LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 137

3€

AGOST/SETEMBRE 2014

DIADA CATALANA

carrer sant joan, 3108292 esparregueratel. 93 770 81 84

carrer gran, 5208292 esparregueratel. 93 777 29 52

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Lesions de tendó, múscul i lligaments■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’origen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

SAPS QUE ELS ABDOMINALSCONVENCIONALS PODEN SER FINS I TOT PERJUDICIALS?

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS

A Fisioteràpia REVERS fem grups reduïts de matí i tarda amb resultats excel·lents. Sabem i podem garantir que:

• Millora de rendiment esportiu

• Tonifi ca la paret abdominal

• Redueix problemes relacionats amb les petites incontinències urinàries per l'esforç

• Disminueix els dolors lumbars inespecífi cs per debilitat muscular

• Millora el trànsit intestinal i disminueix el restrenyiment

• Millora la circulació de les extremitats inferiors

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

pastissers artesans

3

( EDITORIAL* )Consell de redacció

El fi nal de l’Odissea?

En el mite d’Homer, el rei Ulisses es va enfrontar a molts obstacles fi ns a poder arribar a la seva terra natal 20 anys després de partir-ne. Els cata-lans tampoc ho hem tingut fàcil aquests darrers tres segles. Els nostres ci-clops, sirenes i Calipsos han estat el Decret de nova planta, les dictadures i els governs, a banda de molts altres entrebancs.

Malgrat tot això, el poble de Catalunya ha persistit mantenint la seva llengua, cultura i tradicions fi ns i tot quan aquestes han estat perseguides. La feina feta per les generacions anteriors perquè tot això ens arribi és im-pagable, i és a nosaltres a qui ens toca donar valor al seu esforç. Ara és l’hora que cadascú hi digui la seva en una qüestió tan important com és la de decidir el futur del nostre país. Volem seguir formant part d’un Estat que li fa por que la ciutadania voti?

Hi ha moltes raons per ser independentista: per l’amor a la terra, per acabar amb l’espoli fi scal, per donar una lliçó als qui insulten Catalunya i la seva gent, etc. La qüestió és que cada vegada som més. Som més els que cridem independència al minut 17:14 al Camp Nou. Som més els que cridem independència a cada concert que anem, sigui de Festa Major o al Palau de la Música. Som més els qui aquesta Diada anirem a Barcelona a fer una V amb els colors de la senyera i fer-nos sentir arreu del món, Espanya inclosa, dient que volem votar i que n’estem farts d’atacs, mentides i governs que no ens escolten.

300 anys no han estat sufi cients per fer-nos entendre que Catalunya és només una porció d’Espanya. Una porció d’un país amb una llengua i cul-tura més que respectables i que en un estat català sobirà hi han de tenir cabuda, però que senzillament molts no ens hi sentim identifi cats. Per aquest motiu seguim amb el nostre periple cap a un nou estat on no hi pot haver lloc per l’amiguisme, la corrupció o la discriminació. Potser alguns som massa innocents o optimistes, però ben lluny, a l’horitzó, ja comencem a veure les costes d’Ítaca.

setsetset4

3 EDITORIAL

Consell de Redacció

4 SUMARI I TWITTS

5 UN ALTRE ANY I UNA ALTRA…

ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats

5 EL TEMPS

per Enric Gili

6 APARTAT 24

7 CAMPANYA CONTRA INCENDIS

Redacció Premsa Comarcal

8 RECULL DE PREMSA

per Oriol Esteve

10 FOC, GALLINES I… LA LLAGASTADA

per Oriol Esteve

14 LA VARIANT B-231 SERPENTEJA…

Carles Batlles i Ingrid Regalado

16 ANÀLISI EUROPEES

per Albert Acin

17 L’ÀNIMA PERDUDA D’EUROPA

A PEU DE CARRER per Eduard Rivas

18 UN BATLLE VALENT EN UN…

RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols

19 RESULTATS DEL MULTIREFERÈNDUM

BREUS per Oriol Esteve

20 PER ÚLTIMA VEGADA

DES DE ZAGREB per Anna Valldeperas

20 INSTITUTS i PREMIS

BREUS per Oriol Esteve

21 NOTÍCIES FALSES

Redacció

22 LLETERIES

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ per Paquita Vives

22 PARADA CULTURAL

23 NEIX LA NOVA ORQUESTRA DE…

Entrevista per Oriol Esteve

24 ENCARA LA PASSIÓ

PER AMOR A L’ART per Carles Reynés

25 PARADA CULTURAL

26 JA EL SABEM, EL NOM

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC

per Gerard Bidegain

26 PARADA CULTURAL

27 MÓN LABORAL

Redacció

28 FINAL DE CURS!

UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet

29 VERSIÓ 2014

per Gerard Bidegain

30 L’ENTREVISTA A LAIA MINGUILLON

per Carles Reynés

SETSETSET.CATNÚMERO 136

juny/juliol 2014600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard

Rivas, Paquita Vives. Col·laboració: Club

Excursionista d’Esparreguera, Jaume Porta, Ràdio Esparreguera.

Il·lustració portada: Pep Llopart. Fotografi a: cps, arxiu L. M.

Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G

Impressió: A3copiseny slDL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: Pep Llopart

piulades

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFML’atur creix a #Esparreguera en 110

persones a l’agost, situant-se en un total de

2.094. És la població del Baix Llobregat on

més puja

Jordi Pinyol @jordipinyolInaugurar: Començar (un ordre de coses),

obrir al públic, etc. Especialment amb certa

solemnitat. #Esparreguera

ReVista Castells @revistacastellsEls Castellers d’Esparreguera obtenen

el premi d’entrar al @concurscastells de

dissabte @collabordeus

Oriol Esteve @Oriolestma

Temporada de monzons a #Esparreguera #elcelenscauraasobre

Alfonso Puche @AlfonsoPucheCE. Esparreguera. Escalfant Motors.

Comencen a sortir agrupacions i calendaris

per a la temporada 2014-2015

xavidemarç @xavixavixavixQuan sigui alcalde d’Olesa pel POI bom-

berdajarem Esparreguera i ja de pas Abrera.

Nuri @nuri212bcnVivo en Esparreguera o en un asador de

pollo??? Que calor por dio’

Tapes i Canyes SVH @TapesiCanyesSVHEts de #Corbera #Collbató #Cornellà

#ElPapiol #ElPrat o #Esparreguera? T’es-

perem al #TapesiCanyesSVH, del 5 al 14 de

setembre a #SantVicenç

Xarxa Sostenibilitat @XarxaSost Instal·lada una unitat mòbil per mesurar

la qualitat de l’#aire de @DipuBCN a #Espar-raguera http://ow.ly/AVGGQ #airemésnet

opinió a la xarxa

5

El temps del mes de maig a Esparreguera

La temperatura mitjana amb 18,4ºC i 47,3 mm/m2 de pluja coin-cideixen pràcticament amb els registres climàtics de les mitja-nes dels mesos de maig a la nostra població. La temperatura mitjana ha estat +0,8ºC per sobre i la pluja s’ha quedat en el 73,

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

TRABUCS I TRABUCAIRES

Reina santa quin enrenou! Ara resulta que a la Festa

Major de Cardedeu el regidor del PP Jaume Gelades es va

sentir com si l’anessin a executar els trabucaires del seu

poble. La veritat, sembla estrany com aquest senyor ha

perdut del tot el sentit de ridícul. Que no ho veu que fan

riure les seves declaracions? Mireu, amb tot aquest enre-

nou m’ha vingut al cap una anècdota que vaig viure a

Solsona, on també van intervenir els famosos trabucaires

d’aquella localitat. Resulta que la comunitat de monges

Vedrunes que durant anys havia regentat la residència

d’avis del poble, va haver de deixar-la en mans de la Ge-

neralitat, ja que a causa de la falta de vocacions no podien

continuar. El poble, en agraïment, les va acomiadar amb

una sèrie d’actes on eren representades les autoritats ci-

vils i eclesiàstiques i totes les entitats de la vila. De resul-

tes de tot això, vàrem ser convidades les famílies de les

monges i entre aquestes, nosaltres. L’acte més solemne

era una missa concelebrada pel senyor bisbe de Solsona,

monsenyor Treserras, que va substituir l’estimat bisbe

Deig quan es va jubilar. El contrast entre els dos bisbes va

ser notori. La bonhomia, el catalanisme, el tarannà pro-

per del bisbe Deig és coneguda de tothom. Monsenyor

Treserras estava als antípodes del seu antecessor. A l’ho-

ra convinguda fa entrada el senyor bisbe, tot solemne ell,

amb la mitra, el bàcul i tot el revestiment inherent al

càrrec i comença la missa. En arribar a l’ofertori, veiem

que darrere del bisbe, per una porta lateral, fan entrada

els trabucaires, s’arrengleren ben formats, preparen els

trabucs i a l’ordre del capità, fan una salva d’honor que

agafa del tot desprevingut al senyor bisbe que estava

d’esquena. Aquest va fer un bot i va anar d’un pèl que no

acaba dalt l’altar. No he vist en ma vida una hilaritat tan

generalitzada i el que és pitjor, sense poder riure oberta-

ment, que en aquests casos és un fart de patir. Ningú no

va dir que la cosa s’hagués fet expressament però va sem-

blar que tots els que érem allà no ens vam doldre del gran

ensurt del senyor bisbe, qui va demostrar tenir el cor a

prova de bomba. I tornant al regidor de Cardedeu, penso

que, sense jutjar si la trabucada va ser feta expressament

o no, si el partit del senyor Gelades no s’hagués manifes-

tat tan obertament contrari a la nostra catalanitat, ara no

se sentiria agredit per una bestiesa com aquesta.

OPINIÓELS RICS I ELS RUCS

Teresa Prats Margalef

©foto susannasardà

El temps del mes de juny a EsparregueraEl temps del mes de juny a Esparreguera En general el temps d’aqu

setsetset6

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

APARTAT 24 cartes dels nostres lectors...

EN RECORD D’EN FRANCISCO TAULÉ FERRAN_JOAN PARERA I CANALS

El 28 de maig de 2014 ens deixava l’amic Francisco Taulé i Ferran. En el solemne comiat que li va fer la parròquia, el mossèn parlà de dos procediments, no prou coneguts, que defi nien la personalitat de l’amic Francisco. Ens parlava de la seva col·laboració amb altres persones que féu possible la compra dels terrenys per construir l’actual teatre de La Passió. A més, també fi nançà discretament l’encàrrec del Pessebre artístic de la parròquia.

Permetin-me que m’endinsi en altres aspectes que perfi len la seva personalitat. Com a membre de la junta del Patronat, fou un incondi-cional col·laborador de mossèn Garriga en els moments difícils que li tocà viure. De bell antuvi col·laborà en el vitalici a la Pepeta Sanmartí, a canvi de la seva propietat de la casa i hortet del carrer Hospital per instal·lar-hi les pistes de bàsquet.

