- El tt hobby" d'aquest hivern

L'ERMITA DESANT GERVAS

havien buscatrefugioA Vilanova encara podempracticar aquell esport que se'ndiu "passejar".Si ho fem endirec-ció contraria al centrede la vila,amb quatre passes ens podemtrobar als aforesdel poble i des-cobrir-ne algun racó fms ara des-conegut, i que ens pot oferir, amés dela novetat,quietud,repos...o la contemplació d'un crepuscle.

Aquestaermitaéstota emblan-quinada,per fora i tambéper dins.Es creu que és del segle XVI,pero no se sap ben bé l' any enque fou edificada, ja que en al-guns documents consta que foufundada el 8 de desembre de1666. Aquesta data podria éssererronia i la vertaderaser el 1566,perque en els arxius parroquialstenendatadala mort del seuermi-ta FranciscoMogronyó, el dia 20de desembrede 1644,i tambéqueen la pestade l'any 1652hi varenmorir algunes persones que hi

L'ERMITA DE SANT GERVA-SI AL SEGLE PASSAT

Abans, al seucancell,hi haviadues petites vitrines en les qualss'exhibien les postals de l'ermitai del seualtarmajor, tambémeda-lles dels santsGervasi i Protasi irosaris ambels gransde cristall.

Dones aquesthivem ha donatper aixó i més, i així fou comvaig trobar-medavantl'ermita deSantGervasi,al sud-oestde Vila-nova.

Aquesta ermita, dedicada alsgermans martirs sant Gervasi isant Protasi, té tota la humilitat ila senzillesadels seusprincipals

.~_.,

----:....::-.~----.. .;. --........_--- ..

ToNt2,_ 3. <J I

j

L'ermita de SantGervasi.Dibuix de Toni Sagarra

20 ; .

monumental.Del sostrepenjaven tresminiatures develers queavui serien elsomni dequalsevol col-leccionista ique demostrenla tendenciamarinera quetenia aquestaermita.

Així eral'interior del'ermita i que,llevat de laimatge abansesmentada, vaésserdestrossatdurant la guer-ra civil. L'en-trada de l'er-mita és pavi-mentada ambcodols i petxi-nes de mar. Alprincipi va serun caprici,pero va donarlloc a unabonica fantasia

Interior de l'ermita segonstma antigapostal de Merce Ferrer. que obligava arefer tot sovintel paviment.

evots, com eren els pagesos i elsmariners. L'altar major sí que ofe-reix riquesa, amb incrustacionsd'or i figures, les imatges delsseus patrons i les deIs seus pares,també com ells martírs: hi ha unaverge de la Bonanova, petiteta iposada dins d'una fornfcula. 1 ala part més alta la ImmaculadaConcepció, contra la qual res novaren poder les turbes que des-

" trossaren 1'interior del temple. EIsaltres altars eren senzills, senseimatges, pero hi havia uns gransquadres amb les figures de santsde noms ara poc corrents, com

rsant Pel.legrí, sant Mamed i santGem, que era (deu ser-ho encara)el patró dels desganats. HI haviatambé Nostra Senyora de la Llet,i un quadre amb un sant Pau degrans barbes, aguantant un lli6reen una ma i a l'altra una espasa

EIs devots anaven a santGervasi amb una fe de la qualavui sembla que no n'hi hagi.Pregaven al sant i li oferien elsseus ex-vots. A vegadespujaven al'ermita descalces i al sortir-neamb l'esperanca al cor volienalgun signe material que des decasa seva els recordés la visitafeta al sant;· llavors, agenollatssobre els palets i les petxines,simulaven una pregaria d'acomía-dament, pero amb la vista i l'oídavers els passos de I'ermitá (quesia dit de passadatampoc era moltexigent) rascaven el terra amb unganivet per arrancar-ne un codol o ..una petxina.

L'ermita de-santGervasi tambété la seva historia. Segons l'histo-riador, el Pare Garí, aquesta ermi-

,

ta és de mitjan segle XVI. Perta-nyia al lloc de 1'antiga "Quadra"de Darró, de forca anomenada alsegle XII. D'aquesta farnflia, se'nconeixen alguns noms, entre elsquals un del mateix segle XII, dereconeguda fama i que era canon-ge de Barcelona. EIs Darró, perpoder fer ús d'aquest cognom dellloc, havien d'ésser com a mínimfeudals del Castell de Cubelles.

