois del foc i de l’aigua” Revista Imatges de 1930, i “Los bomberos habían advertido del riesgo de catàstrofe” parlant del foc del Liceu a La Vanguardia de 1994. També hem donat a conèixer els “tocs de pito” i fotos antigues dels bombers de Reus Puigcerdà, Vic, Barcelona, Terrassa, Figueres, Lleida, La Seu d’Urgell, Mataró, Tàrrega, Rubí, Manresa, Sabadell i Tarragona. La nostra revista ha comptat, a part del seu consell assessor, amb més d’una dotzena de col·laboracions que han permès fer realitat els 4 primers números. No sabem exactament quants lectors tenim, però s’envia per mail a tots els parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya, a més d’un centenar de persones, a les principals biblioteques i arxius del nostre país i també i a sindicats i entitats. Però en tot aquest temps, no hem estat sols: s’ha commemorat els 150 anys dels Bombers de Tarragona, amb tota una sèrie d’actes, entre ells, la publicació del llibre “El Cos de Bombers de Tarragona, 1858-2008”, obra de l’historiador i bomber Pep Farré. S’ha exposat en diverses localitats, la mostra “Bombers: abnegació i servei. Demarcació de Lleida 1885-2008”, una exposició que recollia imatges significatives de la història dels Bombers a la demarcació de Lleida des de l’any 1885 fins a l’actualitat. El músic i compositor Salvador Brotons va escriure 'Crònica d'un incendi' per encàrrec de l'Orquestra de Cordes del Berguedà, amb l'objectiu de mantenir viu en la memòria el catastròfic incendi de l'estiu del 1994 a les comarques del Berguedà i el Bages. Al llarg de tot aquest any, en l’Escola de Bombers de Catalunya, hi ha un equip de persones, que està treballant en la recuperació i restauració de material antic. També es va fer un homenatge a tots els Bombers que ha tingut, al llarg dels anys la ciutat de Tremp. I s’ha publicat el llibre “Bombers de Catalunya, història i present”, que és una de les millors eines per descobrir, entendre i conèixer la nostra gènesi i evolució professional i organitzativa com a bombers. En el llibre es recullen més 150 anys d’història, des de dels inicis i creació dels primers cossos de bombers, fins l’actualitat. I a finals d’any s’ha presentat la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona. Tot i així, queda molta feina a fer. És per això que fem una crida a tothom, perquè ens ajudi a preservar i difondre la història dels bombers, i a L’APAGAFOCS trobareu una eina per poder fer aquesta important tasca, col·laborant tot publicant articles i fotografies. Volem celebrar un any més i 4 números més! Gràcies a tothom per la gran acollida.


PLATAFORMA DE DEFENSA DEL PATRIMONI HISTÒRIC DELS BOMBERS DE BARCELONA

Carta de presentació de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona

Antoni Galilea Chiner

Ens dirigim a vosaltres per a presentar-vos la recentment creada Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona (PDPHBB). En els més de 175 anys d’existència com a servei , els integrants del Cos de Bombers de Barcelona han

vist com s’anava perdent el seu patrimoni històric, i alhora de la ciutat. En la nostra memòria queda, per exemple, els desballestaments d’una trentena de vehicles (molts d’ells dels anys 20), en la dècada dels 80 o més recentment la donació de 14 vehicles més. En el moment actual que estem vivint amb l’imminent enderrocament del parc de bombers de l’eixample, traspassat a l’Hospital Clínic de Barcelona, ens fa por pensar en el futur del petit dipòsit de material històric que en ell es troba. Es tracta d’una col·lecció no massa gran ni coneguda, però carregada d’història i sentiments. Vells estris que han lluitat per la ciutat com armes de pau contra la catàstrofe i la desolació. És per això que a petició dels propis bombers, la totalitat d’entitats del Cos de Bombers de Barcelona amb seu al Parc de l’Eixample: Cau del Jubilat de Bombers de Barcelona, Agrupació Cultural i Esportiva del Cos de Bombers de Barcelona, Plataforma de Bombers de Barcelona, UGT de Bombers de Barcelona i CCOO de Bombers de Barcelona, s’uneixen en una de sola per a reivindicar la salvaguarda d’aquest petit trosset d’història de la Ciutat i dels seus Bombers, així com la impulsió del projecte del Parc de la Prevenció creant la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric dels

Bombers de Barcelona. Com a mostra gràfica del patrimoni històric que veiem perillar, els hi adjuntem un dossier gràfic amb fotografies del que ja s’ha perdut, i del que encara podem salvar entre tots. Intentant buscar solucions a aquest problema en una època mancada de recursos i sense voler ser una càrrega per a les arques municipals, volem aprofitar per a rescatar un vell projecte que resoldria aquestes necessitats: “El Parc de la Prevenció”, primer parc de bombers d’Espanya que es dedicaria a la Prevenció. Un projecte de l’any 1997 que no va veure la llum i pel que passarien, per exemple, els més de 4.000 escolars que cada curs ho fan per l’actual parc de l’Eixample. Seria un espai obert a empreses del sector i capdavanter en la investigació de nous materials contra incendis en continu contacte amb universitats i centres d’investigació que a més disposaria d’una col·lecció històrica estable assegurant la seva supervivència per a generacions futures. Tot això sense deixar de banda la divulgació i la formació directe a la ciutadania dels conceptes bàsics de prevenció en benefici de la seva seguretat. Aquest nou Parc de la Prevenció no pot ser ubicat en cap altre lloc que a l’antic parc del Poble Sec (C/ Lleida, 30), el primer Parc de Bombers de Barcelona, construït per a aquesta funció i que data de l’any 1929 quan, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, calia protegir entre d’altres, les edificacions generades per a l’exposició. Amb el rescat del Parc del Poble Sec per acollir el Parc de la Prevenció, aconseguiríem que tornés a exercir la funció per a la que va ser noblement creat. * Antoni Galilea Chiner és el President de la PDPHBB i caporal dels Bombers de Barcelona


BOMBERS MORTS EN SERVEI (2)En el passat número fèiem constar que des de l’any 1877, almenys 69 bombers catalans van morir en servei. Gràcies a noves investigacions i a les col·laboracions d’Albert Canudas Josep Maria Juncosa, Josep Llòria, Carles de Pablos i Manel Moyano, podem ampliar aquesta malaurada llista, fins a 73 bombers, tot recordant a 4 bombers més. Que l’exemple dels qui amb esperit generós s’esforçaren i lluitaren pels altres, impregni els nostres cors. - Caballero i Toledano, Juan José. Bomber de Martorell i motorista de la Diputació de Barcelona. Mort en accident de motocicleta a Martorell (Baix Llobregat). 16/08/1969. Tenia 30 anys. - Cid i Montane, Joaquin. Bomber de Granollers. Mort en unes pràctiques de submarinisme a Blanes (Selva). 24/05/1964. Tenia 26 anys.

- Ribas i Muñoz, Francisco. Bomber de Barcelona. Mort en l’incendi de l’edifici de la ONCE de Barcelona (Barcelonès). 22/01/1951. Tenia 25 anys. - Cazorla i Martínez, Tomàs. Caporal del Parc de Bombers de Cerdanyola del Vallès. Mort en accident de trànsit a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). 20/04/1988. Tenia 28 anys

Aquest llistat s’anirà actualitzant en la següent adreça mail: http://historiesdebombers.blogspot.com/2008/06/bombers-catalans-morts-en-acte-de.html


TRATADO DE LA

EXTINCIÓN DE INCENDIOS

L’any 1856 Antoni Rovira i Trias va escriure un obra cabdal per l’organització de qualsevol cos de bombers: ‘El Tratado de la extinción de incendios’.

Joan Rovira i Morató

La figura d’Antoni Rovira i Trias és fonamental per conèixer els inicis i l’organització dels primers serveis d’extinció d’incendis i salvaments a Catalunya. La seva importància rau en el fet que va ser el cap dels bombers de Barcelona durant més de 40 anys, en diferents períodes i amb diverses vinculacions al llarg de la segona meitat del segle XIX, però també per la influència que va exercir en la creació de les primeres companyies de bombers en molts municipis catalans. Antoni Rovira i Trias (Barcelona 1816-1889) va ser dels primers arquitectes acadèmics que va ocupar plaça d’arquitecte municipal i que assumiren el comandament d’una companyia de bombers. Fins llavors els caps de bombers havien estat mestres de cases de tradició gremial. Entre 1847 i 1858 va ser el comandant i perit de la companyia de bombers que va organitzar la Societat d’Assegurances Mútues Contra Incendis de Barcelona. Amb el servei d’extinció d’incendis plenament municipalitzat, va ser cap del Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona entre 1867-1870 i 1872-1888 i, el mateix any de la seva mort, el 1889, va ser nomenat cap honorari. Rovira estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i obtingué el títol d’arquitecte acadèmic l’any 1842. Va ser un dels arquitectes clau del segle XIX per la seva

abundant obra i per la seva preocupació per satisfer tant les necessitats de nous espais i equipaments com per crear nous serveis públics, i concretament, el servei d’extinció d’incendis i salvaments. Rovira va escriure el Tratado de estinción de incendios després de nou anys al capdavant de la companyia de bombers de la Societat d’Assegurances Mútues Contra Incendis de Barcelona, creada l’any 1845. L’objectiu del llibre és doble. Per una part, pretenia ajudar a la creació de la institució dels bombers en aquelles poblacions que ho desitgessin i, per l’altra, una clara voluntat formativa i professionalitzadora: «ser util a los bomberos que quieran aprender». Aquest manual estableix el model que serà la referència organitzativa en la pràctica totalitat dels municipis catalans que organitzen les