El 16 de maig de 1953, signà la sol·licitud del govern civil per la reo-bertura de la sala del Patronat, que havia estat clausurada el desembre de 1951. La seva col·laboració s’estengué a les presidències del Rafa Magrans i Ramon Pons fi ns al fatídic moment de la pèrdua de l’emble-màtic edifi ci del carrer Gran. Cal remarcar l’efi cient col·laboració en la tómbola del Patronat els dies de Passió per a recaptar fons per la reconstrucció del nostre temple parroquial.

En un escrit al suplement parroquial del full diocesà, vaig dema-nar col·laboració per completar el llistat dels presidents del Patronat. Al cap de pocs dies, em digué que el visités a casa seva. Em donà els detalls que precisava, del seu oncle Joaquim Serrat, 5è president del Patronat i persona cabdal de l’entitat. Em parlà de la seva participació en la secció d’arts i lletres, la biblioteca, en l’organització dels Jocs Florals de 1913 i d’altres. També m’explicà quan acompanyà a mossèn Garriga en dues visites importants: la primera fou al domicili particular del Sedó a Barcelona i l’altra per comprar les butaques a una sala d’es-pectacles de Gràcia, que substituirien les cadires de boga.

Per mi, aquells moments deixà de ser el senyor Taulé per conver-tir-se en un bon amic, tal com el consideraré sempre. Seguiren dues visites més, amb converses llargues i interessants per recollir dades de mossèn Garriga i el Patronat. Quan ja la salut no li permetia caminar, coincidíem en visitar l’exposició de les fi gures artístiques del Pessebre. Em saludà desconeixent que era obra meva. L’última vegada el saluda-va al Teatre de La Passió, el dia de l’homenatge del Josep Borràs.

Francisco gràcies, Francisco un bon cel.

UNS QUANTS “PER QUÈ” SENSE RESPOSTA_RITA MARIA VILA

Per què la coral de “La Passió” va deixar-nos sense els seus cants a la missa de festa major, després de tants anys de parti-cipar-hi, i vam haver de quedar-nos amb una celebració sense cap detall festiu?

Per què a Esparreguera hi ha esvàstiques pintades, si més

no en dues parets: a la Baixada de la Padrineta i al revolt del Pi Gros, sense que, després de molts mesos, l’Ajuntament s’hagi preocupat de fer-les esborrar, i per tant sense que la patrulla municipal n’hagi encès l’alarma?

Per què tant sovint les persones que pengen pancartes reivindicatives o de celebracions, després no pensen més a treure-les i allí es queden mig desfent-se i pol·luint així el medi ambient?

Per què a Can Rial, una urbanitzció tan antiga, encara hi ha moltes parcel·les amb les voreres sense enrajolar, la qual cosa desvirtua la qualitat del barri sense que l’Ajuntament se n’hagi preocupat mai?

Per què bastants punts de recollida d’escombraries, a Can Rial, tenen l’entorn dels contenidors amb força deixalles de tota mena sense que es netegin amb el pas del temps?

Per què després d’haver vist passar el vehicle de neteja per Can Rial comprovem que les vores del carrer d’entrada corresponent a la “piscina” seguia amb les mateixes brutícies de fa dies?

Per què segueixen passant camions d’escombraries cap a Can Mata sense portar coberta que eviti l’escampall de bru-tícies i amb regalims, quan en altres aspectes sembla que la higiene és molt important?

Totes aquestes preguntes no tenen resposta, però després de rumiar-hi he descobert que en tenen una en comú: PER DESÍDIA.

País!

7

ORÍGENS, PROJECTE I FUTUR

L’estiu serveix per fi xar-se en els petits detalls. Un matí qualsevol, em vaig aturar en la silueta tèrbola de Montserrat, amagada rere uns núvols grisos. Aleshores vaig caure en un paral·lelisme ben estrany: el temps era tan fosc i magre com la situació del país. Els núvols sem-blaven advertir que la tempesta era a prop. Sota ella, Montserrat: muntanya, símbol i orígens.

Podríem situar els orígens tan lluny com volguéssim; però jo els situo quan gran part dels nostres besavis, avis i pares van anar a parar a Catalunya. Amb una mà davant i una altra darrera, l’única recepta possible per progressar era dedicar un esforç ingent per aconseguir aquell nou projecte de vida que somniaven.

El projecte de vida sempre és col·lectiu. Poc a poc, els accents murcians i andalusos (entre molts d’altres) van co-mençar a barrejar-se amb el català pels carrers i places de les viles. Una cultura no es va solapar amb l’altra, tal com esperava Franco i, quan aquest ja era mort i enterrat, tots els catalans (independentment del seu origen) van donar la benvinguda a la ofi cialitat de la llengua i cultura catalanes. No hi havia divisió ni confrontació; només tolerància da-vant d’un futur que plantejava nous horitzons col·lectius.

El futur era aleshores el futur de tots. La constitució i els estatuts d’autonomia es van percebre com la resposta sufi -cient que mereixien les nacionalitats històriques. Era difícil trobar algú que tingués complexes a reconèixer que era ca-talà i espanyol, perquè era del tot normal.

Però després vindrien les decepcions del bipartidisme PP-PSOE, la complicitat d’en Pujol amb aquests, les crisis, la corrupció, els nombrosos intents de silenciar tot nacio-nalisme que no fos l’espanyol i un engany d’estatut or-questrat pel president Zapatero.

Mirant enrere, veig un llarg camí fet i molt a aprendre. Dels orígens, prendria l’esforç ingent per aconseguir un objectiu comú; del projecte, la idea de cohesionar-nos; del futur, la concepció del “tots som una veu”. Si sumem tots els elements amb les decepcions que carreguem a les es-patlles, trobem la Catalunya diversa, oberta, cosmopolita i avantguardista. La d’avui, però alhora la de sempre. Les persones han fet, fan i faran de Catalunya una terra d’il·-lusió col·lectiva, d’anhel democràtic i de justícia social.

M’aturo de nou en el paisatge, mentre el sol deixa via lliure a la muntanya a mostrar-se tal com és. Alguns dirien que només es tracta d’un cúmul de pedres i que les pedres no tenen cap dret; però resulta que qui les trepitja sí. Fem-nos escoltar.

OPINIÓDES DE MADRID

Albert Acin Serra

viatja pel món

setsetset8

RECULL DE PREMSA ORIOL ESTEVE

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77c/ Ferran Puig, 109

T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

Un grup esparreguerí al concurs “Oh Happy Day”?

El grup de cant Music Vox format per gent d’Esparreguera i rodalies s’han presentat al càsting del progra-ma de TV3 “Oh Happy Day”. De moment encara és aviat per saber si han estat seleccionats per participar en aquest concurs de cant, però compten amb veus de molt nivell, cosa que els dóna moltes possibilitats per superar el procés de selecció. Entre els cantants del grup hi trobem el director musical de la Passió, Juan Jurado, la Vicky Alvelo, l’Adrià Garcia, la Marta Babot, la Cèlia Millas i el Marc Suárez entre d’altres.

L’Ajuntament convida als ciutadans a fer propostes pel POUM

Durant el mes de setembre el con-sistori portarà a terme unes jornades a la Biblioteca l’Ateneu per a fer més partícep a la població en la qüestió del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM). Concretament es farà una conferència explicant què és el POUM el divendres 19 de setembre a les 19h; i una primera jornada de participació el dissabte 27 del mateix mes de 10h del matí fi ns les 14h.

Per qui no ho sàpiga el POUM serveix per a planifi car el futur d’un municipi defi nint l’ús del territori. A través d’aquesta eina, es marca on es podran construir els nous habitatges i equipaments, quines zones verdes s’han de preservar, etc.

La Biblioteca Ateneu s’inaugura ofi cialment

El divendres 5 de setembre l’al-calde, Joan-Paül Udina, acompanyat del president de la Diputació, Sal-vador Esteve, va inaugurar la nova biblioteca que ja porta set mesos en funcionament.

A l’acte també hi van assistir els antics batlles d’Esparreguera Xavier Sitjà i Francesca Fosalba que també van participar en el projecte durant els seus mandats. També es va apro-fi tar l’ocasió per inaugurar la plaça d’Antoni Nin Escudé que és la que dóna accés a l’edifi ci. Per fer-ho, es va convidar a Lluís Munné Nin, nét del darrer president de l’Ateneu.

9

Els Castellers d’Esparreguera participaran al Concurs de Castells

Alumnat del Castell al programa d’immersió lingüística del ministeri d’Educació 2014

El curs passat el Ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esports va convocar unes ajudes per a estades lingüísti-ques, per a nois i noies de primer Cicle d’Educació Secundària amb l’objectiu d’impulsar la millora de l’aprenen-tatge de la llengua anglesa donant prioritat a la llengua parlada.

L’alumnat podia optar al programa si tenia una mitjana acadèmica de nivell d’excel·lència; el temps d’es-tada era de dues setmanes de juliol, en règim de pensió complerta. Les activitats de llengua anglesa es van complementar amb activitats espor-tives i lúdiques.

Un grup de 12 alumnes de 1r. d’ESO de l’Institut El Castell en van ser se-leccionats i van poder gaudir d’aquest programa d’immersió a Espot.

El cap de setmana del 4 i el 5 d’oc-tubre se celebrarà a Tarragona el Con-curs de Castells 2014. Entre les colles participants, les millors de Catalunya, hi ha els Castellers d’Esparreguera. És la primera vegada que els de la camisa bordeus participen en aquest esdeve-niment, ja que mai havien aconseguit la puntuació sufi cient per fer-ho. Gràcies a la genial temporada que estan fent i a l’espectacular actuació de Festa Major (la millor de la seva història) amb el 5/7, el 2/7 carregat i el 7/7 han pogut classifi car-se.

Els d’Esparreguera actuaran el dissabte dia 4 d’octubre amb les co-lles situades del número 14 al 31 del

rànquing casteller, entre les quals s’hi troben els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers d’Esplugues i els Bor-degassos de Vilanova entre d’altres. El diumenge 5 d’octubre serà el torn de les colles del cap damunt de la classifi cació, com són els Castellers de Vilafranca, les dues de Valls i la Jove Xiquets de Tarragona.

Els bordeus volen aconseguir el màxim nombre de camises i per això conviden a tothom qui els vulgui acom-panyar al Concurs de Tarragona a venir als seus assajos. El divendres 26 de se-tembre i 3 d’octubre es faran les proves més importants per a portar a plaça el dia del Concurs.

maria navarrojoan vera

joan vera

setsetset10 setsetset10

Els inicisPodem determinar que el primer gran

moment que accelera aquest reguitzell de successos és la multitudinària manifesta-ció del 10 de juliol del 2010. Després que el Tribunal Constitucional declarés 14 articles inconstitucionals (entre ells el que deia que Catalunya era una nació o el que declarava el català llengua preferent a l’administració), milers de catalans van omplir els carrers de Barcelona sota el lema “Som una nació. No-saltres decidim”. La protesta va ser un èxit i va aconseguir reunir al voltant d’un milió de persones, una xifra impactant aleshores.