El Castell o "Quadra de DaITÓ"(Castell de segona importancia),com la "Quadra" de Cunit, "Qua-dra" de Miralpeix, "Quadra" deRocacrespa, etc., pel seu historiali restes arqueologiques, almenysesta datat en l'epoca deIs romans,i segurament que era un lloc devigilancia per evitar sorpreses enaquesta part de la costa. Actual-ment, les restes trobades al' Ader-ró es guarden al museu del castellde la. Geltrú.

Pels estudis fets en els últimsanys, sabem que les planes deVilanova i de Cubelles eren pobla-des de masies o granges, treballa-des per soldats romans jubilatsque hi vivien amb les seves famí-líes, dedicats de pIe al cultiu de laterra. Cap als anys 260 d.C., en laprimera invasió deIs barbars delnord, van arribar a aquestesplanesi hi feren veritables estralls.

DOS BENEFACTORS DESANT GERVASI

El 27 de desembre de 1666, lasenyora Magdalena Polles i Claria-na deixava la seva herencia al'ermita deIs santsGervasi i Prota-si, per tal que un ermita es po-gués dedicar plenament al culted'aquests dos sants, que erenadvocats contra la pesta. Tambéen Lluís Papiol va deixar la quan-titat de "cent doblers" per al cultede l'ermita. Les terres del costatde l'ermita constaven com a"camp, oliveres i ermot".

En el segle XVIII, en FrancescPapiol i de Padró, fa referencia ales ermites de Vilanova en el1790, i quant a sant Gervasi, diu:"La otra de las ermitas es la de

los santos Gervasio y Protasio,que se tienen como protectorescontra las viruelas". En el "Diariode Villanueva" del 1862, es potllegir: "El próximo domingo severificará la acostumbrada romeriaa San Gervasio, con baile, subastade tortas i la "dansa del beurer" ,que los aficionados deberán saberen que consiste".

Durant el segle XIX se seguei-xen celebrant les festes i romeriesa Sant Gervasi per agrair el bene-fici de veure's lliure de les vero-les. Així es va arribar al temps dela primera república, en que vapassar a mans de la "Administra-ción Principal de propiedades dela Provincia de Barcelona".Aquesta va arrendar per tres anys"una tierra con una ermita de 10mundinas, la ermita, y una cuarte-ra de cultivo, procedente de laAdministración o Capilla de SanGervasio"; la renda anual era de25 escuts. Després de la república,Íes coses van seguir el seu cursnormal.

22

Els códols i les petxinesdel terra de l' ermita. --'Foto: GemmaCapdet

En el diari "La Defensa" d'a-questa ciutat, podem llegir referenta un acte de conciliació a l'ermitade Sant Gervasi, a la primeraquinzena del mes de febrer del'any 1897; diu: "De sobras esconocido el motivo que obligó ala autoridad eclesiástica a cerrardicha capilla: la sacrílega profana-ción de que fué objeto por partede algunos sicarios de una ideapolítica que convirtieron en antir-religiosa, pero gracias a los es-fuerzos de nuestro señor arciprestey otras personalidades interesadas,ha sido de nuevo abierta al públi-co y expuesta a la veneración delos fieles. Asistió al acto numero-sísimo público. Esperamos que nose repitan las sacrílegas irreveren-cias como las que motivaron elcierre de aquella capilla."

Ja en el segle actual, i con-cretament l'any 1913, va éssercomprada junt amb el terreny quel'envolta per la famflia Ferrer Pi.Durant molts anys s'hi va celebrarun aplec amb malta festa el diadels seus patrons el 19 de juny.

Actualment conserva encara unex-vot molt original com és untros de costella de dos metres dellargada d 'una balena i que sensdubte fou donació d'un mariner.

Els codols i les petxines delterra de l'ermita de Sant Gervaside Vilanova ja "no s'han de repo-sar de nou com abans. Potser ésuna llastíma,

Joan Lluís Sivill i Verges

Bibliografia:

A. VIRELLA I BLODAVilanova i la Geltrú, Imatgesciutat i comarca.

A. FERRER PIDiari "Villanueva y Geltrú" , 1944.

S. LLORACHDiari "Vilanova i la Geltrú", 1970.