L’AUCA DE L’ODISSEA

Amb un cavall de Troia,

Ulisses aconsegueix la glòria.

Els lotos menjaran,

i tot ho oblidaran.

Ara “ningú” és Ulisses

i a tots els cíclops aixeca les camises.

Tots són tancats

i maltractats.

Ulisses deixa cec a Polifem,

i a Posidó ofén.

Dins un sac tanquen tots els vents,

deixant a fora els més adients.

Obriran el sac creien que és or,

i una gran tempesta es crearà a bord.

Els Lestrigones es mostren

com males persones.

Circe l’encantadora,

converteix en porc cada persona.

Ulisses en adonar-se del que passa,

a Circe amenaça.

Cadascú recupera el seu cos,

fos petit o gros.

Ulisses en sent el cant,

i els seus companys continuen remant.

Caribdis vinga a xuclar, Escil.la vinga a menjar,

i els companys d’Ulisses es fan un fart de remar.

No és pas meravellós,

matar les vaques d’Helios.

Matar una vaca,

complicarà el viatge fins a Ítaca.

Ulisses no ho vol,

però tot hi així es queda sol.

Ulisses recupera l’esperança,

i amb Calipso té confiança.

Els Déus sense Posidó,

arreglen la situació.

Però tota esperança és falsa,

Calipso és una farsa.

Ulisses ha naufragat,

i ara es troba tot despullat.

Les criades renten, veuen Ulisses i s’espanten,

però Nausica és la més valenta.

Ulisses plora quan Demòdoc canta,

perquè al recordar-ho tot s’espanta.

Els Feacis jugant-s’hi la pell,

el porten fins a Ítaca en vaixell.

Prova guanyada,

Penèlope recuperada.

Els veires volen, Ulisses i Telèmac lluiten,

fins que de pretendents el castell buiden.

Han fet fora els pretendents,

i ara són feliços i contents.