Aquell mateix any, el 28 de novembre, CiU, amb Artur Mas al capdavant, va guanyar les eleccions a la Generalitat, posant fi al tripar-tit, i amb el ferm propòsit de pactar amb el Govern Espanyol un millor fi nançament de Catalunya. Donat que les eleccions generals eren només un any després, el 20 de novem-bre del 2011, el partit d’Artur Mas hauria de negociar el famós pacte fi scal amb qui sortís guanyador al Congrés. Tots sabem com se-gueix la història: el Partit Popular de Mariano Rajoy va escombrar a un debilitat PSOE, de manera que els diàlegs Mas-Rajoy prometien ser èpics.

Madrid no afl uixaI així va ser. El peix al cove d’uns i l’immo-

bilisme constitucional dels altres va estancar el diàleg polític, molt tocat ja pels reiterats intents del Partit Popular per espanyolitzar Catalunya. Així, doncs, un parell d’anys des-prés d’accedir a l’anhelada presidència, Artur Mas es veia forçat a convocar eleccions de nou, ja que, segons explicava, no havia acon-seguit tirar endavant el mandat amb el qual havia guanyat les eleccions, a més de perdre el que fi ns ara havia estat un bon soci en els acords parlamentaris més delicats, el PP.

Les eleccions van ser convocades el 25 de novembre del 2012, però, el que és més important és que el Parlament havia acordat prèviament que el govern resultant hauria de convocar un referèndum d’autodeterminació durant el que seria la X legislatura. En aquest context, el resultat també el coneixem tots: el messianisme de CiU va fer arrufar el nas a molts independentistes amb pedigree, que van preferir la CUP o ERC. D’altra banda l’unionisme progressista de Ciutadans també va aconseguir seduir alguns vots dels unio-nistes més rancis i/o descafeïnats. Un gran canvi, aparentment.

I amb aquestes peces es va començar la legislatura actual, marcada, com no podia ser d’una altra manera, per la convocatòria del referèndum. Amb un ull posat a Escòcia i a la increïble normalitat amb la qual els governs de Londres i Edimburg van encarar el procés, el Parlament català i el govern (de nou con-vergent però ara amb un soci preferent ben diferent, Esquerra), van començar a armar-se i a, com diríem vulgarment, tancar portes.

El proper 9 de novembre, en

principi, els catalans estem

cridats a les urnes per decidir

quin futur volem per a nosaltres

i per al nostre país. Aquesta

situació extraordinària de

normalitat democràtica,

impensable no fa tant, és

fàcil de comprendre si es

tenen en compte una sèrie

d’esdeveniments polítics

i civils (a nivell català,

espanyol i internacional) que,

conjuntament amb el context

de crisi econòmica i social, ens

situen a la conjuntura actual.

Per_Edmon Piqué i Albert Acin

11

Primavera independentistaL’11 de setembre del 2012 vam sortir al

carrer més persones que mai (quatre gats pels de sempre), i va ser a partir d’aquí que la comunitat internacional va veure que bé, que potser sí que era una cosa de la gent això de la independència. Aleshores tot va començar a anar bastant de pressa: que si Pacte Nacional pel “Dret a decidir”, Comis-sió “Dret a Decidir”, Informes de la Consulta, Informes del CNI, Terceres Vies, Plataforma 9 i ¾, etc.

No obstant això, podríem dir que la pri-mera acció política veritablement rellevant va ser l’aprovació dels Pressupostos a prin-cipis de novembre del 2013. El Govern va incloure en el text una partida de 5 milions d’euros “ampliables” per a la celebració de la consulta. Poc més d’un mes després s’ar-ribava al moment esperat: ja hi havia data i pregunta de la consulta.

El President de la Generalitat i els di-rigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van acordar consultar la polèmica doble pre-gunta el 9 de novembre del 2014. El conven-ciment rotund d’uns i el “val més això que res” d’altres va ser sufi cient per arribar a un acord i fer vàlid així el pacte parlamentari anterior a les eleccions.

Ja a fi nals del 2013, sent previsors i encara eufòrics per l’èxit de la Via, els grups partidaris a la consulta aproven la Llei de Consultes, que ha de servir de “paraigües legal” per realitzar el referèndum el pròxim mes de novembre. No obstant això, aquesta llei encara s’ha d’aprovar defi nitivament en plenari i veure fi ns a quin punt la indepen-dència com a objecte de la pregunta encaixa en aquesta norma. Ara bé, des de Madrid ja s’ha avisat que, tan bon punt aquesta sigui aprovada, es farà el possible per tirar-la enrere, ja que segur segur segur que és in-constitucional.

D’altra banda, i per anar tancant por-tes, com dèiem, a principis d’aquest any el Parlament intenta obrir també, sembla que innocentment, una altra de les possibles vies de la consulta: demanar al Congrés la cessió de competències. La resposta, que ja sabíem tots, abans i tot de fer la pregunta, es confi rma tres mesos després, en què el Congrés no només nega la consulta sinó que es posiciona en contra del dret a decidir.

I malgrat les lliçons morals i fi scals que ens arriben des de l’Estat Espanyol, les constants amenaces i el discurs de la por, seguim tossudament convençuts que això de votar no és tan mala idea. Arribem, així, al setembre del 2014, plens de dubtes i amb futur incert però emocionant al davant que ara, de manera una mica més acurada, intentarem endevinar.

Què ens espera?Però realment sortirem a votar el 9N?

Quins fets poden ser determinants en els pròxims mesos, abans i després de la cita a les urnes? Com s’afrontaran les decisions del Parlament per part del govern espanyol? Ara per ara, només podem parlar de supò-sits i dibuixar els escenaris que ja comen-cen a posar-se damunt la taula.

La llei de consultes s’aprova i el 9N és una realitat

Es tracta de l’escenari menys versem-blant i, ara com ara, està catalogat entre l’improbable i l’impossible. Suposaria que el govern de Rajoy no presentés cap recurs i permetés l’aprovació i l’execució de la consulta, amb possibilitat d’acceptar o ne-gociar després de conèixer la voluntat dels catalans.

Suspensió provisional de la llei de consultes

Està previst que abans de les festes de la Mercè s’aprovarà la llei de consultes amb una majoria aclaparadora. Aquell mateix dia, el president Mas farà públic el decret de convocatòria de la consulta. Ara bé, el govern central tindria un as a la màniga: interposaria dos recursos d’inconstitucio-nalitat que deixaria la llei de consultes i la convocatòria suspeses abans que apare-guessin al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya. Un cop es transmetés el recurs, el Tribunal Constitucional tindria sis mesos per dictar sentència, de manera que el 9 de novembre no es podria votar.

D’aquesta manera, doncs, el Constituci-onal podria concloure que la llei és inconsti-tucional. La justifi cació seria una incògnita, ja que el Consell de Garanties Estatutàries ha conclòs que la llei té cabuda dins de la Constitució i l’Estatut vigents. Arribats a aquest punt, el govern català podria optar a treure les urnes igualment, tal com plante-gen ERC, la CUP i l’ANC; malgrat que supo-saria un enfrontament directe amb l’Estat.

setsetset1212 sssetsetseeeeeet

Sense la consulta, és l’hora de la tercera via

En el supòsit que el poble català no fos cridat a les urnes, fos perquè el 9N passés sense una decisió del TC o perquè la divisió dels partits sobiranistes impossibilités una candidatura unitària, es podria optar per un acord amb l’Estat. Aquesta via, la preferida pels socialistes i l’establishment, es consumaria amb un pacte tàcit CiU-PSC per reconduir el procés cap a una reforma de la Constitució. Tot i l’acord de govern a Catalunya, l’hegemonia del PP es mantin-dria immobilista a Madrid. Així doncs, la darrera sortida serien les eleccions gene-rals de 2015 en què un pacte de l’esquerra espanyola podria assolir la majoria, segons les darreres enquestes. La UE podria actuar de tallafocs i facilitar un acord defi nitiu, que hauria de ser referendat pels catalans. La tercera via provocaria frustració en gran part de la societat i els polítics catalans; però alhora podria resultar sufi cient pels independentistes més moderats. Cal, però, veure aquest escenari amb més perspec-tiva política: seria molt complicat pel futur polític de Mas i CiU renunciar al procés que fi ns ara han impulsat. Per aquest motiu, una tercera via sense unes eleccions prèvies és força improbable.

Sense la consulta, les municipals ho poden decidir tot

No hem d’oblidar que l’any que ve la política es veurà agitada per dos comicis de gran transcendència: les eleccions munici-pals i les generals. La tria d’alcaldes serà el maig vinent i podria ser la palanca de l’inde-pendentisme. Tal com es va proclamar la Se-gona República l’any 1931, s’hauria d’acon-seguir una majoria sobiranista inapel·lable a gran part dels municipis catalans. Abans de les eleccions, CiU i ERC haurien de pre-parar les estructures d’estat per tal que els alcaldes i la Generalitat protagonitzessin el darrer pols al govern espanyol.

Sense la consulta, les plebiscitàries i la DUI prenen pes

Amb la consulta impossibilitada, vindria el famós pla B de Mas. El President podria plantejar una candidatura unitària a ERC, ICV-EUiA i la CUP de cara a unes eleccions plebiscitàries; per tal de realitzar una De-claració Unilateral d’Independència (DUI). Iniciativa i la CUP ja s’han mostrat reticents a formar part de la mateixa llista que la dre-ta que representa l’executiu català. D’altra banda, Unió podria trencar la federació amb CDC i presentar-se a part. Amb l’impedi-ment de la consulta, l’onada d’indignació ciutadana seria massiva. La qüestió és que després d’una DUI, l’aval dels catalans potser no seria sufi cient per què la nova Ca-talunya fos reconeguda internacionalment.

Suspensió de l’autonomiaDavant la situació política crítica i la

reiterada decisió del govern a convocar els ciutadans, l’executiu de Rajoy podria res-pondre severament: fent ús de l’article 155 de la Constitució, el PP podria suspendre l’autonomia de Catalunya amb la majoria del Senat. La retirada de l’autonomia supo-saria un trontoll polític insòlit en la història de la democràcia i internacionalment seria titllada d’autoritarisme. Per tant, és molt complex que la suspensió es realitzi, però tampoc és descartable com a darrer recurs del govern central.

IndependènciaAlguns escenaris anteriors podrien

desencadenar en una Catalunya indepen-dent. Alguns processos, com el pacte i la constitucionalitat de la llei de consultes, ens conduirien probablement a un fi nal pactat; d’altra banda, si l’estira-i-arronsa des del Palau de la Generalitat i la Moncloa no culmina en un acord, la confrontació i la unilateralitat segrestarien aquest procés pacífi c.

