Lectura de «Cántico espiritual» de Joan de la Creu

Pere Ignasi Poy

Cántico] Joan de la Creu. Cántico espiritual. Poesías. Edició de Cristóbal Cuevas García. Alhambra. Madrid, 1979.

Introduzione] Charles André Bernard. Introduzione alla teologia spirituale. Piemme. Roma, 1994 apud Charles André Bernard. Introducción a la teología espiritual. Verbo Divino. Estella, 1997.

títol Cántico espiritual. Però, en realitat, Joan de la Creu l'intitula Canciones entre el alma y el esposo.

esquema recurrent en totes les obres poètiques: poema i comentari

poema pròpiament dit: un total de 40 cançons (estrofes) –el poema està datat a l'entorn de 1578–comentari en prosa a les distintes cançons –el comentari està datat a l'entorn de 1584–el nucli del comentari se situa en cadascuna de les cançons

observacions prèvies

Joan de la Creu no és un escriptor professional, encara que la seva és una obra literària i religiosa a cavall del renaixement i el barroc, és a dir, de l'època de transició en la qual viu.

Joan de la Creu no és un escriptor volgudament espiritual, sinó que, a causa de les circumstàncies, entre les quals les peticions que li formulen, posa per escrit poesies i comentaris. Sembla que es proposa de comunicar el propi itinerari espiritual, la pròpia vida en l'Esperit, amb la voluntat d'edificar els lectors.

No es pot negar que l'obra poètica de Joan de la Creu, i Cántico en especial, literàriament assoleix una enorme bellesa. Ara bé, i amb independència d'aquest detall, ens trobem davant una obra espiritual, de caràcter místic, que, en el seu conjunt, reflecteix la manera com l'autor aprofundeix la vida en l'Esperit.

característiques de Cántico

Està dedicat a Ana de Jesús. Però no li adreça l'obra d'una manera exclusiva. Sembla que més aviat cerca de servir a l'edificació espiritual d'un cercle ampli de lectors –carmelitans, altres religiosos i laics en general–. Constitueix un escrit de pedagogia espiritual o, fins i tot, de direcció espiritual. En certa manera, es pot equiparar a una tasca d'apostolat (Introduzione 121–127).

Evidentment, Cántico no és un tractat de teologia espiritual. Joan de la Creu es proposa de compartir una experiència espiritual que considera que pot portar els cristians a entrar en la vida en l'Esperit. Però proporciona elements per a la reflexió disciplinada des de la perspectiva de la teologia espiritual. Així, doncs, està presidit per la idea que el cristià té vocació a la santedat (Introduzione 14–17), que la seva vida participa de la vida divina (Introduzione 17–19) i que la seva vida pot ésser experiència d'una vida divina comunicable (Introduzione 31–35).

Llegit en connexió amb la resta de l'obra –és a dir, dintre la línia formada per Subida, Cántico, Noche i Llama–, Cántico mostra la transformació espiritual del qui cerca l'Esperit i es deixa portar per ell sense subterfurgis (Introduzione 14), però també la presa de consciència del qui es transforma durant el procés (Introduzione 39–41). Un procés que coneix progressos i retrocessos, zones de llum i penombra, clarobscurs i, fins i tot, nits.

estructura de Cántico

Cántico té dues dimensions estructurals: la de la cançó, amb el seu comentari, i la del conjunt. Es tracta de dimensions relacionades entre elles que remeten a diversos aspectes de l'experiència espiritual, de manera que l'estructura també és espiritual en si mateixa.

Es pot veure cada cançó, amb el seu comentari, com una unitat estructural que sempre segueix el mateix esquema: introducció, reflexió i apunt doctrinal. Es pot comprovar repassant la primera cançó:

introducció: «El alma, enamorada de el Verbo Hijo de Dios, su Esposo, deseando unirse con él por clara y esencial visión, propone sus ansias de amor, querellándose a él del ausencia» (Cántico 131).

¿Adónde te escondiste,Amado, y me dexaste con gemido?

Como el ciervo huysteaviéndome herido;

salí tras ti clamando y eras ydo. (Cántico 121, 131)

reflexió: «"Adónde te escondiste": Muéstrame el lugar donde estás escondido. En lo qual le pide la manifestación de su divina esencia, la qual es ajena de todo ojo mortal y escondida de todo humano entendimiento» (Cántico 131). «"Amado, y me dexaste con gemido": Llámale Amado para más moverle e inclinarle a su ruego, porque, quando Dios es amado, con grande facilidad acude a las peticiones de su amante. Es de notar que el ausencia de el Amado causa contino gemir en el amante, porque, como fuera dél nada ama, en nada descansa ni recive alibio» (Cántico 131–132). «"Como el ciervo huyste": de las devotas almas para probarlas y humillarlas y enseñarlas, por lo que las haze sentir con mayor dolor la ausencia» (Cántico 138–139). «"Aviéndome herido": No sólo me bastava la pena y el dolor que ordinariamente padezco en tu ausencia, sino que, hiriéndome más de amor con tu flecha y augmentando la passión y apetito de tu vista, huyes con ligereza de ciervo y no te dexas comprehender algún tanto» (Cántico 139). «"Salí tras ti clamando y eras ydo": Es de saver que este salir espiritualmente se entiende aquí de dos maneras para yr tras Dios: la una, saliendo de todas las cosas, lo qual se haze por aborrecimiento y desprecio de ellas; la otra, saliendo de sí misma por olbido de sí, lo qual se haze por el amor de Dios» (Cántico 140–141).

apunt doctrinal: «Esta pena y sentimiento del ausencia de Dios suele ser tan grande a los que van llegando a el estado de perfectión al tiempo de estas divinas heridas, que si no proveyesse el Señor, morirían; porque, como tienen el paladar de la voluntad sano, y el espíritu limpio y bien dispuesto para Dios, y en lo que está dicho se les da a gustar algo de la dulçura del amor divino que ellos sobre todo modo apetecen, padecen sobre todo modo, porque, como por resquicios se les muestra un immenso bien y no se les concede, assí es inefable la pena y el tormento» (Cántico 141).