Signatura d’Antoni Rovira i Trias


seves companyies de bombers, i la seva influència es perllonga –amb modificacions– durant més de cent anys, fins que els cossos municipals de bombers esdevenen un servei permanent, amb vinculació laboral o funcionarial dels seus integrants. Rovira participava de la idea que els sistemes d’extinció emprats –enderrocar els edificis– i els models organitzatius fins llavors existents –el gremial i el milicià– eren ineficaços. La seva voluntat de modernització tècnica i organitzativa se centrava, per una part, en el fet d’aplicar els avanços tecnològics de la bomba hidràulica per a l’extinció dels incendis urbans i industrials. Per altra part, a nivell organitzatiu, el model que proposa és una adaptació del model militar dels bombers de París: «arreglada al sistema militar, se opera con el mayor orden y las maniobras se ejecutan con la debida regularidad»; rebutja el sistema organitzatiu de la Milícia Nacional pel fet que la feble disciplina i jerarquia interna, l’electivitat dels seus càrrecs o l’excessiva presència d’obrers no qualificats no semblava garantir suficientment l’obediència a les ordres. Igualment rebutjava el sistema basat en la resposta espontània i poc organitzada de la tradició gremial. Considerava que la participació dels ciutadans en l’extinció dels incendis era sempre perjudicial: «los unos guiados por un celo mal entendido, dan disposiciones sin

calcular si son ó no son convenientes; y los otros, movidos unicamente por la mera curiosidad, solo causan estorbo y entorpecen las operaciones». El model de companyia de bombers que proposa atorga el comandament als arquitectes i, en la seva absència, als mestres de cases. I s’organitzaven, sota disciplina militar, al voltant d’una bomba hidràulica i el magatzem on guardar-la. A més comencen a aparèixer noves figures com les del guarda-magatzem, l’avisador, el guarnicioner o baster, el metge o físic i el professor de gimnàstica. En molts casos figures d’una modernitat sorprenent si tenim en compte la precarietat organitzativa amb què han funcionat molts cossos de bombers catalans al llarg de bona part del segle XIX i XX. Pel que fa als bombers, s’exigeix que siguin persones joves amb agilitat i robustesa, i que exercissin oficis de paletes, fusters o serrallers. La pràctica adquirida en aquests oficis permetia conèixer millor com treballar amb més seguretat i mantenir la serenitat necessària per operar en els punts més elevats i perillosos. Amb aquests coneixements també podien executar altres tasques pròpies del seus oficis com assegurar parets que podien desplomar-se, ensorrar alguna part de l’edifici que amenacés ruïna, tapiar obertures... També s’incorporen els maquinistes, que havien de tenir cura de les bombes, i els guarnicioners o basters, encarregats de realitzar el manteniment de la resta de materials i especialment de les mànegues, que requerien una atenció especial perquè eren de cuir. El nombre d’integrants de les companyies havia de ser proporcionat a l’extensió de cada localitat, entre 60 i 120 bombers segons la companyia. Es creia necessari que totes aquestes persones tinguessin una honradesa acreditada ja que un dels problemes més greus de l’època en el moment de produir-se un incendi, era el

Retrat d’Antoni Rovira i Trias

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 7 - robatori. Per això es demanava als bombers que vagin uniformats, per poder-los identificar clarament. S’establia doncs, que durant la nit –ja que sortien des de casa seva, els bombers estaven obligats a presentar-se amb l’uniforme que havien rebut. En canvi, si l’incendi era de dia, l’obligació es reduïa a col·locar-se en el braç esquerre la planxa o insígnia de llautó amb la inscripció ‘bomber’ «pues los que se presenten sin uniforme o sin insígnia no seran admitidos y no podran recibir premio ni jornal». El guarda-magatzem tenia com a missió la custòdia i manteniment del material, i va ser el primer que realitzà guàrdies en el mateix parc o magatzem. Tenia l’obligació de viure permanentment en aquestes dependències. La creació de la figura de l’avisador suposa també una inflexió en el sistema d’avisos que s’estableix a mitjan segle XIX. Enlloc de continuar confiant en el repic de campanes de la parròquia més propera a l’incendi, el bomber-avisador havia de cercar a cada un dels integrants de la companyia, ja fos en el treball o en el seu domicili. En horari nocturn rebia el suport dels serenos. També s’estableixen els criteris d’organització del magatzem o parc de bombers. Es proposava, si era possible, l’existència d’un espai pels comandaments per poder realitzar reunions i formació; un taller per a netejar i reparar les bombes; un cos de guàrdia per poder realitzar reguardes, en el cas que les autoritats així ho disposessin; i, lògicament, un magatzem amb capacitat suficient per a les

bombes hidràuliques i la resta de materials. Calia que l’edifici estigués situat en un punt cèntric de la ciutat. Les novetats més importants són la incorporació de la figura del metge i del professor de gimnàstica dins de les mateixes companyies de bombers. El metge, no només era l’encarregat de supervisar la farmaciola de la companyia i de visitar els bombers ferits o malats al seu domicili, sinó també d’instal·lar l’‘hospital de sang’ a les proximitats de les cases o edificis incendiats, per tal de realitzar les primeres cures als bombers o ciutadans ferits. El professor de gimnàstica: «es preciso adiestrarlos en varios ejercicios corporales, para que vayan adquiriendo la agilidad, destreza y serenidad

que son tan necesarias para ejecutar las operaciones más difíciles y peligrosas». Rovira considerava que la disciplina, de marcat caràcter militar, era la condició necessària per aconseguir l’eficàcia i el bon ordre en les accions: «Si se considera que para el mejor éxito del servicio son absolutamente necesarias la obediencia pasiva y la mayor regularidad, se reconocerá desde luego, que la organización militar es sin duda alguna la más conveniente.» La disciplina s’aconsegueix mitjançant un sistema de recompenses i càstigs. Les recompenses s’establien mitjançant un sistema de retribucions econòmiques

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 8 - segons es tractés de jornals, premis i gratificacions. El càstig consistia en no abonar els jornals, en cas de no complir immediatament les ordres, o en l’expulsió de la companyia en cas d’insubordinació o manca de respecte als superiors. Els jornals s’establien reglamentàriament, i tots els bombers que participaven a l’extinció de l’incendi tenien dret a la seva percepció. L’import variava segons la categoria. Amb el temps es diferenciaran els jornals segons si es produeixin de dia o de nit, i segons la durada del mateix. Els premis servien per incentivar una resposta ràpida en cas d’incendi. Els primers bombers en arribar al magatzem a recollir els carros amb les bombes i la resta del material rebien premi, igual que ho feien els primers en arribar al lloc de l’incendi des del magatzem. Per poder controlar aquest ordre d’arribada hi havia unes peces de fusta numerades, les “tablillas”, que els bombers trobaven col·locades en els carros. Aquestes fustes eren lliurades al capatàs o oficial perquè anotés l’ordre d’arribada. Els caps, el guarda-magatzem i l’avisador quedaven exclosos de la percepció de premis. Durant anys va mantenir-se també una valoració diferenciada d’aquests premis pel fet de tractar-se de sinistres en incendis de mobles o xemeneies o en incendis d’edificis. En el Tratado, Rovira també parla de moltes més qüestions relacionades amb els bombers, la seva organització i fins i tot material que han d’utilitzar. També descriu un aparell inventat per ell, anomenat “Aparell Rovira”, que consistia en un sistema de cordes i arnesos de cuir que permetien l’establiment d’una tirolina per una evacuació ràpida de persones i mobles dels pisos superiors amenaçats per l’incendi fins al nivell de carrer. L’existència de l’aparell Rovira es constata en els inventaris de materials de nombroses companyies de bombers i serveix, a la vegada, per corroborar la influència de les propostes metodològiques de Rovira i Trias arreu d’Espanya. * Joan Rovira i Morató és Subdirector General del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Història i Geografia i diplomat en Prevenció i Seguretat Integral. Inspector del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”. Fotografíes: Il·lustracions extretes d’”El Tratado de la extinción de incendios”


COHORS VIGILUM: ELS PRIMERSBOMBERS DE LA HISTÒRIAA partir de l’any 7aC l’emperador romà Octavi August vaorganitzar un model exemplar d’apagafocs, destinats a vigilar itenir cura de la ciutat de Roma, apagant incendis i mantenintl'ordre públic. Els Cohors Vigilum estan considerats com elprimer Cos de Bombers de la Història.