Si observem el procés d’Escòcia, és fàcil preguntar-se quin serà el seu encaix si s’independitza: La UE pot negar la partici-pació d’un territori i uns ciutadans que han format part de la unió des del 1973? Seran capaços de treure la ciutadania europea a milers d’escocesos que ja la tenen? Si el dia 18 els escocesos votessin sí a l’estat propi, aquestes qüestions es resoldrien dins el marc de la UE. Escòcia podria suposar un precedent que, a més de suposar un calvari pels defensors de les “unitats indivisibles”, dissiparia la por estesa sobre els possibles efectes adversos de la independència.

Malgrat l’especulació sobre els esce-naris anteriors, el fet és que, sense una unitat representativa al Parlament que deixi de banda els partidismes, no hi haurà cap alternativa forta que pugui plantejar un escenari post 9N. De totes maneres, la unitat política podrà construir nous marcs per renovar projectes vells o emprendre’n de nous, però no ens enganyem: si avui fem una demostració de voluntat alliberadora, serem nosaltres els que marcarem l’avenir de Catalunya.

Per_Edmon Piqué i Albert Acin

13

Per què vas a la V? Fa molt que

ets independentista? Com veus la

consulta del 9 de novembre? Què

en penses dels polítics que tenim

ara mateix?

Aquestes són les preguntes que el 777 ha formulat a persones molt diferents però que els uneix un mateix objectiu: aconseguir fer una V humana a Barcelona el dia de la diada de Catalunya. Els trams on se situarà la població del Baix Llobregat són els que l’Assemblea Nacional Catalana ha enumerat en 36, 37, 38 i 39. A Esparreguera li pertoca el 39, a tocar de la plaça Espanya. Aquest tram el compartirà amb Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Martorell, Molins de Rei, Olesa, El Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires i Sant Feliu de Llobregat.

Els dies previs a la diada, són

jornades de molta feina per a

l’Assemblea, cal organització

i coordinació perquè

l’esdeveniment sigui un èxit.

Tot i així, els participants de la

Via 2014 han pogut fer un forat

a l’agenda per respondre les

nostres preguntes.

Carolina Rius Es considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sí, és un sentiment que el fas créixer des que ets petit, a casa, a l’escola…

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Sí, és un moment històric, ho hem de fer nosaltres perquè si no, no hi anirà ningú per tu. Hem de fer aquest esforç, amb il·lusió i amb ganes.

Què creu que passarà el 10N?

Doncs jo crec que si es diu que la consul-ta es fa, és que es fa. No pot ser que hi hagi gent que vulgui fer aquesta consulta i que els polítics vagin dient que no es podrà fer.

Se sent representada per la classe

política?

No, crec que els polítics miren per ells i no pel poble. Tinc l’experiència que no toquen massa de peus a terra, que s’embar-quen amb projectes que no són prioritaris.

Maria Rosa SimóEs considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sí, de tota la vida. Sempre he volgut que el meu país fos lliure sense ser esclau d’Es-panya com fi ns ara.

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Evidentment. Les ganes que en aquest país hi hagi moltíssima gent i que sigui una gran festa són el que em motiva a anar a la V.

Què creu que passarà el 10N?

Res, continuarem treballant com sem-pre i a esperar que la societat civil i els polí-tics es posin d’acord i tirar endavant amb la independència.

Se sent representat per la classe política?

N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Molts no comparteixen la meva manera de pensar i a més fan mal al meu país.

Per_Helena Jorba I Oriol Esteve

setsetset14

Joan Pérez Es considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sí, m’han fet independentista. Jo sem-pre he estat catalanista, però no pensava amb la independència sinó en un estat federal. Però el PP, Ciutadans i altres grups m’han convençut que m’haig de fer inde-pendentista i em vaig apuntar a l’ANC.

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Sí, hi aniré a donar suport al catalanis-me, l’ANC i la independència.

Què creu que passarà el 10N?

Hi ha moltes incògnites. En principi diu que es posaran les urnes i votarem i així crec que passarà. El problema és que l’Estat no ho reconeixerà.

Se sent representat per la classe política?

Sí, sobretot per les forces sobiranistes com Convergència, ERC i la CUP. Potser ja no tant per ICV-EUiA perquè no deixen clara la seva posició.

NeusEs considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sí. No de tota la vida, però sí d’ençà que va començar tot això.

Anirà a la V? Què la mou anar-hi?

Sí que hi aniré, penso que s’hi ha d’anar per fer veure que hi som de debò amb això de la independència.

Què creu que passarà el 10N?

Jo pensava que no arribaríem a votar, però encara que no votem, sé que el procés no es pararà, està engegat i és imparable.

Se sent representada per la classe política?

No.

Àngel LorenzanaEs considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sóc independentista perquè vull fer un país nou diferent d’Espanya on les coses vagin molt millor. No sempre he estat inde-pendentista, abans no hi pensava i fi ns i tot havia votat a partits no independentistes, però el corrent m’ha acabat portant fi ns aquí.

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Sí, després de l’èxit de la manifestació del 2012 i de la Via Catalana el 2013 penso que és l’últim pas que ens queda per recór-rer.

Què creu que passarà el 10N?

Haurem votat i haurem guanyat la inde-pendència, com a mínim de paraula.

Se sent representat per la classe política?

No per tots, però per algun sí.

JosepEs considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sí.

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Sí, hi vaig per fer tota la força que es pugui democràticament.

Què creu que passarà el 10N?

Tinc dubtes, espero que guanyi el sí. Però estic una mica insegur. (NO estic del tot segura que digui insegur però és que no l’acabo d’entendre…)

Se sent representat per la classe política?

Sí.

Josep Taulats Es considera independentista? Sempre ho

ha estat?

Sóc independentista però no ho he estat sempre, fa pocs anys que ho sóc. Però ho sóc de cor i n’estic convençut. En el moment que vaig veure que els polítics espanyols no teni-en cap interès a estimar i respectar els ca-talans, vaig decidir fer-me independentista.

Anirà a la V? Què el mou anar-hi?

Sí, i tant! Hi vaig perquè una de les co-ses que hem d’aconseguir és ser molta gent per empènyer aquells que governen perquè declarin la independència. Estic d’acord que és complicat i que no és tant clar com pot semblar, però si no caminem, no arriba-rem fi ns a dalt.

Què creu que passarà el 10N?

El 9N es votarà, però els dies clau seran els de després amb l’actitud que prengui el govern espanyol. El que necessitarem serà un reconeixement internacional, ja que el govern espanyol no reconeixerà mai una declaració d’independència.

Se sent representat per la classe política?

Sí, hi ha polítics que sí que em repre-senten. Cada partit té la seva visió sobre quin país tindrem després de la indepen-dència, tot i això, tots estan d’acord que hem de votar i per tant, penso que sí que ens representen.

Per_Helena Jorba I Oriol Esteve

15

OPINIÓA PEU DE CARRER

Eduard Rivas politòleg (eduardrivas.cat)

SOBRE LA REFORMA ELECTORAL EXPRÉS DEL PP

A poc més de 9 mesos per les eleccions municipals, el Govern de Mariano Rajoy ha proposat en ple mes d’agost la seva intenció d’aprovar al Congrés dels Diputats, fent valer la seva majoria absoluta, una reforma electoral per introduir l’elecció directa dels alcaldes i fer que governi el/la candidat/a més votat/da.

Aquesta proposta ha estat rebutjada per tota l’oposició en bloc, sorprenentment excepte CiU, pel seu oportunisme po-lític donada la proximitat dels comicis i per la falta d’un debat i refl exió acurat. Rajoy, que en un temps enrere havia afi rmat públicament que no aprovaria mai en solitari un canvi en la legislació electoral, cedeix a les pressions del seu partit per aprovar una norma que li permeti mantenir el poder institu-cional. La nova normativa local està pensada especialment per ciutats com Madrid, València o Sevilla on el PP governa però podria veure perillar la seva hegemonia.

La pausa estival ha estat plegada d’un creuament d’acusa-cions entre partits amb declaracions desafortunades d’un to marcadament partidista en comptes de parlar de la qüestió de fons d’aquesta reforma: el pas d’un sistema proporcional a un de majoritari que comportaria que llistes electorals que obtin-guin un 40% dels vots i més d’un 5% de diferència de vots respecte el segon partit, ocuparien directament l’alcaldia i ob-tindrien el 51% de regidors per garantir un Govern amb majo-ria absoluta. La resta de regidors, a l’oposició, aparentment, s’escollirien segons el percentatge de vots obtinguts.

És un tot o res. O guanyes tot o ho perds tot. S’han acabat els acords electorals i la possible incidència de l’oposició a l’Ajuntament. Amb aquest sistema, els partits que no quedin primers veuran la seva representació disminuïda en compa-ració amb l’actual sistema electoral.

La mesura, i sobretot les formes com es vol aprovar, està provocant un fort debat. En un moment en què la societat re-clama mesures de transparència i millor representació políti-ca, cal implicar a la ciutadania en aquesta reforma i obrir el debat a altres aspectes que són claus per recuperar la confi an-ça en política: major representativitat, rendició de comptes, limitació de mandats, supressió dels indults polítics, disminu-ció dels aforats...

El sistema electoral és un aspecte complex que requereix d’un debat serè i profund entre les diverses formacions polí-tiques i la ciutadania i només tindrà una forta legitimat si s’aprova amb un ampli consens entre els partits polítics.

Ens faltarà valorar i veure quina incidència tindrà even-tualment la nova normativa al nostre Ajuntament, però això ja serà en un altre article per quan s’aprovin els canvis al Congrés i disposem del text de la reforma.

setsetset16

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve

A la plaça de la Pagesia hi ha

un cartell on s’explica perquè

Esparreguera va ser parcialment

cremada. Al carrer dels Arbres hi

ha una exposició que fa referència

del Tricentenari de la guerra

de Successió durant la qual va

esdevenir aquest fet. A Barcelona,

al Born i al Saló del Tinell, hi ha dues

interessants exposicions sobre els

fets de 1714. Se n’ha parlat força

i moltes més persones avui deuen

saber d’aquest greu afer que tant ha

condicionat la història dels catalans.

L’anomenada Guerra de Successió Es-panyola, és, en principi, una guerra europea que comença el 1702 perquè els principals regnes del continent temen l’hegemonia del regne de França, de Lluís XIV.

La mort l’any 1700 de Carles II, rei de l’imperi Espanyol, sense fi lls, que va deixar com hereu d’aquest imperi a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, el rei més poderós d’Euro-pa, no va agradar gens als altres monarques que temien el predomini, ja existent, de la casa de Borbó.

Anglaterra, Països Baixos, Àustria i Portugal signen el pacte de la Haia creant una coalició que s’enfrontarà a Lluís XIV de França i al seu nét, el futur Felip V, per aconseguir que no sigui rei de les Espanyes. Volen que ho sigui l’Arxiduc Carles, germà de l’emperador d’Àustria.