I l'esquema de la cançó, amb el seu comentari, al seu torn, es pot interpretar a través de diversos termes encunyats pel mateix Joan de la Creu o des de la teologia espiritual.

introducció desig amorós via purgativa estadi incipient (Introduzione 135–136)reflexió trobada feliç via iŀluminativa estadi proficient (Introduzione 136–137)apunt doctrinal unió delitosa via unitiva estadi de perfecció (Introduzione 138–139)

Es pot veure el conjunt de Cántico estructurat a partir del mateix esquema que serveix per construir cada cançó amb el seu comentari. Així, doncs, la introducció (cançons 1–4) és seguida per la reflexió (cançons 5–12) i per un llarg apunt doctrinal (cançons 13–40), apunt que constitueix l'autèntic motiu d'un escrit que vol assenyalar el que l'ànima «está obligada a hazer viendo que la vida es breve, la senda de la vida eterna estrecha, que el justo apenas se salva, que las cosas del mundo son vanas y engañosas» (Cántico 130). De fet, la introducció i la reflexió estan en boca de l'Esposa (home), mentre que l'apunt doctrinal, en boca de l'Espòs (Déu).

La introducció (cançons 1–4) articula una meditació profunda (Introduzione 111) sobre la conversió de l'ànima a Déu (Introduzione 152–153) i, havent-la efectuada, sobre les seves conseqüències –el desig de Déu– i sobre la necessitat d'obrir-se a la purificació i l'ascesi (Introduzione 149–151) a l'efecte de sadollar el desig de Déu.

«me dexaste con gemido» (cançó 1, Cántico 121, 131)«dezilde que adolezco, peno y muero» (cançó 2, Cántico 121, 142)«Buscando mis amores / yré por esos montes y riberas» (cançó 3, Cántico 121, 146)«dezid si por vosotros a passado» (cançó 4, Cántico 121, 152)

La reflexió (cançons 5–12) planteja un procés de creixement espiritual que, perquè sigui autèntic, s'ha de produir absolutament iŀluminat per Déu (Introduzione 153–154). En unes altre paraules, l'Esperit orienta l'ànima en el seu camí cap a Déu i, així, la vida en l'Esperit es transforma en vida divina.

«vestidos los dexó de hermosura» (cançó 5, Cántico 122, 154)«Acaba de entregarte ya de vero» (cançó 6, Cántico 122, 157)«de ti me van mil gracias refiriendo» (cançó 7, Cántico 122, 159)«¿cómo perseveras, / ¡o vida!, no viviendo donde vives?» (cançó 8, Cántico 122, 163)«¿por qué assí le dexaste, / y no tomas el robo que robaste?» (cançó 9, Cántico 122, 166)«véante mis ojos, / pues eres lumbre dellos» (cançó 10, Cántico 123, 170)«Descubre tu presencia» (cançó 11, Cántico 123, 173)«los ojos deseados / que tengo en mis entrañas dibuxados» (cançó 12, Cántico 123, 180)

El llarg apunt doctrinal (cançons 13–40) planteja, en termes d'unió espiritual, la comunió perfecta de l'home amb Déu (Introduzione 154–155). Es tracta d'un procés que, així mateix, presenta una estructura tripartita: la trobada espiritual amb Déu (cançons 13–21) és seguida pel matrimoni espiritual amb ell (cançons 22–35) i per la visió beatífica derivada de la comunió perfecta amb ell (cançons 36–40). La cançó 15 defineix, per antonomàsia, la trobada espiritual amb Déu, igual com la cançó 28, el matrimoni espiritual amb ell i la cançó 38, la visió beatífica d'ell.

La noche sosegadaen par de los levantes de la aurora,

la música callada,la soledad sonora,

la cena que recrea y enamora. (Cántico 124, 193)

Mi alma se a empleado,y todo mi caudal, en su servicio;

ya no guardo ganado,ni ya tengo otro officio,

que ya sólo en amar es mi exercicio. (Cántico 126, 272)

Allí me mostraríasaquello que mi alma pretendía,

y luego me daríasallí tú, vida mía,

aquello que me diste el otro día. (Cántico 128, 316)

detalls teològics

importància de la redempció a través de l'encarnació del Fill

«En este levantamiento de la encarnación de su Hijo y de la gloria de su ressur[r]eción según la carne, no solamente hermoseó el Padre las criaturas en parte, mas podremos dezir que del todo las dexó bestidas de hermosura y dignidad» (Cántico 156).

dificultat de l'itinerari espiritual

«Quando hallan al alma que busca a Dios, házenle muchas llagas, penas, dolores y disgustos, porque no solamente en ellos no halla lo que quiere, sino antes se lo impiden; y los que defienden el muro de la contemplación para que el alma no entre en ella, que son los demonios y negociaciones del mundo, quitan el manto de la paz y quietud de la amorosa contemplación» (Cántico 170).

orientació amorosa de l'itinerari espiritual

«El alma que todas las cosas que a dicho en esta canción se las a de dar el Amado, y las a ella de posseer con consumado y perfecto amor, absortas todas –y ella con ellas– en amor perfecto y que no dé pena, lo que dize para dar a entender la perfectión entera de este amor» (Cántico 328).