Marc Ferrer i Murillo

La nostra societat té lesseves arrels en l’ImperiRomà. Des l’arquitecturafins el dret, passant perl’organització administrativai política, pràcticament totallò que ens envolta té unorigen en l’Imperi Romà.Aquest Imperi es vacomençar a forjar a partirdel successor del’Emperador Juli Cesar,l’Emperador Octavi August,que va regnar durant mésde 40 anys (29aC – 14dC),

transformant la República de Roma, en un granImperi que va dominar tota la Mediterrània, mitjaEuropa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Octavi August va crear un nou model desocietat. Entre els grans serveis creats podemdestacar un servei organitzat de bombers,anomenat “Cohors Vigilum”, “ “Milita Vigilum” osimplement Cos de Vigiles. Aquest cos era moltmés que una brigada urbana de incendis, ja quetenia una certa organització de tipus militar i elsseus membres tenien no només el deure decombatre els incendis, sinó també prevenir-los.Aquesta prevenció incloïa vigilar la ciutat de nit iexercir de policia nocturna per mantenir l'ordre itenir cura que no es produïssin cap tipusd’incendi. Els orígens d’aquest “Cohors Vigilum” elstrobem en l’època de la República de Roma(509aC-27aC), on els incendis els combatienpartides d'esclaus anomenades TresviriNocturni, subjectes a l'autoritat de magistrats(ciutadans escollits per a encarregar-se de ladirecció i administració de la ciutat). Aquestsesclaus estaven estacionats a les portes imuralles de la ciutat i el seu equip consistia en

poc més que galledesplenes d'aigua. Però elsistema era més quedeficient. Paral·lelamentuna sèrie d’individusprivats, majoritàriamentjoves i rics, també vancrear grups d'esclausamb aquesta finalitat, totdesitjant aconseguir elfavor popular i afavorirles seves incipientscarreres polítiques, ambbrigades privadesd'esclaus apagafocs. Però cap d’aquest sistemaera eficaç i els incendis es succeïen a Roma, undarrere de l’altre.Entre els anys 22aC i 6aC es formulen variesorganitzacions i reorganitzacions d’un cosd’apagafocs compost per 600 esclaus, però és apartir de l’any 6aC, quan Roma pateix unimportant incendi que s’adopta una novaestructura i organització manada expressamentper Octavi August. El nou cos, està formatenlloc d’esclaus, per lliberts, que eren unaclasse social romana formada pels esclausalliberats. Neix el “Cohors Vigilum”. La ciutat deRoma havia estat dividida a l'any 7aC encatorze regions o districtes, i aquesta distribucióes va utilitzar en l'organització del nou cos, quees va dividir en set cohorts (cohort és el nomque es donava a Roma a les unitats militarsd’infanteria). Cadascuna de les set cohorts esva responsabilitzar de la seguretat de dues deles catorze regions. Per assegurar elcompliment dels seus deures aquestes duesregions eren adjacents, i cada cohort estariaestacionada tant a prop com fos possible dellímit entre totes dues. Cada cohort estavareclosa en el seu lloc de guàrdia, anomenat

Detall d ’entrada de l’Excubitorium (caserna de bombers) del barri de Trastevere

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 10 -Excubitoria, situat propde les portes i murs dela ciutat. L’organitzaciójeràrquica dels CohorsVigilum era la següent.Com a comandamentmàxim, un Prefecte, elPraefectus Vigilum,acompanyat per unlloctinent, elSubpraefectus Vigilum.El Prefecte era uncàrrec de funcionarinomenat pel mateixEmperador i era unoficial de rang eqüestre(que anava a cavall). Aquest comandamentmàxim va evolucionar amb els pas dels anys,des de només manar en l’extinció i prevenciód'incendis i de la vigilància i seguretat de laciutat durant la nit, va passar fins i tot a tenirpotestat de jutge per a qualsevol acte puniblerelacionat amb els incendis i sinistres i en el casde que aquests fossin provocats, administravajustícia ordenant tandes de fuetades o presó aaquelles persones que hagués detingut com asospitoses d'haver incendiat les seves cases od'haver-les protegit negligentment davant el foc.També era responsable que cada edifici tinguésdispositius adequats per combatre els incendis.Amb els anys, les seves tasques es van ampliarencara més. Per citar-ne alguna, erenresponsables de perseguir els esclaus fugitius irestituir-los als seus amos. Sota el Prefecte i com a oficials de cadacompanyia, els Tribuns i els Centurions. Elsprimers, exercien la direcció de cada cohort.Cada cohort estava dividida en setcentúries. Cada centúria estavaformada per uns 85-170 homessota les ordres d’un Centurió, elsegon oficial en rang, després delTribú. Com a suboficials, trobem elsanomenats Principales: Optio,lloctinent del centurió que elsubstituïa quan aquest estavaimpedit o malalt. Vexillarius, seriael segon a la comandància, unsubaltern responsable de lacustòdia de les sumesdescomptades com estalvis de lespagues dels homes del cos.Tesserarius, l'encarregat de rebre"el sant i senya" de mans delComandant, i tenia la

responsabilitat deguardar-lo en lloc segur.A més, també trobemun altre grup dePrincipals amb tasquesmolt mésadministratives que nopas tècniques.Cornicularius: unacategoria superior persota del rang decenturió, que actuavacom un apoderat de lacompanyia.Commentariensis,secretari privat del

Prefecte i finalment els Beneficiarii, ajudants dediverses tasques del Prefecte, Subprefecte i elsTribuns. Seguint sempre la classificació dels diferentsdeures o funcions atribuïdes als Principals,arribem a aquells que formaven part de les“tasques administratives” pròpiament dites.Entre els quals trobem: Arcarius quiadministrava els diners de la cohort, i elsecretari o caixer d'aquesta. Librarii, queregistraven en els llibres les quantitatspertanyents als milites. Tabularii, o arxivadorsde la cohort, els quals conservaven els registresi els comptes i finalment els Codicillarii iTesserarii, encarregats de fer arribar als simplesvigiles les ordres del Tribú.Vindrien després els encarregats de laintendència i guardes de magatzem, elsHorrearius; els cuidadors dels banys,s’anomenaven A Balneis; el sacerdot delssacrificis i que mantenia el culte de l'emperador

i dels déus protectors de lescasernes, era el Victimarius i elsencarregats de tocar la "bucine"(trompeta), Bucinatores.Per últim queda el grup delsimmunes o especialistes querealitzaven les funcions tècniquesde les cohorts de vigiles.Aquests especialistes eren elsbombers pròpiament dit, moltnombrosos en el cos a causa delservei especial que realitzaven icomprenien essencialment setcategories: Siphonarii, Aquarii,Centonarii, Falciarii, Uncinarii,Ballistarii i Emitularii.

Recreació d ’un bucinatore (Museu de Bombers de Roma)

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 11 -Els Siphonarii i els Aquariiestaven adscrits principalmental servei d'aigües. Els primersno eren soldats adscrits alfuncionament de les bombes,tasca que podia incumbir a totsels vigiles, sinó mecànicsencarregats de mantenir en bonestat els "sifons" (les bombes) ide dirigir la maniobra en el moment de l'incendi.El sifons eren bombes de mà de llautó semblanta una agulla hipodèrmica però de 1’20m dellarg. Per la seva banda els Aquarii, havien detenir cura de la provisió d'aigua disponible encas de sinistre i els corresponia conèixer laquantitat d'aigua disponible a cada una de lesdues regions que depenien de la seva cohort, idurant l'incendi vigilar el moviment de lesgalledes, anomenades “hamae", i l'alimentaciódels recipients de les bombes. Les “hamae”estaven fetes d'espart teixit i enquitranat pertransportar l'aigua al llarg de fileres formadesentre una font i el lloc de l'incendi. Els Centonarii (de “centó”, l'encoixinat format dedraps o peces de roba fetes de pedaços perapagar el foc), havien de confeccionar els“centons”, mantenir-los en bon estat i reparar-los quan s'haguessin deteriorat pel foc. Amb elsencoixinats de draps mullats amb vinagreintentaven sufocar les flames que pujaven perles parets. Els Falciarii, amb destrals i falçs, els Uncinarii,proveïts de garfis, i els Ballistarii , que moviencatapultes i disparaven pedres, estavenencarregats de l'extinció, usant les seves eines,tot destruint els edificis atacats per les flames oamenaçats de ser-ho per tal que el foc nos’escampés a edificis veïns. Finalment els Emitularii, feien especialment elservei de salvació dels incendis. Estavenencarregats dels "emitula" (matalassos ques'utilitzaven per que els habitants dels immoblesincendiats poguessin saltar i escapar de lesflames sense accidentar-se). Els Emitulariitenien cura del bon estat dels “emitula” i durantel sinistre els estiraven i preparaven al terra.