A la península, a partir del 1705, aques-ta guerra es convertirà en un enfrontament entre els partidaris de Felip V, sobretot la Corona de Castella, i els partidaris de l’Ar-xiduc Carles, la Corona d’Aragó: Catalunya, Aragó, València i les Balears.

El motiu de les preferències devia estar motivat per la manera de governar: mentre els reis de la Casa d’Àustria acceptaven les lleis i respectaven les institucions pròpies de cada lloc, els reis de la Casa de Borbó

comerç i el dret exclusiu d’introduir esclaus negres a les colònies espanyoles d’Amèrica, comerç lucratiu de manera extraordinària, a més d’enviar-hi un vaixell amb mercaderies anualment. Tot plegat mostra que és una guerra d’interessos per dominar el comerç mundial.

El 1713 s’ha acabada la guerra a Eu-ropa, els països bel·ligerants han signat la pau, però de les aspiracions dels catalans, mallorquins i valencians, que defensaven la causa austriacista, que havien acceptat com a rei a Carles d’Àustria, no se’n parla, són abandonats primer pels anglesos i amb més mala consciència per Carles II que ara és l’Emperador d’Àustria2

En una Catalunya abandonada a la se-va sort, ocupada pels fi lipistes on només Barcelona i Cardona continuen lluitant. Bar-celona, encerclada per un exèrcit francès i castellà des del juliol de 1713, esdevé la resistència de Catalunya. En els pobles del voltant es formen petites partides que, junt amb un exèrcit català, agredeixen les tropes fi lipistes i intenten trencar el setge a què està sotmesa entrant-hi aliments i armes. No només per generositat, sinó també per-què totes les poblacions de Catalunya han de pagar les despeses del setge i alimentar el nombrós exèrcit que Felip V necessita per reduir Barcelona. Amb aquesta fi nalitat els fi lipistes han establer un impost quinzenal molt elevat, tant, que provocà fortes resis-tències i revoltes, les quals seran reprimi-des amb el saqueig i la crema de les cases

2 A Àustria hi viuran molts exiliats catalans, alguns amb càrrecs importants en el seu govern.

governaven de manera molt més absolutis-ta. Segurament hi havia altres causes, una aversió contra els francesos que no feia gaires anys, el 1659, s’havien quedat el Ros-selló, el Vallespir i la meitat de la Cerdanya.

La guerra serà llarga, a Europa les victòries es decanten envers el bàndol aus-triacista. A la península, aquests arriben a conquerir Madrid, però els borbònics, francesos i castellans, derroten els aus-triacistes a Almansa, el 1707. El regne de València és ocupat perdent les seves lleis i institucions, patint una forta repressió, Xàtiva és incendiada1, molts valencians són deportats a Extremadura. Després els fi li-pistes ocupen Lleida i fi nalment quasi tota Catalunya. Finalment, el 1713, tota ella és ocupada menys Barcelona i Cardona.

La guerra esgota les forces d’ambdós contrincants. Aleshores esdevé la mort del germà de l’Arxiduc Carles II, el qual és proclamat emperador d’Àustria, i els temors dels regnes d’Europa per una França massa poderosa es converteixen en temor per un Imperi Austríac massa poderós si uneix l’Imperi Espanyol amb el seu.

Els anglesos i els holandesos forcen el tractat d’Utrecht l’estiu del 1713, la pau en-tre les potències estrangeres. Per evitar que hi hagi a Europa un imperi massa poderós, decideixen dividir les possessions espanyo-les d’Europa entre França i Àustria. Alguna cosa ha de ser per als anglesos que acon-segueixen importants llocs estratègics com Gibraltar i Menorca, per desenvolupar el seu

1 Al castell de Xàtiva encara tenen un quadre de Felip V penjat de cap per avall.

Vila cremada

Il·lustració d’Isidre Monés per a l’exposició del CER “El regne de Catalunya fi ns al 1714”

17

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

dels pobles resistents. En aquest context es produirà l’incendi d’Esparreguera i de dinou viles més. Aquí el saqueig és limitat, la casa del batlle i alguna més, però a Manresa cre-men 500 cases, segurament la meitat de la població, a Sant Martí Sarroca i Sant Quintí de Mediona executen a 560 persones, a Ar-búcies el saqueig és brutal. Els motius són haver protegit l’exèrcit català, o resistir-se a pagar les quinzenades foragitant els recap-tadors. Cal escarmentar els díscols.

A Esparreguera, el 9 i 10 de maig de 1714, l’exèrcit fi lipista amb base a Martorell entra a la nostra Vila, la notícia arriba aviat a l’exèrcit català del Marqués de Poal amb voluntaris d’Esparreguera i de les poblaci-ons veïnes. Entren en combat a la riera de Magarola on són derrotats els fi lipistes3. Aquests es retiren però abans saquegen part d’Esparreguera “dos horas de saco de Esparreguera y cremaran les cases del bat-lle per haver alsat gent a nostro favor, que se portaran valerosament”

Altres fons diuen que no va ser cremada. Sembla que l’abad de Montserrat, Manuel Marron va impedir-ho “en la guerra que en su gobierno padeció Cataluña, preservó de incendió la villas de la Virgen Nuestra Señora: Monistrol, Esparreguera, Olesa y el lugar de Collbató; de la que no pudo librarse la ciudad de Manresa su vecina, pues gran parte de ella fué quemada”4. L’Abad de Montserrat era el senyor d’aquestes viles, era fi lipista, era qui anomenava el batlle i cobrava els censos.

En el punt on coincideixen les diverses fonts, és que els nostres convilatants van pagar elevats impostos per evitar represà-lies de tal manera que l’Ajuntament es va haver d’endeutar tan que l’any 1735 encara retornava els diners. “La magnitud del deu-te fi nal era tant desproporcionat que els

3 FRANCESC CASTELLVI. Narraciones históricas des del año 1700 al 1725.

4 ORENCI VALLS I BROQUETES, Documents i notes con-cernents a la vila i terme d’Esparreguera. Promoció i edició Josep Puig Jorba. Pàg 413

censals manllevats pel municipi per poder pagar l’impost de les quinzenades i alliberar la població dels soldats, encara continuaven vigents el 1728, és a dir, quinze anys d’haver liquidat els impostos”5. Un altre document de 1734 ens explica que “l’abat de Mont-serrat, ordena a l’Ajuntament que retorni el préstec que van fer el 1713 en Salvador Rovira espardenyer i Joan Buigas, sabater para pagar cierta cantidad que una partida de tropas con su comandante del ejército del Rey (que Dios bendiga) pidieron a nues-tra villa para librar de la cárcel a diferentes individuos de la misma villa...”6

Segons les dades Esparreguera és la població amb més habitants del Baix Llo-bregat i la que ha de pagar més, 7’5 vegades més que abans de la guerra.

Tenim documents que expliquen com els voluntaris aixecats amb armes d’aques-tes contrades que queien presoners eren ajusticiats com escarment i exemple que calia pagar i no resistir-se.

“Lo dia 9 de setembre del any 1714 foren portats en esta vila quaranta y tres homens presos y lligats de dos en dos perque foren trobats ab armes per los destacaments comandats pel comte D. Diego Montemar y

5 JOSEP M. TORRAS I RIBÉ. Felip V contra Catalunya. Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 2005. Pàg. 88

6 Idem. Pàg. 417

Gonzalez y en la nit de dit dia los atmisnistri los sagraments de la penitencia y la eucaris-tia y lo dia 10 al mati penjaren 10 en lo camp al eixir aquesta vila per Barna... Les demes fi ns als dits 43 foren penjats en altres pobles Martorell, S. Andreu de la Barca, Terrassa.7

Esparreguera i la resta de Catalunya perdent la guerra van perdre les lleis i les institucions de govern pròpies, a partir d’ara seria governada per un capità general com la resta de províncies castellanes. El català passa a ser una llengua casolana, prohibida els llocs ofi cials. Molts homes resistents van ser penjats o condemnats a galeres9, els que van sobreviure no van ser lliures fi ns al 1725. Van haver de pagar elevats impostos com el del cadastre –el rei Felip V no va gosar de posar-lo a Castella. Una tercera part de Barcelona va ser derruïda per construir-hi la Ciutadella, fortalesa per vigilar els barcelonins –en Felip V afi rmava que els catalans eren mala gent. Es va tan-car la Universitat de Barcelona i es va portar a Cervera. Alguns historiadors afi rmen que la repressió a Catalunya va semblar la que va aplicar Franco després de la Guerra Civil.

7 Idem. Pàg 414 Document transcrit literalment.

8 Els catalans no podien portar armes, els carnissers podien tenir un sol ganivet amb punta per esquarterar els animals però havia d’estar lligat a la taula de treball. Trobar-te armes era condemnat a anar a galeres.

Donatiu Impost 1714 Cadastre 1716 Cadastre 1717 1702/1706

ànimes 1716 rals rals rals rals

Abrera 136 800 8.400 6.294 4.725

Collbató 97 800 8.400 5.712 4.066

Cornellà 189 1.400 2.800 15.761 11.823

Martorell 808 3.300 2.520 85.022 17.273

Olesa 923 3.500 5.880 7.397 4.421

Sant Feliu 316 2.800 16.352 13.711 10.346

Esparreguera 1.134 4.300 33.600 41.987 23.680

Repartiment del cadastre en rals per poble comparats amb el que es donava a les Corts de 1702/1706, abans de la

guerra. Del llibre de Josep Campany i altres “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”

setsetset18

19

L’Ajuntament d’Esparreguera va aprovar al darrer ple per majoria una nova normativa estètica que es començarà a aplicar a partir de la temporada d’es-tiu vinent. El text, que recull la prohibició de com-binar peces de roba amb estampats de quadres amb d’altres amb estampats a ratlles, va comptar amb el suport de tots els grups menys Gent d’Esparre-guera. “Sé que si hi dono suport, d’alguna mane-ra o altra se’m tiraran al damunt” ha declarat el portaveu del partit, i ha continuat “però com que sóc més llarg que ells i ho veig a venir, hi he votat en contra... Vaja, suposo”. D’aquesta manera, Es-parreguera és pionera en una mesura que té previst marcar tendència.

El passat 14 d’agost va ser presentat a Can Pas-qual el grup local de la plataforma independentista “Dixlèscis per la Indepència”, que ja compta amb més de 2.500 membres als Països Catalans. Aques-ta plataforma ciutadana es caracteritza per reclamar una educació pública i de qualitat en català en què les persones amb aquesta difi cultat rebin un tracte preferent. El seu portaveu a Esparreguera, Mrac Viltala, es mostrava especialment eufòric “Aviu sé un dai únci per noslaters, per fi al nasrto vue serà ecsotlada”.

