Obres d’Ana Cabrera Vivanco a les Biblioteques de la Xarxa

• Las cien voces del diablo N Cab • Las horas del alma N Cab

Recursos electrònics

• http://es-es.facebook.com/pages/Ana-Cabrera-Vivanco/203717129655203

• http://manelharo.blogspot.com/2009/05/entrevista-con-ana-cabrera-vivanco.html

• http://www.laopinion.es/cultura/2009/03/29/cultura-comunicacion-cabrera-vivanco-quiere-cambiar-vision-estrecha-cuba-novela/209533.html

Club de lectura

“El racó de l’Elsa”

Ana Cabrera Vivanco

Comentarem Las cien voces del diablo d’Ana Cabrera

Vivanco el dilluns 11 de març de 2013 a les 20.00 h.

Las cien voces del paraíso

Amb un estil que recorda el de Gabriel García Márquez a Cien

años de soledad i a Crónica de una muerte anunciada, la novel·la explica la història d’un poble caribeny anomenat Villa Veneno.

La vida d’aquest poble cubà es veu trastocada per l’arribada de Jacinto que, arrel de les seves passions amoroses amb les dones del poble, té un fill anomenat Lucifer.

A partir d’aquest fet, es barregen les històries i les relacions dels habitants del poble amb unes conseqüències funestes per a Lucifer. El començament de la novel·la ho deixa ben clar: Había

vivido su muerte tantas noches en los delirios del sueño que, el día

que lo lincharon en la plaza de la iglesia, pensó que lo que estaba

viviendo no era más que otra de sus pesadillas. Acababa de

cumplir veintiún años, pero desde que tuvo uso de razón sabía que

estaba en su destino morir de muerte violenta. La estocada de la

muerte no simbolizaba para él una señal de castigo; tampoco un

acto de ensañamiento o venganza. Para Lucifer Domínguez

Amargo, despedirse de la vida suponía inevitablemente alivio y

liberación.

La novel·la té un aire de realisme màgic, petites pinzellades poètiques i un llenguatge peculiar, ple de modismes propis de la zona que, dins del context, es comprenen força bé.

Ana Cabrera Vivanco

Ana Cabrera Vivanco va nèixer a La Habana, Cuba, el 14 d’octubre de 1950. Òrfena de mare de ben petita, el seu avi (membre de la Academia de Ciencias de Cuba) la va introduir en la lectura. Llicenciada en periodisme, va escriure articles en el diari cubà Juventud Rebelde. Però, com ella mateixa explica, “dejé el periodismo porque la censura no me permitía escribir lo que realmente quería”. L’any 2000 va escriure La voz del silencio, una biografia novel·lada sobre la poetessa cubana Dulce María Loynaz, premi Cervantes del 1992. Aquest llibre va tenir un gran ressò, sent reconegut com el millor de la Feria Internacional del Libro de La Habana de l’any 2001. Molt crítica amb el règim cubà de Fidel Castro, el 2002 s’exilià a Tarragona aprofitant la presentació del seu llibre a Espanya. Aquest exili li va permetre publicar la novel·la Las Horas del alma (2009). En ella repassa la història de dues famílies benestants cubanes durant cent anys, a partir del matrimoni entre dos membres de cada família. L’any 2010, va publicar la seva tercera i, per ara, última novel·la Las

cien voces del diablo.

Ana Cabrera Vivanco també escriu articles per a diferents publicacions sobre temes hispanoamericans.