Tampoc ens podem oblidard’anomenar els Sebiciarius, lapersona encarregada de portarles torxes per il·luminar lesfosques nits i l'enllumenat deles casernes i dels llocs deguàrdia.El cos de vigiles disposava d'unservei de sanitat força

important, amb metges encarregats de tenircura de la tropa i de donar auxili a les víctimesdels accidents, el que és comprensible donatsels possibles riscos que corrien. Hi havia quatreo cinc metges, els Medici, a cada cohort.Generalment aquests metges eren lliberts ifreqüentment grecs. Al costat d'ells sota lesseves ordres tenien ajudants, lliberts o simplesesclaus. Aquests Medici eren de rang superiorals Immunes però sense rang militar.El Cos de Vigiles estava format per uns 7.000homes, xifra que pot semblar exagerada, peròcal tenir en compte dues consideracionsimportants: la facilitat de combustió de les casesi l'escassetat de mitjans d'extinció, i, d'altrabanda, molt més important, a més del serveid'incendis, el cos de vigilis havia de realitzar elservei de policia nocturna, constituint un delsprincipals cossos de la policia romana. Aixídoncs, aquest nou cos va fer la doble funció deprevenir i combatre els incendis i de vetllar perla seguretat de la ciutat durant la nit, pel que ésconegut com la policia nocturna de Roma. En els seus inicis va ser difícil reclutar homesper a aquest servei d’apagafocs, ja que elsdeures eren feixucs i les expectatives d'ascens ipromoció escasses, a més el servei era massallarg i la reputació era pobre. Més endavant, esva afegir algun incentiu, com adquirir la plenaciutadania romana després de servir durant unsanys en el Cos de Vigiles. En canvi a diferènciad’un simple vigile, els oficials, tribuns icenturions, eren càrrecs que amb el tempsservien per ascendir a altres llocs méshonorables i més lucratius, sobretot en l’exèrcit. Amb la caiguda de l’Imperi Romà i ladesaparició de totes les seves estructures, el

món no coneixeria un altreCos de Bombers tan benentrenat, equipat i organitzatcom els “Cohors Vigilum” finsal cap de mil anys.

* Marc Ferrer i Murillo és historiador,bomber voluntari, co-autor del llibre"Història dels Bombers de Terrassa" idel llibre “Bombers de Catalunya:història i present”.

Recreació de vigiles l’any 1964 a l’Escola Central de bombers d’Itàlia (Revista Alarma novembre 1964)

S iphonarii o sifons


XVIIè CONGRÉS DE L’ASBOVOCA Crònica del el XVIIè Congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, celebrat els dies 21 i 22 de novembre de 2009 al monestir de Les Avellanes, a Os de Balaguer.

José Luis Martínez Garrido

Els dies 21 i 22 de novembre es celebrà al monestir de Les Avellanes, a Os de Balaguer (Comarca de La Noguera, Lleida), a la serra del Montsec el XVIIè Congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, associació que manté el caràcter de servei per tots els voluntaris i que fora dels òrgans de gestió ( Consell de Bombers Voluntaris

de Catalunya p.ex. ) per decisió administrativa presa anys enrere, manté intacte el seu esperit i treballa amb l’objectiu d’aconseguir millores socials, legals i tècniques per tots els bombers voluntaris. Segons el programa que es va comunicar a tots els parcs de Catalunya, la Directora General del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya va

assistir a la inauguració del congrés en companyia del President del Consell Comarcal de La Noguera i l’alcalde del municipi d’Os de Balaguer. Acte seguit, la Directora exposà l’Avantprojecte de la nova Llei dels Serveis de Prevenció i Extinció, que substituirà a la llei 5/94 de Regulació dels mateixos serveis vigent fins ara. L’ASBOVOCA, coneixedora d’aquest avantprojecte ja havia presentat diverses al·legacions, sobretot referides als voluntaris, algunes d’elles ja recollides en aquesta versió de l’avantprojecte, malgrat queda molt per millorar i encara hi ha aspectes clarament negatius per als bombers voluntaris. Sobre l’avantprojecte, aplaudim la reaparició de la figura d’oficial de bombers (per què li va molestar a l’equip redactor de la llei en aquell moment?) i el període de carència de dos o tres anys de comandament pels inspectors i sot-inspectors de nova entrada. Igualment ens sembla encertada la creació de l’escala de suport, pel que suposa legalitzar la presència de molts dels nostres companys que han estat realitzant tasques de bombers, no se sap sota quina responsabilitat. En canvi, no acceptem la

desaparició de comandaments de bombers voluntaris i la manca de mesures concretes per a l’assistència sanitària integral així com l’exclusió de la nostra associació per accedir al Consell. Pel que fa al XVIIè Congrés, la UME, Unidad Militar de Emergencias, va tenir protagonisme amb la presència del comandant Carmelo Benito, del IV Batalló amb seu a Zaragoza, el qual va exposar amb claredat els inicis, el desenvolupament de la Unitat i alguna de les seves intervencions en els seus primers anys de vida. Pocs del bombers assistents havien tingut l’oportunitat d’escoltar en directe a un responsable qualificat i poder entendre les dificultats de creació d’una unitat estranya a la


milícia i dedicada al servei del poble en situacions de calamitat pública. El seu desplegament i els seus mitjans exposats d’una manera molt planera van donar una idea clara de la realitat de la UME. Una altra intervenció va ser la de Pedro Anitua, que va ser sots-director d’aquest Cos de Bombers, va exposar una interessant ponència dedicada als bombers voluntaris sota el seu punt de vista, desprès de l’experiència de dos anys passats a Catalunya. El GRAF va estar present en la persona d’en Xavier Serra en una exposició del seu treball als deu anys de servei del grup i la presentació de la unitat canina de la Direcció General a càrrec d’en Lluís Domingo, van cloure la jornada de ponències. Al dia següent, diumenge, entre centenars de participants d’una duatló que es celebrava a Les Avellanes, quaranta-cinc juvenils de diferents parcs de la Direcció General, van participar en una demostració dels seus coneixements com a bombers, realitzant una maniobra d’atac a incendi forestal sense foc, clar, amb autobomba, dues mànegues de 45, bifurcació i dues línies de dues mànegues de 25 amb llança. Les ganes de fer-ho bé i el neguit de guanyar temps a l’altre equip van propiciar escenes dignes de veure’s pels seus majors i no sols voluntaris. Per tractar-se de la primera vegada no hi havia un reglament de la maniobra i cada equip la va poder interpretar al seu aire, des del lloc de recollida del material fins a la forma de llançar les mànegues i donar per acabada la maniobra. Com és natural, la competició va acabar amb un “empat tècnic“

El proper mes de maig, en motiu de la celebració del mil·lenari de Sant Llorenç Savall, es tornarà a realitzar aquesta mateixa maniobra amb un sistema únic de fer, i amb la presència i participació de juvenils de França i Portugal. Posteriorment es va celebrar l’assemblea anyal de l’associació, i amb la presidència del Delegat del Govern de la Generalitat a les terres de Lleida, l’Alcalde d’Artesa de Segre i el President d’ASBOVOCA es va clausurar el congrés. Encara que entre els presents hi havia voluntaris de totes les Regions d’emergència (tal qual és el sentir de l’ASBOVOCA), pocs van ser els professionals que van assistir-hi,

destacant el cap de la regió de Lleida i el Raül de Tarragona que mai ha faltat. Aquest XVII Congrés ha estat possible gràcies, en primer lloc, a les més de cent cinquanta persones inscrites, també a la bona predisposició de la Gerència del Monestir de les Avellanes, a l’esforç anònim dels monitors i responsables dels bombers juvenils, i per suposat dels juvenils, també pel treball dels membres de la Junta i pel suport institucional i econòmic de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de La Noguera, els Ajuntaments d’Os de Balaguer i Artesa de Segre, La Caixa, l’empresa Ribó, i la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida.

A tots ells, moltes Gràcies.

* José Luis Martínez Garrido va ser primer cap de l’Escola de Bombers de Catalunya i actualment és Sots inspector jubilat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Fotografíes: José Luis Martínez Garrido


HEMEROTECA HISTÒRICAInformació publicada a “Lleida: revista d’informacions i estudis” núm. 78, de 25 d’agost de 1928.


HEMEROTECA HISTÒRICA


EL LLIBRE VERMELL COMPLEIX 30 ANYS Aquest any es compleixen 30 anys de la publicació del ‘Llibre Vermell’. Conegut pel color de les tapes amb què se’l va enquadernar tenia per objectiu proposar un model d’organització d’un cos de bombers nacional, que abastés tot Catalunya amb l’excepció de la ciutat de Barcelona.

Carles Savalls i Ortiz El proper mes de febrer es compliran 30 anys de la publicació del famós ‘Llibre Vermell’. El treball, conegut pel color de les tapes amb què se’l va enquadernar per lliurar-lo al conseller de Governació de l’època, tenia per objectiu proposar un model d’organització d’un cos de bombers nacional, que abastés tot Catalunya amb l’excepció de la ciutat de Barcelona, que ja aleshores va voler preservar la independència administrativa del seu cos municipal. El pas previ a l’enumeració i el desenvolupament de propostes concretes va ser l’estudi exhaustiu de la situació en què es trobaven els diferents serveis de bombers de Catalunya, en aquell moment. Una radiografia que van fer 39 especialistes de diferents àmbits i institucions, que es van repartir la feina, creant cinc grups de treball i que van fer un total de 92 reunions al llarg de 13 mesos; des de l’11 de gener de 1979 fins al 8 de març de l’any següent. Protagonisme dels bombers El major pes específic en aquest col·lectiu el van tenir els bombers. N’hi havia dels serveis creats per les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida; també es va convidar un representant de la Diputació de Tarragona vinculat també amb el projecte de crear un cos provincial, cosa que mai no va succeir, en aquesta demarcació. També hi va haver representants dels serveis municipals de bombers de Girona, Lleida, Vielha, Tortosa, Puigcerdà i Prats de Lluçanès.