“Jo he estat el primer sorprès, la veritat, no m’ho hauria esperat mai”. Aquestes han estat les pri-meres paraules d’Andreu Puigdellívol, un jove de 22 anys que ha vist com la seva parella li donava la raó després d’haver estat discutint sobre quel-com que ja ni recorda. El jove, eufòric, ha parlat amb la premsa per donar a conèixer el cas i cien-tífi cs d’arreu de seguida s’hi han interessat. No obstant, abans de donar la notícia a nivell mundi-al i que aquesta sigui objecte d’anàlisi, els experts volen parlar amb la noia per veure si realment ha donat la raó a Puigdellívol o només “feia que sí com els burros”.

setsetset20

QUÈ ESTAVES FENT QUAN PUJOL

VA CAURE DE L’ALTAR?

Vuit dies després del comunicat de Jordi Pujol sobre l’existència d’una herència milionària a l’estranger sense legalitzar, aterrava a Madrid, el meu nou destí. Una de les coses que més m’ha agradat d’aquests darrers vuit anys és la sensació d’estar vivint moments històrics que s’estudi-aran d’aquí a uns anys com a esdeveniments claus en el destí del país. Semblava doncs que la vida em regalava aquest comunicat per continuar vivint moments únics també a Madrid. Tothom recorda què estava fent quan va ser afusellat Ceaucescu, quan Koeman va marcar el gol de falta que va signifi car la primera copa d’Europa del Barça o quan es va fer públic el comunicat de Pujol.

Ell ja hi era als llibres d’història, ja havia passat a la història. Jo sóc fi lla del pujolisme; del consens, del seny català, de la samarreta “Som 6 milions”, etc. El 1980, quan ell es va proclamar President de la Generalitat, tenia dos anys i fi ns als meus 25 anys no vaig conèixer a un altre President. Era un dels meus referents quan explicava fora de Catalunya com n’havia sigut d’important tenir una fi -gura com la de Pujol pel meu petit país. I sempre, entre els meus amics espanyols veia que respectaven la seva forma de fer política i que també el veien com una peça clau a la maleïda transició espanyola.

Era pels catalans un símbol d’identitat i d’unió; podies estar d’acord o no amb ell i amb la seva línia política però era un polític que generava respecte, abanderat de la “feina ben feta” i, sobretot, pensàvem que era un polític honest.

Als seus 84 anys era un referent i ha caigut de tots els altars. I no ens podem escudar en la situació actual o amb altres casos de corrupció, perquè la caiguda d’aquest refe-rent ens dol més que qualsevol altre i la falta de claredat en les seves poques i comptades declaracions ens genera pànic, i ens fa imaginar que darrere hi ha molt més.

Al meu país d’acollida, Croàcia, sempre es diu que el President de la Independència croata, Franjo Tudjman, va morir a temps. Amb els anys s’ha demostrat que va ser corrupte i que, segurament la mort el 1999 a l’edat de 77 anys, el va salvar de ser jutjat per crims contra la humani-tat al Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia. Casualitats de la vida té un fi ll que és parlamentari.

I amb això no vull dir que preferiria que Pujol no hi fos, sinó que potser, egoistament, seria menys dolorós veure la caiguda a temps real del referent. Però l’avantat-ge que sigui viu és que li podem exigir responsabilitats legals i morals.

OPINIÓDES DE MADRID

Anna Valldeperas Prats

Els instituts El Castell i El Cairat han estat premiats pels seus treballs de recerca

Les alumnes de l’Institut El Castell de 2n de Batxi-llerat Humanístic Vanesa Martín i Marina Urgelés han obtingut el 2n premi Arnau de Vilanova amb la seva recerca: Les emocions en temps

BREUS

GUDAYOL OLEART

ASSESSORIA

JURÍDICA . LABORAL . FISCAL

I D’ASSEGURANCES

Gran, 86, 1r ESPARREGUERA T. 93 777 23 25

21

És molt bella la comarca…t b

Descripció: Santa Cecília i les Ermites de Trinitats, Sant Benet, Santa Anna, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan, Sant Miquel, el Monestir de Montserrat, el Camí dels Degotalls i Santa Cecília.

Recorregut: Aquest cop ens hem des-plaçat d’Esparreguera fi ns al Parc Natural de Montserrat (Santa Cecília) tant per inte-rès esportiu (senderisme) com per l’interès cultural (ermites). L’itinerari el començarem a l’aparcament de la petita abadia de Santa Cecília, caminarem, direcció E, 20m, per la carretera que du al Monestir fi ns a trobar un corriol que ens deixarà al camí de l’Arrel (GR172), marques blanques i vermelles, sempre a l’E i en lleugera pujada, el camí passa per sota del Serrat del Moro i Paret de l’Aeri de Sant Jeroni, a mà dreta deixarem algunes canals que pugen cap a dalt del Massís, Canal del Moro, dels Arínjols, sense deixar el GR172, el camí guanya alçada. Ara passem per sota Patriarques, Paret dels Di-ables i l’imponent Cavall Bernat, a l’alçada de l’agulla del Projectil la panoràmica de les parets es digna de fotografi ar. Després d’1:30h de caminada, aproximadament, arribem a un encreuament on deixem el GR172 per continuar pel PR-C19 direcció a l’Ermita de Trinitats, el camí continua força pla, passem sota l’agulla de la Trumfa, deixem un camí a mà dreta que baixa de l’Ermita de Sant Salvador, en pocs minuts arribem a l’Ermita de Sant Benet, des de fa anys guardada. A partir d’aquest punt tro-bem alguns esglaons baixant fi ns a arribar a pla de Santa Anna on veurem les runes de

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i assumibles, tot i que aquest és per a gent disposada a caminar i amb una certa preparació.

Ermites de Montserrat

DIFICULTAT

l’antiga ermita, hi ha cartells informatius. El nostre camí continua pel PR-c19 el qual ens durà fi ns a l’ample camí nou de Sant Jeroni. Un cop al camí, passarem per sota la Gorra Marinera, tot just passar-la trobem un corriol que puja a cercar les escales de Jacob que portem a les runes de l’Ermita de Santa Magdalena, punt més alt de la sortida, un cop dalt tornarem enrere uns metres per baixar les escales que porten a la Miranda de Santa Magdalena, des d’aquí surt un camí llaurat a la paret, hi ha una barana de protecció, aquest passa per Sant Onofre i l’antic restaurant de Sant Joan, a tocar es troba l’ermita de Sant Joan. Ja per camí ample arribem al Pla de les Taràntules on continuem, en baixada, fi ns a l’ermita de Sant Miquel, amb vistes sobre el Monestir, un cop arribats, anirem a trobar el camí dels Degotalls, al cap d’uns 10 o 15 minuts trobem un camí que baixa fi ns a la carretera que porta a Santa Cecília, caminarem pel marge dret, camí marcat, ens separen 1,8 km que podem fer amb 25 min.

Dades: 13,50 km de recorregut, 530 m desnivell positius, el punt + alt runes de l’Ermita de Santa Magdalena (1.084 m).

Durada: aproximada de 4:30h amb alguna aturada.

Cal dur: Calçat i roba adequats, aigua i màquina de fotografi ar.

Més informació sobre les ermites: http://totmontserrat.fi les.wordpress.com/2011/02/ermites-montserrat-introduccic3b3.pdf

setsetset22

OPINIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRREC

Gerard Bidegain i Figuerola

EL FOSSO PUJA

Assistir a una assemblea d’una entitat tan gran i

amb tantes sensibilitats com ho és La Passió d’Esparre-

guera és tota una experiència i la llàstima és que som

ben pocs els que encara ens dignem a treure-hi el cap.

Quan els analistes polítics miren les dades de partici-

pació de les eleccions locals, autonòmiques, estatals o

europees, diuen que bona part de la població no va a

votar perquè no se sent atreta per les propostes dels

partits polítics que s’hi presenten, i que entren en una

mena de conformisme perillosament contagiable. Aquí

deu passar el mateix.

Malgrat tot –picabaralles internes i laments econò-

mics a banda– un grup de joves músics de la vila, tots

ells col·laboradors de l’espectacle, van decidir presentar

públicament un projecte il·lusionant: la Jove Orquestra

de Cambra de la Passió d’Esparreguera (JOCPE). Alguns

potser diran que exagero dient el que diré: la JOCPE, si

tots li donem suport, podria arribar a ser el principi de la

fi d’aquesta decadència –o si ho prefereixen “desaccele-

ració econòmica i de motivació”– de la nostra Passió.

Fa temps que es diu, per activa i per passiva, que la

música del mestre Borràs és el tret diferencial de l’espec-

tacle respecte a les altres passions d’arreu de Catalunya;

i ho és, certament. El director musical ja fa unes quantes

temporades que es queixa de la poca afl uència de músics

per funció. Josep Borràs ha anat component al llarg dels

anys una banda sonora complerta per un espectacle que,

hi posaria la mà al foc, costaria molt de sostenir si no fos

per la gran ajuda de la música; i és per això que penso

que els que diuen que la música és un pur acompanya-

ment s’equivoquen.

La JOCPE, que col·laborarà gratuïtament a La Pas-

sió, garantirà quinze músics professionals o semi profes-

sionals per funció que, conjuntament amb els joves

músics de la vila, aconseguiran fer sonar la música a la

perfecció. Aquesta il·lusió pujarà amunt, cap a l’escena-

ri, i cap a la platea i –si ens ho creiem tots, insisteixo–

cap a una entitat que acabarà sortint d’una situació

complicada, però mai irremeiable. Llarga vida a aquest

projecte i a l’entitat que l’acull. C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

PARADA CULTURAL

23

setsetset24

OPINIÓPER AMOR A L’ART

Carles Reynés Montoriol

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

PARADA CULTURAL

UNA PERSONA POPULAR

Són els estius de fa molts i molts anys: els ciutadans

del nord baixen cap al sud i els del sud pugen cap al

nord. A les nostres contrades mentre els primers vénen

de vacances, els del sud –centre africans i nord afri-

cans– tot travessant l’estret de Gibraltar, van al “paradís

terrenal”. Als anys seixanta molts habitants del sud

d’Espanya van pujar cap a Catalunya a buscar feina, a

treballar. El cert és que hi ha molt poca població mundi-

al que gaudeix d’una estabilitat general com la nostra.

Segurament, l’Antònia Conejo Arrebola, ara deu fer

cinquanta anys, que va arribar amb la seva família a

Esparreguera. L’habitatge pels emigrants mai és fàcil,

però tenint en compte la precarietat del lloc on venien i

albirant un futur millor, es van instal·lar en un edifi ci a

mig construir que havia de ser una caserna de la Guar-

dia Civil, coneguda com el “cuartelillo” –ara en diríem

un edifi ci “pastera”. Moltes famílies, ara arrelades a

Esparreguera, s’amuntegaven en aquell casalot del car-

rer Bruc tocant a la “Placeta” –ara plaça sant Magí–. Els

pares de les famílies es buscaven la vida al camp o a la

construcció i les mares van esdevenir les primeres assis-

tentes de les llars esparreguerines. La mare de l’Antònia,

coneguda amb el fàcil sobrenom de “la coneja”, vestida

sempre de color fosc, feinejava per les cases per tal de

procurar un pessic per la manutenció de la família, obrir

canals de coneixement i així anar col·locant els fi lls. Si la

feina anava bé, les anomenades “cases barates” –ara

darrere del Caprabo– era la següent residència possible

després del “cuartelillo”. I així, de mica en mica, mentre

anaven trobant l’encaix al poble, han esdevingut espar-

reguerins esforçats i agraïts.

Però, l’Antònia encara ho va tenir més difícil. Ja de

naixement, va tenir sempre la salut en contra, però el

seu esperit lluitador i constant li van permetre formar

una família i tenir descendència. Per la seva manera de

caminar, per la seva manera de parlar i el nervi constant

que la tenallava, va ser motiu de mofa de petits i joves i

desconcert dels adults, pel sol fet de no actuar com ho fa

la majoria. A la residència de Can Comelles, aquest

agost va morir, amb els seus rampells, l’Antònia: un

personatge popular, una bona i entranyable senyora.

25

Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

floristeriaCASA VIVESc/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

PARADA CULTURAL

setsetset26

LA PRIMERA DONACIÓ DE SANG

Avui el meu record serà per a totes les persones que varen ser pioneres en la donació de sang l’any 1963. Faré memòria de com va començar aquest gest altruista.

Era un diumenge en que a l’Ateneu es feia la Festa dels Avis, costum tradicional d’aquells anys, i a la mitja part de l’espectacle, davant “candilejas”, va sortir l’alcalde, Deme-tri Pérez, acompanyat del Dr. Lluc, cap de serveis de Hos-pital de Sant Pau de Barcelona, i varen exposar la necessi-tat de la donació de sang i varen convidar a tots els assis-tents, el diumenge següent, a anar a l’antic hospital (on avui hi ha la guarderia Cucuruga i l’emissora de ràdio) a fer la primera donació de sang a Esparreguera. Val a dir que l’entusiasme que varen demostrar l’alcalde i el doctor en la seva explicació, va tenir molt èxit, ja que es van pre-sentar 65 persones. Hem de reconèixer que llavors tot era molt més complicat i no tant protegit com ara. Ara tenim lliteres còmodes, la sang es posa amb bosses homologades i tancades, tot molt esterilitzat i controlat. En canvi a l’any 63 es feien servir els llits de l’hospital que les monges deixa-ven i la sang es posava en unes ampolles de vidre que només veure-les hi havia gent que ja es marejava. M’agradaria poder posar el nom d’aquells 65 primers donants de sang i exemple de responsabilitat cívica. En representació de totes elles tant sols en puc citar els 10 primers, que el doctor Lluc va tenir l’atenció de fer-me una còpia de la llista: Demetri Pérez, Mm Pi, Anastasia Altirriba, Josep Maria Martorell, Maria Rosa Balaguer, Assunció Busquets, Dolores Tió, Teresa Millaret, Joan Piqué, Assunció Ribé. Gràcies a aquelles 65 persones avui Esparreguera és un dels pobles del Baix Llobregat amb al nombre més gran de donants de sang. Gràcies a tots ells!

OPINIÓD’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ

Paquita Vives Llonch

PARADA CULTURAL

Dr. Miquel Masana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERAAv. Generalitat, 32 T. 93 770 34 07

ABRERA

27

TECNOLOGIA I ALTA CUINA

L’empresa esparreguerina Caviaroli fundada per la famí-

lia Ramon Ramon representa l’enginy i l’habilitat de trans-

formar un aliment ja de per si de refi nada elaboració i tan

ancestral com l’oli d’oliva. El Caviaroli és una esferifi cació

d’oli que agafa una forma similar al caviar, molt especial-

ment utilitzat en establiments d’alta cuina i cuina moderna,

que recentment també es poden trobar en algunes botigues

gurmet o especialitzades amb olis.

Tot i ser una empresa molt jove, exporten el seu pro-

ducte arreu del món. Creixement imparable malgrat que

van trigar aproximadament dos anys a trobar el mètode de

producció fi nal, una tecnologia ideada per ells mateixos.

Rapidament van aconseguir que el producte fos accepta i

buscat pels millors xefs internacionals, ja que va comptar

de seguida amb la confi ança de cuiners com Ferran Adrià,

qui va afegir el producte en els seus plats a El Bulli i el va

presentar al curs Science and Cooking que el xef va fer a

la Universitat Harvard. Cosa que els va empènyer a consti-

tuir-se com a empresa i des d’aleshores han guanyat molts

clients interessats en aquestes perles daurades de tan bon

gust. L’aposta per la qualitat fa que els puguem trobar en

cuines d’arreu del món, des del Tickets a Barcelona al T8 a

Shanghai fi ns a l’hotel Burj Al Arab de Dubai.

En l’actualitat, Caviaroli està elaborant sis sabors: d’oli

d’oliva verge, de sèsam torrat, de bitxo, d’avellana, d’alfà-

brega i de romaní, i segueixen buscant noves fórmules per

oferir altres sabors.

Tot i la seva sofi sticació és un producte molt recomana-

ble també per a la llar dels bons gurmets, i de fàcil utilitza-

ció per a posar en relleu i enriquir alguns plats, alguns tan

humils com una llesca de pa torrat, amb xocolata blanca pel

damunt i unes boletes d’oli de sèsam torrat. O un tomàquet

amanit amb Caviaroli d’alfàbrega.

Bon profi t!

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA T. 93 777 53 22

benestar i bel lesa

mónlaboralN O T I C I E S

>> EL CIEE ENTREGA ELS PREMIS CONCURS ESPAI IDEA

2014

setsetset28

UNA REFLEXIÓ

Josep Maria Brunet, mestre

La Xina, a causa d’aquesta extensió desmesurada –pràc-

ticament un continent– forçosament ha d’ésser un país de

contrastos.

l. És la segona potència econòmica mundial, quant a l’estat,

però va més enllà del lloc cent pel que fa a renda per càpita; és

clar, “som més de mil tres-cents milions d’habitants” –diuen

els guies.

2. Ocupa els primers llocs entre els països exportadors, i

també entre els importadors; i novament els guies repeteixen

la mateixa prèdica…

3. El partit comunista de la República Popular de la Xina –

així s’anomena ofi cialment aquest estat– ha passat a autodeno-

minar-se “partit socialista a l’estil/o camí xinès”. És evident que

ha obert portes en els darrers deu o quinze anys, mostrant-se

actualment com un dels primers països emergents, si no el pri-

mer. Fa tota la impressió de conviure, en un mateix país, dues

economies ben diferents; una mena d’economia sincrètica –se

m’acut anomenar-la.

4. S’ha titllat la Xina de ser un país “copiador”, en l’àmbit

tecnològic; no ho sé… com sigui s’ha d’admetre que en són

capdavanters, en aquest aspecte. Malgrat tot, sobta i això es

contraposa amb el fet que, per exemple, hagin de consumir

aigua embotellada o bullida perquè no la depuren; no hi ha

plantes potabilitzadores.

La fl ota automobilística és, més o menys, com la nostra; hi

ha bons cotxes, de producció pròpia o de multinacionals prou

ben instal·lades al territori. Les motos, majoritàriament, van

amb energia elèctrica, per tant, a més de ser silencioses, con-

tribueixen a no empobrir més el medi ambient, per altra banda

prou deteriorat per la indústria, el trànsit i els vents provinents

del desert; tot i que representen un perill públic a les nits per-

què sovint no encenen els llums a fi de fer un estalvi energètic.

La circulació per les grans ciutats és prou caòtica, encara que

prou “organitzada dins d’un desordre general”.

5. L’agricultura, ubicada preferentment al sud i sud-est

(zones de Guanxi, Zhuang zu i Zizihiou), darrerament ha estat

bastant alliberada del poder estatal i encara que la terra els

segueix pertanyent, s’han reduït els impostos, ensems que s’ha

liberalitzat els tipus de conreus. El que se’n ve a anomenar

“l’espina dorsal” de la Xina –aquesta zona agrícola– és on el

visitant pot apreciar i gaudir de la bellesa de les valls conrea-

des, afavorides per la profusió d’aigua, la minuciositat del tre-

ball, concentrat en la construcció de terrasses o marjals, on la

retenció de l’aigua per al conreu de l’arròs a nou-cents metres

d’altitud, per exemple, és tot un mèrit de “l’enginyeria rudi-

mentària”. També és on et sents més en un ambient bucòlic i

procliu a la refl exió; llocs, aquests, tranquils, calmosos, si-

lents… on sí, encara es pot escoltar el silenci.

6. Hi ha desajustaments en l’estat del benestar. El sou d’un

treballador considerat d’una classe mitjana alta, és l’equivalent

a uns sis o set-cents euros mensuals. Això sí, les fonts energè-

tiques (llum, gas, carburants…) són realment barates. La po-

blació ha emigrat a les ciutats, i ho segueix fent de forma verti-

ginosa; s’allotja, per tal d’abaratir el cost de l’habitatge, en

vertaders gratacels uniformitzats, talment semblen ruscos…

No té la mateixa sort la que viu en suburbis, on falta molt de

tot. S’està construint moltíssim, arreu es veuen grues, però la

majoria d’aquests enormes edifi cis es veuen buits… s’arribaran

a habitar? No tornarem a una altra bombolla immobiliària?

Hi ha pensió de jubilació, així com prestació d’atur, encara

que, ambdues, molt reduïdes. La sanitat no arriba a tothom,

les llargues distàncies són un condicionant important a l’hora

de gaudir d’una bona assistència hospitalària; amb tot això, es

pot veure morir algú pel carrer.

7. Difícilment es veu un xinès sol pel carrer, sempre els he

vistos en col·lectivitat, a “munts” –diria col·loquialment– i a

tot arreu. M’ha sobtat, per exemple, veure l’ingent turisme

nacional que hi ha (això deu ser signe de prosperitat, oi?), més

del 99%. A penes s’aprecia el turisme forà. A tall de tipisme, els

fa molta gràcia el nostre aspecte físic i sovint, especialment la

gent més jove, et demana de fer-se una foto amb tu… i, alhora,

vol que tu també te n’emportis una altra d’ells, però amb la

teva càmera. En fi , que després de mirar-nos cada dia al mirall,

ves per on!, som exòtics per a d’altres…

He trobat que el xinès és força cridaner de mena i no em

valen les raons que se m’expliciten per les quals ho és: les pa-

raules i/o sons canvien llurs signifi cats segons la intensitat dels

tons. No ens passa a nosaltres també el mateix? Sí que m’ha

convençut el tracte agradable, amical i ple de cortesia en què

m’he sentit acollit durant aquestes dues setmanes.