També hi van participar les dues associacions tècniques de bombers de referència a l’Estat, Aself i Tecnifuego, on igualment hi ha representades empreses dedicades a la investigació i a la fabricació de material contra incendis. El llibre també va ser elaborat per representants d’ICONA, de la indústria química, que hi van participar en nom de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, i per tècnics d’altres àmbits, representant el Laboratori General d’Investigacions i Assajos de la Diputació de Barcelona i l’Instituto de Seguridad e Higiene en el Trabajo del Ministeri de

Treball. Finalment, també hi van participar representants municipalistes i de l’empresa asseguradora Catalana Occidente, que podia fer la seva aportació relativa al modus de finançament del servei que es pretenia crear. Grups d’estudi Els cinc grups creats van ser el de l’”Avaluació del Risc”, presidit per Ferran-Cels Liesa, artífex de la creació del cos de bombers de la Diputació de Lleida i, més tard, cap de la brigada provincial del cos nacional creat per la Generalitat. Joan Bardolet, que va acabar sent cap de la brigada de Barcelona del mateix cos, en va ser el secretari. Un altre grup va ser el que s’encarregava dels “Mitjans per Cobrir el Risc”. Aquest el presidia Pere Fina, cap del servei municipal de bombers de Girona. Elies Serra en va ser el secretari. Serra hi era en nom dels bombers de la Diputació de Barcelona i va tenir posteriorment un destacat paper en el

Porta de l’anomenat Llibre Vermell

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 18 - servei tècnic del cos creat per la Generalitat, representant-lo en dues comissions de l’Instituto de Racionalización y Normalización en l’estudi de la sistematització del material emprat pels cossos de bombers. Un tercer grup es va encarregar d’estudiar l’”Estructura” que hauria de tenir el cos de bombers que pretenia crear el recuperat Govern de Catalunya. Aquest el va presidir Lluís Pou, que va ser cap del servei muntat per la Diputació de Barcelona i, posteriorment, primer cap del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat. Amb ell hi va haver, com a secretari, Antoni Escobosa, membre també dels bombers de la Diputació de Barcelona. Escobosa va ser, fins a la seva jubilació, secretari de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. Joan Josep Huerta va presidir el grup que va fer les propostes sobre la “Forma de Gestió”. Amadeo Amenós, secretari de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, en va ser el secretari. I finalment, Josep de C. Peradejordi, representant del Laboratori d’Investigació i Assajos de la Diputació de Barcelona, va ser el president del grup de “Prevenció”. Josep Maria Masó, pèrit industrial de l’esmentat laboratori, en va ser el secretari. El secretari tècnic d’aquest equip d’especialistes va ser Carles de Pablos, també dels bombers

de la Diputació de Barcelona i posteriorment membre del cos creat per la Generalitat. Disfuncions El panorama que es dibuixa al Llibre dels serveis de bombers existents a l’època no és gaire optimista. D’entrada, es constatava la “manca a moltes comarques catalanes d’una organització capaç de cobrir amb garantia la prevenció i l’extinció d’incendis i els salvaments”. Hi havia zones que quedaven molt lluny d’un parc; a més de 20 quilòmetres. A més, en general hi havia manca de mitjans adequats al tipus de serveis que presumiblement calia atendre en cada zona. Faltaven boques d’aigua i una xarxa de ràdiocomunicacions comuna. Els parcs eren petits; no hi havia uniformització en el tipus de material i de vehicles; la selecció i la forma de promocionar al personal no eren “suficientment objectives”. També hi mancaven formadors capacitats. La formació permanent, a més, es descuidava. La mitjana d’edat dels bombers en actiu oscil·lava entre els 40 i els 45 anys i la majoria d’ells no disposaven d’assegurança. No es feien pràctiques conjuntes ni hi havia polítiques de continuïtat i a llarg termini. No hi havia coordinació entre els diferents serveis existents; és més, de vegades hi havia

Explosió del camió cisterna als Alfacs l’any 1878. En el Llibre Vermell es parlava de les greus deficiències que hi havia als serveis de Bombers de l’època i aquest va ser el servei més greu a què van haver de fer front els Bombers aleshores.

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 19 - conflictes de competència en determinats serveis. I cada administració titular d’un cos de bombers invertia en ells en funció de la disponibilitat de diners i no pas en funció de les necessitats i del risc que calia cobrir. Els pressupostos eren “generalment insuficients”. Enfocament modern La principal virtut de l’estudi rau en l’”enfocament modern, tècnic i científic” amb què aquells 39 professionals van fer la seva feina. En concret, es tractava d’analitzar i quantificar amb un valor numèric subjectiu el risc de sinistralitat de tots i cadascun dels municipis de Catalunya. Aquest valor (en deien “unitat de risc”) es calculava en funció de la presència d’indústries i de la seva branca productiva, de la presència de massa forestal, del volum de població; tant la fixa com l’estacional, de la presència de vies de comunicació... Tot d’elements que permetien classificar cada zona en funció del seu risc i de si estava ben o mal protegida per la presència o l’absència d’un parc de bombers proper. A partir d’aquí, ja es podia proposar una xarxa òptima de parcs i mesurar el pes de cadascuna d’aquestes instal·lacions, que l’estudi va acabar dividint en quatre. Les zones amb el risc més baix haurien d’estar cobertes per un parc local. Els parcs auxiliars haurien de tenir assignades àrees amb una unitat de risc encara més baixa i que no tinguessin a la vora un parc local. Els parcs principals haurien de cobrir zones amb risc mitjà o alt i els parcs de brigada, zones amb risc alt o molt alt. Catalunya s’havia de dividir en cinc brigades: Barcelona, Manresa, Tarragona, Girona i Lleida. Va ser el primer cop que es va intuir que una regió formada íntegrament per totes les comarques barcelonines seria macrocèfala. Es pot ensumar, també aquí, la intuïció que els redactors del Llibre van tenir a l’hora de detectar el pes específic de la Catalunya central, però aquesta realitat no es va concretar fins a l’any 2000, en què el cos de bombers de la Generalitat va crear la Regió d’Emergències Centre. En l’estudi es determinava que els parcs de Brigada havien de tenir magatzem, taller, gimnàs, una pista polivalent per a la pràctica esportiva, un pou per a les pràctiques, una

torreta de maniobres, un túnel de fum, una construcció per fer pràctica d’incendis i un camp de proves per instal·lar-hi les sentines. I és que en l’estudi quedava clara la necessitat de no deixar de banda la formació; fins i tot concretava que calia crear una escola i tot determinava el tipus de manual de què calia disposar per tal de guiar l’activitat formativa. Prevenció La proposta també establia una jerarquia constituïda per les categories de bomber, auxiliar de bomber, caporal, sergent, suboficial, oficial, subinspector i inspector. Igualment, es tenia en consideració la necessitat de contractar personal auxiliar a la tasca dels bombers, com ara mossos de magatzem, tècnics per als tallers, personal sanitari, experts en ràdiocomunicacions i, lògicament, personal administratiu. No hi havia referències als guaites però sí a la importància de què el futur cos de bombers de la Generalitat treballés en l’àmbit de la prevenció. L’estudi constatava que en aquells moments no hi havia reglaments tècnics, de manera que es considerava necessari crear una àrea que ajudés l’Administració a desenvolupar tot un seguit d’ordenances que regulessin el risc en tota mena d’activitats. Fórmula quadripartita L’estudi manifestava que no era possible crear un cos format exclusivament per personal voluntari, ja que la incorporació de maquinària i de vehicles nous requeria d’un “manteniment constant i una formació permanent”. Tot i això, i segons la distribució de personal prevista per l’estudi, la majoria dels bombers que hauria d’haver en cada brigada eren voluntaris. Tan sols a la de Barcelona es preveia que la major

Bombers Voluntaris de la Diputació de Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’any 1963. En el Llibre Vermell es reclamava un protagonisme pels Bombers Voluntaris.


part d’ells fossin funcionaris. També es contemplava la contractació de personal eventual en èpoques de risc i la incorporació de joves procedents de les lleves, que serien equiparats al personal voluntari. Aquesta era una fórmula totalment innovadora, perquè era el primer cop a l’Estat que es proposava que els joves poguessin fer el servei militar treballant com a bombers. En concret, i pel mapa del risc potencial que es va fer de Catalunya, es calculava que, per fer arrencar el nou cos, calien 1.812 bombers funcionaris, 2.943 de voluntaris i 413 contractats estacionals, al marge dels joves que estiguessin fent el servei militar que s’hi poguessin incorporar. De tota manera, si bé es plantejava un model de total descentralització dels mitjans, apropant-los al rics, el Llibre explicitava que calia centralitzar l’administració del cos, que havia de dependre del departament de Governació i tenir un consell general que gestionés directament el servei. En aquest consell hi havia d’haver cinc comissions de brigada i 27 en nom dels parcs principals, formades per diputats i alcaldes a més de bombers d’aquests parcs. És, sense cap mena de dubte, una proposta clarament arrelada en la visió que els especialistes redactors del llibre tenien de la democràcia acabada de recuperar; un model que potenciava la participació sense distinció de nivells, en la jerarquia del cos, en el debat de les decisions que calia prendre per fer-lo funcionar. Finançament En total, es calculava que calia una inversió inicial de 5.500 milions de pessetes que calia

aconseguir amb crèdits i amb l’aportació de 800 milions de les asseguradores. A partir d’aquell moment, el finançament calia garantir-lo amb les taxes de la contribució territorial (el 47%), les aportacions de la Generalitat i les Diputacions (el 31,8%), a més de les que haurien de fer els Ajuntaments (11,9%) i l’ICONA (6,4%). Ja aleshores es preveia que hi hauria d’haver

serveis que es cobressin, cosa que per primer cop

s’ha establert en el cos de bombers de la Generalitat el passat mes d’octubre. Al Llibre ja es proposava que els retens i les assistències tècniques no urgents, com ara l’obertura de pisos, no podien ser de franc.