La Xina, un país de contrastos

“Hostia, es que a mi me sabe mal que teniendo tantas lenguas y tan bonitas en nuestro país, desde el Gobierno se obstinen en querer cargárselas e imponer el español… con lo que me gustaría a mi hablar catalán!”

Aquesta va ser una de les frases que va

deixar anar un noi de Madrid als cinc mi-

nuts d’haver-nos conegut jugant a futbol.

Més enllà del que cadascú pugui interpre-

tar per aquest país nostre de

ENVIAT ESPACIAL

EDMON PIQUÉ, politòleg

¡Que no estamos tan mal!

És molt bella la comarca…gggggggggggggoooooooooooooo iiililililililiiililllliillillllllllilllllllilliiiiiiiiiliiiillllitttòtòttòtòttòttòttòttòttttòttòòòòttòtòtòtòttòòòòtòtòtòtòtòttttòtòòtòttttòòleleellllelellelellllòòòòòtttttttttiiitttttttiill

Descripció: Esparreguera - Can Rubió - Coll de Rubió - Collbató - Coves de Salnitre - Santa Cova - Monestir

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i asumibles, tot i que aquest és per a gent disposada a caminar i amb una certa preparació.

Volta a Montserrat

DIFICULTAT

nès”. És

e anys,

ergents

n mate

omia si

piador

dmetre

tot, sob

h

així s’anomena ofi cialment aquest estat–

minar-se “partit socialista a l’estil/o camí xin

ha obert portes en els darrers deu o quinze

actualment com un dels primers països eme

mer. Fa tota la impressió de conviure, en un

economies ben diferents; una mena d’econo

m’acut anomenar-la.

4. S’ha titllat la Xina de ser un país “cop

tecnològic; no ho sé… com sigui s’ha d’ad

capdavanters, en aquest aspecte. Malgrat t

b l f t l h

i í ’tar per aquest país nostre deaixí s anomena ofi cialment així s anomena ofi cialment

i “ i i lii “ i i liCova - Monestaiaitartaraiai

BORSA DE TREBALL

29

VERSIÓ 2014 NÚMEROS 75/76 (març - juny 2004) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 74

Entrevista a Anna Lizaran

Per Carme Paltor

“(...) I per acabar, digues-nos: com veus el te-

atre a Esparreguera? – Del teatre d’Esparre-

guera jo en tinc molt bons records; de fet jo

dec ser actriu a aquella adolescència en el

teatre d’Esparreguera; perquè no m’ho he

plantejat mai, però m’hi he anat trobant. Ai!

Que faig un paper al Patronat. Ai! Que en faig

un altre a la Passió. Ai! Que fem el Gog. Ai! Que

vaig a Barcelona. Ai! Que creem Comediants.

Ai! Que me’n vaig a Lecoq. Ai! Que fem el Lliu-

re... i ja està. I com que l’única cosa que m’ha

preocupat és ser bona actriu, doncs hi he

posat tot el meu esforç. És per això que penso

que és molt interessant el que fa el teatre a

Esparreguera. M’agrada veure que hi torna a

haver tres teatres i que hi ha més d’una com-

panyia; que hi ha interès i ganes de fer coses

diferents; heu de treballar per mantenir-ho.”

I el Set al personatge (2004) és per... Jordi

Morales

Per Redacció

“Jordi neix a Esparreguera fa 19 anys, juga a

tennis taula al Club de Tennis Taula de La

Passió, des de molt petit, com la majoria dels

seus companys. Actualment és campió de

Catalunya, Campió a l’Open Internacional de

La Corunya, Campió a l’Open Internacional de

Txèquia, classifi cat al Campionat d’Espanya,

a l’Open Internacional de Bilbao, a l’Open In-

ternacional de Roma i classifi cat Campió

d’Europa als campionats disputats a Croàcia,

títol que li atorga la plaça directa a participar

als Jocs Paralímpics d’Atenes d’enguany. I

això només l’any passat. Ha jugat, també als

Jocs Paralímpics de Sydney, al Japó i en al-

tres campionats del món. Una carrera jove

però ferma com la seva voluntat.”

Parlem del POUM: Propostes polèmiques

Per Virgínia Garcia

“El Pla presenta diverses propostes, moltes

de les quals han generat fortes polèmiques

(...) Aquest és el cas de la creació d’eixos

transversals, passadissos i accessos diver-

sos, com ara el pont de La Plana per a la

descongestió de l’avinguda Francesc Macià.

S’han dibuixat dues rondes: la del Torrent Mal

i la del Llobregat. (...) La del Torrent Mal afecta

molts veïns, patis i fi nques, i econòmicament

es veu inviable. Un altre aspecte fortament

contrastat és que, per la voluntat de disminu-

ir la densitat del nucli antic i evitar al màxim

la concentració i l’excés de vehicles en aques-

ta zona, es limita l’alçada de construcció

d’habitatges a planta baixa més 2 pisos.”

A més també explicàvem...ARCADI. El president de Justícia i Pau, Arca-

di Oliveres, fa una conferència a Can Pasqual

sota el títol “Del desarmament al desenvolu-

pament”.

BOSC. El Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya ha dictaminat a favor de l’Ajunta-

ment i Can Roca es conservarà com a zona

boscosa.

CAMPANAR. Les obres de rehabilitació del

campanar de Santa Eulàlia es reprenen des-

prés d’un acord entre l’Ajuntament i la Dipu-

tació.

DINERS. La Passió rebrà 165.000 euros de

l’Ajuntament en quatre anys, segons el seu

conveni. La principal motivació d’aquest aug-

ment en el pressupost és la futura Escola de

les Arts Escèniques.

ESCOLA. S’amplia l’escola pública de primà-

ria Esparreguera a l’espera de la construcció

d’un nou edifi ci.

FÒRUM. La Passió presenta la seva tempo-

rada 2004 al Fòrum de les Cultures de Barce-

lona.

INFRAESTRUCTURES. Les obres de cons-

trucció de l’Aeri que unirà Esparreguera i

Olesa tiren endavant.

JUSTÍCIA. El professor de física de l’IES El

Cairat, Lluís Pueyo, torna a impartir classes.

MAS D’EN GALL. Es fan obres de millora a

la carretera que uneix el Mas d’en Gall amb

Esparreguera.

NOTÍCIA. Esparreguera serà Capital de la

Cultura Catalana el 2005, prenent el relleu a

Banyoles.

OBRES. Les obres de restauració del Cam-

panar posen al descobert un antic fossar.

PAU. Esparreguera es mobilitza al carrer

contra la Guerra de l’Iraq.

RAMON. L’escultor Ramon Cuello dóna a la

Parròquia de Santa Eulàlia una escultura del

papa Joan XXIII.

SUBVENCIÓ. Can Sedó rep 12.000 euros del

Ministeri de Cultura per a la seva rehabilitació.

Coses que passaven...

Coses que es deien...

Pàgina 15 número 74 25 anys de la Coral de La Passió.

setsetset30

I com aquell qui res, l’any 2006 es va tro-bar dirigint un petit grup coral esparreguerí que es deien “Scola Cantorum” i que al cap de quatre anys va esdevenir “Music Vox” –ara format per catorze cantaires– que interpreten música sacra contemporània, gospel, jazz i el que calgui. Mentrestant el Juan, ha tingut temps per estrenar una obra relacionada amb la pintura de Picasso al museu del seu nom a Barcelona; el “Gui-merà Sound” al Patronat i al Teatret i ara està treballant en una peça simfònica que s’estrenarà el febrer com a guanyador del premi extraordinari de composició del Con-servatori del Liceu. Vuit anys sense parar d’estudiar, compondre i dirigir.

De petit quan feia de poble a La Passió, la meva atracció era el fossat dels músics, jo volia ser allà. Així, de la mà del David Llort i amb el suport del mestre Josep Borràs, primer va ser intèrpret de sintetitzador, d’orgue després i des de fa quatre anys és el director de l’orquestra. Sempre compromès en allò que creu, idealista i dialogant, va decidir formar part de la junta de La Passió amb la il·lusió de millorar el concepte global de l’orquestra. Quan ets fora sembla tot més fàcil i a dins no ho és gens; però, junt amb al-tra gent hem anat veient la possibilitat de ti-rar endavant una orquestra de cambra amb vida pròpia, que alhora nodrís d’estabilitat i fi abilitat l’orquestra de l’espectacle de La Passió. Una orquestra per a La Passió, per al poble, per a la comarca… amb capacitat de tres concerts anuals, el primer dels qual tindrà lloc el pròxim 23 de novembre.

L’ENTREVISTA

Carles Reynés

Juan Juradomúsic

Els seus pares eren dels que volien que els seus fi lls ampliessin els coneixements amb extraescolars: esports, idiomes, mú-sica… i de mica en mica la música es va quedar sola amb ell. A casa no hi ha cap pre-cedent musical, però tampoc no he hagut de sortejar la dita “primer una carrera i després l’art”, he notat que aquesta pressió encara existeix. Podríem dir que la inestabilitat la-boral provocada per la crisi, en certa manera, acosta el món del treball actual amb el dels músics i artistes en general.

L’Escola de Música, primer, classes de piano després… —jo no em veia pianista, m’anava bé, però, em distreia molt xafar-dejar com feien la música els músics que m’agradaven: Debussy, Bach, Stravinski… cada vegada em sentia més compositor –i fi ns a l’any passat al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Aquests anys d’aprenentatge li han anat clarifi cant unes idees que, més aviat o més tard, segur que sentirem explicades en bandes sonores, música coral, música electrònica… En com-pondre sempre hi ha una idea original, faig moltes provatures per preparar el terreny fi ns que no m’hi poso de veritat; però quan te n’adones, la mateixa música ja t’ha passat al davant, i aquí ve quan l’has d’amansir i portar-la al teu terreny. Entremig dels es-tudis al Conservatori del Liceu, va estar un any a Finlàndia treballant i enriquint el seu bagatge; allà compon l’obra que valora més de les que ha escrit fi ns ara “Seven Words”. Finlàndia va signifi car un canvi estètic i per-sonal: concentració i treball per anar trobant els mecanismes personals d’expressió.

El Juan és una persona jove, 23

anys, els mateixos que fa que viu

a Esparreguera. Sempre s’hi ha

sentit a gust però s’adona que

culturalment està poc cuidada.

El poble no és conscient del

potencial humà que té en la

majoria dels seus àmbits. El

Juan té un interès tan gran per

la música, que aquesta fa que

s’adoni de moltes altres coses

que l’envolten. La música és la

seva guia i l’ajuda a fer el seu

camí, un camí ja llarg per la seva

edat. Cada vegada m’interessen

més la sociologia i la fi losofi a.

Gaudeixo molt amb el cinema i

com més va més amb la pintura.

Imagina que ser professor de

composició i compositor alhora,

potser seria el seu ideal de futur.

L’artista –encara no sé ben bé

què signifi ca aquesta paraula–

és provable que neixi amb una

aura de sensibilitat, que ben

conduïda, porta a l’art.