* Carles Savalls i Ortiz és historiador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i és co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”. Fotografíes: Josep M. Masachs

Imatge aèria de la seu de la DGPEIS a Bellaterra, poc abans de la seva inauguració el 1983.

Primers vehicles del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya


HA ESTAT NOTÍCIA...

El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya reorganitza l'estructura del comandament operatiu, amb Joan Rovira com a nou Subdirector General

La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments va reorganitzar el seu quadre de comandament operatiu a partir del 1 de novembre. L'estructura de la Direcció General es va modificar arran d'un decret del 28 d'agost del 2007. Després d'un any i mig de funcionament del nou model, se'n va fer una avaluació i, amb aquesta, es van plantejar tot un seguit de modificacions. En concret, es tracta de reorganitzar la Subdirecció General Operativa, on el nou responsable a partir d'ara serà l'inspector Joan Rovira i Morató. Així, Rovira substituirà en el càrrec el també inspector Antoni Rifà, que a partir d'ara serà el cap de divisió de la Sala Central de Bombers. Altres canvis van ser la incorporació de David Borrell com a Cap de la Regió Metropolitana Nord, Màxim del Valle ccom ap del Servei Tècnic i Roberto Gómez al lloc de responsable de coordinació i planificació de formació i recerca.

XVIIè Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya

El cap de setmana del 21 i 22 de novembre va tenir lloc al monestir de les Avellanes d’Os de Balaguer, el dissetè Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya. El Congrés d’enguany es va centrar en aprofundir diferents aspectes de la tasca dels Bombers Voluntaris, en valorar les millores, plantejar els reptes de futur i conèixer experiències, intercanviar idees i projectes. El dia 22 els bombers juvenils van realitzar una demostració i també va tenir lloc l’Assemblea General de l’As.Bo.Vo.Ca. Entre d’altres persones va participar en el Congrés la directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau.

Els Bombers de Barcelona estrenen nou Pla Director

Durant la tardor del 2009 s’ha posat en marxa el nou Pla Director de l’SPEIS, el document marc que ha de servir de guia per modernitzar el Cos de Bombers de Barcelona a tots els nivells i que, només en els dos propers anys, comptarà amb una inversió al voltant dels 11 milions d’euros. Entre d’altres qüestions es fixa com a prioritats establir una xarxa de sis parcs tipus, parcs dotats dels equips humans i tècnics necessaris per fer front de manera autònoma a qualsevol tipus de

servei que es presenti en el seu radi d’acció; configurar una estructura de comandaments encara més eficaç; introduir noves tecnologies de comunicació; invertir en nous vehicles i equips d’intervenció; crear un pla de carrera professional per als bombers, potenciant la formació la qualificació i potenciar la coordinació amb la resta de serveis i amb el 112. A més, fins al 2011 s’incorporaran 105 nous bombers i s’ampliarà un 45% la formació de tot el personal operatiu i el Pla Director preveu renovar tota la flota d’aquí al 2016.

El Consell General d'Aran dóna llum verda a una nova unitat d'emergències

El Consell General d'Aran va aprovar a finals d’octubre la memòria justificativa relativa als aspectes jurídics, socials i financers de una nova unitat d'emergències. El Consell General d'Aran ha pres en consideració la memòria que justifica la conveniència i l'oportunitat per crear una nova entitat de naturalesa privada prestada pel sector públic, que reunirà en un sol organisme tots els serveis d'emergències (bombers, transport sanitari i rescat) i el personal dispers entre els bombers del Consell, els bombers voluntaris i els professionals de Transport Sanitari de la Vall d'Aran (TESVA). La forma de gestió que s'adopta és la d'una Entitat Pública Empresarial Local.

Els Bombers de Barcelona canvien el sistema per filtrar trucades

El 22 d’octubre un aiguat va col·lapsar Barcelona i també els serveis d’emergències. En menys de dues hores es van rebre més de 600 avisos, i la meitat de les trucades eren repetitives o alertaven de situacions que es van solucionar per si mateixes. Per aquest motiu i per tal d’evitar situacions similars, el cap de Bombers de Barcelona, Joan Pedreny, va fer públic que l'experiència del 22 d’octubre va obligar a canviar el sistema de filtratge de trucades que s'utilitzava. El nou sistema a més de tenir en compte la valoració del propi ciutadà i l'optimització de recursos, farà un seguiment dels diagnòstics en un termini més breu de temps

Nou casc dels Bombers de Barcelona

A finals d’octubre es va presentar el nou casc dels Bombers de Barcelona, del qual, l’Ajuntament va adquirir 870 unitats. El nou model de casc integral F1SF, millora la protecció individual amb elements com una visera daurada que protegeix contra la radiació i protegeix millor de la calor, les flames, l'aigua i els impactes als ulls i preveu la incorporació d'elements de comunicació, com ara micròfons i altaveus, així com de llanternes

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 22 - laterals. També Incorpora ulleres de protecció ocular i pantalla facial, a més d'un sistema que permet aplicar fàcilment mascaretes respiratòries. El visor facial té un bany daurat que protegeix de la calor radiant i té un tractament antibaf i antiratllades. El nou model és d'una sola peça amb fibres molt resistents i és millor que els cascos que han utilitzat durant els últims vuit anys ja que garanteixen més llibertat de moviments. Els bombers donaran els cascos antics de manera solidària a bombers que els necessitin, ja que compleixen amb els estàndards' i per això es cediran a altres països que els han demanat com el Líban. El cost total dels nous cascs és de 306.796 euros.

El nou casc dels Bombers de Barcelona

Un incendi calcina un magatzem tèxtil a Badalona Sud

Un total de 23 dotacions de bombers van treballat durant tota la nit del 23 d’octubre en l'extinció d’un foc, que es va iniciar cap a les 10 del vespre, i que va cremar un magatzem tèxtil al límit fronterer entre Badalona i Sant Adrià, situat entre els carrers progrés i Maresme de Badalona (Barcelonès). El foc va quedar controlat a la mitjanit, però els Bombers van remullar les cendres tota la matinada.

El vent atia un incendi a l'Alta Cerdanya

Els bombers de la Catalunya Nord, amb el suport de sis unitats dels Bombers de la Generalitat, van haver de treballar de valent el 17 d’octubre per fer front a un incendi que va cremar als boscos de Vallcebollera, a l'Alta Cerdanya, un municipi situat a 1.500 metres d'altitud. La força de la tramuntana va atiar les flames, que van cremar més de 200 hectàrees de bosc. Les flames van començar el 16 d’octubre i van obligar a actuar 150 efectius del cos de bombers i dos mitjans aeris. La presència dels helicòpters -un va ser enviat pels bombers de la Generalitat- va permetre controlar i extingir finalment les flames.

La pluja col·lapsa Barcelona Un aiguat impressionant va col·lapsar el migdia del 22 d’octubre la ciutat de Barcelona. Fins a 76 litres per metre quadrat van caure en menys de dues hores en alguns barris de la ciutat, sobretot al centre i Sants-Montjuïc, i van obligar a activar el pla d'emergències per inundacions de Protecció Civil. Tota la ciutat va patir les afectacions, amb aturades al metro, retencions a la xarxa viària, sobretot a les rondes, i retards al servei de Rodalies. La tempesta va obligar els bombers a fer més de 50 sortides per treure aigua dels baixos o cruïlles negades d'aigua.

Desinfecten de legionel·la el Parc de Bombers de Lleida

El departament d'Interior va iniciar la tercera setmana d’octubre una desinfecció del Parc de Bombers de Lleida i el seu antic magatzem, actualment un centre logístic, a causa d'un brot de legionel·la detectat a la instal·lació de l'aigua calenta durant una revisió rutinària. El bacteri no va infectat cap membre del cos, però va obligar a la desinfecció del parc, cosa que va comportar el tall del subministrament d'aigua calenta. Els bombers van haver d'anar a dutxar-se a la seu de la Regió d'Emergències de Lleida, que està ubicada en un edifici annex.

Les pilones un obstacle important Els mitjans de comunicació es van fer ressò a principis de tardor que les pilones que hi ha a les voreres o als accessos d'alguns carrers es converteixen en un seriós obstacle quan hi ha una urgència. Aquesta és una situació majoritària a les poblacions catalanes, i des de la premsa es va recollir que els serveis d'emergència reclamen unificar el sistema i canviar les pilones i diferents obstacles que en carrers i carreteres hi ha a tot Catalunya per poder arribar a temps.

Una nova plataforma tecnològica unificarà la gestió de les emergències

El Govern de la Generalitat va aprovar a principis de novembre una inversió de 30,19 milions d'euros per posar en marxa una plataforma tecnològica que unificarà la gestió de les emergències. D'una banda, es milloraran les connexions entres els diferents cossos d'emergència i el telèfon 112 amb un sistema de comunicacions que permetrà intercanviar la informació sobre un incident i actuar més ràpidament. D'altra banda, també es crearà un sistema cartogràfic on es marcaran en temps real les posicions dels vehicles dels agents, gràcies a la xarxa RESCAT, i on es reflectiran totes les informacions del territori, com plànols d'edificis i

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 23 - les seves alçades o camins rurals. Aquest sistema permetrà donar un servei més eficient i eficaç en la gestió dels incidents. La plataforma permetrà donar resposta integrada a la gestió dels: Bombers de la Generalitat i de Barcelona, Mossos d'Esquadra, Servei d'Emergències Mèdiques, Agents Rurals, Protecció Civil, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policies Locals i el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Catalunya (CECAT), prenent com a base el telèfon únic d'emergències 112.

L’exèrcit espanyol provoca focs forestals

Els militars espanyols de la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) van provocar durant el mes d’octubre diversos incendis a la comarca per maniobres amb tir real. Malgrat que la forta sequera i la tramuntana desaconsellaven de manera clara fer maniobres amb foc real, els militars les van fer i van provocar una sèrie d’incendis, dels quals el de majors dimensions va tenir lloc el 19 d’octubre, en unes maniobres al voral de la pista d'accés a Requesens des del poble de Vilartolí i que va cremar 9,5 hectàrees en una zona amb 'un alt valor ecològic'.

Unitat Mòbil CECAT La Fira de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i la Fira de Mostres de Girona (Gironès) va ser dos dels marcs escollits durant el mes d’octubre per la presentació de la nova unitat mòbil d'emergències CECAT de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat té tot l'equipament necessari per fer front a grans catàstrofes i conté un equipament especial que permet crear un entorn d'informació, coordinació i logística per actuar 'in situ' tant en operacions preventives de Protecció Civil com en situacions d'emergència. El vehicle, que ha tingut un cost superior al milió d'euros permet treballar simultàniament diversos cossos com Bombers, Mossos, Agents Rurals, Creu Roja i els Serveis d'Emergències Mèdiques (SEM).

Un incendi a Sant Pere de Rodes afecta una hectàrea forestal

Prop del monestir de Sant Pere de Rodes, al terme municipal de Port de la Selva (Alt Empordà), es va iniciar el vespre del 16 d’octubre un incendi que va cremar, al costat de l'aparcament que hi ha darrera el monestir, una hectàrea forestal. Fins l’endemà al mati, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat van remullar la zona per evitar que el vent que bufava pogués revifar les flames.

La Generalitat ajudarà les parelles dels bombers morts a Horta de Sant Joan perquè rebin la pensió de viduïtat

A finals d’octubre va sortir la noticia que les famílies dels tres bombers morts en servei l'incendi d'Horta de Sant Joan del mes de juliol tenien greus problemes burocràtics per concedir la prestació perquè les viudes no podien acreditar que haguessin estat empadronades en el mateix habitatge que les seves respectives parelles durant almenys cinc anys, tal com exigeix l'Institut Nacional de la Seguretat Social per concedir la pensió. La Generalitat de Catalunya, mitjançant el conseller d'Interior, Joan Saura va anunciar que farien les gestions oportunes perquè les parelles rebin la pensió de viduïtat.

El Ministeri de Medi Ambient condecora als cinc bombers morts a Horta de Sant Joan

El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí va condecorar el 18 de novembre als cinc bombers morts en l'incendi que va tenir lloc aquest estiu a Horta de Sant Joan. Se'ls va condecorar amb les Ordres del Mèrit Mediambiental en un acte emmarcat en el 50è aniversari de les Campanyes de Prevenció d'Incendis Forestals. D'aquesta manera, Ramon Espinet, David Duaigües, Jaume Arpa, Pau Costa i Jordi Moré, van rebre un nou homenatge després de donar la vida per apagar les flames de l'incendi més tràgic dels darrers temps a Catalunya. L'únic bomber que va sobreviure, Josep Pallàs, també va ser reconegut.

Els Bombers de la Generalitat obtenen la sisena posició al concurs mundial d’excarceració a Frankfurt

L’equip dels Bombers de la Generalitat ha obtingut la sisena posició al campionat mundial d’escarceració, el ‘World Rescue Challenge’, que aquest any s’ha celebrat a la ciutat alemanya de Frankfurt (Alemanya) entre els dies 21 i 24 d’octubre. Aquest sisè lloc és el millor que ha tingut mai, un equip de Bombers de l’estat espanyol, en un campionat mundial. L’equip dels

La unitat Mòbil CECAT de Protecció Civil

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 24 - Bombers de la Generalitat, format per sis membres del parc de bombers de Sabadell, ha destacat per la seva regularitat ja que, en totes i cadascuna de les maniobres, ha quedat entre els 10 primers. En aquest sentit cal destacar el bon paper que ha fet l’equip en la maniobra complexa, que té una durada de 30 minuts, en què el comandament de l’equip ha obtingut la millor puntuació dels 30 equips participants. Cal recordar que els equips, que estaven formats per 6 persones (un comandament, un sanitari i quatre bombers, un dels quals de reserva), han hagut de fer tres proves: la maniobra ràpida, amb una durada de 12 minuts, la maniobra estàndard de 20 minuts i, finalment, la maniobra complexa en què han disposat de 30 minuts per alliberar dues persones de l’interior del vehicle. En aquest campionat, en el qual hi han participat 30 equips de serveis d’emergències d’arreu del món, s’han dut a terme diferents maniobres i accions per alliberar persones atrapades a l’interior d’un vehicle sinistrat. Molt per sobre de l’aspecte competitiu, aquest tipus de trobades són el marc idoni perquè els professionals puguin compartir un conjunt de tècniques, coneixements i experiències per tal de millorar les tècniques de rescat de víctimes en accidents de trànsit a més de convertir-se en un element molt important de formació.

1era cursa de bombers vertical El 5 de juliol va tenir lloc la primera Cursa Vertical de Bombers disputada a l’Hesperia Tower de L’Hospitalet de Llobregat. Els 73 participants van haver de superar 530 esglaons, 27 plantes i 25 quilos de pes a sobre a més de 30º de temperatura. El guanyador, va ser Mario Verdugo, bomber de la Comunitat de Madrid. La victòria femenina va ser per a la bombera de Barcelona Míriam Galisteo. A més de la prova per a bombers, es va fer una cursa vertical oberta a tots els públics.

L'ensorrament parcial d'un pis a Barcelona obliga a desallotjar onze persones

Els Bombers de Barcelona van desallotjat onze veïns, com a mesura preventiva, d'un bloc de pisos del carrer Pontevedra del barri de la Barceloneta, on el primer de novembre es va produir un petit ensorrament d'un sostre en cedir una biga. Els Bombers van apuntalar provisionalment l'edifici.

Trenta dotacions de bombers treballen en l'extinció d'un foc en una indústria de Sentmenat

El migdia del 29 d’octubre es va declarar un incendi a l'empresa Scharlab S.L, de Sentmenat (Vallès Occidental) i que va cremar totalment la primera planta i el fum i la temperatura va afectar la segona i la tercera. Quatre treballadors van ser evacuats de l'interior de l'empresa i un d'ells va ser atès pels serveis sanitaris ja que havia sofert marejos produïts per la situació. Fins al lloc del sinistre es va desplaçar una trentena de dotacions dels Bombers de la Generalitat a mitja tarda van donar el foc per extingit.

Mor un home quan intentava fugir d'un foc en un edifici del Raval de Barcelona

Una persona va morir la nit del 16 de novembre en un incendi declarat al carrer Robador de Barcelona i una desena de persones més van haver de ser traslladades a centres mèdics per inhalació de fum. L'home intentava fugir de les flames quan es va precipitar per una finestra. De manera preventiva, els inquilins de l'immoble i dels pisos veïns van ser desallotjats. En el sinistre s'hi va traslladar una dotació completa dels Bombers de Barcelona, formada per quatre vehicles d'extinció i una ambulància. Poc després de la mitjanit, l'incendi estava ja completament controlat i les flames extingides.

Veïns de Barcelona s'oposen a la instal·lació d'una caserna de bombers provisional

Els veïns del parc de Joan Miró han declarat la guerra a la futura caserna de bombers que s'instal·larà a la zona i substituirà la que hi ha al carrer Provença. Els veïns no volen perdre 2.500m² de superfície del parc, i han començat una campanya d'oposició, amb la qual ja han recollit més de 1.000 signatures. Segons els veïns no volen la caserna de bombers perquè perdrien «qualitat de vida». Consideren que els treballs són il·legals perquè en un parc urbà no s’hi pot construir un equipament si abans no s’ha requalificat el terreny i s’ha redactat un pla

Una imatge de l’equip dels Bombers de la Generalitat

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 25 - especial. Un altre argument contra la instal·lació del parc de bombers és que «desvirtua» la imatge que es tindrà de l'escultura de Joan Miró. A més, el president del grup municipal de CiU a Barcelona, Xavier Trias, va titllar el projecte de 'vergonyos', 'absolutament il·legal' i 'irregularitat molt greu'. En canvi, La regidora de Seguretat de Barcelona, Assumpta Escarp, ha defensat el parc Joan Miró com l'única ubicació possible per situar la caserna de Bombers provisional de l'Eixample mentre durin les obres de l'actual equipament al carrer Provença.

Una fuita de gas obliga a desallotjar 50 persones d'un edifici a Olesa de Montserrat

Una fuita de gas va obligar el 13 de novembre a desallotjar preventivament 50 persones d'un edifici d'Olesa de Monserrat (Baix Llobregat). La fuita, de mitja pressió, es va produir a primera hora del migdia. Quan la companyia de gas va tancar les vàlvules la fuita es va donat per aturada cap a les dues de la tarda i els veïns, van poder tornar a casa seva. Al llocs dels fets van treballar tres dotacions dels Bombers.

Jornades tècniques `Capacitat de Gestió dels Incendis Forestals'

Del 17 al 19 de novembre va tenir lloc a la Fundació Auditori 'Palau de Congressos de Girona, les Jornades tècniques `Capacitat de Gestió dels Incendis Forestals' organitzades pel Cos de Bombers de la Generalitat en col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Van comptar amb les ponències de prestigiosos experts en l'àmbit forestal, tant espanyols com europeus i americans, a més de membres del Cos de Bombers de la Generalitat, tot analitzant la problemàtica dels focs forestals des de diverses perspectives, com per exemple la detecció del risc d'incendi, la planificació dels sistemes d'extinció, la intervenció de l'operatiu d'emergències en casos reals i la comunicació del risc a la població, entre d'altres.

Cremen 90 hectàrees de pi al Baix Penedès

Un incendi va cremar entre el 7 i el 8 de novembre noranta hectàrees de vegetació, sobretot de pi regenerat, a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). El foc va començar al migdia del dia 7 i es va descontrolar pel fort vent i també va dificultar la tasca dels mitjans aeris. A la tarda del diumenge es va donar per controlat i l’endemà per extingit. Hi van treballar un total 52 dotacions de bombers. No es va haver d'evacuar ningú. A causa de l’incendi es va activa el pla Infocat en fase d’Alerta.

Els Pompièrs de la Val d’Aran celebren la festa del 4 desembre

La festa anual dels bombers aranesos del 4 de desembre, diada de la seva patrona Santa Bàrbara, ha estat marcada enguany per la proposta de la creació d’una nova entitat de gestió de les emergències, segons es donava a conèixer des del Consell General d’Aran. L’ens servirà per unificar tots els serveis que vetllen “Bombers d’Aran. En el discurs institucional dut a terme pel màxim representant del Consell, Francès Boya, va remar: “la voluntat del Govern passa per incentivar el voluntariat entre els bombers, mantenint i enfortint el seu esperit i la seva tradició”. Boya va estar acompanyat per la directora general de Olga Lanau, i el Director General de Protecció Civil, Joan Canalias. Boya també va explicar que “el nou organisme permetrà fer front les emergències i desenvolupar amb major eficiència les pròpies activitats de l'entitat”. Entre els diferents actes es van homenatjar als 21 pompièrs que s’han jubilat, i han passat a l'escala de veterans.

Un incendi destrueix una nau industrial de Sant Andreu de la Barca

El 12 de novembre un foc va destruir completament una nau industrial al polígon Can Sunyer de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). El foc, que no va provocar ferits ni desallotjaments, es va originar cap a les deu de la nit en les instal·lacions de l'empresa Peixos J.Gutiérrez, situada al carrer Metall i que es dedica a l'elaboració de productes en semiconserva de peix fresc i congelat. La nau ocupava uns 3.000 metres quadrats i un total de 22 dotacions dels Bombers es van desplaçar al polígon per extingir l'incendi.

Els bombers aranesos que s’han jubilat enguany

L’APAGAFOCS -número 5. gener 2010- - 26 - Protecció Civil realitza un exercici

d’activació de sirenes de risc químic

Al llarg del matí del 2 de desembre es van activar 62 de les 73 sirenes que formen part de la xarxa general d’alarmes adscrites al Plaseqcat, amb dos clars objectius, per una banda comprovar el nivell auditiu i el bon funcionament dels aparells, i també donar a conèixer i familiaritzar la població amb els sons d’avís. El so de les sirenes va cobrir una extensió d’un 125 Km2, abastant un 27 municipis i unes 300.000 persones.

Llibre ‘Anecdotas de Bombero’ Des d’aquesta tardor ja es pot trobar a les llibreries el llibre 'Anécdotas de bomberos', escrit per Victor Dobaño, caporal del cos de bombers de Barcelona i editat per editorial Libros Cúpula. El llibre és un recull d'anècdotes verídiques dels cosos de bombers de la Generalitat i Barcelona. L’autor que va ser a bomber de la Generalitat al Parc de l'Hospitalet durant tres

anys junt i porta 8 anys en els bombers de Barcelona, descriu un total de 50 històries curtes en les que hi ha cabuda no només per les anècdotes en serveis, sino també les bromes pesades que s'han fet dins els parcs i altres històries curioses.

V edició Dia del Foc El 3 de desembre, va tenir lloc a Barcelona, la V edició del 'Dia del Foc', una jornada tècnica, organitzada per l'associació Tecnifuego-Aespi, i que va tractar sobre els temes més rellevants de l'actualitat entorn al sector de la seguretat contra els incendis i va comptar amb la participació de diferents experts de cada àrea.

Incendi en una ferreteria de Mont-roig del Camp

Durant tota la matinada del 28 de novembre, 18 vehicles dels Bombers de la Generalitat van treballar per extingir el foc que es va declarar en una ferreteria del carrer Cambrils de Mont-roig del Camp (Baix Camp), la qual va quedar molt afectada. Unes 50 persones de les cases veïnes a la ferreteria van ser desallotjades com a mesura de prevenció.

Sant Boi de Llobregat estrena parc de Bombers i les dependències de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud

El 10 de desembre el conseller Saura va inaugurar les noves dependències de Regió d'Emergències Metropolitana Sud i el parc de Bombers de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Totes dues instal·lacions es troben en el mateix recinte, ubicat al carrer Mare de Déu de Núria, 24, del polígon industrial can Calderon. Saura va destacar, durant l'acte d'inauguració, 'l'esforç en la modernització de les infraestructures i del parc mòbil del Cos de Bombers de la Generalitat'. Les obres de construcció dels dos nous edificis han suposat una inversió de 3.879.840,02 euros. La construcció del nou parc de Bombers a la ciutat de Sant Boi de Llobregat respon a les necessitats d'una zona amb un important teixit industrial i un important volum de població

40 persones desallotjades a Seva per una fuita de gas

Els Bombers de la Generalitat van estar alertats, a primera hora de la tarda del 15 de desembre d’una fuita de gas propà a un dipòsit de l’empresa GRITECSA, que dóna subministrament a la població de Seva (Osona). De forma preventiva en un radi de seguretat de 50 m² es va evacuar un total de 40 persones de les vivendes properes, tot i que no hi va haver cap afectat ni ferit. Una vegada els tècnics de l’empresa han substituït la vàlvula afectada i els Bombers han comprovat que no hi hagués acumulació de gas als habitatges propers ni per sota del nivell del sòl, els veïns han pogut tornar als seus domicilis.

Diverses víctimes mortals en diferents incendis d’habitatges

El mes de desembre ha estat tràgic pel que fa a incendis d’habitatge. El dia 15 una anciana va morir a Alcanar (el Montsià). Fins al lloc del sinistre es van desplaçat dues dotacions de Bombers. El mateix dia una altra dona gran va morir a Ripollet (Vallès Occidental) en un foc que va moure cinc dotacions dels Bombers. El dia de Nadal, un home va morir calcinat a Montblanc (Conca de Barberà), on els bombers van mobilitzar cinc dotacions. El darrer dia de l’any, quatre persones d’una mateixa familia van morir a Barcelona, en un incendi al carrer Castillejos, que va provocar a més, 11 ferits. Els Bombers de Barcelona van destinar set dotacions a les tasques d'extinció.


IMATGES

Bombers de Badalona l’any 1958. Procedència de la fotografia: Arxiu Bombers Badalona.

Bombers de Lleida fent practiques l’any 1944.. Procedència de la fotografia:Arxiu Bombers Lleida


IMATGES

Bombers d’Igualada a principis del segle XX. Procedència de la fotografia: Enciclopèdia Catalana.

Bombers de Tortosa a finals del segle XIX.. Procedència de la fotografia: Arxiu Bombers Tortosa.

L'Apagafocs-05

Documents

Transcript of L'Apagafocs-05